-
41 трата
1) ( затрачивание) consumo м.2) ( растрачивание) spreco м.3) ( расходы) spesa ж.* * *ж.напрасная тра́та времени — perdita di tempo m, perditempo m
тра́та сил — perdita / spreco di forze
большие тра́ты — forti spese; spese pazze ( безумные)
* * *n1) gener. dispendio (времени, сил и от.п.), scialacquo, spreco, spesa, perdimento, perdita (времени, сил), sciupo, sperpero2) econ. perdita3) fin. sciupio -
42 ♦ tax
♦ tax /tæks/A n. (fisc.)1 imposta, tassa (in ingl. non si fa la distinzione dell'ital. fra i due termini; cfr. però rate, def. 6, «tributo locale»); tributo; gravame: to pay one's taxes, pagare le tasse; income tax, imposta sul reddito; land tax, imposta fondiaria; value-added tax (abbr. VAT), imposta sul valore aggiunto (abbr. IVA); local taxes, tributi locali; indirect tax, imposta indiretta; back taxes, imposte arretrate; a new tax on petrol, una nuova imposta (o tassa) sulla benzina; (GB, polit.) windfall tax, imposta straordinaria sui profitti; to raise a tax, esigere un tributo; to collect taxes, riscuotere le imposte; to impose taxes, imporre tasse; after tax, al netto d'imposta; after-tax value, valore ( di un bene) dopo le imposte; before tax, al lordo delle imposte: DIALOGO → - Signing on with an agency- For the kind of work you're looking for, the standard rate is £10 an hour before tax, per il lavoro che cerca la retribuzione media è di £10 lordi all'ora; before-tax value, valore ( di un bene) prima delle imposte2 (solo al sing.) (fig.) carico; gravame; onere; dispendio (fig.); sforzo: a tax on sb.'s strength [energies], una cosa che richiede un dispendio di forze [d'energie] per q.; a tax on sb. 's patience, una cosa che mette a dura prova la pazienza di q.B a. attr.(fisc.) del fisco; fiscale; tributario; d'imposta; delle imposte (o delle tasse); DIALOGO → - Changing a hotel booking- I need written confirmation for tax purposes, ho bisogno della conferma per ragioni fiscali● tax abatement, riduzione d'imposta □ tax accountant = tax consultant ► sotto □ tax advantage, vantaggio fiscale □ tax allowance, detrazione fiscale; sgravio d'imposta □ tax amnesty, condono fiscale □ tax assessment, accertamento tributario; valutazione dell'imponibile □ ( USA) tax assessor = tax inspector ► sotto □ tax at source, imposta alla fonte □ tax audit, esame (o verifica) fiscale □ tax auditing, accertamento fiscale □ tax avoidance, elusione fiscale □ tax base, (base) imponibile □ tax bill, imposte da pagare; la cartella (fam.) □ (fam.) tax break, agevolazione fiscale □ tax burden, carico (o onere) fiscale □ (in GB) tax code, codice fiscale ( attribuito a tutti i contribuenti; serve al datore di lavoro, il ‘sostituto d'imposta’, per il calcolo delle detrazioni e delle ritenute d'acconto) □ tax coding notice, avviso di attribuzione del codice fiscale □ tax collection, esazione (o riscossione) delle imposte (o dei tributi) □ tax collector, esattore delle imposte □ tax consultant, consulente fiscale; fiscalista; tributarista □ tax-deductible, detraibile ai fini fiscali; deducibile □ tax deduction, detrazione d'imposta; detrazione fiscale □ (autom.) tax disc, bollo di circolazione □ (fam.) tax dodger, evasore (o elusore) fiscale □ (fam.) tax dodging, evasione (o elusione) fiscale □ tax equalization, perequazione fiscale □ tax equity, equità (o giustizia) fiscale □ tax evader, evasore fiscale □ tax evasion, evasione fiscale □ ( USA) tax-exempt = tax-free ► sotto □ tax exile (o expatriate), esule (o espatriato) per motivi fiscali □ tax facilities, agevolazioni fiscali □ tax farming, appalto dell'esazione delle imposte □ tax form, modulo delle imposte □ (leg.) tax fraud, frode fiscale □ tax-free, esentasse; esente da imposta □ ( banca) tax-free interest, interesse esente da imposta □ tax haven, rifugio (o paradiso) fiscale □ tax hike, aumento delle imposte; inasprimento fiscale □ tax holiday, periodo di esenzione fiscale temporanea ( a imprese nuove, ecc.) □ (econ., fin.) tax impact, impatto fiscale; incidenza di un'imposta □ tax incentive, incentivo fiscale □ tax inspector, ispettore del fisco (fam.: delle tasse) □ (leg.) tax law, diritto tributario □ tax levy, gettito di un'imposta; ( anche) cartella d'imposta □ tax loophole, scappatoia fiscale □ (in GB) tax number, codice fiscale □ (leg.) tax offence, reato fiscale □ tax office, ufficio (delle) imposte □ taxes on consumer goods, imposte di consumo □ (fin.) tax on dividend warrants, (imposta) cedolare □ tax on revenue from buildings, imposta sul reddito dei fabbricati □ taxes paid, imposte pagate; ( anche) onere tributario □ tax-paying group, gruppo di contribuenti □ (econ., fin.) tax-raiser, fautore di un aggravio della imposizione fiscale □ tax rate, aliquota fiscale (o d'imposta) □ (fin.) tax receipts, entrate fiscali; introiti fiscali □ tax records, documenti fiscali □ tax reform, riforma fiscale □ tax refund, rimborso fiscale □ tax regime, regime fiscale □ tax register, anagrafe tributaria □ tax relief, sgravio fiscale; esenzione fiscale □ tax return, denuncia delle imposte (fam.: delle tasse); dichiarazione dei redditi □ tax return form, modulo della dichiarazione dei redditi; (fam., in Italia) Unico ( già il 740) □ (fin.) tax revenue, gettito fiscale (o di un'imposta) □ (econ., fin.) tax wedge, cuneo fiscale □ tax revolt, rivolta contro il fisco; obiezione fiscale □ tax roll, ruolo delle imposte (o dei contribuenti) □ (in GB) tax schedule, categoria d'imposta ( ce ne sono solo 6, indicate con lettere dalla A alla F) □ (fin.) tax shelter (o shield), riparo fiscale; fattore di riduzione delle imposte sui profitti correnti □ (econ., fin.) tax shifting, traslazione d'imposta □ tax table, tabella delle aliquote d'imposta □ tax threshold, soglia tributaria; livello minimo di tassabilità □ (autom.) tax token = tax disc ► sopra □ tax treatment, regime fiscale (o tributario) □ (fam. USA) tax write-off, voce ( del reddito) deducibile □ tax year, anno fiscale; ( contabilità di stato) anno finanziario □ tax yield, gettito fiscale (o di un'imposta).(to) tax /tæks/v. t. (fisc.)1 tassare; decretare imposte su (qc.); imporre tributi a (q.); gravare con tributi: to tax luxury goods, tassare gli articoli di lusso; to tax the rich heavily, imporre pesanti tributi ai ricchi2 affaticare; gravare; sforzare; mettere a dura prova: That job taxed his strength, quel lavoro lo ha affaticato molto; to tax sb. 's patience, mettere a dura prova la pazienza di q. -
43 expenditure
[ɪk'spendɪtʃə(r)]1) (amount spent) spesa f., spese f.pl.2) (in bookkeeping) uscita f.3) (spending) (of energy, time, money) dispendio m.* * *[- ə]noun (the act of spending: the expenditure of money and resources; His expenditure(s) amounted to $500.) consumo; spesa* * *[ɪk'spendɪtʃə(r)]1) (amount spent) spesa f., spese f.pl.2) (in bookkeeping) uscita f.3) (spending) (of energy, time, money) dispendio m. -
44 извод
-
45 sperpero
-
46 затрата
ж. -
47 расход
м.1) spesa f, spese f pl (издержки, трата); costi m pl ( затраты)возмещение расходов — rimborso delle speseввести кого-л. в расход — danneggiare qd nella borsaне стесняться в расходах — non badare alle speseпокрыть расходы — coprire le speseокупить расходы — rientrare nelle speseвзять на себя расходы — accollarsi / addossarsi le speseнести расходы — sopportare / affrontare le spese2) ( потребление) consumo mрасход электроэнергии — consumo di energia elettrica3) бухг. uscita fприход и расход — entrata è uscitaзаписать в расход — mettere a uscitaсписать в расход — segnare all'uscita -
48 трата
ж.напрасная трата времени — perdita di tempo m, perditempo mбольшие траты — forti spese; spese pazze ( безумные) -
49 dispendium
dis-pendium, i n. [ pendo ]1) лишний расход, убыток ( sine damno et dispendio Pl)d. facere Lcr — понести убыток2) убыль, ущерб ( lunae senescentis dispendia Ap) -
50 decerno
dē-cerno, crēvī, crētum, ere, entscheiden, I) etwas Streitiges, Zweifelhaftes, 1) gütlich entscheiden, ausmachen, entscheidend bestimmen, beschließen, für etw. stimmen, sich erklären, sich aussprechen, a) übh., m. Acc., rem dubiam decrevit vox opportune emissa, Liv.: iustum existimant in denos pedes quadratos tres modios: id quidem soli natura decernet, Plin. – m. de u. Abl., de his Catonis praecepta decernent, Plin. – m. folg. indir. Fragesatz, cum prae imbri non satis decernere possent, quā suis opem ferrent, nicht mit Gewißheit bestimmen konnten, Liv.: zuw. ist der indir. Fragesatz zu ergänzen, quid hoc malum infelicitatis? nequeo satis decernere, ich kann's nicht recht klar kriegen (= ich kann's nicht recht begreifen), Ter. adelph. 544. – m. folg. Acc. u. Infin., sich dafür entscheiden od. erklären, dafür stimmen, die feste Ansicht gewinnen od. aussprechen, als Grundsatz aufstellen, daß usw., Perf. decrevi oft = ich habe die feste Ansicht gewonnen, ich bin od. lebe der festen Meinung, zum. adv. durch in jedem Falle, omnes tibi illi delirare visi sunt, qui sine manibus et pedibus constare deum posse decreverunt, Cic.: si id summum malum esse decreverit, Cic.: quod in me ipso satis esse consilii decreras, Cic.: in quo omnia mea posita esse decrevi, Cic.: duo talenta pro re nostra ego esse decrevi satis, dächt' ich, seien genug, Ter.: ubi mihi reliquam aetatem a re publica procul habendam decrevi, ich die Ansicht gewann, daß ich... müsse, Sall. – m. dopp. Acc., illum decrerunt dignum, suos cui liberos committerent, erklärten ihn entschieden für würdig, Ter. Hec. 212.
b) insbes.: α) als gerichtl. t. t., schiedsrichterlich entscheiden, absol., ita (ja!), verum (aber) praetor decernebat, Cic. – m. Acc. od. m. de u. Abl., Servius alia decernit, de aliis consulturum se regem dicit, Liv.: si caedes facta, si de hereditate, de finibus controversia est, iidem decernunt (v. den Druiden), Caes.: qui te forum Tarsi agere, statuere multa, decernere, iudicare dicerent, Cic. – m. Adv. od. Praep. od. neutr. Adi. wie? quod iste (Verres) aliter, atque ut edixerat, decrevisset, Cic.: Verres contra illud ipsum edictum suum sine ulla religione decernebat, Cic.: praetor decernit; quam aequum, nihil dico; unum hoc dico, novum, Cic.: et fit, ut de eadem re saepe alius aliud decreverit aut iudicaverit, Cornif. rhet. – m. inter (zwischen) u. Akk. od. m. Dat. für wen? alias revocabat eos, inter quos iam decreverat, decretumque mutabat; alias inter aliquos sine ulla religione decernebat ac proximis paulo ante decreverat, Cic. II. Verr. 1, 120. – m. in u. Abl., in eius controversiis quid decernas non a te peto, Cic. ep. 13, 59: in iure dicundo ita decrevit, ut etc., Suet. Galb. 7, 2. – prägn., entscheidend, durch Spruch zuerkennen, dec. vindicias secundum servitutem, den Anspruch zuerkennen zugunsten der Skl. = dem Kläger das Recht auf seine Sklavin zuerkennen, Liv. 3, 47, 5. β) als publiz. t. t., v. Senate, v. Volke, v. Priesterkollegien u. v. einzelnen aus dem Senate usw., αα) übh., m. Acc. u. durch de u. Abl., oft zugl. m. Advv. (wie?), tu, miles, quid de imperatore Paulo senatus decrerit potius quam quid Ser. Galba fabuletur, audi, Liv.: quod vult renovari honores eosdem... nihil decernendum censeo, in betreff seines Gesuchs, die alten Ehren ihm aufs neue zuzuerkennen, trage ich auf Tagesordnung an (trage ich darauf an, zur Tagesordnung überzugehen), Cic.: sustinere in rebus statuendis decernendisque (bei Beschlüssen u. Entscheidungen) eam severitatem, quā etc., Cic. – decernendi ratio, die Entscheidung durch Vernunftgründe (Ggstz. decertandi fortitudo, die Entscheidung durch Waffengewalt), Cic. – de summa salute vestra populique Romani, de vestris coniugibus liberisque, de aris ac focis decernite diligenter, ut instituistis, ac fortiter, Cic.: et de imperio Caesaris et de amplissimis viris gravissime acerbissimeque decernitur, Caes.: quare, cum de P. Lentulo ceterisque statuetis, pro certo habetote, vos simul de exercitu Catilinae et de omnibus coniuratis decernere, Sall. – sed ne id quod placebat decerneret (senatus) in (bei) tantae nobilitatis viris, ambitio obstabat, Liv. 5, 36, 9; vgl. Liv. 26, 2, 15. – id quod XIII. Kal. Ian. se natus me auctore (auf meinen Antrag) decrevit, Cic. Phil. 6, 1. – m. folg. indir. Fragesatz, quo praesidio tuto et libere senatus quae vellet decernere auderet, Caes. b. c. 1, 2, 2. – m. folg. Acc. u. Infin., si hic ordo (der Senat) placere decreverit te ire in exsilium, obtemperaturum te esse dicis, Cic.: tumultum esse (daß der Staat im Kriegszustande sei) decrevi, Cic.: ob eas res tumultum esse decrevit senatus, Liv.: ad unum omnes Numae Pompilio regnum deferendum decernunt, Liv.: Lacedaemonii ad patriae subsidium revocandum ab Asia Agesilaum decernunt, Iustin.: D. Iunius Silanus, primus sententiam rogatus supplicium sumendum decreverat, Sall. – absol., ea Sullae et plerisque placuere, pauci ferocius decernunt, Sall.: neque, cum consul decresset, quisquam obtemperabat, Liv.: cum pontifices decressent ita, Cic.: plerisque (senatoribus) libere decernendi potestas eripitur, Caes.: m. secundum (zugunsten) u. Akk., nuntiat inani populo pontifices secundum se decrevisse, Cic.: consules de consilii sententia decreverunt secundum Buthrotios, Cic.: m. dopp. Nom., qui ordo decrevit invitus, zu dem Beschlusse gezwungen wurde, Cic. Phil. 1, 13. – ββ) prägn., etwas dekretieren, beschließen = durch Beschluß etw. bestimmen, erklären, anordnen, anberaumen (festsetzen), anweisen, ansetzen, verhängen, übertragen, u. v. einzelnen, dafür stimmen, darauf antragen, daß etw. erklärt, angeordnet usw. werde, mit Acc., od. mit folg. indir. Fragesatz, od. m. folg. ut u. Konj. u. m. bl. Konj., pecunias ad ludos, Cic.: pecunias ad templum monumentumque alcis, Cic.: tempus ad utramque rem, Sall.: diem colloquio (zum G.), Sall.: classem ingentem, die Ausrüstung einer gewaltigen Flotte beschließen, Iustin.: tres legatos, für die Absendung dr. G. stimmen, Cic.: una de pace legatos ad Scipionem, Liv.: legatos mittendos, Suet.: tertiam legationem ad res Saguntinis reddendas, Liv.: delectum, Liv.: supplicationem ob recitationem, Suet., od. quindecim dierum, Caes.: tumultum, den T. erklären = den Staat in Kriegszustand erklären, Cic.: quaestionem de bonis direptis, Caes., od. de morte alcis, Cic., de morte alcis per senatum, Liv.: genus poenae novum, Sall.: id bellum, Liv.: provinciam desponsam, non decretam habere, Cic. – decretum, uti supplicatio per triduum ad omnia pulvinaria haberetur, Liv.: senatus Romae decrevit, ut P. Cornelius praetor litteras Capuam ad consules mitteret, Liv.: de quo (Postumio) nominatim decrevit senatus, ut statim in Siciliam iret, Cic.: m. folg. Konj., senatus decrevit, darent operam consules, ne quid res publica detrimenti caperet, Sall. Cat. 29, 2: qui Indiae quique Bactris praeerant, quibus quisque finibus habuisset, imperium obtinerent decretum est, Curt. 10, 10 (30), 4. – Abl. absol. m. dopp. Acc., Dolabellā hesterno die hoste decreto (zum F. erklärt), Cic. Phil. 11, 16. – m. Ang. wem? durch Dat. = jmdm. etw. zuerkennen, durch Beschluß etw. jmdm. erweisen, anweisen, verleihen, übertragen, jmdm. zu Ehren etw. anordnen, aufzustellen ( zu errichten) beschließen, alci annuum sumptum, Cic.: alci praemium, Sall.: alci omnes honores, Nep.: alcis trecentas statuas, Nep.: alci supplicationem (s. supplicātiodas Nähere), Cic.: alci triumphum, Cic.: alci triumphum ob captas Syracusas, Val. Max.: alci imperium (v. d. Tribus), Liv.: alci bellum u. alci bellum adversus alqm (die Führung des Kr.), Iustin.: provincias privatis, Caes., od. futuris consulibus, Suet., od. alci Numidiam (als Geschäftskreis, Provinz), Sall.: u. so consulibus Numidiam atque Italiam, Sall.: ambobus consulibus Ligures, Liv.: m. dopp. Acc., praemium (als B.) servo libertatem et sestertia centum, Sall.: provincias (als Pr.) consulibus Hispaniam atque Africam, Liv. – Hortensii et mea et Luculli sententia ex illo senatus consulto, quod te referente factum est, tibi decernit, ut regem reducas, trägt darauf an, daß dir der Auftrag gegeben werde, den König zurückzuführen, Cic. ep. 1, 1, 3. – m. in (gegen) u. Akk., at enim quis reprehendet, quod in parricidas rei publicae decretum erit (verhängt werden wird)? Sall. Cat. 51, 25.
2) feindlich, durch Kampf entscheiden, bis zur Entscheidung kämpfen, streiten, a) mit Waffen u. dgl., bes. als milit. t. t., itaque haud magni certaminis fuit; primus clamor atque impetus rem decrevit, Liv. 25, 41, 6: nostra certamina non verba legatorum nec hominum quisquam disceptator, sed campus Campanus, in quo concurrendum est, et arma et communis Mars belli decernet; proinde inter Capuam Suessulamque castra castris conferamus et Samnis Romanusne imperio Italiam regant decernamus, Liv. 8, 23, 8 sq.: m. folg. indir. Fragesatz, ineamus aliquam viam, quā, utri utris imperent, sine magna clade, sine multo sanguine utriusque populi decerni possit, Liv. 1, 23, 9. – dec. pugnam, Liv., proelium, Cic.: in ipso gladiatorio vitae certamine, quod ferro decernitur, Cic. – m. de u. Abl., de summa rerum dec., Liv.: armatos in acie stare et summis de rebus decernere et ad victoriam niti, Quint.: de salute rei publicae decernitur, Cic. – absol. mit Abl. womit? wodurch? dec. armis, ferro, Cic. dec. lapidibus et subselliorum fragminibus, Suet.: cursibus et crudo caestu, wettkämpfen, Verg.: Marte, Curt.: acie, Nep., Liv. u.a., navali acie, Mela, navali certamine, Liv. (vgl. Drak. Liv. 40, 8, 19): equestri proelio, Curt.: ibi diem unum opperitur... quo integriore exercitu decerneret, Nep. – m. cum u. Abl. (feindl. u. freundl.), cum alqo ferro, Enn. fr.: cum alqo vel pacisci vel decernere, Mela: dec. proelio cum proditore, Iustin.: od. m. inter se u. Akk., Auct. b. Hisp.: cornibus inter se (von Stieren), Verg. – m. contra u. Akk., cum suorum paucitate contra magnam vim hostium artificio magis quam viribus, Auct. b. Afr. 14, 1. – m. pro u. Abl., solus in Boeotia pro omnibus nobis cum dispendio sanguinis sui decernens, Amm. 16, 12, 41. – mit Advv., Praepp. od. Genet. u. Abl. loc. wo? diem locumque constituunt, ubi secum armis decernerent, Liv.: omnibus viribus in Sicilia, Iustin.: cum P. Cornelio Scipione Clastidii apud Padum, Nep. – m. Advv. od. Abl. wann? consilium habitum, utrum extemplo decernerent, an Rhodiam exspectarent classem, Liv.: crastino die bene iuvantibus dis acie decernamus, Liv.: primo quoque tempore decernendum est, Auct. b. Hisp.: classe paucis diebus erant decreturi, Nep. – absol., si decerni placet, Liv.: hostem lacessere ac trahere ad decernendum, Liv.: decernendi potestatem Pompeio fecit, Caes.
b) mit Worten, bes. als gerichtl. t. t., m. Abl. womit? wodurch? decernite criminibus, mox ferro decreturi, Liv.: qui iudicio decernent, die Prozeßführenden, Quint.: utinam meo solum capite decernerem, Cic. – m. de (über) u. Abl., de capite, Cic.: de vita et ornamentis suis omnibus, Cic.: uno iudicio de fortunis omnibus, Cic. – m. pro (für) u. Abl., pro suo sodali et pro sua omni fama prope fortunisque, Cic. – m. ad u. Akk., quod ne ad extrema quidem decretis timendum sit, den zum letzten Schicksal Bestimmten = den zum Tode Verurteilten, Sen. ep. 18, 11.
II) seinen Willen bestimmen, beschließen, sich entschließen, den Vorsatz od. Entschluß fassen, sich vornehmen, gew. m. folg. Infin., quicquid peperisset, decreverunt tollere, Ter.: nam si tu fluctus undasque e gurgite salso tollere decreris, Lucil. 40: ibidem manere decrevit, Nep.: Caesar his de causis Rhenum transire decreverat, Caes.: decreram cum eo valde familiariter vivere, Cic.: duas res simul nunc agere decretum est mihi, Plaut.: sumat consumat perdat, decretum est pati, Ter.: certum atque decretum est non dare signum, Liv. – mit folg. Acc. u. Infin., uxorem decrerat dare sese mihi hodie, Ter. Andr. 238: im Passiv mit folg. Nom. u. Infin., candida Tartareo nuptum Proserpina regi iam dudum decreta dari, Claud. rapt. Pros. 216. – m. folg. ut u. Konj., hic decernit, ut miser sit, Cic. Tusc. 3, 65. – mit folg. bl. Coniunctiv, profestos festos (dies) habeam decretumst mihi, Plaut. Poen. 501. – / Synkop. Perf.: Formen decrerim, decreram, decrero, decresset, decresse öfter bei den Komik., bei Lucil., Cic., Liv. u.a.; s. Neue-Wagener Formenl.3 Bd. 3. S. 486.
-
51 transgredior
trānsgredior, gressus sum, gredī (trans u. gradior), I) intr. hinüber-, hinschreiten, -gehen, A) eig.: 1) im allg.: in Europam, Liv.: per montes, Liv.: ad alqm, Tac.: ad Africam, Eutr.: ad solis occasum, Plin.: ad deos, Vell.: magno per caerula saltu, Sil.: sol transgressus in Virginem, Plin.: prata oleaeque in contrarias sedes transgressae, Plin. – m. Abl. loci, Rheno, Tac. ann. 12, 27 zw. – 2) insbes., zu irgend einer Partei übergehen, ad alqm, Tac.: in partes alcis, Tac. – B) übtr.: a) zu einer Handlung übergehen, schreiten, tarde ad sacramentum, Tac.: ab odio ad gratiam, Val. Max.: ab indecoris ad infesta, Tac. – b) in der Rede übergehen zu usw., brevi deverticulo ad illos, quos etc., Val. Max.: ad egregium humani animi deflexum, Val. Max. – II) tr. über oder durch etw. gehen, A) eig.: Taurum, Cic.: flumen, Caes.: mare, Liv. epit.: convallem, Auct. b. Afr.: colonias, Tac. – B) übtr.: a) eine Zeit oder ein Maß überschreiten, übersteigen, necdum duodevicesimum transgressus annum, Vell.: annum nonagesimum transgressa, über 90 Jahre alt, Val. Max.: centenariam transgreditur aetatem, Hieron.: mensuram, Plin. – b) in der Rede durchgehen, aufführen, constantis et benignae amicitiae exempla sine ulla eius mentione, Val. Max. 4, 7. ext. 2: hunc locum omnium rerum aliarum difficillimum strictim atque cursim transgressus est, Gell. 1, 3, 12. – c) übergehen (mit Stillschweigen), mentionem viri, Vell. 2, 108, 2: utinam hercule possem quae deinde dicenda sunt sine maximo causae dispendio transgredi! Apul. apol. 74. – d) übertreffen, Marcellum, Plin. 7, 92. – / Partiz. passiv, transgresso Apennino, Liv. 10, 27, 1 (Madwig nach Gronovs Vermutung transgressos Apenninum).
-
52 extravagance
noun His wife's extravagance reduced them to poverty; Food is a necessity, but wine is an extravagance.) derrocheextravagance n derroche / lujotr[ɪk'strævəgəns]extravagance [ɪk'strævɪgənts, ɛk-] n1) excess: exceso m, extravagancia f2) wastefulness: derroche m, despilfarro m3) luxury: lujo mn.• dispendio s.m.• extravagancia (Derroche) s.f.• gasto excesivo s.m.ɪk'strævəgəns1)a) u (lavishness, wastefulness) despilfarro m, derroche mb) c ( luxury) lujo m2) u (of gestures, dress) extravagancia f; (of claim, story) lo insólito[ɪks'trævǝɡǝns]N1) (=wastefulness) derroche m, despilfarro m2) (=indulgence) extravagancia fI know it's an extravagance, but I love lobster — ya sé que es una extravagancia, pero me encanta la langosta
caviare! I'm not used to such extravagance — ¡caviar! no estoy acostumbrada a estos lujos
3) (fig) [of praise] lo excesivo; [of claim, opinion] lo extraordinario; [of behaviour, gesture] lo extravagante* * *[ɪk'strævəgəns]1)a) u (lavishness, wastefulness) despilfarro m, derroche mb) c ( luxury) lujo m2) u (of gestures, dress) extravagancia f; (of claim, story) lo insólito -
53 waste
weist
1. verb(to fail to use (something) fully or in the correct or most useful way: You're wasting my time with all these stupid questions.) desperdiciar, malgastar
2. noun1) (material which is or has been made useless: industrial waste from the factories; (also adjective) waste material.) residuos2) ((the) act of wasting: That was a waste of an opportunity.) desperdicio, pérdida3) (a huge stretch of unused or infertile land, or of water, desert, ice etc: the Arctic wastes.) terreno baldío/yermo•- wastage- wasteful
- wastefully
- wastefulness
- waste paper
- wastepaper basket
- waste pipe
- waste away
waste1 n1. basura / desperdicios / desechos / residuos2. desperdicio / despilfarro / derrocheit's a waste of money es un despilfarro / es tirar el dinero3. pérdidawhat a waste of time! ¡vaya pérdida de tiempo!waste2 vb1. desperdiciar / despilfarrar / derrochar / malgastarsave your money, don't waste it ahorra tu dinero, no lo malgastes2. perdertr[weɪst]1 (gen) derroche nombre masculino, desperdicio; (of money, energy) derroche nombre masculino, despilfarro; (of time) pérdida, desperdicio1 (unwanted) desechado,-a2 (land) yermo,-a, baldío,-a1 (gen) desperdiciar, malgastar; (resources) derrochar; (money) despilfarrar, derrochar; (time, chance) desperdiciar, desaprovechar, perder2 (because of disease) atrofiar, debilitar1 extensiones nombre femenino plural desoladas\SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALLto go to waste echarse a perder, desperdiciarseto lay waste to destrozar, destruirto waste no time in doing something hacer algo sin demora, no perder un minuto en hacer algoto waste one's breath cansarse inútilmente, perder el tiempo, gastar saliva en baldewaste not, want not no malgastes y no te faltaráwaste disposal eliminación nombre femenino de desperdicioswaste disposal unit triturador nombre masculino de basurawaste matter residuos nombre masculino pluralwaste pipe desagüe nombre masculino1) devastate: arrasar, arruinar, devastar2) squander: desperdiciar, despilfarrar, malgastarto waste time: perder tiempowaste adj1) barren: yermo, baldío2) discarded: de desecho3) excess: sobrantewaste n1) wasteland2) misuse: derroche m, desperdicio m, despilfarro ma waste of time: una pérdida de tiempo3) rubbish: basura f, desechos mpl, desperdicios mpl4) excrement: excremento mv.• consumir v.• derramar v.• derrochar v.• desaprovechar v.• desbaratar v.• desgastarse v.• desperdiciar v.• despilfarrar v.• dilapidar v.• gastar v.• malgastar v.• malograr v.• prodigar v.adj.• baldío, -a adj.• desechado, -a adj.• echadizo, -a adj.• inútil adj.n.• borra* s.f.• daño s.m.• derrame s.m.• derroche s.m.• desbarate s.m.• desecho s.m.• desgaste s.m.• desperdicio s.m.• despilfarro s.m.• dispendio s.m.• escombrera s.f.• gasto s.m.• malogro s.m.• pérdida s.f.• residuo s.m.• yermo s.m.
I weɪst1) u (of fuel, materials) desperdicio m, derroche mshe's working as a waitress: it's such a waste! — trabaja de camarera: qué desperdicio!
to go to waste — \<\<talent\>\> desperdiciarse; \<\<food\>\> echarse a perder
2) ua) ( refuse) residuos mpl, desechos mplhuman waste — excrementos mpl
b) ( surplus matter) material m sobrante or de desecho3) wastes (pl)the deserted wastes of Antarctica — las desiertas inmensidades or extensiones de la Antártica
II
1.
1) \<\<talents/efforts\>\> desperdiciar, malgastar; \<\<money/electricity\>\> despilfarrar, derrochar; \<\<food\>\> tirar, desperdiciar; \<\<time\>\> perder*; \<\<space\>\> desaprovechar, desperdiciarto waste something ON somebody/something: you've wasted your money on that car has tirado or mal gastado el dinero comprando ese coche; the irony was wasted on her — no captó la ironía
2) wasted past pa) (misused, futile) <time/money> perdido; <opportunity/space> desperdiciado, desaprovechado; < effort> inútil3) ( kill) (AmE sl) liquidar (fam), cargarse* (fam)
2.
via) ( squander)waste not, want not — quien no malgasta no pasa necesidades
b) waste awayPhrasal Verbs:
III
1) < ground> ( barren) yermo; ( not cultivated) baldío, sin cultivar2) <material/matter> de desecho[weɪst]1. N1) (=misuse) desperdicio m, derroche mI hate waste — odio el desperdicio or el derroche
what a waste! — ¡qué desperdicio or derroche!
an effort to locate and eliminate government waste — una campaña para identificar y eliminar las áreas de ineficacia en el gobierno
to go to waste — echarse a perder, desperdiciarse
it's a waste of money — es dinero perdido, es tirar or derrochar el dinero
that man's a waste of space! * — ¡ese hombre es un inútil! *
household waste — basura f doméstica
nuclear waste — desechos mpl or residuos mpl nucleares
toxic waste — desechos mpl or residuos mpl tóxicos
3) (=leftover material) material m sobrante4) wastes2. VT1) (=use inefficiently, squander) [+ water, electricity, gas] derrochar; [+ money] malgastar, derrochar; [+ time] perder; [+ life] echar a perder; [+ space, opportunity] desaprovechar, desperdiciar; [+ food] desperdiciar, echar a perder; [+ talent] desaprovechardon't waste your efforts on him — no derroches tus esfuerzos or energías con él
nothing is wasted — no se desperdicia nada, no se echa a perder nada
2) (=weaken) [+ muscles] atrofiarcancer was wasting his body — el cáncer lo estaba consumiendo or debilitando
3) (US) ** (=kill) cargarse *, liquidar *3. VI1)2) = waste away4. ADJ1) (=for disposal) [material] de desecho; [gas, oil] residual2) (=leftover) [paper, fabric] sobrante; [heat] residual3) (=unused) [ground] baldío, yermo4)to lay waste — [+ country, area, town] devastar, asolar
to lay waste to sth — devastar algo, asolar algo
5.CPD= waste disposal unitwaste disposal N — (industrial) eliminación f de los desechos or residuos; [of household waste] eliminación f de la basura doméstica (=device)
waste disposal unit N — triturador m de basura
waste heat N — calor m residual
waste management N — tratamiento m de desechos, tratamiento m de residuos
waste material N — material m de desecho
waste matter N — (industrial) residuos mpl ; (from body) excrementos mpl
waste paper N — papel m de desecho
waste pipe N — tubería f de desagüe
waste products NPL — (industrial) residuos mpl ; (from body) excrementos mpl
waste water N — aguas fpl residuales
* * *
I [weɪst]1) u (of fuel, materials) desperdicio m, derroche mshe's working as a waitress: it's such a waste! — trabaja de camarera: qué desperdicio!
to go to waste — \<\<talent\>\> desperdiciarse; \<\<food\>\> echarse a perder
2) ua) ( refuse) residuos mpl, desechos mplhuman waste — excrementos mpl
b) ( surplus matter) material m sobrante or de desecho3) wastes (pl)the deserted wastes of Antarctica — las desiertas inmensidades or extensiones de la Antártica
II
1.
1) \<\<talents/efforts\>\> desperdiciar, malgastar; \<\<money/electricity\>\> despilfarrar, derrochar; \<\<food\>\> tirar, desperdiciar; \<\<time\>\> perder*; \<\<space\>\> desaprovechar, desperdiciarto waste something ON somebody/something: you've wasted your money on that car has tirado or mal gastado el dinero comprando ese coche; the irony was wasted on her — no captó la ironía
2) wasted past pa) (misused, futile) <time/money> perdido; <opportunity/space> desperdiciado, desaprovechado; < effort> inútil3) ( kill) (AmE sl) liquidar (fam), cargarse* (fam)
2.
via) ( squander)waste not, want not — quien no malgasta no pasa necesidades
b) waste awayPhrasal Verbs:
III
1) < ground> ( barren) yermo; ( not cultivated) baldío, sin cultivar2) <material/matter> de desecho -
54 расходование
сgasto m, dispêndio m; emprego m ( применение) -
55 трата
-
56 bene
Bene, Aduerbium, cuius comparatiuum est Melius, et superlatiuum Optime. Plaut. Bien.\Bene accipere aliquem. Cic. Le bien traicter.\O factum bene! Terent. O que c'est bien faict!\Non aeque bene. Columel. Non pas si bien.\Bene, nonnunquam accipitur pro Valde. vt Cicero, Habetis orationem bene longam. Fort longue.\Melius, Comparatiuum. Cic. Mieulx.\Melius, peius: prosit, obsit: nihil vident nisi quod lubet. Terent. Soit bien, soit mal.\Optime, Superlatiuum. Terent. Hem quid dixit? D. optime inquam factum. Je di que c'est tresbien faict.\Adest optime ipse frater. Terent. Tout à point.\Optime omnium. Cic. Mieulx que tous autres.\Melius nemo accipit. Terent. Il n'y a personne qui traicte mieulx les gens.\Bene agis. Cic. C'est bien faict à toy.\Bene agitur. Plaut. C'est bien allé.\Bene actum cum eo. Terent. Il luy est bien prins.\Bene actum cum illo arbitror. Cic. Il me semble qu'il est bien heureux.\Bene ambula et redambula. Plaut. Allez et revenez à la bonne heure.\Ita me dii bene ament. Terent. Ainsi me vueille Dieu aider.\Bene ante lucem. Cic. Long temps devant le jour.\Bene audire. Terent. Avoir bon bruit.\Canere melius. Virgil. Chanter mieulx.\Bene cogitare de aliquo. Plin. iunior. Avoir bon vouloir de luy faire plaisir.\Bene comitatus Romam venit. Cic. Bien accompaigné.\Bene conuenit inter eos. Terent. Ils sont bien d'accord.\Bene curare aetatem suam. Plaut. Faire grand chere.\Bene hercle denuntias. Plaut. Je suis joyeulx de ces nouvelles, Vous me dites bonnes nouvelles.\Bene doctus. Plaut. Fort scavant.\Incipit res melius ire quam putaram. Cic. La chose commence à se porter mieulx, on a mieulx aller que, etc.\Bene ac feoliciter euenit. Liu. C'est bien faict à vous, Je vous en scay bon gré.\Bene factum. Terent. C'est bien faict, J'en suis bien aise, Voila qui va bien.\Bene gerere suum negotium. Cic. Bien faire son cas. Bien conduire son affaire.\Bene re gesta. Plaut. Aprés avoir bien besongné.\Bene gerens sui negotii. Cic. Faisant bien ses besongnes.\Bene et foeliciter gesta Respublica. Cic. Bien gouvernee et administree.\Bene habere. Plaut. Se porter bien.\Bene habere, Laute viuere. Plaut. Faire grand chere.\Bene hoc habet. Plaut. Cela va bien.\Bene habent tibi principia. Terent. Ton commencement se porte bien.\Optime se habere. Cic. Se porter tresbien.\Diis bene iuuantibus. Liu. Dieu aidant.\Bene longinquus dolor. Cic. Fort long.\Bene longus sermo, Id est valde longa disputatio. Cic. Un propos bien long.\Bene magna caterua. Cic. Fort grande multitude.\Bene mane dedi literas. Cic. Fort matin, Bien matin.\Bene multi. Pollio ad Ciceronem. Un bon nombre, Un grand nombre.\Bene aedepol narras. Terent. Je suis joyeux de ce que tu dis, Tu nous comptes bonnes nouvelles.\Bene natus. Horat. Qui est né de gens de bien.\Bene nummatus. Cic. Qui ha force escus, Pecunieux, Argenteux.\Bene olens. Virgil. Fleurant bon.\Bene penitus se dare in familiaritatem alicuius. Cic. Fort avant, S'advancer fort.\Bene peritus. Cic. Fort scavant.\Bene perspectum a te. Terent. O que c'est bien advisé à toy!\Bene poteris vti. Cic. Tu te pourras bien aider de ce.\Bene promeruit. Terent. Il a bien deservi.\Bene promittis. Plaut. Tu promez assez, ou beaucoup.\Bene putas. Terent. C'est bien pensé à toy.\Bene robustus. Cic. Bien fort et robuste.\Sane bene. Terent. C'est bien dict.\Bene sanus Horat. Bien sain, Fort sain.\Bene sperare. Plin. N'esperer que tout bien.\Bene est tibi. Horat. Tu es bien heureux, Ton cas va bien, Tu es bien.\Bene esse alicui re aliqua. Plaut. Avoir assez et à suffisance de quelque chose.\Bene esse paruo dispendio. Plaut. Estre bien traicté à peu de coust.\Bene hercle est illam tibi bene valere et viuere. Plaut. Je suis joyeux qu'elle se porte bien.\Melius est eum adire. Plaut. Il vault mieulx d'aller à luy.\Optime est. Terent. Quid fit? quid agitur? S. Recte. D. optime est. C'est tresbien faict, J'en suis fort joyeux.\Bene tibi est. Terent. Tu es bien à ton aise, tu as bon temps.\Melius est homini factum. Cic. Il luy est amendé, Il est guari.\Melius erit isti morbo. Plaut. Il se guarira.\Bene sit tibi. Plaut. Dieu te conduye, Tout bien te vienne.\Fuit melius nescisse. Ouid. Il eust mieulx valu n'en rien scavoir.\Bene vale. Plaut. A Dieu doncques.\Bene valere. Plaut. Cic. Estre en bonne santé, Se porter bien.\Bene velle alicui ex animo. Terent. Desirer le bien d'aucun de bon coeur.\Bene venire velim quod illud feceris. Ci. Je desire que ce soit ton prouffit, que bien t'en vienne.\Bene vero, quod fides consecratur manu. Cic. Cela va bien que, etc. \ Optime vero. Cic. C'est tresbien dict, ou faict.\Bene vertat. Virgil. Que à bien vienne.\Dii vertant bene. Terent. Dieu veille tourner la chose à bien.\Bene vertere comoedias. Terent. Bien traduire d'une langue en autre.\Bene viuere, atque fortunate. Plaut. Vivre à son aise. -
57 débours
-
58 consumption
1) (the act of consuming: The consumption of coffee has increased.) consumo2) (an old word for tuberculosis of the lungs.)* * *con.sump.tion[kəns'∧mpʃən] n 1 consunção, consumação. 2 consumo, dispêndio, gasto. 3 destruição, devastação, estrago. 4 Med consunção, definhamento, doença devastadora (como a tuberculose). 5 tuberculose. galloping consumption tuberculose galopante, de rápido desenlace. -
59 disbursement
dis.burse.ment[disb'ə:smənt] n desembolso, despesa, dispêndio, custeamento, adiantamento (de dinheiro), gastos. -
60 expense
[-s]1) (the spending of money etc; cost: I've gone to a lot of expense to educate you well.) despesa2) (a cause of spending: What an expense clothes are!) despesa* * *ex.pense[iksp'ens] n 1 despesa, gasto. he went to great expense / ele não poupou despesas. I bore the expenses / eu arquei com as despesas. we must not consider (not spare) the expenses / não devemos medir (poupar) despesas. expenses covered / franco ou isento de despesas. incidental expenses / despesas eventuais, acessórias ou imprevistas. petty expense / despesas miúdas. travelling expenses / despesas de viagem. working expense / despesas de produção. 2 custo, dispêndio. at an expense of / pelo preço de. expenses of production / custos de produção. 3 perda, sacrifício. to laugh at one’s expense rir às custas de alguém. that was a laugh at my expense / riram às minhas custas.
См. также в других словарях:
dispendio — sustantivo masculino 1. Uso/registro: elevado. Gasto grande e innecesario de tiempo o dinero: El dispendio del tiempo ya lo pagarás más adelante. Tus vecinos han hecho un dispendio absurdo en la boda de su hijo mayor … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
dispendio — /di spɛndjo/ s.m. [dal lat. dispendium ]. [spesa molto forte, anche fig.: non posso sopportare questo d. ] ▶◀ ↑ dilapidazione, scialacquio, (non com.) scialacquo, sciupìo, (non com.) sciupo, sperpero, spreco. ◀▶ economia, risparmio … Enciclopedia Italiana
dispêndio — s. m. 1. Despesa; gasto. 2. [Figurado] Prejuízo … Dicionário da Língua Portuguesa
dispendio — (Del lat. dispendĭum). 1. m. Gasto, por lo general excesivo e innecesario. 2. Uso o empleo excesivo de hacienda, tiempo o cualquier caudal … Diccionario de la lengua española
dispendio — {{#}}{{LM D13714}}{{〓}} {{SynD14038}} {{[}}dispendio{{]}} ‹dis·pen·dio› {{《}}▍ s.m.{{》}} Gasto excesivo y generalmente innecesario, especialmente si es de tiempo o de dinero: • Comprar tres coches me parece un dispendio.{{○}} {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
dispendio — (Del lat. dispendium, gasto.) ► sustantivo masculino Despilfarro, gasto excesivo o innecesario: ■ lo siento, pero no estamos para dispendios. SINÓNIMO derroche * * * dispendio (del lat. «dispendĭum») m. Gasto innecesario o excesivo de algo;… … Enciclopedia Universal
dispendio — di·spèn·dio s.m. CO spesa molto elevata; sperpero: dispendio del denaro pubblico; fig., spreco, consumo elevato o eccessivo: dispendio di energie, di tempo Sinonimi: sperpero, spreco. Contrari: economia, risparmio. {{line}} {{/line}} DATA: 1219.… … Dizionario italiano
dispendio — {{hw}}{{dispendio}}{{/hw}}s. m. Spesa eccessiva, spreco di denaro | Consumo eccessivo: dispendio di energie … Enciclopedia di italiano
dispendio — pl.m. dispendi … Dizionario dei sinonimi e contrari
dispendio — sustantivo masculino derroche*, despilfarro, dilapidación. * * * Sinónimos: ■ desembolso, gasto, derroche, despilfarro Antónimos: ■ ahorro … Diccionario de sinónimos y antónimos
dispendio — m. Gasto excesivo, innecesario. fig. Uso excesivo del tiempo, dinero … Diccionario Castellano