Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

vertex

  • 1 vertex

    vertex (arch. vortex), ĭcis, m. [verto] [st2]1 [-] tourbillon d'eau (de vent, de feu, de poussière), typhon, trombe. [st2]2 [-] sommet de la tête; tête. [st2]3 [-] point culminant du ciel, pôle, axe. [st2]4 [-] cime d'une montagne; montagne. [st2]5 [-] point culminant d'une chose: cime, faîte, pointe. [st2]6 [-] le plus haut degré, le comble, le paroxysme.    - qui salsis fluctibus mandet me ex sublimo vertice saxi? Cic. Tusc. 2, 19: qui se chargerait de me précipiter dans les flots salés, du haut de la roche élevée?    - dolorum anxiferi torquent vertices, Cic. Tusc. 2, 21: [les plus hauts degrés angoissants des douleurs... ] = les douleurs angoissantes, d'une violence extrême, me tourmentent.
    * * *
    vertex (arch. vortex), ĭcis, m. [verto] [st2]1 [-] tourbillon d'eau (de vent, de feu, de poussière), typhon, trombe. [st2]2 [-] sommet de la tête; tête. [st2]3 [-] point culminant du ciel, pôle, axe. [st2]4 [-] cime d'une montagne; montagne. [st2]5 [-] point culminant d'une chose: cime, faîte, pointe. [st2]6 [-] le plus haut degré, le comble, le paroxysme.    - qui salsis fluctibus mandet me ex sublimo vertice saxi? Cic. Tusc. 2, 19: qui se chargerait de me précipiter dans les flots salés, du haut de la roche élevée?    - dolorum anxiferi torquent vertices, Cic. Tusc. 2, 21: [les plus hauts degrés angoissants des douleurs... ] = les douleurs angoissantes, d'une violence extrême, me tourmentent.
    * * *
        Vertex, verticis, pen. corr. m. g. a vertendo, et Vortex, vorticis. Quintil. Une eaue qui va en tournoyant, comme on veoit és lieux creux, et gouffres d'une riviere.
    \
        Vertex. Lucret. Un tourbillon de vent.
    \
        Absorptus vortice amoris. Catullus. Absorbé dedens le gouffre d'amour.
    \
        Vertex capitis. Plin. Le sommet de la teste.
    \
        Summisso vertice intrabant humiles postes. Ouid. La teste baissee.
    \
        Vacuum verticem plus nimio attollens gloria. Horat. Vaine gloire qui fait trop eslever et estimer de soy celuy qui ha le cerveau vuide, qui n'est guere sage.
    \
        Sublimi feriam sydera vertice. Horat. Je seray si grand, que de la teste je toucheray au ciel, Ma renommee ira jusques au ciel.
    \
        Conspicuum late tollere verticem. Horat. Devenir grand en biens et dignitez.
    \
        Ictus veniens a vertice. Virgil. Venant d'enhault.
    \
        Vertex arboris. Plin. Le sommet d'un arbre.
    \
        Vertex montis. Virgil. Le coupet, Le feste.
    \
        Vertices. Gons.

    Dictionarium latinogallicum > vertex

  • 2 vertex

    vertex ( vortex; cf. Quint. 1, 7, 25 The archaic form vortex was already disused in Cicero's time; cf. Ribbeck, Prol. Verg. 436 sq.; id. G. 1, 481 n. Wagn. The grammarian Caper distinguishes thus: vortex fluminis est, vertex capitis; but this distinction was unknown in the class. per.; v. Charis. p. 68), ĭcis, m. [verto].
    I.
    A whirl, eddy, whirlpool, vortex: secundo modo dicitur proprium inter plura, quae sunt ejusdem nominis, id, unde cetera ducta sunt: ut vertex est contorta in se aqua vel quicquid aliud similiter vertitur: inde propter flexum capillorum pars summa capitis;

    ex hoc id, quod in montibus eminentissimum. Recte dixeris haec omnia vertices, proprie tamen, unde initium est,

    Quint. 8, 2, 7:

    ut aquae circumlatae in se sorbeantur et vorticem efficiant,

    Sen. Q. N. 5, 13, 2:

    torto vertice torrens,

    Verg. A. 7, 567:

    illam... rapidus vorat aequore vertex,

    id. ib. 1, 117:

    (flumen) minores volvere vertices,

    Hor. C. 2, 9, 22; Ov. M. 5, 587; 8, 556; 9, 106; id. F. 6, 502; Sil. 4, 230:

    citatior solito amnis transverso vertice dolia inpulit ad ripam,

    Liv. 23, 19, 11; 28, 30, 11; Curt. 6, 13, 16.—
    B.
    Trop.:

    amoris,

    Cat. 68, 107:

    officiorum,

    Sen. Ep. 82, 2:

    quā medius pugnae vocat agmina vertex,

    Sil. 4, 230.—
    II.
    An eddy of wind or flame, a whirlwind, coil of flame:

    (venti) interdum vertice torto Corripiunt rapideque rotanti turbine portant,

    Lucr. 1, 293; 6, 444; Liv. 21, 58, 3:

    extemplo cadit igneus ille Vertex,

    Lucr. 6, 298; Verg. A. 12, 673; cf.:

    ventus saepius in se volutatur, similemque illis, quas diximus converti aquas, facit vorticem,

    Sen. Q. N. 5, 13, 2. —
    III.
    The top or crown of the head.
    A.
    Lit.:

    ab imis unguibus usque ad verticem summum,

    Cic. Rosc. Com. 7, 20; cf. Hor. Ep. 2, 2, 4; Plin. 11, 37, 48, § 132; Hor. C. 1, 1, 36; Ov. M. 12, 288; 2, 712; id. P. 3, 8, 12; Quint. 8, 2, 7; 1, 11, 10.—
    B.
    Transf.
    1.
    The head ( poet.) Cat. 64, 63; 64, 310:

    toto vertice supra est,

    Verg. A. 7, 784:

    nudus,

    id. ib. 11, 642:

    moribundus,

    Ov. M. 5, 84:

    intonsus,

    Stat. Th. 6, 607; Val. Fl. 4, 307.—
    2.
    The pole of the heavens, Cic. poët. N. D. 2, 41, 105; id. Rep. 6, 20, 21; Verg. G. 1, 242. —
    3.
    The highest point, top, peak, summit of a mountain, house, tree, etc.:

    ignes, qui ex Aetnae vertice erumpunt,

    Cic. Verr. 2, 4, 48, § 106; Quint. 8, 3, 48; Lucr. 6, 467; Tib. 1, 7, 15; Ov. M. 1. 316; 13, 911; Petr. poët. 122; 134 fin.; Curt. 8, 3, 26:

    in Erycino vertice,

    Verg. A. 5, 759; Val. Fl. 1, 700:

    arcis,

    Lucr. 6, 750:

    domus,

    Mart. 8, 36, 11; cf. Hor. C. 4, 11, 12:

    theatri,

    Mart. 10, 19, 7:

    quercūs,

    Verg. A. 3, 679:

    pinūs,

    Ov. M. 10, 103.—Hence, a vertice, from above, down from above, Verg. G. 2, 310; id. A. 1, 114; 5, 444.—
    b.
    Trop., the highest, uttermost, greatest ( poet.):

    dolorum anxiferi vertices, Cic. poët. Tusc. 2, 9, 21: principiorum,

    the highest officers, Amm. 15, 5, 16:

    Alexandria enim vertex omnium est civitatum,

    id. 22, 16, 7.

    Lewis & Short latin dictionary > vertex

  • 3 vertex

    vertex (vortex), icis, m. (verto, eig. was sich dreht od. gedreht wird; dah.) der Wirbel, I) der Wirbel des Wassers (Flusses usw.), Strudel, a) eig., Liv., Verg. u.a. – b) bildl.: amoris, Catull.: officiorum, Sen.: medius pugnae, Sil. – II) der Wirbel des Windes oder der Flammen, a) der Windwirbel, vollst. venti vertex, Lucr., Liv. u.a. – b) der Flammenwirbel, die Flammensäule, igneus, Lucr. 6, 298: flammis volutus, Verg. Aen. 12, 673. – III) der Wirbel des Hauptes, der Scheitel, A) eig., Cic. u.a.: crines convoluti ad verticem capitis, Varro LL.: ab imis unguibus usque ad verticem summum, Cic. – B) meton.: 1) das Haupt, der Kopf, Catull. u.a. – 2) der Himmelspol, Pol, Cic. u. Verg. – 3) jede Spitze, der Gipfel, die Höhe, Anhöhe, Aetnae, Cic.: quercus, Verg.: domus, Mart.: der Flammen, Hor.: Peliacus, Berg Pelion, Catull. u. Ov.: Erycinus, Berg Eryx, Verg.: ascendere verticem montis, Curt.: dah. a vertice (= κατ᾽ ἄκρης), von oben, von oben her, Verg. Aen. 1, 114 u.a. – 4) das Höchste, Größte, Äußerste, vertices dolorum, Cic. poët.: principiorum, die obersten Offiziere, Amm. – / Die Schreibweise vortex ist die archaistische (s. Quint. 1, 7, 25), zu Ciceros Zeit wahrsch. schon ganz ungebräuchliche (s. Osann Cic. de rep. p. 442. Drak. Liv. 28, 30, 9 u. Sil. 3, 475. Wagner Verg. georg. 1, 481 not. cr. u. Verg. Aen. 7, 31 not. cr. Jahn Verg. georg. 3, 241). – Der spät. Gramm. Caper (de orthogr. 99, 11 K.) scheidet vortex fluminis est, vertex capitis. – Über die Kürze der Silbe ex s. Prisc. 4, 39.

    lateinisch-deutsches > vertex

  • 4 vertex

    vertex (vortex), icis, m. (verto, eig. was sich dreht od. gedreht wird; dah.) der Wirbel, I) der Wirbel des Wassers (Flusses usw.), Strudel, a) eig., Liv., Verg. u.a. – b) bildl.: amoris, Catull.: officiorum, Sen.: medius pugnae, Sil. – II) der Wirbel des Windes oder der Flammen, a) der Windwirbel, vollst. venti vertex, Lucr., Liv. u.a. – b) der Flammenwirbel, die Flammensäule, igneus, Lucr. 6, 298: flammis volutus, Verg. Aen. 12, 673. – III) der Wirbel des Hauptes, der Scheitel, A) eig., Cic. u.a.: crines convoluti ad verticem capitis, Varro LL.: ab imis unguibus usque ad verticem summum, Cic. – B) meton.: 1) das Haupt, der Kopf, Catull. u.a. – 2) der Himmelspol, Pol, Cic. u. Verg. – 3) jede Spitze, der Gipfel, die Höhe, Anhöhe, Aetnae, Cic.: quercus, Verg.: domus, Mart.: der Flammen, Hor.: Peliacus, Berg Pelion, Catull. u. Ov.: Erycinus, Berg Eryx, Verg.: ascendere verticem montis, Curt.: dah. a vertice (= κατ᾽ ἄκρης), von oben, von oben her, Verg. Aen. 1, 114 u.a. – 4) das Höchste, Größte, Äußerste, vertices dolorum, Cic. poët.: principiorum, die obersten Offiziere, Amm. – Die Schreibweise vortex ist die archaistische (s. Quint. 1, 7, 25), zu Ciceros Zeit wahrsch. schon ganz ungebräuchliche (s. Osann Cic. de rep. p. 442. Drak. Liv. 28, 30, 9 u. Sil. 3, 475. Wagner Verg. georg. 1, 481 not. cr. u. Verg.
    ————
    Aen. 7, 31 not. cr. Jahn Verg. georg. 3, 241). – Der spät. Gramm. Caper (de orthogr. 99, 11 K.) scheidet vortex fluminis est, vertex capitis. – Über die Kürze der Silbe ex s. Prisc. 4, 39.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > vertex

  • 5 vertex

    vertex vertex, icis m вершина

    Латинско-русский словарь > vertex

  • 6 vertex

    vertex vertex, icis m темя

    Латинско-русский словарь > vertex

  • 7 vertex

    - icis s m 3ex
    vertex, sommet

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > vertex

  • 8 vertex

    icis m. [ verto ]
    1) водоворот (v. est contorta in se aqua Q); вихрь ( amoris Ctl)
    v. venti Lcr, L, Sen — вихрь, смерч
    v. flammis volutus V и v. igneus Lcrогненный вихрь
    2) центр вращения неба, небесный полюс (sublimis V; astrĭfer Sil)
    3) темя, макушка
    5) высочайшая точка, вершина (Aetnae C; arcis Lcr); верхушка ( quercūs V)
    6) высота, возвышенность, гора ( Erycīnus V)
    7) высшая ступень, верх ( dolorum C)

    Латинско-русский словарь > vertex

  • 9 vertex

    whirlpool, eddy, vortex; crown of the head; peak, top, summit; the pole

    Latin-English dictionary > vertex

  • 10 vertex

    {Deutsch:} Spitze (f)
    {Русский:} верхушка (ж)

    Latein-Deutsch-Wörterbuch von Heilpflanzen > vertex

  • 11 vertex

    icis, m третье склонение темя, верхушка

    Латинско-русский медицинско-фармацевтический словарь > vertex

  • 12 vertex

    ,icis m
    темя

    Latin-Russian dictionary > vertex

  • 13 vertex

    , ticis m
      вершина, макушка; водоворот; полюс

    Dictionary Latin-Russian new > vertex

  • 14 vertex (vortex)

        vertex (vortex) icis, m    [VERT-], a whirl, eddy, whirlpool, vortex: torto vertice torrens, V.: (flumen) minores volvere vertices, H.: sine vertice aquae euntes, O.: amnis transverso vertice dolia inpulit ad ripam, L.— A whirlwind: contra (ventum) enitentes vertice intorti adfligebantur, L.— Of flame, a coil, whorl: flammis inter tabulata volutus Ad caelum undabat vertex, V.—The highest point, top, peak, summit: ignes, qui ex Aetnae vertice erumpunt: flammae rotantes Vertice fumum, H.: a vertice, from above, V.—Of the head, the top, crown: ab imis unguibus usque ad verticem summum: talos a vertice pulcher ad imos, H.: toto vertice supra est, by the head, V.: moribundus, O.— The pole: caeli vertices ipsi: Hic vertex nobis semper sublimis, V.—The highest, greatest (poet.): dolorum vertices.

    Latin-English dictionary > vertex (vortex)

  • 15 celsus

    [st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b]    - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello.    - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne.    - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite.    - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité.    - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat.    - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute.    - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre.    - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés.    - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains.    - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains.    - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité.    - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.
    * * *
    [st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b]    - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello.    - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne.    - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite.    - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité.    - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat.    - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute.    - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre.    - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés.    - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains.    - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains.    - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité.    - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.
    * * *
        Celsus, Adiectiuum, Altus. Hault, Eslevé.
    \
        Celsior armis taurus. Valer. Flac. Plus hault d'espaules.
    \
        Celsa cristis auis. Pli. Un coq portant la creste droicte et eslevee.

    Dictionarium latinogallicum > celsus

  • 16 austrifer

    austri-fer, fera, ferum
    a. vertex Silюжный пояс

    Латинско-русский словарь > austrifer

  • 17 austrinus

    austrīnus, a, um [ auster ]
    1) относящийся к южному ветру, австральный (calores V; flatus, tempus PM)
    2) южный (vertex, polus PM)

    Латинско-русский словарь > austrinus

  • 18 Berenic(a)eus

    Berenīc(a)ēus, a, um [ Berenice ]

    Латинско-русский словарь > Berenic(a)eus

  • 19 Berenic(a)eus

    Berenīc(a)ēus, a, um [ Berenice ]

    Латинско-русский словарь > Berenic(a)eus

  • 20 bivertex

    bi-vertex, icis
    двухвершинный, двуглавый (Parnassus St; mons Sid)

    Латинско-русский словарь > bivertex

См. также в других словарях:

  • Vertex — (Latin: corner; plural vertices or vertexes) may refer to:Mathematics*Vertex (geometry), a corner point of a polygon, polyhedron, tesselation, etc. *Vertex (graph theory), a node in a graph *Vertex (curve), a local extreme point of curvature… …   Wikipedia

  • vertex — [ vɛrtɛks ] n. m. • v. 1560; mot lat. « sommet de la tête » ♦ Anat. Point le plus élevé sur la ligne médiane de la voûte du crâne. ● vertex nom masculin invariable (latin vertex, icis, sommet culminant) Sommet de la tête, tant chez l homme et les …   Encyclopédie Universelle

  • Vertex — Ver tex, n.; pl. {Vertexes}, L. {Vertices}. [L. vertex, icis, a whirl, top of the head, top, summit, from vertere to turn. See {Verse}, and cf. {Vortex}.] A turning point; the principal or highest point; top; summit; crown; apex. Specifically:… …   The Collaborative International Dictionary of English

  • vertex — VÉRTEX s.n. 1. (anat.) Sinciput. 2. (mar.) Punctul ortodromei cu latitudinea cea mai ridicată. 3. (met.) Punctul cel mai vestic atins de traiectoria unui ciclon. – Din fr., lat. vertex. Trimis de ana zecheru, 13.09.2007. Sursa: DEX 98  VÉRTEX s …   Dicționar Român

  • Vertex — (pl.: Vertices) kommt vom lateinischen vertere: drehen, wenden, und bedeutet zunächst Wendepunkt, Scheitel; ebenso aber allgemeiner Punkt, Knoten – eine Stelle, an der sich Richtungen treffen. Und noch allgemeiner: Punkt, Vektor, n Tupel,… …   Deutsch Wikipedia

  • vertex — (n.) 1560s, the point opposite the base in geometry, from L. vertex highest point, lit. the turning point, originally whirling column, whirlpool, from vertere to turn (see VERSUS (Cf. versus)). Meaning highest point of anything is first attested… …   Etymology dictionary

  • vertex — ► NOUN (pl. vertices or vertexes) 1) the highest point; the top or apex. 2) Geometry each angular point of a polygon, polyhedron, or other figure. 3) a meeting point of two lines that form an angle. 4) Anatomy the crown of the head. ORIGIN Latin …   English terms dictionary

  • Vertex — Vertex, (lat.), so v. w. Scheitel …   Pierer's Universal-Lexikon

  • Vertex — (lat.), Scheitel, s. Kopf …   Meyers Großes Konversations-Lexikon

  • vertex — index ceiling, crossroad (intersection) Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 …   Law dictionary

  • vertex — *apex …   New Dictionary of Synonyms

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»