Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

dar+intereses

  • 61 hilo

    m.
    1 thread (fibra, hebra).
    al hilo in a row (seguidos) (Am)
    colgar o pender de un hilo to be hanging by a thread
    mover los hilos to pull some strings
    hilo dental dental floss
    2 linen (tejido).
    3 wire.
    sin hilos wireless
    4 trickle.
    entraba un hilo de luz por la ventana a thin shaft of light came in through the window
    apenas le salía un hilo de voz he was barely able to speak
    5 train.
    perder el hilo to lose the thread
    seguir el hilo to follow (the thread)
    tomar o retomar el hilo (de la conversación) to pick up the thread (of the conversation)
    esto viene al hilo de lo que dijimos ayer this relates to what we were saying yesterday
    hilo argumental line of argument
    6 line of thought, drift.
    pres.indicat.
    1st person singular (yo) present indicative of spanish verb: hilar.
    * * *
    1 thread (grueso) yarn
    2 (lino) linen
    3 (alambre, cable) wire
    4 figurado (de luz) thread, thin beam; (de líquido) trickle, thin stream
    5 figurado (de historia, discurso) thread; (de pensamiento) train
    \
    al hilo on the grain
    coger el hilo figurado to catch the drift, get the drift
    con un hilo de voz in a tiny voice, in a faint voice
    estar colgando de un hilo figurado to be hanging by a thread
    estar pendiente de un hilo figurado to be hanging by a thread
    mover los hilos figurado to pull the strings
    perder el hilo figurado to lose the thread
    hilo musical piped music, Musak
    * * *
    noun m.
    2) wire
    * * *
    SM
    1) (Cos) thread, yarn

    tela de hilo Méx linen cloth

    coser al hilo — to sew on the straight, sew with the weave

    2) (=cable) [de metal] thin wire; [de electricidad] wire, flex; [de teléfono] line

    hilo de tierra — earth wire, ground wire (EEUU)

    hilo directo — direct line, hot line

    3) (=chorro) [de líquido] thin stream, trickle; [de gente] thin line

    hilo de humo — thin line of smoke, plume of smoke

    4) (Bot) fibre, fiber (EEUU), filament
    5) (=lino) linen

    hilo de Escocia — lisle, strong cotton

    6) (=curso) [de conversación] thread; [de vida] course; [de pensamientos] train

    el hilo conductorthe theme o leitmotiv

    seguir el hilo[de razonamiento] to follow, understand

    hilo argumental — story line, plot

    * * *
    1)
    a) ( en costura) thread

    al hilo<cortar/coser> on the straight, with the weave; ( uno tras otro) (AmL fam) in a row, on the trot (colloq)

    mover los hilos: es lo que mueve los hilos de su política it is what controls their policy; el que mueve los hilos the one who's pulling the strings o calling the shots; pender or colgar de un hilo to hang by a thread; por el hilo se saca el ovillo — it's just a question of putting two and two together

    b) ( lino) linen
    c) ( de araña) thread
    d) (fam) ( de las judías) string
    2) (Elec) wire
    3) (de relato, conversación) thread
    4) (de sangre, agua) trickle
    * * *
    = thread, strand, thread, linen, yarn.
    Ex. Wronski remained silent for a moment, looking at the thin gray threads of smoke that were rising from his cigarette.
    Ex. Vegetable fibres in their raw state contain the necessary strands of cellulose which can be converted into paper.
    Ex. The thread linking these giants is the acknowledgement that libraries exist to serve their users.
    Ex. The raw material of white paper was undyed linen -- or in very early days hempen -- rags, which the paper-maker bought in bulk, sorted and washed, and then put by in a damp heap for four or five days to rot.
    Ex. This is the perfect yarn for knitting when the luxury and durability of pure new wool is desired.
    ----
    * encaje de hilo = tatting.
    * grapadora de hilo de alambre = wire stapler, wire binder.
    * hebra de hilo = strand of thread.
    * hilo conductor = common thread.
    * hilo de agua = trickle.
    * hilo de bramante = twine.
    * hilo dental = dental floss.
    * hilo magnético = magnetic wire.
    * hilo telegráfico = telegraph wire.
    * limpiarse los dientes con hilo dental = floss + teeth.
    * perder el hilo = lose + the plot, lose + the thread.
    * retomar el hilo = pick up + the thread, take up + the thread.
    * seguir el hilo = follow + the thread.
    * tanga de hilo = G-string, gee-string.
    * tanga de hilo dental = G-string, gee-string.
    * vida + pender + de un hilo = live on + the line.
    * vivir pendiendo de un hilo = live on + the line.
    * * *
    1)
    a) ( en costura) thread

    al hilo<cortar/coser> on the straight, with the weave; ( uno tras otro) (AmL fam) in a row, on the trot (colloq)

    mover los hilos: es lo que mueve los hilos de su política it is what controls their policy; el que mueve los hilos the one who's pulling the strings o calling the shots; pender or colgar de un hilo to hang by a thread; por el hilo se saca el ovillo — it's just a question of putting two and two together

    b) ( lino) linen
    c) ( de araña) thread
    d) (fam) ( de las judías) string
    2) (Elec) wire
    3) (de relato, conversación) thread
    4) (de sangre, agua) trickle
    * * *
    = thread, strand, thread, linen, yarn.

    Ex: Wronski remained silent for a moment, looking at the thin gray threads of smoke that were rising from his cigarette.

    Ex: Vegetable fibres in their raw state contain the necessary strands of cellulose which can be converted into paper.
    Ex: The thread linking these giants is the acknowledgement that libraries exist to serve their users.
    Ex: The raw material of white paper was undyed linen -- or in very early days hempen -- rags, which the paper-maker bought in bulk, sorted and washed, and then put by in a damp heap for four or five days to rot.
    Ex: This is the perfect yarn for knitting when the luxury and durability of pure new wool is desired.
    * encaje de hilo = tatting.
    * grapadora de hilo de alambre = wire stapler, wire binder.
    * hebra de hilo = strand of thread.
    * hilo conductor = common thread.
    * hilo de agua = trickle.
    * hilo de bramante = twine.
    * hilo dental = dental floss.
    * hilo magnético = magnetic wire.
    * hilo telegráfico = telegraph wire.
    * limpiarse los dientes con hilo dental = floss + teeth.
    * perder el hilo = lose + the plot, lose + the thread.
    * retomar el hilo = pick up + the thread, take up + the thread.
    * seguir el hilo = follow + the thread.
    * tanga de hilo = G-string, gee-string.
    * tanga de hilo dental = G-string, gee-string.
    * vida + pender + de un hilo = live on + the line.
    * vivir pendiendo de un hilo = live on + the line.

    * * *
    A
    1 (en costura) thread
    un carrete de hilo a reel of thread
    ¿tienes aguja e hilo? do you have a needle and thread?
    al hilo ‹cortar/coser› on the straight, with the weave; (uno tras otro) ( AmL fam) on the trot ( colloq)
    ganó tres partidos al hilo he won three games on the trot o in a row
    se vio cuatro películas al hilo she saw four movies in a row o one after the other
    mover los hilos: intereses económicos mueven los hilos de su política economic interests control their policy
    todos conocen a quienes mueven los hilos everybody knows who's pulling the strings o calling the shots
    pender or colgar de un hilo to hang by a thread
    su vida pendía de un hilo his life was hanging by a thread
    el futuro de la empresa pende de un hilo the company's future hangs by a thread
    por el hilo se saca el ovillo it's just a question of putting two and two together
    2 (lino) linen
    una camisa de hilo a linen shirt
    3 (de araña, gusano de seda) thread
    4 ( fam) (de las judías, del plátano) string
    Compuesto:
    dental floss
    B ( Elec) wire
    Compuestos:
    ( Elec) conductor wire; (de una novela) thread
    ( Esp) piped music
    C ( Inf) thread
    D (de un relato, una conversación) thread
    perdió el hilo de la conversación she lost the thread of the conversation
    interrumpió el hilo de sus pensamientos it interrupted his train of thought
    E (de sangre, agua) trickle
    un hilo de luz a thread of light ( liter)
    con un hilo de voz in a tiny voice, in a thin little voice
    * * *

     

    Del verbo hilar: ( conjugate hilar)

    hilo es:

    1ª persona singular (yo) presente indicativo

    hiló es:

    3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativo

    Multiple Entries:
    hilar    
    hilo
    hilar ( conjugate hilar) verbo intransitivo
    to spin;
    hilo fino to split hairs

    verbo transitivo
    a)algodón/lana to spin;

    [ araña] to spin
    b)ideas/hechos to string together

    hilo sustantivo masculino
    1


    b) ( lino) linen



    2 (Elec) wire;

    3 (de relato, conversación) thread
    4 (de sangre, agua) trickle
    hilar verbo transitivo & verbo intransitivo
    1 (hacer hilo) to spin
    2 (relacionar datos) to string together, link
    ♦ Locuciones: hilar fino, to split hairs
    hilo sustantivo masculino
    1 Cost thread
    (de perlé, de tejer) yarn
    (tela de hilo) linen
    2 fig (argumento) thread
    (del pensamiento) train
    hilo musical, background music
    3 (cable) wire
    ♦ Locuciones: familiar mantener al hilo, to keep posted
    pender/colgar de un hilo, to hang by a thread o to be in imminent danger
    perder el hilo, to lose the thread
    ' hilo' also found in these entries:
    Spanish:
    carrete
    - enrollar
    - estambre
    - hebra
    - hilar
    - pita
    - alambre
    - bobina
    - delgado
    - devanar
    - doble
    - embrollar
    - filamento
    - fino
    - hacer
    - madeja
    - nudo
    English:
    balance
    - ball
    - cord
    - cotton
    - dental floss
    - dribble
    - floss
    - length
    - line
    - ply
    - spin
    - strand
    - string
    - tangle
    - thread
    - track
    - train
    - trickle
    - wind
    - yarn
    - knife
    - linen
    - piped music
    * * *
    hilo nm
    1. [fibra, hebra] thread;
    Am
    al hilo in a row;
    me leí cinco libros al hilo I read five books one after the other o in a row;
    colgar o [m5] pender de un hilo to be hanging by a thread;
    mover los hilos to pull some strings;
    es él quien mueve los hilos de la empresa he's the person who really runs the firm
    hilo de bramante twine;
    hilo dental [para la boca] dental floss;
    Am [bañador] G-string
    2. [tejido] linen;
    un mantel de hilo a linen tablecloth
    3. [cable] wire;
    sin hilos wireless;
    tener hilo directo con alguien to have direct access to sb
    4. [de agua, sangre] trickle;
    entraba un hilo de luz por la ventana a thin shaft of light came in through the window;
    apenas le salía un hilo de voz he was barely able to speak
    5. Mús hilo musical piped music
    6. [de pensamiento] train;
    [de discurso, conversación] thread;
    perder el hilo to lose the thread;
    seguir el hilo to follow (the thread);
    tomar o [m5] retomar el hilo (de la conversación) to pick up the thread (of the conversation);
    el hilo conductor del argumento de la película the central strand of the film's plot;
    al hilo de [a propósito de] following on from;
    esto viene al hilo de lo que dijimos ayer this relates to what we were saying yesterday
    * * *
    m
    1 para coser thread;
    pender de un hilo fig hang by a thread;
    mover los hilos fig pull strings;
    perder el hilo fig lose the thread
    2
    :
    sin hilos TELEC cordless
    3
    :
    con un hilo de voz fig in a barely audible voice
    * * *
    hilo nm
    1) : thread
    colgar de un hilo: to hang by a thread
    hilo dental: dental floss
    2) lino: linen
    3) : (electric) wire
    4) : theme, thread (of a discourse)
    5) : trickle (of water, etc.)
    * * *
    hilo n
    1. (hebra) thread
    2. (alambre, cable) wire
    perder el hilo to lose the thread [pt. & pp. lost]

    Spanish-English dictionary > hilo

  • 62 abono

    m.
    1 season ticket.
    un abono de diez viajes a ten-journey ticket
    abono transporte travel pass (for bus, train and underground)
    2 fertilizer (fertilizante).
    3 payment (pago).
    4 credit entry (commerce).
    pagar en abonos to pay by installments
    6 subscription.
    7 voucher, certificate.
    pres.indicat.
    1st person singular (yo) present indicative of spanish verb: abonar.
    * * *
    1 (pago) payment
    2 (aval) guarantee
    3 (fertilizante) fertilizer; (acción) fertilizing
    4 (a revista) subscription; (a teatro, tren, etc) season-ticket
    * * *
    noun m.
    1) payment, installment
    2) fertilizer, manure
    3) subscription, season ticket
    * * *
    SM
    1) (Agr) (=fertilizante) manure, fertilizer; (=acto) fertilizing, manuring

    abono químico — chemical fertilizer, artificial manure

    2) (Com) (=pago) payment; (=plazo) instalment, installment (EEUU); (=crédito) credit; LAm (=entrega inicial) down payment, deposit

    pagar por o en abonos — to pay by instalments o (EEUU) installments

    3) [a periódico, revista etc] subscription; (Teat, Ferro) season ticket
    4) (=aval) guarantee
    5) Méx (=recibo) receipt
    * * *
    1) (Agr) fertilizer
    2) (para espectáculos, transporte) season ticket

    sacar un abonoto buy o get a season ticket

    3) (frml)
    a) ( pago) payment
    b) ( en una cuenta) credit
    c) (Andes, Méx) ( cuota) installment*
    * * *
    1) (Agr) fertilizer
    2) (para espectáculos, transporte) season ticket

    sacar un abonoto buy o get a season ticket

    3) (frml)
    a) ( pago) payment
    b) ( en una cuenta) credit
    c) (Andes, Méx) ( cuota) installment*
    * * *
    abono1
    1 = fertiliser [fertilizer, -USA].

    Ex: The U.N.'s many agencies offer over 1000 titles annually on subjects as varied as women's rights, basic accounting and fertilizers.

    * abono orgánico = compost.
    * hacer abono orgánico = compost.

    abono2
    2 = credit.

    Ex: Orders placed with a vendor as well as any credit or debit notes for the vendor are displayed by entering the number '9'.

    * abono de autobús = bus pass.
    * abono de tren = rail pass.
    * nota de abono = debit note.

    * * *
    A ( Agr) fertilizer
    Compuestos:
    abono inorgánico or químico
    inorganic o chemical fertilizer
    organic fertilizer
    B (para espectáculos) season ticket; (para transporte) season ticket
    sacar un abono to buy o get a season ticket
    C ( frml)
    1 (pago) payment
    procederemos al abono de intereses en su cuenta the interest will be credited to your account
    3 (Col, Méx) (cuota) installment*
    * * *

     

    Del verbo abonar: ( conjugate abonar)

    abono es:

    1ª persona singular (yo) presente indicativo

    abonó es:

    3ª persona singular (él/ella/usted) pretérito indicativo

    Multiple Entries:
    abonar    
    abono
    abonar ( conjugate abonar) verbo transitivo
    1tierra/campo to fertilize
    2
    a) (frml) ( pagar) ‹cantidad/honorarios to pay;




    c) (Andes, Méx) ( dar a cuenta) to give … on account

    abonarse verbo pronominal abonose a algo ‹ a espectáculo› to buy a season ticket for sth;
    a revista› to subscribe to sth
    abono sustantivo masculino
    1 (Agr) fertilizer
    2 (para espectáculos, transporte) season ticket
    3 (frml)


    c) (Andes, Méx) ( cuota) installment( conjugate installment)

    abonar verbo transitivo
    1 Agr to fertilize
    2 (pagar) to pay (for): abónelo a mi cuenta, por favor, pay it into my account, please
    3 (suscribir) to subscribe
    abono sustantivo masculino
    1 Agr (químico) fertilizer
    (orgánico) manure
    2 (pago) payment
    3 (a una publicación) subscription
    (de la ópera, del fútbol) season ticket
    ' abono' also found in these entries:
    Spanish:
    estiércol
    English:
    compost
    - fertilizer
    - manure
    - subscription
    - pass
    - season
    - standing
    * * *
    abono nm
    1. [pase] season ticket;
    un abono de diez viajes a ten-journey ticket
    abono transporte season ticket [for bus, train and underground]
    2. [fertilizante] fertilizer
    abono orgánico organic fertilizer;
    abono químico artificial o chemical fertilizer
    3. [pago] payment;
    realizar un abono to make a payment;
    no existe cuota de abono mensual there is no monthly fee
    4. Com credit entry
    5. Méx [plazo] instalment;
    pagar en abonos to pay by instalments
    * * *
    m
    1 COM payment;
    pagar en abonos Méx pay in installments o Br
    instalments
    2 AGR fertilizer
    3 para espectáculo, transporte season ticket
    * * *
    abono nm
    1) : payment, installment
    2) fertilizante: fertilizer
    3) : season ticket
    * * *
    1. (fertilizante) fertilizer
    2. (bono) ticket

    Spanish-English dictionary > abono

  • 63 vela

    Del verbo velar: ( conjugate velar) \ \
    vela es: \ \
    3ª persona singular (él/ella/usted) presente indicativo
    2ª persona singular (tú) imperativo
    Multiple Entries: vela     velar
    vela sustantivo femenino 1 ( para alumbrar) candle 2 ( vigilia): ( cuidando a un enfermo) I was up all night 3
    velar ( conjugate velar) verbo transitivo 1 2 película to fog, expose verbo intransitivo 1 ( permanecer despierto) to stay up o awake 2 ( cuidar) vela por algo/algn to watch over sth/sb velarse verbo pronominal [ película] to get fogged o exposed
    vela sustantivo femenino
    1 Náut sail Dep sailing: practica la vela, he sails
    2 (cirio) candle
    3 (vigilia) wakefulness: se pasó la noche en vela, he had a sleepless night Locuciones: familiar dar vela (en un entierro): ¿y a ti quién te dio vela en este entierro?, shut up, nobody asked for your opinion familiar quedarse a dos velas, to be broke
    velar 1
    I verbo intransitivo
    1 (cuidar, vigilar) to watch [por, over]
    velar por los intereses de alguien, to watch over sb's interests
    2 (permanecer despierto) to stay awake
    II vtr (a un enfermo) to keep watch (a un muerto) to hold a wake for
    velar 2 Fot verbo transitivo to blur ' vela' also found in these entries: Spanish: barco - candela - compenetrarse - inflar - inflarse - oscilar - sebo - soplar - toledana - toledano - trinquete - vigilia - apagar - arriar - consumir - encender - esperma - gotear - izar - mecha - navegar - pasar - recoger - velador English: burn out - candle - candlelight - catch up - oil - sail - sailboarding - sailing - sailing ship - stub - taper - yachting - keep - sailboat - vigil - wind
    tr['viːlə]
    1→ link=velum velum{

    English-spanish dictionary > vela

  • 64 mirar


    mirar ( conjugate mirar) verbo transitivo 1
    a) (observar, contemplar) to look at;
    no me mires así don't look at me like that; mirar a algn a los ojos to look sb in the eye; se me quedó mirando he just stared at me; miraba distraída por la ventana he was gazing absent-mindedly out of the window; miraba cómo lo hacía he was watching how she did it; ir a mirar escaparates or (AmL) vidrieras to go window shopping
    b)programa/partido/televisión to watch
    2 ( fijarse) to look;
    ¡mira lo que has hecho! look what you've done!;
    mira bien que esté apagado make sure o check it's off; miré a ver si estaba listo I had a look to see if he was ready 3 ( considerar): lo mires por donde lo mires whatever o whichever way you look at it; mirándolo bien ( pensándolo detenidamente) all things considered; ( pensándolo mejor) on second thoughts; mirar mal a algn to disapprove of sb 4 (expresando incredulidad, irritación, etc):
    ¡mira que poner un plato de plástico en el horno …! honestly o really! imagine putting a plastic dish in the oven …! (colloq);
    ¡mira que eres tacaño! boy, you're mean! (colloq); ¡mira las veces que te lo habré dicho …! the times I've told you! verbo intransitivo 1 ( en general) to look; mirar por la ventana to look out of the window; ¿miraste bien? did you have a good look?, did you look properly?; mirar atrás to look back 2 ( estar orientado) mirar A/HACIA algo [ fachada] to face sth; [terraza/habitación] to look out over sth, overlook sth;
    ponte mirando hacia la ventana stand (o sit etc) facing the window
    3
    b) (Col) ( cuidar) to look after
    mirarse verbo pronominal
    mirar
    I verbo transitivo
    1 to look at: me miró con preocupación, he looked at me with concern
    mirar una palabra en el diccionario, to look up a word in the dictionary
    2 (examinar) to watch: miraba la película atentamente, she was watching the film carefully
    míralo con atención, look at it carefully
    3 (tener cuidado) mira bien con quién andas, be careful of the company you keep
    II verbo intransitivo
    1 (buscar) miraré en ese rincón, I'll have a look in that corner
    2 (cuidar) to look after sb/sthg: mira por tus intereses, she is looking after your interests
    3 (estar orientado) to face: la fachada mira al norte, the façade faces north ➣ Ver nota en ver
    ' mirar' also found in these entries: Spanish: alrededor - atrás - dar - directoria I - directorio - fijamente - hito - hombro - lupa - manía - mirada - observar - ojo - trasluz - ver - vista - volver - aguaitar - atentamente - bien - caer - cerca - checar - desesperación - escudriñar - huevo - infinito - microscopio - mirado - reojo - soslayo - vacío - valer - vidriera English: about - around - at - browse - clock - comb - contemplate - dig around - disdain - even - eye - face - gape - gaze - glance - glance up - glare - glower - hard - intently - leer - look - look at - look back - look down - look out - look round - nose - peek - regard - scowl - sideways - sneak - space - square - squint - stare - steadily - steal - survey - take - tear away - view - watch - window-shopping - askance - bright - double - down - fine

    English-spanish dictionary > mirar

  • 65 amagostón

    Amagostón. ¿Qué asturiano no se ha comido alguna vez en su vida en amigable, alegre y feliz compañía un amagostón de buenas castañas regadinas con xidre (sidra)? Yo me he zampado en mi vida miles de amagostones, los he comido por necesidad, por hambre, que es cuando verdaderamente se sabe el grande valor que tienen todas las cosas. En tiempos de las castañas, llegaba a los castañéus y fuesen de quién fuesen, si el amo no los llindiaba (cuidaba) yo me enfardaba (llenaba) de las mejores castañas, que luego colaba conechas (marchaba con ellas) a los pastos comunales, aú arrexuntaba fuéas, felechus, murgazus (donde rejuntaba hojarascas, helechos, malezas), atreinandu 'n balagarín (haciendo un montonín) y por d'enría d'él semaba les castañes, ya chuéu llantandoi fuéu, esgalazáu ya felliz aguardaba qu'amagostaren aqueches castañines que diben allegrar el miou ventronín ameruxadín de fame. Ya despós de fartuquín, alcuérdume qu'allugábame con fuercia la sede, y'entóus colaba a gálamus fasta lus fontanus ou fontiquines, ya d'enría sous cristiallines agues apoúxaba lus mious focicus ya non lus xebraba fasta que nun me fartare. (Y por encima de él, sembraba las castañas, y luego le prendía fuego y ansioso y feliz esperaba que asasen aquellas castañinas que iban alegrar mi pequeño estómago lleno de hambre. Y después de hartarme, recuerdo que me atenazaba con fuerza la sed y entonces me marchaba corriendo hasta las fuentes y encima de sus cristalinas aguas posaba mis hocicos y no los apartaba hasta que de nuevo no me hartase). ¡Toda mi infancia y juventud la he vivido siempre al lado de la sabía y hermosa Naturaleza, inagotable fuente de sapiencias que al hombre que la quiere le está ilustrando hasta que ELLA misma su vida quiere! Las mejores castañas para hacer un buen amagostón son las llamadas castañas de cuerra, por estar más bravas y hechas, ya que han permanecido en las cuerras, situadas en los mismos castañéus, hasta que los arizos se pudran, que suelen tardar un par de meses, depende cómo venga el tiempo, y una vez que los arizos ya están podridos, es cuando se hace «l'esbítcha», que consiste en sacar las castañas de dentro de los arizos mayandu (majando) éstos en la ariceira (campera destinada a majar los arizos) y allí mismo, al lado de l'ariceira se hace el primer amagostón de castañas cabantes d'esbítchare (que en el momento fueron esbilladas), por regla natural se suelen hacer estos amagostones con el murgazu (maleza) que cabría los arizos en la cuerra, se amontona en una pila, se vierten las castañas por encima, se le pega fuego y se espera a que se queme todo el balagarín de murgazu (montón de malezas) y al tenor que el fuego va consumiendo las malezas, las castañas al ir asándose algunas de ellas explotan con fuerza y saltan de la pila envueltas en chispas ante la alegría y el regocijo de los más pequeños que acorralan el amagüestu, y cuando ya no queda nada más que las humeantes cenizas, haciendo de abanico bien con la chaqueta, con un saco o con lo que sea, se quitan las cenizas que cubren las amagostadines castañas, que quedan reunidas en el quemado campizo, todas muy sabrosas y bien asadas. Después, mujeres, niños y hombres que están haciendo la faena de l'esbítcha, muy contentos y ceremoniosamente se sientan al lado del magüesto, y entre sonrisas, bromas y regocijos, todos simples, sencillos y naturales, se come el primer amagostón de l'esbítcha. Después de recogidas todas las castañas de l'esbítcha, se meten en sacos o a granel en las goxas, o dentro de la esquirpia, (cesta enorme y alargada con capacidad de cuatro goxas) y se bajan en los rametus, ou corcetas (rastros), hasta la teixá (casa) y allí s'escuétchen (escojen), las más grandes se apartan para ponerlas en maurera (madurera), arriba en el xomeráu (desván), bien tapadas con fués (hojas) de castañal, que son las que mejor faen (hacen) que las castañas no se amayuquen (se pongan duras). Las más pequeñas se meten en el xardu, para que les fumaireres (humaradas) del char faígayas en mayuques. (Del lar las haga duras). Y el malucu (las malas, por mal criadas, o algo podres), sirven para dar piensos al pótchin del trabayu (el burro de trabajo), o d'angún oitre anemal qu’enxuma mái lu ñecexite. (O de alguno de los otros animales que en suma más lo necesite). Lus amagostones yeren nes mious amantines aldines nus tiempus d'endenantes, cundu you yera un guaxín, dalgu entrañable ya xenciétchu, de lu que xuergaba tou la familia, ya vecinus que con allegría esmianaben les callentines y'amagostaines castañes, axontáus nus escanus trés el llar, al mor del callorcín que nus ufrendiaba 'l pá fuéu, enes tardis fríes ya ñeváes, ou nes llargues veladiétches de lus enxenebráus envernus. Unde trés un bon amagostón regaín con tarreñaines de xidre ou vinu, que faia que l'allegría hermenare a les xentes, ya les chingües se fixeren llixeres nus falares de fatáus d'allegres ya mu xeríes couxes, qu’arrabucaben chárimes ou xonrises nus xentimientus de tous lus qu'ureaben, metantu 'l pá fuéu chispotiaba, ya 'l guetu endubiétchau baxu 'l escanu ñeváu pe les povixes, deixara de llindiar a lus mures, perque mu felliz ya callentrín xuañara. (Los asados de castañas eran en mis amantes aldeinas en los tiempos pasados, cuando yo era un pequeño, algo entrañable, sencillo y natural, de lo que festejaban toda la familia, y también algunos vecinos, que con suma alegría mondaban las calientes y asadas castañas, sentados felizmente en los escaños detrás del lar, al cariño del agradable calorcito que ofrecía el padre fuego, en las tardes frías y nevadas, o en las largas veladas heladas de los inviernos. Donde tras un buen asado de castañas, regadas con tanques de sidra o vino, que hacía que la alegría hermanara a todas las gentes, y las lenguas se tornaran más ligeras para hablar de muchas alegres y serias cosas, que arrancaban lágrimas o sonrisas, en los sentimientos de cuantos escuchaban, mientras que el padre fuego chisporroteaba, y el gato envuelto en sí mismo debajo del escaño, nevado su pelaje por las cenizas, dejara de cuidar a los ratones, porque muy feliz y calentito soñara). La pallabra d'amagostar, aparte de los significados de asar, quemar, calentar, etc., etc... también tiene otras interesantes vertientes que se suelen usar continuamente. Nisti exemplu que vou encalducar nagora, dexaréi nel bon chugar, l'escola d'ista pallabra. (En este ejemplo que hago ahora, procuraré dejar en su lugar la escuela de esta palabra). —Endespós d'afogá l'engarradiétcha de la nuexa Guerra, qu’amagostóu d'un lláu ya d'oitre mamplenáus d'iñucentes hermenus nuexus, fexérunse d'enría les xentes de las esquerdas, lus maguestus más endiañáus qu'imaxinar se pué, tales comu xemar les cuándies comunales ya de lus cadarméirus d'aldines ya ciodáes, de prexones que forun amagostáes per lus aguxantes caniles de la Cadarma, qu'achuquinaba dirixida per lus inxustus magüestus qu'encaldaben le lleyes, a tous cuntu golleren a roxu. Ya tamén se fixerun bérchaus magüestus de tocates d'enría les costiétches de les xentes roxes, con llátigus de tous lus collores. Lu mesmu qu’amagostaben lus escosus interexes, llantandu multes ya oitres xanciones, que dexaben la mexeria ya la fame, fayendu esmolliciones per toes les teixáes. —(Después de ahogada la contienda de nuestra guerra, que asesinó de una parte y de la otra a muchos inocentes hermanos nuestros, se hicieron sobre las gentes de las izquierdas, los crímenes, robos, expolios y martirios más endiablados que imaginarse se puede. Tales como sembrar las fosas comunales y los cementerios de aldeas y ciudades, de personas que fueron asesinadas, por los afilados colmillos de la muerte. Que mataba dirigida por los injustos y desalmados atropellos que hacían las leyes, a todos cuantos seres oliesen a ser rojos. Y también se hicieron grandes martirios de palizas, encima de las costillas de las gentes rojas, con endemoniados látigos de todos los colores. Lo mismo que se les robaba los menguados intereses, por medio de multas y otras sanciones, que dejaban a la miseria y al hambre, haciendo calamidades y destrozos atroces por todos los hogares). —Yo creo que con este ejemplo, ya queda bien claro lo que puede significar la palabra de amagostar o amaguestu.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > amagostón

  • 66 romedius

    Romedius, remedios. La Xantina de la miou aldina se noma la Virxen de lus Romedius, nus tempus d'endenantes yera mu vixitá per xentes de tous lus lláus d'Asturies ya del Mundiu enteiru, güéi nel díe lus difierentis cures qu'acaidonarun sou illexina, fixerun que la miou Xantina nun tena tous lus anus la grandie festa qu'endenantes se le faía, peru la Melgueira Xantina de lus Romedius ta xigue fayendu millagrus ente les xentes que tous lus díes endenantes de fondiaxe nel xuenu que mura 'l escanxu del curpu ya de la mesma 'lma, toes istes xentes que conecha toes les nuétchas le falen con beneraxón ya creyencia, son protexíes pe la Xantina lus Romedius, A ista Melgueira ya Embruxaora Xantina, que llindióu tous mious espatuxus ya trabayus, a ista miou Xantiquina que m'agüétchou crecier al llái xigu enxemáu de ñatural iñocencia, ya dientru de bétcha probeza, peru xempri xuañador, fellíz ya contentu, a ista mantina Xantina que mexor que you xabe cuntu la queru, agora mesmu vou faele 'l mexor cantigu que naide le fexu. TRADUCCIÓN.—La Santina de mi aldea se le llama la Virgen de los Remedios, en tiempos pasados era muy visitada y venerada por gentes de todas las partes de Asturias, y también del Mundo entero. Hoy día, por la causa de los diferentes sacerdotes que han dirigido su capilla, que con sus formas nada cristianas de robarle a la Xantina sus intereses, dieron lugar a que esta romería antes tan renombrada, no tenga ya las grandes fiestas que antaño. Pero la Dulce Santina de los Remedios, a pesar de todo, aun sigue haciendo milagrosos bienes, a todas las gentes que cada día, antes de sumergirse en el sueño que busca el descanso del cuerpo y del alma, digo que todas estas gentes que todas las noches con Ella hablan, con veneración y firme creencia, son protegidas en alguna medida por la Virgen de los Remedios. Y a esta Dulce Santina, que nido todos mis correres y trabajos, a esta mi Embrujadora Santina, que me vio crecer al lado de Ella lleno de natural inocencia, y dentro de grande pobreza, pero siempre soñador, feliz y contento, a esta querida y amada Santina que mejor que yo sabe lo mucho que la quiero, ahora mismo le voy hacer el mejor cante que nadie le ha hecho. "LA VIRXEN DE LUS REMEDIUS" —Grandies millagrus fixera endenantes la Xantina, perque disdi abondu llonxe, xentes de toa l'urbe, el díe de la sou Festina al lláu d'echa s'acorrar, tóus catandu 'n romediu pal sou curpu ou la sou alma, ou pagandu la promexa que d'acuandu le cheldar. —La Virxen de lus Remedius ye tan Melgueira ya Galana, ya tan dá nel romediar, que cundu véi la disgracia ya nul ya puéi encantexar, paez que lus sous güeyinus, que son luceirus del Cielu, ou perlines de la mar, orbáyanxe de tristieces con chárimes de verdá. —Chera bétcha la Xantina enus tempus d'endemantes, perque ganaba llimosnes qu'en sous cepus nun coyer per munchu que lus trincar, pos sous millagrus faíus, yeren pagáus con llargueza, per lus fervientes creyentes que fellices ya contentus, fasta 'l sou cháu achegar. —Yera la Xanta Melgueira dioxa e xana de l'aldina, que mora nuna illexina ena metá del chugar, arrodiá peles figales dunde 'l malvís xilboteiru, ya 'l xilgueiru cantarín, nes primaveires froríes ya nus branus magosteirus, comu anxelinus cantar. —Toes les xentes del llugar, disdi 'l guaxiquín d'entamu, fasta 'l guaxetu piquenu, ya disdi 'l mesmu trubiétchu dundu fellíz s'añicar, oyía tous lus díes comu la sou má falaba, couxiquines de la Xanta en coples feches rumanza, ou cheldáes en cantar. —Ya 'l viétchu escuaxaringáu, per lus llabores que fexu, ya lus anus qu'aviétchar, poucu a poucu xin pouxar, fasta la postrier cameira de la caxa xepulcral, rezabai tou lus díes a la Melgueira Xantina, paquéi acotara 'n xeitu en sou Xardín Cellestral. —Xantina de lus Romedius, falaba ‘n xoven ou viétchu, cundu ‘l ganáu enes brañes nun lu podía 'topar, per tar xebráu enu llonxe, ou per cauxa de la borrina, que de les cumes argutes escurona s'abaxar, ya col sou paxiétchu nigru tous lus erus atapar. —Santina de lus Romedius, fái qu'el llobu nun me zampe 'l ganáu qu'al entestate, nista nuétche me quedar, ya se tal couxa me fás, tenu date 'l mexor xatu que mious vaques allumbrar, ou 'l cordeiru mái llucíu, ou entrambes couxes se tar dientru del miou cullumbrar. —Xantina de lus Romedius, xi m'allindies ista nuétche, les cabres ya les uvées que xoliquines n'oxa van adurmir xin curiar, tenu date na tou festa un ramu d'escanda albiar. —Ya les máes de lus rapazus qu'al xervír al rée colar, ufrendiábanye a la Xanta xi con xalú returnar, la mexor xata la corte, una uncena de cordeirus, ou d'escanda un faniegal. —Tou istu qu'apurría 'l pueblu, ya mamplenáu d'ende mái que toes les xentes creyentis l'apurríen a la Xanta per millagrus qu'allumbrar, nun l'agolitaba 'l cura per munchu qu'espatuxar, galamiar ya esfocicar, per querer faer ya esfaer nu quéi la Xanta atróupar. —Pos Fernandu 'l Pertegueiru home xusta ya cabal, yera 'l que mayordunaba anti lus güeyus de tóus, les riqueces que la Xanta de toes les xentes ganar. —Tous lus anus na sou festa, que ye 'l quinxe de xetembe, sacaben de l'illexina a la melgueira Xantina, ya poxentá d'enría un tronu d'andes dunde la chevar, cuatru mozus de l'aldina, paxeándula pel chugar, per toes les caleyinas que l'aldeina encaldar. —El paxietchu que chevaba la Xantina 'l Romedial, yera de seda d'Uriente, bordáu con filus de goru, per mucheres del chugar, qu'al falar de toes les xentes oitre mexor nun güañar. —Isti paxiétchu tan bonu que a la Xanta apaxiétchar, foi prexenti quei fixera un indianu de l'aldina comu promexa ou regalu, per ser la sou xuerti bona, la que la melgueira Xanta n'Arxentina l'atreinar. —Un cadexín de corales que tóus yeren ñatural, que truxu disdi Fillipinas oitre indianu que fixera de cuartus un cuarexal, adurnaba la garganta de la Xantina 'l chugar. —Ya sou corona de xoyes que mái qu'el sol rellumbrar, foi regalu de l'aldina, que d'aquecha munches xentes per l'América murar, disdi la hermena Arxentina fasta 'l ñoble Cañada, xempre lleldandu cuarexa nel trabayu qu'entainar. —Mái d'una ucena de ramus, qu'ente rosques ya roscones cuaxi mil quilus pesar, diben trés de la Xantina adornáus per fines cintes, que les mocines allegres con muncha fe les chevar. —Déz gaiteirus nel acorde tous la gaita le gaitar, al son de lus tamboreirus ya de les xentes cantar, daben a la festiguina la Xantina lus Romedius, un orquiestáu cellestral. —Comenciar la procexón ya bufar lus volaores tou yera un prinxipiar, abaxu gaita e pandeirus, allegríes ya benerares, nel Cielu lus voleores, qu'esplotaben per lus aires, fayendu mantes de fumus, ya ruxíus de folixades. —Pirrus que de miéu lladraben xebránduse de l'aldina con el ráu ente les pates, guaxes qu'allegres galamian con lus güeyus en el cielu vixilandu les bardiasques que lus cuetes dexaben esnaluxandu nel aire, ya nuexoitres a la tema galamiandu per coyer les bardiasques esñidiades, dou quiera que s'apoixaren. —Miles de xentes reciaben ya oitres tantes que cantaben, apaxiétchaes de festa, diben en pos de la Xanta, la sou dioxa cellestral, unus choraben de penes que la Xantina enxugar, oitres reyíen fellices, con chárimes contentóuxes que l'allegría allumbrar. —Ya despós cantar la mixa meta l'ucena de cures que tous échus ben cobrar, per la cuarexa la Xanta qu'el mayurdomu llindiar, xabastábense les rosques que de lus ramus cuelgar, fechus con bona farina que la roxa escanda dar, ya enxamás nun algamír, pa fatáus d'aqueches xentes que per aquel pan benditu con atuñescus puxar. —Ya endespós de fechu ístu, lus gaiteirus apuxar pel punteiru les sous gaites, yal compás del tamboreiru allegres xotes tocare, que con gozóuxa folixa toss les xentes les danciare, cantandu les tradiciones quiá la Tierrina enxalzar —Cundu a la tardi avantiada, despós d'enzular el chucu les xentes de la miou aldina nel festexu familiar, ya romeirus pellegrinus quiá la romería quedar, fartase con sous meriendes a la xoma les figales, lus ñocéus ou mazanales, ou lus préus quiá la miou aldina per tous sous lláus l'acorrar, cundu tóus tar fartucus grande festa s'amañar, dou tocaben dous urquiestes de les mexores qu'uviés ena mesma capital, que xuntu cun lus gaiteirus qu’al lláu lus chigres gaitar, per tous lus cháus se cheldar, dancies de xubir al cielu, bailes de nel cielu tar. —D’Uviéu venien retrateirus con chalines de percal, ya máquines de tres pates que nel xuelu las llancar, ya en menus de déz menutus, bonus xemeyus faíen a les xentes que quixeren fer xemeyu de sou tar. —Ablaneires, frixuéleires, que de l'aldina baxar, con ablanines turráes nus fornus dou cuéz el pan, vendiendu lus tarreñinus disdi perrona 'l pociétchu fasta rial la tarreñá. —Xabarceires de la riera, con puestus de xuguetinus, restallones ya petardus, qu'al llanzalus sou lus cuetus, bramaben con tanta fuercia que les xentes s'axustar. —Cundu ya n'atapecer ya munches xentes de fora pa lus sous llares colar, ya quedar mozus ya moces de les aldines veicines danciandu fasta 'l albiar, endeveices s'atreinaben engarradióuxes folixes, per mor d'anguna mocina que mái d'un mozu l'amar, ou per fatáus d'oitres couxes que de noxáus reverdiar, ya nun yeren bones festes aqueches que nun cheldar, moquetazus, cayadáes, ya fatáus de nabayas. —Anxín se faía la festa de la Virxen lus Romedius ena aldina de Caranga, cundu miou má yera xoven ya con miou pá cortexar. —Ya despós de pagar tóu lu quéi na festa gastar, ta quedaben na cuarexa qu'el mayurdumu llindiar, abondus cuartus de xobra p’un fatáu de festas mái. —Anxín yeren lus Romedius, festa grandíe ya renomá, xegún falar de miou má, enus tempus cundu 'l cura la Xanta n’amiñistrar. —Vou cuntayes gora you, qu'al lláu d'echa l'agüétchar, comu ista romería d'afechu tar escosá. —Fae anus xendu you guaxe, chegarun a la miou aldina unus fíus de xatanás, dixus vallentres que había, que nus pueblus requixar, lus ganáus ya les coxétches qu'el llabrador trabayar. D'ixes xentes qu'achuquinen, a las prexones na paz, perque yeren tan baldrayus, que pal frenti nun vallíen perque de miéu se foriar. —Istus rapiegus fulanus roxus d'aquechus cheldares, despós de dexar l'aldina escosá de pan ya paz, chegarun a l'illexina dunde la Xanta morar, charun el portón abaxu, entrandu nel Xantu Teixu, comu lu fan lus braquinus, ou llabascus d'engordar, arrapiegarun les xoyes dadives d'un Pueblu Ñoble, tan xagráes comu 'l clicu de la honrá má qu'allumbrar, baxárunla del sou Altar, ya xuntu col sou Fíu Cristu, Xan Antoniu ya oitre xantu, en metá de l'aldina, dándoxeles de vallentres qu'al Faidor dexafiar, fuéu a tóus les llantar, despós queimarun l'illexa, ya la campana afoinar. —Peru la Dioxa Xantina dientru d'aquel magostón, quedóu la Probe 'n porriques peru queimar nun queimóu. —Una muyer de l'aldina, que yera roxa d'alma, nun comu aquechus bandíus que namái qu'aparenciar, en sou teixu la guardiar, ya cundu la paz chegóu, al cura se l'entregóu, esñudina e chamuscá. —Yera aquel cura un paixanu que munchu la Xanta amar, yera fíu de les montañes, yera d'Asturies l'Asturias del reciar ya 'l galamiar, xempre 'n pos de la xusticia, xinete de llibertá, de lus que güéi ñacen poucus, ya d'angunus ta malbiar. —Xapié 'l bon cura d'antigu, que nes couxes de la Xanta non podié fer mái brexu, qu'encaldar mixa ou roxariu, ou d'angún oitre cheldar que nun fora amiñistrar. —Fexu Xuntura l'aldina nuna xunta parroquial, ya un mayurdumu a la Xanta nomóu xustu ya cabal. —Cumenzú fexe la festa qu'en tempus d'engarradiétcha nun se pudier encaldar, ya en xamás de lus xamaxes tanta xente vióxe xunta, en dalguna romeríe de cuntes you agüétchar. —Les mexeries que la guerra d'enría 'l Pueblu dexar, chegaben catar romedius a la Xanta 'l Romedial. —Xentes que venien xangrandu escalzus per sous promexes, a la pata regañá, chegaben disdi mu llonxe, per ufriendes que cheldaren ou qu'encalduncándules tar. —Coxus, mancus, cegaretus, con amoláus nel sou curpu, ou nus requeixus del alma, xentes d'esquerda ya drétcha, probes, ricus ya terxáus, chegaben chenus de fe de rodiétches al sou llar, rogándaye un romedín, qu'el sou curpu ou sou alma con priexa ñecexitar. —Ya tóus topaben dalgún na Xantina 'l Romedial, que munchu ben les faía, perque la fe ye un curar. —Anus que forun colandu fayendu 'l tempu esñalar, ya la Xanta 'l Romedial en cá veiz xubía mái, fasta qu'un envernu fríu, al probe cura ya viétchu amoláu del polmonar, el Faidor al sou Reinu una nuétche lu chevar. —Vienu oitre cura 'l escape, xoven ya llisfu de mái, qu’ocupóu sou retoral, cundu vióu que la Xantina cuartus asgaya ganar, quixu, fexu e conxiguióu col sou poder naquel tempu, meter les xentes nel puñu, domenás e amiedrantás, ya faer lu qu'en sou xeitu mexor a él l'encaldar, que nun yera oitre cheldar, qu'allindiar les llimosnines, que la Xantina ganar. —Vienu con xotana viétcha, mal pelaxe ya bon afan, con la cuarexa escosá, per zapetus unus zuecus perque d'Urenxe chegar. —Chuéu aquel cura esfamiáu, se l'inflarun sous mexiétches, oitra xotana mercar, tiróu lus zuecus al trasti, bonus zapetus mangar, ya despós de fer la festa, cuartus xirar pa sou tierra quía la Xanta la l'arramblar. —Nel tenor qu'él xubía con lus cuartus qu'afoinar, la Festa de lus Romedius mái piquena se cheldar, anxina empezu esfaese, de cura en cura fasta güéi, que ta la Festa troná. —Pos isti anu cudu dir, el díe de lus Romedius a la Xanta a vixitar, el cura que l'allindiar, xacupáu toes sous llimosnes, dientru d’una fardeluca que pa tal faer chevar, ya montandu nel sou coche, xebróuxe de la miou aldina, xin dexai a la Xantina, n'ún duru paqu’un gaiteiru una Xota le gaitiar. —Según mi parecer, las tradiciones ancestrales de los pueblos, son los más principales sostenes que el ser Humano necesita para no perderse en el tiempo deshumanizado. Los Pueblos que sabiamente sepan conservar sus ancestros, serán más poderosos, más felices y ricos tanto espiritual como materialmente, que aquellos otros pueblos que hayan perdido sus raíces.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > romedius

См. также в других словарях:

  • Wikipedia:Conflicto de intereses — Esta página describe una política oficial de Wikipedia en español. Ha sido elaborada por la comunidad y su cumplimiento es obligatorio para todos los editores. Puedes editarla para mejorar su redacción y formato, pero si deseas cambiar alguna… …   Wikipedia Español

  • Interés — (Derivado del lat. interesse, interesar.) ► sustantivo masculino 1 Valor o importancia que tiene una persona, animal o cosa para alguien: ■ la nueva película de Woody Allen tiene mucho interés para tu investigación. IRREG. plural intereses 2… …   Enciclopedia Universal

  • Deontología profesional periodística — Existen desacuerdos sobre la neutralidad en el punto de vista de la versión actual de este artículo o sección. Motivo: Hispanocentrismo. En la página de discusión puedes consultar el debate al respecto …   Wikipedia Español

  • Campeche — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Campeche (desambiguación). Estado Libre y Soberano de Campeche Estado de  México …   Wikipedia Español

  • Fascismo — Benito Mussolini y Adolf Hitler. El fascismo es una ideología y un movimiento pol …   Wikipedia Español

  • Invasión Luso-Brasileña — Fecha 1816–1820 Lugar Banda O …   Wikipedia Español

  • Edad Moderna — Adán y Eva de Alberto Durero. El antropocentrismo humanista simboliza la modernidad en la Filosofía, la …   Wikipedia Español

  • Carlos María de Alvear — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Alvear. Carlos María de Alvear 2.° Director Supremo de las Provincias Unidas del Río de …   Wikipedia Español

  • Constitución Argentina de 1853 — Argentina Este artículo es una parte de la serie: Constitución de la Nación Argentina …   Wikipedia Español

  • Conflicto limítrofe entre el Perú y el Ecuador — Este artículo o sección necesita referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de Internet fidedignas. Puedes añadirlas así o avisar …   Wikipedia Español

  • Bloqueo anglo-francés del Río de la Plata — Bloqueo anglo francés al Río de la Plata La batalla de la Vuelta de Obligado. Fecha 2 de agosto de …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»