Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

evadere

  • 41 durchschlängeln

    durchschlängeln, pererrare (z.B. hedera truncum et ramos pererrat: u. Nilus pererrat Aegyptum). – Blitze durchschlängeln die Luft, *aër fulguribus discernitur.durchschleichen, sich, * clam evadere (entkommen). – elabi (entschlüpfen). – sich durch den Feind d., *clam ire per hostes; *clam evadere per hostes (fliehend, sich rettend): sich bis zu jmd. d., *clam evadere ad alqm. durchschleudern, zwischen etwas durch, subicere inter etc. (unten durch). – durchschlüpfen, perlabi per etc. (durch etwas hindurchschl.). – elabi (entschlüpfen, mit dem Zus. custodiae, wenn von einem Gefangenen die Rede ist). – evadere (entkommen). – ungestraft d., d. lassen, s. ungestraft.

    deutsch-lateinisches > durchschlängeln

  • 42 evaso

    1. past part vedere evadere
    2. m, evasa f fugitive
    * * *
    evaso s.m. runaway, fugitive: la polizia sta cercando gli evasi, the police are looking for the escaped prisoners.
    * * *
    [e'vazo] evaso (-a)
    1. pp
    See:
    2. sm/f
    * * *
    [e'vazo] 1. 2.
    1) [ prigioniero] escaped
    2) burocr. [ posta] cleared; [ pratica] dispatched
    3.
    sostantivo maschile (f. -a) escapee, fugitive, runaway
    * * *
    evaso
    /e'vazo/
     →  evadere
     1 [ prigioniero] escaped
     2 burocr. [ posta] cleared; [ pratica] dispatched
    III sostantivo m.
     (f. -a) escapee, fugitive, runaway.

    Dizionario Italiano-Inglese > evaso

  • 43 Dodge

    I [dɒdʒ]
    1) (movement) schivata f., scivolata f.; sport schivata f., scatto m. laterale
    2) BE colloq. (trick) espediente m., stratagemma m.
    II [dɒdʒ]
    verbo transitivo schivare [bullet, blow]; sfuggire a [ pursuers]; fig. schivare, scansare [ difficult question]; sottrarsi a [confrontation, accusation]; evadere [ tax]; sfuggire a, evitare [ person]

    to dodge military service, to dodge the draft — AE imboscarsi

    * * *
    [do‹] 1. verb
    (to avoid (something) by a sudden and/or clever movement: She dodged the blow; He dodged round the corner out of sight; Politicians are very good at dodging difficult questions.) schivare; ripararsi
    2. noun
    1) (an act of dodging.) schivata
    2) (a trick: You'll never catch him - he knows every dodge there is.) trucco
    * * *
    [dɒdʒ]
    1. n
    (fam: trick) espediente m, trucco
    2. vt
    (blow, missile) schivare, (pursuer, question, difficulty) eludere, (tax) evadere, (work, duty) sottrarsi a
    3. vi
    scansarsi, Sport fare una schivata
    * * *
    (Surnames) Dodge /dɒdʒ/
    * * *
    I [dɒdʒ]
    1) (movement) schivata f., scivolata f.; sport schivata f., scatto m. laterale
    2) BE colloq. (trick) espediente m., stratagemma m.
    II [dɒdʒ]
    verbo transitivo schivare [bullet, blow]; sfuggire a [ pursuers]; fig. schivare, scansare [ difficult question]; sottrarsi a [confrontation, accusation]; evadere [ tax]; sfuggire a, evitare [ person]

    to dodge military service, to dodge the draft — AE imboscarsi

    English-Italian dictionary > Dodge

  • 44 ♦ escape

    ♦ escape /ɪˈskeɪp/
    n. [cu]
    1 ( anche fig.) fuga; evasione: an escape from a POW camp, una fuga (o un'evasione) da un campo di prigionia; an escape from reality, una fuga dalla realtà; to make one's escape, fuggire; evadere; escape route, via di fuga; via di salvezza
    2 lo scampare; lo sfuggire; scampo: That was a lucky escape, l'ha scampata bella; to have a narrow escape, scamparla per miracolo (o per un soffio, per un pelo); There's no escape from here, non c'è modo di fuggire di qui
    3 (tecn., scient.) fuoriuscita; fuga; perdita: an escape of gas, una fuga di gas
    4 ( di liquido; anche med.) fuoriuscita; perdita
    5 (mecc.) scappamento; scarico; sfogo: escape pipe, tubo di scappamento; escape valve, valvola di scarico
    6 (edil.) uscita (o scala) di sicurezza
    escape artist escapologist, def. 2 □ (naut.) escape chamber, garitta di salvataggio □ (leg.) escape clause, clausola di recesso dal contratto □ escape door, porta di sicurezza □ escape hatch, uscita di sicurezza; (naut., di sommergibile) boccaporto di sicurezza □ (psic.) escape mechanism, meccanismo di fuga □ (autom., GB) escape road, strada di fuga □ ( nelle miniere) escape shaft, galleria d'emergenza □ escape stair, scala di sicurezza □ (miss.) escape velocity, velocità di fuga □ escape wheel, scappamento ( di un orologio: la ruota dentata).
    ♦ (to) escape /ɪˈskeɪp/
    A v. i.
    1 scappare; fuggire; evadere: to escape from prison, evadere dal carcere; to escape from reality, evadere dalla realtà; She narrowly escaped, se è salvata per un pelo
    2 cavarsela; salvarsi; scamparla; uscire: He escaped with just a broken rib, se la cavò (o ne uscì) con solo una costola rotta
    3 ( di liquido, gas, ecc.) fuoriuscire; sgorgare; scorrere; uscire: The water escaped from the tub, l'acqua usciva dalla tinozza
    B v. t.
    1 sfuggire a; sottrarsi a; evitare; scansare; schivare: to escape death, sfuggire alla morte; to escape notice, evitare di essere notato; sfuggire all'attenzione; to escape punishment, sfuggire alla punizione; His name escapes me, il suo nome mi sfugge
    2 ( di parole, ecc.) sfuggire da; uscire da: A scream escaped her lips, si è lasciata sfuggire un grido.
    NOTA D'USO: - to escape-

    English-Italian dictionary > ♦ escape

  • 45 (to) evade

    (to) evade /ɪˈveɪd/
    A v. i.
    FALSI AMICI: to evade non significa evadere di prigione o evadere nel senso di fuggire
    B v. t.
    1 eludere; evitare; schivare; sfuggire, sottrarsi a: to evade one's pursuers [the police], sfuggire ai propri inseguitori [alla polizia]; to evade a blow [an obstacle], schivare un colpo [evitare un ostacolo]; to evade a question [the law], eludere una domanda [la legge]; to evade service during the war [paying taxes], sottrarsi al servizio militare in tempo di guerra [al pagamento delle tasse]
    2 (fisc.) evadere: to evade taxes, evadere le imposte.

    English-Italian dictionary > (to) evade

  • 46 (to) evade

    (to) evade /ɪˈveɪd/
    A v. i.
    FALSI AMICI: to evade non significa evadere di prigione o evadere nel senso di fuggire
    B v. t.
    1 eludere; evitare; schivare; sfuggire, sottrarsi a: to evade one's pursuers [the police], sfuggire ai propri inseguitori [alla polizia]; to evade a blow [an obstacle], schivare un colpo [evitare un ostacolo]; to evade a question [the law], eludere una domanda [la legge]; to evade service during the war [paying taxes], sottrarsi al servizio militare in tempo di guerra [al pagamento delle tasse]
    2 (fisc.) evadere: to evade taxes, evadere le imposte.

    English-Italian dictionary > (to) evade

  • 47 evado

    ē-vādo, si, sum, 3 ( perf. sync. evasti, Hor. S. 2, 7, 68; Sil. 15, 796; perf. evadi. Treb. Poll. Trig. Tyr. 5, 6), v. n. and a.
    I.
    Neutr., to go or come out, go forth (freq. and class.).
    A.
    Lit.
    1.
    In gen.:

    si (apes) ex alvo minus frequentes evadunt,

    Varr. R. R. 3, 16, 36:

    ex aqua,

    Plaut. Rud. 1, 2, 86:

    ex balineis,

    Cic. Cael. 27, 65:

    oppido,

    Sall. J. 56, 5:

    undis,

    Verg. A. 9, 99:

    puteo,

    Phaedr. 4, 9, 11:

    abiit, excessit, evasit, erupit,

    Cic. Cat. 2, 1:

    per praeruptum saxum in Capitolium,

    Liv. 5, 46:

    in terram,

    to disembark, to land, id. 29, 27 fin.
    b.
    In an upward direction:

    ex abditis sedibus evadere atque exire,

    Cic. N. D. 2, 37, 95:

    evado ad summi fastigia culminis,

    mount up, ascend, Verg. A. 2, 458:

    ad parietem,

    Suet. Ner. 48:

    in murum, muros, moenia,

    Liv. 2, 17; 4, 34; 10, 17:

    in jugum,

    id. 33, 8:

    in cacumen,

    Curt. 7, 11:

    super capita hostium,

    id. 5, 3 et saep.—
    2.
    In partic., to get away, escape:

    aut e morbo evasurum aegrotum, aut e periculo navem, aut ex insidiis exercitum,

    Cic. Div. 2, 5, 13: ex fuga, * Caes. B. G. 3, 19, 4:

    e manibus hostium,

    Liv. 22, 49:

    ex judicio,

    Cic. Verr. 2, 1, 5:

    e tanto periculo,

    Liv. 42, 18:

    periculo,

    id. 21, 33:

    adverso colle, sicuti praeceptum fuerat, evadunt,

    Sall. J. 52, 3; cf. id. ib. 50 fin.; Liv. 1, 12 fin.; 10, 1 et saep.—
    B.
    Trop.
    1.
    In gen., to go or come out, pass out, escape:

    accedit, ut eo facilius animus evadat ex hoc aëre eumque perrumpat, quod, etc.,

    Cic. Tusc. 1, 19; cf.:

    ex corpore (animus),

    id. de Sen. 22, 80; and:

    cum ab iis... evaseris, id Tusc. 1, 41, 98: ad conjecturam,

    to arrive at, Plaut. Rud. 3, 1, 20:

    ne in infinitum quaestio evadat,

    Quint. 2, 17, 16. —
    b.
    In an upward direction:

    nitamur semper ad optima: quod facientes aut evademus in summum, aut certe multos infra nos videbimus,

    Quint. 12, 11, 30.—
    2.
    In partic., to turn out, fall out, end in some manner, to have an issue of some kind, to result, to turn to or become something:

    ex communibus proprii, ex fucosis firmi suffragatores evadunt,

    Q. Cic. Pet. Cons. 9, 35; cf. Cic. Or. 27, 95; id. Fin. 4, 25, 69:

    quos judicabat non posse oratores evadere,

    id. de Or. 1, 28, 126:

    fuit autem Athenis adulescens, perfectus Epicureus evaserat,

    id. Brut. 35, 131; 87, 299; id. Fin. 4, 28, 78:

    ita molles mentes evadunt civium,

    id. Rep. 1, 43, 67; cf.:

    juvenis evasit vere indolis regiae,

    Liv. 1, 39:

    quod tu ejusmodi evasisti,

    Cic. Verr. 2, 3, 69:

    nimis saepe secus videmus evadere,

    id. Leg. 2, 17, 43.—Of abstract subjects:

    ut ita fastidiosae mollesque mentes evadant civium, ut, etc.,

    id. Rep. 1, 43 fin.:

    si quando aliquod somnium verum evaserit,

    id. Div. 2, 53:

    vereor ne haec quoque laetitia vana evadat,

    Liv. 23, 12:

    quoniam primum vanum inceptum evasisset,

    id. 35, 47 et saep.:

    intellego hercle: sed quo evadas nescio,

    what you are driving at, Plaut. Poen. 1, 1, 44: quam timeo, quorsum evadas, where you are coming out in your story, Ter. And. 1, 1, 100; 1, 2, 5:

    nimia illaec licentia Profecto evadet in aliquod magnum malum,

    id. Ad. 3, 4, 64:

    demiror quid sit, et quo evadat, sum in metu,

    Plaut. As. 1, 1, 68; cf. Cic. Att. 14, 19 fin.:

    videamus, hoc quorsum evadat,

    id. ib. 9, 18, 4; Nep. Dion. 8, 1:

    huccine (beneficia),

    to end in this, Sall. J. 14, 9:

    in morbos longos,

    Liv. 27, 33, 6.—
    b.
    Pregn., to come to pass, be fulfilled:

    aliquando id, quod somniarimus, evadere,

    Cic. Div. 2, 59;

    for which: si somnium verum evasit aliquod,

    id. ib. 2, 71, 146.
    II.
    Act. (mostly poet. and post-Aug.; not in Cic.), to pass over or pass a thing, to get over, pass beyond, leave behind.
    A.
    Lit.
    1.
    In gen.:

    omnem videbar evasisse viam,

    Verg. A. 2, 730:

    tot urbes,

    id. ib. 3, 282:

    vada, arva,

    Ov. M. 3, 19:

    amnem,

    Tac. A. 12, 35:

    limen harae,

    Col. 7, 9, 13:

    vestibulum (apes),

    id. 9, 12, 1 et saep.—
    b.
    In an upward direction:

    sic fata gradus evaserat altos,

    had mounted the steps, Verg. A. 4, 685:

    ardua,

    to climb, ascend, Liv. 2, 65. —
    2.
    In partic., to get away, flee, escape from, = effugere:

    alicujus manus,

    Verg. A. 9, 560:

    loca mortis,

    Ov. M. 14, 126:

    flammam,

    Verg. A. 5, 689:

    angustias,

    Liv. 21, 32; 38, 2:

    nocturnas insidias,

    Suet. Caes. 74: aliquem, Tiber. ap. Suet. Tib. 61.—
    B.
    Trop.
    1.
    In gen.: vitam, to depart from, i. e. to die, App. M. 4, p. 140.—
    b.
    In an upward direction:

    si haec quoque jam lenius supina perseverantibus studiis evaseris,

    hast climbed, ascended, Quint. 12, 10, 79.—
    2.
    In partic., to escape, get rid of: aegritudinem, Lucil. ap. Non. 294, 7:

    necem,

    Phaedr. 4, 6, 4:

    gravem casum,

    Tac. A. 14, 6:

    sermones malignorum,

    Plin. Ep. 7, 24, 3 et saep.

    Lewis & Short latin dictionary > evado

  • 48 entkommen

    entkommen, evadere, absol. od. ex alqa re (z.B. e manibus hostium: u. ex iudicio: u. e tanto periculo). – elabi, absol. od. ex alqa re od. alci rei (entschlüpfen, entwischen, z.B. ex alcis manibus et ferro: u. ex urbe: u. ex proelio). – effugere, absol. od. ab, ex, de mit Abl. (entfliehen, w. vgl.). – aus einem Schiffbruche e., e naufragio enatare (durch Schwimmen); in terram evadere (übh. ans Land e.). – jmd. e. lassen, emittere alqm do manibus (z.B. hostem); alqm evadere pati: zu e. suchen, s. »zu entfliehen suchen« unter »entfliehen«.

    deutsch-lateinisches > entkommen

  • 49 heraufsteigen

    heraufsteigen, aus etc., sursum escendere ex [1263] etc. (z.B. ex puteo in summum); evadere ex etc. (übh. herausgehen, z.B. ex aqua, ex saltu). – h. auf oder in etc., sursum ascendere oder escendere in m. Akk.; evadere in m. Akk. (z.B. ex illis abditis sedibus in haec loca evadere atque exire). – eben war die Sonne aus dem Meere heraufgestiegen, commodum sol superabat ex mari.

    deutsch-lateinisches > heraufsteigen

  • 50 бежать

    3) ( течь) colare, scorrere
    4) ( спасаться бегством) fuggire, scappare
    5) ( совершать побег) evadere, scappare, fuggire
    6) ( тайком убежать) scappare, andare di nascosto
    7) ( литься через край) traboccare, fuoruscire
    8) ( спешить - о часах) essere avanti
    9) ( быстро проходить) trascorrere, passare, volare
    * * *
    несов.
    1) correre vi, vt тж. спорт.
    2) перен. correre vi (e)
    3) (также сов.) fuggire vi (e), scappare vi (e), darsela a gambe

    бежа́ть из плена — fuggire dalla prigionia

    4) за кем-л., чем-л. correre dietro a qd; inseguire vt, rincorrere vt
    * * *
    v
    gener. evadere, andare di corsa, correre, fuggire

    Universale dizionario russo-italiano > бежать

  • 51 fisco

    m tax authorities pl, Inland Revenue, AE Internal Revenue
    il fisco the taxman
    * * *
    fisco s.m. (trib.) ( erario) revenue, inland revenue; ( organo preposto alla riscossione delle imposte in Gran Bretagna) Exchequer; ( ufficio) tax office, inland revenue office; ( autorità fiscali) revenue authorities (pl.), treasury officers (pl.): evadere il fisco, to evade taxes (o to dodge taxes).
    * * *
    ['fisko]
    sostantivo maschile (in GB) (Inland) Revenue; (negli USA) Internal Revenue Service

    agente o ispettore del fisco (income) tax inspector; frodare o evadere il fisco — to defraud the taxman

    * * *
    fisco
    /'fisko/
    sostantivo m.
    (in GB) (Inland) Revenue; (negli USA) Internal Revenue Service; agente o ispettore del fisco (income) tax inspector; frodare o evadere il fisco to defraud the taxman.

    Dizionario Italiano-Inglese > fisco

  • 52 escape **** es·cape

    English-Italian dictionary > escape **** es·cape

  • 53 убежать

    Большой итальяно-русский словарь > убежать

  • 54 entfliehen

    entfliehen, effugere (sowohl eig., fliehend sich entfernen, absol. od. von, aus etc., alqo loco, ab od. ex alqo loco, de alqa re [z.B. ex od. de proelio]; als uneig., einer Sache entgehen, z.B. periculum). – fugere (fliehen, von oder aus einem Orte, alqo loco, ab oder ex alqo loco, z.B. ex proelio). – profugere (davonfliehen, absol. od. ex od. ab urbe: u. domo [aus der Heimat]). – aufugere (hinwegfliehen, bl. absol.). – defugere (tr. davonfliehend etwas vermeiden, einer Sache entfliehen, z.B. patriam, proelium).subterfugere(tr. unvermerkt entfliehen, durch die Flucht entgehen, z.B. periculum, poenam aut calamitatem).evadere, absol. od. ex alqa re oder ab alqo (fliehend entkommen, entrinnen, z.B. e manibus hostium: u. e tanto periculo). – elabi (unvermerkt entweichen, entrinnen, z.B. e manibus curantium [von Tieren]: ex urbe, ex proelio: u. custodiae od. vinculis [aus dem Gefängnis, aus der Hast]). – clandestinā fugā se subtrahere (durch die Flucht heimlich sich einer Verpflichtung od. Strafe entziehen, sich aus dem Staube machen). – fugā vitare, evitare (durch die Flucht vermeiden, z.B. periculum, mortem). – effluere (entschwinden, von der Zeit, z.B. ne aestas effluat). – nach verf chiedenen Seiten hin e. (v. mehreren), diffugere: zu e. suchen, fugam meditari (auf Flucht sinnen); fugam parare, comparare (Anstalten zur Flucht treffen); fugam capessere (die Flucht vornehmen, sich auf die Flucht begeben, z.B. nando). – jmd. e. lassen, alqm effugere od. evadere pati. – ein Entflohener, s. Flüchtling, Überläufer.

    deutsch-lateinisches > entfliehen

  • 55 ersteigen

    ersteigen, ascendere alqd u. in alqd (an od. auf etw. steigen, z.B. murum, in murum, in rogum). – escendere in alqd (auf etw. emporsteigen, hinaustreten, z.B. in malum [Mastbaum], in rostra [Rednerbühne]). – evadere in mit Akk. (auf einen Ort hinaustreten, sowohl in friedlicher als feindlicher Absicht, z.B. scalis admotis in urbem). – niti, eniti in mit Akk. (mit Anstrengung und Kampf, mit Schwierigkeiten zu erst. suchen, erklettern). – capere scalis (mit od. auf Sturmleitern einnehmen, z.B. urbem). – scalis admotis occupare (vermittelst angelegter Leitern besetzen, z.B. murum od. muros). – einen Berggipfel e., evadere in iugum montis; eniti in verticem montis: leicht, schwer zu ersteigen, s. ersteigbar. – Bildl., eine Ehrenstufe e., ascendere dignitatis gradum (eine höhere, altiorem). Ersteigen, das, - ung, die, ascensus (z.B. scalis ascensus [auf mehreren Seiten] tentare).

    deutsch-lateinisches > ersteigen

  • 56 Haut

    Haut, cutis (die dünnere, weichere, ausgedehntere H., als äußerste Bedeckung des Fleisches bei Menschen u. Tieren; auch die äußere, dünnere Bedeckung weicher Vegetabilien, z.B. der Beere, des Nußkerns etc.). – membrana (die dünne, zarte H., die innere Teile des Körpers [z.B. das Hirn] bedeckt, auch die der Vegetabilien). – pellis (die weichere, faltigere H. an Menschen und Tieren mit ihrer Bedeckung [Haaren, Borsten], wie sie erscheint, wenn sie abgezogen ist, das Fell). – corium (die dickere, festere H. an Tieren, z.B. Rindshaut; auch die der Vegetabilien, z.B. der Trauben). – tergus (die Rückenhaut). – callus. callum (die Schwielen, harte H. an Händen und Fußsohlen von harter Arbeit und vom Gehen; dann auch die Schwarte, z.B. von einem alten Schwein, und die harte Haut, Schale der Apfel etc.). – die H., die die Schlange im Frühjahr ablegt, vernatio, senecta od. senectus (diese ablegen, vernationem oder senectam exuere): eine harte, schwielige H. haben, callēre: es ist nichts als H. vnd Knochen an ihm, er hängt kaum in der H., ossa atque pellis totus est; vix ossibus haeret.Sprichw. Redensarten: mit H. u. Haar verzehren, plane absumere: mit heiler od. ganzer H. davonkommen, integrum [1238] od. integrum intactumque od. inviolatum abire (übh. unversehrt weggehen, auch aus dem Kampfe); integrum proelio excedere (unversehrt aus dem Treffen gehen); intactum evadere (unversehrt entkommen); nihil mali nancisci (kein Unglück, keinen Schaden erleiden): kaum mit heiler od. ganzer H. (bei einer Anklage) davonkommen, prope ambustum evadere; semiustum effugere: die H. schaudert mir, horreo; horresco: seine H. pflegen (sich gütlich tun), pelliculam od. cutem curare: sich seiner H. wehren, fortiter resistere od. se defendere (sich tapfer wehren); vim od. iniuriam a se propulsare (eine Beleidigung von sich abwehren): seine H. teuer verkaufen, non inultum cadere: seine H. zu Markte tragen, corpus suum periculo obicere: seine eigene H. zu Markte tragen, de corio suo ludere.

    deutsch-lateinisches > Haut

  • 57 herausgehen

    herausgehen, I) eig. u. bildl.: a) übh.: exire, egredi, progredi, procedere mit u. ohne foras (v. leb. Wesen; exire auch v. Fahrzeugen). – evadere (heraustreten, aus der Tiefe = heraussteigen); verb. evadere atque exire. – aus dem Hause h., domo exire; ianuā egredi; pedem limine od. domo od. aedibus efferre (den Fuß aus dem Hause setzen, aus dem Hause heraustreten): vor das Tor h., egredi portā, extra portam, ad portam; procedere ante portam: jmd. h. lassen aus etc., alqm emittere ex etc. – das Schwert geht nicht (aus der Scheide) heraus, gladius (e vagina) educi non potest. – b) nach etwas herausgehen, d.i. die Aussicht gewähren, haben, s. Aussicht no. I. – II) uneig., mit der Sprache herausgehen, s. Sprache no. I. – Herausgehen, das, egressus. – beim H. sagte er, egrediens dixit: dies sagte er noch im H., cum his egressus est.

    deutsch-lateinisches > herausgehen

  • 58 hinaufklettern

    hinaufklettern, sursum eniti. – h. auf od. zu etc., niti od. eniti od. coniti in alqd; erepere ad mit Akk. (emporkriechen, z.B. a tergo insulae per aspera et devia ad alqm). – evadere in mit Akk. (kletternd, klimmend hinaufsteigen, z.B. in rupem: u. in muros: u. scalis admotis in moenia). – die steile Höhe h., niti per ardua. Hinaufklettern, das, nisus hinaufklimmen, s. hinaufklettern. – hinaufkommen, evadere, absol. od. in u. ad alqd. eniti in alqd (mit Anstrengung u. Mühe). – beinahe auf den Gipfel des Berges h., prope ad summum montis egredi. hinaufkönnen, eniti posse in alqd. hinaufkriechen, erepere (s. hinaufklettern).

    deutsch-lateinisches > hinaufklettern

  • 59 aliqua

    ălĭquā, adv. [aliquis] [st1]1 [-] par quelque endroit.    - iste cupere aliquā evolare, si posset, Cic. Verr. 1, 67: lui, il ne désirerait que s'envoler par quelque issue, si c'était possible.    - evadere aliquā, Liv. 26, 27, 12: sortir par quelque ouverture. [st1]2 [-] fig. par quelque moyen.    - si non aliquā nocuisses, mortuus esses, Virg. B. 3, 15: si tu n'avais trouvé quelque moyen de lui nuire, tu serais mort.
    * * *
    ălĭquā, adv. [aliquis] [st1]1 [-] par quelque endroit.    - iste cupere aliquā evolare, si posset, Cic. Verr. 1, 67: lui, il ne désirerait que s'envoler par quelque issue, si c'était possible.    - evadere aliquā, Liv. 26, 27, 12: sortir par quelque ouverture. [st1]2 [-] fig. par quelque moyen.    - si non aliquā nocuisses, mortuus esses, Virg. B. 3, 15: si tu n'avais trouvé quelque moyen de lui nuire, tu serais mort.
    * * *
        Aliqua, aduerbium per locum. Cic. Par aucun lieu, ou quelque part et voye.
    \
        Aliqua. Terent. Vereor ne vxor aliqua hoc resciscat mea. Par quelque moyen, En aucune sorte, Aucunement.

    Dictionarium latinogallicum > aliqua

  • 60 certo

    [st1]1 [-] certō, adv. (souv. avec scio) [certus]: d'une façon certaine, certainement, sûrement, bien sûr.    - mihi certo nomen Sosia'st, Plaut. Am. 1: moi, bien évidemment, je m'appelle Sosie.    - certo haec mulier aut insana aut ebria est, Plaut. Men.: en tout cas, cette femme est soit folle soit ivre.    - non tu homo sanus es, certo scio, Plaut. Men.: non, tu n'as pas tout ton bon sens, je le sais bien.    - veniunt in mentem mihi permulta: vobis plura, certo scio, Cic. Caecin. 19, 55: il me vient à l'esprit une foule d'exemples: à vous, un plus grand nombre, je le sais bien. [st1]2 [-] certo, āre, āvi, ātum: - intr. et qqf. tr. -    - certo cum aliquo → emploi classique.    - certo alicui → poét. et époque impériale. a - lutter (dans un exercice physique); prendre part à des jeux, disputer le prix de.    - cursu cum aequalibus certare, Sall. J. 6: disputer le prix de la course avec les jeunes de son âge.    - poét. avec acc. - hunc pius Alcides Pelopi certavit honorem, Stat.: le pieux Alcide consacra ce prix honorifique à Pélops.    - Pythia et Isthmia de lucta certare, Apul.: disputer le prix de la lutte aux jeux Pythiens et aux jeux Isthmiques. b - combattre (sur un champ de bataille).    - armis cum hoste certare an venenis, Cic.: combattre l'ennemi avec les armes ou avec le poison.    - coactus rerum necessitudine statuit armis certare, Sall. J. 48: sous l'empire de la nécessité, il décida de s'en remettre aux armes.    - dum apud Zamam sic certatur, Sall. J. 58: pendant qu'on se bat ainsi près de Zama. c - débattre en justice, plaider.    - certare foro: plaider au forum.    - certare jure (certare legibus): plaider en s'appuyant sur le droit.    - certare de hereditate: plaider pour un héritage.    - certare multam: débattre le taux de l’amende.    - Arcadiā mecum judice certare, Virg. B. 4: lutter avec moi en prenant pour juge l'Arcadie.    - magna minorve foro si res certabitur olim, Hor. S. 2: si, un jour, un procès, grand ou petit, se plaide au Forum. d - entrer en lutte, rivaliser, disputer, faire assaut de, s'efforcer à l'envi, travailler à.    - joco certare, Hor. C. 2, 12, 18: faire assaut de plaisanteries.    - cum aliquo de virtute certare: rivaliser de vertu avec qqn.    - certare malitiā tecum, Plaut. Pers.: rivaliser de méchanceté avec toi.    - montibus in nostris solus tibi (= tecum) certat Amyntas, Virg. B. 5: dans nos montagnes, seul Amyntas rivalise avec toi.    - certare officiis inter se, Cic.: rivaliser entre eux de bons offices.    - certare oratione, Liv.: lutter d'éloquence.    - certant inludere capto, Virg. En. 2: ils maltraitent à qui mieux mieux le prisonnier.    - certare + prop. inter. indir.: lutter pour savoir.    - certabant quis eorum gubernaret, Cic. Off. 1: (les matelots) luttaient pour savoir lequel d'entre eux tiendrait le gouvernail.    - avec inf. - certat quisque evadere, Curt. 9: c'est à qui se dérobera le premier au péril.    - cum valentissimo quoque sodalium certat frangere fluctus, Plin. Pan.: il dispute à tous les plus robustes de ses amis l'honneur de briser les flots.
    * * *
    [st1]1 [-] certō, adv. (souv. avec scio) [certus]: d'une façon certaine, certainement, sûrement, bien sûr.    - mihi certo nomen Sosia'st, Plaut. Am. 1: moi, bien évidemment, je m'appelle Sosie.    - certo haec mulier aut insana aut ebria est, Plaut. Men.: en tout cas, cette femme est soit folle soit ivre.    - non tu homo sanus es, certo scio, Plaut. Men.: non, tu n'as pas tout ton bon sens, je le sais bien.    - veniunt in mentem mihi permulta: vobis plura, certo scio, Cic. Caecin. 19, 55: il me vient à l'esprit une foule d'exemples: à vous, un plus grand nombre, je le sais bien. [st1]2 [-] certo, āre, āvi, ātum: - intr. et qqf. tr. -    - certo cum aliquo → emploi classique.    - certo alicui → poét. et époque impériale. a - lutter (dans un exercice physique); prendre part à des jeux, disputer le prix de.    - cursu cum aequalibus certare, Sall. J. 6: disputer le prix de la course avec les jeunes de son âge.    - poét. avec acc. - hunc pius Alcides Pelopi certavit honorem, Stat.: le pieux Alcide consacra ce prix honorifique à Pélops.    - Pythia et Isthmia de lucta certare, Apul.: disputer le prix de la lutte aux jeux Pythiens et aux jeux Isthmiques. b - combattre (sur un champ de bataille).    - armis cum hoste certare an venenis, Cic.: combattre l'ennemi avec les armes ou avec le poison.    - coactus rerum necessitudine statuit armis certare, Sall. J. 48: sous l'empire de la nécessité, il décida de s'en remettre aux armes.    - dum apud Zamam sic certatur, Sall. J. 58: pendant qu'on se bat ainsi près de Zama. c - débattre en justice, plaider.    - certare foro: plaider au forum.    - certare jure (certare legibus): plaider en s'appuyant sur le droit.    - certare de hereditate: plaider pour un héritage.    - certare multam: débattre le taux de l’amende.    - Arcadiā mecum judice certare, Virg. B. 4: lutter avec moi en prenant pour juge l'Arcadie.    - magna minorve foro si res certabitur olim, Hor. S. 2: si, un jour, un procès, grand ou petit, se plaide au Forum. d - entrer en lutte, rivaliser, disputer, faire assaut de, s'efforcer à l'envi, travailler à.    - joco certare, Hor. C. 2, 12, 18: faire assaut de plaisanteries.    - cum aliquo de virtute certare: rivaliser de vertu avec qqn.    - certare malitiā tecum, Plaut. Pers.: rivaliser de méchanceté avec toi.    - montibus in nostris solus tibi (= tecum) certat Amyntas, Virg. B. 5: dans nos montagnes, seul Amyntas rivalise avec toi.    - certare officiis inter se, Cic.: rivaliser entre eux de bons offices.    - certare oratione, Liv.: lutter d'éloquence.    - certant inludere capto, Virg. En. 2: ils maltraitent à qui mieux mieux le prisonnier.    - certare + prop. inter. indir.: lutter pour savoir.    - certabant quis eorum gubernaret, Cic. Off. 1: (les matelots) luttaient pour savoir lequel d'entre eux tiendrait le gouvernail.    - avec inf. - certat quisque evadere, Curt. 9: c'est à qui se dérobera le premier au péril.    - cum valentissimo quoque sodalium certat frangere fluctus, Plin. Pan.: il dispute à tous les plus robustes de ses amis l'honneur de briser les flots.
    * * *
    I.
        Certo, certas, certare. Debatre avec aucun, Estriver.
    \
        Acies certant. Virgil. Les armees combatent.
    \
        Ambigue certare. Tac. Aucunesfois vaincu, aucunesfois vainqueur.
    \
        Certare bello de re aliqua. Li. Debatre quelque chose par armes.
    \
        Plus vno Marte certare. Sil. Donner plus d'une bataille, Combatre plus d'une fois.
    \
        Augendae dominationi certare. Tacit. Pour augmenter et accroistre la domination.
    \
        Benedictis certare. Terent. A qui dira mieulx l'un de l'autre.
    \
        Damnis. Plaut. Tascher à destruire l'un l'autre, Endommager l'un l'autre.
    \
        Legibus suis certare domi. Cic. Plaider sur le lieu selon leurs loix.
    \
        Maledictis certare cum aliquo. Liu. A qui mesdira le plus fort l'un de l'autre, S'entredire injures, S'entrinjurier.
    \
        Minaciis certare cum aliquo. Plaut. Menasser.
    \
        Mero. Horat. A qui boira le mieulx.
    \
        Priorem officio certare. Virgil. Faire du plaisir le premier.
    \
        Pignore. Virgil. Gager.
    \
        Sagitta celeri. Virgil. A qui tirera mieulx de l'arc.
    \
        Vigiliis ac labore cum altero. Liu. Qui sera le plus vigilant et le plus travaillant, Qui veillera et travaillera le plus.
    \
        Vitiis. Cic. S'efforcer d'estre plus vitieux qu'un autre.
    \
        Secum certare. Plin. iunior. Tascher à surmonter soymesme.
    \
        Certare cum alterius improbitate. Cic. Faire à qui sera le plus meschant.
    \
        Certat AEgyptus cum feracissimis terris. Plin. iunior. Egypte est aussi fertile que les plus fertiles terres qui soyent.
    \
        Imparibus certare. Horat. Debatre contre ceulx qui ne sont point ses pareils.
    \
        Forma certare deis. Sil. Beau comme Dieu, ou comme un ange.
    \
        Melioribus certare. Hor. Combatre plus grans et plus riches que soy
    \
        Cum quibus de imperio certatur. Liu. Avec lesquels on ha debat qui sera le maistre.
    \
        Pugnaciter certare de re aliqua. Cic. Estriver opiniastrement.
    \
        In decus et famam lethi cum aliquo certare. Sil. Pour mourir de mort plus honorable et glorieuse.
    \
        In omne facinus certare. Seneca. S'efforcer et tascher d'estre le plus meschant qu'il soit possible, S'abandonner à toutes meschancetez.
    \
        Foro certare, Id est in foro. Horat. Plaider.
    \
        Iure certare inter se. Cic. Plaider ensemble, etc.
    \
        Sub lege aliqua certare. Claud. Soubz quelque condition.
    \
        Certantque illudere capto. Virgil. Ils s'efforcent, à qui s'en mocquera le plus.
    \
        Certo superare. Virg. Je tasche à surmonter.
    \
        Certo vincere. Virgil. Je tasche à vaincre.
    \
        Certare aliquid. Horat. S'efforcer de faire quelque chose.
    \
        Certare, cum datiuo. Virg. Solus tibi certet Amyntas. Il n'y a que Amyntas qui se ose paragonner à toy.
    \
        Donaria alicui certant. Valer. Flac. Quand on luy presente des dons, où on luy fait des presens à l'envie, et à qui plus en presentera et donnera.
    \
        Certatur, Impersonale. Liu. Inter ordines certabatur. Il y avoit debat et dissension entre les estas, ou entre les bandes.
    \
        Certabaturque sententiis. Liu. Ils estoyent de diverses opinions.
    II.
        Certo Aduerbium confirmantis. Plaut. Liberum ego te iussi abire? MES. certo. Ouy, Ouy vrayement, Il est ainsi.
    \
        Certo, Aduerbium similiter affirmandi, quod etiam Pro certo dicimus. Cic. Quasi certo futurum. Certainement, Pour certain, Sans doubte, Sans faulte.
    \
        Certo haec mea est. Plaut. Pour certain.
    \
        Satin'hoc certo? G. certe hisce oculis egomet vidi. Terent. Mais est ce pour certain? Est ce chose asseuree?

    Dictionarium latinogallicum > certo

См. также в других словарях:

  • evadere — /e vadere/ [dal lat. evadĕre andar fuori , der. di vadĕre andare , col pref. e  ] (pass. rem. evasi, evadésti, ecc.; part. pass. evaso ). ■ v. intr. (aus. essere ) 1. [allontanarsi furtivamente da un luogo in cui si è rinchiusi, spec. da una… …   Enciclopedia Italiana

  • evadere — index escape Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 …   Law dictionary

  • evadere — e·và·de·re v.intr. e tr. AD 1. v.intr. (essere) scappare da un luogo di detenzione: evadere dalla prigione, sono evasi dei detenuti Sinonimi: fuggire, scappare. 2. v.intr. (essere) sottrarsi a una situazione opprimente: evadere da un ambiente… …   Dizionario italiano

  • evadere — {{hw}}{{evadere}}{{/hw}}A v. intr.  (pass. rem. io evasi , tu evadesti ; part. pass. evaso ; aus. essere ) 1 Fuggire da un luogo di pena o in cui si è comunque sorvegliati: evadere dalla prigione; SIN. Scappare. 2 Sfuggire ai propri doveri… …   Enciclopedia di italiano

  • evadere — A v. intr. 1. (da un luogo) fuggire, scappare, dileguarsi, prendere il largo, prendere il volo, squagliarsela, svignarsela, sparire, scomparire CONTR. entrare 2. (agli obblighi fiscali) non pagare, sottrarsi, sfuggire CONTR. pagare 3. (fig., da… …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • évasion — [ evazjɔ̃ ] n. f. • XIIIe; bas lat. evasio, de evadere → s évader 1 ♦ Action de s évader, de s échapper d un lieu où l on était enfermé. « Elle se sent observée nuit et jour avec vigilance; une tentative d évasion l exposerait à une réclusion… …   Encyclopédie Universelle

  • evadir — (Del lat. evadere.) ► verbo transitivo/ pronominal 1 Evitar con astucia una dificultad, un daño o un peligro inminente: ■ evadió el tema para no comprometerse. ► verbo transitivo 2 ECONOMÍA Sacar del país dinero u otros bienes de manera ilegal: ■ …   Enciclopedia Universal

  • evada — EVADÁ, evadez, vb. I. intranz. (Despre deţinuţi) A fugi din închisoare sau de sub pază; p. ext. (fam.) a fugi, a scăpa. – Din fr. évader, lat. evadere. Trimis de ionel bufu, 14.06.2004. Sursa: DEX 98  EVADÁ vb. a fugi, a scăpa. (A evada din… …   Dicționar Român

  • sbrigare — A v. tr. 1. finire, spicciare, disimpegnare, disbrigare, districare, sbrogliare, risolvere, adempiere □ (la corrispondenza) evadere, smistare CONTR. tirare in lungo, rallentare, intralciare, ostacolare, protrarre, insabbiare (fig.) 2. (una… …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • évader — (s ) [ evade ] v. pron. <conjug. : 1> • v. 1375; intr. jusqu au XVIIe; lat. evadere « sortir de » 1 ♦ S échapper d un lieu où l on était retenu, enfermé. ⇒ s échapper, s enfuir, fuir, se sauver; évasion. S évader d une prison; d un camp de… …   Encyclopédie Universelle

  • s'évader — ● s évader verbe pronominal (latin evadere) S enfuir, s échapper furtivement d un lieu où l on était enfermé ou retenu : S évader de prison. Se retirer furtivement d un lieu quelconque sans être remarqué : S évader d une soirée ennuyeuse. Se… …   Encyclopédie Universelle

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»