Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

la+hora+exacta

  • 21 accurate

    æ'kjurət
    1) (exactly right: an accurate drawing.) exacto, preciso
    2) (making no mistakes: an accurate memory.) fiel, preciso
    - accuracy
    accurate adj preciso / exacto
    tr['ækjʊrət]
    1 (numbers etc) exacto,-a, preciso,-a
    2 (instrument) de precisión
    3 (shot) certero,-a
    4 (information etc) exacto,-a
    5 (interpretation, translation) fiel
    accurate ['ækjərət] adj
    : exacto, correcto, fiel, preciso
    accurately adv
    adj.
    acabado, -a adj.
    cabal adj.
    correcto, -a adj.
    exacto, -a adj.
    fiel adj.
    preciso, -a adj.
    seguro, -a adj.
    'ækjərət
    adjective <measurement/instrument> exacto, preciso; <weapon/aim/blow> certero; <description/assessment> exacto; < translation> exacto, fiel

    to be strictly accurate, it was 2.15 — para ser preciso or exacto, eran las 2.15

    ['ækjʊrɪt]
    ADJ [number, measurement, figure, calculation] exacto; [instrument, scales] preciso; [translation, copy, information, description, memory] fiel, exacto; [observation, answer, forecast] acertado; [instructions] preciso; [shot, aim] certero; [missile] de gran precisión; [typist] que no comete errores

    is that clock accurate? — ¿tiene ese reloj la hora exacta?

    it was his father or, to be accurate, his stepfather — era su padre o, para ser exacto, su padrastro

    to be strictly accurate... — para ser más preciso or exacto...

    the newspaper has been accurate in its reports — el periódico ha informado fielmente de los hechos en sus reportajes

    the tests are 90% accurate in identifying future victims — los análisis aciertan al detectar futuras víctimas en un 90 por ciento de los casos

    clocks that are accurate to one second in 40 million years — relojes que no pierden ni ganan más de un segundo en 40 millones de años

    * * *
    ['ækjərət]
    adjective <measurement/instrument> exacto, preciso; <weapon/aim/blow> certero; <description/assessment> exacto; < translation> exacto, fiel

    to be strictly accurate, it was 2.15 — para ser preciso or exacto, eran las 2.15

    English-spanish dictionary > accurate

  • 22 dead

    ded
    1. adjective
    1) (without life; not living: a dead body; Throw out those dead flowers.) muerto
    2) (not working and not giving any sign of being about to work: The phone/engine is dead.) desconectado, cortado
    3) (absolute or complete: There was dead silence at his words; He came to a dead stop.) total, completo

    2. adverb
    (completely: dead drunk.) completamente
    - deadly
    3. adverb
    (extremely: deadly dull; deadly serious.) terriblemente
    - dead-end
    - dead heat
    - dead language
    - deadline
    - deadlock

    dead1 adj muerto
    those flowers are dead, throw them away esas flores están muertas, tíralas
    dead2 n los muertos
    tr[ded]
    1 (not alive) muerto,-a
    he was shot dead lo mataron de un tiro, lo mataron a tiros
    2 (obsolete - language) muerto,-a; (- custom) desusado,-a, en desuso; (finished with - topic, issue, debate) agotado,-a, pasado,-a; (- glass, bottle) terminado,-a, acabado,-a
    is this glass dead? ¿has terminado con el vaso?
    3 (numb) entumecido,-a, dormido,-a
    4 (not functioning - telephone) desconectado,-a, cortado,-a; (- machine) averiado,-a; (- battery) descargado,-a, gastado,-a; (- match) gastado,-a
    6 (dull, quiet, not busy) muerto,-a
    7 (sounds) sordo,-a; (colours) apagado,-a
    8 SMALLSPORT/SMALL (ball) muerto,-a
    9 (total) total, completo,-a, absoluto,-a
    1 (completely, absolutely) completamente, sumamente; (as intensifier) muy
    2 (exactly) justo
    1 los,-las muertos,-as
    \
    SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALL
    a dead duck un fracaso total
    in the dead of winter en pleno invierno, en lo más crudo del invierno
    over my dead body! ¡sobre mi cadáver!
    to be a dead cert ser algo seguro,-a
    to be a dead loss no servir para nada, ser un desastre
    to be a dead ringer for somebody ser idéntico,-a a alguien
    to be dead beat estar hecho,-a polvo
    to be dead on one's feet estar hecho,-a polvo
    to be dead (set) against something oponerse totalmente a algo
    to be dead set on doing something estar empeñado,-a en hacer algo, estar decidido,-a a hacer algo
    to be dead to the world estar dormido,-a como un tronco
    to be the dead spit of somebody ser el vivo retrato de alguien
    to come to a dead end llegar a un callejón sin salida
    to come to a dead stop detenerse en seco
    to drop dead caer muerto,-a
    drop dead! ¡vete al cuerno!
    to stop dead parar(se) en seco
    not to be seen dead doing something no hacer algo por nada del mundo
    I wouldn't be seen dead with him! ¡no saldría con él por nada del mundo!, ¡no saldría con él ni muerta!
    dead calm calma chicha
    dead end callejón nombre masculino sin salida
    dead letter SMALLLAW/SMALL letra muerta
    dead weight peso muerto
    the Dead Sea el Mar Muerto
    dead ['dɛd] adv
    1) abruptly: repentinamente, súbitamente
    to stop dead: parar en seco
    2) absolutely: absolutamente
    I'm dead certain: estoy absolutamente seguro
    3) directly: justo
    dead ahead: justo adelante
    dead adj
    1) lifeless: muerto
    2) numb: entumecido
    3) indifferent: indiferente, frío
    4) inactive: inactivo
    a dead volcano: un volcán inactivo
    5) : desconectado (dícese del teléfono), descargado (dícese de una batería)
    6) exhausted: agotado, derrengado, muerto
    7) obsolete: obsoleto, muerto
    a dead language: una lengua muerta
    8) exact: exacto
    in the dead center: justo en el blanco
    dead n
    1)
    the dead : los muertos
    2)
    in the dead of night : a las altas horas de la noche
    3)
    in the dead of winter : en pleno invierno
    adj.
    exangüe adj.
    insensible adj.
    mortecino, -a adj.
    muerto, -a adj.
    adv.
    directamente adv.

    I ded
    1) ( no longer alive) muerto

    dead bodycadáver m, cuerpo m sin vida

    he was dead on arrival at the hospital — cuando llegó al hospital ya había muerto, ingresó cadáver (Esp)

    to drop dead — caerse* muerto

    drop dead!vete al demonio or al diablo!

    as dead as a dodo o doornail — requetemuerto (fam)

    dead and gone: when I'm dead and gone cuando yo me muera; not to be seen o caught dead (colloq): I wouldn't be seen o caught dead in that dress — yo no me pondría ese vestido ni muerta or ni loca; body 1) c)

    2)
    a) ( numb) (usu pred) dormido

    to go dead\<\<limb\>\> dormirse*

    to be dead TO something — ser* sordo a algo

    3) (very tired, ill) (colloq) muerto (fam)
    4)
    a) ( obsolete) < language> muerto; < custom> en desuso
    b) (past, finished with) < issue> pasado
    5)
    a) ( not functioning) <wire/circuit> desconectado; < telephone> desconectado, cortado; < battery> descargado
    b) ( not alight) <fire/match> apagado
    c) ( not busy) <town/hotel/party> muerto

    II
    1)
    a) ( exactly) justo

    she was dead on time — (esp BrE) llegó puntualísima

    b) ( directly) justo, directamente
    c) ( suddenly)
    2)
    a) ( absolutely) (colloq) <straight/level> completamente

    dead tiredmuerto (de cansancio) (fam), cansadísimo

    to be dead certain o sure — estar* totalmente seguro

    it was dead easyestuvo regalado or tirado (fam)

    dead boring/expensive — aburridísimo/carísimo


    III
    1) (+ pl vb)
    2) ( depth)

    in the o (BrE also) at dead of night — a altas horas de la noche or de la madrugada

    [ded]
    1. ADJ
    1) [person, animal, plant] muerto, difunto frm; [leaf] marchito, seco

    dead or alivevivo o muerto

    to be dead on arrival (in hospital) ingresar cadáver

    dead and buried — (lit, fig) muerto y bien muerto

    to drop (down) dead — caer muerto

    drop dead! * — ¡vete al cuerno! *

    to fall down dead — caer muerto

    dead duck —

    - be dead on one's feet
    - flog a dead horse
    - be dead in the water
    2) * (=finished with)

    is that glass/drink dead? — ¿ha terminado su vaso?, ¿puedo levantar su vaso?

    3) (=inactive) [volcano, fire] apagado; [cigarette, match] gastado; [battery] agotado; [telephone line] cortado, desconectado; [wire] sin corriente; [language, love, town, party] muerto; [custom] anticuado; (Sport) [ball] parado, fuera de juego

    the line has gone dead — (Telec) la línea está cortada or muerta

    4) (=numb)

    my fingers have gone dead — (gen) se me han dormido los dedos; (with cold) se me han entumecido los dedos

    he is dead to all pity — es incapaz de sentir compasión

    5) (=complete) [silence, calm] total, completo; (=exact) [centre] justo

    a dead cert *una cosa segura

    to fall into a dead faintdesmayarse totalmente

    a dead loss *(=person) un inútil; (=thing) una birria

    a dead ringer for * — el doble de, la viva imagen de

    to come to a dead stoppararse en seco

    2. ADV
    1) (=completely, exactly)

    dead slow — (Aut) reducir la marcha; (Naut) muy despacio

    to be dead against sth — estar totalmente opuesto a algo

    dead ahead — todo seguido, todo derecho

    dead between the eyes — justo entre los ojos

    to be dead set on doing sth — estar decidido a hacer algo

    dead straight — todo seguido, todo derecho

    dead on targetjusto en el blanco

    dead on timea la hora exacta

    2) (Brit)
    * (=very)

    to be dead beatestar hecho polvo *

    dead brokesin un duro

    dead drunkborracho perdido

    dead easy — facilón, chupado **

    3)
    - cut sb dead
    3. N
    1)

    to come back or rise from the dead — resucitar

    2)

    at dead of night, in the dead of night — a altas horas de la noche

    4.
    CPD

    dead end N — (lit, fig) callejón m sin salida

    to come to a dead end — (fig) llegar a un punto muerto

    dead-end

    dead hand N — (fig) [of state, bureaucracy] peso m muerto

    dead heat N — (Sport) empate m

    dead-heat

    dead letter Nletra f muerta

    dead march Nmarcha f fúnebre

    dead matter Nmateria f inanimada

    Dead Sea Nmar m Muerto

    the dead season N — (Tourism) la temporada baja

    dead weight Npeso m muerto; [of vehicle] tara f ; (fig) lastre m, carga f inútil

    * * *

    I [ded]
    1) ( no longer alive) muerto

    dead bodycadáver m, cuerpo m sin vida

    he was dead on arrival at the hospital — cuando llegó al hospital ya había muerto, ingresó cadáver (Esp)

    to drop dead — caerse* muerto

    drop dead!vete al demonio or al diablo!

    as dead as a dodo o doornail — requetemuerto (fam)

    dead and gone: when I'm dead and gone cuando yo me muera; not to be seen o caught dead (colloq): I wouldn't be seen o caught dead in that dress — yo no me pondría ese vestido ni muerta or ni loca; body 1) c)

    2)
    a) ( numb) (usu pred) dormido

    to go dead\<\<limb\>\> dormirse*

    to be dead TO something — ser* sordo a algo

    3) (very tired, ill) (colloq) muerto (fam)
    4)
    a) ( obsolete) < language> muerto; < custom> en desuso
    b) (past, finished with) < issue> pasado
    5)
    a) ( not functioning) <wire/circuit> desconectado; < telephone> desconectado, cortado; < battery> descargado
    b) ( not alight) <fire/match> apagado
    c) ( not busy) <town/hotel/party> muerto

    II
    1)
    a) ( exactly) justo

    she was dead on time — (esp BrE) llegó puntualísima

    b) ( directly) justo, directamente
    c) ( suddenly)
    2)
    a) ( absolutely) (colloq) <straight/level> completamente

    dead tiredmuerto (de cansancio) (fam), cansadísimo

    to be dead certain o sure — estar* totalmente seguro

    it was dead easyestuvo regalado or tirado (fam)

    dead boring/expensive — aburridísimo/carísimo


    III
    1) (+ pl vb)
    2) ( depth)

    in the o (BrE also) at dead of night — a altas horas de la noche or de la madrugada

    English-spanish dictionary > dead

  • 23 perfect

    1. 'pə:fikt adjective
    1) (without fault or flaw; excellent: a perfect day for a holiday; a perfect rose.) perfecto
    2) (exact: a perfect copy.) perfecto
    3) (very great; complete: a perfect stranger.) completo, auténtico

    2. pə'fekt verb
    (to make perfect: He went to France to perfect his French.) perfeccionar
    - perfectionist
    - perfectly

    perfect1 adj perfecto / ideal
    perfect2 vb perfeccionar
    tr[ (adj) 'pɜːfɪkt; (vb) pə'fekt]
    1 (gen) perfecto,-a; (behaviour, reputation) intachable
    2 (ideal) perfecto,-a, ideal
    3 (absolute, utter - fool) perdido,-a, redomado,-a; (- gentleman) consumado; (- waste of time) auténtico,-a
    4 SMALLLINGUISTICS/SMALL perfecto,-a
    1 SMALLLINGUISTICS/SMALL perfecto
    1 perfeccionar
    perfect [pər'fɛkt] vt
    : perfeccionar
    perfect ['pərfɪkt] adj
    : perfecto
    perfectly adv
    adj.
    acabado, -a adj.
    cabal adj.
    consumado, -a adj.
    exacto, -a adj.
    fino, -a adj.
    hecho, -a adj.
    peregrino, -a adj.
    perfecto, -a adj.
    n.
    pretérito perfecto s.m.
    v.
    completar v.
    perfeccionar v.
    puntualizar v.

    I 'pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt
    1)
    a) (precise, exact) <circle/copy> perfecto
    b) ( faultless) perfecto
    c) ( ideal) <weather/day> ideal, perfecto; <example/excuse> perfecto; < opportunity> ideal
    2) ( complete) (before n)

    a perfect idiot — un perfecto idiota, un idiota redomado

    3) ( Ling) < tense> perfecto

    II pər'fekt, pə'fekt
    transitive verb perfeccionar

    III 'pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt

    the future/present perfect — el futuro/pretérito perfecto

    ['pɜːfɪkt]
    1. ADJ
    1) (=faultless) perfecto

    he spoke perfect English, his English was perfect — hablaba un inglés perfecto

    his Spanish is far from perfect — su español dista mucho de ser perfecto

    practice 1., 1), word-perfect
    2) (=ideal) [moment, solution, place] ideal, perfecto

    he's the perfect man for the jobes el hombre idóneo or ideal or perfecto para el cargo

    his expertise made him the perfect choicesu experiencia hacía de él la persona idónea or ideal or perfecta

    in a perfect worlden un mundo ideal

    3) (=exact) perfecto

    a perfect circleun círculo perfecto

    a perfect copyuna copia perfecta

    the jacket was a perfect fitla chaqueta me estaba perfecta or me quedaba perfectamente

    my watch keeps perfect timemi reloj siempre marca la hora exacta

    4) (=absolute, utter)

    a perfect fool/stranger — un perfecto idiota/desconocido

    5) (Gram) perfecto; future 1., 2), present I, 3., past 5.
    6) (Mus) [fourth, fifth, octave] perfecto
    2.
    ['pɜːfɪkt]
    N (Gram) future 1., 2), present I, 3., past 5.
    3.
    [pǝ'fekt]
    VT perfeccionar
    4.
    ['pɜːfɪkt]
    CPD

    perfect number N — (Math) número m perfecto

    perfect pitch N — (Mus) oído m perfecto

    the perfect tense — el tiempo perfecto

    * * *

    I ['pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt]
    1)
    a) (precise, exact) <circle/copy> perfecto
    b) ( faultless) perfecto
    c) ( ideal) <weather/day> ideal, perfecto; <example/excuse> perfecto; < opportunity> ideal
    2) ( complete) (before n)

    a perfect idiot — un perfecto idiota, un idiota redomado

    3) ( Ling) < tense> perfecto

    II [pər'fekt, pə'fekt]
    transitive verb perfeccionar

    III ['pɜːrfɪkt, 'pɜːfɪkt]

    the future/present perfect — el futuro/pretérito perfecto

    English-spanish dictionary > perfect

  • 24 exacto

    adjectivo
    1 ( correcto) exact
    exacto!
    exact!
    2 ( preciso) exact
    chegar a hora exacta
    arriver à l'heure exacte

    Dicionário Português-Francês > exacto

  • 25 hast du die genaue Zeit?

    ¿tienes la hora exacta?

    Deutsch-Spanisch Wörterbuch > hast du die genaue Zeit?

  • 26 arrive at the right moment

    expr.
    llegar a la hora exacta expr.
    llegar en punto expr.

    English-spanish dictionary > arrive at the right moment

  • 27 служба времени

    Diccionario universal ruso-español > служба времени

  • 28 точное время

    adj

    Diccionario universal ruso-español > точное время

  • 29 audimetre

    s audímetre
    Comunicació. Informació
    Def. del Termcat: Aparell electrònic instal·lat en un receptor de televisió o de ràdio, que enregistra l'hora exacta i el temps en minuts en què està en funcionament o la classe de programes que l'usuari connecta, a fi de realitzar anàlisis d'audiència.
    Formes desestimades: audiòmetre

    English-Catalan dictionary > audimetre

  • 30 bang

    v donar cops, colpejar, donar-se cops | espetegar
    s cop, trompada | soroll, estrèpit, explosió, detonació
    adj justament, exactament
    interj pam! patapam! paf! (bofetada)
    To bang down llançar amb fúria
    She arrived bang on time va arribar a l'hora exacta

    English-Catalan dictionary > bang

  • 31 telemeter

    s audímetre
    Comunicació. Informació
    Def. del Termcat: Aparell electrònic instal·lat en un receptor de televisió o de ràdio, que enregistra l'hora exacta i el temps en minuts en què està en funcionament a fi de realitzar anàlisis d'audiència.
    Formes desestimades: audiòmetre

    English-Catalan dictionary > telemeter

  • 32 timeter

    s audímetre
    Comunicació. Informació
    Def. del Termcat: Aparell electrònic instal·lat en un receptor de televisió o de ràdio, que enregistra l'hora exacta i el temps en minuts en què està en funcionament a fi de realitzar anàlisis d'audiència.
    Formes desestimades: audiòmetre

    English-Catalan dictionary > timeter

  • 33 bang

    bæŋ
    1. noun
    1) (a sudden loud noise: The door shut with a bang.) portazo, golpe estrepitoso
    2) (a blow or knock: a bang on the head from a falling branch.) golpe (violento), golpetazo

    2. verb
    1) (to close with a sudden loud noise: He banged the door.) batir
    2) (to hit or strike violently, often making a loud noise: The child banged his drum; He banged the book down angrily on the table.) batir, golpear
    3) (to make a sudden loud noise: We could hear the fireworks banging in the distance.) estallar, detonar
    bang1 n
    1. golpe
    2. estrépito / explosión / estallido
    the rocket exploded with a loud bang al explotar, el cohete produjo un gran estallido
    bang2 vb
    1. golpearse / dar un golpe
    2. golpear / dar golpes
    3. tocar
    tr[bæŋ]
    2 (noise) ruido; (of gun) estampido; (explosion) estallido; (of door) portazo
    3 SMALLAMERICAN ENGLISH/SMALL flequillo
    1 golpear, dar golpes en
    don't bang the table! ¡no des golpes en la mesa!
    1 dar golpes
    1 familiar justo
    \
    SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALL
    bang on! familiar ¡exacto!
    bang go my chances! familiar ¡mi gozo en un pozo!
    to go bang hacer pum
    to go with a bang tener mucho éxito
    it's like banging your head against a brick wall es como machacar en hierro frío
    to bang the door dar un portazo
    to bang on a door dar golpes en una puerta
    to bang one's fist on the table dar un puñetazo en la mesa
    to bang against something dar un golpe contra algo
    to bang into somebody / something chocar contra alguien / algo
    to bang on a drum tocar un tambor
    to bang one's head darse un golpe en la cabeza
    to bang somebody on the head dar un coscorrón en la cabeza a alguien
    bang ['bæŋ] vt
    1) strike: golpear, darse
    he banged his elbow against the door: se dio con el codo en la puerta
    2) slam: cerrar (la puerta) con un portazo
    bang vi
    1) slam: cerrarse de un golpe
    2)
    to bang on : aporrear, golpear
    she was banging on the table: aporreaba la mesa
    bang adv
    : directamente, exactamente
    bang n
    1) blow: golpe m, porrazo m, trancazo m
    2) explosion: explosión f, estallido m
    3) slam: portazo m
    4) bangs npl
    : flequilla f, fleco m
    n.
    detonación s.f.
    golpazo s.m.
    golpe s.m.
    portazo s.m.
    trancazo s.m.
    traque s.m.
    traquido s.m.
    tras s.m.
    triquitraque s.m.
    zapatazo s.m.
    v.
    golpear con ruido o con violencia v.
    portear v.
    traquetear v.

    I bæŋ
    1)
    a) c ( loud noise) estrépito m; ( explosion) explosión f, estallido m

    to go over o (BrE) off with a bang to go with a bang ser* todo un éxito; she returned to politics with a bang — volvió a la política a lo grande

    b) ( pleasure) (AmE colloq) (no pl)
    2) c ( blow) golpe m, trancazo m, golpetazo m
    3) c bangs pl (AmE) ( fringe) flequillo m, cerquillo m (AmL), chasquilla f (Chi), capul f (Col), fleco m (Méx), pollina f (Ven)

    II
    1.
    a) ( strike) golpear
    b) ( slam)

    2.
    vi
    a) ( strike)

    to bang into something — darse* contra algo

    b) ( slam) \<\<door\>\> cerrarse* de un golpe, dar* un portazo

    the gate was banging in the windla puerta daba golpes or (AmL tb) se golpeaba con el viento

    Phrasal Verbs:

    III
    1)

    to go bang\<\<gun\>\> dispararse, hacer* bang! or pum!

    2) (as intensifier) (esp BrE colloq)

    bang in the middlejusto or exactamente en el medio

    to be bang up to date — estar* muy al día

    to be bang ondar* en el blanco, acertar* de lleno


    IV
    interjection pum!, bang!

    bang! bang! you're dead! — (used to or by children) pum! pum! te maté!

    [bæŋ]
    1.
    N (=noise) [of explosion] estallido m ; [of door] portazo m ; [of blow] porrazo m, golpe m
    - get more bang for the buck or more bangs for your bucks
    2. ADV
    1)

    to go bang — hacer ¡pum!, estallar

    bang went £10 *adiós 10 libras

    2) * justo, exactamente

    it hit him bang on the ear — le dio justo en la oreja, le dio en toda la oreja *

    bang on! — ¡acertado!

    the answer was bang on(Brit) la respuesta dio en el blanco

    bang on time(Brit) a la hora justa

    it was bang on target(Brit) dio justo en el blanco

    3. VT
    1) (=strike) golpear
    2) *** (=have sex with) echarse un polvo con ***, tirarse ***
    4.
    VI (=explode) explotar, estallar; (=slam) [door] cerrarse de golpe

    to bang at or on sth — dar golpes en algo

    5.
    EXCL ¡pum!; (of a blow) ¡zas!
    * * *

    I [bæŋ]
    1)
    a) c ( loud noise) estrépito m; ( explosion) explosión f, estallido m

    to go over o (BrE) off with a bang to go with a bang ser* todo un éxito; she returned to politics with a bang — volvió a la política a lo grande

    b) ( pleasure) (AmE colloq) (no pl)
    2) c ( blow) golpe m, trancazo m, golpetazo m
    3) c bangs pl (AmE) ( fringe) flequillo m, cerquillo m (AmL), chasquilla f (Chi), capul f (Col), fleco m (Méx), pollina f (Ven)

    II
    1.
    a) ( strike) golpear
    b) ( slam)

    2.
    vi
    a) ( strike)

    to bang into something — darse* contra algo

    b) ( slam) \<\<door\>\> cerrarse* de un golpe, dar* un portazo

    the gate was banging in the windla puerta daba golpes or (AmL tb) se golpeaba con el viento

    Phrasal Verbs:

    III
    1)

    to go bang\<\<gun\>\> dispararse, hacer* bang! or pum!

    2) (as intensifier) (esp BrE colloq)

    bang in the middlejusto or exactamente en el medio

    to be bang up to date — estar* muy al día

    to be bang ondar* en el blanco, acertar* de lleno


    IV
    interjection pum!, bang!

    bang! bang! you're dead! — (used to or by children) pum! pum! te maté!

    English-spanish dictionary > bang

  • 34 cresco

    crēsco, crēvī, crētum, ere (Inchoat. zu creo), anfangen hervorzukommen, nach u. nach hervorkommen, wachsen, I) von noch nicht Vorhandenem: 1) im engern Sinne, v. eig. Wachstum in der Natur, wachsen, hervorwachsen = entstehen, crescentes segetes, Ov.: qui postea creverunt, die Nachkommen, Varro. – hic et acanthus et rosa crescit, Verg.: in exitu paludis saxum crescit, Plin.: crescit barba pilique per omnia membra, Lucr. – m. Dat. wem? tibi, mors, crescit omne, Sen. poët. – mit ex od. de u. Abl., quaecumque e terra corpora crescunt, Lucr.: quos (liberos) utriusque figurae esse vides, corpore de patrio et materno sanguine crescunt, Lucr. – m. inter u. Akk., avenam lolium crescere inter triticum, Enn. fr. var. 31. – bei Dichtern Partiz. crētus, a, um, entsprungen, entsprossen, entstanden, m. ab od. (selten) de u. Abl. od. m. bl. Abl., cretus Troiano a sanguine, Verg.: cretus ab origine eadem, Ov.: leo Chimaerea cretus de gente, Auct. carm. de laud. Herc.: tali de sidere cretus, Manil.: cretus Semiramio sanguine, Ov.: cretus Amyntore, Ov.

    2) im weitern Sinne, a) v. mater. Subjj., entstehen, haec villa inter manus meas crevit, Sen. ep. 12, 1. – b) v. Zuständen, erwachsen, ingens hic terris crescit labor, Sil. 3, 75.

    II) von schon Vorhandenem, wachsen = an Wachstum zunehmen (Ggstz. decrescere, minui), 1) im engern Sinne, v. eig. Wachstume in der Natur, a) übh.: crescere posse imperfectae rei signum est, Sen.: crescere non possint fruges, arbusta, animantes, Lucr.: quibus articuli in pueritia excĭderunt neque repositi sunt, minus quam ceteri crescunt, Cels. – m. Advv. wie? cr. male (v. Getreide), Ov.: cr. moderatim, paulatim, Lucr.: cr. celerrime, Plin.: cr. tarde (Ggstz. cito occĭdere), Plin., tardius, Veget. mul.: quid? tu ignoras arbores magnas diu crescere, unā horā exstirpari? Curt. – m. in u. Abl., poet. m. bl. Abl. wo? in lecticis crescunt (infantes), Quint.: pili viris crescunt maxume in capillo, mox in barba, Plin.: cr. matris in alvo, Ov.: ut pennas clivo (an einem Hügel) crevisse putes, Ov. – m. in u. Abl. wann? pili crescunt et in quibusdam morbis, Plin. – m. cum u. Abl., ostreis conchyliisque omnibus contingere, ut cum luna pariter crescant pariterque decrescant, Cic.: vis animi pariter crescit cum corpore toto, Lucr. – m. Abl. womit? woran? pulchro corpore creti, Lucr.: cr. corpore (v. Pers.), Petron. – m. Abl. wodurch? crassā magnum farragine corpus crescere iam domitis (equis) sinito, Verg. – m. Advv. od. Praepp. wohin? sursum nitidae fruges arbustaeque crescunt, Lucr.: homo crescit in longitudinem usque ad ter septenos annos, tum deinde ad plenitudinem, Plin.: ut (olea) spatium in latitudinem crescendi habeat, Col.: iecur fartilibus in immensam amplitudinem crescit, Plin.: postquam super ora caputque crevit onus, Ov. – m. in u. Akk. worein? wozu? = in etw. hineinwachsen, zu etw. verwachsen, anwachsen, zu etw. werden, cr. in caput potius quam in semen (v. der Zwiebel), Pallad.: cr. in ventrem (v. der Gurke), Verg.: similis lunae macula crescens in orbes, Plin.: u. bei Verwandlungen, in caput crescit, Ov.: coeperunt curvari manus et aduncos crescere in ungues, Ov.: in frondem crines, in ramos brachia crescunt, Ov. – b) insbes.: α) v. Knaben, zum Jüngling heranwachsen, aufwachsen, groß werden (bei Cic. adolescere), hortatus est, ut cresceret, Suet. – m. in u. Abl. wo? in cuius domo creverat, Suet. – m. Dat. für wen? wem zum Heile? toti salutifer orbi cresce puer, Ov.: ut crescerent de tuo qui crescerent tibi, Plin. pan.: u. (m. dopp. Nom.) etiam tibi discipulus (als Sch.) crescit cicaro meus, Petron. – m. sub u. Abl. unter wessen Leitung? crevisti sub noverca, Sen.: exactā pueritiā per quinquennium sub Aristotele crevit (v. Alexander dem Gr.), Iustin. – m. ad od. in u. Akk. wozu? lacte fero crescens ad fulmina vimque tonandi (v. jungen Jupiter), Manil. 1, 368: cito crescit in iuvenem, Hieron. epist. 66, 10. – β) v. jungen Tieren, aufwachsen, ille (canis) tibi pecudum multo cum sanguine crescet, Gratt. cyn. 168.

    2) im weitern Sinne, der Größe, der Höhe, dem Umfang, der Menge, Zahl, Stärke, dem Grade nachwachsen, steigen, aufsteigen, zunehmen, sich vermehren, sich vergrößern, sich steigern (Ggstz. decrescere, minui u. dgl.), a) der Größe, Höhe, dem Umfang nach, oft m. Abl. wodurch? od. m. in u. Akk. bis wohin? u. m. ab u. Abl. von wo? v. Boden, v. Bergen usw., surgit humus; crescunt loca (seine Flächen) decrescentibus undis, Ov.: hieme creverant Alpes, hoch lag in den A. der Schnee, Flor.: crescere altitudo petrae videbatur, Curt.: tum partes in omnes auctus crescit in immensum (Atlas), Ov.: petra non modicis ac mollibus clivis in sublime fastigium crescit, sed in metae maxime modum erecta est, Curt. – v. Bauten, cognata moenia laetor crescere, Ov.: iam aliquantum altitudinis opus creverat, Curt.: iam a fundo maris in altitudinem modicam opus creverat, Curt.: Caesaris naves a binis remigum in senos nec amplius ordines creverant, Flor. – v. ganzen Städten, die an Umfang u. Einwohnerzahl zunehmen, vix crediderim tam mature tantam urbem crevisse, floruisse, concĭdisse, resurrexisse, Vell.: Roma interim crescit Albae ruinis; duplicatur civium numerus, Caelius additur urbi mons, Liv.: in aeternum urbe conditā, in immensum crescente, Liv. – v. Örtlichkeiten, die, wenn man sich ihnen nähert, immer größer werden, admoto crescebant culmina gressu, Sil. 15, 216. – v. Quellen, Gewässern, steigen, schwellen, anschwellen, fons ter in die statis auctibus ac deminutionibus crescit decrescitque, Plin. ep.: fontes calidi, qui pariter cum aestu maris crescunt minuunturque, Plin.: cum Albanus lacus praeter modum crevisset, Cic.: cava flumina crescunt cum sonitu, Verg.: aestate incipit crescere (Ggstz. minuitur, v. einem Flusse), Sen.: Liger ex nivibus creverat, Caes.: forsitan Aethiopum penitus de montibus altis crescat (v. Nil), Lucr. – v. der Flut, steigen, ad mensuram enim crescit iterumque decrescit (fällt), Sen. – v. Feuer, im Bilde, sed memoriā rerum gestarum eam flammam egregiis viris in pectore crescere, nec prius sedari, quam etc., Sall.: crescente deinde et amoris in Cleopatram incendio et vitiorum magnitudine, Vell. – v. Monde, zunehmen (Ggstz. decrescere, minui, senescere), cum luna triduum recessit a sole crescit et plus illuminatur, Vitr.: lunae luminum varietas tum crescentis tum senescentis, Cic.: crescens minuensque sidus, Plin.: luna crescens (Ggstz. senescens), Varro u. Cic.: crescente lunā, Ggstz. decrescente lunā, Varro, Ggstz. senescente lunā, Varro, Ggstz. minuente lunā, Pallad., Ggstz. deficiente lunā, Gell.: lunā vel iam plenā vel adhuc crescente, Macr.: nunc de crescenti lumine lunae deminutioneque dicam, Varr. – v. Tage, zunehmen (Ggstz. decrescere), crescere dies licet et tabescere noctes, Lucr.: umbra, ut dies crevit decrevitve, modo brevior modo longior hāc vel illā cadit, Plin. ep. – v. den Jahren, crescentibus annis, Ov. u. Mart. – v. Speisen, die im Munde quellen, schwellen, non in ore crevit cibus, non haesit faucibus, Sen.: crescit et invito in ore cibus, Ov. – v. Geschwülsten, tumor omni frigore minuitur; non solum sub omni calore, sed etiam retento spiritu crescit, Cels. – u. v. Gliedern, laetum opere corpus et crescentia laboribus membra, vor Kraft schwellenden, strotzenden, Plin. pan.: creverunt artus (beim Foltern), Sil.: u. so (v. Gefolterten) crescit et suspensus ipse vinculis latentibus, Prud. – v. Holz, quellen, contignationes umore crescentes aut siccitate decrescentes (schwindend), Vitr. – v. Hülsenfrüchten, quellen, coquendo cr., Plin. – v. Schriften, liber crevit, Plin. ep.: quoniam satis huius voluminis magnitudo crevit, Cornif. rhet. – v. Versen, iambi a brevibus in longas (syllabas) nituntur et crescunt, Quint.

    b) der Zahl, Menge, Summe nach wachsen, steigen, zunehmen, immer größer werden, sich mehren, sich häufen (Ggstz. minui), crescit in dies singulos hostium numerus, Cic.: turba infantium augetur cotidie et crescit, Plin. ep.: crescens in dies multitudo hostium, Liv.: crescebat in dies Sullae exercitus, Vell.: ex quo intellectum est non mihi absenti crevisse amicos, Cic.: cr. malo od. per damnum (v. der Hydra, der für einen abgeschlagenen Kopf immer zwei andere wuchsen), Ov. – plagae (Schläge) crescunt, Ter.: crescit mihi materies, der Stoff (zum Schreiben) wächst mir unter den Händen, Cic. – crescentibus iam provinciis (Geschäfte), Liv. – rapi crescentibus annis, in der Blüte der Jahre, Mart.: crescentes abstulit annos, poet. = raffte sie (die Gattin) in der Blüte der Jahre dahin, Ov. – aber capi (gefesselt werden) primis et adhuc crescentibus annis (von immer mehr aufblühender Jugend), Ov. – crescentem sequitur cura pecuniam, Hor.: minori dicere, per quae crescere res (Vermögen) posset, minui damnosa libido, Hor.: opes (Reichtum) genti ex vectigalibus opobalsami crevere, Iustin.: eorum aes alienum multiplicandis usuris crescere, Nep.: crescentibus multiplicari usuris (v. einem ausgeliehenen Kapital), Ambros.: reliqua (die Rückstände der Zinsen) creverunt, Plin. ep.: crescit pretium alcis rei, Plin.: his tamen omnibus annona (Getreidepreis) crevit, Caes.

    c) der intensiven Stärke, dem Grade nach wachsen, steigen, sich steigern, zunehmen, v. Tone der Stimme od. Rede, in foro sic illius vox crescebat, tamquam tuba, Petron.: crescit oratio minus aperte, Quint.: maxime in hac parte crescere debet oratio, Quint. – v. Hitze, Wind, Sturm usw., crescente aestu, Curt.: crescente vento, Catull. – proximus dies non sine minis crescentis mali praeteriit, Curt. – v. Krankheit, Schmerz, advenientes crescentesque morbi, Cic.: crescentes morbi (Ggstz. remissiones), Cels.: si febris non decrescit, sed crescere desiit, wenn das F. nicht aufhört, sondern nur zu steigen nachläßt, Cels.: si etiam vehementius dolor crevit, Cels.: crescunt ignisque dolorque languescuntque iterum, Ov.: fruendis voluptatibus crescit carendi dolor, Plin. ep. – v. andern phys. od. äußern Zuständen, crescit mobilitas eundo, Lucr.: crescente certamine, Liv.: crescente certamine et clamore, Liv.: inter epulas ebrietate crescente, Iustin.: fama e minimo sua per mendacia crescit, Ov.: simul crescit inopia omnium (an allem), Liv.: non crescet, sed dividetur labor, Quint.: unde crevit nobis labor, Plin.: cuius originem moris a mitiore crevisse principio, quam etc., Liv.: cum periculum cresceret, Plin. ep. – v. geistigen Zuständen, quod ex his studiis quoque crescit oratio et facultas, durch diese Studien auch die Befähigung zur rednerischen Darstellung (das Rednertalent) gefördert wird, Cic.: cum robore dicendi crescet etiam eruditio, Quint.: rerum cognitio cotidie crescit, Quint.: nihil crescit (kommt weiter) solā imitatione, Quint. – v. gemütlichen Zuständen, ideoque crescit animus laude et impetu augetur, Quint.: u. so oft crescit animus alcis od. crescit animus alci (s. Krebs-Schmalz Antib. 7 S. 375), zB. crevit ex eo hostium animus, Liv.: morte Africani crevere inimicorum animi, Liv.: itaque et Romanis crevit animus, Liv.: plebi creverant animi, Liv.: hostibus quoque crevere animi, Iustin.: hāc virium accessione animus crevit praetori, ut Cassandream oppugnaret, Liv.: hinc animus crevit obsessis, Curt. – ad extremam aetatem eorum amicitia crevit, Nep.: atrocitas crescit ex his, Quint.: crescit ardor animorum, Curt.: Tuscis crevit audacia, Liv.: multo successu Fabiis audaciam crescere, Liv.: crescit audacia experimento, Plin. ep. – crevit postea caritas ipsa mutuae vetustate amicitiae, Plin. ep.: primo pecuniae, deinde imperii cupido crevit, Sall. – ne desperatio suis cresceret, Iustin. – exspectatio muneris et rumore nonnullo et studiis sermonibusque competitorum creverat, Cic. – crescente formidine, Plin. ep.: fuga atque formido crescit, Sall.: in dies crescit foeditas (Niederträchtigkeit) utrāque linguā notata, Plin. ep. – crescit invidia, Quint. u. Suet. – laetitia ipsa cum ingressu tuo crevit ac prope in singulos gradus adaucta est, Plin. pan.: ubi paulatim licentia crevit, Sall. – cotidie metus crescit, Quint.: sic urbium captarum crescit miseratio, Quint. – crescit simul et neglegentia cum audacia hosti, Liv. – crescebat in eos odium, Cic.: inter naturaliter dissimillimos ac diversa volentes crescebat odium, Vell. – inter haec simul spes simul cura in dies crescebat, Liv. – unde illis terror, inde Romanis animus crevit, Liv.: vitium in dies crescit, Cic.: crescentibus in dies vitiis (Agrippae), Vell.: vitia, quae nobiscum creverunt, mit uns groß geworden sind, Sen. – v. polit. Zuständen, causa belli coepit a foedere Philippi, postea crevit implorantibus Athenis auxilium contra regis iniurias, Flor.: socordiā Darei crevisse hostium famam, Curt.: crescente in dies et classe et famā Pompeii, Vell. – Camillo gloria crevit in Faliscis, Liv.: facti mei gratia periculo crevit, Plin. ep. – tantum opes (Albae Longae) creverant, ut etc., Liv.: cum hostium opes animique crevissent, Cic.: cum Atheniensium male gestis in Sicilia rebus opes senescere, contra Lacedaemoniorum crescere videret, Nep. – plebis opes imminutae, paucorum potentia crevit, Sall.: cuius rei praemium sit in civitate, eam maximis semper auctibus crescere, Liv. – statim et seditio crevit, ubi caput et consilium habere coepit, Iustin.: crescit favore turbida seditio, Ov. – Veiis (zu V.) non tantum animi in dies, sed etiam vires crescebant, Liv.

    d) dem Vermögen nach wachsen, zunehmen, emporkommen, reich werden, crescam patrimonio, non corpore, Petron. – m. Ang. von wo aus? durch Praepp., ut rei publicae, ex qua crevissent, tempus accommodarent, Liv.: ex parvo crevit, Petron.: ab asse crevit, Petron.: de nihilo crevit, Petron.

    e) dem Ruhme, dem Ansehen, der Macht nach wachsen, sich entwickeln, sich heben, steigen, sich emporschwingen, emporkommen, groß werden (Ggstz. minui), α) v. Staaten (Völkern) u. Königen, crescens regnum, Iustin.: sic fortis Etruria crevit, Verg.: hinc iam coepit Romana res crescere, Eutr.: sed civitas, incredibile memoratu est, quantum creverit, Sall.: si nostram rem publicum vobis et nascentem (in seinem Entstehen) et crescentem (in seinem Wachstume) et adultam (in seiner entwickelten Blüte) et iam firmam et robustam (in seiner festbegründeten Kraft) ostendero, Cic.: atqui non tantum interest nostrā Aetolorum opes ac vires minui, quantum non supra modum Philippum crescere, Liv. – m. Abl. wodurch? ubi labore atque iustitiā res publica crevit, Sall.: Rhodiorum civitas, quae populi Romani opibus creverat, Sall. – concordiā parvae res crescunt, discordiā maximae dilabuntur, Sall. – m. per u. Akk. auf welchem Wege? non pati cuiusquam regnum per scelus crescere, Sall. – m. Advv. od. Praepp. von wo? u. bis zu? o quam de tenui Romanus origine crevit, Ov.: eo magnitudinis crescere, ut etc. (v. röm. Volke), Flor.: quia Athenienses non, ut ceterae gentes, a sordidis initiis ad summa crevere, Iustin.: ceterum Saguntini in tantas brevi creverant opes seu maritimis seu terrestribus fructibus seu multitudinis incremento seu disciplinae sanctitate, ut etc., Liv. – β) v. einzelnen Pers.: date crescendi copiam, laßt wachsen u. gedeihen (= an Ansehen gewinnen), Ter.: postquam hominem adulescentem magis magisque crescere intellegit, Sall.: crescendi in curia sibi occasionem datam ratus, Liv. – m. Abl. wodurch? woran? cr. malo rei publicae, Sall.: cr. optivo cognomine, Hor.: cum de se ingentia pollicendo tum regis criminibus omnibus locis cr., Liv.: non minus dignitate, quam gratiā fortunāque cr., steigen an Ansehen usw., sein A. usw. steigen sehen, Nep.: quoad vixit virtutum laude crevit, sah er den Ruhm seiner Verdienste steigen, Nep. – m. per u. Akk. auf welchem Wege? cr. per summam gloriam, auf die rühmlichste Weise, Liv. – m. per u. Akk. der Pers. durch wen? frater per se (durch ihn) crevisset, Caes. – m. Ang. bei wem? durch apud u. Akk., si quibus tuorum meis criminibus apud te crescere libet, Liv. – m. ex u. de u. Abl. woher? infolge wessen? auf wessen Kosten? qua ex re creverat cum famā tum opibus, Nep.: timentes, ne crescendi ex se inimico collegae potestas fieret, Liv.: crescendi ex iis ratus esse occasionem, Liv.: nam si mihi liberet accusare, accusarem alios potius, ex quibus possem crescere, Cic.: oblatam sibi facultatem putavit, ut ex invidia senatoria posset crescere, quod (weil) etc., Cic.: denique, si videor hic... de uno isto voluisse crescere, isto absoluto de multis mihi crescere licebit, Cic. f) an Mut wachsen, Mut bekommen, sich gehoben-, sich groß fühlen, cresco et exsulto et discussā senectute recalesco, quotiens etc., Sen. ep. 34, 1: ex (infolge) nostro maerore crescit Charaxus, Ps. Ov. her. 15, 117. – / Synkop. Perf.-Formen cresti, Laev. erotop. fr. 6 ( bei Charis. 288, 10) u. cresse, Lucr. 3, 681.

    lateinisch-deutsches > cresco

  • 35 cresco

    crēsco, crēvī, crētum, ere (Inchoat. zu creo), anfangen hervorzukommen, nach u. nach hervorkommen, wachsen, I) von noch nicht Vorhandenem: 1) im engern Sinne, v. eig. Wachstum in der Natur, wachsen, hervorwachsen = entstehen, crescentes segetes, Ov.: qui postea creverunt, die Nachkommen, Varro. – hic et acanthus et rosa crescit, Verg.: in exitu paludis saxum crescit, Plin.: crescit barba pilique per omnia membra, Lucr. – m. Dat. wem? tibi, mors, crescit omne, Sen. poët. – mit ex od. de u. Abl., quaecumque e terra corpora crescunt, Lucr.: quos (liberos) utriusque figurae esse vides, corpore de patrio et materno sanguine crescunt, Lucr. – m. inter u. Akk., avenam lolium crescere inter triticum, Enn. fr. var. 31. – bei Dichtern Partiz. crētus, a, um, entsprungen, entsprossen, entstanden, m. ab od. (selten) de u. Abl. od. m. bl. Abl., cretus Troiano a sanguine, Verg.: cretus ab origine eadem, Ov.: leo Chimaerea cretus de gente, Auct. carm. de laud. Herc.: tali de sidere cretus, Manil.: cretus Semiramio sanguine, Ov.: cretus Amyntore, Ov.
    2) im weitern Sinne, a) v. mater. Subjj., entstehen, haec villa inter manus meas crevit, Sen. ep. 12, 1. – b) v. Zuständen, erwachsen, ingens hic terris crescit labor, Sil. 3, 75.
    II) von schon Vorhandenem, wachsen = an
    ————
    Wachstum zunehmen (Ggstz. decrescere, minui), 1) im engern Sinne, v. eig. Wachstume in der Natur, a) übh.: crescere posse imperfectae rei signum est, Sen.: crescere non possint fruges, arbusta, animantes, Lucr.: quibus articuli in pueritia excĭderunt neque repositi sunt, minus quam ceteri crescunt, Cels. – m. Advv. wie? cr. male (v. Getreide), Ov.: cr. moderatim, paulatim, Lucr.: cr. celerrime, Plin.: cr. tarde (Ggstz. cito occĭdere), Plin., tardius, Veget. mul.: quid? tu ignoras arbores magnas diu crescere, unā horā exstirpari? Curt. – m. in u. Abl., poet. m. bl. Abl. wo? in lecticis crescunt (infantes), Quint.: pili viris crescunt maxume in capillo, mox in barba, Plin.: cr. matris in alvo, Ov.: ut pennas clivo (an einem Hügel) crevisse putes, Ov. – m. in u. Abl. wann? pili crescunt et in quibusdam morbis, Plin. – m. cum u. Abl., ostreis conchyliisque omnibus contingere, ut cum luna pariter crescant pariterque decrescant, Cic.: vis animi pariter crescit cum corpore toto, Lucr. – m. Abl. womit? woran? pulchro corpore creti, Lucr.: cr. corpore (v. Pers.), Petron. – m. Abl. wodurch? crassā magnum farragine corpus crescere iam domitis (equis) sinito, Verg. – m. Advv. od. Praepp. wohin? sursum nitidae fruges arbustaeque crescunt, Lucr.: homo crescit in longitudinem usque ad ter septenos annos, tum deinde ad plenitudinem, Plin.: ut (olea) spatium in latitudinem crescendi habeat, Col.: iecur fartilibus in immen-
    ————
    sam amplitudinem crescit, Plin.: postquam super ora caputque crevit onus, Ov. – m. in u. Akk. worein? wozu? = in etw. hineinwachsen, zu etw. verwachsen, anwachsen, zu etw. werden, cr. in caput potius quam in semen (v. der Zwiebel), Pallad.: cr. in ventrem (v. der Gurke), Verg.: similis lunae macula crescens in orbes, Plin.: u. bei Verwandlungen, in caput crescit, Ov.: coeperunt curvari manus et aduncos crescere in ungues, Ov.: in frondem crines, in ramos brachia crescunt, Ov. – b) insbes.: α) v. Knaben, zum Jüngling heranwachsen, aufwachsen, groß werden (bei Cic. adolescere), hortatus est, ut cresceret, Suet. – m. in u. Abl. wo? in cuius domo creverat, Suet. – m. Dat. für wen? wem zum Heile? toti salutifer orbi cresce puer, Ov.: ut crescerent de tuo qui crescerent tibi, Plin. pan.: u. (m. dopp. Nom.) etiam tibi discipulus (als Sch.) crescit cicaro meus, Petron. – m. sub u. Abl. unter wessen Leitung? crevisti sub noverca, Sen.: exactā pueritiā per quinquennium sub Aristotele crevit (v. Alexander dem Gr.), Iustin. – m. ad od. in u. Akk. wozu? lacte fero crescens ad fulmina vimque tonandi (v. jungen Jupiter), Manil. 1, 368: cito crescit in iuvenem, Hieron. epist. 66, 10. – β) v. jungen Tieren, aufwachsen, ille (canis) tibi pecudum multo cum sanguine crescet, Gratt. cyn. 168.
    2) im weitern Sinne, der Größe, der Höhe, dem Umfang, der Menge, Zahl, Stärke, dem Grade nach
    ————
    wachsen, steigen, aufsteigen, zunehmen, sich vermehren, sich vergrößern, sich steigern (Ggstz. decrescere, minui u. dgl.), a) der Größe, Höhe, dem Umfang nach, oft m. Abl. wodurch? od. m. in u. Akk. bis wohin? u. m. ab u. Abl. von wo? v. Boden, v. Bergen usw., surgit humus; crescunt loca (seine Flächen) decrescentibus undis, Ov.: hieme creverant Alpes, hoch lag in den A. der Schnee, Flor.: crescere altitudo petrae videbatur, Curt.: tum partes in omnes auctus crescit in immensum (Atlas), Ov.: petra non modicis ac mollibus clivis in sublime fastigium crescit, sed in metae maxime modum erecta est, Curt. – v. Bauten, cognata moenia laetor crescere, Ov.: iam aliquantum altitudinis opus creverat, Curt.: iam a fundo maris in altitudinem modicam opus creverat, Curt.: Caesaris naves a binis remigum in senos nec amplius ordines creverant, Flor. – v. ganzen Städten, die an Umfang u. Einwohnerzahl zunehmen, vix crediderim tam mature tantam urbem crevisse, floruisse, concĭdisse, resurrexisse, Vell.: Roma interim crescit Albae ruinis; duplicatur civium numerus, Caelius additur urbi mons, Liv.: in aeternum urbe conditā, in immensum crescente, Liv. – v. Örtlichkeiten, die, wenn man sich ihnen nähert, immer größer werden, admoto crescebant culmina gressu, Sil. 15, 216. – v. Quellen, Gewässern, steigen, schwellen, anschwellen, fons ter in die statis auctibus ac deminutionibus crescit de-
    ————
    crescitque, Plin. ep.: fontes calidi, qui pariter cum aestu maris crescunt minuunturque, Plin.: cum Albanus lacus praeter modum crevisset, Cic.: cava flumina crescunt cum sonitu, Verg.: aestate incipit crescere (Ggstz. minuitur, v. einem Flusse), Sen.: Liger ex nivibus creverat, Caes.: forsitan Aethiopum penitus de montibus altis crescat (v. Nil), Lucr. – v. der Flut, steigen, ad mensuram enim crescit iterumque decrescit (fällt), Sen. – v. Feuer, im Bilde, sed memoriā rerum gestarum eam flammam egregiis viris in pectore crescere, nec prius sedari, quam etc., Sall.: crescente deinde et amoris in Cleopatram incendio et vitiorum magnitudine, Vell. – v. Monde, zunehmen (Ggstz. decrescere, minui, senescere), cum luna triduum recessit a sole crescit et plus illuminatur, Vitr.: lunae luminum varietas tum crescentis tum senescentis, Cic.: crescens minuensque sidus, Plin.: luna crescens (Ggstz. senescens), Varro u. Cic.: crescente lunā, Ggstz. decrescente lunā, Varro, Ggstz. senescente lunā, Varro, Ggstz. minuente lunā, Pallad., Ggstz. deficiente lunā, Gell.: lunā vel iam plenā vel adhuc crescente, Macr.: nunc de crescenti lumine lunae deminutioneque dicam, Varr. – v. Tage, zunehmen (Ggstz. decrescere), crescere dies licet et tabescere noctes, Lucr.: umbra, ut dies crevit decrevitve, modo brevior modo longior hāc vel illā cadit, Plin. ep. – v. den Jahren, crescentibus annis, Ov. u. Mart. – v. Speisen, die
    ————
    im Munde quellen, schwellen, non in ore crevit cibus, non haesit faucibus, Sen.: crescit et invito in ore cibus, Ov. – v. Geschwülsten, tumor omni frigore minuitur; non solum sub omni calore, sed etiam retento spiritu crescit, Cels. – u. v. Gliedern, laetum opere corpus et crescentia laboribus membra, vor Kraft schwellenden, strotzenden, Plin. pan.: creverunt artus (beim Foltern), Sil.: u. so (v. Gefolterten) crescit et suspensus ipse vinculis latentibus, Prud. – v. Holz, quellen, contignationes umore crescentes aut siccitate decrescentes (schwindend), Vitr. – v. Hülsenfrüchten, quellen, coquendo cr., Plin. – v. Schriften, liber crevit, Plin. ep.: quoniam satis huius voluminis magnitudo crevit, Cornif. rhet. – v. Versen, iambi a brevibus in longas (syllabas) nituntur et crescunt, Quint.
    b) der Zahl, Menge, Summe nach wachsen, steigen, zunehmen, immer größer werden, sich mehren, sich häufen (Ggstz. minui), crescit in dies singulos hostium numerus, Cic.: turba infantium augetur cotidie et crescit, Plin. ep.: crescens in dies multitudo hostium, Liv.: crescebat in dies Sullae exercitus, Vell.: ex quo intellectum est non mihi absenti crevisse amicos, Cic.: cr. malo od. per damnum (v. der Hydra, der für einen abgeschlagenen Kopf immer zwei andere wuchsen), Ov. – plagae (Schläge) crescunt, Ter.: crescit mihi materies, der Stoff (zum Schreiben) wächst mir unter den Händen, Cic. – crescentibus
    ————
    iam provinciis (Geschäfte), Liv. – rapi crescentibus annis, in der Blüte der Jahre, Mart.: crescentes abstulit annos, poet. = raffte sie (die Gattin) in der Blüte der Jahre dahin, Ov. – aber capi (gefesselt werden) primis et adhuc crescentibus annis (von immer mehr aufblühender Jugend), Ov. – crescentem sequitur cura pecuniam, Hor.: minori dicere, per quae crescere res (Vermögen) posset, minui damnosa libido, Hor.: opes (Reichtum) genti ex vectigalibus opobalsami crevere, Iustin.: eorum aes alienum multiplicandis usuris crescere, Nep.: crescentibus multiplicari usuris (v. einem ausgeliehenen Kapital), Ambros.: reliqua (die Rückstände der Zinsen) creverunt, Plin. ep.: crescit pretium alcis rei, Plin.: his tamen omnibus annona (Getreidepreis) crevit, Caes.
    c) der intensiven Stärke, dem Grade nach wachsen, steigen, sich steigern, zunehmen, v. Tone der Stimme od. Rede, in foro sic illius vox crescebat, tamquam tuba, Petron.: crescit oratio minus aperte, Quint.: maxime in hac parte crescere debet oratio, Quint. – v. Hitze, Wind, Sturm usw., crescente aestu, Curt.: crescente vento, Catull. – proximus dies non sine minis crescentis mali praeteriit, Curt. – v. Krankheit, Schmerz, advenientes crescentesque morbi, Cic.: crescentes morbi (Ggstz. remissiones), Cels.: si febris non decrescit, sed crescere desiit, wenn das F. nicht aufhört, sondern nur zu steigen nachläßt, Cels.: si
    ————
    etiam vehementius dolor crevit, Cels.: crescunt ignisque dolorque languescuntque iterum, Ov.: fruendis voluptatibus crescit carendi dolor, Plin. ep. – v. andern phys. od. äußern Zuständen, crescit mobilitas eundo, Lucr.: crescente certamine, Liv.: crescente certamine et clamore, Liv.: inter epulas ebrietate crescente, Iustin.: fama e minimo sua per mendacia crescit, Ov.: simul crescit inopia omnium (an allem), Liv.: non crescet, sed dividetur labor, Quint.: unde crevit nobis labor, Plin.: cuius originem moris a mitiore crevisse principio, quam etc., Liv.: cum periculum cresceret, Plin. ep. – v. geistigen Zuständen, quod ex his studiis quoque crescit oratio et facultas, durch diese Studien auch die Befähigung zur rednerischen Darstellung (das Rednertalent) gefördert wird, Cic.: cum robore dicendi crescet etiam eruditio, Quint.: rerum cognitio cotidie crescit, Quint.: nihil crescit (kommt weiter) solā imitatione, Quint. – v. gemütlichen Zuständen, ideoque crescit animus laude et impetu augetur, Quint.: u. so oft crescit animus alcis od. crescit animus alci (s. Krebs-Schmalz Antib. 7 S. 375), zB. crevit ex eo hostium animus, Liv.: morte Africani crevere inimicorum animi, Liv.: itaque et Romanis crevit animus, Liv.: plebi creverant animi, Liv.: hostibus quoque crevere animi, Iustin.: hāc virium accessione animus crevit praetori, ut Cassandream oppugnaret, Liv.: hinc animus crevit obsessis, Curt. – ad
    ————
    extremam aetatem eorum amicitia crevit, Nep.: atrocitas crescit ex his, Quint.: crescit ardor animorum, Curt.: Tuscis crevit audacia, Liv.: multo successu Fabiis audaciam crescere, Liv.: crescit audacia experimento, Plin. ep. – crevit postea caritas ipsa mutuae vetustate amicitiae, Plin. ep.: primo pecuniae, deinde imperii cupido crevit, Sall. – ne desperatio suis cresceret, Iustin. – exspectatio muneris et rumore nonnullo et studiis sermonibusque competitorum creverat, Cic. – crescente formidine, Plin. ep.: fuga atque formido crescit, Sall.: in dies crescit foeditas (Niederträchtigkeit) utrāque linguā notata, Plin. ep. – crescit invidia, Quint. u. Suet. – laetitia ipsa cum ingressu tuo crevit ac prope in singulos gradus adaucta est, Plin. pan.: ubi paulatim licentia crevit, Sall. – cotidie metus crescit, Quint.: sic urbium captarum crescit miseratio, Quint. – crescit simul et neglegentia cum audacia hosti, Liv. – crescebat in eos odium, Cic.: inter naturaliter dissimillimos ac diversa volentes crescebat odium, Vell. – inter haec simul spes simul cura in dies crescebat, Liv. – unde illis terror, inde Romanis animus crevit, Liv.: vitium in dies crescit, Cic.: crescentibus in dies vitiis (Agrippae), Vell.: vitia, quae nobiscum creverunt, mit uns groß geworden sind, Sen. – v. polit. Zuständen, causa belli coepit a foedere Philippi, postea crevit implorantibus Athenis auxilium contra regis iniurias, Flor.: socordiā Darei cre-
    ————
    visse hostium famam, Curt.: crescente in dies et classe et famā Pompeii, Vell. – Camillo gloria crevit in Faliscis, Liv.: facti mei gratia periculo crevit, Plin. ep. – tantum opes (Albae Longae) creverant, ut etc., Liv.: cum hostium opes animique crevissent, Cic.: cum Atheniensium male gestis in Sicilia rebus opes senescere, contra Lacedaemoniorum crescere videret, Nep. – plebis opes imminutae, paucorum potentia crevit, Sall.: cuius rei praemium sit in civitate, eam maximis semper auctibus crescere, Liv. – statim et seditio crevit, ubi caput et consilium habere coepit, Iustin.: crescit favore turbida seditio, Ov. – Veiis (zu V.) non tantum animi in dies, sed etiam vires crescebant, Liv.
    d) dem Vermögen nach wachsen, zunehmen, emporkommen, reich werden, crescam patrimonio, non corpore, Petron. – m. Ang. von wo aus? durch Praepp., ut rei publicae, ex qua crevissent, tempus accommodarent, Liv.: ex parvo crevit, Petron.: ab asse crevit, Petron.: de nihilo crevit, Petron.
    e) dem Ruhme, dem Ansehen, der Macht nach wachsen, sich entwickeln, sich heben, steigen, sich emporschwingen, emporkommen, groß werden (Ggstz. minui), α) v. Staaten (Völkern) u. Königen, crescens regnum, Iustin.: sic fortis Etruria crevit, Verg.: hinc iam coepit Romana res crescere, Eutr.: sed civitas, incredibile memoratu est, quantum creve-
    ————
    rit, Sall.: si nostram rem publicum vobis et nascentem (in seinem Entstehen) et crescentem (in seinem Wachstume) et adultam (in seiner entwickelten Blüte) et iam firmam et robustam (in seiner festbegründeten Kraft) ostendero, Cic.: atqui non tantum interest nostrā Aetolorum opes ac vires minui, quantum non supra modum Philippum crescere, Liv. – m. Abl. wodurch? ubi labore atque iustitiā res publica crevit, Sall.: Rhodiorum civitas, quae populi Romani opibus creverat, Sall. – concordiā parvae res crescunt, discordiā maximae dilabuntur, Sall. – m. per u. Akk. auf welchem Wege? non pati cuiusquam regnum per scelus crescere, Sall. – m. Advv. od. Praepp. von wo? u. bis zu? o quam de tenui Romanus origine crevit, Ov.: eo magnitudinis crescere, ut etc. (v. röm. Volke), Flor.: quia Athenienses non, ut ceterae gentes, a sordidis initiis ad summa crevere, Iustin.: ceterum Saguntini in tantas brevi creverant opes seu maritimis seu terrestribus fructibus seu multitudinis incremento seu disciplinae sanctitate, ut etc., Liv. – β) v. einzelnen Pers.: date crescendi copiam, laßt wachsen u. gedeihen (= an Ansehen gewinnen), Ter.: postquam hominem adulescentem magis magisque crescere intellegit, Sall.: crescendi in curia sibi occasionem datam ratus, Liv. – m. Abl. wodurch? woran? cr. malo rei publicae, Sall.: cr. optivo cognomine, Hor.: cum de se ingentia pollicendo tum regis criminibus
    ————
    omnibus locis cr., Liv.: non minus dignitate, quam gratiā fortunāque cr., steigen an Ansehen usw., sein A. usw. steigen sehen, Nep.: quoad vixit virtutum laude crevit, sah er den Ruhm seiner Verdienste steigen, Nep. – m. per u. Akk. auf welchem Wege? cr. per summam gloriam, auf die rühmlichste Weise, Liv. – m. per u. Akk. der Pers. durch wen? frater per se (durch ihn) crevisset, Caes. – m. Ang. bei wem? durch apud u. Akk., si quibus tuorum meis criminibus apud te crescere libet, Liv. – m. ex u. de u. Abl. woher? infolge wessen? auf wessen Kosten? qua ex re creverat cum famā tum opibus, Nep.: timentes, ne crescendi ex se inimico collegae potestas fieret, Liv.: crescendi ex iis ratus esse occasionem, Liv.: nam si mihi liberet accusare, accusarem alios potius, ex quibus possem crescere, Cic.: oblatam sibi facultatem putavit, ut ex invidia senatoria posset crescere, quod (weil) etc., Cic.: denique, si videor hic... de uno isto voluisse crescere, isto absoluto de multis mihi crescere licebit, Cic. f) an Mut wachsen, Mut bekommen, sich gehoben-, sich groß fühlen, cresco et exsulto et discussā senectute recalesco, quotiens etc., Sen. ep. 34, 1: ex (infolge) nostro maerore crescit Charaxus, Ps. Ov. her. 15, 117. – Synkop. Perf.-Formen cresti, Laev. erotop. fr. 6 ( bei Charis. 288, 10) u. cresse, Lucr. 3, 681.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > cresco

См. также в других словарях:

  • Hora de la India — Saltar a navegación, búsqueda Ubicación de Mirzapur y de la longitud 82,5° Este que se usa como longitud de referencia para la hora de la India La hora de la India es el huso horario usado en toda la India, con un desplazamiento horario de… …   Wikipedia Español

  • Hora Internet — (BMT). La hora Internet llamada también Swatch Internet Time o Biel Mean Time (BMT). Inventada por la empresa de relojes Swatch (situada en Biel(Suiza)) en 1998 como una estrategia de mercado, la hora Internet representa un concepto universal… …   Wikipedia Español

  • Hora — Este artículo o sección necesita referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de Internet fidedignas. Puedes añadirlas así o avisar al autor principa …   Wikipedia Español

  • Hora oficial argentina — Mapa con los distintos husos horarios de Argentina. En rojo GMT 3 en Azul GMT 4 (adoptando GMT 3 como horario de verano a partir de 11 de abril de 2010 y hasta 10 de octubre de 2010) La hora oficial argentina (HOA) es establecida por el Congreso… …   Wikipedia Español

  • Hora — (Del lat. hora < gr. hora, espacio de tiempo.) ► sustantivo femenino 1 Cada una de las veinticuatro partes en que se divide el día solar. 2 Momento determinado del día, especialmente aquel en que sucede una cosa o es el más apropiado para que… …   Enciclopedia Universal

  • hora — hora1 1. a buena hora o a buenas horas. Ambas locuciones sirven para expresar irónicamente que algo se produce cuando ya ha pasado el momento oportuno. En España es más frecuente a buenas horas, a menudo con el incremento mangas verdes: « Hemos… …   Diccionario panhispánico de dudas

  • XEQK-AM — Tropicalísima 13 50 Localización Ciudad de México Área de radiodifusión Distrito Federal, partes de México, Hidalgo, Puebla y Morelos Eslogan El sonido de la calle …   Wikipedia Español

  • Veinticinco de Diciembre — Saltar a navegación, búsqueda Este artículo trata sobre un distrito del Departamento San Pedro de Paraguay. Para el día del año, véase 25 de diciembre. Veinticinco de Diciembre El Portal del Norte …   Wikipedia Español

  • 25 de Diciembre (Paraguay) — Ciudad 25 de Diciembre El Portal del Norte Bandera …   Wikipedia Español

  • Instituto Mexicano de la Radio —  (IMER) Tipo Radio Región México Fundador Presidente Oficinas corporativas Real de May …   Wikipedia Español

  • Anexo:Estaciones de radio en el Distrito Federal (México) — Esta es una lista de las estaciones de radio que se localizan en el Distrito Federal y la zona conurbada del estado de México, en las bandas de Onda Media, Onda Corta y Frecuencia Modulada. Contenido 1 Estaciones en Onda Media 2 Estaciones en… …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»