Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

(dìssipo)

  • 1 dissipo

    dissipo, (arch. dissupo), āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] répandre çà et là, disperser. [st2]2 [-] mettre en déroute; qqf. séparer. [st2]3 [-] résoudre (t. de méd.). [st2]4 [-] détruire, anéantir; consumer. [st2]5 [-] répandre, divulguer, publier, faire circuler (un bruit).    - dissiparant te periisse, Cic.: ils avaient fait courir le bruit que tu avais péri.
    * * *
    dissipo, (arch. dissupo), āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] répandre çà et là, disperser. [st2]2 [-] mettre en déroute; qqf. séparer. [st2]3 [-] résoudre (t. de méd.). [st2]4 [-] détruire, anéantir; consumer. [st2]5 [-] répandre, divulguer, publier, faire circuler (un bruit).    - dissiparant te periisse, Cic.: ils avaient fait courir le bruit que tu avais péri.
    * * *
        Dissipo, dissipas, penul. corr. dissipare. Columel. Espardre ca et là.
    \
        Dissipare. Cic. Mettre en pieces et rompre.
    \
        Disperdere ac dissipare possessiones. Cic. Desgaster, Despendre, Dissiper.
    \
        Dissipare bona. Marcell. Despendre et dissiper.
    \
        Amplexus clamore dissipare. Stat. Rompre, Separer, Dissouldre.
    \
        Sol dissipat ardorem in partes. Lucret. Espand, Espard.
    \
        Dissipata classis. Lentulus ad Ciceronem. Une armee de mer esparse et rompue, ou mise en desordre et desarroy, et separee.
    \
        Dissipare ac perterrere hostes. Caesar. Les faire rompre et desassembler, Faire espardre ca et là.
    \
        Dissipare famam alicuius rei. Cic. Semer un bruit.
    \
        Dissipare humorem. Cels. Espardre et desassembler.
    \
        Maledictum late dissipatur. Cic. Est divulgué et espars, ou semé.
    \
        Nexus dissipare. Valer. Flac. Rompre.
    \
        Dissipare conuiuiis patrimonium. Cic. Despendre, Dissiper.

    Dictionarium latinogallicum > dissipo

  • 2 dissipo

    dissipo, 1, (1) scatter abroad, A. 5:36; (2) waste, squander, L. 15:13; 16:1; (3) rend, L. 9:39 ff.

    English-Latin new dictionary > dissipo

  • 3 dissipo

    dis-sipo, āvī, ātum, āre
    1) рассыпать, разбрасывать ( membra alicujus C); рассеивать, обращать в беспорядочное бегство ( hostes C)
    2) разгонять, откинуть прочь ( curas H)
    bellum dissipatum L — война, ведущаяся в различных местах
    4) мед. способствовать рассасыванию, рассасывать (medicamenta, quae humorem dissipant CC)
    5) разрушать, уничтожать (statuam C; tecta L)
    6) проматывать, расточать, растрачивать (d. patrimonium C; opes per luxum T)

    Латинско-русский словарь > dissipo

  • 4 dissipo

    dis-sipo (altl. dis-supo), āvī, ātum, āre (supat: iacit, unde dissipat: disicit, Paul. ex Fest. p. 311, 6), I) auseinander werfen, -streuen, zerstreuen, hier- und dahin ausstreuen, ausbreiten, verbreiten, verteilen, A) eig.: 1) im allg.: cumulos stercoris, Col.: membra, Cic.: ossa Quirini, Hor.: aliud alio, Cic.: piceum per ossa venenum, Ov.: aër dissipat umores, verweht, Vitr.: ignis totis se passim castris dissipavit, Liv. – 2) insbes.: a) (medial) v. Wasser, dissipari, sich zerteilen (in Arme, Bäche), rivis, Vet. Orac. b. Liv.: late, Varro. – b) als mediz. t. t., einen Krankheitsstoff zerteilen, umorem, Cels.: suppurationem, Scrib. Larg. – B) übtr.: 1) im allg.: omnia fere, quae sunt conclusa nunc artibus, dispersa et dissipata quondam fuerunt, Cic.: ea contrahere amicitiam, dissipare discordiam, Cic.: dissipatum passim bellum, Liv. – 2) insbes., ein Gerede usw. ausstreuen, ausbreiten, verbreiten, sermonem, famam, Cic. – II) mit Gewalt auseinander werfen, zerstreuen, zersprengen, A) eig.: 1) im allg., als milit. t. t.: hostes, Cic.: phalangem, Liv.: in finitimas civitates dissipari, versprengt werden, Hirt. b. G. – exercitus ex dissipata fuga passim reliquiae, die Überbleibsel des zersprengten Heers, die sich von der Flucht gesammelt hatten, Liv.: collectis ex dissipato cursu militibus, nachdem er die Versprengten gesammelt hatte, Liv.: dispersi ac dissipati, Caes. – 2) prägn.: a) zersprengen = zerstören, zertrümmern, statuam, Cic.: tecta, Liv.: turres quadratas (v. Maschinen), Vitr.: cuncta disturbare ac dissipare (v. Feuer), Cic.: homo fractus et paene dissipatus, Cic. – b) Vermögen usw. zersplittern, verschleudern, vergeuden, verschwenden, rem familiarem, patrimonium, Cic.: a maioribus possessiones relictas disperdere ac dissipare, Cic.: avitas opes per luxum, verprassen, Tac.: reliquias rei publicae, des Staats letzte Kräfte vergeuden, Cic. – B) übtr.: dissipat Euhius curas edaces, zerstreut, Hor.: magister dissipat amplexus, macht gewaltsam ein Ende, unterbricht gewaltsam, Stat. – / arch. Form dissupo, wov. dissupat, Enn. fr. scen. 118: dissupatus, Trag. inc. fr. 169. Corp. inscr. Lat. 9, 4130.

    lateinisch-deutsches > dissipo

  • 5 dissipo

    dis-sipo (altl. dis-supo), āvī, ātum, āre (supat: iacit, unde dissipat: disicit, Paul. ex Fest. p. 311, 6), I) auseinander werfen, -streuen, zerstreuen, hier- und dahin ausstreuen, ausbreiten, verbreiten, verteilen, A) eig.: 1) im allg.: cumulos stercoris, Col.: membra, Cic.: ossa Quirini, Hor.: aliud alio, Cic.: piceum per ossa venenum, Ov.: aër dissipat umores, verweht, Vitr.: ignis totis se passim castris dissipavit, Liv. – 2) insbes.: a) (medial) v. Wasser, dissipari, sich zerteilen (in Arme, Bäche), rivis, Vet. Orac. b. Liv.: late, Varro. – b) als mediz. t. t., einen Krankheitsstoff zerteilen, umorem, Cels.: suppurationem, Scrib. Larg. – B) übtr.: 1) im allg.: omnia fere, quae sunt conclusa nunc artibus, dispersa et dissipata quondam fuerunt, Cic.: ea contrahere amicitiam, dissipare discordiam, Cic.: dissipatum passim bellum, Liv. – 2) insbes., ein Gerede usw. ausstreuen, ausbreiten, verbreiten, sermonem, famam, Cic. – II) mit Gewalt auseinander werfen, zerstreuen, zersprengen, A) eig.: 1) im allg., als milit. t. t.: hostes, Cic.: phalangem, Liv.: in finitimas civitates dissipari, versprengt werden, Hirt. b. G. – exercitus ex dissipata fuga passim reliquiae, die Überbleibsel des zersprengten Heers, die sich von der Flucht gesammelt hatten, Liv.: collectis ex dissipato cursu militibus, nachdem er die Versprengten gesammelt hatte, Liv.: dispersi ac dissipati, Caes. –
    ————
    2) prägn.: a) zersprengen = zerstören, zertrümmern, statuam, Cic.: tecta, Liv.: turres quadratas (v. Maschinen), Vitr.: cuncta disturbare ac dissipare (v. Feuer), Cic.: homo fractus et paene dissipatus, Cic. – b) Vermögen usw. zersplittern, verschleudern, vergeuden, verschwenden, rem familiarem, patrimonium, Cic.: a maioribus possessiones relictas disperdere ac dissipare, Cic.: avitas opes per luxum, verprassen, Tac.: reliquias rei publicae, des Staats letzte Kräfte vergeuden, Cic. – B) übtr.: dissipat Euhius curas edaces, zerstreut, Hor.: magister dissipat amplexus, macht gewaltsam ein Ende, unterbricht gewaltsam, Stat. – arch. Form dissupo, wov. dissupat, Enn. fr. scen. 118: dissupatus, Trag. inc. fr. 169. Corp. inscr. Lat. 9, 4130.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > dissipo

  • 6 dissipo

    dissipare, dissipavi, dissipatus V
    scatter, disperse, dissipate, squander; destroy completely; circulate

    Latin-English dictionary > dissipo

  • 7 dissipo

    dis-sĭpo, or, acc. to many MSS., dis-sŭpo, āvi, ātum ( part. perf. in the tmesis:

    disque supatis,

    Lucr. 1, 651), 1, v. a. [SUPO = jacio, v. the art. ‡ supat; hence, i. q. disicio], to spread abroad, scatter, disperse (very freq. and class., esp. in Cic.).
    I.
    Lit.
    A.
    In gen.:

    claras scintillas dissupat ignis,

    Lucr. 6, 163; cf. id. 6, 181:

    ignis totis se passim dissipavit castris,

    Liv. 30, 5:

    (Medea dicitur) in fuga fratris sui membra in iis locis, qua se parens persequeretur, dissipavisse,

    Cic. de Imp. Pomp. 9, 22; cf.:

    ossa Quirini,

    Hor. Epod. 16, 14:

    qui dissipatos homines congregavit et ad societatem vitae convocavit,

    Cic. Tusc. 1, 25, 62; cf.:

    dispersi ac dissipati discedunt,

    Caes. B. G. 5, 58, 3; 2, 24, 4; id. B. C. 1, 55, 1 et saep.:

    dissupat in corpus sese cibus omne animantum,

    Lucr. 1, 350; cf.:

    piceum venenum per ossa,

    Ov. M. 2, 801; Cic. Div. 1, 34 fin. —Mid.:

    hostes dispersi dissipantur in finitimas civitates,

    Hirt. B. G. 8, 5 fin. Herz.; cf. Liv. 2, 28.—
    B.
    In partic.
    1.
    Milit. t. t., to disperse, rout, scatter, put to flight:

    phalangem (for which, shortly after, disjecerunt),

    Liv. 44, 41:

    ordines pugnantium,

    id. 6, 12 fin.; Front. Strat. 2, 2, 11:

    aciem,

    id. ib. 2, 1, 14:

    hostes,

    Cic. Fam. 2, 10, 3: classem, Lentul. ap. Cic. Fam. 12, 14:

    in fugam,

    Liv. 8, 39, 8; cf Flor. 4, 11, 6:

    omnes copias,

    id. 3, 5, 11:

    praesidia,

    id. 4, 9, 4 et saep.—Hence poet.:

    aper dissipat canes,

    Ov. F. 2, 231; id. M. 8, 343.—
    b.
    Transf., of abstract subjects:

    dissipata fuga,

    Liv. 28, 20; 38, 27; cf.:

    collectis ex dissipato cursu militibus,

    id. 2, 59; 9:

    respublica dispersa et dissipata,

    dissolved, id. 2, 28.—
    2.
    Medic. t. t., like discutere, to disperse, dissipate, discuss morbid matter:

    humorem,

    Cels. 5, 28, 7:

    suppurationem,

    Scrib. Comp. 263.—
    3.
    Pregn., to demolish, overthrow, destroy; to squander, dissipate:

    statuam deturbant, affligunt, comminuunt, dissipant,

    Cic. Pis. 38, 93; cf.

    turres,

    Vitr. 1, 5; Cic. Rep. 3, 33:

    ignis cuncta disturbat et dissipat,

    id. N. D. 2, 15, 41:

    alii animum statim dissipari alii diu permanere censent,

    id. Tusc. 1, 9, 18; cf. id. ib. 1, 11, 24:

    a majoribus possessiones relictas disperdere et dissipare,

    id. Agr. 1, 1, 2; cf.:

    rem familiarem,

    id. Fam. 4, 7, 5: patrimonium, Crassus in Cic. de Or. 2, 55:

    avitas opes per luxum,

    Tac. A. 13, 34:

    reliquias reip.,

    Cic. Phil. 2, 3, 6:

    terram,

    Vulg. Ezech. 30, 12 et saep.
    II.
    Trop.
    A.
    In gen., to disperse, spread abroad, circulate, disseminate, scatter:

    omnia fere, quae sunt conclusa nunc artibus, dispersa et dissipata quondam fuerunt,

    Cic. de Or. 1, 42:

    facilius est enim apta dissolvere quam dissipata conectere,

    id. Or. 71, 235;

    so of discourse,

    unconnected, ill-arranged, id. ib. 65 fin.; 70, 233;

    and transf. to the speaker: (Curio) cum tardus in cogitando, tum in instruendo dissipatus fuit,

    id. Brut. 59 fin.:

    famam istam fascium dissipaverunt,

    they have spread abroad, published, id. Phil. 14, 6, 15; cf. Suet. Galb. 19; and with acc. and inf.:

    cum homines lauti et urbani sermones hujusmodi dissipassent, me magna pecunia a vera accusatione esse deductum,

    id. Verr. 2, 1, 6 fin.; id. Fl. 6, 14; Cael. ap. Cic. Fam. 8, 1 fin.; Suet. Vesp. 6:

    dissipatum passim bellum,

    Liv. 28, 3.—
    B.
    In partic. (acc. to I. B. 3.):

    dissipat Evius curas edaces,

    drives away, Hor. C. 2, 11, 17:

    amplexus,

    disturbs, interrupts, Stat. S. 3, 2, 57.

    Lewis & Short latin dictionary > dissipo

  • 8 dissipō or dissupō

        dissipō or dissupō āvī, ātus, āre    [dis + * supo, throw], to spread abroad, scatter, disperse: ignis se dissipavit, L.: fratris membra: dissipatos homines congregare: venenum per ossa, O.: in mille curias dissipata res p., L.— To disperse, rout, scatter, put to flight: ordines pugnantium, L.: in fugam dissipari, L.: obliquo latrantīs ictu, O.— In P. perf., disordered, scattered: dissipata fuga, L.: cursus, L. — To demolish, overthrow, destroy, squander, dissipate: statuam: ignis cuncta dissipat: a maioribus possessiones relictas: rem familiarem.—Fig., to disperse, spread abroad, circulate, disseminate, scatter: famam: sermones huiusmodi, me esse deductum, etc.: dissipatum passim bellum, L.— To drive away: Curas, H.

    Latin-English dictionary > dissipō or dissupō

  • 9 dissipare

    ( dissipo) vt
    2) расточать, растрачивать
    Syn:

    Большой итальяно-русский словарь > dissipare

  • 10 dissipatus

    dissipātus, a, um part. passé de dissipo.
    * * *
    dissipātus, a, um part. passé de dissipo.
    * * *
        Hostes dissipati. Cic. Rompuz et mis en fuite et desarroy.

    Dictionarium latinogallicum > dissipatus

  • 11 dissipare

    1) разогнать, рассеять, развеять
    ••
    2) растратить, промотать
    * * *
    гл.
    общ. расточать, разбрасывать, разгонять, рассеивать, растрачивать

    Итальяно-русский универсальный словарь > dissipare

  • 12 dissupō

        dissupō    see dissipo.
    * * *
    dissupare, dissupavi, dissupatus V
    scatter, squander; destroy completely; circulate; (alt. form of dissipo)

    Latin-English dictionary > dissupō

  • 13 dissipare

    dissipare (dìssipo) vt 1) рассеивать, разгонять; разбрасывать dissipare le nubi -- разогнать тучи dissipare i dubbi fig -- рассеять сомнения 2) расточать, растрачивать dissiparsi 1) рассеиваться, исчезать 2) растрачиваться

    Большой итальяно-русский словарь > dissipare

  • 14 dissipare

    dissipare (dìssipo) vt 1) рассеивать, разгонять; разбрасывать dissipare le nubi разогнать тучи dissipare i dubbi fig рассеять сомнения 2) расточать, растрачивать dissiparsi 1) рассеиваться, исчезать 2) растрачиваться

    Большой итальяно-русский словарь > dissipare

  • 15 dissipabilis

    dissipābilis, e [ dissipo ]
    легко рассеивающийся, делимый, распространяющийся (aēr d. est C)

    Латинско-русский словарь > dissipabilis

  • 16 dissipatio

    dissipātio, ōnis f. [ dissipo ]
    2) разрушение, распад ( corporum C)
    4) ритор. разложение, расчленение C

    Латинско-русский словарь > dissipatio

  • 17 dissipator

    dissipātor, ōris m. [ dissipo ]

    Латинско-русский словарь > dissipator

  • 18 dissipatus

    1. dissipātus, a, um
    part. pf. к dissipo
    2. adj.
    несвязный, лишённый надлежащей связи, беспорядочный ( oratio C)
    orator d. C — оратор, говорящий бессвязно, разбрасывающийся

    Латинско-русский словарь > dissipatus

  • 19 dissupo

    арх. = dissipo

    Латинско-русский словарь > dissupo

  • 20 obsipo

    ob-sipo, —, —, āre [одного корня с supo и dissipo\]
    обрызгивать, окроплять
    o. aquulam погов. Pl — освежать, подкреплять, придавать духу

    Латинско-русский словарь > obsipo

См. также в других словарях:

  • dissiparsi — dis·si·pàr·si v.pronom.intr. (io mi dìssipo) CO 1. disperdersi, svanire: la nebbia si dissipò rapidamente; anche fig.: tutti i suoi dubbi si sono dissipati Sinonimi: dileguarsi, svanire. 2. fig., disperdere le proprie energie e le proprie… …   Dizionario italiano

  • Pfarrkirche St. Augustinus (Dettelbach) — Pfarrkirche St. Augustinus in Dettelbach am Main …   Deutsch Wikipedia

  • Bells — • Article covers origin, benediction, uses, archaeology and inscriptions, and points of law Catholic Encyclopedia. Kevin Knight. 2006. Bells     Bells      …   Catholic encyclopedia

  • Interglossa — (ISO 639 3: igs) es una lengua auxiliar internacional diseñada por el científico Lancelot Hogben durante la Segunda Guerra Mundial. Esta lengua utilizaba el léxico internacional de las ciencias y tecnologías, principalmente términos de origen… …   Wikipedia Español

  • DIASPHENDONE — a Graeco verbo διασφενδονάω, h. e. violenter dispungo, dissipo, patibulum erat inter duas inclinatas arbores, in quibus Martyrum corpora ligata, arboribus in pristinum situm maximâ vi redeuntibus, in partes discerpebantur, Macri Fratres in… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • dissipare — dis·si·pà·re v.tr. (io dìssipo) CO 1. disperdere in direzioni diverse; far svanire, dissolvere: il sole dissipa la foschia | anche fig.: dissipare i timori, i sospetti Sinonimi: disperdere, dissolvere, fugare, scacciare. 2. fig., sprecare,… …   Dizionario italiano

  • dissipare — {{hw}}{{dissipare}}{{/hw}}A v. tr.  (io dissipo ) 1 Dissolvere, disperdere: dissipare la nebbia. 2 Ridurre a nulla sperperando o scialacquando: dissipare i propri beni; SIN. Dilapidare, scialacquare, sperperare. 3 Sciupare inutilmente: dissipare… …   Enciclopedia di italiano

  • dissipare — [dal lat. dissipare, dissupare ] (io dìssipo, ecc.). ■ v. tr. 1. a. [fare svanire, anche fig.: il vento ha dissipato le nubi ; d. ogni dubbio ] ▶◀ allontanare, dileguare, disperdere, dissolvere, fugare. ◀▶ accumulare, addensare. b. [riferito a… …   Enciclopedia Italiana

  • ՃԱՊԱՂԵՄ — (եցի.) NBH 2 0172 Chronological Sequence: Unknown date, 8c, 10c, 12c, 13c, 14c ն. եւ չ. իսկ կր. իբր ձ. σκορπίζω dissipo, spargo διαχέω diffundo. Ծաւալել, սռփել, իլ. զեղուլ, ցնդել, ցրուել, իլ. պարապել. զբաղիլ. ... *Սովորութիւն իսկ էր թագաւորաց… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՎԱՐԱՏԵՄ — (եցի.) NBH 2 0791 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 8c, 10c, 13c ն. ἁπάγω abduco διασκορπίζω dispergo, dissipo καταλύω dissolvo. (լծ. փարատել). Ի բաց վարել. վայրավատնել. ցրել. ցրուել. ցնդել. օցտել. որոշել. հեռացուցանել.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՑՐԵՄ — (եցի.) NBH 2 0919 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 10c, 11c ն. διασκεδάζω, διασπείρω, σκορπίζω, διασκεδάννυμι dissipo, dispergo. Ցիր եւ ցան առնել. ցրուել. քայքայել. եղծանել. եւ Փարատել. ցրուել, փճացնել. ... *Ցրել զուխտն… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»