Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

dēmissus

  • 1 demissus

    dēmissus, a, um [st1]1 [-] part. passé de demitto.    - demissus caelo (demissus de caelo), Liv.: tombé du ciel. [st1]2 [-] adj. a - abaissé, bas.    - humeris demissis esse, Ter. Eun. 314: avoir les épaules déprimées (effacées).    - demisso capite, Cic. Clu. 58: tête basse.    - [poét.] vultum demissus, Virg. En. 1, 561: ayant la figure baissée.    - demissa loca, Caes. BG. 7, 72, 3: terrains bas.    - demissa voce, Virg. En. 3, 320: à voix basse. b - fig. qui s'abaisse, modeste, timide.    - Cic. de Or. 2, 182; Mur. 87 ; Hor. S. 1, 3, 57.    - in ornamentis et verborum et sententiarum demissior, Cic. Or. 71: quelque peu réservé dans l'emploi des figures et de mots et de pensées. c - affaissé, abattu.    - animo demisso esse, Cic. Fam. 1, 9, 16; Sall. J. 98, 1: être abattu. --- cf. Mur. 45; Sull. 74.    - nihilo demissiore animo, Liv. 4, 44, 10: sans rabattre de sa fermeté. d - de condition effacée, modeste.    - Sall. C. 51, 12. e - poét. descendant de, provenant de, originaire de.    - ab alto demissum genus Aenea, Hor. S. 2, 5, 63: race issue de l'antique Enée. --- Virg. En. 1, 288 ; G. 3, 35 ; Tac. An. 12, 58.    - demissus Trojā, Tac.: originaire de Troie.
    * * *
    dēmissus, a, um [st1]1 [-] part. passé de demitto.    - demissus caelo (demissus de caelo), Liv.: tombé du ciel. [st1]2 [-] adj. a - abaissé, bas.    - humeris demissis esse, Ter. Eun. 314: avoir les épaules déprimées (effacées).    - demisso capite, Cic. Clu. 58: tête basse.    - [poét.] vultum demissus, Virg. En. 1, 561: ayant la figure baissée.    - demissa loca, Caes. BG. 7, 72, 3: terrains bas.    - demissa voce, Virg. En. 3, 320: à voix basse. b - fig. qui s'abaisse, modeste, timide.    - Cic. de Or. 2, 182; Mur. 87 ; Hor. S. 1, 3, 57.    - in ornamentis et verborum et sententiarum demissior, Cic. Or. 71: quelque peu réservé dans l'emploi des figures et de mots et de pensées. c - affaissé, abattu.    - animo demisso esse, Cic. Fam. 1, 9, 16; Sall. J. 98, 1: être abattu. --- cf. Mur. 45; Sull. 74.    - nihilo demissiore animo, Liv. 4, 44, 10: sans rabattre de sa fermeté. d - de condition effacée, modeste.    - Sall. C. 51, 12. e - poét. descendant de, provenant de, originaire de.    - ab alto demissum genus Aenea, Hor. S. 2, 5, 63: race issue de l'antique Enée. --- Virg. En. 1, 288 ; G. 3, 35 ; Tac. An. 12, 58.    - demissus Trojā, Tac.: originaire de Troie.
    * * *
        Demissus, Participium, siue Nomen ex participio. Plinius. Avalle bas, Abbaissé.
    \
        Orco demissus. Horat. Tué.
    \
        Demissae aures. Virgil. Oreilles baissees, ou pendantes.
    \
        Demisso capite. Caesar. La teste baissee.
    \
        Genus demissum ab AEnea. Horat. Descendant.
    \
        Demissis humeris virgo. Terent. Qui ha les espaules basses.
    \
        Demissa et palustria loca. Caesar. Lieux bas et marescageux.
    \
        Demissa vsque ad talos purpura. Cic. Pendante, ou Avallee jusques aux talons.
    \
        Demissiores ripae. Plin. iunior. Plus basses.
    \
        Voce demissa loqui. Virgil. Parler bas.
    \
        Demissus animus, Abiectus. Cic. Un courage failli et ravalle, Courage bas et petit.
    \
        Fracto ac dimisso animo esse. Cic. Estre peneux.
    \
        Humilis et demissus, cui repugnat Alacer et laetus. Cic. Peneux, Marmiteux.
    \
        Tristis et demissus. Cic. Triste et descouragé.
    \
        Homo demissus. Horat. Couard, Lasche, Paresseux, Festard.

    Dictionarium latinogallicum > demissus

  • 2 demissus

    dēmissus, a, um, PAdi. (v. demitto), I) eig.: A) herabhängend, hängend, umeri, Ter.: aures, Verg. – B) herabgesenkt, niedrig, tief, ne, si demissior ibis (den Flug zu tief nimmst), unda gravet pennas, si celsior, ignis adurat, Ov.: dem. puppis, tief gehend (Ggstz. sublimis), Ov.: dem. vulnera, tiefe, Sen. – v. Örtlichkeiten, niedrig gelegen, niedrig, demissus pronusque pulvinus, Plin. ep.: campestria ac demissa loca, Niederungen, Caes.: loca demissa ac palustria, Caes.: demissiores ripae, Auct. b. Alex. u. Plin. ep. – II) übtr.: 1) gedämpft, schwach, leise, demissā voce loqui, Verg. Aen. 3, 320. – 2) demütig = bescheiden, anspruchslos, schlicht, Cic. u. Hor. – v. der Rede u. v. Redner, sermo demissus atque humilis, Cic.: ut ille superbissimus titulus modestus atque etiam demissus videretur, Plin. ep.: orator demissior (Ggstz. audax), Cic. – 3) kleinmütig, verzagt, mutlos, niedergeschlagen, animus, Cic.: v. Pers., demissus afflictusque, Cic.: maestus demissusque, Cels. – v. der Rede, oratio demissa iacensque (Ggstz. oratio ferociens saeviensque), Gell. – 4) der äußern Lage nach niedrig, dürftig, Sall. Cat. 51, 12.

    lateinisch-deutsches > demissus

  • 3 demissus

    dēmissus, a, um, PAdi. (v. demitto), I) eig.: A) herabhängend, hängend, umeri, Ter.: aures, Verg. – B) herabgesenkt, niedrig, tief, ne, si demissior ibis (den Flug zu tief nimmst), unda gravet pennas, si celsior, ignis adurat, Ov.: dem. puppis, tief gehend (Ggstz. sublimis), Ov.: dem. vulnera, tiefe, Sen. – v. Örtlichkeiten, niedrig gelegen, niedrig, demissus pronusque pulvinus, Plin. ep.: campestria ac demissa loca, Niederungen, Caes.: loca demissa ac palustria, Caes.: demissiores ripae, Auct. b. Alex. u. Plin. ep. – II) übtr.: 1) gedämpft, schwach, leise, demissā voce loqui, Verg. Aen. 3, 320. – 2) demütig = bescheiden, anspruchslos, schlicht, Cic. u. Hor. – v. der Rede u. v. Redner, sermo demissus atque humilis, Cic.: ut ille superbissimus titulus modestus atque etiam demissus videretur, Plin. ep.: orator demissior (Ggstz. audax), Cic. – 3) kleinmütig, verzagt, mutlos, niedergeschlagen, animus, Cic.: v. Pers., demissus afflictusque, Cic.: maestus demissusque, Cels. – v. der Rede, oratio demissa iacensque (Ggstz. oratio ferociens saeviensque), Gell. – 4) der äußern Lage nach niedrig, dürftig, Sall. Cat. 51, 12.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > demissus

  • 4 dēmissus

        dēmissus adj. with comp.    [P. of demitto].— Of places, lowered, sunken, low-lying, low: loca, Cs. — Drooping, falling, hanging down, low: Demissis umeris esse, T.: labia, T.: si demissior ibis, fly too low, O.: demisso capite: demisso voltu. S.: demisso crine, O.: Dido voltum demissa, V.— Fig., downcast, dejected, dispirited, low: animus: demissā voce loqui, V.: nihilo demissiore animo, L.: videsne illum demissum? — Lowly, humble, unassuming, shy, retiring: multum demissus homo, H.: sit apud vos demissis hominibus perfugium.—Of style, modest, reserved: orator ornamentis demissior.— Humble, poor: qui demissi in obscuro vitam habent, S.
    * * *
    demissa -um, demissior -or -us, demississimus -a -um ADJ
    low/low-lying; of low altitude; keeping low (people); slanting/hanging/let down; lowly/degraded/abject; downhearted/low/downcast/dejected/discouraged/desponden

    Latin-English dictionary > dēmissus

  • 5 demissus

    dēmissus, a, um, Part. and P. a., fr. demitto.

    Lewis & Short latin dictionary > demissus

  • 6 demissus

    1. dēmissus, a, um
    part. pf. к demitto
    2. adj.
    1) спускающийся, висящий, обвислый (umeri Ter; a tires V); ниспадающий ( laena demissa ex umeris V)
    2) низменный, низкий (loca Cs; ripae bAl)
    3) опущенный, поникший, понуренный (caput C, Cs)
    5) тихий, приглушённый ( vox V)
    6) скромный, смиренный, простой (sermo d. atque humilis C)
    7) малодушный, тж. подавленный, приунывший, унылый (oratio AG; animus C)

    Латинско-русский словарь > demissus

  • 7 demissus

    -a/um adj A
    abattu, tombé

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > demissus

  • 8 Eptesicus demissus

    3. ENG
    4. DEU
    5. FRA

    VOCABULARIUM NOMINUM ANIMALIUM QUINQUELINGUE > Eptesicus demissus

  • 9 Низменный

    - demissus; depressus; abjectus; dejectus;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Низменный

  • 10 demitto

    dē-mitto, mīsī, missum, ere, herabschicken, -gehen (-steigen) lassen, -fallen lassen, herabneigen, -senken, -bewegen u. vgl., I) eig.: A) im allg.: α) pers. Objj.: se manibus, sich mit den H. hinablassen, Liv.: alqm per tegulas, Cic.: alqm per murum, Vulg.: e muris canes sportis (in K.), Sall. fr.: funibus per murum demitti, Liv.: de muris per manus demitti, Caes.: per fenestram in sporta per (über) murum demitti, Vulg.: se ad aures alcis, herabneigen, Cic.: se ob assem, sich niederbücken, Hor.: equum in flumen, Cic.: alqm in metallum antiquum, Cic.: se in illos specus, Sen.: alqm in carcerem, Cic.: alqm in id subterraneum, Plin. ep.: se in Ciliciam, sich hinabbegeben, Cic.: alqm ad imos manes, in die Unterwelt hinabschicken, d.i. ihm den Tod geben, Verg.: ebenso Stygiae nocti, Ov.: umbris, Sil.: morti, neci, Orco, Verg.: alqm in foro boario sub terram vivum, Liv. – alto volucrem caelo, herabschießen, Sil. – β) sachl. Objj.: accensam lucernam, hinablassen (in die Grube), Vitr.: aliae falces submissae (aufwärts gerichtet), aliae demissae (nach der Erde gerichtet), Curt.: id ex alto caeli tecto, Hor.: imbrem caelo, regnen lassen, Verg.: paululum corpus a cervicibus, vorbeugen, senken, Cornif. rhet.: u. so demissis umeris esse, Ter.: demissis cervicibus, Prop.: capite demisso, Cic. u. Catull.: manum in alqd, mit der Hand hinabfahren, hinabgreifen, in usw., Val. Max.: caput ad fornicem, hinneigen, Cic.: caput in sinum, herabneigen, Phaedr.: lacrimas, herabfallen lassen, vergießen, Verg. u. Ov.: robora ferro, fällen, Val. Flacc.: flores, die Blüten verlieren, verblühen (vom Baume), Lucr.: rami ilicis ad terram demissi, bis auf die Erde herabhängend, Suet.: vultum in terram, senken, niederschlagen, Curt.: u. so bl. vultus, Ov.: faciem rubore, Aur. Vict.: oculos in terram, herabschweifen lassen (v. Jupiter), Plin. pan. 80, 5; aber oculos in terram, senken, niederschlagen, Liv. 9, 38, 13: oculos, senken, niederschlagen, Ov. met. 15, 612; u. = zufallen lassen (zum Schlaf), Val. Flacc. 3, 41. – dem. aures, herabhängen lassen, senken (als Zeichen der Sanftmut u. Milde, v. Zerberus), Hor. carm. 2, 13, 34 (Ggstz. tollere aures, Hor. epod. 6, 7): aber dem. auriculas, sinken-, hängen lassen (aus Mutlosigkeit, v. Esel), Hor. sat. 1, 9, 20. – dem. aures suas ad verba alcis, jmds. Bitten gnädig anhören, Sen. – Sprichw., de caelo demitti, vom Himmel herabgeschickt werden, d.i. durch übernatürliche Macht entstehen, Liv. 10, 8, 10: u. so caelo demitti, Quint. 1, 6, 16. – B) insbes.: 1) milit. t. t.: a) dem. arma, die Waffen (vor jmd.) senken, (als milit. Begrüßung), Auct. b. Afr. 85, 6 (versch. von arma dimittere, d.i. die Waffen wegwerfen, strecken). – b) dem. castra ad etc., das Lager hinabverlegen, castra relictis locis superioribus ad ripas fluminis, Hirt. b. G. 8, 36, 3. – c) dem. agmen, exercitum u. dgl., eine Mannschaft nach einer niederen, ebenen Gegend hinabziehen lassen, mit einer Mannschaft hinabziehen, agmen in inferiorem campum, in vallem infimam, in Thessaliam u. dgl., Liv.: exercitum in planitiem, in vallem, Frontin. – bl. agmen, levem armaturam, Liv. – refl., dem. se, sich hinabziehen, v. Heereszug, Caes. u. Cic. – 2) als naut. t. t., dem. antennas, die Rahen herablassen, Sall. hist. fr. 4, 41 (49). Auct. b. Alex. 45, 2: effugit hibernas demissa antemna procellas, Ov. trist. 3, 4, 9: u. so stringere vela, demittere armamenta, Sen. de ben. 6, 15, 6. – 3) den Strom hinabschicken, a) segelnd = hinabsegeln lassen, navem eandem secundo amni Scodram, Liv.: quove magis fessas optem demittere naves, quam etc., Verg.: arma, classem, socios dem. Rheno, Tac. – b) schwimmend = hinabschwimmen lassen, pecora secundā aquā, Frontin.: farinam doliis secundā aquā Volturni fluminis, Frontin. – 4) eine Flüssigkeit usw. hinabfließen lassen, a) aktiv = eingießen, einflößen, per cornu singulis (suibus) ternos cyathos gari, Col.: coctos brassicae coliculos triginta ex oleo et garo salivati more, Col. – b) refl. se dem. u. Passiv demitti medial, sich herab- od. hinabergießen, herab- od. hinabfließen, herab- od. hinabströmen, α) v. Gewässern: concava vallis erat, quo (wohin) se demittere rivi assuerant pluvialis aquae, Ov.: Scamander ab Idaeo monte demissus, Mela: Arauris ex Cebennis demissus, Mela: Baetis ex Tarraconensi regione demissus, Mela: Araxes Tauri latere demissus, Mela. – β) v. Blut im Körper: demissus sanguis in pedes, hinabgeströmte, hinabgedrungene, Col. 6, 12, 1 u. 38, 3. – 5) den Bart od. das Haupthaar lang herabhängen-, herabwachsen lassen, Partiz. demissus, lang herabhängend, lang herabgewachsen, dem. barbam, ICt.: mollem malis barbam, Lucr.: barba demissa, Sen. rhet.: barba prope barbarice demissa, Capitol.: demissus capillus, Plin. ep.: demissi capilli, Ov.: demissus crinis, Ov.: demissae comae, Prop.: poet. übtr. auf die Pers., intortos demissus vertice crines, Sil. 3, 284. – 6) ein Gewand lang herabfallen od. -wallen lassen, Passiv demitti, lang herabfallen, -wallen, Partiz. demissus, lang herabfallend od. - wallend (s. Arntzen Aur. Vict. de Caes. 21, 1), togam ad calceos usque, Quint.: latum pectore clavum, Hor.: laxior usque in pedes demittitur toga, Sen. rhet.: tunicam demissam habent ad talos, Varro fr.: usque ad talos demissa purpura, Cic.: praetexta demissa ad talos, Quint.: vestimentum demissum usque ad talos, Spart.: indumenta in talos demissa, Aur. Vict.: laena demissa ex umeris, Verg.: demissa stola, Hor.: tunica demissa, herabhängende = entgürtete, Hor. u. Prop. – 7) in den Boden usw. einfügend, grabend hinablassen, hinabsenken, einsenken, a) Steine, Pfähle usw.: huc caementa (Bausteine), Hor.: huc teretes stipites, Caes.: sublicas in terram, Caes. – prägn., einen Grund usw. in die Tiefe aufführen, legen, triginta pedes in terram turrium fundamenta demissa sunt, Curt. 5, 1 (5), 31. – od. einen Brunnen usw. in die Tiefe graben, alte iubebis in solido puteum demitti, Verg. georg. 2, 230. – b) pflanzend einsenken, setzen, taleam, Cato: altius ea (= eas arbores), quae summā tellure gaudent, Plin.: haec et similia quaternos pedes oportet demitti, Plin. – 8) mit Gewalt einschlagend, einstoßend hinab-, hineinsenken, einschlagen, a) einen Keil usw.: cuneum tenuem ferreum vel osseum inter corticem et materiem ne minus digitos tres, sed considerate, demittito, Col. 5, 11, 4. – b) eine Waffe hinabsenken, hinabstoßen, hinabbohren, gladium in iugulum, Plaut.: ferrum in pectus, Tac.: ensem capulo tenus in armos, Ov.: ferrum iugulo, Ov. – prägn., M. Cato vulnera parum demissa laxans, weil sie nicht tief genug (geschlagen) sind, Sen. ep. 67, 13. – c) ein chirurg. Instrum. einführen, specillum in fistulam, Cels. 5, 28, 12: fistulam in iter urinae, Cels. 7, 26. – 9) (als t. t. der Geom.) eine Linie usw. von oben nach unten beschreiben, fällen, in quattuor partibus volutarum secundum extremi abaci quadram lineae demittendae (sunt), quae cathetoe dicuntur, Vitr. 3, 5, 5. – 10) der Lage nach sichherabziehen lassen, quā se subducere colles incipiunt mollique iugum demittere clivo, Verg. ecl. 9, 7 sq.: gemino demittunt brachia muro, Verg. Aen. 3, 535. – gew. demittere se u. Pasiv demitti medial = sich hinab- od. herabziehen, sich hinab- od. herabsenken, quā se montium iugum paulatim ad planiora demittit, Curt.: tunc specus alte demissus et quantum demittitur amplior, Mela: demissa Piraeum versus muri brachia, Iustin. – II) übtr.: A) im allg.: se animo, Caes., od. animum, Cic., od. mentem, Verg., den Mut sinken lassen, kleinmütig werden. – cum in eum casum fortuna me demisisset, mich hineingebracht, Planc. in Cic. ep.: se in causam, sich einlassen, Cic. – alqd in pectus, sich tief einprägen, zu Herzen nehmen, Liv. – alqm periculo, entfernen, befreien von usw., Prop. – eo rem demittit Epicurus, si unus sensus semel in vita mentitus sit, nulli umquam esse credendum, gibt so weit nach, daß er einräumt, wenn usw.... so sei usw., Cic. Acad. 2, 79. – B) insbes.: 1) sich, seinen Vortrag usw. (ganz seinen Fähigkeiten, seiner Würde entgegen) zu etwas herablassen, herabstimmen, se ad minora, Quint.: vim dicendi ad unum auditorem, Quint.: demitti in adulationem, Tac.: se in preces, Sen. rhet.: nimis se demittere, v. Redner (Ggstz. nimis se attollere), Sen. rhet. – 2) demitti ab alqo u. dgl., abstammen, seinen Ursprung herleiten von usw., ab alto demissum genus Aeneae, Hor.: a magno demissum nomen Iulo, Verg.: Romanus Troiā demissus, Tac.

    lateinisch-deutsches > demitto

  • 11 demitto

    dē-mitto, mīsī, missum, ere, herabschicken, -gehen (-steigen) lassen, -fallen lassen, herabneigen, -senken, -bewegen u. vgl., I) eig.: A) im allg.: α) pers. Objj.: se manibus, sich mit den H. hinablassen, Liv.: alqm per tegulas, Cic.: alqm per murum, Vulg.: e muris canes sportis (in K.), Sall. fr.: funibus per murum demitti, Liv.: de muris per manus demitti, Caes.: per fenestram in sporta per (über) murum demitti, Vulg.: se ad aures alcis, herabneigen, Cic.: se ob assem, sich niederbücken, Hor.: equum in flumen, Cic.: alqm in metallum antiquum, Cic.: se in illos specus, Sen.: alqm in carcerem, Cic.: alqm in id subterraneum, Plin. ep.: se in Ciliciam, sich hinabbegeben, Cic.: alqm ad imos manes, in die Unterwelt hinabschicken, d.i. ihm den Tod geben, Verg.: ebenso Stygiae nocti, Ov.: umbris, Sil.: morti, neci, Orco, Verg.: alqm in foro boario sub terram vivum, Liv. – alto volucrem caelo, herabschießen, Sil. – β) sachl. Objj.: accensam lucernam, hinablassen (in die Grube), Vitr.: aliae falces submissae (aufwärts gerichtet), aliae demissae (nach der Erde gerichtet), Curt.: id ex alto caeli tecto, Hor.: imbrem caelo, regnen lassen, Verg.: paululum corpus a cervicibus, vorbeugen, senken, Cornif. rhet.: u. so demissis umeris esse, Ter.: demissis cervicibus, Prop.: capite demisso, Cic. u. Catull.: manum in alqd, mit der Hand hinab-
    ————
    fahren, hinabgreifen, in usw., Val. Max.: caput ad fornicem, hinneigen, Cic.: caput in sinum, herabneigen, Phaedr.: lacrimas, herabfallen lassen, vergießen, Verg. u. Ov.: robora ferro, fällen, Val. Flacc.: flores, die Blüten verlieren, verblühen (vom Baume), Lucr.: rami ilicis ad terram demissi, bis auf die Erde herabhängend, Suet.: vultum in terram, senken, niederschlagen, Curt.: u. so bl. vultus, Ov.: faciem rubore, Aur. Vict.: oculos in terram, herabschweifen lassen (v. Jupiter), Plin. pan. 80, 5; aber oculos in terram, senken, niederschlagen, Liv. 9, 38, 13: oculos, senken, niederschlagen, Ov. met. 15, 612; u. = zufallen lassen (zum Schlaf), Val. Flacc. 3, 41. – dem. aures, herabhängen lassen, senken (als Zeichen der Sanftmut u. Milde, v. Zerberus), Hor. carm. 2, 13, 34 (Ggstz. tollere aures, Hor. epod. 6, 7): aber dem. auriculas, sinken-, hängen lassen (aus Mutlosigkeit, v. Esel), Hor. sat. 1, 9, 20. – dem. aures suas ad verba alcis, jmds. Bitten gnädig anhören, Sen. – Sprichw., de caelo demitti, vom Himmel herabgeschickt werden, d.i. durch übernatürliche Macht entstehen, Liv. 10, 8, 10: u. so caelo demitti, Quint. 1, 6, 16. – B) insbes.: 1) milit. t. t.: a) dem. arma, die Waffen (vor jmd.) senken, (als milit. Begrüßung), Auct. b. Afr. 85, 6 (versch. von arma dimittere, d.i. die Waffen wegwerfen, strecken). – b) dem. castra ad etc., das Lager hinabverlegen, castra relictis locis su-
    ————
    perioribus ad ripas fluminis, Hirt. b. G. 8, 36, 3. – c) dem. agmen, exercitum u. dgl., eine Mannschaft nach einer niederen, ebenen Gegend hinabziehen lassen, mit einer Mannschaft hinabziehen, agmen in inferiorem campum, in vallem infimam, in Thessaliam u. dgl., Liv.: exercitum in planitiem, in vallem, Frontin. – bl. agmen, levem armaturam, Liv. – refl., dem. se, sich hinabziehen, v. Heereszug, Caes. u. Cic. – 2) als naut. t. t., dem. antennas, die Rahen herablassen, Sall. hist. fr. 4, 41 (49). Auct. b. Alex. 45, 2: effugit hibernas demissa antemna procellas, Ov. trist. 3, 4, 9: u. so stringere vela, demittere armamenta, Sen. de ben. 6, 15, 6. – 3) den Strom hinabschicken, a) segelnd = hinabsegeln lassen, navem eandem secundo amni Scodram, Liv.: quove magis fessas optem demittere naves, quam etc., Verg.: arma, classem, socios dem. Rheno, Tac. – b) schwimmend = hinabschwimmen lassen, pecora secundā aquā, Frontin.: farinam doliis secundā aquā Volturni fluminis, Frontin. – 4) eine Flüssigkeit usw. hinabfließen lassen, a) aktiv = eingießen, einflößen, per cornu singulis (suibus) ternos cyathos gari, Col.: coctos brassicae coliculos triginta ex oleo et garo salivati more, Col. – b) refl. se dem. u. Passiv demitti medial, sich herab- od. hinabergießen, herab- od. hinabfließen, herab- od. hinabströmen, α) v. Gewässern: concava vallis erat, quo (wohin) se demittere rivi as-
    ————
    suerant pluvialis aquae, Ov.: Scamander ab Idaeo monte demissus, Mela: Arauris ex Cebennis demissus, Mela: Baetis ex Tarraconensi regione demissus, Mela: Araxes Tauri latere demissus, Mela. – β) v. Blut im Körper: demissus sanguis in pedes, hinabgeströmte, hinabgedrungene, Col. 6, 12, 1 u. 38, 3. – 5) den Bart od. das Haupthaar lang herabhängen-, herabwachsen lassen, Partiz. demissus, lang herabhängend, lang herabgewachsen, dem. barbam, ICt.: mollem malis barbam, Lucr.: barba demissa, Sen. rhet.: barba prope barbarice demissa, Capitol.: demissus capillus, Plin. ep.: demissi capilli, Ov.: demissus crinis, Ov.: demissae comae, Prop.: poet. übtr. auf die Pers., intortos demissus vertice crines, Sil. 3, 284. – 6) ein Gewand lang herabfallen od. -wallen lassen, Passiv demitti, lang herabfallen, -wallen, Partiz. demissus, lang herabfallend od. - wallend (s. Arntzen Aur. Vict. de Caes. 21, 1), togam ad calceos usque, Quint.: latum pectore clavum, Hor.: laxior usque in pedes demittitur toga, Sen. rhet.: tunicam demissam habent ad talos, Varro fr.: usque ad talos demissa purpura, Cic.: praetexta demissa ad talos, Quint.: vestimentum demissum usque ad talos, Spart.: indumenta in talos demissa, Aur. Vict.: laena demissa ex umeris, Verg.: demissa stola, Hor.: tunica demissa, herabhängende = entgürtete, Hor. u. Prop. – 7) in den Boden usw. einfügend, grabend hinablassen,
    ————
    hinabsenken, einsenken, a) Steine, Pfähle usw.: huc caementa (Bausteine), Hor.: huc teretes stipites, Caes.: sublicas in terram, Caes. – prägn., einen Grund usw. in die Tiefe aufführen, legen, triginta pedes in terram turrium fundamenta demissa sunt, Curt. 5, 1 (5), 31. – od. einen Brunnen usw. in die Tiefe graben, alte iubebis in solido puteum demitti, Verg. georg. 2, 230. – b) pflanzend einsenken, setzen, taleam, Cato: altius ea (= eas arbores), quae summā tellure gaudent, Plin.: haec et similia quaternos pedes oportet demitti, Plin. – 8) mit Gewalt einschlagend, einstoßend hinab-, hineinsenken, einschlagen, a) einen Keil usw.: cuneum tenuem ferreum vel osseum inter corticem et materiem ne minus digitos tres, sed considerate, demittito, Col. 5, 11, 4. – b) eine Waffe hinabsenken, hinabstoßen, hinabbohren, gladium in iugulum, Plaut.: ferrum in pectus, Tac.: ensem capulo tenus in armos, Ov.: ferrum iugulo, Ov. – prägn., M. Cato vulnera parum demissa laxans, weil sie nicht tief genug (geschlagen) sind, Sen. ep. 67, 13. – c) ein chirurg. Instrum. einführen, specillum in fistulam, Cels. 5, 28, 12: fistulam in iter urinae, Cels. 7, 26. – 9) (als t. t. der Geom.) eine Linie usw. von oben nach unten beschreiben, fällen, in quattuor partibus volutarum secundum extremi abaci quadram lineae demittendae (sunt), quae cathetoe dicuntur, Vitr. 3, 5, 5. – 10) der Lage nach sich
    ————
    herabziehen lassen, quā se subducere colles incipiunt mollique iugum demittere clivo, Verg. ecl. 9, 7 sq.: gemino demittunt brachia muro, Verg. Aen. 3, 535. – gew. demittere se u. Pasiv demitti medial = sich hinab- od. herabziehen, sich hinab- od. herabsenken, quā se montium iugum paulatim ad planiora demittit, Curt.: tunc specus alte demissus et quantum demittitur amplior, Mela: demissa Piraeum versus muri brachia, Iustin. – II) übtr.: A) im allg.: se animo, Caes., od. animum, Cic., od. mentem, Verg., den Mut sinken lassen, kleinmütig werden. – cum in eum casum fortuna me demisisset, mich hineingebracht, Planc. in Cic. ep.: se in causam, sich einlassen, Cic. – alqd in pectus, sich tief einprägen, zu Herzen nehmen, Liv. – alqm periculo, entfernen, befreien von usw., Prop. – eo rem demittit Epicurus, si unus sensus semel in vita mentitus sit, nulli umquam esse credendum, gibt so weit nach, daß er einräumt, wenn usw.... so sei usw., Cic. Acad. 2, 79. – B) insbes.: 1) sich, seinen Vortrag usw. (ganz seinen Fähigkeiten, seiner Würde entgegen) zu etwas herablassen, herabstimmen, se ad minora, Quint.: vim dicendi ad unum auditorem, Quint.: demitti in adulationem, Tac.: se in preces, Sen. rhet.: nimis se demittere, v. Redner (Ggstz. nimis se attollere), Sen. rhet. – 2) demitti ab alqo u. dgl., abstammen, seinen Ursprung herleiten von usw., ab alto demissum genus
    ————
    Aeneae, Hor.: a magno demissum nomen Iulo, Verg.: Romanus Troiā demissus, Tac.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > demitto

  • 12 demitto

    dē-mitto, mīsī, missum, ere
    1)
    а) спускать, опускать (usque ad talos demissa purpura C; antemnam O и armamenta Sen; aures H; calculum in urnam O; rami ad terram demissi Su)
    б) спускать, сводить, переводить (agmen in vallem L; equites in inferiorem campum L; se in aequum locum d. Cs; castra ad ripas d. Hirt)
    (de) caelo demissus L, Qупавший с неба (тж. ирон.)
    d. oculos или vultum (тж. in terram) L, Q, C etc. — потупить взор, но
    d. oculos VF — смежить глаза, заснуть
    в) спускать, ввергать ( in inferiorem demissus carcerem L)
    animum d. C, d. mentem V и se animo d. Cs — пасть духом, приуныть
    2) (тж. d. secundo amni L) пускать вниз по течению (naves V; classera Rheno T)
    d. se перен. — погружаться, предаваться, ввязываться (in res turbulentissimas C; in causam C)
    4) вонзать (ferrum in pectus T; fladium in jugulum Pl, ferrum jugulo O)
    5) втыкать, вбивать, вколачивать (sublicas in terram Cs; cuneum inter cortĭcem et materiem Col)
    8) рыть, выкапывать ( puteum alte V)
    9) наклонять, нагибать (se ob assem d. H)
    se d. ad aures alicujus C — наклониться к чьим-л. ушам, т. е. шептать кому-л. на ухо
    caput ad fornīcem Fabii d. Crassus ap. C — наклонить голову, чтобы пройти под аркой Фабия
    10) впускать, вводить ( fistulam in iter urinae CC)
    11) валить, рубить ( robora ferro VF)
    13) сбрасывать, ронять
    d. flores Lcr — осыпаться, отцветать
    14) низвергать, ниспосылать ( imbrem caelo V)
    d. aliquem ad imos manes V (тж. Stygiae nocti O, Orco, morti и neci V, umbris Sil) — отправить кого-л. в царство теней, т. е. умертвить
    15) отпускать, отращивать (barbam Lcr; demissi capilli O)
    se d. и demitti — опускаться, унижаться (se in preces d. Sen; se ad servilem patientiam d., demitti in adulationem T)
    17) вливать, наливать ( ternos cyathos alicujus rei Col); проливать, лить ( lacrimas Lcr)
    se d. — литься вниз, стекать ( Scamander ab Idaeo monte demissus Mela)
    18) допускать, принимать
    d. aliquid in pectus suum Sl или in pectora animosque L — принять что-л. близко к сердцу, тж. крепко запомнить что-л.
    negare d. dicta alicujus in aures V — оставаться глухим к чьим-л. просьбам
    19) отклонять, отводить
    d. aliquem periculo Prp — избавить кого-л. от опасности
    20) pass. demitti брать начало, происходить (Romanus Trojā demissus T; nomen a magno lulo demissum V)
    eo rem demittit C — он договаривается до того, что... — см. тж. demissus

    Латинско-русский словарь > demitto

  • 13 niedergeschlagen

    niedergeschlagen, humilis. demissus. verb. humilis atque demissus (dem der Mut gebeugt ist, kleinmütig). – abiectus od. abiectior. – afflictus. fractus. demissus fractusque. fractus et demissus. iacens (dem der Mut gebrochen ist, mutlos). – perculsus. profligatus (tief gebeugt); verb. perculsus et abiectus. – timidus (furchtsam, verzagt). – tristis. maestus (traurig, w. vgl.). – a spe alienus (aller Hoffnung fremd). – etwas n., subtristis: sehr n., gravissime afflictus. – n. sein, animo esse demisso oder humili atque demisso od. abiecto oder fracto oder demisso fractoque od. fracto et demisso; animo cecidisse; esse perculso et abiecto animo; iacēre (z.B. quid iaces? quid maeres? d. i. warum bist du niederg.? warum bist du traurig? u. militum iacent animi, d. i. die Soldaten sind n.). – n. werden, animo demitti od. se demittere; animo deficere; animum demittere od. contrahere; animum contrahere et demittere; animum abicere: bei keiner Gefahr n. werden, nulli periculo animum submittere: im Schmerze n. werden, dolore debilitari. – jmd. n. machen, alcis animum oder alqm frangere; alcis animum infringere oder affligere oder percellere. Adv.humili animo. emisse. demisso animo. humili atque demisso animo (kleinmütig). – ablecte. abiecto od. fracto od. afflicto animo. demisso fractoque animo (mutlos). – timido animo (verzagt). – tristi animo (traurig).

    deutsch-lateinisches > niedergeschlagen

  • 14 niedrig

    niedrig, I) eig.: humilis, Advhumiliter (Ggstz. [1799] altus, Adv.alte).demissus. depressus (gesenkt, eine tiefere Lage, einen niedrigern Stand habend, z.B. dem. locus: u. depr. domus, aqua). – die n. gelegenen Teile der Stadt, iacentia urbis loca: bei niedriger od. niedrig gehender See absegeln, solveremari languido. – n. sitzen, humili loco sedere: n. gehen, stehen, humilem esse (v. der Sonne); tenui aquā fluere (n. fließen, einen n. Stand haben, v. Flüssen, Bächen); depressiorem esse (einen niedrigern Stand haben, v. Wasser): n. (in einer niedrigen Gegend) liegen, in loco demisso oder depresso situm esse (von einer Stadt etc.); depressum esse (v. einem Haus etc.). – II) uneig.: a) von den Tönen u. der Stimme: gravis. – b) vom Wert oder Preis: vilis. – parvus (klein, gering). – n. stehen, s. stehen. – c) dem Stande etc. nach: humilis (dem Stande, Vermögen etc. nach). – ignobilis. obscurus (dem Herkommen, der Geburt nach). – tenuis (dem Vermögen nach). – niedriger, inferior (dem Stande nach); minor (dem Range nach, z.B. magistratus). – ganz n., infimus. infimae od. ultimae sortis (dem Stande nach); sordidus (der Herkunft nach). – von n. (geringer) Herkunft, aus n. Stande, s. Herkunft, Stand: die Niedrigsten des Bürgerstandes, infimi plebis; infima plebs: das n. Volk, faex populi: das ganz n. Volk, infima faex populi. – d) der Denkungsart nach: humilis. – illiberalis (eines Freien unwürdig). – abiectus (verächtlich; alle drei z.B. Denkungsart, animus). – angustus et parvus (engherzig und kleinlich, z.B. Denkungsart, animus). Adv.humiliter; illiberaliter; ablecte. – n. denken, humiliter sentire. – e) dem Ausdruck nach: humilis. – demissus (gleichs. herabgestimmt). – die niedr. (niedere) Sprache, Rede, oratio humilis; sermo humilis, demissus atque humilis (im allg.); oratio pedestris (die Prosa [im Ggstz. zur Poesie], w. s.); plebeius sermo (die Sprache des gemeinen Volks).

    deutsch-lateinisches > niedrig

  • 15 demitto

    dē-mitto, mīsi, missum, 3, v. a., to send down; to drop; to let, sink, or bring down; to cause to hang or fall down; to lower, put down, let fall (freq. and class.).
    I.
    Lit.
    A.
    In gen.:

    picis e caelo demissum flumen,

    Lucr. 6, 257; cf.:

    caelo imbrem,

    Verg. G. 1, 23:

    caelo ancilia,

    Liv. 5, 54 et saep.:

    barbam malis,

    Lucr. 5, 673:

    latum clavum pectore,

    Hor. S. 1, 6, 28; cf.:

    monilia pectoribus,

    Verg. A. 7, 278:

    laenam ex humeris,

    id. ib. 4, 263: Maia genitum demittit ab alto, Verg. A. 1, 297; cf.:

    ab aethere currum, Ov M. 7, 219: e muro sporta,

    Sall. Hist. 2, 53:

    aliquem in sporta per murum,

    Vulg. 2 Cor. 11, 33:

    taleam (sc. in terram),

    to put into the ground, plant, Cato R. R. 45, 2;

    arbores altius,

    Plin. 17, 11, 16, § 81:

    puteum alte in solido,

    i. e. to sink deep, Verg. G. 2, 231:

    triginta pedes in terram turrium fundamenta,

    Curt. 5, 1, 31:

    arbusta certo demittunt tempore florem,

    Lucr. 5, 670:

    demisit nardini amphoram cellarius (i. e. deprompsit),

    Plaut. Mil. 3, 2, 12:

    fasces,

    Cic. Rep. 2, 31; cf. id. ib. 1, 40:

    cibos (sc. in alvum),

    Quint. 10, 1, 19; cf. Ov. M. 8, 835.—Naut. t. t., to lower, demittere antennas, Sall. Hist. 4, 41 Dietsch.;

    Auct. B. Alex. 45, 2: cornua (i.e. antennas),

    Ov. M. 11, 482; cf.:

    effugit hibernas demissa antenna procellas,

    id. Tr. 3, 4, 9:

    arma, classem, socios Rheno,

    Tac. A. 1, 45 fin.; cf.: farinam doliis secundā aquā Volturni fluminis, Frontin. Strat. 3, 14, 2;

    and pecora secundā aquā,

    id. ib. 3, 14, 4:

    manum artifices demitti infra pectus vetant,

    Quint. 11, 3, 112; cf.

    brachia,

    id. 2, 13, 9:

    frontem (opp. attolli),

    id. 11, 3, 78:

    supercilia (opp. allevari), ib. § 79: aures,

    Hor. Od. 2, 13, 34; cf.

    auriculas,

    id. S. 1, 9, 20:

    caput,

    Ov. M. 10, 192:

    crinem,

    id. ib. 6, 289:

    demisso capite,

    Vulg. Job 32, 6 al.:

    aliquos per funem,

    Verg. A. 2, 262; Hor. A. P. 461:

    vestem,

    id. S. 1, 2, 95; cf.

    tunicam,

    id. ib. 25:

    stolam,

    id. ib. 99 et saep.; often in a violent manner, to cast down, to cast, throw, thrust, plunge, drive, etc.:

    equum in flumen,

    Cic. Div. 1, 33, 73; cf.:

    equos a campo in cavam viam,

    Liv. 23, 47:

    aliquem in carcerem,

    Liv. 34, 44 fin.; cf. Sall. C. 55, 4:

    aliquem ad imos Manes,

    Verg. A. 12, 884:

    hostem in ovilia,

    Hor. Od. 4, 4, 10:

    gladium in jugulum,

    Plaut. Merc. 3, 4, 28; cf.:

    ferrum in ilia,

    Ov. M. 4, 119:

    sublicas in terram,

    Caes. B. G. 3, 49, 4; cf.:

    huc stipites,

    id. ib. 7, 73, 3 and 6:

    huc caementa,

    Hor. Od. 3, 1, 35:

    nummum in loculos,

    to put, id. Ep. 2, 1, 175:

    calculum atrum in urnam,

    Ov. M. 15, 44:

    milia sex nummum in arcam nummariam,

    Nov. Com. v. 108 Rib.: caput ad fornicem Fabii, to bow, stoop, Crassus ap. Cic. de Or. 2, 66, 267: tunicam ad talos, Varr. ap. Non. 286, 19; cf. Cic. Clu. 40, 111; Quint. 5, 13, 39 et saep.:

    quove velim magis fessas demittere naves,

    Verg. A. 5, 29; cf.:

    navem secundo amni Scodam,

    Liv. 44, 31.— Poet. with dat.:

    corpora Stygiae nocti tormentis,

    Ov. M. 3, 695; cf.:

    aliquem neci,

    Verg. A. 2, 85:

    aliquem Orco,

    id. ib. 2, 398; Hor. Od. 1, 28, 11:

    aliquem umbris,

    Sil. 11, 142:

    ferrum jugulo,

    Ov. H. 14, 5:

    ferrum lacubus,

    id. M. 12, 278:

    offa demittitur faucibus boum,

    Plin. 27, 11, 76, § 101.—
    b.
    Se, or in the pass. form with middle signif., to let one's self down, stoop, descend:

    (venti vortex) ubi se in terras demisit,

    Lucr. 6, 446:

    se inguinibus tenus in aquam calidam,

    Cels. 1, 3:

    se ad aurem alicujus,

    Cic. Verr. 2, 2, 30; cf.:

    cum se demittit ob assem,

    Hor. Ep. 1, 16, 64:

    concava vallis erat, qua se demittere rivi Assuerant,

    Ov. M. 8, 334 al.:

    nonullae (matres familias) de muris per manus demissae,

    Caes. B. G. 7, 47, 6.— Prov.: demitti de caelo, or simply caelo, to be sent down from heaven, i. e. to be of celestial origin, Liv. 10, 8, 10; Quint. 1, 6, 16.—
    B.
    Esp., milit. t. t.
    1.
    To send, bring, or lead down soldiers into a lower place:

    in loca plana agmen demittunt,

    Liv. 9, 27; cf.:

    agmen in vallem infimam,

    id. 7, 34:

    equites Numidas in inferiorem campum,

    id. 27, 18:

    agmen in Thessaliam,

    id. 32, 13; 38, 2: exercitum in planitiem, Frontin. Strat. 1, 2, 7 al.; and without in:

    agmen,

    Liv. 9, 2:

    levem armaturam,

    id. 22, 28 al.:

    cum se major pars agminis in magnam convallem demisisset,

    had descended, Caes. B. G. 5, 32 fin.;

    so with se,

    id. ib. 6, 40, 6; 7, 28, 2; id. B. C. 1, 79, 4; Cic. Fam. 15, 4, 4 al.—
    2.
    Arma demittere, in making a military salute: armis demissis salutationem more militari faciunt, with grounded arms, Auct. B. Afr. 85, 6. —
    II.
    Trop., to cast down, let sink, etc.:

    demisere oculos omnes gemitumque dedere,

    Ov. M. 15, 612; cf.:

    vultu demisso,

    Vulg. Isa. 49, 23:

    demissis in terram oculis,

    Liv. 9, 38, 13;

    also in sleep: cadit inscia clavo Dextera, demittitque oculos,

    Val. Fl. 3, 41:

    vultum,

    Val. Max. 8, 14, 5; Curt. 6, 32, 1:

    vultum animumque metu,

    Ov. M. 7, 133; cf.

    vultus,

    id. ib. 10, 367; Liv. 2, 58. hoc in pectus tuum demitte, impress this deeply on your mind, Sall. J. 102 fin.; cf.:

    eas voces in pectora animosque,

    Liv. 34, 50; and:

    dolor hoc altius demissus, quo minus profiteri licet,

    Just. 8, 5, 11: cum in eum casum me fortuna demisisset, ut, etc., had reduced, Planc. ap. Cic. Fam. 10, 8, 2:

    dignitatem in discrimen,

    Liv. 3, 35:

    vim dicendi ad unum auditorem (opp. supra modum sermonis attolli),

    Quint. 1, 2, 31; to engage in, enter upon, embark in, meddle with:

    me penitus in causam,

    Cic. Att. 7, 12, 3; cf.:

    me in res turbulentissimas,

    id. Fam. 9, 1, 2: cogita ne te eo demittas, unde, etc., Cael. ap. Cic. Fam. 8, 16 fin.:

    se in comparationem,

    Suet. Rhet. 6:

    se in adulationem,

    to descend to, Tac. A. 15, 73:

    se usque ad servilem patientiam,

    id. ib. 14, 26:

    se ad minora illa,

    Quint. 1 prooem. § 5: re in secunda tollere animos et in mala demittere, to let it sink, i. e. to be disheartened, Lucil. ap. Non. 286, 7; cf.:

    si vicerint, efferunt se laetitia: victi debilitantur animosque demittunt,

    Cic. Fin. 5, 15, 42; so,

    animos (with contrahere),

    id. Tusc. 4, 6 fin.; and:

    animum (with contrahere),

    id. Q. Fr. 1, 1, § 4:

    mentes,

    Verg. A. 12, 609 (desperant, sicut e contra sperantes aliquid erigunt mentes, Serv.); and with abl.:

    ne se admodum animo demitterent,

    Caes. B. G. 7, 29.—In geom., t. t., to let fall a line, Vitr. 3, 5, 5.—Hence, dēmissus, a, um, P. a., brought down, lowered.
    A.
    Lit.
    1.
    Of localities, sunken, low-lying, low (cf. dejectus, P. a., no. I.):

    campestribus ac demissis locis,

    Caes. B. G. 7, 72, 3; cf.:

    loca demissa ac palustria,

    id. B. C. 3, 49, 5.—
    2.
    Of other things, drooping, falling, hanging down:

    demissis umeris esse,

    Ter. Eun. 2, 3, 22 Ruhnk.:

    tremulus, labiis demissis,

    with flabby lips, id. ib. 2, 3, 44:

    demisso capite discedere,

    Cic. Clu. 21, 58; cf.:

    tristes, capite demisso,

    Caes. B. G. 1, 32:

    demisso vultu,

    with downcast looks, Sall. C. 31, 7.— Poet. in Gr. constr.:

    Dido vultum demissa,

    Verg. A. 1, 561.—Also deep:

    demissa vulnera,

    Sen. Ep. 67 fin.
    B.
    Trop.
    1.
    Downcast, dejected, dispirited, low (freq.):

    erigebat animum jam demissum,

    Cic. Clu. 21, 58:

    esse fracto animo et demisso,

    id. Fam. 1, 9, 16:

    (homines) animo demisso atque humili,

    id. Font. 11; cf. id. Tusc. 2, 21:

    demisso animo fuit,

    Sall. J. 98 al.:

    demissa voce loqui,

    Verg. A. 3, 320.—In the comp.:

    nihilo demissiore animo causa ipse pro se dicta,

    Liv. 4, 44.— Transf. to the person:

    quis P. Sullam nisi moerentem, demissum afflictumque vidit?

    Cic. Sull. 26 fin.:

    videsne illum demissum?

    id. Mur. 21, 45; Quint. 1, 3, 10 al.— Comp.:

    orator in ornamentis et verborum et sententiarum demissior,

    Cic. Or. 24, 81.—
    2.
    Lowly, humble, unassuming, shy, retiring (opp. elatus, lofty, proud):

    ea omnia, quae proborum, demissorum, non acrium sunt, valde benevolentiam conciliant,

    Cic. de Or. 2, 43, 182; cf.:

    multum demissus homo,

    Hor. S. 1, 3, 57:

    sit apud vos modestiae locus, sit demissis hominibus perfugium, sit auxilium pudori,

    Cic. Mur. 40, 87.—
    3.
    Rarely of external condition, humble, poor:

    qui demissi in obscuro vitam habent (opp. qui magno imperio praediti in excelso aetatem habent),

    Sall. C. 51, 12.—
    4.
    Poet., and in Tacitus, of genealogical descent, descended, derived, sprung:

    ab alto Demissum genus Aenea,

    Hor. S. 2, 5, 63; so Verg. G. 3, 35: id. A. 1, 288; Stat. Th. 2, 613; Tac. A. 12, 58.— Sup. does not occur. — Adv.: dēmisse.
    1.
    Lit., low:

    hic alte, demissius ille volabat,

    Ov. Tr. 3, 4, 23.—
    2.
    Trop., humbly, modestly, abjectly, meanly:

    non est ausus elate et ample loqui, cum humiliter demisseque sentiret,

    Cic. Tusc. 5, 9, 24:

    suppliciter demisseque respondere,

    id. Fl. 10, 21:

    se tueri,

    id. Att. 2, 18, 3.— Sup.: haec quam potest demississime atque subjectissime exponit, * Caes. B. C. 1, 84 fin.

    Lewis & Short latin dictionary > demitto

  • 16 bescheiden [2]

    2. bescheiden, modestus. – moderatus (gemäßigt in seinen Ansprüchen etc.). – pudens (voll Schamgefühl, -Ehrge [übl. verschämt). – verecundus (voll Zartgefühl für das Anständige, z. B. in postulando). – probus (genügsam, anspruchslos). – demissus (demütig, schlicht); verb. probus et modestus; probus et demissus. – minime ambitiosus (gar nicht nach Gunst u. äußerer Ehre strebend). – modicus (mäßig, nicht über das gewöhnliche [428] Maß gehend, z. B. nomen tutoris, supellex). – b. Wesen, Benehmen, modestia: einen b. Gebrauch von etwas machen, modeste ac moderate uti alqā re: modice uti alqā re.Adv.modeste; pudenter; verecunde; modice. Bescheidenheit, modestia. – moderatio (Mäßigung in Ansprüchen etc.); verb. moderatio modestiaque. – pudor (Schamgefühl, Ehrgefühl). – verecundia (Zartgefühl für das Anständige, z. B. im Bitten, in rogando). – probitas (Genügsamkeit, Anspruchslosigkeit).

    deutsch-lateinisches > bescheiden [2]

  • 17 anspruchslos

    anspruchslos, non appetens (nicht begehrlich). – simplex (natürlich, unbefangen). – modestus (bescheiden, Ggstz. immodestus, superbus). – demissus (demütig. schlicht, Ggstz. elatus, acer, acerbus). – pudens (verschämt, zartfühlend, rücksichtsvoll, Ggstz. impudens). – minime ambitiosus (gar nicht nach Gunst u. äußerer Ehre strebend). – a. Benehmen, modestia (Ggstz. immodestia, superbia): a. sich benehmen, auftreten, modeste se gerere, in od. bei etw., in alqa re (sich bescheiden benehmen); nihil sibi tribuere (sich keine vermeintlichen Vorzüge beilegen). – Adv.simpliciter; modeste; demisse; simpliciterdemisseque; pudenter. Anspruchslosigkeit, animus non appetens (nicht begehrliches Gemüt). – animus. simplex. simplicitas (die Natürlichkeit, Unbefangenheit). – modestia (die Bescheidenheit, Ggstz. immodestia, superbia). – animus demissus (Demut, schlichtes Wesen, Ggstz. animus elatus). – pudor (das rücksichtsvolle Zartgefühl).

    deutsch-lateinisches > anspruchslos

  • 18 Demut

    Demut, animus submissus oder demissus (schlechter Sinn, Ggstz. animus elatus)modestia. moderatio. verecundia (Bescheidenheit, [578] w. s.). – humilitas (Erniedrigung seiner selbst; als Tugend im bibl. Sinne bei den Eccl.). demissi homines (demütige Menschen). – D. zeigen, üben, submisse se gerere; modestiā od. verecundiā uti. – mit D., submisse; modeste. demütig, submissus. demissus (nicht hochfahrend, Ggstz. elatus). – modestus. moderatus. verecundus (bescheiden, w. s.). – humilis (niedrig, kleinmütig). – supplex (demütig bittend); verbunden humilis et supplex (z.B. oratio).Adv.demisse; submisse; suppliciter. – d. sein, animo esse submisso; nihil sibi sumere: d. werden, animum contrahere; se submittere: sich d. zeigen, betragen, submisse se gerere; modestiā oder verecundiā uti. demütigen, jmd., alcis spiritus reprimere (jmds. Stolz). – frangere alqm od. alcis audaciam. comprimere alcis audaciam (jmds. Kühnheit); verb. frangere alqm et comminuere. – den übermütigen Feind d., contundere ferociam hostis.sich dem., se od. animum submittere; submisse se gerere; remittere spiritus; comprimere animos suos; sedare arrogantiam (s. Cic. Flacc. 53: remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent arrogantiam); se abicere (unter seiner Würde, zu tief): vor jmd. sich d., se submittere alci; supplicare alci. supplicem esse alci (mit Worten).

    deutsch-lateinisches > Demut

  • 19 carcer

    carcĕr, ĕris, m. [st2]1 [-] prison, geôle, cachot. [st2]2 [-] Ter. gibier de prison, gibier de potence, vaurien, pendard, maraud, coquin (qui mérite la prison). [st2]3 [-] la prison, les prisonniers, les détenus. [st2]4 [-] lieu sombre et renfermé; cellule (de lupanar, de bordel). [st2]5 [-] surtout au plur.: loges (des animaux, d'où partaient ceux qui faisaient des courses dans les jeux de cirque). [st2]6 [-] au fig. point de départ, commencement.    - cf. gr. κάρκαρον.    - in carcerem committere (conjicere), Cic.: mettre en prison, faire mettre en prison.    - carceribus caliginis inferi retrudere, Aug. Civ. 11: reléguer dans des cachots ténébreux de l'enfer.    - in me carcerem effudistis, Cic.: tu as déchaîné contre moi les détenus.    - Pleminius in inferiorem demissus carcerem est necatusque, Liv. 34: Pléminius fut jeté dans un cachot souterrain où on le mit à mort.    - tribunatu carcerem totum in forum effudit, Cic.: pendant son tribunat, il a répandu dans le Forum toute la fange des prisons.    - stare multis in carcere fornicis annis, Juv. 10: rester pendant de nombreuses années au fond d'un bordel.    - a carceribus ad calcem, Cic.: depuis le commencement jusqu'à la fin.    - a carceribus ad metas, Cic.: depuis le commencement jusqu'à la fin.    - ad carceres a calce revocari, Cic. Sen. 23, 83: être ramené de la ligne d'arrivée au point de départ. - voir hors site carcer.
    * * *
    carcĕr, ĕris, m. [st2]1 [-] prison, geôle, cachot. [st2]2 [-] Ter. gibier de prison, gibier de potence, vaurien, pendard, maraud, coquin (qui mérite la prison). [st2]3 [-] la prison, les prisonniers, les détenus. [st2]4 [-] lieu sombre et renfermé; cellule (de lupanar, de bordel). [st2]5 [-] surtout au plur.: loges (des animaux, d'où partaient ceux qui faisaient des courses dans les jeux de cirque). [st2]6 [-] au fig. point de départ, commencement.    - cf. gr. κάρκαρον.    - in carcerem committere (conjicere), Cic.: mettre en prison, faire mettre en prison.    - carceribus caliginis inferi retrudere, Aug. Civ. 11: reléguer dans des cachots ténébreux de l'enfer.    - in me carcerem effudistis, Cic.: tu as déchaîné contre moi les détenus.    - Pleminius in inferiorem demissus carcerem est necatusque, Liv. 34: Pléminius fut jeté dans un cachot souterrain où on le mit à mort.    - tribunatu carcerem totum in forum effudit, Cic.: pendant son tribunat, il a répandu dans le Forum toute la fange des prisons.    - stare multis in carcere fornicis annis, Juv. 10: rester pendant de nombreuses années au fond d'un bordel.    - a carceribus ad calcem, Cic.: depuis le commencement jusqu'à la fin.    - a carceribus ad metas, Cic.: depuis le commencement jusqu'à la fin.    - ad carceres a calce revocari, Cic. Sen. 23, 83: être ramené de la ligne d'arrivée au point de départ. - voir hors site carcer.
    * * *
        Carcer, carceris, pe. cor. m. g. Liu. Une prison, Chartre, Geole.
    \
        Ianitor carceris. Cic. Le geolier.
    \
        Caecus carcer. Virgil. Obscure et tenebreuse prison.
    \
        Moestus. Ouid. Qui rend les prisonniers tristes et melancholiques.
    \
        Reuulsus. Claud. Ouverte.
    \
        Rusticus. Iuuenal. Champestre.
    \
        Sollicitus. Ouid. Qui soulcie et chagrine fort les prisonniers.
    \
        Attineri carcere. Tacit. Estre detenu en prison.
    \
        Condi in carcerem. Cic. Estre mis en prison.
    \
        Coniici in carcerem. Cic. Estre emprisonné.
    \
        Effundere carcerem. Cic. Lascher les prisonniers.
    \
        Emissus e carcere. Cic. Mis hors de prison, Delivré de prison, Desprisonné.
    \
        Laxari carcere. Claud. Estre delivré de prison, ou desprisonné.
    \
        Mittere in carcerem. Cic. Emprisonner.
    \
        Carceres, tantum pluraliter. Cic. La barriere ou le lieu dont deslogeoyent et partoyent les chevaulx, et commencoyent leurs courses és jeux de pris publiques.
    \
        Soluti carceres. Stat. Les barrieres ouvertes.
    \
        A carceribus ad calcem, Id est a principio ad finem. Cic. Depuis le commencement jusques à la fin.

    Dictionarium latinogallicum > carcer

  • 20 demisse

    dēmissē, adv. [demissus] [st1]1 [-] vers le bas, en bas.    - demissius volare, Ov. Tr. 3, 4, 23: voler plus près de la terre. [st1]2 [-] fig. d'une façon humble.    - demississime aliquid exponere Caes. BC. 1, 84, 5: exposer qqch de la manière la plus humble. [st1]3 [-] bassement.    - demisse sentire, Cic. Tusc. 5, 24: avoir des sentiments bas.
    * * *
    dēmissē, adv. [demissus] [st1]1 [-] vers le bas, en bas.    - demissius volare, Ov. Tr. 3, 4, 23: voler plus près de la terre. [st1]2 [-] fig. d'une façon humble.    - demississime aliquid exponere Caes. BC. 1, 84, 5: exposer qqch de la manière la plus humble. [st1]3 [-] bassement.    - demisse sentire, Cic. Tusc. 5, 24: avoir des sentiments bas.
    * * *
        Demisse, Aduerbium: vt Volare demissius. Ouid. Voler plus bas.
    \
        Demissime aliquid exponere. Caes. Le plus humblement qu'on peult.
    \
        Suppliciter demisseque respondere. Cic. Humblement, Avec grande humilité, Bassement.

    Dictionarium latinogallicum > demisse

См. также в других словарях:

  • Linanthus demissus — Taxobox name = Linanthus demissus image width = 240px regnum = Plantae divisio = Magnoliophyta classis = Magnoliopsida ordo = Ericales familia = Polemoniaceae genus = Linanthus species = L. demissus binomial = Linanthus demissus binomial… …   Wikipedia

  • Hipposideros demissus — Taxobox name = Hipposideros demissus status = VU | status system = IUCN2.3 regnum = Animalia phylum = Chordata classis = Mammalia ordo = Chiroptera familia = Hipposideridae genus = Hipposideros species = H. demissus binomial = Hipposideros… …   Wikipedia

  • Linanthus demissus — ID 47760 Symbol Key LIDE2 Common Name desertsnow Family Polemoniaceae Category Dicot Division Magnoliophyta US Nativity Native to U.S. US/NA Plant Yes State Distribution AZ, CA, NV, UT Growth Habit Forb/herb Durati …   USDA Plant Characteristics

  • Eptesicus demissus — tailandinis šikšnys statusas T sritis zoologija | vardynas taksono rangas rūšis atitikmenys: lot. Eptesicus demissus rus. тайландский кожан ryšiai: platesnis terminas – šikšniai …   Žinduolių pavadinimų žodynas

  • Aster puniceus L. var. demissus Lindl. — Symbol SYPUP Synonym Symbol ASPUD Botanical Family Asteraceae …   Scientific plant list

  • Linanthus demissus (A. Gray) Greene — Symbol LIDE2 Common Name desertsnow Botanical Family Polemoniaceae …   Scientific plant list

  • Linanthus demissus (A. Gray) Greene — Symbol LIDE2 Common Name desertsnow Botanical Family Polemoniaceae …   Scientific plant list

  • Lupinus inyoensis A. Heller var. demissus C.P. Sm. — Symbol LUIN Synonym Symbol LUIND Botanical Family Fabaceae …   Scientific plant list

  • demissa —   , demissus   L. drooping. Culms bent …   Etymological dictionary of grasses

  • List of plants by common name (Sonoran Desert) — This is a List of plants by common name (Sonoran Desert), for the Sonoran Desert and local environs; (S California, etc New Mexico, S, SW or Rio Grande Valley Northern Mexico states: Sonora, Chihuahua and Baja California, North and South, and… …   Wikipedia

  • List of flora (LCRV) — This is a List of flora of the (Lower Colorado River Valley). The list also includes: Lepidoptera (Butterfly Moth), and Wildflower species.List of floraThe list:* Acacia greggii * Atriplex * Baccharis * Chenopodium * Chilopsis * Cottonwood *… …   Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»