Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

scăbĭes

  • 1 scabies

    scăbĭēs, ēi, f. [st1]1 [-] rugosité, aspérité. [st1]2 [-] gale. [st1]3 [-] Tac. lèpre. [st1]4 [-] gale (des arbres). [st1]5 [-] démangeaison, vif désir, cupidité. [st1]6 [-] Cic. attrait, séduction.
    * * *
    scăbĭēs, ēi, f. [st1]1 [-] rugosité, aspérité. [st1]2 [-] gale. [st1]3 [-] Tac. lèpre. [st1]4 [-] gale (des arbres). [st1]5 [-] démangeaison, vif désir, cupidité. [st1]6 [-] Cic. attrait, séduction.
    * * *
        Scabies, scabiei, f. g. Cels. Galle, Teigne, Rongne.
    \
        Rodit scabies. Cels. Demange.

    Dictionarium latinogallicum > scabies

  • 2 scabies

    scăbĭes, em, ē, f. [scabo], a roughness, scurf.
    I.
    Lit.
    A.
    In gen. (very rare):

    ferri (with robigo),

    Verg. G. 2, 220 (cf.:

    scabra robigo pilorum,

    id. ib. 1, 495):

    mali,

    Juv. 5, 153:

    vetusta cariosae testae,

    filth, App. M. 9, p. 220, 11; cf. Vulg. Lev. 13, 6.—
    B.
    In partic., as a disease, the scab, manage, itch, Cels. 5, 28, 16; Lucil. ap. Non. 160, 21; Cato, R. R. 5, 7; Col. 6, 13, 1; 6, 31, 2; 7, 5, 5; Verg. G. 3, 441; Juv. 2, 80; 8, 34; Hor. A. P. 453 et saep.—Of plants, Plin. 17, 24, 37, § 225; 19, 10, 57, § 176; 31, 3, 21, § 33.—Scabies, the itch, personified and worshipped as a divinity, acc. to Prud. Ham. 220.—
    II.
    Trop. (acc. to I. B.), an itching, longing, pruriency (very rare): cujus (voluptatis) blanditiis corrupti, quae naturā bona sunt, quia dulcedine hac et scabie carent, non cernunt satis, * Cic. Leg. 1, 17, 47; so,

    scabies et contagia lucri,

    Hor. Ep. 1, 12, 14:

    nos hac a scabie (sc. rodendi, detrectandi) tenemus ungues,

    Mart. 5, 60, 11; so of lust, id. 6, 37, 4; 11, 7, 6.

    Lewis & Short latin dictionary > scabies

  • 3 scabies

    scabies scabies, ei f чесотка

    Латинско-русский словарь > scabies

  • 4 scabies

    scabiēs, ēī, f. (scabo), die Rauhigkeit, Schäbigkeit, I) im allg.: 1) eig.: ferri, Verg. georg. 2, 220: mali, Iuven. 5, 153: sc. vetusta cariosae testae, Unreinlichkeit, Apul. met. 9, 7. – 2) bildl., das Jucken, a) = der große Reiz, Cic. de legg. 1, 47: lucri, Hor. ep. 1, 12, 14: v. der Schmähsucht, Verkleinerungssucht, Mart. 5, 60, 11. – b) der Wollustreiz, Mart. 6, 37, 4 u. 11, 7, 6: vollst. sc. libidinum, Augustin. conf. 9, 1. – II) insbes., die Räude, Krätze, der Aussatz, Verg., Colum. u.a.: mala, Hor.: an Bäumen u. Pflanzen, Plin.: übtr. poet, occupet extremum scabies, hole der Henker den letzten, ein Ausruf bei Knabenspielen, Hor. de art. poët. 417.

    lateinisch-deutsches > scabies

  • 5 scabies

    scabiēs, ēī, f. (scabo), die Rauhigkeit, Schäbigkeit, I) im allg.: 1) eig.: ferri, Verg. georg. 2, 220: mali, Iuven. 5, 153: sc. vetusta cariosae testae, Unreinlichkeit, Apul. met. 9, 7. – 2) bildl., das Jucken, a) = der große Reiz, Cic. de legg. 1, 47: lucri, Hor. ep. 1, 12, 14: v. der Schmähsucht, Verkleinerungssucht, Mart. 5, 60, 11. – b) der Wollustreiz, Mart. 6, 37, 4 u. 11, 7, 6: vollst. sc. libidinum, Augustin. conf. 9, 1. – II) insbes., die Räude, Krätze, der Aussatz, Verg., Colum. u.a.: mala, Hor.: an Bäumen u. Pflanzen, Plin.: übtr. poet, occupet extremum scabies, hole der Henker den letzten, ein Ausruf bei Knabenspielen, Hor. de art. poët. 417.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > scabies

  • 6 scabiēs

        scabiēs em, ē, f    [2 SCAP-], a roughness, scurf: ferri (with robigo), V.: mali, Iu.—As a disease, the scab, mange, itch, leprosy: turpis, V.: mala, H., Iu.—Fig., an itching, restless longing, unnatural excitement: dulcedine hac et scabie carent: scabies et contagia lucri, H.
    * * *
    itch, mange

    Latin-English dictionary > scabiēs

  • 7 scabies

    scabiēs, ēī f. [ scabo ]
    1) шероховатость, шершавость (ferri, sc. robiginosi V)
    2) нечистота, грязь (s. vetusta testae Ap)
    3) парша, чесотка или струпья, сыпь ( ovium V)
    4) перен. зуд, сильное влечение (s. lucri H); похоть M, Aug

    Латинско-русский словарь > scabies

  • 8 scabies

    the itch, mange, a rash.

    Latin-English dictionary of medieval > scabies

  • 9 scabies

    ,ei f
    чесотка, вызываемая клещом

    Latin-Russian dictionary > scabies

  • 10 porrigo [1]

    1. porrīgo, inis, f. = prurigo (w. vgl.), der Grind an den behaarten Teilen des Körpers, totius corporis, Scrib. Larg. 243: cutis, Plin. 23, 154: bes. der Kopfgrind, Cels. 2, 8. p. 50, 19 D u. bes. 6, 2. Hor. sat. 2, 3, 126. Ser. Samm. 35: verb. scabies et porrigo, Lucil. 982. – Plur. porrigines, Plin. 20, 53: porrigines capitis, Plin. 24, 187. Marc. Emp. 1, 4 in. – an Tieren, Colum. 7, 5, 6: verb. scabies et porrigo unius porci, Iuven. 2, 80.

    lateinisch-deutsches > porrigo [1]

  • 11 irrepo

    irrepo (inrepo), ĕre, repsi, reptum    - intr. et tr. - ramper dans, ramper sur, ramper vers, se glisser dans, s'introduire, s’insinuer.    - irrepere arbori, Plin.: grimper à un arbre.    - irrepere caveam, Apul. M.: se faufiler dans l'amphithéâtre.    - irrepere in mentes hominum, Cic. de Or. 3, 53, 203: s'insinuer dans les esprits.    - (lego) draconem irrepsisse ad eam, Suet. Aug. 94: (je lis) qu’un grand serpent s’était glissé jusqu’à elle.    - irrepsit scabies, Col.: la gale se répandit.    - penitus irrepserant, Tac.: ils s'étaient glissés dans l'intimité (du prince).
    * * *
    irrepo (inrepo), ĕre, repsi, reptum    - intr. et tr. - ramper dans, ramper sur, ramper vers, se glisser dans, s'introduire, s’insinuer.    - irrepere arbori, Plin.: grimper à un arbre.    - irrepere caveam, Apul. M.: se faufiler dans l'amphithéâtre.    - irrepere in mentes hominum, Cic. de Or. 3, 53, 203: s'insinuer dans les esprits.    - (lego) draconem irrepsisse ad eam, Suet. Aug. 94: (je lis) qu’un grand serpent s’était glissé jusqu’à elle.    - irrepsit scabies, Col.: la gale se répandit.    - penitus irrepserant, Tac.: ils s'étaient glissés dans l'intimité (du prince).
    * * *
        Irrepo, irrepis, pen. prod. irrepsi, irreptum, irrepere. Plin. Se couler tout doulcement, et trainer par quelque lieu, sans qu'on en appercoive rien.
    \
        Irrepere dicitur res aliqua. Quand secrettement et couvertement est faicte, sans qu'on l'appercoive.
    \
        Irrepere in tabulas publicas. Cic. Trouver maniere d'estre enroolé et enregistré furtivement et par obreption au roole de la bourgeoisie, Entrer dedens par subtil moyen.
    \
        Irrepit in hominum mentes dissimulatio. Cic. Entre subtilement.
    \
        Vt possit in locu pletum testamenta nomen eius irrepere. Cic. Qu'il puisse estre escript heritier.

    Dictionarium latinogallicum > irrepo

  • 12 persido

    persĭdo, ĕre, sēdi, sessum - intr. - [st2]1 [-] s'asseoir, s'arrêter, se fixer. [st2]2 [-] pénétrer (qqch).    - turpis ovis temptat scabies, ubi frigidus imber altius ad vivum persedit, Virg. G. 3, 442: la hideuse gale s'en prend aux brebis, quand une pluie froide les a pénétrées profondément jusqu'au vif.
    * * *
    persĭdo, ĕre, sēdi, sessum - intr. - [st2]1 [-] s'asseoir, s'arrêter, se fixer. [st2]2 [-] pénétrer (qqch).    - turpis ovis temptat scabies, ubi frigidus imber altius ad vivum persedit, Virg. G. 3, 442: la hideuse gale s'en prend aux brebis, quand une pluie froide les a pénétrées profondément jusqu'au vif.
    * * *
        Persido, persidis, pen. prod. persedi, persessum, persidere. Lucret. Penetrer et entrer jusques au fond.

    Dictionarium latinogallicum > persido

  • 13 porrigo

    1. porrīgo, inis, f. = prurigo (w. vgl.), der Grind an den behaarten Teilen des Körpers, totius corporis, Scrib. Larg. 243: cutis, Plin. 23, 154: bes. der Kopfgrind, Cels. 2, 8. p. 50, 19 D u. bes. 6, 2. Hor. sat. 2, 3, 126. Ser. Samm. 35: verb. scabies et porrigo, Lucil. 982. – Plur. porrigines, Plin. 20, 53: porrigines capitis, Plin. 24, 187. Marc. Emp. 1, 4 in. – an Tieren, Colum. 7, 5, 6: verb. scabies et porrigo unius porci, Iuven. 2, 80.
    ————————
    2. por-rigo, rēxī, rēctum, ere (por[= pro] u. rego), vor sich hinstrecken, ausstrecken, ausdehnen, ausbreiten, I) im allg.: A) eig. u. übtr.: 1) eig.: a) übh.: manum, ausstrecken, Cic. (u. im Bilde, manus in amicorum possessiones, Nep.: manus suas in orientem occidentemque, Lact.: porrigis ad pecora nostra avaras et insatiabiles manus, Curt.: fortuna ad te quoque porrigens manus, Sen.; vgl. Bünem. Lact. de mort. pers. 3, 4. p. 1379): porrectis manibus (mit emporgestreckten H.) sustineri, Cic.: porrecto iugulo (mit vorgestrecktem Halse) historias audit, Hor.: porr. crus, Liv.: membra, Cic.: brachia caelo, Ov.: brachia alci, Ov. – medial porrigī, sich ausstrecken, sich ausdehnen, sich ausbreiten, corpus porrigitur in novem iugera, Verg.: serpens centum porrectus in ulnas, Sil.: retro porrecta vestigia, rückwärts gekehrte Fußsohlen (Füße), Ggstz. antispectantia, Gell. 9, 6, 4. – b) als milit. t. t., ausdehnen, im Passiv = sich ausdehnen, aciem, Sall.: iubet aciem porrigi, Auct. b. Afr.: porrecto agmine, Tac.: donec agmen per saltus porrigeretur, Tac. – c) als publiz. t. t., porr. manum, beim Abstimmen seine Hand ausstrecken, in die Höhe heben, als Zeichen der Zustimmung, Cic. Flacc. 15: dah. bildl. = seine Zustimmung geben, Symm. epist. 7, 15. – 2) übtr., von der Lage, scopulus frontem porrigit in aequor, Ov.: dah.: porrigī, sich
    ————
    erstrecken, sich hinziehen = der Länge nach liegen, cubiculum porrigitur in solem, Plin. ep.: imperium populi Romani ad flumina hostilia porrectum, Fronto: Rhodope porrecta sub axem, sich erstreckend, Verg.: porrecta in dorso (Albani montis) urbs, sich hinziehend, Liv.: locus non planis porrectus spatiis, Hor.: quem ad finem porrecta loca aperta pertinebant, bis wie weit das offene Gelände sich erstreckend reichte, Caes. – B) bildl.: a) übh.: spem longius, Lact.: munificentiam latius, Apul.: fama porrecta, verbreitet, Apul.: vectigalia, erweitern, vergrößern, Hor. – se porr., sich erstrecken, iam fortuna Romana porrigere se ad orientalia regna, non contenta Italiae terminis, coeperat, Iustin. 39, 5, 3: quo se tua porrigat ira, Ov. trist. 3, 11, 5: ad homines quoque nascendos vim numeri istius porrigi pertinereque ait, auf usw. sich erstrecke u. Beziehung habe, Gell. 3, 10, 7. – b) bis zu einem Zeitpunkt einen Kranken hinbringen, hinhalten, ut aliquis porrigatur in id tempus, quod curationi locum praestet, Cels. 2, 5. – c) eine Reise fortsetzen, iter dexterum porrigam, Apul. met. 2, 14: iter retrorsum porrigens, ibid. 6, 3. – d) eine Silbe der Quantität nach dehnen = verlängern, syllabam (Ggstz. corripere), Ov. ex Pont. 4, 12, 14: litteram aut syllabam Ggstz. contrahere), Rutil. Lup. 1, 3. Vgl. porrectus a. E. – II) prägn.: A) der Länge nach hinstrecken, zu Boden strecken, hostem, Liv.: porrexit
    ————
    in herbis, Ov.: dah., porrectus, lang hingestreckt, gelagert, v. Pers., si quis ad ingentem frumenti semper acervum porrectus vigilet, Hor.: dah. prägn., auf die Bahre hingestreckt = gestorben, senex, Catull. 67, 6. – B) meton., darreichen, hinreichen, zulangen = geben, 1) eig.: dextram, manus, Curt.: extentas usque manus, Ov.: stipem medico, Sen. rhet.: panis frustum, Amm.: lapidem, Phaedr.: calices, Hieron.: alci dextram, Cic.: alci bona, Cic.: alci gladium, Cic.: alci vas, Curt.: alci litteras, Auct. b. Afr.: oscula lymphis, Ov.: inter sacras epulas Iudae osculum, Hieron. – m. folg. Coniunctiv, porrigit bibam, sie reicht mir zu trinken, Apul. met. 2, 16 – absol., porrigentes et dantes, Cic.: nolle accipere ab ultro porrigentibus, Lact. – 2) bildl., darreichen, gewähren, praesidium clientibus opemque amicis, Cic.: et mihi forsan, tibi quod negarit, porriget hora, Hor. – Synkop. Formen: porgite, Plaut. Epid. 733. Verg. Aen. 8, 274: porgebat, Sil. 9, 458: porxit, Stat. silv. 2, 1, 205 zw. (Bährens promsit): porgam, nach Fest. 218 (b), 15: porge, Auson. edyll. 4, 37. p. 38, 1 Schenkl: porgere, Gell. 5, 14, 21: porgens, Cic. Arat. 211. Val. Flacc. 2, 656: porgi, Stat. Theb. 8, 755. – Vulg. Perf. porregit, Itala (Rehd.) Ioann. 13, 26.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > porrigo

  • 14 contagiosus

    contāgiōsus, a, um [ contagio ]
    заразительный, заразный ( scabies Veg)

    Латинско-русский словарь > contagiosus

  • 15 scabidus

    a, um [ scabies ]
    покрытый паршой или чесоточный, перен. зудящий, нестерпимый ( concupiscentia Tert)

    Латинско-русский словарь > scabidus

  • 16 scabiola

    ae f. [ scabies ]
    зуд, перен. похоть Aug

    Латинско-русский словарь > scabiola

  • 17 scabiosus

    scabiōsus, a, um [ scabies ]
    1) шероховатый, шершавый ( coralium PM)
    3) покрытый паршой, струпьями или чесоточный ( bos Col)

    Латинско-русский словарь > scabiosus

  • 18 scabitudo

    scabitūdo, inis f. [ scabies ]
    зуд, раздражение, перен. проказа, зараза ( omnem scabitudinem animo delere Pt)

    Латинско-русский словарь > scabitudo

  • 19 serpens

    1. serpēns, entis
    part. praes. к serpo
    2. adj.
    ползающий, пресмыкающийся ( bestia C)
    3. subst. m., f.
    1) змей, змея ( serpentis ictus или morsus CC)
    2) pl. ползающие насекомые-паразиты ( serpentium multitudine exspirare PM)
    3) (тж. Draco и Anguis) созвездие Дракона Vtr, O

    Латинско-русский словарь > serpens

  • 20 turpis

    e
    1) безобразный, отвратительный (aspectus deformis atque t. C; vestītus Ter); уродливый ( pes H); обезображенный ( morbo H)
    2) испачканный, замаранный ( fimo V)
    3) обезображивающий, отталкивающий ( scabies V)
    4) позорный, постыдный, низкий ( vita C); гнусный, отвратительный (crimen, facĭnus C; spectaculum Sen); непристойный, недостойный, бесчестный (libīdo C; verbum Ter); презренный ( formīdo mortis C)

    Латинско-русский словарь > turpis

См. также в других словарях:

  • Scabies — Classification and external resources A photomicrograph of an itch mite (Sarcoptes scabiei). ICD 10 B …   Wikipedia

  • scabies — (n.) skin disease, c.1400, from L. scabies mange, itch, from scabere to scratch, from PIE root *skab to scrape, scratch (Cf. Goth. scaban, O.E. sceafan to scrape, shave; O.C.S. skobli scraper; Lith. skabus sharp, skabeti …   Etymology dictionary

  • Scabies — Sca bi*es, n. (Med.) The itch. [1913 Webster] …   The Collaborative International Dictionary of English

  • Scabĭes — (lat.), die Krätze; S. vesicae, Harnblasenkrätze. Scabiös, krätzig …   Pierer's Universal-Lexikon

  • Scabĭes — (lat.), die Krätze, Räude; S. norvegica, Radesyge …   Meyers Großes Konversations-Lexikon

  • Scabies — Scabĭes (lat.), Krätze; skabĭös, krätzig …   Kleines Konversations-Lexikon

  • Scabies — Scabies, lat., Krätze, Raude; scabiös, krätzig …   Herders Conversations-Lexikon

  • Scabies — vgl. Skabies …   Das Wörterbuch medizinischer Fachausdrücke

  • scabies — ► NOUN ▪ a contagious skin disease marked by itching and small raised red spots, caused by the itch mite. ORIGIN Latin, from scabere to scratch …   English terms dictionary

  • scabies — [skā′bēz, skā′bē ēz΄] n. [L, roughness, itch: see SCAB] a contagious skin disease caused by a parasitic mite (Sarcoptes scabiei) that burrows under the skin to deposit eggs, causing intense itching scabietic [skā′bē et′ik] adj …   English World dictionary

  • Scabies — Klassifikation nach ICD 10 B86 Skabies Krätze …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»