-
1 procello
prōcello, ĕre - tr. - - Fest. 225 signale un emploi intransitif: procellunt = procumbunt. [st1]1 [-] porter en avant. - se procellere, Plaut. Mil. 762: se jeter en avant, s'allonger. [st1]2 [-] renverser. --- Gloss. Phil.* * *prōcello, ĕre - tr. - - Fest. 225 signale un emploi intransitif: procellunt = procumbunt. [st1]1 [-] porter en avant. - se procellere, Plaut. Mil. 762: se jeter en avant, s'allonger. [st1]2 [-] renverser. --- Gloss. Phil.* * *Procello, procellis, proculi, pen. corr. proculsum, procellere. Plin. iunior. Abbatre, Ruer jus, Renverser. -
2 procello
prōcello, ere (pro u. *cello), niederstürzen, procellunt sese in mensam dimidiati, sie stürzen sich (beugen sich hastig) mit halbem Leibe (mit dem Oberkörper) über den Tisch, Plaut. mil. 762 G. Vgl. Paul. ex Fest. 225, 1 ›procellunt, procumbunt‹.
-
3 procello
prōcello, ere (pro u. *cello), niederstürzen, procellunt sese in mensam dimidiati, sie stürzen sich (beugen sich hastig) mit halbem Leibe (mit dem Oberkörper) über den Tisch, Plaut. mil. 762 G. Vgl. Paul. ex Fest. 225, 1 ›procellunt, procumbunt‹.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > procello
-
4 procello
-
5 procello
-
6 celsus
[st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b] - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello. - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne. - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite. - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité. - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat. - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute. - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre. - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés. - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains. - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains. - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité. - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.* * *[st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b] - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello. - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne. - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite. - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité. - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat. - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute. - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre. - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés. - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains. - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains. - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité. - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.* * *Celsus, Adiectiuum, Altus. Hault, Eslevé.\Celsior armis taurus. Valer. Flac. Plus hault d'espaules.\Celsa cristis auis. Pli. Un coq portant la creste droicte et eslevee. -
7 percello
culī, culsum, ere [одного корня с procello ]1) повергнуть наземь, опрокинуть (plaustrum oneratum Cato, aliquem Ter, V, O)2) сильно ударить, толкнуть (alicui femur L; aliquem cuspĭde O)4) разогнать, заставить разбежаться ( quos pavor perculerat in silvas L)5) потрясти до основания, расшатать, погубить (imperium, potentiam Nep; rem publicam T)6) смутить, лишить бодрости, привести в замешательство (aliquem C, L; perculsus timore C)7) побуждать, подстрекать ( aliquem ad turpitudĭnem Ap) -
8 procella
1) сильная буря Lcr, C etc.procellae civiles Nep или temporis C — смуты, междоусобия2) напор, натиск, порыв ( eloquentiae Q); стремительная атака (equestris L, T) -
9 cello [*]
*cello, ere (verwandt mit κέλλω), bewegen, treiben, etwas weiter zu bringen, Grundwort zu celsus, antecello, excello, percello, procello.
-
10 procella
procella, ae, f. (procello), der heftige Sturm, der alles zu Boden wirft, I) eig. u. übtr.: 1) eig.: nimbi, procellae, turbines, Cic.: so auch pr. venti, Lucr. – 2) übtr., das heftige Anstürmen der Reiterei, der heftige Angriff, Liv., vollst. pr. equestris, Liv. u. Tac.: procellam equestrem excitare, einen Reiterangriff machen lassen, Liv.: primam procellam eruptionis sustinere non posse, Liv. – II) bildl.: procellae invidiarum, Cic.: procellae fortunae saevientis, Amm. u. Arnob.: procella temporis, Cic.: procellae civiles, Unruhen, Nep.: populares, tribuniciae, Liv.: eloquentiae, Heftigkeit, Quint.: so auch contionum, Quint.: circumspicite omnes procellas, quae impendent, nisi providetis, Cic.: alios ego vidi ventos, alias prospexi animo procellas, Cic.: procellam infligere rei publicae, über den St. heraufbeschwören, Val. Max.: primam periculi procellam parumper sustinere, Liv.: procellam temporis devitare, Cic.: celeri fugā procellam fortunae saevientis evadere, Apul.: non tranquillo navigamus, sed iam aliquot procellis submersi paene sumus, Liv.: Pharsalici campi, in quibus civilium bellorum detonuerunt procellae, Solin.
-
11 *cello
*cello, ere (verwandt mit κέλλω), bewegen, treiben, etwas weiter zu bringen, Grundwort zu celsus, antecello, excello, percello, procello. -
12 procella
procella, ae, f. (procello), der heftige Sturm, der alles zu Boden wirft, I) eig. u. übtr.: 1) eig.: nimbi, procellae, turbines, Cic.: so auch pr. venti, Lucr. – 2) übtr., das heftige Anstürmen der Reiterei, der heftige Angriff, Liv., vollst. pr. equestris, Liv. u. Tac.: procellam equestrem excitare, einen Reiterangriff machen lassen, Liv.: primam procellam eruptionis sustinere non posse, Liv. – II) bildl.: procellae invidiarum, Cic.: procellae fortunae saevientis, Amm. u. Arnob.: procella temporis, Cic.: procellae civiles, Unruhen, Nep.: populares, tribuniciae, Liv.: eloquentiae, Heftigkeit, Quint.: so auch contionum, Quint.: circumspicite omnes procellas, quae impendent, nisi providetis, Cic.: alios ego vidi ventos, alias prospexi animo procellas, Cic.: procellam infligere rei publicae, über den St. heraufbeschwören, Val. Max.: primam periculi procellam parumper sustinere, Liv.: procellam temporis devitare, Cic.: celeri fugā procellam fortunae saevientis evadere, Apul.: non tranquillo navigamus, sed iam aliquot procellis submersi paene sumus, Liv.: Pharsalici campi, in quibus civilium bellorum detonuerunt procellae, Solin.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > procella
-
13 cello
-
14 procul
prŏcul, adv. [procello, to drive away], in the distance, at a distance, a great way off, far, afar off, from afar.I.Lit., of place (class.; cf.: longe, eminus); constr. absol.; with adv. of place; with ab and abl. (not in Cic., Cæs., or Sall.); with abl. alone:II.cuja vox sonat procul?
Plaut. Curc. 1, 2, 18:sequi procul,
id. Poen. 3, 3, 6:non jam procul, sed hic praesentes sua templa dii defendunt,
Cic. Cat. 2, 13. 29:ubi turrim constitui procul viderunt,
Caes. B. G. 2, 30:jubet, ut procul tela coniciant, neu propius accedant,
id. ib. 5, 34:procul attendere,
Cic. de Or. 2, 36, 153:procul e fluctu Trinacria,
Verg. A. 3, 554:est procul in pelago saxum,
id. ib. 5, 124:procul et e longinquo,
Plin. 27, 3, 2, § 9:omnibus arbitris procul amotis,
Sall. C. 20, 1:procul o, procul este, profani,
keep aloof! Verg. A. 6, 258:cui procul astanti, Pettalus irridens dixit,
Ov. M. 5, 114; cf.:adstans non procul,
App. M. 7, p. 183, 14.—With other particles of place, as hinc, inde, alicunde, longe, etc.:procul hinc stans,
at a distance from this place, Ter. Hec. 4, 3, 1; Plaut. Truc. 4, 1, 11:istic procul,
id. Mil. 4, 4, 33:istinc procul,
id. Rud. 4, 4, 104:procul inde,
Ov. Am. 3, 14, 18:procul alicunde,
Cic. Verr. 2, 2, 20, § 48:procul longe,
Plaut. Curc. 2, 2, 10.— With a or ab, far from, far away from (class.):procul a terrā abripi,
Cic. de Or. 3, 36, 145:esse procul a conspectu,
far out of sight, id. Agr. 2, 32, 87:a castris,
Caes. B. G. 5, 17:a portā,
Liv. 1, 12, 8:ab Ariciā,
id. 2, 26, 5:ab hoste,
id. 7, 37, 6:a domo,
id. 4, 18, 1; 5, 4, 11:a patriā,
id. 23, 29, 7; Verg. E. 10, 46:a mari,
Plin. 2, 103, 106, § 227:a Pado,
id. 3, 17, 21, § 124:a litore,
Quint. 12, prooem. §2: ab ore,
id. 11, 3, 96:a fratre,
Plin. Ep. 5, 9, 3:a mari,
Sen. Q. N. 6, 7 fin. —With simple abl., far from, far away from: patriā procul, Enn. ap. Cic. Fam. 7, 6, 1 (Trag. v. 295 Vahl.):urbe,
Ov. P. 1, 5, 73:ripā Tiberis,
Liv. 2, 13, 6:oppido,
id. 3, 22, 4:moenibus,
id. 4, 10, 5:Nomento,
id. 4, 22, 2:mari,
Liv. 38, 16, 15:haud procul castris,
Tac. H. 4, 22:Teutoburgiensi Saltu,
id. A. 1, 60:regno,
id. ib. 2, 67:non procul Euripidis poëtae sepulcro,
Plin. 31, 2, 19, § 28:urbe Romā,
id. 2, 94, 96, § 209:oppido,
id. 3, 3, 4, § 21.—Trop., far, distant, remote; constr, with ab, the abl., or absol.:B.conscia mihi sum a me culpam hanc esse procul,
Ter. Ad. 3, 2, 50:procul ab omni metu,
Cic. Tusc. 5, 14, 41:viri, qui sunt procul ab aetatis hujus memoriā,
id. Rep. 1, 1, 1:caelestia procul sunt a nostrā cognitione,
id. Ac. 1, 4, 15:res procul ab ostentatione positae,
Quint. 1, prooem. §4: quis tam procul a litteris, quin sic incipiat,
so unacquainted with letters, so unlettered, id. 7, 1, 46; 8, 3, 23:ab odio, ab irā,
id. 6, 2, 14:a sapiente,
Sen. Ira, 1, 6, 4:ab omni negotio,
id. Brev. Vit. 11, 2:a praesenti modestiā,
Tac. A. 12, 6.— With simple abl.:liber invidiā, procul contentionibus,
Quint. 12, 11, 7:eam (plebem) procul urbe haberi,
out of public affairs, Liv. 4, 58, 12:procul negotiis,
Hor. Epod. 2, 1:ambitione,
id. S. 1, 6, 52:voluptatibus habere aliquem,
to keep one aloof from enjoyments, deprive him of them, Tac. A. 4, 62:tali more,
id. ib. 4, 28:procul dubio,
without doubt, Quint. 1, 5, 14; 9, 1, 27; Plin. 9, 61, 87, § 184; Liv. 39, 40, 10; Suet. Ner. 3;for which: dubio procul,
Flor. 2, 6; Lucr. 1, 812:procul vero est,
far from the truth, untrue, Col. 1 praef. fin.—Absol.:assentatio vitiorum adjutrix procul amoveatur,
Cic. Lael. 24, 89:homines superbissimi procul errant,
err widely, greatly, Sall. J. 85, 38:pauperies immunda domus procul absit, i.e. pauperies domestica procul absit,
Hor. Ep. 2, 2, 199:durabisne procul dominoque legere superstes, Thebai?
Stat. Th. 12, 810: non procul est quin, it does not want much of, etc., almost, nearly, Sil. 2, 335:haud procul est quin Romam agnosceret,
Liv. 1, 5, 6.—In partic. (post-Aug. and very rare), in estimation of value, far removed from, much inferior to: aes suo colore pretiosum, procul a Corinthio (est), is far beneath or inferior to, much poorer than, Plin. 34, 2, 3, § 8.
См. также в других словарях:
procello — … Useful english dictionary
pucellas — pyəˈseləs noun plural but singular or plural in construction Etymology: modification of Italian procello : a spring tool resembling tongs and used for shaping molten glass called also steel jack next in importance to the blowpipe is the pucellas… … Useful english dictionary
procellas — /proh sel euhs/, n. (used with a sing. v.) pucellas. [said to be < It procello] * * * … Universalium
procellas — /proh sel euhs/, n. (used with a sing. v.) pucellas. [said to be < It procello] … Useful english dictionary