-
81 пилигрим
м. книжн. уст. -
82 странник
м.peregrino m; viajero m ( путешественник) -
83 страннический
прил. -
84 тыква
-
85 pellegrino
1. m1) паломник, пилигримandare pellegrino in Terra santa — отправиться в паломничество к Святым местам2) уст. странник3) сокол-сапсан4) разг. турист5) разг. вошь2. agg2) поэт. странствующий3) перен. странный•Syn: -
86 vagabondo
1. aggбродячий; бродяжнический2. mSyn:giramondo, girellone, nomade, bighellone, ambulante, randagio, ramingo, pellegrino, peregrino; scioperato, sfaccendato, fannullone, sfaticato, poltroneAnt: -
87 recedo
re-cēdo, cessī, cessum, ere1)а) уходить назад (е Galliā C); подаваться назад, отступать ( in castra Cs); уходить, миновать ( anni recedentes H)r. in ventes V — превращаться в дым, исчезать, улетучиватьсяб) уклоняться, увёртываться ( a telo O)2) быть удалённым, находиться в отдалении, теряться вдали или уходить вдаль, скрываться из виду ( terraeque urbesque recedunt V); удаляться ( a conspectu suorum Nep)in otia tuta r. H — уходить на покойpigritiam recedendi imposuerat hilaritas Pt — весёлое настроение отняло желание спать (разогнало сон)3) уклоняться (a verbo, ab officio C; ab usu cotidiano Q); отказываться ( ab oppugnatione Hirt)r. ab armis C — сложить оружиеr. a vitā C — лишить себя жизни5) отклонятьсяnomen hostis a peregrino recessit C — слово « hostis» отклонилось от (первоначального) значения (утратило значение) «иноземец» -
88 alo
alo, aluī, altum od. alitum, ere (got. alan, aufwachsen, altisländ. ala, nähren, hervorbringen; vgl. noch ahd. alt, alt, eigentl. großgewachsen u. griech. ολτος, unersättlich), großnähren, aufnähren, im weitern Sinne übh. nähren, ernähren, I) eig.: 1) v. leb. Subjj.: a) großnähren, aufnähren (oft verb. mit educare, großziehen, erziehen), alui, educavi, Acc. fr.: alqm nefrendem, Liv. Andr. fr.: illam parvulam (v. der Amme), Ter.: puerum, Ter.: genitos liberos tollere alereque, Curt.: Athenis natus altusque educatusque Atticis, Plaut.: is natus et omnem pueritiam Arpini altus, Sall.: altus educatusque inter arma, Liv.: altus alieno sumptu, Varr. fr.: alqm alci furtim alendum mandare, Curt.: alqm alci committere alendum clam, Ov.: u. (poet.) virgo regia, quam lectulus in molli complexu matris alebat, Catull. 64, 88: u. (bildl.) intra parietes aluit eam gloriam, quam etc., Cic. Brut. 32: urbs, in qua et nata et alta sit eloquentia, Cic. Brut. 39. – m. Ang. wem? durch Dat., si cui praeterea validus male filius in re praeclara sublatus aletur, Hor. sat. 2, 5, 45 sq. – m. Ang. wozu? durch in od. ad m. Akk., fortunae, in quam alebatur, capax, Vell. 2, 93, 1: orientis enim illud iuventae decus deorum atque hominum indulgentiā ad excidium eius (Carthaginis) alebatur, Val. Max. 2, 10, 4.
b) ernähren, nähren, füttern (säugen) speisen u. übh. halten, illam mulierem cum familia, Ter.: viginti domi cibicidas, Lucil. fr.: ducentos servos, Hor.: aliquid monstri, Ter.: parentes, Mela u. Quint.: se et suos, Caes.: elephantos, Cic.: pavonum greges pascere atque alere, Varr. fr.: al. equos aut canes ad venandum, Ter.: anseres in Capitolio, Cic.: exercitum, maiores copias, Cic.: exercitus contra alqm iam multos annos, Caes.: exercitus in Asia Ciliciaque ob nimias opes Mithridatis, Sall. – m. Ang. wie? durch Advv., alqm publice, Nep.: dapsiliter amicos, Naev. com. fr.: indecorabiliter alienos, Att. fr. – m. Angabe wo? ali ad villam, Cic. Rosc. Am. § 44. – m. Ang. wodurch? od. womit? durch Abl., magnum numerum equitatus suo sumptu, Caes.: agri reditu suos, Plin. ep.: puerum tepidi ope lactis, Ov.: infantem suo lacte (v.d. Mutter), Gell. 12, 1, 6: alterā papillā muliebris sexus liberos, Curt.: binos ubere fetus, Verg.: ali humanis manibus (v. wilden Tieren), Liv.: al. Metelli exercitum stipendio frumentoque, Sall.: equos foliis ex arboribus strictis, Caes.: agrestes peregrino frumento, Liv.: u. (bildl.) oratorem quodam uberi iuncundoque suco, Quint.: u. so se alere alqā re od. ex alqā re u. ali alqā re od. (selten) per alqd, sich durch od. von etw. nähren, se suosque latrociniis, Caes.: se ex usura eius (legatae rei), ICt.: ali turbā atque seditionibus sine cura, Sall.: ali venando, Mela: ali lacte, Cic.: ali panico corrupto, Caes.: ali pecore, serpentibus, Mela: ali viperinis carnibus, Plin.: ali nectareis aquis, Ov.: ali per dedecus Neronis, Tac. hist. 1, 4.
2) v. lebl. Subjj.: a) v. Grundstücken, v. Zufuhr, v. der Jagd od. v.a. Geschäften, jmd. nähren, jmdm. Unterhalt gewähren, Lebensmittel zuführen, cum agellus eum non satis aleret, Cic. de nat. deor. 1, 72: idem hic agellus illos alet, Nep. Phoc. 1, 4: ne deserto agro non esset, unde uxor ac liberi sui alerentur, Val. Max. 4, 4, 6: sterilis diu palus aptaque remis vicinas urbes alit, Hor. de art. poet 65 sq.: quam (plebis turbam) nec capere tam exiguus collis nec alere in tanta inopia frumenti poterat, Liv. 5, 40, 5: nec vi capi videbat posse urbem, ut quam prope liberi ab Carthagine commeatus alerent, Liv. 25, 23, 3: quod et in Italia et in Africa duos diversos exercitus alere aerarium non potest, Liv. 28, 41, 11: venatus viros pariter ac feminas alit, Tac. Germ. 46: quos manus atque lingua periurio aut sanguine civili alebat, Sall. Cat. 14, 3.
b) v. der Luft, v. Himmelskörpern usw., lebende Wesen u. Lebl. nähren, ihnen Nahrung zuführen, sie beleben, Lucr. 1, 191 u. 804 - 816. Cic. de nat. deor. 2, 50 u. 101 u. 118. Cic. Tusc. 1, 43: luna alit ostrea et implet echinos, Lucil.: sat. fr. inc. 46: lucentem globum lunae Titaniaque astra spiritus intus alit, Verg. Aen. 6, 725 sq. itaque se ipse (mundus) consumptione et senio alebat sui, Cic. Tim. 18. c) v. der Erde, v. Ländern u. Gewässern, in denen leb. Wesen u. Pflanzen vorkommen u. fortkommen, nähren, ernähren, tellus umida maiores herbas alit, Verg.: quicquid ex satis frigoris impatiens est, aegre alit terra, Mela: terra altius fossa generandis alendisque seminibus fecundior fit, Quint.: interiora alendis frugibus mitia, Curt.: eadem terra rhinocerotas alit, non generat, Curt.: India alit formicas, Mela: mare Caspium ingentis magnitudinis serpentes alit, Curt.: squalida siccitate regio non hominem, non frugem alit, Curt.: Borysthenes alit laetissima pabula magnosque pisces, Mela: ductoresque alii, quos Africa terra triumphis dives alit, Verg.: tunc rhombos minus aequora alebant? Hor.
d) v.a. lebl. Subjj., die Pflanzen, Gewässer, Feuer nähren, speisen, α) Pflanzen: gramen erat circa, quod proximus umor alebat, Ov.: pax aluit vites et sucos condidit uvae, Tibull.: multi fontes dulcibus aquis passim manantibus alunt silvas, Curt.: alibi multa arbor et vitis largos mitesque fructus alit, Curt.: quin etiam nebulā alitur (spionia), Plin.: u. im Bilde, pleramque eorum partem vitiorum omnium seminarium effusius aluisse, Amm. 22, 4, 2. – β) Gewässer nähren, speisen, anwachsen lassen, monte decurrens velut amnis, imbres quem super notas aluere ripas, Hor. carm. 4, 2, 5: idem (Libanus mons) amnem Iordanen alit funditque, Tac. hist. 5, 6: Padus aliis amnibus adeo augescit atque alitur, ut etc., Mel. 2, 4, 4 (2. § 62). – γ) Feuer nähren, ihm Nahrung geben, ignem, Curt.: flammas, Ov.: al. flammam pinguem atque olentem (v. Bernstein), Tac.: ossibus ignes, Mela: ipsis in undis alitur incendium, Iustin.: id mercimonium, quo flamma alitur, Tac.: diductis, quibus flamma alebatur, Quint.
e) v. Mitteln u.v. Pers., die den Körper und seine Teile u. ihm anhaftende Übel nähren usw., α) im guten Sinne, nähren u. kräftigen, gedeihen lassen (Ggstz. minuere), cibi qui alunt, nährende Sp., Cels.: omnes corporis extremas quoque partes, Lucr.: corpus, Cels. u. Plin. (vgl. otia corpus alunt, Ov. ex Pont. 1, 4, 21: minuendo corpus alebat, Ov. met. 8, 878): vires, Caes.: staturam, Caes.: quorum ciborum diversitate reficitur stomachus et pluribus minore fastidio alitur, Quint.: al. capillum od. pilos, den Haarwuchs befördern, Plin.: alitur ulcus od. vulnus, wird geheilt, Cels. – β) im üblen Sinne, nähren = vergrößern, verschlimmern, morbum, Nep. Att. 21, 6: bildl., vulnus venis (v. Liebenden), Verg. Aen. 4, 2: haec vulnera vitae non minimam partem mortis formidine aluntur, Lucr. 3, 63 sq.
II) übtr., nähren, lebendig erhalten, beleben, hegen, (weiter) fördern, immer mehr und mehr entwickeln, weiter ausbilden, weiter verbreiten, honos alit artes, Cic.: laus alit artes, Poët. vet. fr.: opes tempus aluit, Mela: alit aemulatio ingenia, Vell.: quid alat formetque poëtam, Hor.: hos successus alit, Verg.: consuetudo ius est, quod leviter a natura tractum aluit et maius fecit usus, Cic.: nolo meis impensis illorum ali luxuriam, Nep.: u. so al. amorem, Ov.: audaciam, Cic.: audaciam in peius, Amm.: bellum, Cic. (vgl. bellum se ipsum alit, Liv.): dubitatione bellum, Tac.: belli materiam, Curt.: civitatem, die Wohlfahrt des St. fördern, Caes.: consuetudinem perditarum contionum, Cic.: contentiones civitatium, Iustin.: diutus controversiam, Caes.: ingenium, Cic.: serendis rumoribus aptum otium, Curt.: rumores credulitate suā, Liv.: seditiones civitatium, Tac.: malignis sermonibus non ali, sich nicht weiden an usw., Plin. ep.: al. spem alcis mollibus sententiis, Cic.: alitur vitium vivitque tegendo, Verg.: vitia, quae semper facultatibus licentiāque et assentationibus aluntur, Vell. – / Partiz. Perf. altus od. alitus gleich üblich, s. Georges, Lexik. der latein. Wortf. S. 36.
-
89 destituo
dē-stituo, stituī, stitūtum, ere (de u. statuo), I) hinstellen, hintreten lassen, wohin stellen, -treten lassen, legen, setzen, a) Pers.: omnes servos ad mensam ante se, Caecil. com. fr.: alqm ante tribunal regis, Liv.: alqm ante pedes, Liv.: cohortes extra vallum sine tentoriis, Liv.: in armario muricibus praefixo destituti, gesteckt in usw., Gell. 7 (6), 4, 4. – übtr., destituti inter patrum et plebis odia, Liv.: inter optimam conscientiam et iniquissimam fortunam destitutus, Curt.: cum in hac miserrima fortuna destitutus sit, in diese so elende Lage versetzt, Cic. – b) lebl. Objj.: duo signa hic cum clavis, Plaut.: in alto navem anchoris, Naev. com. fr.: palum in foro, Gell. – übtr., obtutum acerrimum in me destituit, heftet fest auf mich, Apul. met. 2, 25. – II) weg-, zurückstellen, -setzen, 1) wegstellen, -setzen, absetzen, zurücklassen, allein (stehen) lassen, verlassen, v. Gewässern, animalia marina, Mela: nudos in litore pisces, Verg.: fluitantem alveum in sicco, Liv.: timentem altitudinem (maris), Liv.: aestu destituta navigia, sitzen gebliebenen, gestrandeten, Curt.: u. so bl. destituta navigia, Curt. – v. Pers., alqm in convivio, Cic.: duos in medio armatos, Liv.: alqm in loco peregrino abiectum, Petron.: velut in solitudine destitutus, Curt.: in hac omnis humani cultus solitudine destitutus, Curt. – 2) im Stiche lassen, a) v. Pers.: α) Pers.,hilflos zurücklassen, hilflos lassen, preisgeben, pugnantem, Curt.: alqm in ipso discrimine periculi, Liv.: frequentes ac iam dudum opperientes, Suet.: ab hoc destitutus, Nep.: destitutus a suis, Curt.: propinquis, amicis, clientibus abundans et his omnibus destitutus (entblößt), Quint.: barbari ducibus destituti, ihrer F. beraubt, Curt. – m. dopp. Acc., im Passiv m. dopp. Nom., alqm nudum, Turpil. com. 44: nudus paene est destitutus, Cic. Verr. 5, 110: destituti inermes, Caes. b. c. 3, 93, 5. – absol., si is destituat, Liv.: multo etiam gravius, quod sit destitutus, queritur, Caes.: destitutos se esse cernebant, Curt. – dah. αα) bloßstellen, hinters Licht führen, alqm, Cic.: deos mercede pactā, berücken um usw., Hor.: quorum ego consiliis, promissis, praeceptis destitutus in hanc calamitatem incĭdi, Cic. – ββ) als publiz. t. t., vor Gericht jmd. im Stiche lassen, amicum, Suet. Aug. 56, 3: u. bei Bewerbungen jmd. fallen lassen, alqm in septemviratu, Cic. Phil. 2, 99. – β) lebl. Objj., im Stiche lassen, vehicula, urbem, Curt.: inceptos favos (v. Bienen), Ov. – dah. vereiteln, täuschen, conata eius, Vell.: consilium alcis, Suet.: spem civium, Iustin.: morando spem, Liv.: primas spes, Curt.: quae destituta exspectatio est, Liv. – b) v. Lebl., im Stiche lassen, verlassen, alqm (einen zur See Fahrenden) destituit ventus, Liv.: ingredientem destituebant poplites minus firmi, Suet.: non memoria solum, sed etiam mens eum destituit, Curt.: non te destituit animus, sed vires meae, Phaedr.: alqm fortuna destituit, Vell., Sen. rhet., Sen. phil. u. Suet.; u. bl. fortuna destituit, Sen. rhet. u. Lucan. (s. Bentley Lucan. 2, 727): spes destituit, läßt im Stiche, täuscht, Tibull. u. Liv. – dah. Partiz. Perf. dēstitūtus, a, um, α) m. Abl. wodurch? = verlassen, vereinsamt, hilflos, destitutus morte liberorum od. parentum, Suet. Tib. 54, 1 u. gr. 9. – β) m. ab u. Abl. od. m. bl. Abl. wovon? = von etw. im Stiche gelassen = einer Sache verlustig gegangen, beraubt, von etw. entblößt, einer Sache bar, ledig, ohne etw., a re familiari, Suet.: ab unica spe od. ab omni spe, Liv.: omni spe, Vell.: tantā spe, Curt.: fortunae ornamentis, Iustin.: magis imperatoris defectus consilio, quam virtute militum destitutus, Vell.: destitutus scientiā iuris, Quint.: solacio, trostlos, Ps. Quint. decl.
-
90 nothus
nothus, a, um (νόθος), unecht, I) eig. = unehelich, mit einer Beischläferin od. Sklavin erzeugt, ein Bastard (aber von einem gewissen, bekannten Vater, Ggstz. legitimus; hingegen spurius von einem nicht gekannten Vater, s. Spalding Quint. 3, 6, 97), Verg. u. Colum. – von Tieren, die von Eltern verschiedener Art od. aus verschiedenen Ländern erzeugt sind, ein Bastard, Verg. – II) übtr., unecht, fremd, falsch, lumen (Ggstz. proprium lumen), Lucr. 5, 574. Catull. 34, 15: Attis notha mulier, Catull. 63, 27. – quoius genera (nominum) sunt tria, unum vernaculum ac domi natum, alterum adventicium, tertium nothum ex peregrino hic natum, Varro LL. 10, 69: u. so notha nomina, ibid. § 70: nothae atque adulterae lectiones (Ausdrücke), Arnob. 5, 36.
-
91 recedo
re-cēdo, cessī, cessum, ere, I) zurücktreten, zurückweichen, sich zurückziehen (Ggstz. accedere), A) eig. u. übtr.: 1) eig., v. Pers.: accessit ilico alter, ubi alter recessit, Cato fr.: Ad. Pone nos recede. Co. Fiat. Ad. Nos priores ibimus, Plaut.: r. hinc, r. huc, Plaut.: non sensim, sed citato gradu, Curt.: ab alqo, procul ab alqo, Plaut., ab alqo loco, Quint., ab alqa re, Ov.: ex eo loco, Caes.: vestigio non recedere, nicht von der Stelle weichen, Vell.: de medio, Cic.: non modo illum e Gallia non discessisse, sed ne a Mutina quidem recessisse, Cic.: quantum a conspectu suorum recesserint, Nep.: de tertia vigilia in castra Cornelia r., Caes. – insbes., sich ins Schlafgemach zurückziehen, schlafen gehen, Petron. 85, 5. Ov. Ib. 235. – 2) übtr., v. lebl. Subjj.: a) übh.: ut illae undae ad alios accedant, ab aliis autem recedant, Cic.: calculus recessit retro, Cels.: nebulas recedere iussit, Ov.: montes duo inter se concurrerunt crepitu maximo assultantes recedentesque, Plin. – b) der Lage nach zurücktreten, α) v. Örtl. usw.: Anchisae domus recessit, Verg.: quacunque opulenta recessit regia, Catull.: contra parietem medium zotheca perquam eleganter recedit, Plin. ep.: contra mediam fere porticum diaeta paulum recedit, Plin. ep.: ea, quae procul recessere, Curt.: sed hi (Tusci, das tuskische Landgut) procul a mari recesserunt, Plin. ep.: ab eo flumine incipiunt orae paulatim recedere, Mela (u. so ripis longe ac late recedentibus, Mela): Palaestina vocabatur, qua contingit Arabas... et qua recedit intus, Damascena, Plin.: Magna Graecia in tres sinus recedens Ausonii maris, Plin.: gens Cappadocum longissime Ponticarum omnium introrsus recedens, Plin.: Partiz. subst., longius a mari recedentia, weiter vom Meere zurückliegende Landstriche, Curt. 4, 1, 6. – in der Malerei = zurück-, in den Hintergrund treten, pictor vi artis suae efficit, ut quaedam eminere in opere, quaedam recessisse credamus, Quint. 2, 17, 21. – β) v. Körperteilen: venter recessit, Plin. ep. 3, 6, 2. – c) v. Örtl., durch unsere Entfernung zurücktreten = sich aus dem Gesichtskreise verlieren, provehimur portu, terraeque urbesque recedunt, Verg.: ubi terra recessit, Ov.
B) bildl.: 1) v. Pers.: in otia tuta, Hor. sat. 1, 1, 31. – 2) v. Lebl.: studia sapientiae in porticus et gymnasia primum, mox in conventus scholarum recesserunt, Quint.: verba movere loco, quamvis invita recedant, Hor.: anni recedentes, die wieder scheidenden (Ggstz. anni venientes), Hor. – Partiz. subst., haec recta et in nullos flexus recedentia, diese einfachen Sätze, die kein Ablenken vom rechten Wege gestatten, Quint. 10, 5, 12.
II) von irgendwo sich zurückziehen = abziehen, sich entfernen, fortgehen, etw. verlassen, A) eig. u. übtr.: 1) eig., v. leb. Wesen: nec vero a stabulis pluviā impendente recedunt longius (apes), Verg.: nec tamen permanent, sed ante finem recedunt, Plin.: im Bilde, a veritatis via longne, Lact. 2, 8, 1. – 2) übtr., v. lebl. Subjj.: a) sich von etwas (mit dem es früher verbunden war) trennen, in aliis ossibus ex toto saepe fragmentum a fragmento recedit, Cels.: si ab dentibus gingivae recedunt, Cels.: recedunt carnes ab ossibus, Plin.: recedit caput e cervice u. bl. cervice, Ov. – b) entweichen, entschwinden, postquam recessit vita patrio corpore, Plaut.: in ventos (die Lüfte) vita od. anima exhalata recessit, Verg. u. Ov.
B) bildl.: 1) von Pers.: a) von etwas sich entfernen, abgehen, abweichen, quam (formulam) si sequemur, ab officio numquam recedemus, Cic.: ut iam longius a verbo recedamus, ab aequitate ne tantulum quidem, Cic.: penitus a natura, Cic. – b) von etwas abtreten, zurücktreten,sich lossagen, etw. aufgeben, ab armis, die W. niederlegen, Cic.: a vita, sich den Tod geben, Cic.: a iudicio, Quint. – absol., recessit Licinianus, ist zurückgetreten (= hat die Verteidigung aufgegeben), Plin. ep. 4, 11, 12. – 2) übtr., v. Lebl., a) von etw. sich entfernen = abgehen, abweichen, nomen (hostis) a peregrino recessit et proprie in eo, qui arma contra ferret, remansit, hat die Bedeutung Fremder verlassen, Cic.: res ab usitata consuetudine recedit, weicht ab, Cic.: u. so r. minimum ab usu cotidiano, Quint. – b) entschwinden, verschwinden, schwinden, m. bl. Abl., sic numquam corde recedit nata tuo, Stat. – absol., et pariter Phoebes pariter maris ira recessit, Ov.: spes numquam implenda recessit, Lucan. – c) rec. ab alqo, jmdm. verloren gehen, vom Besitztum usw., cum res (Vermögen) ab eo, quicum contraxisset, recessisset et ad heredem pervenisset, Cic.: sive remanserit (praedium) penes emptorem sive recesserit, ICt.
-
92 Ave
Multiple Entries: AVE ave
AVE sustantivo masculino (
ave feminine noun taking masculine article in the singular bird; ave de corral fowl; ave de mal agüero bird of ill omen; ave rapaz or de rapiña (Zool) bird of prey; ( persona) shark
AVE m Esp (abr de (tren de) alta velocidad español) high-speed train ' AVE' also found in these entries: Spanish: buche - caldo - cantor - cantora - chillar - chillido - copete - deshuesar - desplumar - envergadura - nacer - P.º - papo - pechuga - pelar - peregrina - peregrino - picada - picado - pico - picotear - planear - pluma - plumaje - rapaz - rellena - rellenar - relleno - remontar - remontarse - volar - vuelo - zancuda - zancudo - águila - ala - anilla - Av. - Avda. - ave - Avemaría - carne - cloaca - depredador - gallo - guacamaya - lapa - molleja - palomo - papagayo English: Av - Ave - bird - cock - fowl - Hail Mary - leg - migrant - pluck - poultry - prey - quill - seabird - shark - soar - swoop - phoenix - sea - wadertr['ævənjʊː]1 ( Avenue) Avenida; (abbreviation) Av, Avda(= Avenue) Avda., AvABBR= avenue Av., Avda.* * *(= Avenue) Avda., Av -
93 migratory
adjective migratoriotr['maɪgrətərɪ]1 migratorio,-amigratory ['maɪgrə.tori] adj: migratorioadj.• migratorio, -a adj.• peregrino, -a adj.[maɪ'ɡreɪtǝrɪ]ADJ migratorio -
94 peculiar
pi'kju:ljə1) (strange; odd: peculiar behaviour.) curioso, estraño2) (belonging to one person, place or thing in particular and to no other: customs peculiar to France.) peculiar, propio, característico•- peculiarly
peculiar adj raro / extraño
peculiar adjetivo 1 ( característico) particular; con su peculiar buen humor with his characteristic good humor 2 (poco común, raro) ‹ sensación› peculiar, unusual
peculiar adjetivo
1 (inusual, raro) peculiar, odd: esta comida tiene un sabor peculiar, this meal has a peculiar taste
2 (que es propio de algo/alguien) characteristic, distinctive: tiene una peculiar manera de andar, she has a distinctive way of walking ' peculiar' also found in these entries: Spanish: particular - propia - propio - singular - suya - suyo - tic - hispanismo - peregrino English: peculiar - set-uptr[pɪ'kjʊːlɪəSMALLr/SMALL]2 (particular) característico,-a (to, de), propio,-a (to, de)peculiar [pɪ'kju:ljər] adj1) distinctive: propio, peculiar, característicopeculiar to this area: propio de esta zona2) strange: extraño, raro♦ peculiarly advadj.• excéntrico, -a adj.• particular adj.• peculiar adj.• propio, -a adj.• raro, -a adj.• singular adj.pɪ'kjuːljər, pɪ'kjuːliə(r)1) ( strange) raro, extrañoto feel peculiar — tener* una sensación extraña
2) (particular, exclusive) peculiar, característicopeculiar TO something: an animal peculiar to that region un animal que sólo existe en esa región; the problem is not peculiar to this country — el problema no es exclusivo or particular de este país
[pɪ'kjuːlɪǝ(r)]ADJ1) (=strange) extraño, rarohow very peculiar! — ¡qué extraño!, ¡qué raro!
funny 1., 2)I'm feeling a bit peculiar — me siento algo raro, no me siento del todo bien
2) (=exclusive, special) peculiareveryone has their own peculiar likes and dislikes — cada uno tiene sus gustos y manías peculiares or particulares
•
a species peculiar to Africa — una especie que existe únicamente en Áfricathe style of dress peculiar to that period in history — la forma de vestir peculiar or característica or propia de esa época de la historia
* * *[pɪ'kjuːljər, pɪ'kjuːliə(r)]1) ( strange) raro, extrañoto feel peculiar — tener* una sensación extraña
2) (particular, exclusive) peculiar, característicopeculiar TO something: an animal peculiar to that region un animal que sólo existe en esa región; the problem is not peculiar to this country — el problema no es exclusivo or particular de este país
-
95 perfect
1. 'pə:fikt adjective1) (without fault or flaw; excellent: a perfect day for a holiday; a perfect rose.) perfecto2) (exact: a perfect copy.) perfecto3) (very great; complete: a perfect stranger.) completo, auténtico
2. pə'fekt verb(to make perfect: He went to France to perfect his French.) perfeccionar- perfectionist
- perfectly
perfect1 adj perfecto / idealperfect2 vb perfeccionarthe scientists are trying to perfect their new invention los científicos intentan perfeccionar su nuevo invento1 (gen) perfecto,-a; (behaviour, reputation) intachable2 (ideal) perfecto,-a, ideal3 (absolute, utter - fool) perdido,-a, redomado,-a; (- gentleman) consumado; (- waste of time) auténtico,-a4 SMALLLINGUISTICS/SMALL perfecto,-a1 SMALLLINGUISTICS/SMALL perfecto1 perfeccionarperfect [pər'fɛkt] vt: perfeccionarperfect ['pərfɪkt] adj: perfecto♦ perfectly advadj.• acabado, -a adj.• cabal adj.• consumado, -a adj.• exacto, -a adj.• fino, -a adj.• hecho, -a adj.• peregrino, -a adj.• perfecto, -a adj.n.• pretérito perfecto s.m.v.• completar v.• perfeccionar v.• puntualizar v.
I 'pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt1)a) (precise, exact) <circle/copy> perfectob) ( faultless) perfectohe speaks perfect French — habla francés perfectamente or a la perfección
c) ( ideal) <weather/day> ideal, perfecto; <example/excuse> perfecto; < opportunity> ideal2) ( complete) (before n)a perfect idiot — un perfecto idiota, un idiota redomado
II pər'fekt, pə'fekttransitive verb perfeccionar
III 'pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt['pɜːfɪkt]the future/present perfect — el futuro/pretérito perfecto
1. ADJ1) (=faultless) perfecto•
he spoke perfect English, his English was perfect — hablaba un inglés perfectopractice 1., 1), word-perfect•
his Spanish is far from perfect — su español dista mucho de ser perfecto2) (=ideal) [moment, solution, place] ideal, perfectoa job like that would be perfect for you — un trabajo como ese sería ideal or perfecto para ti
he's the perfect man for the job — es el hombre idóneo or ideal or perfecto para el cargo
•
his expertise made him the perfect choice — su experiencia hacía de él la persona idónea or ideal or perfecta3) (=exact) perfecto4) (=absolute, utter)a perfect fool/stranger — un perfecto idiota/desconocido
it makes perfect sense to me — me parece completamente or totalmente lógico
6) (Mus) [fourth, fifth, octave] perfecto2.['pɜːfɪkt]N (Gram) future 1., 2), present I, 3., past 5.3.[pǝ'fekt]VT perfeccionar4.['pɜːfɪkt]CPDperfect number N — (Math) número m perfecto
perfect pitch N — (Mus) oído m perfecto
perfect tense N (also: present perfect tense) —
•
the perfect tense — el tiempo perfecto* * *
I ['pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt]1)a) (precise, exact) <circle/copy> perfectob) ( faultless) perfectohe speaks perfect French — habla francés perfectamente or a la perfección
c) ( ideal) <weather/day> ideal, perfecto; <example/excuse> perfecto; < opportunity> ideal2) ( complete) (before n)a perfect idiot — un perfecto idiota, un idiota redomado
II [pər'fekt, pə'fekt]transitive verb perfeccionar
III ['pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt]the future/present perfect — el futuro/pretérito perfecto
-
96 strange
strein‹1) (not known, seen etc before; unfamiliar or foreign: What would you do if you found a strange man in your house?; Whenever you're in a strange country, you should take the opportunity of learning the language.) extraño2) (unusual, odd or queer: She had a strange look on her face; a strange noise.) extraño•- strangeness
- stranger
- strange to say/tell/relate
- strangely enough
strange adj1. extraño / raro2. desconocidotr[streɪnʤ]1 (odd, bizarre) extraño,-a, raro,-a■ how strange! ¡qué raro!■ what strange clothes he's wearing! ¡qué ropa más rara lleva!2 (unknown) desconocido,-a; (unfamiliar) nuevo,-a\SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALLstrange to say aunque parezca mentira1) queer, unusual: extraño, raro2) unfamiliar: desconocido, nuevoadj.• ajeno, -a adj.• desconocido, -a adj.• esquivo, -a adj.• extraño, -a adj.• forastero, -a adj.• foráneo, -a adj.• no acostumbrado adj.• nuevo, -a adj.• peregrino, -a adj.• raro, -a adj.streɪndʒadjective stranger, strangest1) ( odd) raro, extrañoyou're/she's a strange one — (colloq) mira que eres raro/es rara (fam)
I feel strange wearing a suit — me siento raro or incómodo con traje
it is strange (THAT) — es raro que (+ subj)
2)a) (unfamiliar, unaccustomed) <faces/handwriting> desconocidoto taste/smell strange — saber*/oler* raro
b) ( alien) (liter)[streɪndʒ]ADJ (compar stranger) (superl strangest)1) (=odd) [person, event, behaviour, feeling] extraño, raro; [experience, place, noise] extraño; [coincidence, story] extraño, curiosoit is strange that... — es extraño or raro que + subjun
it's strange that he should come today of all days — es extraño or raro que venga precisamente hoy
•
there's something strange about him — hay algo extraño or raro en élwhat's so strange about that? — ¿qué tiene eso de extraño or raro?
•
I felt rather strange at first — al principio me sentía bastante raro•
I find her attitude rather strange — encuentro su actitud un tanto extraña or raraI find it strange that we never heard anything about this — me parece raro or me extraña que nunca hayamos oído hablar de esto
•
how strange! — ¡qué raro!, ¡qué extraño!•
strange as it may seem, strange to say — por extraño que parezca, aunque parezca mentira•
the strange thing is that he didn't even know us — lo extraño or lo curioso es que ni nos conocíabedfellow, truth•
the family would think it strange if we didn't go — la familia se extrañaría si no fuésemos2) (=unknown, unfamiliar) [person, house, car, country] desconocido; [language] desconocido, extranjero•
I was strange to this part of town — esta parte de la ciudad me era desconocidaSTRANGE, RAREthis man I loved was suddenly strange to me — este hombre al que amaba era de pronto un desconocido para mí or un extraño
Position of "raro"
You should generally put r aro after the noun when you mean strange or odd and before the noun when you mean rare:
He has a strange name Tiene un nombre raro
... a rare congenital syndrome...... un raro síndrome congénito... For further uses and examples, see main entry* * *[streɪndʒ]adjective stranger, strangest1) ( odd) raro, extrañoyou're/she's a strange one — (colloq) mira que eres raro/es rara (fam)
I feel strange wearing a suit — me siento raro or incómodo con traje
it is strange (THAT) — es raro que (+ subj)
2)a) (unfamiliar, unaccustomed) <faces/handwriting> desconocidoto taste/smell strange — saber*/oler* raro
b) ( alien) (liter) -
97 traveling
tr['trævəlɪŋ]1 SMALLAMERICAN ENGLISH/SMALL→ link=travelling travelling{adj.• ambulante adj.• de viaje adj.• peregrino, -a adj.• viajante adj.
I
BrE - ll- 'trævlɪŋ mass noun (for pleasure, business)do you like traveling? — ¿te gusta viajar?; (before n)
traveling expenses — gastos mpl de viaje or de desplazamiento
II
BrE - ll- adjectivea) ( for journeys) <clothes/rug/companion> de viajeb) ( itinerant) <circus/exhibition> ambulante, itinerante(US) ['trævlɪŋ]traveling salesman — viajante m, representante m, corredor m (RPl)
1.ADJ [circus] ambulante; [exhibition] itinerante2.NI've always loved travelling — siempre me ha encantado viajar, siempre me han encantado los viajes
3.CPDtravelling bag N — bolso m de viaje
travelling companion N — compañero(-a) m / f de viaje
travelling expenses NPL — gastos mpl de viaje, gastos mpl de desplazamiento
travelling salesman N — viajante mf (de comercio), representante mf
* * *
I
BrE - ll- ['trævlɪŋ] mass noun (for pleasure, business)do you like traveling? — ¿te gusta viajar?; (before n)
traveling expenses — gastos mpl de viaje or de desplazamiento
II
BrE - ll- adjectivea) ( for journeys) <clothes/rug/companion> de viajeb) ( itinerant) <circus/exhibition> ambulante, itinerantetraveling salesman — viajante m, representante m, corredor m (RPl)
-
98 wandering
tr['wɒndərɪŋ]1 andanzas nombre femenino plural, viajes nombre masculino plural\SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALLwandering Jew SMALLBOTANY/SMALL tradescantiaadj.• ambulativo, -a adj.• andorrero, -a adj.• distraído, -a adj.• divagador adj.• errabundo, -a adj.• erradizo, -a adj.• errante adj.• peregrino, -a adj.n.• delirio s.m.• errabundeo s.m.['wɒndǝrɪŋ]ADJ [person] errante; [tribe] nómada, errante; [minstrel] itinerante; [path, river] sinuoso; [eyes, mind] distraídohe suffers from wandering hands — hum es un sobón *
-
99 богомолец
мdevoto m, rezador m, beato m, peregrino m -
100 паломник
мperegrino m, romeiro m
См. также в других словарях:
Peregrino — oilfield Country Brazil Region Campos Basin Block(s) BM C 7 Offshore/onshore offshore Operator(s) Statoil … Wikipedia
Peregrino — Saltar a navegación, búsqueda Peregrino a Santiago, por Hieronymus Bosch, hacia 1500 Para el halcón peregrino, véase Falco peregrinus. Un peregrino es un viajero que visita algún lugar sagrado, casi siempre por motiv … Wikipedia Español
peregrino — peregrino, na (Del lat. peregrīnus). 1. adj. Dicho de una persona: Que anda por tierras extrañas. 2. Dicho de una persona: Que por devoción o por voto va a visitar un santuario, especialmente si lleva el bordón y la esclavina. U. m. c. s.) 3.… … Diccionario de la lengua española
Peregrino — Peregrino, Inselgruppe der Gesellschaftsinseln … Pierer's Universal-Lexikon
Peregrīno — Peregrīno, Kupferstecher und Nielleur, aus Cesena, ein Schüler Francesco Francias, war bis in den Anfang des 16. Jahrh. tätig. Er hat über 70 sein gestochene, meist O. P. D. C. gezeichnete kleine Blätter geliefert, die als Vorlagen für… … Meyers Großes Konversations-Lexikon
peregrino — [dal lat. peregrinus forestiero, non cittadino ], lett. ■ agg. 1. (lett.) [che proviene dall estero: mode p. ] ▶◀ forestiero, (lett.) pellegrino, straniero. ◀▶ locale, nostrano. 2. (estens.) [che si distingue per stranezza e singolarità: idee… … Enciclopedia Italiana
peregrino — peregrino, na adjetivo y sustantivo 1) romero. adjetivo 2) raro, extraño, singular, insólito. * * * Sinónimos: ■ penitente, romero … Diccionario de sinónimos y antónimos
peregrino — adj. s. m. 1. Que ou o que anda em peregrinação. 2. Viajante, romeiro. 3. Estrangeiro. 4. Que está nesta vida para passar à eterna. 5. Raro, singular, essencial, que é poucas vezes visto. 6. Que é muito formoso ou perfeito. 7. Alheio ao assunto… … Dicionário da Língua Portuguesa
peregrino — peregrino, na sustantivo masculino,f. 1. Persona que peregrina: Muchos peregrinos van a Santiago de Compostela. adjetivo 1. [Ave] que está de paso, que se desplaza de un lugar a otro: La cigüeña es un ave peregrina. 2 … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
Peregrino — (Del lat. peregrinus , extranjero.) ► adjetivo 1 Que anda por tierras extrañas. ► adjetivo/ sustantivo 2 RELIGIÓN Se aplica a la persona que por devoción o por voto visita un santuario: ■ los peregrinos llegaron a Santiago de Compostela. ►… … Enciclopedia Universal
peregrino — {{#}}{{LM P29862}}{{〓}} {{SynP30583}} {{[}}peregrino{{]}}, {{[}}peregrina{{]}} ‹pe·re·gri·no, na› {{《}}▍ adj.{{》}} {{<}}1{{>}} Extraño, poco visto o carente de lógica: • Esa idea de construir la casa en el barranco me parece de lo más… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos