Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

per+l'amor+di+dio!

  • 81 vero

    1. adj ( rispondente a verità) true
    ( autentico) real
    sei contento, vero? you're happy, aren't you?
    ti piace il gelato, vero? you like ice cream, don't you?
    fosse vero! if only (it were true)!
    2. m truth
    painting dal vero from life
    * * *
    vero agg.
    1 true; ( reale, autentico) real, genuine: una notizia vera, a true piece of information; una storia vera, a true story; un vero amico, a true (o real) friend; il vero colpevole, the real culprit; un vero eroe, poeta, a real hero, poet; un vero inglese, a real Englishman; oro vero, real gold; perle vere, real pearls; vero cuoio, real leather; è vera seta, it is real silk; qual è il vero motivo della tua visita?, what is the real reason for your visit?; il suo vero nome è un altro, his real name is different; è incredibile ma vero, it's incredible but true; ho preso un vero e proprio spavento, I got a real fright // non mi par vero di esserci riuscito, I can hardly believe I have succeeded // ''Allora parti?'' ''Fosse vero!'', ''So are you off?'' ''I wish I were!'' (o ''If only it were true!'') // te lo dico di vero cuore, I tell you sincerely // com'è vero Dio me la dovrai pagare!, (fam.) I swear you'll pay for it! // (dir.) vero erede, rightful heir // (è) vero, non è vero?, ( per chiedere conferma o assenso): sei stanco, vero?, you're tired, aren't you?; fa freddo, vero?, it's cold, isn't it?; non è facile, vero?, it isn't easy, is it?; sono loro i responsabili, non è vero?, they're the ones responsible, aren't they?; ha due figli, non è vero?, he has two children, hasn't he?; è stata una bella esperienza, non è vero?, it was a lovely experience, wasn't it?; non è mai stato all'estero, vero?, he has never been abroad, has he?; non legge molto, vero?, he doesn't read much, does he?; ti piace la musica, vero?, you like music, don't you?; non hai capito, vero?, you haven't understood, have you?; verrete, non è vero?, you will come, won't you?; deve presentarsi domattina, non è vero?, he must come tomorrow morning, mustn't he?; dovrebbero tornare martedì, non è vero?, they should be back on Tuesday, shouldn't they? ∙ Come si nota dagli esempi, questa espressione si rende in ingl. con una domanda retorica ( tail question) in cui l'ausiliare della frase principale viene ripetuto in forma interrogativa o interrogativa-negativa
    2 (fam.) ( perfetto, completo) thorough, perfect, absolute, downright, regular: un vero furfante, an absolute (o thorough o downright) rascal; un vero imbroglione, a regular swindler; un vero stupido, a perfect fool; ma è una vera fortuna!, but it's really lucky!
    3 (log.) true
    4 (inform.) actual
    5 (astr.) apparent: giorno solare vero, apparent solar day
    6 tant'è vero che tanto che, tantoché
    s.m. ( verità) truth: il vero e il falso, truth and falsehood; c'è del vero in quella diceria, there is some truth in that rumour; far passare qlco. per vero, to pass sthg. off as true; non dire il vero, not to tell the truth // a dire il vero, to tell the truth // a onor del vero aveva ragione ad arrabbiarsi, to tell the truth he was right to get angry // per amor del vero, to be perfectly truthful // essere nel vero, to be right // dipingere dal vero, to paint from life.
    * * *
    ['vero] vero (-a)
    1. agg
    (gen) true, (reale) real, (autentico) genuine

    un vero e proprio delinquente — a real criminal, an out and out criminal

    il suo vero nome è Giovannihis real o true name is Giovanni

    il vero problema è... — the real problem is...

    nulla di più vero! — you've said it!, how true!

    tant'è vero che... — so much so that...

    hai tu il mio libro, vero? — you've got my book, haven't you?

    sei italiano, vero? — you're Italian, aren't you?

    questa è la tua macchina, vero? — this is your car, isn't it?

    è andata stamattina, vero? — she went this morning, didn't she?

    vorresti andare, vero? — you'd like to go, wouldn't you?

    ti piace la cioccolata, vero? — you like chocolate, don't you?

    2. sm
    (verità) truth

    a onor del vero; a dire il vero — to tell the truth

    è una copia dal vero (disegno) it's a copy from life

    * * *
    ['vero] 1.

    è anche vero che... — it's nonetheless true that

    2) (reale) [storia, fatto] true; [nome, ragione, responsabile] real, actual; [causa, motivo, costo] true, actual

    strano, ma vero! — strange but true!

    3) (autentico) real, genuine

    "vero cuoio" — "genuine o real leather"

    4) (con valore enfatico) real, veritable

    è un vero miracoloit's a real o veritable miracle

    sei mal messo, vero? — you're in a bad way, aren't you?

    vive in Germania, non è vero? — he lives in Germany, doesn't he?

    lo capisci, vero? — surely you can understand that?

    2.
    sostantivo maschile
    1) (verità) truth

    a dire il vero — to tell the truth, actually

    dal vero — [dipingere, ritrarre] from life

    * * *
    vero
    /'vero/
     1 (conforme a verità) true; è proprio vero! that's absolutely true! non è del tutto vero it's not altogether true; è anche vero che... it's nonetheless true that...
     2 (reale) [storia, fatto] true; [nome, ragione, responsabile] real, actual; [causa, motivo, costo] true, actual; com'è vero che sono qui as true as I'm standing here; strano, ma vero! strange but true! è troppo bello per essere vero! it's too good to be true!
     3 (autentico) real, genuine; un diamante vero a real diamond; "vero cuoio" "genuine o real leather"; il vero problema non sta lì that's not the real problem; vero amore true love; un artista nel vero senso della parola an artist in the true sense of the word
     4 (con valore enfatico) real, veritable; è un vero miracolo it's a real o veritable miracle; è stato un vero incubo! it was a living nightmare!
     5 (come intercalare) sei mal messo, vero? you're in a bad way, aren't you? vive in Germania, non è vero? he lives in Germany, doesn't he? lo capisci, vero? surely you can understand that?
     1 (verità) truth; c'è del vero in quello che dici there's some truth in what you say; a dire il vero to tell the truth, actually
     2 (realtà) dal vero [dipingere, ritrarre] from life; disegno dal vero life drawing.

    Dizionario Italiano-Inglese > vero

  • 82 habeo

    hăbĕo, ui, itum, 2 (archaic perf. subj. habessit, Cic. Leg. 2, 8, 19; inf. haberier, Plaut. Mil. 2, 6, 111), v. a. and n. [etym. dub.; cf. Gr. kôpê, handle; Lat. capio; Germ. haben, Haft; Engl. have], to have, in the widest sense of the word, to hold, keep, possess, cherish, entertain, occupy, enclose, contain (cf.: teneo, possideo, etc.).
    I.
    In gen.
    A.
    Of personal subjects.
    1.
    With persons or things as objects: SI INTESTATO MORITVR, CVI SVVS HERES NEC SIT, AGNATVS PROXIMVS FAMILIAM HABETO, Fragm. XII. Tab. ap. Ulp. Fragm. 26, 1: ex tui animi sententia tu uxorem habes? Cato ap. Cic. de Or. 2, 64, 260; cf.:

    aliquam habere in matrimonio, Cic. Scaur. § 8: ipsum ex Helvetiis uxorem habere,

    Caes. B. G. 1, 18, 6:

    si et prudentes homines et non veteres reges habere voluerunt,

    Cic. Rep. 1, 37 fin.:

    quae cum patrem clarissimum, amplissimos patruos, ornatissimum fratrem haberet,

    id. Rosc. Am. 50, 147:

    cum ille haberet filium delicatiorem,

    id. de Or. 2, 64, 257:

    quod non ingenuous habeat clarosque parentes,

    Hor. S. 1, 6, 91:

    habebat saepe ducentos, saepe decem servos,

    id. ib. 1, 3, 11:

    fundum habere, Cic. Tull. § 14: cur pecuniam non habeat mulier?

    id. Rep. 3, 10:

    tantas divitias habet,

    Plaut. Bacch. 2, 3, 99; so,

    aurum,

    id. ib. 2, 3, 35; and:

    vectigalia magna Divitiasque,

    Hor. S. 2, 2, 101:

    tantum opum,

    Cic. Rep. 1, 48:

    classes,

    id. Phil. 9, 2, 4:

    naves,

    id. Verr. 2, 5, 40, § 104:

    denique sit finis quaerendi, cumque habeas plus, Pauperiem metuas minus,

    Hor. S. 1, 1, 92:

    tacitus pasci si posset corvus, haberet Plus dapis,

    id. Ep. 1, 17, 50:

    Dionysii equus quid attulit admirationis, quod habuit apes in juba?

    Cic. Div. 2, 31, 67: faenum habet in cornu;

    longe fuge,

    Hor. S. 1, 4, 34:

    leges in monumentis habere,

    Cic. Rep. 2, 14:

    hostis habet muros,

    Verg. A. 2, 290:

    hostis habet portus,

    Val. Fl. 3, 45 al.:

    quam vellem Panaetium nostrum nobiscum haberemus,

    Cic. Rep. 1, 10:

    Ciceronem secum,

    id. Att. 4, 9, 2; cf.:

    ea legione, quam secum habebat,

    Caes. B. G. 1, 8, 1:

    secum senatorem,

    Cic. Verr. 2, 2, 31, § 77; cf.

    also: magnum numerum equitatus circum se,

    Caes. B. G. 1, 18, 5:

    haec si habeat aurum, quod illi renumeret, faciat lubens,

    Plaut. Bacch. 1, 1, 12; cf.:

    quid non habuisti quod dares? Habuisse se dicet, Cic. Scaur. § 19: quod non desit, habentem,

    Hor. Ep. 2, 2, 52:

    qui in foro turbaque, quicum colloqui libeat, non habeant,

    Cic. Rep. 1, 17.—
    2.
    With abstr. objects: quid illos, bono genere gnatos, opinanimi animi habuisse atque habituros dum vivent? Cato ap. Gell. 10, 3, 17:

    quod uno et eodem temporis puncto nati dissimiles et naturas et vitas et casus habent,

    Cic. Div. 2, 45, 95:

    febrim,

    id. Fam. 7, 26, 1:

    instrumenta animi,

    id. Rep. 3, 3:

    nec vero habere virtutem satis est, quasi artem aliquam, nisi utare,

    id. ib. 1, 2:

    in populos perpetuam potestatem,

    id. ib. 2, 27; cf.:

    in populum vitae necisque potestatem,

    id. ib. 3, 14; so,

    potestatem,

    id. ib. 2, 29; 32;

    36: eo plus auctoritatis,

    id. ib. 3, 16:

    ornamenta dicendi,

    id. de Or. 2, 28, 122; cf.:

    summam prudentiam summamque vim dicendi,

    id. ib. 1, 20, 89:

    Q. Lucilius Balbus tantos progressus habebat in Stoicis, ut, etc.,

    id. N. D. 1, 6, 15:

    neque quem usum belli haberent aut quibus institutis uterentur, reperiri poterat,

    Caes. B. G. 4, 20 fin.:

    nonnullam invidiam ex eo, quod, etc.,

    Cic. de Or. 2, 70, 283: nimiam spem, Cato ap. Gell. 13, 17, 1:

    spem in fide alicujus,

    Cic. Inv. 1, 39, 71; cf.:

    tantum spei ad vivendum,

    id. Att. 15, 20, 2; id. N. D. 3, 6, 14; cf.

    also: summam spem de aliquo,

    id. Lael. 3, 11:

    odium in equestrem ordinem,

    id. Clu. 55, 151:

    metum,

    Prop. 3, 11 (4, 10), 6: consolationem [p. 834] semper in ore atque in animo, Cic. Fam. 5, 16, 2; cf. Varr. L. L. 6, § 56 Mull.:

    rogavi, ut diceret, quid haberet in animo,

    Cic. Att. 8, 10:

    neque modum neque modestiam victores habere,

    observe no bounds, Sall. C. 11, 4;

    v. modus: haec habebam fere, quae te scire vellem,

    Cic. Att. 1, 6; cf.:

    haec habui de amicitia quae dicerem,

    this is what I had to say, id. Lael. 27 fin.: fidem, gratiam, honorem, rationem; v. these nouns.—In a play on the word lumen: Arge, jaces; quodque in tot lumina lumen habebas Exstinctum est, the light for so many lights ( eyes), Ov. M. 1, 720.—
    (β).
    With inf. (analog. to the Gr. echô), to have something to do, be able to do something:

    habeo etiam dicere quem contra morem majorum dejecerit, etc.,

    Cic. Rosc. Am. 35, 100:

    de re publica nihil habeo ad te scribere,

    id. Att. 2, 22, 6.—So with inf. or with the part. fut. pass. (ante-class. and post-Aug.), to have or be obliged to do something, I must do something:

    rogas, ut id mihi habeam curare,

    Varr. R. R. 1, 1, 2:

    filius hominis, quod carne indui haberet in terra,

    Lact. 4, 12, 15:

    habemus humiliare eum in signo,

    id. 4, 18, 22:

    quod plurimae haereses haberent existere,

    id. 4, 30, 2:

    etiam Filius Dei mori habuit,

    Tert. Hab. Mul. 1:

    si inimicos jubemur diligere, quem habemus odisse?

    id. Apol. 37:

    de spatiis ordinum eatenus praecipiendum habemus, ut intelligant agricolae, etc.,

    Col. 5, 5, 3:

    praesertim cum enitendum haberemus, ut, etc.,

    Plin. Ep. 1, 8, 12:

    si nunc primum statuendum haberemus,

    Tac. A. 14, 44:

    cum respondendum haberent,

    id. Or. 36.—
    B.
    Of inanim. or abstr. subjects:

    prima classis LXXXVIII. centurias habeat,

    Cic. Rep. 2, 22:

    locus ille nihil habet religionis,

    id. Leg. 2, 22, 57:

    humani animi eam partem, quae sensum habeat,

    id. Div. 1, 32, 70:

    animus incorruptus agit atque habet cuncta, neque ipse habetur,

    Sall. J. 2, 3:

    divinus animus mortale nihil habuit, Cic. Scaur. § 50: habet statum res publica de tribus secundarium,

    id. Rep. 1, 42; cf.:

    nullum est genus illarum rerum publicarum, quod non habeat iter ad finitimum quoddam malum,

    id. ib. 1, 28:

    ipsa aequabilitas est iniqua, cum habeat nullos gradus dignitatis,

    id. ib. 1, 27:

    nulla alia in civitate...ullum domicilium libertas habet,

    id. ib. 1, 31:

    nostri casus plus honoris habuerunt quam laboris,

    id. ib. 1, 4; cf.:

    viri excellentis ancipites variique casus habent admirationem,

    id. Fam. 5, 12, 5:

    habet etiam amoenitas ipsa illecebras multas cupiditatum,

    id. Rep. 2, 4:

    quid habet illius carminis simile haec oratio?

    id. ib. 1, 36:

    magnam habet vim disciplina verecundiae,

    id. ib. 4, 6 et saep.:

    quomodo habere dicimur febrem, cum illa nos habeat,

    Sen. Ep. 119 med.; cf.:

    animalia somnus habebat,

    Verg. A. 3, 147; Ov. M. 7, 329:

    me somno gravatum Infelix habuit thalamus,

    Verg. A. 6, 521; cf.:

    non me impia namque Tartara habent,

    id. ib. 5, 734:

    habentque Tartara Panthoiden,

    Hor. C. 1, 28, 9:

    qui (metus) major absentes habet,

    id. Epod. 1, 18; Sen. Const. Sap. 7:

    et habet mortalia casus,

    Luc. 2, 13:

    terror habet vates,

    Stat. Th. 3, 549.
    II.
    In partic.
    A.
    Pregn., to have or possess property (mostly absol.):

    miserum istuc verbum et pessumum'st, habuisse et nihil habere,

    Plaut. Rud. 5, 2, 34; cf. Ter. Ad. 4, 7, 10: qui habet, ultro appetitur: qui est pauper, aspernatur, Cic. Fragm. ap. Prisc. p. 792 P.:

    habet idem in nummis, habet idem in urbanis praediis,

    Cic. Verr. 2, 3, 86, § 199; so,

    in nummis,

    id. Att. 8, 10:

    in Salentinis aut in Brutiis,

    i. e. to have possessions, id. Rosc. Am. 46, 132; cf. id. Verr. 2, 5, 18, § 45: nos quod simus, quod habeamus, etc., Curius ap. Cic. Fam. 7, 29, 1:

    et belli rabies et amor successit habendi,

    Verg. A. 8, 327; cf.:

    amore senescit habendi,

    Hor. Ep. 1, 7, 85; Phaedr. 3 prol. 21; Juv. 14, 207: quid habentibus auri nunquam exstincta sitis? Sil. 5, 264; so, habentes = hoi echontes, the wealthy, Lact. 5, 8, 7. —
    2. (α).
    With an objectclause:

    de Alexandrina re tantum habeo polliceri, me tibi cumulate satisfacturum,

    Cic. Fam. 1, 5, 3:

    de re publica nihil habeo ad te scribere,

    id. Att. 2, 22, 6:

    haec fere dicere habui de natura deorum,

    this is the substance of what I had to say, id. N. D. 3, 39, 93; cf.:

    quid habes igitur dicere de Gaditano foedere?

    id. Balb. 14, 33:

    habeo etiam dicere, quem de ponte in Tiberim dejecerit,

    id. Rosc. Am. 35, 100:

    illud affirmare pro certo habeo, etc.,

    Liv. 44, 22, 4:

    sic placet, an melius quis habet suadere?

    Hor. Epod. 16, 23.—
    (β).
    With a relat.-clause (usually with a negative: non habeo, quid faciam;

    or: nihil habeo, quod faciam, dicam, etc.): de quibus habeo ipse, quid sentiam: non habeo autem, quid tibi assentiar,

    Cic. N. D. 3, 25, 64:

    de pueris quid agam, non habeo,

    id. Att. 7, 19:

    usque eo quid arguas non habes,

    id. Rosc. Am. 15, 45:

    quid huic responderet, non habebat,

    id. Mur. 12, 26:

    nec quid faceret habebat,

    id. Verr. 2, 4, 23, § 51; id. Off. 2, 2, 7:

    qui, quo se reciperent, non haberent,

    Caes. B. G. 4, 38, 2:

    nihil habeo, quod ad te scribam,

    Cic. Att. 7, 19:

    nil habeo, quod agam,

    Hor. S. 1, 9, 19; and:

    nihil habeo, quod cum amicitia Scipionis possim comparare,

    Cic. Lael. 27, 103.—
    B.
    To have in use, make use of, use (very rare, for the usual uti, opp. abuti):

    anulus in digito subter tenuatur habendo,

    i. e. by use, by wearing, Lucr. 1, 312; cf.:

    aera nitent usu: vestis bona quaerit haberi,

    Ov. Am. 1, 8, 51:

    quippe quas (divitias) honeste habere licebat, abuti per turpitudinem properabant,

    Sall. C. 13, 2 Kritz; cf.:

    magnae opes innocenter paratae et modeste habitae,

    Tac. A. 4, 44.—Hence,
    2.
    To hold, use, wield, handle, manage:

    nec inmensa barbarorum scuta, enormis hastas, inter truncos arborum perinde haberi quam pila,

    Tac. A. 2, 14.— Trop.:

    quo modo rem publicam habuerint (majores), disserere,

    Sall. C. 5, 9; cf.:

    reipublicae partes,

    Tac. A. 4, 6 init.
    C.
    To hold or keep a person or thing in any condition; to have, hold, or regard in any light:

    aliquem in obsidione,

    Caes. B. C. 3, 31, 3:

    aliquem in liberis custodiis,

    Sall. C. 47, 3; so,

    aliquem in custodiis,

    id. ib. 52, 14:

    aliquem in vinculis,

    id. ib. 51 fin.;

    for which also: in custodiam habitus,

    i. e. put into prison and kept there, Liv. 22, 25; Tac. H. 1, 87; cf.:

    quo facilius omne Hadriaticum mare in potestatem haberet,

    Caes. B. C. 1, 25 Oud. N. cr. (al. in potestate):

    cum talem virum in potestatem habuisset,

    Sall. J. 112 fin. Kritz N. cr.:

    quae res eos in magno diuturnoque bello inter se habuit,

    id. ib. 79, 3:

    alios in ea fortuna haberent, ut socii esse quam cives mallent,

    Liv. 26, 24:

    aegros in tenebris,

    Cels. 3, 18:

    aquam caelestem sub dio in sole,

    Col. 12, 12, 1:

    in otio militem,

    Liv. 39, 2, 6; cf.:

    legiones habebantur per otium,

    Tac. H. 1, 31:

    externa sine cura habebantur,

    id. A. 1, 79 init.:

    exercitus sine imperio et modestia habitus,

    Sall. J. 44, 1:

    quos ille postea magno in honore habuit,

    Caes. B. C. 1, 77, 2;

    for which: quos praecipuo semper honore Caesar habuit,

    id. B. G. 5, 54, 4:

    habeo Junium (mensem) et Quintilem in metu,

    i. e. I fear, Cic. Att. 6, 1, 14.— So with an adj. or a perf. part., to denote a lasting condition:

    ita me mea forma habet sollicitum,

    Plaut. Most. 4, 2, 95 Lorenz; id. Men. 4, 2, 12; 21:

    miserrimum ego hunc habebo amasium,

    id. Cas. 3, 3, 27 al.:

    laetum Germanicum,

    Tac. A. 2, 57; 65:

    sollicitum habebat cogitatio,

    Cic. Fam. 7, 3, 1; 2, 16, 2.—Hence,
    2.
    With a double object, esp. freq. with the part. perf. pass., to have, hold, or possess a person or thing in any quality or capacity, as any thing; to have, hold, or possess an action as completed, finished (a pregn. circumlocution for the perf.):

    cum haberet collegam in praetura Sophoclem,

    Cic. Off. 1, 40, 144; cf. Quint. 10, 1, 93:

    an heredem habuerit eum, a quo, etc.,

    id. 7, 2, 37:

    istaec illum perdidit assentatio, nam absque te esset, ego illum haberem rectum ad ingenium bonum,

    Plaut. Bacch. 3, 3, 8:

    cur ergo unus tu Apollonidenses miseriores habes quam pater tuus habuit umquam?

    Cic. Fl. 29, 71:

    obvium habuerunt patrem,

    Quint. 7, 1, 29:

    reliquas civitates stipendiarias,

    Caes. B. G. 1, 30, 3:

    quod (cognomen) habes hereditarium,

    Cic. Rep. 6, 11:

    quae habuit venalia,

    id. Verr. 2, 3, 62, § 144; Brut. ap. Cic. Fam. 11, 11, 1:

    qui auro habeat soccis suppactum solum,

    Plaut. Bacch. 2, 3, 98:

    me segregatum habuisse, uxorem ut duxit, a me Pamphilum,

    have kept him away, aloof, Ter. Hec. 5, 1, 25; cf.:

    inclusum in curia senatum habuerunt,

    Cic. Att. 6, 2, 8:

    (Romulus) habuit plebem in clientelas principum descriptam,

    id. Rep. 2, 9: satis mihi videbar habere cognitum Scaevolam ex iis rebus, quas, etc., id. Brut. 40, 147; cf.:

    si nondum eum satis habes cognitum,

    id. Fam. 13, 17, 3; ib. 15, 20 fin.: fidem spectatam jam et diu cognitam, id. Div. ap. Caecil. 4, 11:

    decumas ad aquam deportatas,

    id. Verr. 2, 3, 14, § 36:

    domitas habere libidines,

    id. de Or. 1, 43, 194:

    omnes philosophiae notos et tractatos locos,

    id. Or. 33, 118; id. Rep. 2, 6:

    innumerabilia, quae collecta habent Stoici,

    id. Div. 2, 70, 145: quantum in acie tironi sit committendum, nimium saepe expertum habemus, Planc. ap. Cic. Fam. 10, 24, 3:

    quare velim ita statutum habeas, me, etc.,

    Cic. Fam. 6, 2, 1: habeo absolutum suave epos ad Caesarem, id. Q. Fr. 3, 9, 6:

    in adversariis scriptum habere (nomen),

    id. Rosc. Com. 3, 9:

    de Caesare satis dictum habebo,

    id. Phil. 5, 19, 52:

    bellum habere susceptum,

    id. Agr. 2, 6, 14:

    quam (domum) tu iam dimensam et exaedificatam animo habebas,

    id. Att. 1, 6, 1:

    ut omnes labores, pericula consueta habeam,

    Sall. J. 85, 7:

    compertum ego habeo,

    id. Cat. 58, 1; cf. Nep. Att. 17 fin.; 18, 1: neque ea res falsum ( part. perf. pass.) me habuit, Sall. J. 10, 1 al. From this use is derived the compound perf. of the Romance languages: ho veduto, j'ai vu, qs. habeo visum, I have seen).—
    3.
    Also, with a double object, to make, render:

    praecipit ut dent operam, uti eos quam maxime manifestos habeant,

    Sall. C. 41, 5:

    qui pascua publica infesta habuerant,

    Liv. 39, 29, 9; 34, 36, 3:

    necdum omnia edita facinora habent,

    id. 39, 16, 3; 31, 42, 1:

    anxium me et inquietum habet petitio Sexti,

    Plin. Ep. 2, 9, 1:

    sed Pompeium gratia impunitum habuit,

    kept, Vell. 2, 1, 5.—
    4.
    Hence:

    in aliquo (aliqua re), aliquem (aliquid) habere (rare): ea si fecissem, in vestra amicitia exercitum, divitias, munimenta regni me habiturum,

    Sall. J. 14, 1:

    in vobis liberos, parentes, consanguineos habeo,

    Curt. 6, 9, 12:

    majora in eo obsequia habiturus,

    Just. 8, 6, 6; cf. Cic. Fam. 2, 16, 5.—
    5.
    To have or hold a person in any manner, to treat, use:

    is, uti tu me hic habueris, proinde illum illic curaverit,

    Plaut. Capt. 2, 2, 64:

    equitatu agmen adversariorum male habere et carpere,

    Caes. B. C. 1, 63, 2; cf. Cels. 3, 20; 3, 21:

    exercitum luxuriose nimisque liberaliter habere,

    Sall. C. 11, 5 Kritz; cf.:

    eos ille non pro vanis hostibus, ut meriti erant, sed accurate et liberaliter habuit,

    id. J. 103, 5; 113, 2:

    Fabiis plurimi (saucii) dati, nec alibi majore cura habiti,

    Liv. 2, 47, 12; 29, 8, 6; 37, 34, 5:

    video quam molliter tuos habeas,

    Plin. Ep. 5, 19, 1:

    militant vobiscum, qui superbe habiti rebellassent,

    Curt. 8, 8, 11:

    virgines tam sancte habuit,

    id. 3, 12, 21; 4, 10, 33:

    male habere aliquem,

    Nep. Eum. 12, 1:

    neque conjugem et filium ejus hostiliter haberi,

    Tac. A. 2, 10.—
    6.
    With se, and sometimes mid. or neut., to hold or keep himself or itself in a certain manner, i. e. to be constituted or situated, to find one's self, to be, in any manner.
    (α).
    Habere se:

    Tironem Patris aegrum reliqui...et quamquam videbatur se non graviter habere, tamen sum sollicitus, etc.,

    Cic. Att. 7, 2, 3:

    praeclare te habes, cum, etc.,

    id. Verr. 2, 2, 61, § 149:

    ipsi se hoc melius habent quam nos, quod, etc.,

    id. Att. 11, 7, 4:

    Bene habemus nos,

    id. ib. 2, 8, 1:

    ego me bene habeo,

    am well, Tac. A. 14, 51: praeclare se res habeat ( is well), si, etc., Cic. de Or. 1, 25, 114:

    male se res habet, cum, quod virtute effici debet, id tentatur pecunia,

    id. Off. 2, 6, 22; cf. id. de Or. 2, 77, 313:

    quae cum ita se res haberet, tamen, etc.,

    id. Verr. 2, 2, 50, § 124; cf.:

    ita se res habet, ut ego, etc.,

    id. Quint. 1, 2:

    sic profecto res se habet,

    id. de Or. 2, 67, 271:

    scire aveo, quomodo res se habeat,

    id. Att. 13, 35, 2; cf. id. de Or. 2, 32, 140:

    ut se tota res habeat,

    id. Verr. 2, 2, 5, § 15; cf.:

    ut meae res sese habent,

    Ter. Phorm. 5, 4, 1.—
    (β).
    Mid.:

    virtus clara aeternaque habetur,

    exhibits itself, is, continues, Sall. C. 1, 4:

    sicuti pleraque mortalium habentur,

    as for the most part happens in human affairs, id. ib. 6, 3.—
    (γ).
    Neutr. (as also the Gr echô): Tullia nostra recte valet: Terentia minus belle habuit, Dolab. ap. Cic. Fam. 9, 9, 1:

    volui animum tandem confirmare hodie meum, Ut bene haberem filiae nuptiis,

    I might enjoy myself, Plaut. Aul. 2, 8, 2: qui bene habet suisque amicis est volup, id. [p. 835] Mil. 3, 1, 130:

    bene habent tibi principia,

    Ter. Phorm. 2, 3, 82:

    bene habet: jacta sunt fundamenta defensionis,

    it is well, Cic. Mur. 6, 14; Liv. 8, 6:

    magnum narras, vix credibile! atqui sic habet,

    so it is, it is even so, Hor. S. 1, 9, 53: illasce sues sanas esse habereque recte licere spondesne? Formula emendi, ap. Varr. R. R. 2, 4, 5; 2, 3, 5.—
    D.
    To hold, account, esteem, consider, regard a person or thing in any manner or as any thing; to think or believe a person or thing to be so or so:

    aliquem fidelem sibi habere,

    Plaut. Bacch. 3, 3, 87:

    deos aeternos et beatos,

    Cic. N. D. 1, 17, 45:

    id habent hodie vile et semper habuerunt,

    id. Balb. 22, 51:

    maximam illam voluptatem habemus, quae, etc.,

    id. Fin. 1, 11, 37:

    eum nos ut perveterem habemus... nec vero habeo quemquam antiquiorem,

    id. Brut. 15, 61:

    Ut et rex et pater habereter omnium,

    id. Rep. 1, 36; 2, 21:

    parentem Asiae et dici et haberi,

    id. Q. Fr. 1, 1, 10 fin.:

    eos dicit esse habitos deos, a quibus, etc.,

    id. N. D. 1, 15, 38:

    cum esset habendus rex, quicumque genere regio natus esset,

    id. Rep. 1, 33; cf. id. ib. 2, 12 fin.: non habeo nauci Marsum augurem, Poet. ap. Cic. Div. 1, 58, 132:

    cujus auctoritas in iis regionibus magni habebatur,

    Caes. B. G. 4, 21, 7:

    nihil pensi habere,

    Quint. 11, 1, 29; cf.

    also: an perinde habenda sit haec atque illa,

    id. 7, 3, 11:

    sese illum non pro amico, sed pro hoste habiturum,

    Caes. B. G. 1, 44, 19; so,

    aliquem pro hoste,

    Liv. 2, 20; Curt. 6, 2 al.:

    nisi in provincia relictas rationes pro relatis haberem,

    Cic. Fam. 5, 20, 2:

    licet omnia Italica pro Romanis habeam,

    Quint. 1, 5, 56; 12, 10, 73:

    istuc jam pro facto habeo,

    Cic. Att. 13, 1, 2:

    Pompeium pro certo habemus per Illyricum proficisci in Galliam,

    to consider as certain, id. ib. 10, 6 fin.:

    id obliviscendum, pro non dicto habendum,

    Liv. 23, 22, 9:

    hoc velim in maximis rebus et maxime necessariis habeas,

    Cic. Att. 5, 5 fin.:

    aliquem in deorum numero,

    id. N. D. 1, 14, 36:

    aliquem in hostium numero,

    Caes. B. G. 1, 28, 1:

    aliquem suorum In numero,

    Hor. S. 2, 6, 41;

    for which also: hostium numero haberi,

    Cic. Att. 11, 6, 6:

    numero impiorum ac sceleratorum haberi,

    Caes. B. G. 6, 13, 7; cf. also Quint. 3, 7, 2:

    quem Aegyptii nefas habent nominare,

    Cic. N. D. 3, 22, 56:

    mutare nefas habent,

    Quint. 12, 8, 6:

    nec tamen est habendum religioni, nocentem aliquando defendere,

    to scruple, make a conscience of, Cic. Off. 2, 14, 51; cf.:

    nec eam rem habuit religioni,

    id. Div. 1, 35, 77:

    quando tu me bene merentem tibi habes despicatui,

    you despise, Plaut. Men. 4, 3, 19:

    non sic ludibrio tuis factis habitus essem,

    Ter. Hec. 4, 1, 11.—Hence: sic habeto, or sic habeas aliquid, or with an object-clause, hold or judge thus, be convinced or persuaded, believe, know:

    sed hoc nihil ad te: illud velim sic habeas, uod intelliges, etc.,

    Cic. Fam. 3, 13, 2:

    unum hoc sic habeto: si, etc.,

    id. ib. 2, 6 fin.:

    sic habeto: omnibus, etc.,

    id. Rep. 6, 13:

    enitere et sic habeto, non esse te mortalem, sed corpus hoc,

    id. ib. 6, 24; so with an object-clause, id. Fam. 2, 10, 1; 16, 4, 4.—Without sic:

    id primum ergo habeto, non sine magna causa, etc.,

    Cic. Fam. 13, 29, 2:

    tantum habeto, civem egregium esse Pompeium, etc.,

    id. ib. 2, 8, 2.—
    2.
    To take, accept, bear, submit to, endure:

    neque cuiquam mortalium injuriae suae parvae videntur: multi eas gravius aequo habuere,

    Sall. C. 51, 11:

    egestas facile habetur sine damno,

    id. ib. 6, 37:

    quae in praesens Tiberius civiliter habuit, sed, etc.,

    Tac. A. 4, 21:

    neque tantum maleficium impune habendum,

    id. ib. 3, 70;

    12, 48: nec ita aegre habuit filium id pro parente ausum,

    Liv. 7, 5, 7 Weissenb.—
    E.
    To hold, have possession of, occupy, a place:

    urbem Romam condidere atque habuere initio Trojani,

    Sall. C. 6, 1:

    qui mortales initio Africam habuerint,

    id. J. 17, 7; 18, 1; cf.

    Siciliam et Sardiniam per legatos habuit,

    rule, administer, Flor. 4, 2, 22:

    urbem Romanam a principio reges habuere,

    Tac. A. 1, 1:

    Hispaniae tribus legionibus habebantur,

    id. ib. 4, 5; 12, 54.—
    2.
    More freq. neutr., to dwell, live anywhere (perh. only ante-class.; in good prose habito is used instead): quae Corinthum arcem altam habetis, Enn. ap. Cic. Fam. 7, 6, 1 (Trag. v. 294 Vahl.):

    ille geminus qui Syracusis habet,

    Plaut. Men. prol. 69: quis istic habet? id. Bacch. 1, 2, 6:

    ubi nunc adulescens habet?

    id. Trin. 1, 2, 156:

    apud aedem Junonis Lucinae, ubi aeditumus habere solet,

    Varr. L. L. 5, § 50 Mull.; cf.:

    situm formamque et universorum castrorum et partium, qua Poeni, qua Numidae haberent...specularentur,

    Liv. 30, 4, 2 (but v. Weissenb. ad loc.).—
    F.
    To spend, pass (time, etc.):

    aetatem procul a republica,

    Sall. C. 4, 1:

    vitam,

    id. ib. 51, 12 al.—
    G.
    To have in one's mind, to know, be acquainted with:

    siquidem istius regis (Anci) matrem habemus, ignoramus patrem,

    Cic. Rep. 2, 18 fin.: habes consilia nostra;

    nunc cognosce de Bruto,

    there you have, such are, id. Att. 5, 21, 10:

    habetis igitur primum ortum tyranni,

    id. Rep. 2, 27:

    habetis sermonem bene longum hominis,

    id. de Or. 2, 88, 361; cf.

    also: habes nostras sententias,

    Suet. Claud. 4:

    habes, quae fortissime de beata vita dici putem,

    Cic. Tusc. 5, 28 fin.; cf. id. de Or. 2, 71, 291. —
    H.
    To have as a habit, peculiarity, or characteristic:

    habebat hoc omnino Caesar: quem plane perditum aere alieno egentemque cognorat, hunc in familiaritatem libentissime recipiebat,

    Cic. Phil. 2, 32, 78; id. Pis. 32, 81.—
    K.
    To hold, to make, do, perform, prepare, utter, pronounce, produce, cause:

    alium quaerebam, iter hac habui,

    made, directed, Ter. Eun. 5, 9, 35; cf.:

    ex urbe profectus iter ad legiones habebat,

    Caes. B. C. 1, 14, 3; so,

    iter,

    id. ib. 1, 51, 1; 3, 11, 2; 3, 106, 1; Cic. Q. Fr. 2, 6, 2:

    vias,

    Luc. 2, 439:

    C. Cato contionatus est, comitia haberi non siturum, si, etc.,

    to be held, Cic. Q. Fr. 2, 6, 6:

    senatum,

    id. ib. 2, 13, 3; id. Fam. 1, 4, 1; Caes. B. C. 1, 2, 1:

    concilia,

    id. B. G. 5, 53, 4:

    contionem,

    Cic. Att. 4, 1, 6:

    censum,

    id. Verr. 2, 2, 55, § 138:

    delectum (militum),

    id. Phil. 5, 12, 31; id. Fam. 15, 1 fin.; Caes. B. G. 6, 1;

    v. delectus: ludos,

    Suet. Rhet. 1:

    sermonem,

    Cic. Tusc. 1, 24, 57; cf.:

    orationem,

    to deliver, id. Rep. 1, 46:

    multis verbis ultro citroque habitis,

    id. ib. 6, 9 fin.:

    disputationem,

    id. ib. 1, 7; Caes. B. G. 5, 30, 1:

    dialogum,

    Cic. Att. 2, 9, 1:

    verba,

    id. de Or. 2, 47, 190:

    querelam de aliquo apud aliquem,

    id. Q. Fr. 1, 2, 1, § 2:

    controversiam de fundo cum aliquo,

    id. Fam. 13, 69, 2 et saep.:

    deinde adventus in Syriam primus equitatus habuit interitum,

    caused, occasioned, Cic. Prov. Cons. 4, 9; cf. id. Div. 2, 46, 96:

    latrocinia nullam habent infamiam, quae extra fines cujusque civitatis fiunt,

    Caes. B. G. 6, 23, 6.—
    L.
    Habere in animo (or simply animo), with an objectclause, to have in mind, to intend, to be disposed, inclined to do any thing (=propositum habere, constituisse, decrevisse):

    istum exheredare in animo habebat,

    Cic. Rosc. Am. 18, 52; id. Att. 1, 17, 11:

    hoc (flumen) neque ipse transire in animo habebat neque hostes transituros existimabat,

    Caes. B. G. 6, 7, 5:

    neque bello eum invadere animo habuit,

    Liv. 44, 25, 1 dub (al. in animo), v. Drak. ad h. l.—
    M.
    Habere sibi or secum aliquid, to keep to one's self (lit. and trop.):

    clamare coeperunt, sibi ut haberet hereditatem,

    Cic. Verr. 2, 2, 19, § 47:

    per vindicationem his verbis legamus: DO LEGO, CAPITO, SUMITO, SIBI HABETO,

    Ulp. Fragm. 24, 3; cf. ib. § 5; Gai. Inst. 2, 209.—So the formula used in divorces:

    res tuas tibi habeas or habe,

    Plaut. Am. 3, 2, 47; Sen. Suas. 1, § 7:

    illam suam suas res sibi habere jussit ex duodecim tabulis,

    Cic. Phil. 2, 28, 69. —Comic. transf.:

    apage sis amor: tuas tibi res habeto,

    Plaut. Trin. 2, 1, 32.— Trop.:

    secreto hoc audi, tecum habeto, ne Apellae quidem liberto tuo dixeris,

    Cic. Fam. 7, 25, 2:

    verum haec tu tecum habeto,

    id. Att. 4, 15, 6.—
    N.
    Of a sweetheart, to have, to possess, enjoy:

    postquam nos Amaryllis habet, Galatea reliquit,

    Verg. E. 1, 31; Tib. 1, 2, 65; Prop. 3, 8 (4, 7), 22:

    duxi, habui scortum,

    Plaut. Bacch. 4, 10, 6; Ter. And. 1, 1, 58: cum esset objectum, habere eum Laida;

    habeo, inquit, non habeor a Laide,

    Cic. Fam. 9, 26, 2.—
    O.
    Gladiatorial t. t., of a wounded combatant: hoc habet or habet, he has that (i. e. that stroke), he is hit:

    desuper altus equo graviter ferit atque ita fatur: Hoc habet,

    Verg. A. 12, 296; Prud. Psych. 53.—
    2.
    Transf.:

    hoc habet: reperi, qui senem ducerem,

    Plaut. Most. 3, 2, 26; id. Rud. 4, 4, 99: egomet continuo mecum;

    Certe captus est! Habet!

    Ter. And. 1, 1, 56 (id est vulneratus est. Habet enim qui percussus est: et proprie de gladiatoribus dicitur, Don.).—Hence: hăbĭtus, a, um, P. a., held or kept in a certain condition, state, humor (ante-class.).
    A.
    In gen.
    1.
    Lit.: equus nimis strigosus et male habitus, Massur. Sabin. ap. Gell. 4, 20, 11; v. in the foll.—
    2.
    Trop.:

    ut patrem tuum vidi esse habitum, diu etiam duras (lites) dabit,

    Ter. Heaut. 2, 4, 22.—
    B.
    In partic., physically, well kept, well conditioned, fleshy, corpulent:

    corpulentior videre atque habitior,

    Plaut. Ep. 1, 1, 8:

    si qua (virgo) est habitior paulo, pugilem esse aiunt, deducunt cibum,

    Ter. Eun. 2, 3, 23: (censores) equum nimis strigosum et male habitum, sed equitem ejus uberrimum et habitissimum viderunt, etc., Massur. Sabin. ap. Gell. 4, 20, 11.

    Lewis & Short latin dictionary > habeo

  • 83 habeo

    habeo, uī, itum, ēre, das deutsche haben und halten, I) eig.: A) im engern Sinne: 1) an sich (in der Hand, am Halse usw.) haben = halten, führen, tragen, a) übh.: iaculum, quod manibus habemus, Ov.: coronam alteram in capite, alteram in collo, Cic.: anulum in digito, Ter.: fenum in cornu, Hor. (s. fēnum): vestis bona quaerit haberi, getragen zu werden, Ov. – v. Lebl., arma hic paries habebit, Hor.: nulla taberna meos habeat neque pila libellos, in keinem Buchladen, an keinem Pfeiler mögen meine Schriften feil hängen, Hor.: altera vestes ripa meas habuit, auf dem andern Ufer lagen meine Kleider, Ov. – b) als wesentlichen Bestandteil an sich haben, quae feminae duplices papillas habent, Cic. fr.: hos habuit vultus, Ov. – v. Lebl., pedum calidus pulvis vestigia habebat, Ov.: pars secreta domus tres habuit thalamos, Ov.: tunicae manicas habent, Verg.: tabulae habentes clavorum cacumina, Val. Max. – c) = führen, handhaben, tractantes ferrum et arma habentes parēre, Iustin.: nec immensa barbarorum scuta perinde haberi quam pila et gladios, Tac. – d) halten = hinhalten, dorsum ad lucem (gegen das L.), Augustin. conf. 4, 16.

    2) von Örtl. = in seinem Bereiche aufgenommen haben, umschließen, festgebannt halten, me confectum curis infelix habuit thalamus, Verg.: me quoque pontus haberet, Ov.: Tartara habent Pantoiden, Hor.

    3) von Schriften in bezug auf ihren Inhalt, wie haben = enthalten, nihil enim (epistula) habebat, quod non vel in contione recte legi posset, Cic.: editio habebit omnia, Quint.: quod nulla annalium memoria habeat, Liv.: pro C. Cornelio et Tito Annio Quintum Acilium et C. Herennium habent quidam annales, Liv.

    B) im weitern Sinne: 1) (wie εχειν), im Besitze-, in seiner Gewalt haben, a) = als Bewohner innehaben, bewohnen, Capuam, Liv.: silvas, Flor.: moenia, Verg.: urbem, Sall. Vgl. Korte Sall. Cat. 6, 1. – b) als Feind besetzt halten, hostis habet muros, Verg.: hostis habet portus, Val. Flacc. Vgl. Burmann Val. Flacc. 3, 45. – c) als Herrscher im Besitze haben, beherrschen (vgl. Duker Flor. 4, 2, 22. Korte Sall. Cat. 6, 1), urbem Romam a principio reges habuere, Tac.: Siciliam et Sardiniam per legatos, verwalten, Flor.: habeo, non habeor a Laide (εχω, ἀλλ᾽ ουκ εχομαι), v. Geliebten, Cic. – animus habet cuncta neque ipse habetur, Sall.: ventis aëra habendum permittere, zum Beherrschen überlassen, Ov. – d) wirklich im Besitze, in Händen, als Eigentum haben, α) = besitzen (während streng juristisch tenere = physisch besitzen, possidere = rechtlich besitzen, s. Florentin. dig. 46, 4, 18 tu meum habes, tenes, possides, u. bildl., Plin. ep. 1, 16, 1 totum me tenet, habet, possidet; u. korresp. mit possidere b. Phaedr. 4, 4, 10 sq.), gemmas, argentum, Hor.: vectigalia magna divitiasque, Hor.: honeste divitias, modeste opes, besitzen u. gebrauchen, einen edlen usw. Gebrauch machen von usw., Sall. u. Tac.: pretium habes, du hast deinen Lohn weg, Hor.: quod habet (Ggstz. quod ei deest), Sen.: me enim tabulas tuas habere (in Händen haben) et proferre oportuit, Cic. – ex animi sententia uxorem h., Cic.: quid mulieris uxorem habes? was hast du für ein Weibsbild zur Frau? Ter.: Roma poëtas habet, Hor. – absol. (wie εχειν) = Besitz ( Besitzungen) haben, ansässig sein, Vermögen haben, wohlhabend sein (vgl. Gräve u. Korte Cic. ep. 7, 29, 2. Drak. Sil. 5, 264. Burmann Phaedr. 3. prol. 21), habere in Bruttiis, Cic., in Veiente agro, Liv.: habet idem in nummis, habet in praediis urbanis, er hat etwas an barem Gelde, er hat einige Besitzungen bei der Stadt, Cic.: nos quod simus, quod habeamus, id omne abs te habere, Cur. in Cic. ep.: habendi cupiditas, Habsucht, Rutil. Lup.; dass. habendi amor, Verg. u.a.; u. habendi cupido, cura, studium, Plin. ep., Phaedr. u. Aur. Vict. (vgl. Drak. u. Burmann a. a. O.): dass. qui habet (der Reiche), ultro appetitur; qui est pauper, aspernatur, Nep. fr. 5, 4: u. habentes ( wie οἱ εχοντες) = die Wohlhabenden, Ggstz. non habentes (οἱ ουκ εχοντες) = die Armen, Lact. 5, 8, 7. – β) wie εχειν u. unser haben = in Besitz nehmen, erlangen, bekommen, anne habebit ariola? Dae. non feret, Plaut.: quam ille se habiturum non dubitabat, Nep. – γ) habere alqd sibi, etwas für sich haben = behalten (s. Matthiä Cic. Sull. 26), sibi hereditatem, Cic.: sibi haberent honores, sibi imperia, sibi provincias, Cic. – dah. die Ehescheidungsformel: res tuas tibi habeas od. habe od. habeto, behalte od. nimm deine Sachen für dich, Plaut. Amph. 928. Sen. suas. 1, 7; contr. 2, 5 (13), 9. Apul. met. 5, 26: istam suas res sibi habere iussit, heißt sie für sich geschieden leben, Cic. Phil. 2, 69: scherzh. übtr., apage sis amor; tuas tibi res habeto, wir sind geschiedene Leute, Plaut. trin. 267 L. – e) Tiere zur Zucht, Benutzung, zum Unterhalt usw. haben, halten (s. Burmann Phaedr. 3, 3, 4), pecus, Varro, Verg. u.a.: habens quidam pecora, ein Viehbesitzer, Viehzüchter, Phaedr.: canes potius acres paucos quam multos, Varro. – u. f) eine Person zu irgend einem Zwecke bei sich haben, domi divisores, Cic. ad Att. 1, 16, 12. – bes. alqam, Plaut. u.a.: quis heri habuit Chrysidem? Ter. Vgl. Westerhof Ter. Andr. 1, 1, 58. – g) übh. in seiner Gewalt haben, habesne hominem? hast du ihn (ertappt)? Ph. Quidni habeam! Ter.: u. bildl., habeo viros, ich habe sie (= ich kenne nun ihre Gesinnung), Phaedr.

    2) in irgend einer äußern Lage dauernd haben, halten, a) in seiner Umgebung, alqm secum, bei od. um sich haben, Nep.: alqm ad manum, bei der Hand (zu seinen Diensten) haben, Nep.: catervas flagitiosorum circum se, Sall.: in partibus Pallantem, auf seiner Seite haben, Tac. – b) an einem Orte usw. halten = bleiben-, stehen lassen, aegros in tenebris, Cels.: milites in stativis castris, Sall.: exercitum inter hiberna Romanorum, Sall.: pecora et armenta inter silvas, Iustin.: aquam caelestem sub dio in sole, Col.: bildl., pudicitiam in propatulo, öffentlich feilbieten, Sall.: arma procul, die W. fern halten = den Krieg vermeiden, Tac. – dah. c) mit dem Nbbgr. der gehemmten Bewegung, wie halten = festhalten, senatum in curia inclusum, eingeschlossen halten, Cic.: alqm in vinculis, in custodia, Sall.: aber auch in custodiam haberi, in Haft gebracht werden u. bleiben, Liv. u. Tac.: dah. haberi in Syria, in S. in Gewahrsam gehalten werden, Tac. – quae res eos in magno diuturnoque bello inter se habuit, verwickelt hielt, verwickelte, Sall.: semper eos in armis accolae Galli habebant, nötigten sie, immer unter den W. zu bleiben, Liv.

    3) refl., sich irgendwo gehaben = sich aufhalten, wohnen, quis istic habet? Plaut.: ubi hic Moschis habet? Afran. fr.: ubi nunc adulescens habet? Plaut.: in delubro, ubi aeditumus habere solet, Sacr. Arg. bei Varro LL. 5. § 50 u. 52: qui Syracusis habet, Plaut.: multi habent in praediis, quibus etc., Varro: qui in eo loco habebant, Dict.: praecipit fortunatorum habituram loco, Apul.: animae pauxillum in me habet, Naev. com. fr.

    II) übtr.: A) im engern Sinne: 1) im allg.: alqd in manibus, unter den Händen = in der Arbeit haben, Cic.; od. gleichs. schon in Händen (= ganz nahe bevorstehend) haben, z.B. victoriam, Liv. – alqd semper in ore atque animo, im Munde u. im Gedanken haben, -führen, Cic. – in animo od. bl. animo, im Sinne haben = Willens sein, mit folg. Infin., Cic. u.a. – aber alqm in animo, jmd. in Gedanken haben, seiner eingedenk sein, Sall.; vgl. ante oculos, vor Augen haben = eingedenk sein, Iustin.: tecum habeto, behalte es (in Gedanken) bei dir, behalte es für dich, Plaut. Pers. 246: u. so verum (aber) haec tu tecum habeto, Cic. ad Att. 4, 15, 6: secreto hoc audi, tecum habeto, Cic. ep. 7, 25, 2. – hic habuit studia suorum ardentia, war im Besitz von usw., hatte für sich, Cic. Planc. 20. – neque quies gentium sine armis neque arma sine stipendiis neque stipendia sine tributis haberi queunt, kann man bekommen od. schaffen, Tac. hist. 4, 74.

    2) mit Zuständen des Leibes u. der Seele als Objekt, die man an od. in sich hat, wie unser haben, a) übh.: vulnus, Ov.; u. vulnus grave (bildl. von der Liebeswunde), Ov.: dah. als t. t. der Fechter, hoc habet, das (der Hieb) sitzt, Verg.; u. bildl., certe captus est, habet, er ist gefangen, getroffen (von einem Verliebten), Ter.; u. hoc habet, das trifft, das (dieser schlaue Plan) wird seine Wirkung nicht verfehlen, Plaut.; od. als Beifallsruf, hoc habet (gut getroffen), solutust, Plaud. rud. 1143 (vgl. übh. Lorenz Plaut. most. 700). – febrem (febrim), ein Fieber haben, Cic.: capitis dolorem, Quint. – mit Zuständen der Seele, animum fortem, Cic.: bonum: animum de alqo, Sall.: amorem erga alqm, odium in alqm, haben, hegen, Cic.: spem de alqo, Cic.: alci fiduciam, Vertrauen zu jmd. hegen, Cic. – timorem, Nep.: metum, Prop. – vim in inquirendo, Strenge (haben u.) zeigen, Cic.: studium et officium erga alqm, zeigen, Cic. – b) als wesentliche Eigenschaft (an sich) haben, neque modum neque modestiam habere victores, weder Maß noch Ziel kennen, Sall.: habebat hoc omnino Caesar, hatte das an sich, an der Art, Cic.: u. Sardus habebat ille Tigellius hoc, Hor. – v. Lebl. (vgl. Nägelsb. Stil. § 110, 1), quae tamen has vires habet herba, Ov.: quid pulchri constructus acervus habet, hat Schönes an sich, Hor.: habet pacem vultus, Ov.: locus nihil religionis habet, hat (an sich), Cic.: hae litterae, cum leguntur, invidiosam atrocitatem verborum habent, wenn man diesen Brief so liest, so haben die Worte etwas Herbes, was erbittert, Cic.: res maritimae (Seekrieg)... ut quae celerem atque instabilem motum haberent, eigen sei, Caes.: virtus hoc habet, ut etc., hat das Eigentümliche (die eigentümliche Wirkung), Cic.: u. so habet hoc sollicitudo, quod omnia necessaria putat, Plin. ep.: habet atrocitatis aliquid legatio, hat einen drohenden Charakter, Cic. – u. dah. c) etwas haben = in sich schließen, mit sich bringen, notwendig mit etwas verbunden sein, etw. gewähren, verursachen, etw. notwendig zur Folge haben, notwendig erfordern (vgl. Held Caes. b. c. 1, 63, 2. Schömann Cic. de nat. deor. 1, 45. Nägelsb. Stil. § 95), pons habet circuitum, Caes.: castrorum mutatio quid habet? was hat di V. des L. zur Folge? Caes.: beneficium habet querelam, Cic.: avaritia pecuniae studium habet, Sall.: pars ea longam et difficilem habet oppugnationem, Caes. – u. am Menschen selbst = gewisse Affekte erregen, verursachen, misericordiam spoliatio consulatus magnam habere debet, Cic. – viri saepe excellentis ancipites variique casus habent admirationem exspectationem, laetitiam molestiam, spem timorem, Cic.

    3) = wie unser halten, a) in einen Zustand versetzen u. darin erhalten (vgl. Brix Plaut. Men. 579), mare infestum, fortdauernd unsicher machen, Cic.: alqm sollicitum = tüchtig plagen (mit Bitten), Plaut.; u. = beständig in Sorge setzen, Cic.: anxium me et inquietum habet petitio Sexti, Plin. ep.: Numidas toto die proelio intentos, in Atem erhalten, Sall.: neque ea res me falsum habuit, ich fand mich nicht darin getäuscht, Sall.: gratia Pompeium impunitum habuit, machte ihn fortwährend straflos, Vell. – b) jmd. auf irgend eine Art u. Weise halten, behandeln, mit Advv., zB. alqm male, jmd. schlecht halten = schlecht erziehen, Plaut.; od. = übel mitspielen, -mitnehmen, belästigen, Sen. (v. Menschen u. Göttern) u. Caes. (v. Soldaten) u. Cels. (v. Krankheiten). – alqm bene et pudice, jmd. gut u. sittsam halten (erziehen), Plaut.: exercitum luxuriose, üppig halten, Sall.: pudicitiam parum honeste, nicht sonderlich in Ehren halten, Sall.: alqm liberalissime, sehr ehrenvoll behandeln, Cic. – mit Abl. der Art u. Weise, alqm levi, laxiore, duro imperio, eine gelinde usw. Herrschaft über jmd. üben, Sall. u. Tac.; vgl. Fabri Sall. Iug. 64, 5. – (matrem et uxorem Darii) haberi ut reginas praecepit, Iustin. – plebes paene servorum habetur loco, wird fast wie Sklaven behandelt, Caes. – c) jmd. od. etwas zu irgend einem Zweck haben, halten = dienen lassen, alqm ludibrio, jmd. zum Gespötte haben, zum besten haben, Cic.: rem publicam quaestui, Cic.: alqam pro uxore, Suet. – d) an jmd. einen od. etw. haben, in vobis liberos, parentes, consanguineos habeo, Curt. 6, 9 (33), 12: maiora in eo obsequia habituros, Iustin. 8, 6, 6.

    4) für etwas halten = in der Meinung für das u. das ansehen, α) mit Acc. des Prädikats, alqm deum, parentem, Cic.: deos aeternos et beatos, Cic.: alqd non dubium, Auct. bell. Hisp.: im Passiv mit Prädikats-Nom. = für etwas gelten, (Mercurius alter is est) qui sub terris idem Trophonius habetur, Cic.: ea spolia opima habentur, quae etc., Liv. – m. Nom. u. Infin., quae ubi cognita et iam iamque Bosporum invasurus habebatur, man vermutete, daß er usw., Tac. ann. 12, 15. – β) mit pro u. Abl.: alqm pro hoste, für seinen Feind ansehen, Liv.: alqd pro certo, für gewiß halten, Cic. u.a.: alqd pro non dicto, als nicht gesagt ansehen, Liv. – γ) mit in numero (od. bl. numero) u. Genet. od. mit in u. Abl. = unter etwas rechnen, zählen, alqm in numero oratorum, alqm numero hostium, Cic.: alqm in summis ducibus, Nep.: in inimicis, Sall.: Sisena Perses inter fideles socios habebatur, Curt. – si non id, quod amittitur, in damno (als Verlust), sed quidquid relinquitur, pro munere habituri sitis (für ein Geschenk ansehen), Liv.: dona omnia in benignitate habebantur, Sall.: omnia quae secundum naturam fiunt, sunt habenda in bonis, Cic.: saltationem habere inter exercitationes, Quint.: non est illa cothurnatas inter habenda deas, Ov.: litterae inter malas artes habitae, Lact. – δ) m. Dat. der Bestimmung = zu etwas aufnehmen, anrechnen, alqd sibi studio, sich ein Geschäft aus etw. machen, Ter.: alqd religioni, sich aus etwas ein Gewissen machen, Cic.: duritiam voluptati, als eine Lust ansehen, Sall.: paupertas probro haberi coepit, zum Schimpf angerechnet zu werden = als Schimpf zu gelten, Sall. – ε) mit Advv.: parum h., für zu wenig halten = nicht damit zufrieden sein, Ggstz. satis h., für hinlänglich halten, damit zufrieden sein, beide mit folg. Infin., Sall. Iug. 31. § 9 u. 20. – ζ) haberi mit Genet. qual., so u. so gehalten ( geachtet) werden, gelten, cuius auctoritas in his regionibus magni habebatur, hoch gehalten wurde, viel galt, Caes. b. G. 4, 21, 7: parvi habitis, quae per Leonam Constantius scripserat, nicht weiter beachtet, Amm. 21, 1, 4: hic summo in Arvernis ortus loco et magnae habitus auctoritatis, galt für einen Mann von gr. A., Caes. b. G. 7, 77, 3.

    5) etwas halten = vor sich gehen lassen, a) = etwas anstellen, vornehmen, comitia, concilium plebis, senatum, Cic.: auspicia, Liv.: nihil sine auspiciis, Cic.: certamina, Schlachten liefern, Flor. – vom Vornehmen, Unternehmen einer Reise, eines Marsches (s. Bremi Nep. Eum. 8. § 7). iter quo habeat, omnes celat, wohin er seinen Marsch richtet, wohin er marschiert, Nep.: iter Aegyptum, Sardiniam, Caes. u. Cic.: iter ad legiones, den Legionen entgegenmarschieren, Caes.: gentes, per quas iter habebant, Iustin.: nullas nisi sanguine fuso gaudet habere vias, Lucan. – b) = mündlich halten, vortragen, querelas apud alqm de alqo, Klage führen bei jmd. über einen, Cic.: orationem huius modi od. talem, Sall. u. Curt.: hanc orationem in aliquo conventu agrestium, Cic.: orationem in senatu, Cic.: orationem adversus Aeschinem (v. Demosthenes), Hieron.: orationem od. sermonem cum alqo, ein Gespräch halten mit usw., Cic.: sermo inter nos habitus in Cumano, Cic. – h. verba, reden, sprechen, Cic. u.a.: cum alqo, Sall., in alqm, Tac. (vgl. Fabri Sall. Iug. 9, 4): verb. verba atque orationem od. verba orationemque adversus rem publicam, Caes. u. Liv. – h. dialogum, halten = schreiben, Cic. – c) eine Zeit (absichtlich) so u. so hinbringen, verbringen, h. aetatem procul a re publica, Sall.: ubi adulescentiam habuere, Sall.: h. diem luculente, den Tag in Freuden verbringen, Plaut.

    6) halten = beobachten, ordines, Sall. Iug. 80, 2.

    7) meton. = jmdm. etwas geben, gewähren, alci honorem = jmdm. einen Ehrensold geben, zahlen, Cic. (s. Klotz Cic. Reden 2, 700); od. = jmdm. Ehre erweisen, Tac. u.a.

    8) refl., se habere u. bl. habere, a) sich gehaben, sich befinden, sich verhalten, α) v. Pers., αα) vom körperl. Befinden, graviter se habere, schwer krank sein, Cic.: ego me bene habeo, Tac.: Tullia nostra recte valet, Terentia minus belle habuit, Cic.: singulos (saucios), ut se haberent, rogitans, Liv.: Partiz. subst., male habentes, die Kranken (Ggstz. sani, die Gesunden), Augustin. in psalm. 38, 18. – ββ) v. der Lage, se recte, Titin. fr.: se bene, praeclare, Cic.: se parce ac duriter, Ter.: bene se habet, der ist gut aufgehoben, ihm ist wohl (v. einem Verstorbenen), Liv. epit. 114. Val. Max. 3, 2, 13. Sen. ep. 24, 10. Flor. 4, 2, 68: sic habemus, in dieser Lage befinden wir uns, Cic. – β) v. Lebl., sich verhalten, beschaffen sein, mores ita se habent, Sall.: res sic od. ita se habet, u. bl. sic od. ita se habet, Cic. (vgl. Benecke Cic. Lig. 28): Romae autem se res sic habent, zu R. steht es nun dermalen so, Cic.: ut nunc res se habet, Liv.: res praeclare se habeat, si etc., es wäre vortrefflich, wenn usw., Cic.: male enim se res habet, Cic.: bl. bene habet, es steht gut, Cic., Liv. u.a. (s. Drak. Liv. 6, 35, 8. Torren. Val. Max. 5, 10, 2. p. 517. Bünem. Lact. 7, 1, 1): sic habet, so verhält es sich, Hor. – ingenium vestrum luminis instar habet, ist wie ein Licht (beschaffen), Ven. Fort. carm. 3, 8, 10. – b) sich gehaben mit jmd. = zu tun ( zu verhandeln) haben, cedo quicum habeam iudicem. Gr. Habe cum hoc, Plaut. rud. 1380 sqq.

    B) im weitern Sinne: 1) im allg.: a) haben = besitzen, habere ius actionis, abdicandi, Quint.: h. ius in omnes, Lucan.: h. suae vitae modum, seinen eigenen Lebensplan, Ter.: dimidium facti qui coepit habet, Hor. – b) mündlich od. schriftlich von jmd. haben (s. Meißner Cic. Tusc. 1, 119), habes epilogum, da hast du usw., Cic.: habes, ut brevissime potui, genus iudicii et causam absolutionis, Cic.: habes consilia nostra, da hast du usw., das sind usw., Cic.: tantum habeto, so viel wisse, Cic. – c) es ( seinen Willen) haben = die Folgen zu tragen haben (als Formel dessen, der etw. ungern zugibt), habeas, du magst es haben, Ter.: immo habeat, Ter.: vincerent ac sibi haberent, Suet.

    2) von außen her haben = bekommen, malum habebis, dir wird's sehr übel ergehen, Plaut.: non nullam invidiam habere ex eo, quod etc., den Unwillen der Menschen einigermaßen erregt haben, weil usw., Cic.: h. dissimiles naturas, casus, Cic.: h. talem vitae exitum, Nep.

    3) in einem gewissen Verhältnis od. in einem gewissen Zustande haben, mit Prädik.-Acc. = haben als usw. od. zu usw., od. mit inter u. Akk., od. mit pro u. Abl., a) m. Prädik.-Acc.: α) eines Subst.: Valerium Flaccum in consulatu censuraque collegam h., Nep.: sororem Persei uxorem habere, Eutr.: digni sumus, quos habeas tui consilii participes, Cic. – β) eines Adi. od. Partic. Perf. Pass.: αα) eines Adi.: habeo alqm acerbum, es zeigt sich jmd. erbittert gegen mich, Cic.: alqm inimicum, jmd. zu seinem Feinde haben, Ter.: multos adversos, Sall.: habebantur fidelissimi, zeigten sich als usw., Sall.: habeo te ereptum ex etc., ich habe dich = sehe dich usw., Curt.: virtus clara aeternaque habetur, Geisteskraft ist ein herrlicher u. ewiger Besitz, Sall. Vgl. Dietsch Sall. Cat. 1, 4. – ββ) eines Partic. Perf. Pass., um anzuzeigen, daß das Objekt in eine bestimmte Beschaffenheit versetzt von dem Subjekte beherrscht u. besessen werde, docemur auctoritate legum domitas habere libidines, die Begierden vollkommen zu bändigen, Cic.: causas omnes sobrii oratores percursas animo et prope dicam decantatas habere debent, Cic.: fac ut habeas, nos quidem ita scriptum habemus, mache, daß du es (so in deinen Büchern eingetragen) hast usw., Cic. – So werden besonders gebraucht cognitum, perspectum, exploratum, deliberatum, persuasum, propositum, susceptum habere = etwas als ein Erkanntes usw. innehaben, Cic. u.a. – b) mit inter u. Akk.: inter fideles socios habebantur, Curt. – c) m. pro u. Abl.: audacia habetur pro muro, den Furchtlosen umgibt sein Mut wie eine schützende Mauer, Sall.

    4) von Zuständen, jmd. in seiner Gewalt = ergriffen haben, nox te habet, die Nacht des Todes hält dich umfangen, Val. Flacc.: timor, metus, ira alqm habet, Ov.: habet sua quemque dies, jeden ereilt sein Tag, Val. Flacc.

    5) wie εχειν u. haben, a) m. Acc., gleichs. in Vorrat haben, incipe, si quid habes, Verg.: nisi quid habes ad hanc, einzuwenden hast, Cic. – b) mit folg. Infin. = das Vermögen haben, etwas zu leisten, α) = in der Lage sein, können, in multis hoc rebus dicere habemus, Lucr.: habeo etiam dicere, ich könnte noch anführen, Cic.: haec habui dicere, das hatte ich zu sagen, Cic.: pro certo illud habeo affirmare, Cic.: de Alexandrina re tantum habeo polliceri m. folg. Acc. u. Infin., Cic.: an melius quis habet suadere, hat od. weiß einer etwas Besseres zu raten. Hor. – β) (bei den Eccl.) = müssen, quod haereses haberent existere, Lact.: quod carne indui haberet in terra, Lact.: de qua Christus nasci habebat, Tert. Vgl. Bünem. Lact. 4, 12, 15 u. 4, 18, 22 4, 30, 2. – c) mit folg. Relativsatz od. indir. Fragesatz = wissen, nihil habeo, quod ad te scribam, ich habe, weiß nichts an dich zu schreiben, Cic.: ecquid habes, quod dicas? Cic.: nihil habeo, quod accusem senectutem, Cic. – non habeo, quid scribam, ich weiß nicht, was ich schreiben soll, Cic.: nec quid mandem habeo (ich weiß nicht, was ich auftragen soll), nihil enim praetermissum est; nec quid narrem, novi enim nihil, Cic. – d) mit folg. Partic. Fut. Pass., haben = müssen, statuendum respondendum habere, zu bestimmen, zu beantworten haben, Tac.: habemus enitendum, haben uns zu bemühen, Plin. ep. vgl. Pabst Tac. dial. 1. p. 2 sq. – / haben = habesne, Plaut. Pseud. 1163; trin. 89 u. 964; truc. 680. – archaist. habessit = habuerit, Cic. de legg. 2, 19. – Parag. Infin. haberier, Plaut. mil. 594. – vulg. Partiz. habiens, Grom. vet. 327, 22; 328, 1 u. 11. Itala (ev. Palat.) Luc. 3, 1; 15, 4; 19, 17.

    lateinisch-deutsches > habeo

  • 84 habeo

    habeo, uī, itum, ēre, das deutsche haben und halten, I) eig.: A) im engern Sinne: 1) an sich (in der Hand, am Halse usw.) haben = halten, führen, tragen, a) übh.: iaculum, quod manibus habemus, Ov.: coronam alteram in capite, alteram in collo, Cic.: anulum in digito, Ter.: fenum in cornu, Hor. (s. fenum): vestis bona quaerit haberi, getragen zu werden, Ov. – v. Lebl., arma hic paries habebit, Hor.: nulla taberna meos habeat neque pila libellos, in keinem Buchladen, an keinem Pfeiler mögen meine Schriften feil hängen, Hor.: altera vestes ripa meas habuit, auf dem andern Ufer lagen meine Kleider, Ov. – b) als wesentlichen Bestandteil an sich haben, quae feminae duplices papillas habent, Cic. fr.: hos habuit vultus, Ov. – v. Lebl., pedum calidus pulvis vestigia habebat, Ov.: pars secreta domus tres habuit thalamos, Ov.: tunicae manicas habent, Verg.: tabulae habentes clavorum cacumina, Val. Max. – c) = führen, handhaben, tractantes ferrum et arma habentes parēre, Iustin.: nec immensa barbarorum scuta perinde haberi quam pila et gladios, Tac. – d) halten = hinhalten, dorsum ad lucem (gegen das L.), Augustin. conf. 4, 16.
    2) von Örtl. = in seinem Bereiche aufgenommen haben, umschließen, festgebannt halten, me confectum curis infelix habuit thalamus, Verg.: me quoque pontus haberet, Ov.: Tartara habent Pantoiden, Hor.
    ————
    3) von Schriften in bezug auf ihren Inhalt, wie haben = enthalten, nihil enim (epistula) habebat, quod non vel in contione recte legi posset, Cic.: editio habebit omnia, Quint.: quod nulla annalium memoria habeat, Liv.: pro C. Cornelio et Tito Annio Quintum Acilium et C. Herennium habent quidam annales, Liv.
    B) im weitern Sinne: 1) (wie εχειν), im Besitze-, in seiner Gewalt haben, a) = als Bewohner innehaben, bewohnen, Capuam, Liv.: silvas, Flor.: moenia, Verg.: urbem, Sall. Vgl. Korte Sall. Cat. 6, 1. – b) als Feind besetzt halten, hostis habet muros, Verg.: hostis habet portus, Val. Flacc. Vgl. Burmann Val. Flacc. 3, 45. – c) als Herrscher im Besitze haben, beherrschen (vgl. Duker Flor. 4, 2, 22. Korte Sall. Cat. 6, 1), urbem Romam a principio reges habuere, Tac.: Siciliam et Sardiniam per legatos, verwalten, Flor.: habeo, non habeor a Laide (εχω, ἀλλ᾽ ουκ εχομαι), v. Geliebten, Cic. – animus habet cuncta neque ipse habetur, Sall.: ventis aëra habendum permittere, zum Beherrschen überlassen, Ov. – d) wirklich im Besitze, in Händen, als Eigentum haben, α) = besitzen (während streng juristisch tenere = physisch besitzen, possidere = rechtlich besitzen, s. Florentin. dig. 46, 4, 18 tu meum habes, tenes, possides, u. bildl., Plin. ep. 1, 16, 1 totum me tenet, habet, possidet; u. korresp. mit possidere b. Phaedr. 4, 4, 10 sq.), gemmas, argentum, Hor.: vectigalia magna divitias-
    ————
    que, Hor.: honeste divitias, modeste opes, besitzen u. gebrauchen, einen edlen usw. Gebrauch machen von usw., Sall. u. Tac.: pretium habes, du hast deinen Lohn weg, Hor.: quod habet (Ggstz. quod ei deest), Sen.: me enim tabulas tuas habere (in Händen haben) et proferre oportuit, Cic. – ex animi sententia uxorem h., Cic.: quid mulieris uxorem habes? was hast du für ein Weibsbild zur Frau? Ter.: Roma poëtas habet, Hor. – absol. (wie εχειν) = Besitz ( Besitzungen) haben, ansässig sein, Vermögen haben, wohlhabend sein (vgl. Gräve u. Korte Cic. ep. 7, 29, 2. Drak. Sil. 5, 264. Burmann Phaedr. 3. prol. 21), habere in Bruttiis, Cic., in Veiente agro, Liv.: habet idem in nummis, habet in praediis urbanis, er hat etwas an barem Gelde, er hat einige Besitzungen bei der Stadt, Cic.: nos quod simus, quod habeamus, id omne abs te habere, Cur. in Cic. ep.: habendi cupiditas, Habsucht, Rutil. Lup.; dass. habendi amor, Verg. u.a.; u. habendi cupido, cura, studium, Plin. ep., Phaedr. u. Aur. Vict. (vgl. Drak. u. Burmann a. a. O.): dass. qui habet (der Reiche), ultro appetitur; qui est pauper, aspernatur, Nep. fr. 5, 4: u. habentes ( wie οἱ εχοντες) = die Wohlhabenden, Ggstz. non habentes (οἱ ουκ εχοντες) = die Armen, Lact. 5, 8, 7. – β) wie εχειν u. unser haben = in Besitz nehmen, erlangen, bekommen, anne habebit ariola? Dae. non feret, Plaut.: quam ille se habiturum non dubitabat, Nep. –
    ————
    γ) habere alqd sibi, etwas für sich haben = behalten (s. Matthiä Cic. Sull. 26), sibi hereditatem, Cic.: sibi haberent honores, sibi imperia, sibi provincias, Cic. – dah. die Ehescheidungsformel: res tuas tibi habeas od. habe od. habeto, behalte od. nimm deine Sachen für dich, Plaut. Amph. 928. Sen. suas. 1, 7; contr. 2, 5 (13), 9. Apul. met. 5, 26: istam suas res sibi habere iussit, heißt sie für sich geschieden leben, Cic. Phil. 2, 69: scherzh. übtr., apage sis amor; tuas tibi res habeto, wir sind geschiedene Leute, Plaut. trin. 267 L. – e) Tiere zur Zucht, Benutzung, zum Unterhalt usw. haben, halten (s. Burmann Phaedr. 3, 3, 4), pecus, Varro, Verg. u.a.: habens quidam pecora, ein Viehbesitzer, Viehzüchter, Phaedr.: canes potius acres paucos quam multos, Varro. – u. f) eine Person zu irgend einem Zwecke bei sich haben, domi divisores, Cic. ad Att. 1, 16, 12. – bes. alqam, Plaut. u.a.: quis heri habuit Chrysidem? Ter. Vgl. Westerhof Ter. Andr. 1, 1, 58. – g) übh. in seiner Gewalt haben, habesne hominem? hast du ihn (ertappt)? Ph. Quidni habeam! Ter.: u. bildl., habeo viros, ich habe sie (= ich kenne nun ihre Gesinnung), Phaedr.
    2) in irgend einer äußern Lage dauernd haben, halten, a) in seiner Umgebung, alqm secum, bei od. um sich haben, Nep.: alqm ad manum, bei der Hand (zu seinen Diensten) haben, Nep.: catervas flagitiosorum circum se, Sall.: in partibus Pallantem, auf sei-
    ————
    ner Seite haben, Tac. – b) an einem Orte usw. halten = bleiben-, stehen lassen, aegros in tenebris, Cels.: milites in stativis castris, Sall.: exercitum inter hiberna Romanorum, Sall.: pecora et armenta inter silvas, Iustin.: aquam caelestem sub dio in sole, Col.: bildl., pudicitiam in propatulo, öffentlich feilbieten, Sall.: arma procul, die W. fern halten = den Krieg vermeiden, Tac. – dah. c) mit dem Nbbgr. der gehemmten Bewegung, wie halten = festhalten, senatum in curia inclusum, eingeschlossen halten, Cic.: alqm in vinculis, in custodia, Sall.: aber auch in custodiam haberi, in Haft gebracht werden u. bleiben, Liv. u. Tac.: dah. haberi in Syria, in S. in Gewahrsam gehalten werden, Tac. – quae res eos in magno diuturnoque bello inter se habuit, verwickelt hielt, verwickelte, Sall.: semper eos in armis accolae Galli habebant, nötigten sie, immer unter den W. zu bleiben, Liv.
    3) refl., sich irgendwo gehaben = sich aufhalten, wohnen, quis istic habet? Plaut.: ubi hic Moschis habet? Afran. fr.: ubi nunc adulescens habet? Plaut.: in delubro, ubi aeditumus habere solet, Sacr. Arg. bei Varro LL. 5. § 50 u. 52: qui Syracusis habet, Plaut.: multi habent in praediis, quibus etc., Varro: qui in eo loco habebant, Dict.: praecipit fortunatorum habituram loco, Apul.: animae pauxillum in me habet, Naev. com. fr.
    ————
    II) übtr.: A) im engern Sinne: 1) im allg.: alqd in manibus, unter den Händen = in der Arbeit haben, Cic.; od. gleichs. schon in Händen (= ganz nahe bevorstehend) haben, z.B. victoriam, Liv. – alqd semper in ore atque animo, im Munde u. im Gedanken haben, -führen, Cic. – in animo od. bl. animo, im Sinne haben = Willens sein, mit folg. Infin., Cic. u.a. – aber alqm in animo, jmd. in Gedanken haben, seiner eingedenk sein, Sall.; vgl. ante oculos, vor Augen haben = eingedenk sein, Iustin.: tecum habeto, behalte es (in Gedanken) bei dir, behalte es für dich, Plaut. Pers. 246: u. so verum (aber) haec tu tecum habeto, Cic. ad Att. 4, 15, 6: secreto hoc audi, tecum habeto, Cic. ep. 7, 25, 2. – hic habuit studia suorum ardentia, war im Besitz von usw., hatte für sich, Cic. Planc. 20. – neque quies gentium sine armis neque arma sine stipendiis neque stipendia sine tributis haberi queunt, kann man bekommen od. schaffen, Tac. hist. 4, 74.
    2) mit Zuständen des Leibes u. der Seele als Objekt, die man an od. in sich hat, wie unser haben, a) übh.: vulnus, Ov.; u. vulnus grave (bildl. von der Liebeswunde), Ov.: dah. als t. t. der Fechter, hoc habet, das (der Hieb) sitzt, Verg.; u. bildl., certe captus est, habet, er ist gefangen, getroffen (von einem Verliebten), Ter.; u. hoc habet, das trifft, das (dieser schlaue Plan) wird seine Wirkung nicht verfehlen,
    ————
    Plaut.; od. als Beifallsruf, hoc habet (gut getroffen), solutust, Plaud. rud. 1143 (vgl. übh. Lorenz Plaut. most. 700). – febrem (febrim), ein Fieber haben, Cic.: capitis dolorem, Quint. – mit Zuständen der Seele, animum fortem, Cic.: bonum: animum de alqo, Sall.: amorem erga alqm, odium in alqm, haben, hegen, Cic.: spem de alqo, Cic.: alci fiduciam, Vertrauen zu jmd. hegen, Cic. – timorem, Nep.: metum, Prop. – vim in inquirendo, Strenge (haben u.) zeigen, Cic.: studium et officium erga alqm, zeigen, Cic. – b) als wesentliche Eigenschaft (an sich) haben, neque modum neque modestiam habere victores, weder Maß noch Ziel kennen, Sall.: habebat hoc omnino Caesar, hatte das an sich, an der Art, Cic.: u. Sardus habebat ille Tigellius hoc, Hor. – v. Lebl. (vgl. Nägelsb. Stil. § 110, 1), quae tamen has vires habet herba, Ov.: quid pulchri constructus acervus habet, hat Schönes an sich, Hor.: habet pacem vultus, Ov.: locus nihil religionis habet, hat (an sich), Cic.: hae litterae, cum leguntur, invidiosam atrocitatem verborum habent, wenn man diesen Brief so liest, so haben die Worte etwas Herbes, was erbittert, Cic.: res maritimae (Seekrieg)... ut quae celerem atque instabilem motum haberent, eigen sei, Caes.: virtus hoc habet, ut etc., hat das Eigentümliche (die eigentümliche Wirkung), Cic.: u. so habet hoc sollicitudo, quod omnia necessaria putat, Plin. ep.: habet atrocitatis aliquid legatio,
    ————
    hat einen drohenden Charakter, Cic. – u. dah. c) etwas haben = in sich schließen, mit sich bringen, notwendig mit etwas verbunden sein, etw. gewähren, verursachen, etw. notwendig zur Folge haben, notwendig erfordern (vgl. Held Caes. b. c. 1, 63, 2. Schömann Cic. de nat. deor. 1, 45. Nägelsb. Stil. § 95), pons habet circuitum, Caes.: castrorum mutatio quid habet? was hat di V. des L. zur Folge? Caes.: beneficium habet querelam, Cic.: avaritia pecuniae studium habet, Sall.: pars ea longam et difficilem habet oppugnationem, Caes. – u. am Menschen selbst = gewisse Affekte erregen, verursachen, misericordiam spoliatio consulatus magnam habere debet, Cic. – viri saepe excellentis ancipites variique casus habent admirationem exspectationem, laetitiam molestiam, spem timorem, Cic.
    3) = wie unser halten, a) in einen Zustand versetzen u. darin erhalten (vgl. Brix Plaut. Men. 579), mare infestum, fortdauernd unsicher machen, Cic.: alqm sollicitum = tüchtig plagen (mit Bitten), Plaut.; u. = beständig in Sorge setzen, Cic.: anxium me et inquietum habet petitio Sexti, Plin. ep.: Numidas toto die proelio intentos, in Atem erhalten, Sall.: neque ea res me falsum habuit, ich fand mich nicht darin getäuscht, Sall.: gratia Pompeium impunitum habuit, machte ihn fortwährend straflos, Vell. – b) jmd. auf irgend eine Art u. Weise halten, behandeln, mit
    ————
    Advv., zB. alqm male, jmd. schlecht halten = schlecht erziehen, Plaut.; od. = übel mitspielen, -mitnehmen, belästigen, Sen. (v. Menschen u. Göttern) u. Caes. (v. Soldaten) u. Cels. (v. Krankheiten). – alqm bene et pudice, jmd. gut u. sittsam halten (erziehen), Plaut.: exercitum luxuriose, üppig halten, Sall.: pudicitiam parum honeste, nicht sonderlich in Ehren halten, Sall.: alqm liberalissime, sehr ehrenvoll behandeln, Cic. – mit Abl. der Art u. Weise, alqm levi, laxiore, duro imperio, eine gelinde usw. Herrschaft über jmd. üben, Sall. u. Tac.; vgl. Fabri Sall. Iug. 64, 5. – (matrem et uxorem Darii) haberi ut reginas praecepit, Iustin. – plebes paene servorum habetur loco, wird fast wie Sklaven behandelt, Caes. – c) jmd. od. etwas zu irgend einem Zweck haben, halten = dienen lassen, alqm ludibrio, jmd. zum Gespötte haben, zum besten haben, Cic.: rem publicam quaestui, Cic.: alqam pro uxore, Suet. – d) an jmd. einen od. etw. haben, in vobis liberos, parentes, consanguineos habeo, Curt. 6, 9 (33), 12: maiora in eo obsequia habituros, Iustin. 8, 6, 6.
    4) für etwas halten = in der Meinung für das u. das ansehen, α) mit Acc. des Prädikats, alqm deum, parentem, Cic.: deos aeternos et beatos, Cic.: alqd non dubium, Auct. bell. Hisp.: im Passiv mit Prädikats-Nom. = für etwas gelten, (Mercurius alter is est) qui sub terris idem Trophonius habetur, Cic.: ea spo-
    ————
    lia opima habentur, quae etc., Liv. – m. Nom. u. Infin., quae ubi cognita et iam iamque Bosporum invasurus habebatur, man vermutete, daß er usw., Tac. ann. 12, 15. – β) mit pro u. Abl.: alqm pro hoste, für seinen Feind ansehen, Liv.: alqd pro certo, für gewiß halten, Cic. u.a.: alqd pro non dicto, als nicht gesagt ansehen, Liv. – γ) mit in numero (od. bl. numero) u. Genet. od. mit in u. Abl. = unter etwas rechnen, zählen, alqm in numero oratorum, alqm numero hostium, Cic.: alqm in summis ducibus, Nep.: in inimicis, Sall.: Sisena Perses inter fideles socios habebatur, Curt. – si non id, quod amittitur, in damno (als Verlust), sed quidquid relinquitur, pro munere habituri sitis (für ein Geschenk ansehen), Liv.: dona omnia in benignitate habebantur, Sall.: omnia quae secundum naturam fiunt, sunt habenda in bonis, Cic.: saltationem habere inter exercitationes, Quint.: non est illa cothurnatas inter habenda deas, Ov.: litterae inter malas artes habitae, Lact. – δ) m. Dat. der Bestimmung = zu etwas aufnehmen, anrechnen, alqd sibi studio, sich ein Geschäft aus etw. machen, Ter.: alqd religioni, sich aus etwas ein Gewissen machen, Cic.: duritiam voluptati, als eine Lust ansehen, Sall.: paupertas probro haberi coepit, zum Schimpf angerechnet zu werden = als Schimpf zu gelten, Sall. – ε) mit Advv.: parum h., für zu wenig halten = nicht damit zufrieden sein, Ggstz. satis h., für hinlänglich halten,
    ————
    damit zufrieden sein, beide mit folg. Infin., Sall. Iug. 31. § 9 u. 20. – ζ) haberi mit Genet. qual., so u. so gehalten ( geachtet) werden, gelten, cuius auctoritas in his regionibus magni habebatur, hoch gehalten wurde, viel galt, Caes. b. G. 4, 21, 7: parvi habitis, quae per Leonam Constantius scripserat, nicht weiter beachtet, Amm. 21, 1, 4: hic summo in Arvernis ortus loco et magnae habitus auctoritatis, galt für einen Mann von gr. A., Caes. b. G. 7, 77, 3.
    5) etwas halten = vor sich gehen lassen, a) = etwas anstellen, vornehmen, comitia, concilium plebis, senatum, Cic.: auspicia, Liv.: nihil sine auspiciis, Cic.: certamina, Schlachten liefern, Flor. – vom Vornehmen, Unternehmen einer Reise, eines Marsches (s. Bremi Nep. Eum. 8. § 7). iter quo habeat, omnes celat, wohin er seinen Marsch richtet, wohin er marschiert, Nep.: iter Aegyptum, Sardiniam, Caes. u. Cic.: iter ad legiones, den Legionen entgegenmarschieren, Caes.: gentes, per quas iter habebant, Iustin.: nullas nisi sanguine fuso gaudet habere vias, Lucan. – b) = mündlich halten, vortragen, querelas apud alqm de alqo, Klage führen bei jmd. über einen, Cic.: orationem huius modi od. talem, Sall. u. Curt.: hanc orationem in aliquo conventu agrestium, Cic.: orationem in senatu, Cic.: orationem adversus Aeschinem (v. Demosthenes), Hieron.: orationem od. sermonem cum alqo, ein Gespräch halten mit usw.,
    ————
    Cic.: sermo inter nos habitus in Cumano, Cic. – h. verba, reden, sprechen, Cic. u.a.: cum alqo, Sall., in alqm, Tac. (vgl. Fabri Sall. Iug. 9, 4): verb. verba atque orationem od. verba orationemque adversus rem publicam, Caes. u. Liv. – h. dialogum, halten = schreiben, Cic. – c) eine Zeit (absichtlich) so u. so hinbringen, verbringen, h. aetatem procul a re publica, Sall.: ubi adulescentiam habuere, Sall.: h. diem luculente, den Tag in Freuden verbringen, Plaut.
    6) halten = beobachten, ordines, Sall. Iug. 80, 2.
    7) meton. = jmdm. etwas geben, gewähren, alci honorem = jmdm. einen Ehrensold geben, zahlen, Cic. (s. Klotz Cic. Reden 2, 700); od. = jmdm. Ehre erweisen, Tac. u.a.
    8) refl., se habere u. bl. habere, a) sich gehaben, sich befinden, sich verhalten, α) v. Pers., αα) vom körperl. Befinden, graviter se habere, schwer krank sein, Cic.: ego me bene habeo, Tac.: Tullia nostra recte valet, Terentia minus belle habuit, Cic.: singulos (saucios), ut se haberent, rogitans, Liv.: Partiz. subst., male habentes, die Kranken (Ggstz. sani, die Gesunden), Augustin. in psalm. 38, 18. – ββ) v. der Lage, se recte, Titin. fr.: se bene, praeclare, Cic.: se parce ac duriter, Ter.: bene se habet, der ist gut aufgehoben, ihm ist wohl (v. einem Verstorbenen), Liv. epit. 114. Val. Max. 3, 2, 13. Sen. ep. 24, 10. Flor. 4, 2, 68: sic habemus, in dieser Lage befinden wir uns,
    ————
    Cic. – β) v. Lebl., sich verhalten, beschaffen sein, mores ita se habent, Sall.: res sic od. ita se habet, u. bl. sic od. ita se habet, Cic. (vgl. Benecke Cic. Lig. 28): Romae autem se res sic habent, zu R. steht es nun dermalen so, Cic.: ut nunc res se habet, Liv.: res praeclare se habeat, si etc., es wäre vortrefflich, wenn usw., Cic.: male enim se res habet, Cic.: bl. bene habet, es steht gut, Cic., Liv. u.a. (s. Drak. Liv. 6, 35, 8. Torren. Val. Max. 5, 10, 2. p. 517. Bünem. Lact. 7, 1, 1): sic habet, so verhält es sich, Hor. – ingenium vestrum luminis instar habet, ist wie ein Licht (beschaffen), Ven. Fort. carm. 3, 8, 10. – b) sich gehaben mit jmd. = zu tun ( zu verhandeln) haben, cedo quicum habeam iudicem. Gr. Habe cum hoc, Plaut. rud. 1380 sqq.
    B) im weitern Sinne: 1) im allg.: a) haben = besitzen, habere ius actionis, abdicandi, Quint.: h. ius in omnes, Lucan.: h. suae vitae modum, seinen eigenen Lebensplan, Ter.: dimidium facti qui coepit habet, Hor. – b) mündlich od. schriftlich von jmd. haben (s. Meißner Cic. Tusc. 1, 119), habes epilogum, da hast du usw., Cic.: habes, ut brevissime potui, genus iudicii et causam absolutionis, Cic.: habes consilia nostra, da hast du usw., das sind usw., Cic.: tantum habeto, so viel wisse, Cic. – c) es ( seinen Willen) haben = die Folgen zu tragen haben (als Formel dessen, der etw. ungern zugibt), habeas, du magst es haben,
    ————
    Ter.: immo habeat, Ter.: vincerent ac sibi haberent, Suet.
    2) von außen her haben = bekommen, malum habebis, dir wird's sehr übel ergehen, Plaut.: non nullam invidiam habere ex eo, quod etc., den Unwillen der Menschen einigermaßen erregt haben, weil usw., Cic.: h. dissimiles naturas, casus, Cic.: h. talem vitae exitum, Nep.
    3) in einem gewissen Verhältnis od. in einem gewissen Zustande haben, mit Prädik.-Acc. = haben als usw. od. zu usw., od. mit inter u. Akk., od. mit pro u. Abl., a) m. Prädik.-Acc.: α) eines Subst.: Valerium Flaccum in consulatu censuraque collegam h., Nep.: sororem Persei uxorem habere, Eutr.: digni sumus, quos habeas tui consilii participes, Cic. – β) eines Adi. od. Partic. Perf. Pass.: αα) eines Adi.: habeo alqm acerbum, es zeigt sich jmd. erbittert gegen mich, Cic.: alqm inimicum, jmd. zu seinem Feinde haben, Ter.: multos adversos, Sall.: habebantur fidelissimi, zeigten sich als usw., Sall.: habeo te ereptum ex etc., ich habe dich = sehe dich usw., Curt.: virtus clara aeternaque habetur, Geisteskraft ist ein herrlicher u. ewiger Besitz, Sall. Vgl. Dietsch Sall. Cat. 1, 4. – ββ) eines Partic. Perf. Pass., um anzuzeigen, daß das Objekt in eine bestimmte Beschaffenheit versetzt von dem Subjekte beherrscht u. besessen werde, docemur auctoritate legum domitas habere libidines, die
    ————
    Begierden vollkommen zu bändigen, Cic.: causas omnes sobrii oratores percursas animo et prope dicam decantatas habere debent, Cic.: fac ut habeas, nos quidem ita scriptum habemus, mache, daß du es (so in deinen Büchern eingetragen) hast usw., Cic. – So werden besonders gebraucht cognitum, perspectum, exploratum, deliberatum, persuasum, propositum, susceptum habere = etwas als ein Erkanntes usw. innehaben, Cic. u.a. – b) mit inter u. Akk.: inter fideles socios habebantur, Curt. – c) m. pro u. Abl.: audacia habetur pro muro, den Furchtlosen umgibt sein Mut wie eine schützende Mauer, Sall.
    4) von Zuständen, jmd. in seiner Gewalt = ergriffen haben, nox te habet, die Nacht des Todes hält dich umfangen, Val. Flacc.: timor, metus, ira alqm habet, Ov.: habet sua quemque dies, jeden ereilt sein Tag, Val. Flacc.
    5) wie εχειν u. haben, a) m. Acc., gleichs. in Vorrat haben, incipe, si quid habes, Verg.: nisi quid habes ad hanc, einzuwenden hast, Cic. – b) mit folg. Infin. = das Vermögen haben, etwas zu leisten, α) = in der Lage sein, können, in multis hoc rebus dicere habemus, Lucr.: habeo etiam dicere, ich könnte noch anführen, Cic.: haec habui dicere, das hatte ich zu sagen, Cic.: pro certo illud habeo affirmare, Cic.: de Alexandrina re tantum habeo polliceri m. folg. Acc. u. Infin., Cic.: an melius quis habet suadere, hat od.
    ————
    weiß einer etwas Besseres zu raten. Hor. – β) (bei den Eccl.) = müssen, quod haereses haberent existere, Lact.: quod carne indui haberet in terra, Lact.: de qua Christus nasci habebat, Tert. Vgl. Bünem. Lact. 4, 12, 15 u. 4, 18, 22 4, 30, 2. – c) mit folg. Relativsatz od. indir. Fragesatz = wissen, nihil habeo, quod ad te scribam, ich habe, weiß nichts an dich zu schreiben, Cic.: ecquid habes, quod dicas? Cic.: nihil habeo, quod accusem senectutem, Cic. – non habeo, quid scribam, ich weiß nicht, was ich schreiben soll, Cic.: nec quid mandem habeo (ich weiß nicht, was ich auftragen soll), nihil enim praetermissum est; nec quid narrem, novi enim nihil, Cic. – d) mit folg. Partic. Fut. Pass., haben = müssen, statuendum respondendum habere, zu bestimmen, zu beantworten haben, Tac.: habemus enitendum, haben uns zu bemühen, Plin. ep. vgl. Pabst Tac. dial. 1. p. 2 sq. – haben = habesne, Plaut. Pseud. 1163; trin. 89 u. 964; truc. 680. – archaist. habessit = habuerit, Cic. de legg. 2, 19. – Parag. Infin. haberier, Plaut. mil. 594. – vulg. Partiz. habiens, Grom. vet. 327, 22; 328, 1 u. 11. Itala (ev. Palat.) Luc. 3, 1; 15, 4; 19, 17.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > habeo

  • 85 atavarius

    Atavarius son atalajes, herramientas, etc. También se suele denominar así a la bragueta. Ahora que viene al hilo esta palabra les voy a relatar un caso que presencié una noche cuando era muy pequeño en cierta velada de mi aldea. Era por los hambrientos, miserables, enlutados y tristes años cuarenta, estábamos aquella noche caleciendu tres el char de la teixá del bonu de Ñ icomedes (calentándonos tras el lar de la casa del bueno de Nicomedes) mi madre y yo, el abuelo Nicomedes, su hija Manuela que también era viuda como mi madre, y tres hijos que tenía que eran aproximadamente de mi edad, y también se encontraba con nosotros un pobre. —Quiero señalar, que en la casa del formidable hombre que era el abuelo Nicomedes, siempre encontraban refugio y eran tratados como si de un familiar se tratase, todos los pobres que llegaban pedigüediñandu (mendigando) a mi aldea. Recuerdo que había un fuego saludable y confortable, que industriaba la reseca leña de encina, roble, haya o castaño bravo, y colgado de las pregancias (cadenas), hervía con fuerza y sordamente un grande pote, donde cocían los pulgus de les pataques (mondos de las patatas) y demás ingredientes que eran la comida de los cerdos. No había en la aldea energía eléctrica, ni tampoco nos alumbrábamos en aquel lleldar (acaecer) con ninguna otra luz que no fuese la que nos brindaba el alegroso pa fuéu (padre fuego). Todos nos encontrábamos escuchando medio embrujados los hermosos cuentos, historias y leyendas que magistralmente nos narraba el abuelo, y hasta el pobre se sentía entusiasmado y feliz, atendiendo sin perder palabra aquella narración que en la más pura lengua asturiana nos contaba el abuelo, por esto, nadie se dio cuenta que una gran pocétcha (chispa) saltara con fuerza de un caricote del char (tizón del fuego), haciendo acomodo entre los atavarios (bragueta) del pobre, que al encontrarse muy grebas y'enxugáus (demasiado secos) empezaron a arder. El caso fue, que nadie se percató que olía a ropa quemada, hasta que no vimos al desventurado pobre lanzar un grito aterrador sembrado por su miedo, a la par que se levantaba del escaño con la rapidez de un relámpago, con todos sus atavarius (bragueta) envueltos en ardientes llamas, y con palabras que retrataban el inenarrable pavor que le atenazaba, decía al parejo que con su gorra y manos desesperadamente intentaba apagar el fuego que encima de él se desbordaba: —¡Chaime agua, chaime agua, qu’amagüestu enteiru! (Echarme agua, echarme agua, que me quemo entero). —Recuerdo que todos nosotros en un principio sorprendidos por tan insólito acontecer, nos quedamos mudos y asombrados durante un tiempo que medido seguro no alcanzaría ni un segundo, pero transcurrido éste, una risa enloquecedora por completo nos encadenó, lo mismo que si el demonio se apoderase de nuestros espíritus, reíamos alegres y despreocupados mientras que el desdichado y desesperado pobre, envuelto por las llamas que cada vez más se agrandaban, nos miraba sacudido por un miedo que le trasladaba a otro mundo, porque dentro de su situación mortal y desesperada, quizás estuviese viendo en nuestros alegres rostros, la propia faz de los malditos demonios, que se reían y mofaban del perentorio mal del hermano prójimo. Reaccionó al final Manuela, siempre dominada por la escandalosa risa que a todos nos arretrigaba (ataba), y descolgando un caldero grande de agua, que estaba de fría como el mismo hielo, se lo lanzó con fuerza, a los encendidos atavarios del ya casi enloquecido mendigo, que se desplomó de espaldas en el recio escaño, perdiendo por completo el conocimiento. Quedose el pobre ya apagado el fuego, estingarráu (tirado, estirado) en grotesca postura encima del escaño, no moviendo pie ni mano, lo mismo que si ya fuera muerto. Huyó la risa con rapidez de las personas mayores que rodeábamos aquel ancestral lar, aunque los pequeños con igual gracia aun nos seguíamos riendo, pero pronto el susto se fue apoderando de todos y con fino manto nos envolvía en el miedo, y a éste llegamos cuando Manuela sacudiendo al pobre con fuerza tal, que entre sus manos el desdichado mendigo tal parecía un inanimado muñeco, y a la par que esto le hacía, ya sin la menor risa y sí cargada de temor le decía: ¡Espierte Antón, deixe ya ‘l xopunciu, que noi queimú namái qu’el calzón cimeiru! (Despiértese Antón, deje ya el susto, que no le quemó nada más que el calzón de encima). —Cuando Manuela ya se dio cuenta de que el desdichado no volvía en sí, ya dominada por una verdadero miedo dijo: ¡Bona la fixemus, pos isti probe morriú d'afechu! (Buena la hemos hecho, pues el pobre se ha muerto del todo). El revuelo que se formó en aquel lar, que hasta hacía breves momentos todo era felicidad, armoniosa y dichosa risa, así como sana alegría, fue grande, pues todos los pequeños dominados por el miedo, dimos rienda suelta a un nutrido llanto, que no era tanto por el pobre que se había muerto, sino por el pánico que veíamos retratado en el rostro preocupante de nuestros mayores, que no sabían lo que hacer ni pensar, con el desdichado pobre al que creíamos muerto. Y cuando el abuelo Nicomedes ya se estaba calzando las madreñas para ir en busca del alcalde pedáneo de la aldea, para que tomase medidas con aquel triste suceso, retornó Antón del mundo de los muertos donde le habíamos situado, y dijo palpándose sus atavarius: ¡Menus mal que nun queiméi namái qu’el calzún cimeiru, pos s'apuerta tamién faer magüestu nel fondeiru, ya nun podría enxamás añuedar el cibiétchu, ya xería bona pena, perque tavía tenu llixa p'amañucar guapus nenus! (Menos mal que no me quemó nada más que el pantalón de arriba, porque si hubiese hecho también hoguera en el de abajo, ya no podría jamás hacer el amor y sería una pena, porque yo todavía tengo fuerza para hacer preciosos niños). En el pequeño espacio de tiempo que encierra un pestañeo, mudose el pánico de los sentimientos de nuestros mayores, y en su lugar luciose alegre el feliz contento, y el llanto que los pequeños traíamos en manto de lágrimas, quedose ahogado y seco, y en su lugar, volvió alumbrase la inocente risa, al ver a nuestras madres contentas de nuevo. La buena de Manuela, que era de buena y simpática lo mismo que el querido abuelo, le dijo al pobre a la par que prendía el candil de esquisto, porque el agua vertida sobre el lar, en parte ya había apagado el ardiente y confortable fuego: ¡Bon xustu nus fexu coyer, diañu de probe, pos ya taba 'l miou pá mangandu les madreñes, pa dir catar el pedañú, pa que nus dixera lu que teñíamus que faer col sou escallixeru curpu! (Buen susto nos ha hecho coger, demonio de pobre, pues ya estaba mi padre calzando las madreñas para ir en busca del pedáneo, para que nos dijese lo que teníamos que hacer con su escalijero cuerpo). —Pos tóus teñíamus papáu, que la sou alma ya taba nel xareteiru 'l diañu, fayendu de caricote paque nun murriera 'l fuéu del enfernu. (Pues todos teníamos creído que su alma ya se encontraba en la cuesta pradera del demonio, haciendo de tizón, para que no se muriese el fuego del infierno). ¡Bonu 'l casu ye, que ya tóus denuéu golguemus tare fellices ya cuntentus, axina qu'agora mesmu, achevántexe del escanu ya mítaxe nel cuatu mióu pá, ya puenga unus fatucus enxuchus que vóu dexale, metandu callentru 'n escudiétchau de lleiche con caña, que xebrará del sou rancuayu curpu, 'l xustu qu' entavía l'encibiétcha, ya 'l fríu que l'enxenebra, per mor de la mochaura que le fexe, p'apagai 'l fuéu q'entremedaba lus sous atavarius, que paeme a min, que deben tar más escosaones, que la mióu vaca mariétcha, qu’achucá durme na corte, ya la condená vou tenet que vendeya, perque nin pari nin preña, nin da más ganancies que la lleichi del cuernu! (Bueno el caso es, que ya todos estamos de nuevo felices y contentos, así que ahora mismo, levántese del escaño y métase dentro del cuarto de mi padre, y póngase estas ropas secas que le doy, mientras que le caliento una buena taza de leche con coñac, que le sacará de su cuerpo el susto que todavía le encadena, y también el frío que le está helando, por causa de la mojadura que le he hecho, cuando le apagué el fuego que se entretejía en sus atavarios, que me parece a mí, que ya deben de encontrarse más secos, que mi vaca Amarilla, que está acostada en la cuadra, y la condenada voy a tener que venderla, porque ni pare ni preña, ni me da más ganancias que el trabajo que le arranco por los cuernos). Como bien se puede comprender por lo que se desprende de este relato, en aquellos alejados y miserables tiempos de mi niñez, imperaba en mis queridas aldeas, la sublime y natural sencillez, dentro de un amor desmedido hacia el necesitado, con el que se compartía en una limpia y sana hermandad que hoy ya no existe, el pan, el vestido y la lumbre del lar, sin jamás sentir ascos ni repugnancias hacia los mendigos, que muchas veces llegaban aviñonainus de pioyus (cargados de piojos), y a pesar de esto y de otras cosas, al pobre se le respetaba y se le quería. Sin embargo hoy día, al tenor de que los pueblos se van llenando de más cultura, va desapareciendo de las gentes lo más humano y delicado que en sus espíritus se alberga, y en su lugar, florece con fuerza una endiosada hipocresía, que se está comiendo poco a poco y sin el menor descanso, la hermosa sencillez y naturalidad, que tenían las gentes de antaño, desconocedoras de estas corrientes de culturas modernas, pero dueñas y soberanas de la maravillosa virtud de comportarse en todo momento como verdaderos seres humanos. Hoy sin embargo, quedamos todos muy bien con la palabra, pero tenemos el nido de los sentimientos, en poder de la codicia y de la envidia, dentro de una podredumbre que invita al asco.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > atavarius

  • 86 güestia

    Güestia ou apagüestia, así se denomina a las apariciones tanto imaginarias como reales, que en los tiempos pasados llevaban a cabo las animas condenadas, según parecía los muertos volvían a la vida y se paseaban en procesiones con ruidos de cadenas y cencerros que aterrorizaban a las gentes, y todo esto al parecer lo hacían, con el fin de pedirles a sus familiares o deudos más queridos, que intercedieran por ellas de la forma de dar a los santos y a las iglesias dádivas importantes de sus bienes, con el fin de que estos los liberasen de sus continuos sufrimientos. Recuerdo que me conté mi amo Xallustianu este caso que sucedió en su aldea cuando él era niño. —Moraba na sou aldina un cura que yera 'l paicer de toes les xentes un xantu, manqui espós escubrióxe que namai que yera 'l mesmu diañu, que con sou intellixencia muciayes a les xentes del chugar tous lus cuartus qu'encaldaben, pos tous lus veicinus ente 'l diñeiru qu'apurriánye per les mixes, ya les xeneruxes llimosnes qu’ufrendiaben a la Xanta ya xantiquinus del chugare, proporcioñaben al cura tou cuntu 'l condeñáu ñecexitaba pa vivir lu memu qu'un prinxipe cheldáu nes sous intellixentes tarrascas y’añuedadures de cibiétchu, ya gocius e fellicidáes qu'encalducaba con la sou xovencina ya guapetona ama, que tous lus veicinus conxideraben comu la sou hermena, per el falar del cura cundu la traxu pal chugare. Peru foi l'ama cundu 'l cura murru la qu'escubrióu lu qu'cura ca die almañecíu cheldaba, que nun yera oitra couxa qu'el embruxayus a tous lu mesmu qu'echa lu taba, fayenduyes creyer que toes aqueches formes ya mañeires qu'él teñía qundu yes falaba, dientru de sous xulfurantes y'allucináus mesterius, yeren el frutu de la gracia que l'apurrien lus xantus, güestias y' apagüestias ya tou 'l fatáu de divinidaes que poblan lus infinitus chugares dou s'axeita 'l grandie poder del Faidor. —Per aquechus tempus chegóu a l'aldina un indianu fíu d'echa que despós d'un mamplenu d'anus nes amériques, chegaba con la sou corexa bétcha de cuartus, que fixérunye 'l cura catar muréu con priexa p'esbítchale per echus. Anxina fói qu'acomencipiu xermoniayu, falandoi de les couxas divines per les que sous fañecíus pás a él le falaben, ya que nun dexarien de xufriendu faer tal couxa, metantu daquin non punxera manegáes de mixes ya goxetáus de llimones a la Xanta ya xantinus del chugare. Peru l'indianu qu'al paicer teñía mái apegu a lus sous cuartus que a toes les divinidáes que falaba 'l cura, nun taba nel xétchu de dexái nes sous fuinesques manes lus sous cuartus, per istu tomóulu per cuintu, ya fasta se reyia per lu baxu de sous veicinus ya fates creyencies ya dol sou cura predicaor, que xegún el sou paicer, yera mái llistu ya intellixente, de tóus cuntus él ureára, y'agüétchara nes amériques, que tamén teñíen la costume d'atemorizandu a les xentes arrapiegáis lus sous cuartus. —Axindi taben les couxes cundu 'l cura cumencipiu arrandionar toes les nuetches la teixá del indianu, apaxiétchau comu les mesmes güesties nel parexu que diba ruxendu cadexeirus ya chocaretus, ya de cundu 'n cudu le falaba couxes qu'el indianu teñía que faer xinun queríe qu'el diañu ya les mesmes güesties de lus sous pás que nel cheldar le pedigüeñaben, l'enlloquecieren de mieu, per nun creyeren couxes xagráes ya xantes. —El indianu que manqui se faía 'l llistu nel sou penxementu ta la fuercia de sous creyencies d'ancestru lu domeñaben, y'aconsexáu per lus sous veicinus que de continu le falaben que la güestia que l’arrandianaba yera l'anima de lus sous páes, ya per oitre lláu, de que paquéi queria les sous riqueces xinun diba gociayes con fellicida ya xoxiegu, anxina fói, que lus veicinus ledixerun que lu que teñía que faer yera dar lu que l'apagüestia l'urdenaba. —Creyendu ou nun creyendu 'l casu fói qu'el indianu comencipióu apurriyes bétchas llimones a la xanta ya lus xantus del chugare, fasta qu' una nuétche urearun a la güestia con munchu xufrimientu queixase, conunus glamiares ya glayius tan ameruxáus de dollores, que toes les xentes de l'embruxadora aldina reciaben nel xillenciu de sous teixáes, perqu'el xantiquin del Faedor remidiare 'l xufrimientu d'aquel alma en pena. —Cundu chegóu 'l albiar el die lus veicinus de l'embruxadora aldina agüétcharun que la güestia xinun yera tal güestia, xinun que yera 'l mesmu cura apaxiétchau de fantasme que taba fechu cadermu per la cauxa de qu'al blicar el ciarru de la lloxa del indianu llancara un xofitu nel banduyu que le fexu morrer con lus estantinus na manu, glamiandu acaniláu por el dollor la gavita que naide l'apurrióu per mor de cuntar tóus que yera la güestia quien se queixaba. —Disdi aquel díe ya enxemás naide creyu n'aldina en mái güesties nin ánimes condenáes, que nun faíen oitra couxa namái, qu'afuinayes lus sous intexes pa fartar al cura, ya tou 'l enriestráu de xentes con sotana. TRADUCCIÓN.—Vivía en aquella aldeina un cura que era al parecer un santín del cielo, aunque más tarde se descubrió que nada más que era el mismo demonio, que con su inteligencia les ordeñaba a las gentes de aquella encantadora aldea, todos cuantos dineros agenciaran, entre todos los vecinos entre el dinero que le deban por las misas y las generosas limosnas que los ofrecían a los santos y santina del lugar, proporcionaban al cura todo cuanto el condenado necesitaba para vivir lo mismo que un príncipe, que con su inteligencia había logrado el practicar su vicio de borrachín y disfrutar placenterosamente del amor, con su joven y hermosa ama, que todos los vecinos consideraban como su hermana, por lo que había dicho el cura cuando la trajo a la aldea. Pero fue precisamente el ama cuando el cura se murió la que descubrió lo que cada día amanecido el cura hacía, que no era otra cosa, que el embrujarlos a todos lo mismo que ella embrujada estaba, haciéndoles creer que todas aquellas formas y maneras que él tenía cuando les predicaba, dentro de sus sulfurantes y alucinantes misterios, eran el fruto de la divina gracia que le daban los santos, las güestias y apagüestias, y todo el sinfín de divinidades que poblaban los santos lugares donde se asienta el Reino del Hacedor. —Por aquellos tiempos llega la aldea un indiano hijo de ella, que después de vivir muchos años en las américas, regresaba con su cartera llena de dineros, que lo hicieron al cura con grande prisa buscar la forma de esquilarle parte de ellos. Así fue que comenzó sermoneándole, hablándole de las cosas y misterios divinos, por las que sus fenecidos padres con él se ponían en contacto, no dejaran de sufriendo hacer tales cosas, mientras que alguien no les ofreciera montones de misas y cantidades de limosnas a la santa y santinos de la aldea. Pero el indiano que según parecía le tenía mucho más apego a sus dineros que a todas las divinidades que hablaba por cura, no estaba predispuesto a entregarle aquel ladronzuelo sus dineros, por esto tomó por cuento todo cuanto decía el cura, y hasta se reía por lo bajo de sus vecinos y tontas creencias, lo mismo que de aquel cura predicador, que según su parecer era mucho más listo e inteligente de todos cuantos él había escuchado y visto en las américas, que también tenían la costumbre siempre atemorizando a las gentes con cosas divinas, de robarles el dinero lo mismo que el cura de su aldea pretendía. —Así estaban las cosas cuando el cura comenzó a rondar todas las noches la casa del indiano, vestido como los fantasmas, en el parejo que hacía sonar cadenas y cencerros, y de vez en cuando decía con voz de ultratumba cosas que el indiano tenía que hacer, sino quería que al diablo y las güestias de sus padres que pidiéndole estaban, le enloqueciesen de miedo por no creer en las cosas santas y sagradas del Hacedor. —El indiano que aunque se hacía el listo, en su pensamiento las fuerzas y creencias de su ancestro lo dominaban, y aconsejado por sus vecinos que de continuo le hablaban, que las ánimas que rondaban su casa no eran otras que las de sus padres y por otro lado también le decían, que para que quería su riqueza sino podía gozarlas con felicidad y sosiego, así pues, todos le suplicaban que hiciera lo que la apagüestia le ordenaba. —Creyendo o no creyendo el caso fue que el indiano comenzó a dar ricas limosnas a los santos y la santina de la aldea hasta que una noche sintieron a la güestia con grande sufrimiento quejarse, pronunciando unos alaridos tan llenos de dolor que todas las gentes de la embrujadora aldeina rezaban en el silencio atemorizante de sus casas, porque el santo del Hacedor remediara el grande sufrimiento de aquella alma en pena. —Cuando llegó el amanecer del día, los vecinos de la embrujadora aldeina, vieron que la güestia en la que ellos creían no era tal ánima, sino que era el propio cura vestido de fantasma, que se encontraba muerto, por la causa de que al saltar la cerca del huerto del indiano, se habla clavado una aguzante estaca en la barriga, que le hizo morir con las tripas en la mano, pidiendo acolmillado por el dolor la ayuda que nadie le dio, por mor de pensar todos que era la güestia quien se quejaba. —Desde aquél día ya jamás nadie creyó en la aldea ni en güestias ni en ánimas condenadas que no hacían otra cosa nada más, que atemorizarles con un temor divinizante para robarles sus menguados intereses, con los que se hartaban los curas y todo el rosario de gentes con sotana.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > güestia

  • 87 BACCO

    m
    - B31

    [libare | sacrificare] a Bacco

    affé di Bacco!

    см. -A328
    - B32

    per bacco!; per Bacco!; per baccone!; per bacco baccone!; per Bacco Baccone!; per bacco tabacco!; corpo di bacco!; corpo di Bacco!; cospetto di bacco!; Dio bacco!

    - B33

    Bacco, tabacco e Venere riducon l'uomo in cenere

    Frasario italiano-russo > BACCO

  • 88 uccello

    m
    uccello rapace / di rapina — хищная птица
    uccello canoro / cantaiolo — певчая птица
    uccello mosca — птица-муха, колибри
    3)
    Syn:
    ••
    uccello di malaugurio / di cattivo augurio — вестник бедствия; злой вещун уст.
    uccel di bosco1) вольная птица 2) скрывающийся от правосудия
    stare come l'uccello sulla frascaбыть в нерешительности, колебаться
    uccello in gabbia non canta per amor; canta per rabbia prov — поют на ветке не то что в клетке

    Большой итальяно-русский словарь > uccello

  • 89 uccello

    uccèllo m 1) птица uccello di passo passaggio, migratore> -- перелетная птица uccello sedentario -- неперелетная птица uccello rapace -- хищная птица uccello canoro -- певчая птица uccello mosca -- птица-муха, колибри uccello delle tempeste -- буревестник uccello del paradiso -- райская птица uccello lira -- птица-лира uccello barbuto -- бородатка (птица) a volo d' uccello -- с птичьего полета vispo come un uccello -- очень резвый 2) pop volg мужской половой орган 3) bot: uccello del paradiso v. strelitzia uccello di Giove -- птица Юпитера (т. е. орел) uccello di Giunone -- птица Юноны (т. е. павлин) uccello di Venere -- птица Венеры (т. е. голубь) uccello di Dio -- ангел( у Данте) uccello di fuoco -- жар-птица uccello di malaugurio cattivo augurio> -- вестник бедствия; злой вещун (уст) uccel di bosco а) вольная птица б) скрывающийся от правосудия stare come l'uccello sulla frasca -- быть в нерешительности, колебаться meglio esser uccel di bosco che di gabbia prov -- лучше быть вольной птицей, чем сидеть в золотой клетке per ogni uccello il suo nido Х bello prov -- всяк кулик свое болото хвалит uccello in gabbia non canta per amor, canta per rabbia prov -- поют на ветке не то что в клетке

    Большой итальяно-русский словарь > uccello

  • 90 uccello

    uccèllo m 1) птица uccello di passo passaggio, migratore> — перелётная птица uccello sedentario — неперелётная птица uccello rapace — хищная птица uccello canoro — певчая птица uccello mosca — птица-муха, колибри uccello delle tempeste буревестник uccello del paradiso — райская птица uccello lira — птица-лира uccello barbuto — бородатка ( птица) a volo d' uccello — с птичьего полёта vispo come un uccello очень резвый 2) pop volg мужской половой орган 3) bot: uccello del paradiso v. strelitzia
    ¤ uccello di Giove — птица Юпитера (т. е. орёл) uccello di Giunone — птица Юноны (т. е. павлин) uccello di Venere — птица Венеры (т. е. голубь) uccello di Dio ангел ( у Данте) uccello di fuoco жар-птица uccello di malaugurio cattivo augurio> вестник бедствия; злой вещун ( уст) uccel di bosco а) вольная птица б) скрывающийся от правосудия stare come l'uccello sulla frasca быть в нерешительности, колебаться meglio esser uccel di bosco che di gabbia prov лучше быть вольной птицей, чем сидеть в золотой клетке per ogni uccello il suo nido è bello prov — всяк кулик своё болото хвалит uccello in gabbia non canta per amor, canta per rabbia prov — поют на ветке не то что в клетке

    Большой итальяно-русский словарь > uccello

  • 91 consto

    cōn-sto, stitī, stātūrus, āre, wörtl. beihinstehen = stille (da-) stehen, I) eig.: a) v. Pers.: constant, conserunt sermones inter sese, Plaut. Curc. 290. – u. v. Soldaten = haltmachen, multitudinem procul hostium constare viderunt, Sisenn. hist. 4. fr. 58 ( bei Non. 273, 4). – b) v. Wasser, in fossis sicubi aqua constat aut aliquid aquae obstat, id emittere oportet, Cato r. r. 155 (156), 2. – II) übtr.: A) im allg.: 1) Platz gegriffen haben, d.i. bestehen, teils = eingetreten sein, stattfinden, vorhanden sein, unde omnis rerum nunc constet summa creata, Lucr.: severa silentia noctis undique cum constent, Lucr.: inter se quia nexus principiorum dissimiles constant, Lucr. – teils = aus etw. bestehen, m. ex u. (nur bei Lucr.) de u. Abl., auch m. bl. Abl., ex animo constamus et corpore, Cic.: simplex (ius) e dulci constat olivo, Hor.: ea tanta est urbs, ut ex quattuor urbibus maximis constare dicatur, Cic.: muri ex sacellis sepulcrisque constant, Nep.: illa phalanx immobilior et unius generis, Romana acies distinctior, ex pluribus partibus constans, Liv.: u. (v. Abstr.) eloquentia ex bene dicendi scientia constat, Cic.: eloquentia constat ex verbis et ex sententiis, Cic.: quattuor partibus constat argumentatio, Cic.: virtus, quae constat ex hominibus tuendis, Cic. – semper partus duplici de semine constat, Lucr. – quicquid auro argentoque constaret, Suet.: non vides quam
    ————
    multorum vocibus chorus constet? Sen. – teils = in etw. seine Grundlage haben, d.i. in etw. bestehen, auf etw. sich gründen, beruhen, m. in u. Abl. u. m. bl. Abl., omnis eius pecuniae reditus constabat in Epiroticis et urbanis possessionibus, Nep.: u. (v. Abstr.) monuit eius diei victoriam in earum cohortium virtute constare, Caes.: paene in eo (darauf) summam victoriae constare, Caes.: omnium ordinum partes (Benehmen) in misericordia constitisse, Caes.: domus amoenitas non aedificio, sed silvā constabat, Nep.: exiguo tempore magnoque casu totius exercitus salus constitit, Caes.
    2) als t. t. der Geschäftsspr., zustehen kommen = kosten (in der höhern Prosa gew. stare), bei Ang. wem? m. Dat.; immer m. Ang. um welchen Preis? α) durch Abl.: parvo constat fames, magno fastidium, Sen.: magno tibi constat, Plin. ep.: tanto tibi deliciae et feminae constant, Plin.: nihil aliud nullo impendio constat, Plin.: unae quadrigae Romae constiterunt sestertiis quadringentis milibus, Varr.: c. sestertio centiens, Suet.: turris octingentis talentis constitit, Plin.: centenis milibus sibi constare singulos servos, Sen.: uni mitellita quadragies sestertio constitit, alteri pluris aliquanto rosaria, Suet. – u. im Bilde, odia constantia magno, Ov.: edocet quanto detrimento et quot virorum fortium morte necesse sit constare victoriam, Caes. – β) durch Genet.: ambulatiuncula prope dimi-
    ————
    dio minoris constabit isto loco, Cic.: eo pervenit luxuria, ut etiam fictilia pluris constent, quam murrina, Plin.: interrogare, quanti funus et pompa constet, Suet.: u. (im Bilde) quanti mihi constitit, ne malus filius viderer, Ps. Quint. decl.: tanti constat, ut sis disertissimus, Plin. ep.: ne pluris remedium quam periculum constet, Sen.: liber mihi constat decussis, Stat. – γ) durch super m. Akk.: fori area super sestertium milies constitit, Suet. Caes. 26, 2. – δ) durch Advv.: c. carius, Lucil. fr. u. Sen.: carissime, Sen.: vilissime, Col.: gratis, Sen. ep. 104, 34. Augustin. serm. 385, 6: u. (im Bilde) cave, ne gratis hic tibi constet amor, Ov. am. 1, 8, 72.
    B) prägn., in fester Stellung verbleiben, der Haltung, Bewegung, Richtung (Lage) nach, a) in gleicher phys. Haltung verbleiben, eine feste-, unveränderte Haltung behalten od. gewinnen, nicht wanken noch weichen, fest-, unverändert bleiben, a) als milit. t. t., v. Schlachtlinie u. Kampf, priusquam totis viribus fulta constaret hostium acies, Liv.: postquam nullo loco constabat acies, als ihre Linie allenthalben ins Wanken kam, Liv.: nec pugna illis constare nec fuga explicari sine magna caede potuit, Liv. – b) v. Sprache, Miene, Gesichtsfarbe, Besinnung, Fassung (Mut), si tentantur pedes, lingua non constat (die Z. lallt), quid est etc., Sen.: primo adeo perturbavit ea vox regem, ut non color, non vultus ei
    ————
    constaret, sich ihm F. u. M. verwandelten, Liv.: non animus nobis, non color constat, verlieren die Fassung u. verfärben uns, Liv.: Vitruvio nec sana constare mens (V. behielt weder volle Besinnung genug), nec etc., Liv.: mens non constitit mihi, Sen. rhet. – m. in u. Abl., constitit in nulla qui fuit ante color, Ov. art. am. 1, 120. – v. d. Pers. selbst, eine feste Haltung bewahren, Fassung behalten, m. Abl., non mentibus solum concipere, sed ne auribus quidem atque oculis satis constare poterant, sie konnten es nicht nur nicht begreifen, sondern sie trauten nicht einmal mehr recht ihren eigenen Augen u. Ohren, Liv. 5, 42, 3. – u. (Ggstz. iacēre) nec malum (esse), quo aut oppressus iaceas aut, ne opprimare, mente vix constes, kaum Besinnung od. Fassung genug behältst, Cic.
    b) in gleichmäßigem Gange verbleiben, in guter Ordnung sich befinden, postquam cuncta videt caelo constare sereno, Verg.: neque suppletis constabat flamma lucernis, Prop. – v. phys. Zuständen, dum constabit sanitas, Phaedr.: valetudo ei neque corporis neque animi constitit, Suet.: si sibi pudicitia constaret, wenn sie ihre K. bewahrt hätte, Suet. – v. zeitl. u. abstr. Zuständen, si spatia temporum, si personarum dignitates, consiliorum rationes, locorum opportunitates constabunt, gehörig beobachtet werden, Cornif. rhet. 1, 16. – u. insbes. als t. t. der Geschäftsspr.,
    ————
    ratio constat, die Rechnung ist in Ordnung, sie stimmt, auri ratio constat, Cic.: quibus ratio impensarum constaret, Suet. – oft im Bilde (s. Döring Plin. ep. 1, 5, 16. Korte Plin. ep. 2, 4, 4. Schwarz Plin. pan. 38, 4), eam consuetudinem esse imperandi, ut non aliter ratio constet, quam si uni reddatur, Tac.: scietis constare nobis silentii nostri rationem, daß ich zu schweigen alle Ursache habe, Plin. ep.: mihi et tentandi aliquid et quiescendi illo auctore ratio constabit, ich werde mit Sicherheit einen Schritt in der Sache tun oder nicht tun, Plin. ep.: m. in u. Abl., in te vero facile ratio constabit (verst. liberalitati), etiamsi modum excesserit, bei dir hat sie (die Freigebigkeit) einen vernünftigen Grund, wenn sie auch usw., Val. Max.
    c) im unveränderten Fortgange verbleiben, (unverändert, unversehrt) fortbestehen, bestehen, nullum est genus rerum, quod avulsum a ceteris per se ipsum constare possit, Cic.: quae per constructionem lapidum et marmoreas moles constant (noch besteht, errichtet steht), non propagant longam diem, Sen. ad Polyb. 18 (37), 2: si ipsa mens constare potest corpore vacans, Cic.: u. m. Ang. wie? durch Adi., sic ut usque ad alterum R litterae constarent integrae (unverändert, unversehrt), reliquae omnes essent in litura, Cic.: cum sint huc forsitan illa, haec translata illuc, summā tamen omnia constant, Ov. – bes. v. Zahl u.
    ————
    Maß, uti numerus legionum constare videretur, Caes.: ego postulabam, ut tribus sententiis constaret suus numerus, Plin. ep.: nostrae autem cenae ut apparatus et impendii, sic temporis modus constet, Plin. ep.
    d) in gleicher Willens- oder Meinungsrichtung verbleiben, α) v. der Denk- u. Handlungsweise, sich gleich (treu) bleiben, fest-, unwandelbar-, standhaft sein, nec animum (Gesinnung) eius satis constare visum, Liv.: utrimque constitit fides, Liv.: unius legionis eam seditionem, ceteris exercitibus constare fidem, Tac. – m. in u. Abl., ut ei fides sua in coniuge proscripto constaret, um ihre Treue gegen den geächteten Gatten standhaft zu bewahren, Val. Max.: u. m. in (gegen) u. Akk., quorum semper in rem publicam singulare constiterat officium, Auct. b. Afr. – u. constare sibi od. alci rei, in seinen Äußerungen, Ansichten, Urteilen, Grundsätzen fest bleiben, sich gleich-, sich treu bleiben, konsequent bleiben (Ggstz. titubare, claudicare u. dgl.), sic fit, ut aut constent sibi (testes) aut etc., Quint.: reliqui sibi constiterunt, Cic.: me constare mihi scis, Hor.: c. sibi et rei iudicatae, Cic.: c. humanitati suae, Cic. – m. in u. Abl., qui in rebus contrariis parum sibi constent, Cic.: ut constare in vitae perpetuitate possimus nobismet ipsis nec in ullo officio claudicare, Cic.: in Oppianico sibi (iudices) constare et superioribus consentire iudiciis debuerunt, Cic.: u. (ohne sibi) qua in sententia si
    ————
    constare voluissent, Cic. ep. 1, 9, 14. – β) v. Entschlusse, fest stehen, animo constat sententia, Verg. Aen. 5, 748: cum constitit consilium, als ich zu einem festen Entschlusse gekommen war, Cic. ad Att. 8, 11, 1. – alci constat, es steht jmdm. fest = es ist jmd. fest entschlossen, m. folg. Infin., mihi quidem constat nec meam contumeliam nec meorum ferre, Anton. bei Cic. Phil. 13, 42. – od. m. folg. indir. Fragesatz, neque satis Bruto vel tribunis militum constabat, quid agerent aut quam rationem pugnae insisterent, Caes. b. G. 3, 14, 3. – γ v. der Ansicht, Überzeugung, fest stehen, gewiß sein, αα) bei einzelnen od. bei einer bestimmten Klasse, m. Dat. pers. od. m. inter u. Akk. Plur. od. m. Dativ animo (animis) od. m. apud animum, zB. quae cum constent, Cic. Tusc. 1, 40: eorum, quae constant, exempla ponemus, horum, quae dubia sunt, exempla afferemus, Cic. de inv. 1, 68: quod nihil nobis constat, Caes. b. G. 7, 5, 6. – m. folg. Infin. od. Acc. u. Infin., quod omnibus constabat hiemari in Gallia oportere, Caes.: ac mihi multa agitanti constabat paucorum civium virtutem cuncta patravisse, Sall.: cum inter augures constet imparem numerum esse debere, Liv.: inter Hasdrubalem alterum et Magonem constabat beneficiis Scipionis occupatos omnium animos publice privatimque esse, H. u. M. stimmten ganz darin überein, daß usw., Liv.: constat inter omnes, qui de eo
    ————
    memoriae prodiderunt, nihil eo fuisse excellentius, Nep. – m. folg. indir. Fragesatz quod, cur per eos dies a Fidenis afuissent, parum constabat, Liv.: nam neque quo signo coirent inter se, neque utrum castra peterent an longiorem intenderent fugam, territis constare poterat, Liv.: probarentne tantum flagitium, an decretum consulis subverterent, parum constabat (verst. patribus), Sall.: etsi non satis mihi constiterat, cum aliquane animi mei molestia an potius libenter te Athenis visurus essem, Cic.: mihi plane non satis constat, utrum sit melius, Cic.: ut nihil ei constet, quid agas, Cic.: neque satis constabat animis,... laudarent vituperarentne, Liv.: nec satis certum apud animum constare poterat, utrum... an etc., Liv. – u. parenthet. ohne Ang. dessen, was feststeht, ut saepe inter homines sapientissimos constare vidi, Cic. – ββ) bei allen, in der allgem. Annahme, in der öffentl. Meinung (in der Tradition, Volkssage) feststehen, gewiß sein, allgemein bekannt sein, sich (allgemeine) Anerkennung od. Geltung erworben haben (s. M. Müller Liv. 1, 1. § 1), oft m. dem Zusatz inter omnes, zB. antiquissimi fere sunt, quorum quidem scripta constent, Pericles atque Alcibiades, Cic.: constare res incipit ex illo tempore, quo etc., es trat erst völlige Gewißheit ein, Liv.: circumspiciendus rhetor Latinus, cuius scholae severitas, pudor, in primis castitas constet, Plin. ep.: haec propositio indiget approbationis; non
    ————
    enim perspicua est neque constat inter omnes, Cic. – m. folg. Acc. u. Infin., sane moleste Pompeium id ferre constabat, Cic.: illa maleficia, quae in illo constat esse, Cic.: servi, quos ab iis dilectos constabat, Caes.: satis constat Troiā captā in ceteros saevitum esse Troianos, Liv.: perspicuum sit constetque inter omnes, eos esse deos, quos etc., Cic. – m. folg. quod (daß), apud omnes constat, quod, si rerum potitus fuisset, omnia correcturus fuerit, quae etc., Spart. Pesc. Nig. 12, 2. – m. de u. Abl., cum de Magio constet, Cic.: si prius de innocentia nostra constiterit, Quint. (vgl. Bünem. Lact. 5, 1, 5): de facto constat, de animo (Absicht) quaeri potest, Quint.: u. zugl. m. in u. Abl., omnia, in quibus de facto constat, Quint. – ganz absol., quid porro quaerendum est? factumne sit? at constat, Cic.: Nympho, antequam plane constitit, condemnatur, Cic.
    e) dem Inhalte nach feststehen, sich gleichbleiben, übereinstimmen, constat idem omnibus sermo, alle führen die gleiche Rede, Liv. 9, 2, 3. – m. cum u. Abl., contrariam sententiam aut nullam esse, aut non constare cum superioribus et inferioribus sententiis, Cornif. rhet.: adhuc quae dicta sunt arbitror mihi constare cum ceteris artis scriptoribus, Cornif. rhet.: considerabit, constetne oratio aut cum re aut ipsa secum, Cic. – Partiz. Fut. constātūrus, Sen. de clem. 1, 19, 2. Plin. 18, 30. Lucan. 2, 17. Mart. 10,
    ————
    41, 5. Lact. de opif. dei 7. § 11.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > consto

  • 92 xudas

    Xudas, Judas, discípulo de Xexús el Ñazareno, que al decir de las Sagradas escrituras ha vendido a su Maestro, dando pie su comportamiento a que su nombre pasase a la historia como el más taimado y despreciable traidor. —Pero siempre según mi manera de pensar y analizar las cosas desde el prisma que alumbra mi pensamiento, he llegado a la siguiente conclusión, que de segura para muchos, muchísimos ha de ser una burrica, o una locura sin el menor fundamento, pero desde luego para mí es lo más cerca de la verdad de aquel misterio, que le dio al Mundo su razón de estar y ser, dentro de la esperanza de alcanzar tras la muerte un mundo nuevo y justiciero. —Si no estoy equivocado, no existe en ningún archivo ningún documento que acredite que Judas sabía escribir, por lo tanto Judas era analfabeto, lo mismo que Xexús el Ñazarenu, así pues Maestro y discípulo no sabían ni leer ni escribir, mientras que algunos o casi todos los demás discípulos de Xexús si que sabían, por lo tanto, quienes en aquella época estaban dotados de esta cultura, debían de ser poderosamente gentes de marchada influencia. Yo pienso que Judas fue el primero que descubrió que Xexús era de verdad un poderoso dios, por lo tanto él no ignoraba que cada pensamiento suya era por su Maestro sabido en el momento que su mente lo alumbrara. Como me llevaría muchos folios en hacerles comprender mis pensamientos, en este poema, ya que es la diosa poesía la mejor manera de decir las cosas sin perder el tiempo, por el decirme del mismo Xexús, yo les comunico su mandamiento. “EL CANCIETCHEIRU DEL FAIDOR” “EL PORTERO DEL HACEDOR” —Xebróuxe una nuétche pel xuenu miou penxamentu miou envidayer fasta 'l Ciellu, e achí topéi na sou porta comu prinxipal porteiru, al Xudes qu'aquín se fala, vendiú a Xexús naquel Güertu. —Mi sorpresa fue tan grande al ver tan alto suceso, que Cristo que cerca estaba se acercó a mí con cariño, y me dijo lo que cuento: —No te extrañe mi poeta de humildad en tus haceres y de grandeza de sueños, de ver a mi hermano Judas en mi casa de portero, pues sepan todas las gentes por tu sencillez contado, que Judas analfabeto, como Yo también lo fui, nunca fue mi tesorero ni me vendió por dinero. —Ya que yo he sido tan pobre que jamás quiso la suerte en el tiempo que viví, de tener entre mis manos a la vez más de un denario. —Y tan corto tiempo estaba tal moneda en mi poder, que jamás en mi bolsillo yo la quise recoger. —Y quien dijese que yo tuve una vez tesorero, la verdad que no mintió, pues mi obra y mi trabajo yo la hice para el Pueblo, el Pueblo la recogió si supo ser tesorero. —...¡sé que en la Tierra me pintan cuando festejan las Pascuas, montado en humilde burro desperado la humildad. —Diles poeta sencillo con tus glosas naturales que mienten por apurarse en querer decir verdades. —Sólo cuando de pequeño, que acompañaba a mi padre el Patriarca San José, a trabajar las maderas en cien aldeas dispares, el me subía al pollino porque cansado lo estar, y yo presto me apeaba y le decía a mi padre, que el pobre asno era viejo y más que yo se cansaba. —Diles también que fue Judas, el primero en bien amar a su pueblo esclavizado por el Romano invasor. —Diles también que fue Judas hombre labriego y honrado, que trabajó como esclavo para el Cesar desalmado, que le robó el ser Humano al chuparle su sudor. —Cuenta al mundo mi poeta, prisionero y humillado, analfabeto en las letras pues como tú no habrá dos, que Judas fue el primer Hombre que como a Dios me trató. —Y por esto le he legado el grande honor que le di, de ser él quien me vendiera, porque el que en mi no creyera no podría venderme a MI. —Y no me vendió por dineros, como cuentan los letreros que describen mi ser Hombre que aseguran mi ser Dios, ni tampoco por venganzas ni taimadas intenciones, ya que Judas me quería sabiendo que Yo era dios, por esto jamás pensó en nada que fuese malo, porque Judas bien sabía que Todo lo sabía Yo. —El me vendió a los malvados buscando la libertad, con la muy Humana idea, de que a todos yo venciera, a que su inocencia hermosa y firme creencia en Mí, pensaba que Yo de un soplo libre dejaría su tierra del despiadado invasor. —¡...Pobre Judas...! —¡Sentí pena cuando le vi atormentado, no alcanzando a comprender como sabiéndome Dios, me dejaba atropellar por aquella lacra Humana que tenía que vencer. —¡...Lo que Judas no sabía es que así habría de ser...! —Durante todo el calvario que como Hombre sufrí, más que Yo, Judas Sufrió, pues cada látigo horrendo que mis carnes laceró, o la palabra injuriosa, de quienes me insultó, eran para el pobre Judas más dolor y triste pena, que como hombre sufría Yo. —Cuando después de ser muerto y mi cuerpo sepultado, sólo Judas se creer, que Yo volvería a nacer otra vez con mi poder, para dar, nuevo volver a ser su hermano y amigo, a ser su Dios venerado, muy querido y adorado, por esto allí escondido, muy cerca de mi sepulcro, de tristezas abnegado, con alegrías mezclado, el esperaba el momento de Yo ser resucitado. —Pero no aguantando el cuerpo tanto puro sufrimiento que hasta el dolor le llevaba, ni tanta sana alegría que al ser feliz trasladaba, fue vencido por el sueño, y así dormido lo estaba cuando yo lo reparaba, y le halagué con cariño, y mis manos al tocarle y mi voz cuando le habló, le hicieron dejar el sueño cuando yo le desperté. —Vino Judas hacía Mí, no con miedo a su castigo que él sabía no tener, pues todo su ser entero era un júbilo del Cielo, entregado por entero al amor que me tener. —Yo le miré felíz, y fue tan grande mi gozo de verle a él tan feliz, que me dió pena al decirle, que él quedaría en el mundo marcado como el traidor, que a Cristo vendió en el Huerto y tal venta no existió, porque lo que hizo Judas como Hombre lo haría Yo. —Y así el Dios Jesucristo que yo visite en el sueño, estando en cárceles preso, se despedía de mí, y hablando en mi dulce lengua esto fue lo que escuche: —Cuerre galamia con preixa, poeta que fás falancies na melgueira llingua astur, pos ya chega 'l carceleiru a la porta tou cubíl, cunta 'l Mundiu cuntu dixe ya verás comu les xentes chuéu per llocu te tomar. —Fala tamén qu'el bon Xudas nun ye 'n miou Teixu baldrayu, xinun que ye ‘nte tóus lus qu'aquinde tan d'afechu, comu Humanu 'l mái llegal, ya que ye 'l canciétcheiru del Teixu del FAIDOR.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > xudas

  • 93 mio

    1. agg. e pron. poss.
    мой (моя f., моё n., мои pl.)

    voglio il mio caffè e il mio giornale! — пожалуйста, как всегда, кофе и газету!

    volete che vi legga la mia domanda? — хотите, я прочитаю вам своё заявление?

    amici miei, ascoltatemi! — друзья мои, послушайте меня!

    se non dormo le mie sette ore sto male — если я не посплю свои семь часов, я совершенно разбит

    2. pl.
    3.

    Dio mio! — Боже мой!

    il gondoliere intonò "O sole mio" — гондольер запел "О, моё солнце"

    io ho detto la mia, voi fate come volete — я своё слово сказал, а вы делайте как хотите!

    4.

    stretta la foglia, larga la via, dite la vostra che ho detto la mia — (folcl.) и я там был, мёд-пиво пил, по усам текло, а в рот не попало

    Il nuovo dizionario italiano-russo > mio

  • 94 vero

    1. agg
    vero e proprio разг.самый( что ни на есть) настоящий / доподлинный
    non è vero? — не правда ли?, не так ли?
    ma se è vero!конечно же!, вот именно!
    (è) vero, verissimo — (это) совершенно верно / точно, (это) чистейшая правда
    2. m
    истина, правда
    grande al / il vero иск. — в рост, ростовой
    a (voler) dir(e il) vero, per vero dire — по правде сказать, правду сказать; честно говоря
    ad amor del veroради истины
    questa osservazione ha molto di vero — в этом (замечании) кроется большая доля истины / правды
    Syn:
    Ant:
    ••
    com'è / quant'è vero Dio / Iddio / il sole! — как Бог свят, ей-богу, честное слово!
    com'è vero me! — я не я буду...
    se non è vero; è ben trovato prov — если это и не правда, то хорошо придумано

    Большой итальяно-русский словарь > vero

  • 95 vero

    véro 1. agg истинный, настоящий, подлинный; верный, точный vero e proprio fam -- самый( что ни на есть) настоящий <доподлинный> Х vero -- правда non Х vero? -- не правда ли?, не так ли? ma se Х vero! -- конечно же!, вот именно! non mi par vero -- своим глазам не верю fosse vero! -- хорошо, если это правда!, благо, если это так! (Х) vero, verissimo -- (это) совершенно верно <точно>, (это) чистейшая правда di vero cuore -- от чистого сердца Х qui il vero punto della questione -- в этом суть проблемы 2. m истина, правда dipingere dal vero -- рисовать с натуры riprese dal vero -- натурные съемки grande al vero arte -- в рост, ростовой a ( voler) dir vero, per vero dire -- по правде сказать, правду сказать; честно говоря ad amor del vero -- ради истины questa osservazione ha molto di vero -- в этом (замечании) кроется большая доля истины <правды> non c'è nulla di vero in tutto ciò -- в этом нет ни доли правды battere nel vero fam -- попасть в точку salvo il vero -- если не ошибаюсь com'è vero Dio ! -- как Бог свят, ей-богу, честное слово! com'è vero me! -- я не я буду... burlando si dice il vero prov -- в каждой шутке есть доля правды il vero punge e la bugia unge prov -- ~ правда глаза колет chi dice il vero non s'affatica prov -- на правду много слов не нужно se non Х vero, Х ben trovato prov -- если это и не правда, то хорошо придумано

    Большой итальяно-русский словарь > vero

  • 96 vero

    véro 1. agg истинный, настоящий, подлинный; верный, точный vero e proprio fam самый( что ни на есть) настоящий <доподлинный> è vero правда non è vero? — не правда ли?, не так ли? ma se è vero! конечно же!, вот именно! non mi par vero — своим глазам не верю fosse vero! хорошо, если это правда!, благо, если это так! (è) vero, verissimo — (это) совершенно верно <точно>, (это) чистейшая правда di vero cuore — от чистого сердца è qui il vero punto della questione — в этом суть проблемы 2. m истина, правда dipingere dal vero рисовать с натуры riprese dal vero — натурные съёмки grande al vero arte — в рост, ростовой a (voler) dir vero, per vero dire — по правде сказать, правду сказать; честно говоря ad amor del vero ради истины questa osservazione ha molto di vero — в этом (замечании) кроется большая доля истины <правды> non c'è nulla di vero in tutto ciò — в этом нет ни доли правды
    ¤ battere nel vero fam попасть в точку salvo il vero — если не ошибаюсь com'è vero Dio ! — как Бог свят, ей-богу, честное слово! com'è vero me! — я не я буду … burlando si dice il vero prov — в каждой шутке есть доля правды il vero punge e la bugia unge prov — ~ правда глаза колет chi dice il vero non s'affatica prov — на правду много слов не нужно se non è vero, è ben trovato prov — если это и не правда, то хорошо придумано

    Большой итальяно-русский словарь > vero

  • 97 pace

    f peace
    lasciare in pace qualcuno leave someone alone or in peace
    * * *
    pace s.f.
    1 peace: conferenza di pace, peace conference; in tempo di pace, in time of peace; proposta di pace, peace proposal; trattato di pace, peace treaty; pace onorevole, peace with honour; fu firmata la pace fra le due potenze, the peace treaty was signed between the two powers; le forze di pace dell'Onu, the United Nations peace-keeping force; questo paese è in pace da due secoli, this country has been at peace for two centuries; chiedere la pace, to ask for peace; mantenere, turbare la pace, to keep, to disturb the peace // la pace di Amiens, di Versailles ecc., the Peace of Amiens, of Versailles etc.
    2 ( concordia, accordo) peace: per amor di pace, for the sake of peace and quiet; cercò di metter pace tra loro, he tried to make peace between them; con buona pace di tutti, ora possiamo cominciare, now that everybody is happy we can start; essere in pace con la propria coscienza, to be at peace with one's own conscience; essere in pace con qlcu., to be at peace (o to be on good terms) with s.o. // fare la pace con qlcu., to make peace (o to make it up) with s.o.
    3 ( tranquillità) peace; ( calma) quiet, stillness: la pace del cuore, dell'anima, peace (o tranquillity) of mind; la pace della sera, the peace of the evening; la pace pubblica, public peace: disturbatore della pace pubblica, disturber of the peace; la pace regna in città dopo i disordini di ieri, peace prevails in the town after yesterday's riots; che pace c'è qui!, how peaceful (o quiet) it is here!; non mi dà un momento di pace, he doesn't give me a moment's peace; ora che se ne è andato, avrò finalmente un po' di pace, now that he has gone, I shall have some peace at last; il rimorso non gli dava pace, remorse gave him no peace; lasciare in pace qlcu., to leave s.o. alone; vivere in pace, to live in peace; lasciami in pace, leave me alone; stasera devo studiare e vorrei essere lasciato in pace, I've got to study this evening and I'd like to be left in peace; mettersi il cuore in pace, to set one's mind at rest; mettiti il cuore in pace, perché ormai non c'è più rimedio, you'll have to put up with it, there's nothing you can do now; dopo la sconfitta non sa darsi pace, he can't reconcile himself to his defeat // la messa è finita, andate in pace, the Mass is ended, go in peace // la pace eterna, eternal rest; Dio l'abbia in pace!, God rest his soul!; il pover'uomo ora riposa in pace, the poor man is now at rest; riposa in pace!, rest in peace!; pace all'anima sua!, may he rest in peace! // santa pace!, my goodness!
    * * *
    ['patʃe]
    sostantivo femminile

    in tempo di pace — in peacetime, in times of peace

    conferenza, trattato di pace — peace conference, treaty

    fare (la) pace con qcn. — to make peace with sb

    lasciare in pace qcn. — to leave sb. in peace; (lasciare solo) to leave sb. alone

    non dare pace a qcn. — to give sb. no peace

    ••

    mettersi il cuore o l'anima in pace to set one's mind at rest; non darsi pace = not to resign oneself; con buona pace di... — without offending

    * * *
    pace
    /'pat∫e/
    sostantivo f.
     1 peace; in tempo di pace in peacetime, in times of peace; conferenza, trattato di pace peace conference, treaty; forze di pace peacekeeping force; giudice di pace Justice of the Peace; fare (la) pace con qcn. to make peace with sb.
     2 (calma interiore) peace; essere in pace con se stessi to be at peace with oneself; avere la coscienza in pace to have peace of mind
     3 (tranquillità) peace; stare in pace to have some peace; lasciare in pace qcn. to leave sb. in peace; (lasciare solo) to leave sb. alone; non dare pace a qcn. to give sb. no peace
     4 (beatitudine eterna) pace all'anima sua peace be with him; riposi in pace may he rest in peace; pace eterna eternal rest
    mettersi il cuore o l'anima in pace to set one's mind at rest; non darsi pace = not to resign oneself; con buona pace di... without offending...

    Dizionario Italiano-Inglese > pace

  • 98 ♦ heaven

    ♦ heaven /ˈhɛvn/
    n.
    1 (relig. e fig.) [u] cielo; paradiso: to be in heaven, essere in cielo (o in paradiso); Tahiti is heaven on earth, Tahiti è il (o un) paradiso in terra
    2 (pl.) the heavens, (lett.) la volta celeste, il cielo
    heavens above!, santi numi! □ heaven-born, d'origine divina; celeste; divino □ Heaven forbid!, il Cielo non voglia! □ Heaven knows…, lo sa il Cielo se…: Heaven knows I need your help!, lo sa il Cielo se ho bisogno del tuo aiuto! □ The heavens opened, cominciò a piovere a dirotto; le cateratte del cielo si aprirono □ heaven-sent, mandato da Dio; provvidenziale □ by heaven!, in nome del Cielo! □ For heaven's sake!, per amor del Cielo! □ good heavens!, santo Cielo! □ to be in ( the) seventh heaven (o in the heaven of heavens), essere al settimo cielo; (fig.) to move heaven and earth, muovere mari e monti; fare l'impossibile
    heavenward (lett.)
    a.
    heavenwards, heavenward (lett.)
    avv.
    verso il cielo.

    English-Italian dictionary > ♦ heaven

  • 99 ♦ mother

    ♦ mother (1) /ˈmʌðə(r)/
    n.
    1 madre; mamma (fam.): to become a mother, diventare madre; working mother, una donna con figli che lavora NOTA D'USO: - ragazza madre-; nursing mother, madre che allatta al seno; ( biblico) madre adottiva; surrogate mother, madre surrogata
    2 (relig.) Mother, Madre: the Mother Superior, la Madre Superiora
    3 ( slang USA) cosa bella; oggetto eccezionale
    4 (naut.) = mother ship ► sotto
    5 (volg.) ► motherfucker
    ● (fam. spreg.) mother's boy, cocco di mamma □ (zool.) Mother Carey's chicken ( Hydrobates pelagicus), uccello delle tempeste; procellaria □ (relig.) Mother Church, Santa Madre Chiesa □ (psic.) mother complex, complesso di Edipo (o della madre) □ mother country, patria; madrepatria □ mother-craft, puericultura □ Mother's Day, la Festa della Mamma (in GB la quarta domenica di quaresima, in USA la seconda di maggio) □ mother earth, (lett.) la madre terra; (scherz.) la terraferma □ (psic.) mother figure, figura materna □ mother's help, collaboratrice domestica; colf □ Mother Hubbard, Mamma Hubbard ( personaggio di poesie infantili); camicione della nonna □ (geol.) mother lode, filone principale; (fig.) miniera (o fonte) inesauribile □ mother love, amor di madre; amore materno □ mother-naked, nudo nato; come mamma l'ha (o ti ha, ecc.) fatto □ Mother Nature, madre natura □ (relig.) Mother of God, madre di Dio, Madonna □ mother-of-pearl, (sost.) madreperla; (agg.) di madreperla □ (bot.) mother of thousands (o mother of millions), ( Cymbalaria muralis) cimbalaria; ( Bellis perennis) margheritina; pratolina □ (naut.) mother ship, nave appoggio; nave ausiliaria □ a mother-to-be, una futura madre; una donna incinta □ (ling.) mother tongue, lingua madre; madrelingua □ mother wit, buonsenso naturale □ every mother's son, ogni figlio di mamma; ognuno.
    mother (2) /ˈmʌðə(r)/
    n.
    (= mother of vinegar) madre dell'aceto.
    (to) mother /ˈmʌðə(r)/
    v. t.
    1 dare vita a ( di solito fig.); dare origine a
    2 far da madre a; avere cure materne per (q.); ( anche di animali) allevare ( come un figlio proprio)
    3 (fig.) coccolare, viziare

    English-Italian dictionary > ♦ mother

  • 100 ♦ my

    ♦ my /maɪ, mɪ/
    A a. poss.
    1 (il) mio, (la) mia; (i) miei, (le) mie: Here is my sister!, ecco mia sorella!; Where is my hat?, dov'è il mio cappello?; I never said that it was my mobile, I just said it could be mine, non ho mai detto che era il mio cellulare, ho solo detto che poteva essere il mio
    2 (quando è unito alla forma in - ing, è idiom.; per es.:) He resented my being appointed headmaster, si risentì perché ero stato nominato preside; Do you mind my coming later?, ti secca se vengo più tardi?
    B inter.
    Oh, my!, perbacco!; santo cielo!
    my and her father, nostro padre ( mio e di mia sorella) □ my dear (o my darling), mio caro; mia cara □ (fam.) My eye!, un corno!; accidenti!; col cavolo! □ ( slang) My foot!, ma va (là)!; sì, domani!; col cavolo! □ my love, amor mio □ my own, mio (proprio): This book is my own; I bought it, questo libro è mio; l'ho comprato io □ My dear fellow, caro mio! □ My goodness!, buon Dio!; perbacco! □ in my opinion, secondo me; a mio avviso.

    English-Italian dictionary > ♦ my

См. также в других словарях:

  • dio — s.m. [lat. dĕus, pl. dĕi e dī ] (pl. dèi, ant. e dial. dii ; al sing. l art. è il, al plur. gli ; al sing., la d iniziale ha sempre, dopo vocale, il raddoppiamento sintattico). 1. (relig.) a. (solo al sing.; con iniziale maiusc.) [senza articolo …   Enciclopedia Italiana

  • per — pér prep. FO 1a. introduce determinazioni di spazio, spec. di moto per luogo, o indica un movimento entro uno spazio circoscritto; anche fig.: il treno passerà per Bologna, ho passeggiato a lungo per il parco, ha vagabondato tutto il giorno per… …   Dizionario italiano

  • Dio — {{hw}}{{Dio}}{{/hw}}s. m.  (dio  nei sign. 2 e 3 ; pl. dei ,  nei sign. 2 e 3 ; art. sing. il , pl. gli ) 1 Nelle religioni monoteistiche, essere supremo concepito come creatore, ordinatore e conservatore di tutta la realtà: credere, non credere… …   Enciclopedia di italiano

  • Noi vogliam Dio, Vergine Maria — is a Marian hymn from Italian folk tradition which became the national anthem of the Papal States at the start of the nineteenth century. Its music and lyrics (in Italian with elements of Roman dialect) are both anonymous. It was replaced in 1857 …   Wikipedia

  • amore — a·mó·re s.m. FO 1a. affetto profondo verso qcn.: amore materno, fraterno, l ho fatto per amor tuo Sinonimi: 2bene. Contrari: animosità, astio, avversione, disamore, disinteresse, distacco, freddezza, indifferenza, odio, ostilità. 1b. sentimento… …   Dizionario italiano

  • amore — /a more/ s.m. [dal lat. amor ōris ]. 1. [sentimento di viva affezione verso una persona] ▶◀ ↑ adorazione, culto, idolatria, passione. ↓ affetto, (non com.) affezione, amorevolezza, attaccamento, bene, inclinazione, predilezione, trasporto.… …   Enciclopedia Italiana

  • cielo — / tʃɛlo/ s.m. [lat. caelum ; in grafia tarda coelum ]. 1. [la volta emisferica che sembra limitare verso l alto la nostra visione, di colore azzurro di giorno e scuro di notte] ▶◀ (lett.) empireo, (poet.) etere, (poet.) etra, firmamento, (lett.)… …   Enciclopedia Italiana

  • Gianfrancesco Gonzaga — Retrato de Gianfrancesco Gonzaga, colección del castillo de Ambras, Innsbruck. Gianfrancesco Gonzaga (1395 1444), fue V Capitano del Popolo de Mantua, desde 1407 hasta 1433, y Primer Marqués de Mantua desde 1433 hasta la fecha de su muerte …   Wikipedia Español

  • Schwein — (s. ⇨ Ferkel und ⇨ Sau). 1. A muar Swin, a thanner Speelang. (Amrum.) – Haupt, VIII, 354, 52. Je mehr Schweine, desto dünnerer Spülicht. 2. A Schwein un a Kaufmann müssen ausgenommen sein, ehe mer sieht, was dran is. 3. Alle Schweine sind im… …   Deutsches Sprichwörter-Lexikon

  • amore — s. m. 1. (verso persone) affettuosità, affezione, amorevolezza, tenerezza, bene, affetto □ attaccamento, devozione, adorazione, idolatria, passione □ propensione, inclinazione □ amicizia, simpatia CONTR. odio, avversione □ inimicizia, antipatia □ …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • Giovanni Vincenzo Bolgeni — (b. Bergamo, Italy, 22 January, 1733; d. Rome, 3 May, 1811) was a Jesuit theologian and controversialist. LifeHe entered the Society of Jesus on 31 October, 1747, taught theology and philosophy in Macerata, and was a member of the Society when it …   Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»