Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

(premere)

  • 41 нажимать

    Русско-итальянский автомобильный словарь > нажимать

  • 42 давить

    premere; pigiare

    Dictionnaire technique russo-italien > давить

  • 43 прижимать

    premere, pressare; serrare

    Dictionnaire technique russo-italien > прижимать

  • 44 mëshoj

    premere, pesare su..

    Dizionario albanese-italiano e italiano-albanese > mëshoj

  • 45 shtyp

    premere, pigiare, spingere, pressare

    Dizionario albanese-italiano e italiano-albanese > shtyp

  • 46 Давить

    - premere; pressare; calcare (viperam; uvas); suffocare; convexare (aliquem); obterere (aliquem pondere alicujus rei);

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Давить

  • 47 Нажимать

    - premere; comprimere; deprimere; exprimere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Нажимать

  • 48 Напирать

    - premere; instare (alicui); urgere (aliquem); circumfundere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Напирать

  • 49 Притеснять

    - premere; opprimere; reprimere; urgere; vexare; afflictare (Batavos); subigere (aliquem inopia; bello); calcare (libertatem; gentem); injuriare; circumvenire;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Притеснять

  • 50 Сжимать

    - premere; comprimere (digitos; in pugnum manus compressa; dentes); stringere; restringere; astringere; coartare; convexare;

    • сжать сердце - stringere animum;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Сжимать

  • 51 Угнетать

    - premere; opprimere; habere aliquem miserrimum; afflictare (Batavos); calcare (libertatem; gentem); vexare; convexare; urere; demergere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Угнетать

  • 52 premo

    prĕmo, ĕre, pressi, pressum. - tr. [st1]1 [-] presser, comprimer, serrer, fouler, écraser, pressurer, peser sur, charger, surcharger, arrêter.    - vestigia alicujus premere: - [abcl]a - serrer de près qqn, talonner qqn. - [abcl]b - marcher sur les traces de qqn.    - vestigia patris premere, Tac.: marcher sur les traces de son père.    - iram premere: comprimer sa colère.    - premere lac: faire cailler du lait.    - caseum premere, Virg.: faire du fromage.    - pede pedem alicui premere, Plaut. As. 4, 1, 30: marcher sur le pied de qqn.    - trepidae matres pressere ad pectora natos, Virg. En. 7: les mères, en tremblant, serrèrent leurs enfants sur leur coeur.    - premere alicui fauces, Ov. M. 12: étrangler qqn.    - laqueo collum alicujus premere, Hor. Ep. 1: étrangler qqn.    - sic effatus vestigia pressit, Virg. En. 6: sur ces paroles, il s'arrêta.    - premere sanguinem, Tac.: arrêter le sang. [st1]2 [-] serrer de près, attaquer vivement, accabler, presser, fondre sur, poursuivre, talonner, attaquer, forcer.    - hostes premere: serrer de près les ennemis.    - ad retia cervum premere: rabattre le cerf vers les filets.    - terga cedentis premere, Flor.: serrer de près l'ennemi en fuite. [st1]3 [-] au fig. charger, surcharger, écraser, opprimer, subjuguer, accabler; abattre, tuer.    - aere alieno premi: être accablé de dettes. [st1]4 [-] raser, effleurer, serrer de près (au pr. et au fig.).    - premere litus: raser la côte, longer la côte. [st1]5 [-] faire sortir en pressant, exprimer (le suc), extraire.    - premere vina, Hor.: exprimer le jus de raisin, faire du vin.    - premere mella, Ov.: faire du miel.    - confessionem premere, Quint.: arracher un aveu.    - premere ensem, Sil.: tirer l'épée. [st1]6 [-] fermer en pressant, serrer, enfermer, cacher, dissimuler; couvrir, étouffer (un son...).    - nec te, tua funera mater produxi pressive oculos, Virg.: et moi, ta mère, je n'ai pas suivi ton convoi, je ne t'ai pas fermé les yeux.    - vocem premere: se taire.    - remorum sonus premitur clamore, Luc.: le bruit des rames est couvert par les cris.    - molli fronde crinem premere: couvrir ses cheveux d’un feuillage tendre.    - premere canitiem galeā, Virg.: cacher ses cheveux blancs sous un casque.    - premere aliquid terrā, Virg.: cacher qqch dans la terre, enfouir qqch.    - premere iram: cacher sa colère. [st1]7 [-] faire entrer en pressant, enfoncer, imprimer, planter; creuser.    - virgulta premere, Virg.: planter de jeunes pousses. [st1]8 [-] couper court, tailler, élaguer, réduire, arrêter, retenir, condenser, abréger, résumer (au pr. et au fig.).    - premant falce vitem, Hor.: qu'ils taillent la vigne avec la faux.    - haec, quae dilatantur a nobis, Zeno sic premebat, Cic.: ce que nous développons, Zénon le résume ainsi. [st1]9 [-] écraser, dominer, l'emporter sur, surpasser.    - humum vicinia nulla premebant, Ov. M. 4: aucun domaine tout proche ne dépassait la superficie de son terrain.    - quantum Latonia Nymphas virgo premit, Stat. S. 1: autant que la déesse de Latone l'emporte sur les nymphes.    - facta premant annos, Ov. M. 7: tes exploits surpasseraient les années. [st1]10 [-] écraser, dénigrer, rabaisser, déprécier, critiquer, diminuer.    - premendoque superiorem... sese extollebat, Liv. 22: en rabaissant celui qui était au-dessus de lui, il cherchait à s'élever lui-même.    - famam carminum alicujus premere, Tac. 14: étouffer la réputation poétique de qqn.    - premere tumentia, humilia extollere, Quint. 11, 10: atténuer ce qui est emphatique, relever ce qui est trivial.
    * * *
    prĕmo, ĕre, pressi, pressum. - tr. [st1]1 [-] presser, comprimer, serrer, fouler, écraser, pressurer, peser sur, charger, surcharger, arrêter.    - vestigia alicujus premere: - [abcl]a - serrer de près qqn, talonner qqn. - [abcl]b - marcher sur les traces de qqn.    - vestigia patris premere, Tac.: marcher sur les traces de son père.    - iram premere: comprimer sa colère.    - premere lac: faire cailler du lait.    - caseum premere, Virg.: faire du fromage.    - pede pedem alicui premere, Plaut. As. 4, 1, 30: marcher sur le pied de qqn.    - trepidae matres pressere ad pectora natos, Virg. En. 7: les mères, en tremblant, serrèrent leurs enfants sur leur coeur.    - premere alicui fauces, Ov. M. 12: étrangler qqn.    - laqueo collum alicujus premere, Hor. Ep. 1: étrangler qqn.    - sic effatus vestigia pressit, Virg. En. 6: sur ces paroles, il s'arrêta.    - premere sanguinem, Tac.: arrêter le sang. [st1]2 [-] serrer de près, attaquer vivement, accabler, presser, fondre sur, poursuivre, talonner, attaquer, forcer.    - hostes premere: serrer de près les ennemis.    - ad retia cervum premere: rabattre le cerf vers les filets.    - terga cedentis premere, Flor.: serrer de près l'ennemi en fuite. [st1]3 [-] au fig. charger, surcharger, écraser, opprimer, subjuguer, accabler; abattre, tuer.    - aere alieno premi: être accablé de dettes. [st1]4 [-] raser, effleurer, serrer de près (au pr. et au fig.).    - premere litus: raser la côte, longer la côte. [st1]5 [-] faire sortir en pressant, exprimer (le suc), extraire.    - premere vina, Hor.: exprimer le jus de raisin, faire du vin.    - premere mella, Ov.: faire du miel.    - confessionem premere, Quint.: arracher un aveu.    - premere ensem, Sil.: tirer l'épée. [st1]6 [-] fermer en pressant, serrer, enfermer, cacher, dissimuler; couvrir, étouffer (un son...).    - nec te, tua funera mater produxi pressive oculos, Virg.: et moi, ta mère, je n'ai pas suivi ton convoi, je ne t'ai pas fermé les yeux.    - vocem premere: se taire.    - remorum sonus premitur clamore, Luc.: le bruit des rames est couvert par les cris.    - molli fronde crinem premere: couvrir ses cheveux d’un feuillage tendre.    - premere canitiem galeā, Virg.: cacher ses cheveux blancs sous un casque.    - premere aliquid terrā, Virg.: cacher qqch dans la terre, enfouir qqch.    - premere iram: cacher sa colère. [st1]7 [-] faire entrer en pressant, enfoncer, imprimer, planter; creuser.    - virgulta premere, Virg.: planter de jeunes pousses. [st1]8 [-] couper court, tailler, élaguer, réduire, arrêter, retenir, condenser, abréger, résumer (au pr. et au fig.).    - premant falce vitem, Hor.: qu'ils taillent la vigne avec la faux.    - haec, quae dilatantur a nobis, Zeno sic premebat, Cic.: ce que nous développons, Zénon le résume ainsi. [st1]9 [-] écraser, dominer, l'emporter sur, surpasser.    - humum vicinia nulla premebant, Ov. M. 4: aucun domaine tout proche ne dépassait la superficie de son terrain.    - quantum Latonia Nymphas virgo premit, Stat. S. 1: autant que la déesse de Latone l'emporte sur les nymphes.    - facta premant annos, Ov. M. 7: tes exploits surpasseraient les années. [st1]10 [-] écraser, dénigrer, rabaisser, déprécier, critiquer, diminuer.    - premendoque superiorem... sese extollebat, Liv. 22: en rabaissant celui qui était au-dessus de lui, il cherchait à s'élever lui-même.    - famam carminum alicujus premere, Tac. 14: étouffer la réputation poétique de qqn.    - premere tumentia, humilia extollere, Quint. 11, 10: atténuer ce qui est emphatique, relever ce qui est trivial.
    * * *
        Premo, premis, pressi, pressum, premere. Plaut. Fouler, Serrer, Presser, Espraindre.
    \
        Neque vlli pede pedem homini premat. Plaut. Qu'elle ne marche point sur le pied à aucun homme.
    \
        Anguem pressit humi nitens. Virgil. A marché sus.
    \
        Prelo premere. Columel. Presser.
    \
        Fata istaec me premunt. Plaut. Me sont contraires.
    \
        Nihil magis pressi, quam quod accusator eius, praeuaricationis crimine corruisset. Plin. iunior. Il n'y a chose sur quoy je me soye tant arresté, que de, etc.
    \
        Hac fugerent Graii, premeret Troiana iuuentus. Virg. Poursuyvoit de pres.
    \
        Presserunt eum qui, etc. Quintil. L'ont reprins et mesdict de luy.
    \
        Pressa est insignis gloria facti. Virgil. On ne scait qui l'a faict.
    \
        Premere aliquid in annum nonum vel decimum. Horat. Le celer, et ne le point publier.
    \
        Inuitam pressit ab aedibus. Varro. A jecté hors de la maison.
    \
        AEre alieno premi. Cic. Estre fort endebté, et grevé de debtes.
    \
        Facta premunt annos. Ouid. Tes faicts sont plus grands que ton aage.
    \
        Angustiis premi. Caesar. Estre tenu à destroict, Estre enserré.
    \
        Arte sua premi. Ouid. Estre grevé et endommagé par son art.
    \
        Arua aliena iugo premere. Virg. Tenir en subjection.
    \
        Arua premere dicitur pelagus. Virg. Quand la mer se desborde et inonde les champs.
    \
        Bello premi. Cic. Estre fort empesché de guerre et grevé.
    \
        Causam premere testibus. Cic. Charger, Grever.
    \
        Ceruum ad retia premere. Virg. Contraindre de se jecter dedens les rets.
    \
        Collum laqueo premere. Horat. Serrer.
    \
        Corticem premere. Plin. Espraindre.
    \
        Crimen eleuare, et Premere, contraria. Quintil. Aggraver.
    \
        Fronde crinem premere. Virg. Couvrir.
    \
        Cursum apri clamore premens. Virg. Hastant et pressant.
    \
        Cursum ingenii premit haec importuna clades ciuitatis. Cic. Arreste.
    \
        Dentes in vite premere. Ouid. Ficher les dents au bois de la vigne, Mordre.
    \
        Premit altum corde dolorem. Virgil. Il cache et cele en son coeur, et tient encloz.
    \
        Doloribus premi. Cic. Estre serré et pressé de douleurs.
    \
        Famam alicuius premere. Tacitus. Mesdire d'aucun, Grever le bruit et l'honneur d'autruy.
    \
        Fauces defensionis alicuius premere, per translationem. Cic. Grandement debiliter la defense d'aucun, et comme estrangler.
    \
        Premi faucibus. Ci. Estre tenu de si pres, qu'on ne puisse eschapper.
    \
        Gradum pressere attoniti. Valer. Flac. Ils se sont arrestez.
    \
        Imperio premere. Virgil. Tenir en subjection.
    \
        Inopia premi. Colum. Estre en grande povreté.
    \
        Inuidia et odio premi. Cicero. Estre chargé de haine et malvueillance.
    \
        Iras premere. Tacit. Dissimuler son courroux, et cacher.
    \
        Luxuriem premere. Ouid. Rongner et couper les branches qui croissent trop. \ Mammam premere. Plin. Teter.
    \
        Nec sinis ingenium nobilitate premi. Ouid. Tu ne permets point que ta noblesse surmonte ton esprit, que tu sois plus noble que ingenieux et scavant.
    \
        Oculos premere. Virgil. Fermer les yeulx.
    \
        Non premendum odium. Plin. iun. Il ne fault point celer et dissimuler sa haine.
    \
        Pede presso eos retrocedentes in interualla ordinum principes recipiebant. Liu. A pied coy.
    \
        Propositum premere. Ouid. Poursuyvre ce qu'on a commencé, et ne point desister.
    \
        Sedilia premere. Ouid. Estre assis.
    \
        Seruitio premere vrbem. Virg. Tenir en servage.
    \
        Quum seruitute premeremur. Cic. Nous estions de plus en plus tenuz de court, et en plus grande servitude.
    \
        Silentia premere. Sil. Se taire.
    \
        Sonus remorum premitur clamore. Lucan. On ne peult ouyr le son des avirons à cause de la grande clameur.
    \
        Sulcumque sibi premat ipsa carina. Virg. Qu'elle face et imprime en l'eaue, etc.
    \
        Tumentia premere, Humilia extollere, contraria. Quintil. Abbaisser et fouler.
    \
        Me verbo premis. Cic. Tu me poursuis de pres par ce mot.
    \
        Vestigia premere. Virgil. S'arrester tout court.
    \
        Vestigia premere. Tacit. Suyvre quelqu'un de pres.
    \
        Virgulta per agros premere. Virg. Oster, ou Enfouir.
    \
        Vitem premere falce. Horat. Rongner, Tailler.
    \
        Hoc vno vitio maxime mihi premi videntur tui Stoici, quod, etc. Cic. Entre autres choses il n'y a rien que les charge tant que, etc.
    \
        Vmbras premere falce. Virgil. Couper les branches qui donnent ombre.
    \
        Vocem premere. Virgil. Se taire.

    Dictionarium latinogallicum > premo

  • 53 premo

    prĕmo, essi, essum, 3, v. a. [etym. dub.; cf. prelum], to press (class.).
    I.
    Lit.:

    pede pedem alicui premere,

    Plaut. As. 4, 1, 30:

    et trepidae matres pressere ad pectora natos,

    Verg. A. 7, 518:

    veluti qui sentibus anguem Pressit humi nitens,

    id. ib. 2, 379:

    novercae Monstra manu premens,

    id. ib. 8, 288:

    pressit et inductis membra paterna rotis,

    i. e. drove her chariot over her father's body, Ov. Ib. 366:

    trabes Hymettiae Premunt columnas,

    press, rest heavily upon them, Hor. C. 2, 18, 3:

    premere terga genu alicujus,

    Ov. Am. 3, 2, 24:

    ubera plena,

    i. e. to milk, id. F. 4, 769:

    vestigia alicujus,

    to tread in, to follow one's footsteps, Tac. A. 2, 14:

    nudis pressit qui calcibus anguem,

    Juv. 1, 43:

    dente frena,

    to bite, to champ, Ov. M. 10, 704:

    ore aliquid,

    to chew, eat, id. ib. 5, 538; cf.:

    aliquid morsu,

    Lucr. 3, 663:

    presso molari,

    with compressed teeth, Juv. 5, 160:

    pressum lac,

    i. e. cheese, Verg. E. 1, 82.—In mal. part.:

    Hister Peucen premerat Antro,

    forced, Val. Fl. 8, 256:

    uxorem,

    Suet. Calig. 25.—Of animals:

    feminas premunt galli,

    Mart. 3, 57, 17.—
    B.
    Transf.
    1.
    Poet., to bear down upon, to touch:

    premere litora,

    Ov. M. 14, 416:

    litus,

    to keep close to the shore, Hor. C. 2, 10, 3:

    aëra,

    i. e. to fly, Luc. 7, 835.—
    2.
    Poet., to hold fast, hold, firmly grasp:

    premere frena manu,

    Ov. M. 8, 37:

    ferrum,

    to grasp, Sil. 5, 670:

    capulum,

    id. 2, 615.—
    3.
    Poet., to press a place with one's body, i. e. to sit, stand, lie, fall, or seat one's self on any thing:

    toros,

    Ov. H. 12, 30:

    sedilia,

    id. M. 5, 317:

    hoc quod premis habeto,

    id. ib. 5, 135:

    et pictam positā pharetram cervice premebat,

    id. ib. 2, 421:

    humum,

    to lie on the ground, id. Am. 3, 5, 16; cf. id. F. 4, 844:

    frondes tuo premis ore caducas,

    id. M. 9, 650; Sen. Hippol. 510.—
    4.
    To cover, to conceal by covering (mostly poet.):

    aliquid terrā,

    to conceal, bury in the earth, Hor. Epod. 1, 33:

    nonumque prematur in annum,

    kept back, suppressed, id. A. P. 388:

    omne lucrum tenebris alta premebat humus,

    Ov. Am. 3, 8, 36:

    ossa male pressa,

    i. e. buried, id. Tr. 5, 3, 39; Plin. 2, 79, 81, § 191; hence, to crown, to cover or adorn with any thing:

    ut premerer sacrā lauro,

    Hor. C. 3, 4, 18:

    molli Fronde crinem,

    Verg. A. 4, 147:

    canitiem galeā,

    id. ib. 9, 612:

    mitrā capillos,

    Ov. F. 4, 517; cf. Verg. A. 5, 556.—
    5.
    To make, form, or shape any thing by pressing ( poet.):

    quod surgente die mulsere horisque diurnis, Nocte premunt,

    they make into cheese, Verg. G. 3, 400:

    os fingit premendo,

    id. A. 6, 80:

    caseos,

    id. E. 1, 35:

    mollem terram,

    Vulg. Sap. 15, 7; Calp. Ecl. 5, 34.—
    6.
    To press hard upon, bear down upon, to crowd, pursue closely:

    hostes de loco superiore,

    Caes. B. G. 7, 19:

    Pompeiani nostros premere et instare coeperunt,

    id. B. C. 3, 46:

    hac fugerent Graii, premeret Trojana juventus,

    Verg. A. 1, 467:

    Pergamenae naves cum adversarios premerent acrius,

    Nep. Hann. 11, 5:

    hinc Rutulus premit, et murum circumsonat armis,

    Verg. A. 8, 473:

    obsidione urbem,

    Caes. B. G. 7, 32.—Of the pursuit or chase of animals:

    ad retia cervum,

    Verg. G. 3, 413:

    spumantis apri cursum clamore,

    id. A. 1, 324:

    bestias venatione,

    Isid. 10, 282.—
    7.
    To press down, burden, load, freight:

    nescia quem premeret,

    on whose back she sat, Ov. M. 2, 869:

    tergum equi,

    id. ib. 8, 34;

    14, 343: et natat exuviis Graecia pressa suis,

    Prop. 4, 1, 114 (5, 1, 116):

    pressae carinae,

    Verg. G. 1, 303:

    pressus membra mero,

    Prop. 2, 12 (3, 7), 42:

    magno et gravi onere armorum pressi,

    Caes. B. G. 4, 24:

    auro phaleras,

    to adorn, Stat. Th. 8, 567.—
    8.
    To press into, force in, press upon:

    (caprum) dentes in vite prementem,

    Ov. F. 1, 355:

    presso sub vomere,

    Verg. G. 2, 356; cf.:

    presso aratro,

    Tib. 4, 1, 161:

    alte ensem in corpore,

    Stat. Th. 11, 542:

    et nitidas presso pollice finge comas,

    Prop. 3, 8 (4, 9), 14:

    et cubito remanete presso,

    leaning upon, Hor. C. 1, 27, 8. —
    b.
    To make with any thing ( poet.):

    aeternā notā,

    Ov. F. 6, 610:

    littera articulo pressa tremente,

    id. H. 10, 140:

    multā via pressa rotā,

    id. ib. 18, 134.—
    9.
    To press down, let down, cause to sink down, to lower:

    nec preme, nec summum molire per aethera currum,

    Ov. M. 2, 135:

    humanaeque memor sortis, quae tollit eosdem, Et premit,

    id. Tr. 3, 11, 67:

    mundus ut ad Scythiam Rhiphaeasque arduus arces Consurgit, premitur Libyae devexus in Austros,

    sinks down, Verg. G. 1, 240; Sen. Herc. Fur. 155. —
    b.
    In partic.
    (α).
    To set, plant:

    virgulta per agros,

    Verg. G. 2, 346; 26.—
    (β).
    To make or form by pressing down, to make any thing deep, to dig:

    vestigio leviter presso,

    Cic. Verr. 2, 4, 24, § 53; cf.

    (trop.): vestigia non pressa leviter, sed fixa,

    id. Sest. 5, 13:

    sulcum premere,

    to draw a furrow, Verg. A. 10, 296:

    fossam transversam, inter montes pressit (al. percussit),

    Front. Strat. 1, 5:

    fossa pressa,

    Plin. Ep. 10, 69, 4:

    cavernae in altitudinem pressae,

    Curt. 5, 1, 28.—
    (γ).
    To strike to the ground, to strike down:

    tres famulos,

    Verg. A. 9, 329:

    paucos,

    Tac. H. 4, 2.—
    10.
    To press closely, compress, press together, close:

    oculos,

    Verg. A. 9, 487:

    alicui fauces,

    Ov. M. 12, 509:

    laqueo collum,

    to strangle, Hor. Ep. 1, 16, 37:

    angebar ceu guttura forcipe pressus,

    Ov. M. 9, 78:

    presso gutture,

    compressed, Verg. G. 1, 410; cf.:

    siquidem unius praecordia pressit ille (boletus) senis,

    i. e. stopped his breath, Juv. 6, 621:

    quibus illa premetur Per somnum digitis,

    choked, id. 14, 221:

    amplexu presso,

    united, in close embrace, Sen. Oedip. 192:

    oscula jungere pressa,

    to exchange kisses, Ov. H. 2, 94; so,

    pressa basia,

    Mart. 6, 34, 1:

    presso gradu incedere,

    in close ranks, foot to foot, Liv. 28, 14:

    pede presso,

    id. 8, 8.—
    b.
    In partic.
    (α).
    To shorten, tighten, draw in:

    pressis habenis,

    Verg. A. 11, 600 (cf.:

    laxas dure habenas,

    id. ib. 1, 63).—
    (β).
    To keep short, prune:

    Calenā falce vitem,

    Hor. C. 1, 31, 9:

    luxuriem falce,

    Ov. M. 14, 628:

    falce premes umbras (i. e. arbores umbrantes),

    Verg. G. 1, 157; 4, 131:

    molle salictum,

    Calp. Ecl. 5, 110.—
    (γ).
    To check, arrest, stop:

    premere sanguinem,

    Tac. A. 15, 64:

    vestigia pressit,

    Verg. A. 6, 197:

    attoniti pressere gradum,

    Val. Fl. 2, 424 ' dixit, pressoque obmutuit ore, was silent, Verg. A. 6, 155.—
    11.
    To press out, bring out by pressure:

    tenerā sucos pressere medullā,

    Luc. 4, 318; cf.: (equus) collectumque fremens volvit sub naribus ignem, Verg. ap. Sen. Ep. 95, 68, and id. G. 3, 85 Rib.—
    12.
    To frequent: feci ut cotidie praesentem me viderent, habitavi in [p. 1441] oculis, pressi forum, Cic. Planc. 27, 66.—
    II.
    Trop.
    A.
    To press, press upon, oppress, overwhelm, weigh down; to urge, drive, importune, pursue, to press close or hard, etc. (class.):

    ego istum pro suis factis pessumis pessum premam,

    Plaut. Most. 5, 2, 49 Lorenz ad loc.:

    quae necessitas eum tanta premebat, ut, etc.,

    Cic. Rosc. Am. 34, 97:

    ea, quae premant, et ea, quae impendeant,

    id. Fam. 9, 1, 2:

    aerumnae, quae me premunt,

    Sall. J. 14, 22:

    pressus gravitate soporis,

    bound by heavy, deep sleep, Ov. M. 15, 21:

    cum aut aere alieno, aut magnitudine tributorum, aut injuriā potentium premuntur,

    Caes. B. G. 6, 13:

    invidia et odio populi premi,

    Cic. de Or. 1, 53, 228:

    premi periculis,

    id. Rep. 1, 6, 10:

    cum a me premeretur,

    id. Verr. 2, 1, 53, § 139; cf.:

    aliquem verbo,

    id. Tusc. 1, 7, 13:

    criminibus veris premere aliquem,

    Ov. M. 14, 401:

    cum a plerisque ad exeundum premeretur, exire noluit,

    was pressed, urged, importuned, Nep. Ages. 6, 1:

    a Pompeii procuratoribus sescentis premi coeptus est,

    Cic. Att. 6, 1, 3: numina nulla premunt;

    mortali urgemur ab hoste,

    Verg. A. 10, 375:

    premere reum voce, vultu,

    Tac. A. 3, 67:

    crimen,

    to pursue obstinately, Quint. 7, 2, 12:

    confessionem,

    to force a confession from one, id. 7, 1, 29:

    argumentum etiam atque etiam,

    to pursue steadily, Cic. Tusc. 1, 36, 88:

    ancipiti mentem formidine pressus,

    Verg. A. 3, 47:

    maerore pressa,

    Sen. Oct. 103:

    veritate pressus negare non potuit,

    overcome, overpowered, Lact. 4, 13.—
    B.
    Transf.
    1.
    To repress, hide, conceal (mostly poet.):

    dum nocte premuntur,

    Verg. A. 6, 827:

    curam sub corde,

    id. ib. 4, 332:

    odium,

    Plin. Pan. 62:

    iram,

    Tac. A. 6, 50:

    pavorem et consternationem mentis vultu,

    id. ib. 13, 16:

    interius omne secretum,

    Sen. Ep. 3, 4:

    dolorem silentio,

    Val. Max. 3, 3, 1 ext.; cf. silentia, Sil. 12, 646:

    aliquid ore,

    Verg. A. 7, 103:

    jam te premet nox,

    Hor. C. 1, 4, 16.—
    2.
    To lower, diminish, undervalue, disparage, depreciate:

    premendorum superiorum arte sese extollebat,

    Liv. 22, 12:

    arma Latini,

    Verg. A. 11, 402:

    opuscula ( = deprimere atque elevare),

    Hor. Ep. 1, 19, 36:

    famam alicujus,

    Tac. A. 15, 49:

    premere ac despicere,

    Quint. 11, 1, 16:

    premere tumentia, humilia extollere,

    id. ib. 10, 4, 1.—
    b.
    To surpass, exceed:

    facta premant annos,

    Ov. M. 7, 449:

    ne prisca vetustas Laude pudicitiae saecula nostra premat,

    id. P. 3, 1, 116:

    quantum Latonia Nymphas Virgo premit,

    Stat. S. 1, 2, 115.—
    c.
    To rule ( poet.):

    dicione premere populos,

    Verg. A. 7, 737:

    imperio,

    id. ib. 1, 54:

    Mycenas Servitio premet,

    id. ib. 1, 285.—
    3.
    To suppress, pull down, humble, degrade:

    quae (vocabula) nunc situs premit,

    Hor. Ep. 2, 2, 118:

    nec premendo alium me extulisse velim,

    Liv. 22, 59, 10; cf. id. 39, 41, 1:

    premebat reum crimen,

    id. 3, 13, 1.—
    4.
    To compress, abridge, condense:

    haec enim, quae dilatantur a nobis, Zeno sic premebat,

    Cic. N. D. 2, 7, 20.—
    5.
    To check, arrest, repress, restrain:

    cursum ingenii tui, Brute, premit haec importuna clades civitatis,

    Cic. Brut. 97, 332:

    sub imo Corde gemitum,

    Verg. A. 10, 464:

    vocem,

    to be silent, id. ib. 9, 324:

    sermones vulgi,

    to restrain, Tac. A. 3, 6.—
    6.
    To store up, lay up in the mind, muse upon:

    (vocem) ab ore Eripuit pater ac stupefactus numine pressit,

    Verg. A. 7, 119.—Hence, pressus, a, um, P. a.
    I.
    Moderate, slow, suppressed, kept down.
    A.
    Lit.:

    presso pede eos retro cedentes principes recipiebant,

    Liv. 8, 8, 9:

    presso gradu,

    id. 28, 14, 14; cf.:

    pressoque legit vestigia gressu,

    Ov. M. 3, 17.—
    B.
    Trop.
    1.
    Of the voice or manner, subdued:

    haec cum pressis et flebilibus modis, qui totis theatris maestitiam inferant,

    Cic. Tusc. 1, 44, 106.—
    2.
    Of color, lowered, depressed; hence, dark, gloomy:

    color pressus,

    Pall. 4, 13, 4:

    color viridi pressior,

    Plin. 35, 6, 13, § 32:

    spadices pressi,

    Serv. Verg. G. 3, 82.—
    II.
    Esp., of an orator or of speech.
    A.
    Compressed, concise, plain, without ornament (class.):

    fiunt pro grandibus tumidi, pressis exiles, fortibus temerarii, etc.,

    Quint. 10, 2, 16:

    cum Attici pressi et integri, contra Asiani inflati et inanes haberentur,

    id. 12, 10, 18.—Of style:

    pressa et tenuia, et quae minimum ab usu cotidiano recedant,

    Quint. 10, 1, 102:

    pressus et demissus stilus,

    Plin. Ep. 1, 8, 5; Quint. 4, 2, 117.— Comp.: in concionibus pressior, et circumscriptior, et adductior, more moderate, keeping more within bounds, Plin. Ep. 1, 16, 4.—
    B.
    Close, exact, accurate:

    Thucydides ita verbis aptus et pressus, ut,

    Cic. de Or. 2, 13, 56: quis te fuit umquam in partiundis rebus pressior? more exact, more accurate, id. Fragm. ap. Non. 364, 24:

    sicuti taxare pressius crebriusque est, quam tangere,

    Gell. 2, 6, 5:

    quod (periculum) observandum pressiore cautelā censeo,

    stricter, greater, App. M. 5, p. 160, 36:

    cogitationes pressiores,

    id. ib. 5, p. 163, 32.—So of sounds, precise, intelligible:

    (lingua) vocem profusam fingit atque sonos vocis distinctos et pressos facit,

    Cic. N. D. 2, 59, 149.—Hence, adv.: pressē, with pressure, violently (class.): artius pressiusque conflictata, Atei. Capito ap. Gell. 10, 6, 2.—
    B.
    Closely, tightly.
    1.
    Lit.:

    vites pressius putare,

    Pall. 12, 9:

    pressius colla radere,

    Veg. Vet. 1, 56.—
    2.
    Trop.
    a.
    Of pronunciation, shortly, neatly, trimly:

    loqui non aspere, non vaste, non rustice, sed presse, et aequabiliter, et leniter,

    Cic. de Or. 3, 12, 45; id. Off. 1, 37, 133.—
    b.
    Of the mode of expression, etc., concisely, not diffusely:

    definire presse et anguste,

    Cic. Or. 33, 117:

    abundanter dicere, an presse,

    Quint. 8, 3, 40:

    pressius et astrictius scripsi,

    Plin. Ep. 3, 18, 10.—
    (β).
    Without ornament, simply:

    unum (genus oratorum) attenuate presseque, alterum sublate ampleque dicentium,

    Cic. Brut. 55, 202:

    aliquid describere modo pressius, modo elatius,

    Plin. Ep. 4, 14, 3.—
    (γ).
    Closely, exactly, correctly, accurately:

    mihi placet agi subtilius, et pressius,

    Cic. Fin. 4, 10, 24:

    definiunt pressius,

    id. Tusc. 4, 7, 14:

    anquisitius, et exactius pressiusque disserere,

    Gell. 1, 3, 21.

    Lewis & Short latin dictionary > premo

  • 54 press

    I 1. [pres]
    1)

    the press the Press + verbo sing. o pl. la stampa; in the press sui giornali; to get a good, bad press — fig. avere buona, cattiva stampa

    2) (anche printing press) stampa f.
    3) (publishing house) casa f. editrice; (print works) tipografia f., stamperia f.
    5) (act of pushing) pressione f.

    to give sth. a press — esercitare una pressione su, schiacciare qcs

    6) (with iron) stiratura f.

    to give sth. a press — dare una stirata o schiacciata a qcs

    7) (crowd) pigia pigia m.
    2.
    modificatore [acclaim, criticism] della stampa; [ freedom] di stampa; [photo, photographer] per la stampa; [announcement, advertising] tramite la stampa
    II 1. [pres]
    1) (push) premere [ button]; schiacciare [switch, pedal]

    to press sth. in — fare entrare o inserire qcs. premendo

    to press sth. into — conficcare qcs. in [clay, ground]

    to press sth. into sb.'s hand — mettere qcs. nella mano di qcn

    to press one's nose against sth. — schiacciare il naso contro qcs.

    3) (squeeze) spremere [ fruit]; pressare [ flower]; stringere [arm, hand, person]

    to press sb. to one — stringere qcn. a sé

    4) (iron) stirare con una pressa [ clothes]
    5) (urge) fare pressione su, sollecitare [ person]; insistere su [point, issue]; perorare [ case]

    to press sb. to do — spingere qcn. a fare

    to press sb. into doing — esortare qcn. a fare

    when pressed, he admitted that... — dopo molte insistenze, ha ammesso che...

    6) tecn. dare [ shape]; formare [ object]; stampare [record, CD, steel, metal, car body]
    2.
    1) (push with hand, foot, object)
    2) (throng, push with body) [crowd, person] accalcarsi, premere
    3.

    to press oneself against — schiacciarsi contro [ wall]; stringersi a [ person]

    * * *
    [pres] 1. verb
    1) (to use a pushing motion (against): Press the bell twice!; The children pressed close to their mother.) premere, pigiare
    2) (to squeeze; to flatten: The grapes are pressed to extract the juice.) spremere
    3) (to urge or hurry: He pressed her to enter the competition.) spingere
    4) (to insist on: The printers are pressing their claim for higher pay.) insistere su
    5) (to iron: Your trousers need to be pressed.) stirare
    2. noun
    1) (an act of pressing: He gave her hand a press; You had better give your shirt a press.) stratta; stirata
    2) ((also printing-press) a printing machine.) stampatrice
    3) (newspapers in general: It was reported in the press; ( also adjective) a press photographer.) stampa
    4) (the people who work on newspapers and magazines; journalists: The press is/are always interested in the private lives of famous people.) stampa
    5) (a device or machine for pressing: a wine-press; a flower-press.) pressa, torchio
    - press conference
    - press-cutting
    - be hard pressed
    - be pressed for
    - press for
    - press forward/on
    * * *
    press (1) /prɛs/
    n.
    1 pressione; stretta: a press of the hand, una stretta di mano ( in segno d'affetto)
    2 pressa; torchio; pressoio: a cider press, una pressa per fare il sidro; a wine press, un torchio per fare il vino; a trouser press, una pressa per dar la piega ai calzoni; uno stiracalzoni
    3 (mecc.) pressa: hydraulic press, pressa idraulica
    4 [u] pressione; urgenza; (l') incalzare: the press of events, l'incalzare degli avvenimenti
    5 (= printing press) macchina da stampa; stampatrice; pressa a mano: to stop the presses, fermare le macchine (da stampa); ( di un libro) hot off the press, fresco di stampa; appena uscito
    6 stamperia; tipografia
    7 [uc] stampa; lo stampare; (fig.) recensione, critica: to get a good [a bad] press, avere una buona [una cattiva] stampa; The book is now in the press, il libro è in corso di stampa; to go to press, ( di libro) andare in stampa; ( di giornale) andare in macchina
    8 [u] (fig.) the press, la stampa; i giornalisti: freedom of the press, libertà di stampa; the sporting press, la stampa sportiva
    11 (fam.) passata ( del ferro da stiro); colpo di ferro; stirata
    12 casa editrice: Oxford University Press, la casa editrice dell'università di Oxford
    13 ( sport: basket) pressing; difesa aggressiva
    16 ( tennis, = racket press) pressa; portaracchette
    19 calca; folla; ressa
    press agency, agenzia di stampa (o d'informazione) □ press agent, agente pubblicitario; addetto stampa; press agent □ press attaché, addetto stampa ( d'ambasciata) □ ( ginnastica) press bar, barra per i pettorali ( di attrezzo multiuso) □ press baron, potente proprietario di giornali; magnate della stampa □ ( sport) press box, tribuna stampa ( allo stadio, ecc.) □ a press campaign, una campagna giornalistica □ press conference, conferenza stampa □ press corps, stampa accreditata □ press corrector, correttore di bozze □ press cuttings (o press clippings), ritagli di giornale □ (metall.) press forging, fucinatura alla pressa □ (polit.) press gallery, galleria della stampa □ press laws, leggi sulla stampa □ press mark, impronta del ferro da stiro ( su un abito, ecc.) □ (naut.) press of canvas (o of sail), forza di vele □ press officer, addetto stampa ( di una fiera campionaria, ecc.) □ press photographer, fotoreporter □ press proof, bozza di stampa □ press release, comunicato stampa □ press reporter, cronista □ press roompressroom □ press run, tiratura ( di un giornale) □ (polit.) press secretary, addetto stampa ( di un personaggio politico) □ (cinem.) press show, anteprima per la stampa □ press stud, bottone automatico; automatico □ ( arte) press view, presentazione alla stampa □ to make a full-court press, ( basket) fare pressing a tutto campo; (fig. USA) esercitare una pressione fortissima (su q.) □ ( di libro, ecc.) off the press, appena stampato; fresco di stampa □ to send to press, dare alle stampe.
    press (2) /prɛs/
    n.
    ● (stor.) press-gang pressgang.
    ♦ (to) press (1) /prɛs/
    A v. t.
    1 premere; comprimere; calcare; pigiare; spingere; stringere: to press a button, premere un bottone (o un pulsante); to press the trigger, premere il grilletto; to press sb. 's hand, stringere la mano a q. ( in segno d'affetto); to press grapes, pigiare l'uva
    2 spremere: to press juice out of a lemon, spremere il succo da un limone
    3 abbracciare; stringere a sé: He pressed his daughter to his breast, strinse al seno la figlia
    4 mettere (q.) alle strette; incalzare; importunare; sollecitare; urgere: to press the enemy forces hard, incalzare il nemico da presso
    5 insistere su; far accettare a forza; imporre l'accettazione di: to press one's claim, insistere in una rivendicazione; to press a question, insistere su una questione; to press a gift on sb., far accettare a forza un dono a q.; to press for an answer, insistere per avere una risposta; to press sb. for a decision, chiedere insistentemente a q. di decidere; to press one's opinion on sb., imporre la propria opinione a q.
    6 stirare: to press clothes, stirare vestiti
    7 stampare, incidere ( un disco)
    8 (fig.) spingere; propagandare ( un prodotto, ecc.)
    10 ( sport: calcio, ecc.) pressare; incalzare; aggredire
    B v. i.
    1 affollarsi; accalcarsi; premere; spingere; incalzare; urgere: The rioters were pressing against the police, i rivoltosi s'accalcavano contro la polizia; Time presses, il tempo incalza (o stringe)
    3 ( sport) premere; fare pressing
    to press st. homepress home □ to press the button, premere il bottone; (fig.) dare il via; fare il primo passo.
    (to) press (2) /prɛs/
    v. t.
    * * *
    I 1. [pres]
    1)

    the press the Press + verbo sing. o pl. la stampa; in the press sui giornali; to get a good, bad press — fig. avere buona, cattiva stampa

    2) (anche printing press) stampa f.
    3) (publishing house) casa f. editrice; (print works) tipografia f., stamperia f.
    5) (act of pushing) pressione f.

    to give sth. a press — esercitare una pressione su, schiacciare qcs

    6) (with iron) stiratura f.

    to give sth. a press — dare una stirata o schiacciata a qcs

    7) (crowd) pigia pigia m.
    2.
    modificatore [acclaim, criticism] della stampa; [ freedom] di stampa; [photo, photographer] per la stampa; [announcement, advertising] tramite la stampa
    II 1. [pres]
    1) (push) premere [ button]; schiacciare [switch, pedal]

    to press sth. in — fare entrare o inserire qcs. premendo

    to press sth. into — conficcare qcs. in [clay, ground]

    to press sth. into sb.'s hand — mettere qcs. nella mano di qcn

    to press one's nose against sth. — schiacciare il naso contro qcs.

    3) (squeeze) spremere [ fruit]; pressare [ flower]; stringere [arm, hand, person]

    to press sb. to one — stringere qcn. a sé

    4) (iron) stirare con una pressa [ clothes]
    5) (urge) fare pressione su, sollecitare [ person]; insistere su [point, issue]; perorare [ case]

    to press sb. to do — spingere qcn. a fare

    to press sb. into doing — esortare qcn. a fare

    when pressed, he admitted that... — dopo molte insistenze, ha ammesso che...

    6) tecn. dare [ shape]; formare [ object]; stampare [record, CD, steel, metal, car body]
    2.
    1) (push with hand, foot, object)
    2) (throng, push with body) [crowd, person] accalcarsi, premere
    3.

    to press oneself against — schiacciarsi contro [ wall]; stringersi a [ person]

    English-Italian dictionary > press

  • 55 push

    I [pʊʃ]
    1) (shove, press) spinta f., spintone m.
    2) (campaign, drive) campagna f., spinta f.
    3) fig. (stimulus) stimolo m., impulso m.

    to give sth., sb. a push — incoraggiare qcs., qcn., dare una spinta a qcs., qcn.

    to give sth. a push in the right direction — fare avanzare qcs. nella giusta direzione

    4) mil. offensiva f. (to contro; towards verso)
    5) (spirit, drive) decisione f., risolutezza f., grinta f.
    ••

    at a pushBE colloq. al bisogno, in caso d'emergenza

    to give sb. the push — BE colloq. (fire) licenziare qcn.; (break up with) mollare qcn.

    if it comes to the push — se arriva il momento critico, se è assolutamente necessario

    II 1. [pʊʃ]
    1) (move, shove, press) spingere [person, animal, car, pram]; premere, schiacciare [button, switch]; premere [ bell]

    to push sth. into sb.'s hand — cacciare qcs. in mano a qcn.

    to push sb., sth. out of the way — scostare o spingere via qcn., qcs.

    to push one's way through sth. — aprirsi un varco attraverso qcs.

    2) (urge, drive) spingere, incoraggiare [ person] ( to do, into doing a fare)

    to be pushedcolloq. (under pressure) essere sotto pressione

    to be pushed for sth. — colloq. (short of) essere a corto di qcs

    3) colloq. (promote) fare grande pubblicità a, promuovere [ product]; cercare d'imporre, di fare accettare [policy, theory]
    4) colloq. (sell) spacciare [ drugs]
    2.

    to push at sth. — spingere qcs.

    to push past sb. — dare una spinta a qcn. per passare

    to push through — farsi largo attraverso [ crowd]

    3.

    to push oneself through — passare attraverso [ gap]; (drive oneself) darsi da fare ( to do per fare)

    ••

    to push one's luck o to push it colloq. sfidare la sorte; that's pushing it a bit! — colloq. (scheduling) c'è il rischio di non farcela; (exaggerating) è un po' azzardato

    * * *
    [puʃ] 1. verb
    1) (to press against something, in order to (try to) move it further away: He pushed the door open; She pushed him away; He pushed against the door with his shoulder; The queue can't move any faster, so stop pushing!; I had a good view of the race till someone pushed in front of me.) spingere
    2) (to try to make (someone) do something; to urge on, especially foolishly: She pushed him into applying for the job.) spingere
    3) (to sell (drugs) illegally.) spacciare
    2. noun
    1) (a movement of pressure against something; a thrust: She gave him a push.) spinta
    2) (energy and determination: He has enough push to do well in his job.) grinta, energia
    - push-chair
    - pushover
    - be pushed for
    - push around
    - push off
    - push on
    - push over
    * * *
    push /pʊʃ/
    n.
    1 spinta ( anche fig.); spintone; urto; impulso: Nuclear physics was given a tremendous push by war, la fisica nucleare ricevette un enorme impulso dalla guerra
    2 il pigiare; pressione: at the push of a button, premendo un pulsante
    3 sforzo; impegno: to make a push, fare uno sforzo; mettercela tutta
    4 [u] (fam.) grinta (fam.); decisione; risolutezza; iniziativa; vigore; energia; aggressività: After the reshuffle, the government acquired new push, dopo il rimpasto, il governo ha acquistato nuovo vigore
    5 (mil.) offensiva; attacco in forze
    6 (fam.) folla; ressa ( a una festa, ecc.)
    9 ( slang) banda; cricca
    10 ( slang ingl.) the push, il licenziamento; ( anche) l'abbandono
    11 ( slang) faticata; sgobbata
    12 ( baccarà, punto banco, ecc.) pareggio; égalité (franc.)
    ● (fam.) push-bike, bicicletta □ ( baseball) push bunt, smorzata con spinta □ push button, pulsante □ push-button, a pulsante □ (telef.) push-button dialling, selezione a pulsanti □ push-button panel, pulsantiera □ (elettr.) push-button switch, interruttore a pulsante □ ( radio, TV) push-button tuner, sintonizzatore a pulsante □ push-button warfare, guerra tecnologica (o dei bottoni) □ (market.) push money, incentivo in denaro ( a un venditore) □ (elettron.) push-pull, «push-pull»; in controfase: push-pull amplifier, amplificatore in controfase □ (mecc.) push rod, asta di comando; punteria □ (comput.) push technology, tecnologia push ( tecnologia che gestisce l'invio automatico di informazioni all'utente) □ at a push, in caso d'emergenza; in un momento critico; al bisogno □ ( slang) to get the push, essere abbandonato, essere scaricato ( dal partner); farsi licenziare; farsi buttar fuori □ ( slang) to give sb. the push, lasciare, scaricare ( il partner); licenziare q.; buttar fuori q. □ (fam.) when push comes to shove, quando si arriva al dunque □ when (o if) it comes to the push, quando (o se) arriva il momento critico; quando (o se) si arriva al dunque.
    ♦ (to) push /pʊʃ/
    A v. t.
    1 spingere; premere; pigiare; schiacciare: He pushed me into a corner, mi spinse in un angolo; to push a button, premere un pulsante
    2 spingere (fig.); fare pressioni su (q.): My father pushed me to study ( o into studying) law, mio padre mi ha spinto a studiare legge
    3 spingere (fam.); cercare d'imporre ( un candidato, un prodotto, ecc.); fare una grande pubblicità a
    5 ( nella forma progressiva) andare per, avvicinarsi a; essere quasi ( una certa ora): He's pushing sixty, va per i sessanta (anni); It was pushing 12 o'clock when the train came in, era quasi mezzogiorno quando il treno è entrato in stazione
    7 ( slang USA) spacciare; fare fuori (pop.); uccidere
    8 ( slang USA) guidare ( un taxi, ecc.) a tutta birra (pop.)
    B v. i.
    1 spingere, dare spinte; premere; fare pressione: Stop pushing!, smettila di spingere!
    2 (lett.) spingersi; addentrarsi; inoltrarsi: We pushed into the undergrowth, ci siamo addentrati nel sottobosco
    to push the door open [shut], aprire [chiudere] la porta con una spinta □ to push one's luck ( too far), sfidare la fortuna (o la sorte); azzardare troppo □ to push oneself, darsi da fare, darci sotto; ( anche to push oneself forward) farsi avanti (fig.): to push oneself too hard, lavorare troppo; strafare □ to push past sb., dare uno spintone a q. per passare; spingere q. da parte □ (market.) to push sales, incentivare le vendite □ to be pushed for time [for money], essere a corto di tempo [di denaro].
    * * *
    I [pʊʃ]
    1) (shove, press) spinta f., spintone m.
    2) (campaign, drive) campagna f., spinta f.
    3) fig. (stimulus) stimolo m., impulso m.

    to give sth., sb. a push — incoraggiare qcs., qcn., dare una spinta a qcs., qcn.

    to give sth. a push in the right direction — fare avanzare qcs. nella giusta direzione

    4) mil. offensiva f. (to contro; towards verso)
    5) (spirit, drive) decisione f., risolutezza f., grinta f.
    ••

    at a pushBE colloq. al bisogno, in caso d'emergenza

    to give sb. the push — BE colloq. (fire) licenziare qcn.; (break up with) mollare qcn.

    if it comes to the push — se arriva il momento critico, se è assolutamente necessario

    II 1. [pʊʃ]
    1) (move, shove, press) spingere [person, animal, car, pram]; premere, schiacciare [button, switch]; premere [ bell]

    to push sth. into sb.'s hand — cacciare qcs. in mano a qcn.

    to push sb., sth. out of the way — scostare o spingere via qcn., qcs.

    to push one's way through sth. — aprirsi un varco attraverso qcs.

    2) (urge, drive) spingere, incoraggiare [ person] ( to do, into doing a fare)

    to be pushedcolloq. (under pressure) essere sotto pressione

    to be pushed for sth. — colloq. (short of) essere a corto di qcs

    3) colloq. (promote) fare grande pubblicità a, promuovere [ product]; cercare d'imporre, di fare accettare [policy, theory]
    4) colloq. (sell) spacciare [ drugs]
    2.

    to push at sth. — spingere qcs.

    to push past sb. — dare una spinta a qcn. per passare

    to push through — farsi largo attraverso [ crowd]

    3.

    to push oneself through — passare attraverso [ gap]; (drive oneself) darsi da fare ( to do per fare)

    ••

    to push one's luck o to push it colloq. sfidare la sorte; that's pushing it a bit! — colloq. (scheduling) c'è il rischio di non farcela; (exaggerating) è un po' azzardato

    English-Italian dictionary > push

  • 56 давить

    1) ( налегать тяжестью) far pressione, premere
    2) ( прижимать) stringere, premere dolorosamente
    3) (угнетать, притеснять) opprimere, pesare, premere
    4) ( выжимать) spremere, schiacciare, strizzare, pigiare
    5) (убивать, нажимая) schiacciare
    6) ( сбивать с ног) mettere sotto, investire, schiacciare
    * * *
    несов.
    1) на В ( налегать тяжестью) gravare vi (a, e), pesare vi (a), premere vi (a), pressare vt
    2) В (прижимать, сжимать) stringere vt

    горе давит грудь перен. — il dolore stringe il petto / cuore

    3) перен. В ( притеснять) opprimere vt; pressare vt

    дави́ть своим авторитетом — opprimere con la propria autorità

    дави́ть на собеседника — fare pressioni sull'interlocutore

    4) В ( выжимать) spremere vt, strizzare vt, schiacciare vt

    дави́ть лимон — spremere un limone

    5) В ( убивать) schiacciare vt
    6) В (сбивая с ног, калечить, убивать) investire vt, mettere sotto
    7) В (сдавливая горло, убивать) strozzare vt, soffocare vt; sgozzare vt
    * * *
    v
    1) gener. (su q.c.) aggravarsi, contrire, deprimere, mungere, opprimere, pressare, stiacciare, stritolare, calcare, calciare, (su q.c.) forzare, pesare, premere, affollare, gravare, gravitare, infrangere, pigiare, premere (лимон, виноград), schiacciare
    3) tuscan. spiaccicare

    Universale dizionario russo-italiano > давить

  • 57 premo

    premo, pressī, pressum, ere, drücken, I) im allg.: 1) eig. u. bildl.: a) eig.: α) übh.: natos ad pectora, Verg.: premere anguem, treten auf usw., Verg.: membra paterna rotis inductis, mit dem Wagen über den Leichnam fahren, Ov.: vestigia alcis, betreten, Tac. (vgl. no. II, E): frena dente, beißen in usw., Ov.: alqd ore, kauen, essen, Ov.: iuvenci pressi iugo, angespannt, Ov. – β) v. der Begattung, beschlafen, schänden, alqam, Suet. u. Val. Flacc. – v. Tieren, bespringen, feminas premunt galli, Mart. – b) bildl.: necessitas eum premebat, Cic.: aerumnae me premunt, Sall.: premi aere alieno, Cic.: invidiā et odio populi, Cic. – 2) übtr., a) an etw. streifen, stoßen, etw. berühren, litus, am Ufer hinfahren, sich am Ufer halten, Hor.: insulam premit amnis, umgibt, Ov.: latus, Ov. – b) halten, frena manu, Ov.: premit omnis dextra ferrum, Sil. – c) locum, einen Ort gleichsam drücken, an einem Orte sich oft befinden, forum, Cic.: auch übh. etwas mit seinem Körper drücken, auf etwas sitzen, stehen, liegen, fallen, sich legen od. setzen, torum, liegen auf usw., Ov.: sedilia, Ov.: humum, sich auf die Erde legen, Ov. am. 3, 5, 16; od. auf die Erde fallen, Ov. fast. 4, 844: terga equi, sitzen, reiten auf usw., Ov.: ebur (poet. = kurul. Stuhl), Ov.: axes (poet. = Wagen), Ov.: angustos saltus montium praesidiis, besetzen, sperren, Liv. – d)bedecken, fronde premit crinem, Ov.: canitiem galeā premimus, Verg. – dah. bedecken, verbergen, mons urbis cladem ruinā pressit, Verg.: lumenque obscura luna premit, verbirgt sein Licht, geht unter, Verg.: pr. alqd terrā, vergraben, Hor.: ossa, begraben, Ov. – bildl., α) gleichs. begraben u. dgl., me pressit alta quies, begrub mich, ich lag in tiefem Schlafe gefühllos, Verg. – β) nicht aufkommen lassen, verbergen, verhehlen, dolorem, Curt.: curam sub corde, Verg.: alqd ore verschweigen, Verg.: iram, Tac. – e) drückend etwas machen, bilden, caseum, Verg.: lac, Käse machen, Verg. – f) drücken, drängen, verfolgen, hinter jmd. hersein, jmdm. zusetzen, oppidum obsidione, Caes.: hostes, Caes.: cedentem, Liv. epit.: von Jägern, bestias venatione (al. venabulo), Isid. orig. 10, 282: cervum ad retia, in die Netze jagen, Verg. – bildl., verfolgen, zusetzen mit Worten, Fragen usw., alqm, Cic.: alqm verbo, jmd. beim Worte festhalten, Cic. – od. mit Beschuldigungen, alqm criminicus, Ov.: m. folg. Acc. u. Infin., et cum diu pressisset illum tyranni patrem esse, Sen. contr. 1, 7, 13. – durch Mahnen, premi a procuratoribus, gedrängt werden, Cic. ad Att. 6, 1, 3. – od. durch sonstige Forderung, cum ad exeundum premeretur, sehr angetrieben, in ihn gedrungen wurde, Nep.: argumentum, einen Beweis in einem fort verfolgen (= an einem B. festhalten u. auf ihm fußen), Cic.: propositum, fest bei seinem Vorsatze beharren, Ov.: longius videtur recessisse a proposito oratio mea; at mehercule rem ipsam premit, es greift tief in die Sache selbst ein, Sen.: pr. vocem alcis, das Wort jmds. festhalten u. weiter verfolgen (schweigend bei sich bedenken), Verg. Aen. 7, 119 (versch. premere vocem unten no. II, E). – g) beladen, beschweren, befrachten, ratem merce, Tibull.: carinae pressae, Verg.: pressus multo mero, überwältigt, Prop.: phaleras premere auro, schmücken, auslegen, Stat.

    II) prägn.: A) einbrüden, dentes in vite, Ov.: aliquo leviter presso vestigio (Fußtapfe, Spur), Cic. Verr. 4, 53: so auch (bildl.) alcis vestigia non pressa leviter, sed fixa, Cic. Sest. 13: presso vomere, Verg.: ensem, Lucan. – od. aufdrücken, pollicem, Prop. 3, 10, 14 (versch. von unten no. C, a, α): cubitum, den Ellbogen aufstützen, Hor. – übtr., bezeichnen, rem notā, Ov. – B) ausdrücken, a) = auslöschen, ignem, Verg. georg. 3, 85 ed. Ribb. (angef. bei Sen. ep. 95, 68). – b) = auspressen, pressen, sucos, Lucan. 4, 318: balanum (zu Öl), Hor. carm. 3, 29, 4: bacam olivae, oleum, Hor. sat. 2, 4, 69 u. 2, 8, 46: vina, keltern, Hor. epod. 13, 6 (u. so Liberum, Hor. carm. 4, 12, 14): mella, auslassen, Hor. epod. 2, 15: ubera plena, melken, Ov. fast. 4, 769. – C) herabdrücken, herunterlassen, senken, a) eig.: α) übh.: currum, Ov.: mundus premitur devexus in austros, senkt sich herab, Verg.: aulaeum premitur, rollt herab, Hor. (s. aulaeum): dextra pressa, herabgelassen, Sen. poët. – pr. pollicem, den Daumen einschlagen (um jmdm. beim Spiele Glück zu bringen, wie unser »jmdm. den Daumen halten«), Plin. 28, 25 (versch. von oben no. II, A). – β) setzen, pflanzen, virgulta per agros, Verg.: pressos propaginis arcus, Verg. – γ) durch das Herabdrücken machen, bilden, etwas tief machen, graben, fossam, Plin. ep.: sulcum, Verg.: cavernae in altitudinem pressae, tief ausgegraben, Curt.: alveus in solum pressus, tief in den Boden eingeschnitten, Curt. – δ) zu Boden schlagen, tres famulos, Verg.: paucos, Tac. – b) bildl.: α) durch Worte herabsetzen, verkleinern, alqm, Liv.: famam alcis, Tac. – od. im Herzen, verachten, humana omnia, Cic. – β) übertreffen, facta premant annos, Ov.: vetustas laude saecula nostra premat, Prop.: Latonia Nymphas premit, Stat. – γ) beherrschen, populos dicione, Verg.: ventos imperio, Verg. – D) zusammendrücken, zudrücken, a) übh.: alci fauces, Ov.: oculos, Verg.: os, den Mund schließen, Verg.: collum laqueo, zusammenschnüren, erdrosseln, Hor.: presso ter gutture, in drei Absätzen, Verg.: pressus amplexus, eng vereinigt, Sen. poët.: iungere oscula pressa, küssen, Ov.: Nilus obiectu montium pressus, eingeengt, Sen. nat. qu. 4, 2, 8. – b) kurz halten, anziehen, habenas, Verg. Aen. 1, 63 u. 11, 600: prägn., equos currentes, mit dem Zügel anhalten, Ps. Verg. cul. 283. – c) kurz halten, beschneiden, umbram (das Schatten bietende Laub) falce, Verg. georg. 1, 157: Calenā falce vitem, Hor. carm. 1, 31, 9. – bildl., abkürzen, kurz fassen, quae dilatantur a nobis, Zeno sic premebat, Cic. – E) zurückhalten, niederhalten, -drücken, alqm, Tac.: naves nimio ruentium onere pressae, Tac.: pr. sanguinem, zurückdrängen, hemmen, Tac.: cursum, hemmen, Cic.: vestigia, seine Schritte hemmen, stehen bleiben, Verg. (vgl. no. I, 1, a, α): vocem, die St. dämpfen, Verg.; dah. zus. = schweigen, Verg. (versch. vocem alcis, s. oben no. I, 2, f a. E.): ventus premente nebulā cecĭdit, Liv.: vixdum certā luce et eam ipsam premente caligine, ein dicker Nebel nicht durchließ, Liv. – bildl., niederhalten, unterdrücken = nicht aufkommen lassen usw., rem publicam, Tac.: vulgi sermones, Tac.: gentem legionum castris, Tac.: cohibere et premere sensus suos, seine Empfindungen ganz beherrschen u. unterdrücken, Tac.: pavorem vultu, Tac.: ceteras cupiditates huius unius ingenti cupiditate presserunt, Augustin. de civ. dei 5, 14. p. 211, 30 D.2 Vgl. Nipperd. Tac. ann. 14, 5. – u. so eine Pers. polit. niederhalten, unterdrücken, stürzen, alqm (Ggstz. se extollere), Liv.: inimicum, Curt. Vgl. Fabri u. Weißenb. Liv. 22, 12, 12. Weißenb. Liv. 39, 40, 9.

    lateinisch-deutsches > premo

  • 58 premo

    premo, pressī, pressum, ere, drücken, I) im allg.: 1) eig. u. bildl.: a) eig.: α) übh.: natos ad pectora, Verg.: premere anguem, treten auf usw., Verg.: membra paterna rotis inductis, mit dem Wagen über den Leichnam fahren, Ov.: vestigia alcis, betreten, Tac. (vgl. no. II, E): frena dente, beißen in usw., Ov.: alqd ore, kauen, essen, Ov.: iuvenci pressi iugo, angespannt, Ov. – β) v. der Begattung, beschlafen, schänden, alqam, Suet. u. Val. Flacc. – v. Tieren, bespringen, feminas premunt galli, Mart. – b) bildl.: necessitas eum premebat, Cic.: aerumnae me premunt, Sall.: premi aere alieno, Cic.: invidiā et odio populi, Cic. – 2) übtr., a) an etw. streifen, stoßen, etw. berühren, litus, am Ufer hinfahren, sich am Ufer halten, Hor.: insulam premit amnis, umgibt, Ov.: latus, Ov. – b) halten, frena manu, Ov.: premit omnis dextra ferrum, Sil. – c) locum, einen Ort gleichsam drücken, an einem Orte sich oft befinden, forum, Cic.: auch übh. etwas mit seinem Körper drücken, auf etwas sitzen, stehen, liegen, fallen, sich legen od. setzen, torum, liegen auf usw., Ov.: sedilia, Ov.: humum, sich auf die Erde legen, Ov. am. 3, 5, 16; od. auf die Erde fallen, Ov. fast. 4, 844: terga equi, sitzen, reiten auf usw., Ov.: ebur (poet. = kurul. Stuhl), Ov.: axes (poet. = Wagen), Ov.: angustos saltus montium praesidiis, besetzen, sperren, Liv. – d)
    ————
    bedecken, fronde premit crinem, Ov.: canitiem galeā premimus, Verg. – dah. bedecken, verbergen, mons urbis cladem ruinā pressit, Verg.: lumenque obscura luna premit, verbirgt sein Licht, geht unter, Verg.: pr. alqd terrā, vergraben, Hor.: ossa, begraben, Ov. – bildl., α) gleichs. begraben u. dgl., me pressit alta quies, begrub mich, ich lag in tiefem Schlafe gefühllos, Verg. – β) nicht aufkommen lassen, verbergen, verhehlen, dolorem, Curt.: curam sub corde, Verg.: alqd ore verschweigen, Verg.: iram, Tac. – e) drückend etwas machen, bilden, caseum, Verg.: lac, Käse machen, Verg. – f) drücken, drängen, verfolgen, hinter jmd. hersein, jmdm. zusetzen, oppidum obsidione, Caes.: hostes, Caes.: cedentem, Liv. epit.: von Jägern, bestias venatione (al. venabulo), Isid. orig. 10, 282: cervum ad retia, in die Netze jagen, Verg. – bildl., verfolgen, zusetzen mit Worten, Fragen usw., alqm, Cic.: alqm verbo, jmd. beim Worte festhalten, Cic. – od. mit Beschuldigungen, alqm criminicus, Ov.: m. folg. Acc. u. Infin., et cum diu pressisset illum tyranni patrem esse, Sen. contr. 1, 7, 13. – durch Mahnen, premi a procuratoribus, gedrängt werden, Cic. ad Att. 6, 1, 3. – od. durch sonstige Forderung, cum ad exeundum premeretur, sehr angetrieben, in ihn gedrungen wurde, Nep.: argumentum, einen Beweis in einem fort verfolgen (= an einem B. festhalten u. auf ihm fußen), Cic.: proposi-
    ————
    tum, fest bei seinem Vorsatze beharren, Ov.: longius videtur recessisse a proposito oratio mea; at mehercule rem ipsam premit, es greift tief in die Sache selbst ein, Sen.: pr. vocem alcis, das Wort jmds. festhalten u. weiter verfolgen (schweigend bei sich bedenken), Verg. Aen. 7, 119 (versch. premere vocem unten no. II, E). – g) beladen, beschweren, befrachten, ratem merce, Tibull.: carinae pressae, Verg.: pressus multo mero, überwältigt, Prop.: phaleras premere auro, schmücken, auslegen, Stat.
    II) prägn.: A) einbrüden, dentes in vite, Ov.: aliquo leviter presso vestigio (Fußtapfe, Spur), Cic. Verr. 4, 53: so auch (bildl.) alcis vestigia non pressa leviter, sed fixa, Cic. Sest. 13: presso vomere, Verg.: ensem, Lucan. – od. aufdrücken, pollicem, Prop. 3, 10, 14 (versch. von unten no. C, a, α): cubitum, den Ellbogen aufstützen, Hor. – übtr., bezeichnen, rem notā, Ov. – B) ausdrücken, a) = auslöschen, ignem, Verg. georg. 3, 85 ed. Ribb. (angef. bei Sen. ep. 95, 68). – b) = auspressen, pressen, sucos, Lucan. 4, 318: balanum (zu Öl), Hor. carm. 3, 29, 4: bacam olivae, oleum, Hor. sat. 2, 4, 69 u. 2, 8, 46: vina, keltern, Hor. epod. 13, 6 (u. so Liberum, Hor. carm. 4, 12, 14): mella, auslassen, Hor. epod. 2, 15: ubera plena, melken, Ov. fast. 4, 769. – C) herabdrücken, herunterlassen, senken, a) eig.: α) übh.: currum, Ov.: mundus premitur devexus in austros, senkt sich
    ————
    herab, Verg.: aulaeum premitur, rollt herab, Hor. (s. aulaeum): dextra pressa, herabgelassen, Sen. poët. – pr. pollicem, den Daumen einschlagen (um jmdm. beim Spiele Glück zu bringen, wie unser »jmdm. den Daumen halten«), Plin. 28, 25 (versch. von oben no. II, A). – β) setzen, pflanzen, virgulta per agros, Verg.: pressos propaginis arcus, Verg. – γ) durch das Herabdrücken machen, bilden, etwas tief machen, graben, fossam, Plin. ep.: sulcum, Verg.: cavernae in altitudinem pressae, tief ausgegraben, Curt.: alveus in solum pressus, tief in den Boden eingeschnitten, Curt. – δ) zu Boden schlagen, tres famulos, Verg.: paucos, Tac. – b) bildl.: α) durch Worte herabsetzen, verkleinern, alqm, Liv.: famam alcis, Tac. – od. im Herzen, verachten, humana omnia, Cic. – β) übertreffen, facta premant annos, Ov.: vetustas laude saecula nostra premat, Prop.: Latonia Nymphas premit, Stat. – γ) beherrschen, populos dicione, Verg.: ventos imperio, Verg. – D) zusammendrücken, zudrücken, a) übh.: alci fauces, Ov.: oculos, Verg.: os, den Mund schließen, Verg.: collum laqueo, zusammenschnüren, erdrosseln, Hor.: presso ter gutture, in drei Absätzen, Verg.: pressus amplexus, eng vereinigt, Sen. poët.: iungere oscula pressa, küssen, Ov.: Nilus obiectu montium pressus, eingeengt, Sen. nat. qu. 4, 2, 8. – b) kurz halten, anziehen, habenas, Verg. Aen. 1, 63 u. 11, 600: prägn., equos currentes,
    ————
    mit dem Zügel anhalten, Ps. Verg. cul. 283. – c) kurz halten, beschneiden, umbram (das Schatten bietende Laub) falce, Verg. georg. 1, 157: Calenā falce vitem, Hor. carm. 1, 31, 9. – bildl., abkürzen, kurz fassen, quae dilatantur a nobis, Zeno sic premebat, Cic. – E) zurückhalten, niederhalten, -drücken, alqm, Tac.: naves nimio ruentium onere pressae, Tac.: pr. sanguinem, zurückdrängen, hemmen, Tac.: cursum, hemmen, Cic.: vestigia, seine Schritte hemmen, stehen bleiben, Verg. (vgl. no. I, 1, a, α): vocem, die St. dämpfen, Verg.; dah. zus. = schweigen, Verg. (versch. vocem alcis, s. oben no. I, 2, f a. E.): ventus premente nebulā cecĭdit, Liv.: vixdum certā luce et eam ipsam premente caligine, ein dicker Nebel nicht durchließ, Liv. – bildl., niederhalten, unterdrücken = nicht aufkommen lassen usw., rem publicam, Tac.: vulgi sermones, Tac.: gentem legionum castris, Tac.: cohibere et premere sensus suos, seine Empfindungen ganz beherrschen u. unterdrücken, Tac.: pavorem vultu, Tac.: ceteras cupiditates huius unius ingenti cupiditate presserunt, Augustin. de civ. dei 5, 14. p. 211, 30 D.2 Vgl. Nipperd. Tac. ann. 14, 5. – u. so eine Pers. polit. niederhalten, unterdrücken, stürzen, alqm (Ggstz. se extollere), Liv.: inimicum, Curt. Vgl. Fabri u. Weißenb. Liv. 22, 12, 12. Weißenb. Liv. 39, 40, 9.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > premo

  • 59 calcare

    1. ( pigiare) press down
    parole emphasize
    calcare la mano exaggerate
    calcare le scene become an actor, take up acting
    2. m limestone
    * * *
    calcare1 s.m. (geol.) limestone: calcare corallino, cavernoso, litografico, coral, cavernous, lithographic limestone; calcare da cemento, cement rock; (metall.) calcare fondente, flux
    agg. (geol.) calcareous.
    calcare2 v.tr.
    1 ( calpestare) to tread*, to trample, to tramp: calcare l'uva nei tini, to tread grapes in the vats; calcare un sentiero, to tread a path // calcare le orme di qlcu., (fig.) to tread in s.o.'s footsteps // (teatr.) calcare le scene, to tread the boards (o to be on the stage)
    2 ( premere con forza) to press (down), to squeeze, to cram: si calcò il cappello sugli occhi, he pulled his hat down over his eyes // calcare la mano, (fig.) to exaggerate
    3 ( accentuare) to emphasize, to stress: calcare l'accento su qlco., to stress (o to emphasize) sthg.; calcare la voce, to raise one's voice
    4 ( ricalcare) to trace: calcare un disegno, to trace a drawing.
    * * *
    I [kal'kare] vt
    1) (premere) to press down, (coi piedi) to tread, press down

    calcare la mano fig — to overdo it, exaggerate

    II [kal'kare] sm
    limestone, (incrostazione) (lime)scale
    * * *
    I [kal'kare]
    verbo transitivo
    1) (calpestare) to tread [uva, terra]
    2) colloq. (premere)
    3) (accentuare) to emphasize [ parola]; to exaggerate [ tinte]
    ••
    II [kal'kare]
    sostantivo maschile (roccia) limestone; (deposito) (lime)scale
    * * *
    calcare1
    /kal'kare/ [1]
     1 (calpestare) to tread [uva, terra]
     2 colloq. (premere) calcare il cappello fino agli occhi to pull one's hat down over one's eyes
     3 (accentuare) to emphasize [ parola]; to exaggerate [ tinte]
    calcare la mano to overdo it; hai calcato un po' la mano you laid it on a bit (thick); calcare le scene o le tavole to tread the boards.
    ————————
    calcare2
    /kal'kare/
    sostantivo m.
    (roccia) limestone; (deposito) (lime)scale.

    Dizionario Italiano-Inglese > calcare

  • 60 squeeze

    I [skwiːz]
    1)

    to give sth. a squeeze — stringere [ hand]; spremere [ tube]

    to give sb. a squeeze — dare una stretta a qcn. (in segno di affetto), abbracciare qcn

    3) econ. stretta f., restrizione f.

    to put the squeeze oncolloq. fare pressione su [ debtors]

    4) colloq.

    we can all get in the car but it will be a (tight) squeeze — in macchina ci stiamo tutti, ma staremo un po' schiacciati

    II [skwiːz]
    1) (press) spremere [lemon, tube]; comprimere, schiacciare [bottle, bag, parcel]; stringere [arm, hand]; premere [ trigger]; schiacciare [ spot]

    to squeeze toothpaste onto sth. — mettere del dentifricio su qcs

    2) fig. (get)

    to squeeze the truth out of sb. — strappare la verità a qcn

    to squeeze behind, under sth. — infilarsi dietro, sotto qcs

    4) econ. restringere [profit, margins]; schiacciare [ small business]
    * * *
    [skwi:z] 1. verb
    1) (to press (something) together or from all sides tightly: He squeezed her hand affectionately; He squeezed the clay into a ball.) stringere; spremere
    2) (to force (eg oneself) eg into or through a narrow space: The dog squeezed himself / his body into the hole; We were all squeezed into the back seat of the car.) infilarsi; schiacciare
    3) (to force something, eg liquid, out of something by pressing: She squeezed the oranges (into a jug); We might be able to squeeze some more money/information out of him.) spremere
    2. noun
    1) (an act of squeezing: He gave his sister an affectionate squeeze.) stretta, abbraccio
    2) (a condition of being squeezed: We all got into the car, but it was a squeeze.) calca, ressa
    3) (a few drops produced by squeezing.) (poche gocce), schizzo
    4) (a time of financial restriction: an economic squeeze.) crisi; compressione
    - squeeze up
    * * *
    squeeze /skwi:z/
    n.
    1 [uc] compressione ( anche fis.); schiacciamento; pigiata; pressione ( anche fig.): (fam.) to put the squeeze on sb., fare (o esercitare) forti pressioni su q.
    3 stretta; abbraccio
    4 [cu] spremuta; strizzata; poche gocce, schizzo: with a squeeze of lemon, con uno schizzo di limone
    5 ( spesso tight squeeze) calca; folla; ressa; pigia pigia
    6 (fam.) estorsione; denaro estorto (o sottratto)
    7 calco, impronta ( di moneta, ecc.)
    8 (econ.) difficoltà economica (o finanziaria); compressione ( degli utili)
    9 (econ., fin.) severe restrizioni; giro di vite (fig.); stretta; crisi: a squeeze on imports, severe restrizioni alle importazioni; the recent credit squeeze, la recente stretta creditizia; the everlasting housing squeeze, l'eterna crisi degli alloggi
    12 (a bridge) «squeeze»; compressione
    13 ( slang USA; = main squeeze) il proprio ragazzo, l'amico; la propria ragazza, l'amica
    ● (fam.) squeeze-box, fisarmonica □ (fin., USA) squeeze-out, fusione per eliminare gli azionisti di minoranza □ squeeze roller, (fotogr.) rullo asciugatore; (ind. tess.) cilindro spremitore □ a close (o narrow) squeeze, un brutto rischio; l'essersi salvato a stento □ to be in a tight squeeze, essere pigiati come le sardine; (fig.) essere in un grosso guaio, essere alle strette.
    ♦ (to) squeeze /skwi:z/
    A v. t.
    1 spremere ( anche fig.); stringere; comprimere; premere; pigiare; strizzare; (fig.) estorcere, spillare: to squeeze oranges, spremere arance; to squeeze money out of sb., spremere denaro da q.; to squeeze sb. 's hand, stringere vigorosamente la mano a q.; to squeeze the trigger, premere il grilletto; to squeeze a wet cloth, strizzare un panno bagnato
    2 far passare a forza; infilare: I squeezed my hand through the bars, ho infilato la mano tra le sbarre
    3 comprimere; schiacciare; pigiare: They squeezed their guests into a small room, hanno stipato i loro ospiti in una stanzetta; He was squeezed to death in the crowd, è morto schiacciato dalla folla
    4 forzare; mettere alle strette; esercitare (o fare) pressioni su: to squeeze the government, esercitare pressioni sul governo
    7 (econ.) comprimere, far diminuire ( i profitti)
    8 (fisc.) spremere, tartassare ( i contribuenti)
    B v. i.
    1 essere compressibile; lasciarsi spremere
    2 ( di solito, to squeeze in) farsi largo a forza; cacciarsi; infilarsi; aprirsi un varco
    ● ( rugby) to squeeze the ball over the goal line (o over the line), schiacciare la palla in meta □ to squeeze into a room, pigiarsi per entrare in una stanza □ to squeeze ( out) a tear, spremere una lacrimuccia □ to squeeze one's way through the demonstrators, farsi avanti a spinte fra i dimostranti □ ( Borsa) squeezed bear, ribassista messo alle strette (o con le spalle al muro).
    * * *
    I [skwiːz]
    1)

    to give sth. a squeeze — stringere [ hand]; spremere [ tube]

    to give sb. a squeeze — dare una stretta a qcn. (in segno di affetto), abbracciare qcn

    3) econ. stretta f., restrizione f.

    to put the squeeze oncolloq. fare pressione su [ debtors]

    4) colloq.

    we can all get in the car but it will be a (tight) squeeze — in macchina ci stiamo tutti, ma staremo un po' schiacciati

    II [skwiːz]
    1) (press) spremere [lemon, tube]; comprimere, schiacciare [bottle, bag, parcel]; stringere [arm, hand]; premere [ trigger]; schiacciare [ spot]

    to squeeze toothpaste onto sth. — mettere del dentifricio su qcs

    2) fig. (get)

    to squeeze the truth out of sb. — strappare la verità a qcn

    to squeeze behind, under sth. — infilarsi dietro, sotto qcs

    4) econ. restringere [profit, margins]; schiacciare [ small business]

    English-Italian dictionary > squeeze

См. также в других словарях:

  • premere — / prɛmere/ [lat. premere ] (pass. rem. io preméi o premètti, ant. anche io prèssi, tu premésti, ecc.; part. pass. premuto, ant. prèsso ). ■ v. tr. 1. a. [esercitare una pressione su qualcosa in modo da farla aderire ad altra: p. la garza sulla… …   Enciclopedia Italiana

  • PREMERE — apud Statium, Theb. l. 8. v. 568. tunc aurô Phaleras aurôque sagittas Cingulaque et manicas (ne coniuge vilior iret) Presserat nere est veteri Scholiasti. Quae locutio videtur ex eo deducta, quod areis et pressoriis Veteres vestimentis formam… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • premere — {{hw}}{{premere}}{{/hw}}A v. tr.  (pass. rem. io premei  o premetti , tu premesti ; part. pass. premuto ) 1 Comprimere o schiacciare col peso o con la forza: premere qlco. con le mani; SIN. Pigiare, pressare. 2 (raro) Stringere: premere qlco. tra …   Enciclopedia di italiano

  • premere — prè·me·re v.tr. e intr. (io prèmo) AU 1. v.tr., sottoporre a pressione, pigiare, comprimere: premere con forza, premere un tasto, un pulsante, il pedale dell acceleratore Sinonimi: comprimere, pigiare, spingere. 2. v.tr., estens., incalzare: le… …   Dizionario italiano

  • premere — A v. tr. 1. comprimere, schiacciare, pigiare, pressare, calcare, calpestare 2. (merid.) stringere, strizzare, spremere 3. (fig.) opprimere, gravare, angustiare, tormentare CONTR. alleviare, alleggerire 4 …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • premere — premenyre, premere obs. ff. præmunire, primer …   Useful english dictionary

  • pression — [ presjɔ̃ ] n. f. • 1638; « épreintes » et « empreinte » 1256; lat. pressio, de premere → presser I ♦ (Concret) 1 ♦ (XVIe) Force qui agit sur une surface donnée; mesure de la force qui agit par unité de surface. Unités de mesure de pression… …   Encyclopédie Universelle

  • Presse — Verdichter; Zeitungswesen * * * Pres|se [ prɛsə], die; , n: 1. a) Maschine, mit der durch hohen Druck etwas geformt wird: eine Presse für Karosserien. Zus.: Brikettpresse, Strohpresse. b) Gerät, mit dem besonders Saft aus Obst gewonnen wird:… …   Universal-Lexikon

  • spingere — A v. tr. 1. sospingere, muovere, spostare □ addentrare, cacciare □ incalzare, urgere (lett.), pressare, premere, calcare, urtare □ mandare avanti □ dare impulso □ accelerare, affrettare, sollecitare, fare premura □ (di auto) …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • prégnant — prégnant, ante [ pregnɑ̃, ɑ̃t ] adj. • v. 1570; de l a. fr. preindre « presser », lat. premere 1 ♦ Littér. Qui s impose à l esprit. (1962) Psychol. Structure prégnante. ⇒ prégnance. 2 ♦ Anglic. Qui contient de nombreuses possibilités, virtualités …   Encyclopédie Universelle

  • comprimere — com·prì·me·re v.tr. 1. CO premere, schiacciare esercitando una forte pressione: comprimere il terreno nel vaso, comprimere i vestiti nella valigia, comprimere un arteria Sinonimi: 3calcare, pigiare, premere, pressare, schiacciare, serrare,… …   Dizionario italiano

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»