Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

prōcello

  • 1 procello

    prōcello, ĕre - tr. -    - Fest. 225 signale un emploi intransitif: procellunt = procumbunt. [st1]1 [-] porter en avant.    - se procellere, Plaut. Mil. 762: se jeter en avant, s'allonger. [st1]2 [-] renverser. --- Gloss. Phil.
    * * *
    prōcello, ĕre - tr. -    - Fest. 225 signale un emploi intransitif: procellunt = procumbunt. [st1]1 [-] porter en avant.    - se procellere, Plaut. Mil. 762: se jeter en avant, s'allonger. [st1]2 [-] renverser. --- Gloss. Phil.
    * * *
        Procello, procellis, proculi, pen. corr. proculsum, procellere. Plin. iunior. Abbatre, Ruer jus, Renverser.

    Dictionarium latinogallicum > procello

  • 2 procello

    prōcello, ere (pro u. *cello), niederstürzen, procellunt sese in mensam dimidiati, sie stürzen sich (beugen sich hastig) mit halbem Leibe (mit dem Oberkörper) über den Tisch, Plaut. mil. 762 G. Vgl. Paul. ex Fest. 225, 1 ›procellunt, procumbunt‹.

    lateinisch-deutsches > procello

  • 3 procello

    prōcello, ere (pro u. *cello), niederstürzen, procellunt sese in mensam dimidiati, sie stürzen sich (beugen sich hastig) mit halbem Leibe (mit dem Oberkörper) über den Tisch, Plaut. mil. 762 G. Vgl. Paul. ex Fest. 225, 1 ›procellunt, procumbunt‹.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > procello

  • 4 procello

    prō-cello, ĕre, v. a. [cf.: percello, procella, celer], to throw or cast down (anteclass.): procello, peritrepô, Gloss. Philox.: procellunt sese in mensam, i. e. lie down (at table), Plaut. Mil. 3, 1, 167 Ritschl N. cr.; cf.: procellunt, procumbunt, Paul. ex Fest. p. 225 Müll.

    Lewis & Short latin dictionary > procello

  • 5 procello

    pro-cello, —, —, ere
    se p. Pl — стремительно падать, валиться, рухнуть

    Латинско-русский словарь > procello

  • 6 celsus

    [st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b]    - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello.    - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne.    - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite.    - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité.    - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat.    - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute.    - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre.    - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés.    - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains.    - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains.    - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité.    - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.
    * * *
    [st1]1 [-] celsus, a, um: - [abcl][b]a - élevé, élancé, haut, grand. - [abcl]b - fier, noble, sublime, superbe.[/b]    - celsus: part. passé de cello, inusité, mais que l'on trouve dans les composés: percello, excello, antecello, procello.    - celsus vertex montis, Virg.: le sommet élevé d'une montagne.    - sit status (oratoris) et erectus et celsus, Cic. Or. 18: que l'attitude de l'orateur soit élevée et droite.    - celsiores viri, Cod. Th.: des personnages plus élevés en dignité.    - celsi in proelium vadunt, Liv.: ils marchent fièrement au combat.    - graditur celsa, Sen.: elle s'avance, la tête haute.    - celsa residens arbore, Phaedr.: perché à la cime d'un arbre.    - animus generosior celsiorque, Quint. 1: des sentiments plus généreux et plus élevés.    - celsi Ramnes, Hor. A. P. 342: les chevaliers hautains.    - membrorum celsius humano robur, Sil.: la force des membres plus grande que celle des humains.    - nil est amore veritatis celsius, Prud.: rien n'est plus noble que l'amour de la vérité.    - celsius, adv. compar. de celse, inusité: Col. Amm. plus haut. [st1]2 [-] Celsus, i, m.: - [abcl][b]a - Celsus (nom de plusieurs personnages). - [abcl]b - Celse (médecin célèbre, qui a vécu sous Tibère).[/b] - voir hors site Celse.
    * * *
        Celsus, Adiectiuum, Altus. Hault, Eslevé.
    \
        Celsior armis taurus. Valer. Flac. Plus hault d'espaules.
    \
        Celsa cristis auis. Pli. Un coq portant la creste droicte et eslevee.

    Dictionarium latinogallicum > celsus

  • 7 percello

    culī, culsum, ere [одного корня с procello ]
    1) повергнуть наземь, опрокинуть (plaustrum oneratum Cato, aliquem Ter, V, O)
    plaustrum perculi погов. Pl — мой воз свалился, т. е. плохо мне приходится
    2) сильно ударить, толкнуть (alicui femur L; aliquem cuspĭde O)
    4) разогнать, заставить разбежаться ( quos pavor perculerat in silvas L)
    5) потрясти до основания, расшатать, погубить (imperium, potentiam Nep; rem publicam T)
    6) смутить, лишить бодрости, привести в замешательство (aliquem C, L; perculsus timore C)
    7) побуждать, подстрекать ( aliquem ad turpitudĭnem Ap)

    Латинско-русский словарь > percello

  • 8 procella

    ae f. [ procello ]
    procellae civiles Nep или temporis C — смуты, междоусобия
    2) напор, натиск, порыв ( eloquentiae Q); стремительная атака (equestris L, T)

    Латинско-русский словарь > procella

  • 9 cello [*]

    *cello, ere (verwandt mit κέλλω), bewegen, treiben, etwas weiter zu bringen, Grundwort zu celsus, antecello, excello, percello, procello.

    lateinisch-deutsches > cello [*]

  • 10 procella

    procella, ae, f. (procello), der heftige Sturm, der alles zu Boden wirft, I) eig. u. übtr.: 1) eig.: nimbi, procellae, turbines, Cic.: so auch pr. venti, Lucr. – 2) übtr., das heftige Anstürmen der Reiterei, der heftige Angriff, Liv., vollst. pr. equestris, Liv. u. Tac.: procellam equestrem excitare, einen Reiterangriff machen lassen, Liv.: primam procellam eruptionis sustinere non posse, Liv. – II) bildl.: procellae invidiarum, Cic.: procellae fortunae saevientis, Amm. u. Arnob.: procella temporis, Cic.: procellae civiles, Unruhen, Nep.: populares, tribuniciae, Liv.: eloquentiae, Heftigkeit, Quint.: so auch contionum, Quint.: circumspicite omnes procellas, quae impendent, nisi providetis, Cic.: alios ego vidi ventos, alias prospexi animo procellas, Cic.: procellam infligere rei publicae, über den St. heraufbeschwören, Val. Max.: primam periculi procellam parumper sustinere, Liv.: procellam temporis devitare, Cic.: celeri fugā procellam fortunae saevientis evadere, Apul.: non tranquillo navigamus, sed iam aliquot procellis submersi paene sumus, Liv.: Pharsalici campi, in quibus civilium bellorum detonuerunt procellae, Solin.

    lateinisch-deutsches > procella

  • 11 *cello

    *cello, ere (verwandt mit κέλλω), bewegen, treiben, etwas weiter zu bringen, Grundwort zu celsus, antecello, excello, percello, procello.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > *cello

  • 12 procella

    procella, ae, f. (procello), der heftige Sturm, der alles zu Boden wirft, I) eig. u. übtr.: 1) eig.: nimbi, procellae, turbines, Cic.: so auch pr. venti, Lucr. – 2) übtr., das heftige Anstürmen der Reiterei, der heftige Angriff, Liv., vollst. pr. equestris, Liv. u. Tac.: procellam equestrem excitare, einen Reiterangriff machen lassen, Liv.: primam procellam eruptionis sustinere non posse, Liv. – II) bildl.: procellae invidiarum, Cic.: procellae fortunae saevientis, Amm. u. Arnob.: procella temporis, Cic.: procellae civiles, Unruhen, Nep.: populares, tribuniciae, Liv.: eloquentiae, Heftigkeit, Quint.: so auch contionum, Quint.: circumspicite omnes procellas, quae impendent, nisi providetis, Cic.: alios ego vidi ventos, alias prospexi animo procellas, Cic.: procellam infligere rei publicae, über den St. heraufbeschwören, Val. Max.: primam periculi procellam parumper sustinere, Liv.: procellam temporis devitare, Cic.: celeri fugā procellam fortunae saevientis evadere, Apul.: non tranquillo navigamus, sed iam aliquot procellis submersi paene sumus, Liv.: Pharsalici campi, in quibus civilium bellorum detonuerunt procellae, Solin.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > procella

  • 13 cello

    1.
    cello, 3, v. a., found only in the compounds percello, procello; cf. Gr. kellô; Sanscr. kar, to kill; and Lat.: celer, celox.
    2.
    cello, 3, v. n., found only in the compounds antecello, excello, praecello; v. celsus init.

    Lewis & Short latin dictionary > cello

  • 14 procul

    prŏcul, adv. [procello, to drive away], in the distance, at a distance, a great way off, far, afar off, from afar.
    I.
    Lit., of place (class.; cf.: longe, eminus); constr. absol.; with adv. of place; with ab and abl. (not in Cic., Cæs., or Sall.); with abl. alone:

    cuja vox sonat procul?

    Plaut. Curc. 1, 2, 18:

    sequi procul,

    id. Poen. 3, 3, 6:

    non jam procul, sed hic praesentes sua templa dii defendunt,

    Cic. Cat. 2, 13. 29:

    ubi turrim constitui procul viderunt,

    Caes. B. G. 2, 30:

    jubet, ut procul tela coniciant, neu propius accedant,

    id. ib. 5, 34:

    procul attendere,

    Cic. de Or. 2, 36, 153:

    procul e fluctu Trinacria,

    Verg. A. 3, 554:

    est procul in pelago saxum,

    id. ib. 5, 124:

    procul et e longinquo,

    Plin. 27, 3, 2, § 9:

    omnibus arbitris procul amotis,

    Sall. C. 20, 1:

    procul o, procul este, profani,

    keep aloof! Verg. A. 6, 258:

    cui procul astanti, Pettalus irridens dixit,

    Ov. M. 5, 114; cf.:

    adstans non procul,

    App. M. 7, p. 183, 14.—With other particles of place, as hinc, inde, alicunde, longe, etc.:

    procul hinc stans,

    at a distance from this place, Ter. Hec. 4, 3, 1; Plaut. Truc. 4, 1, 11:

    istic procul,

    id. Mil. 4, 4, 33:

    istinc procul,

    id. Rud. 4, 4, 104:

    procul inde,

    Ov. Am. 3, 14, 18:

    procul alicunde,

    Cic. Verr. 2, 2, 20, § 48:

    procul longe,

    Plaut. Curc. 2, 2, 10.— With a or ab, far from, far away from (class.):

    procul a terrā abripi,

    Cic. de Or. 3, 36, 145:

    esse procul a conspectu,

    far out of sight, id. Agr. 2, 32, 87:

    a castris,

    Caes. B. G. 5, 17:

    a portā,

    Liv. 1, 12, 8:

    ab Ariciā,

    id. 2, 26, 5:

    ab hoste,

    id. 7, 37, 6:

    a domo,

    id. 4, 18, 1; 5, 4, 11:

    a patriā,

    id. 23, 29, 7; Verg. E. 10, 46:

    a mari,

    Plin. 2, 103, 106, § 227:

    a Pado,

    id. 3, 17, 21, § 124:

    a litore,

    Quint. 12, prooem. §

    2: ab ore,

    id. 11, 3, 96:

    a fratre,

    Plin. Ep. 5, 9, 3:

    a mari,

    Sen. Q. N. 6, 7 fin. —With simple abl., far from, far away from: patriā procul, Enn. ap. Cic. Fam. 7, 6, 1 (Trag. v. 295 Vahl.):

    urbe,

    Ov. P. 1, 5, 73:

    ripā Tiberis,

    Liv. 2, 13, 6:

    oppido,

    id. 3, 22, 4:

    moenibus,

    id. 4, 10, 5:

    Nomento,

    id. 4, 22, 2:

    mari,

    Liv. 38, 16, 15:

    haud procul castris,

    Tac. H. 4, 22:

    Teutoburgiensi Saltu,

    id. A. 1, 60:

    regno,

    id. ib. 2, 67:

    non procul Euripidis poëtae sepulcro,

    Plin. 31, 2, 19, § 28:

    urbe Romā,

    id. 2, 94, 96, § 209:

    oppido,

    id. 3, 3, 4, § 21.—
    II.
    Trop., far, distant, remote; constr, with ab, the abl., or absol.:

    conscia mihi sum a me culpam hanc esse procul,

    Ter. Ad. 3, 2, 50:

    procul ab omni metu,

    Cic. Tusc. 5, 14, 41:

    viri, qui sunt procul ab aetatis hujus memoriā,

    id. Rep. 1, 1, 1:

    caelestia procul sunt a nostrā cognitione,

    id. Ac. 1, 4, 15:

    res procul ab ostentatione positae,

    Quint. 1, prooem. §

    4: quis tam procul a litteris, quin sic incipiat,

    so unacquainted with letters, so unlettered, id. 7, 1, 46; 8, 3, 23:

    ab odio, ab irā,

    id. 6, 2, 14:

    a sapiente,

    Sen. Ira, 1, 6, 4:

    ab omni negotio,

    id. Brev. Vit. 11, 2:

    a praesenti modestiā,

    Tac. A. 12, 6.— With simple abl.:

    liber invidiā, procul contentionibus,

    Quint. 12, 11, 7:

    eam (plebem) procul urbe haberi,

    out of public affairs, Liv. 4, 58, 12:

    procul negotiis,

    Hor. Epod. 2, 1:

    ambitione,

    id. S. 1, 6, 52:

    voluptatibus habere aliquem,

    to keep one aloof from enjoyments, deprive him of them, Tac. A. 4, 62:

    tali more,

    id. ib. 4, 28:

    procul dubio,

    without doubt, Quint. 1, 5, 14; 9, 1, 27; Plin. 9, 61, 87, § 184; Liv. 39, 40, 10; Suet. Ner. 3;

    for which: dubio procul,

    Flor. 2, 6; Lucr. 1, 812:

    procul vero est,

    far from the truth, untrue, Col. 1 praef. fin.—Absol.:

    assentatio vitiorum adjutrix procul amoveatur,

    Cic. Lael. 24, 89:

    homines superbissimi procul errant,

    err widely, greatly, Sall. J. 85, 38:

    pauperies immunda domus procul absit, i.e. pauperies domestica procul absit,

    Hor. Ep. 2, 2, 199:

    durabisne procul dominoque legere superstes, Thebai?

    Stat. Th. 12, 810: non procul est quin, it does not want much of, etc., almost, nearly, Sil. 2, 335:

    haud procul est quin Romam agnosceret,

    Liv. 1, 5, 6.—
    B.
    In partic. (post-Aug. and very rare), in estimation of value, far removed from, much inferior to: aes suo colore pretiosum, procul a Corinthio (est), is far beneath or inferior to, much poorer than, Plin. 34, 2, 3, § 8.

    Lewis & Short latin dictionary > procul

См. также в других словарях:

  • procello — …   Useful english dictionary

  • pucellas — pyəˈseləs noun plural but singular or plural in construction Etymology: modification of Italian procello : a spring tool resembling tongs and used for shaping molten glass called also steel jack next in importance to the blowpipe is the pucellas… …   Useful english dictionary

  • procellas — /proh sel euhs/, n. (used with a sing. v.) pucellas. [said to be < It procello] * * * …   Universalium

  • procellas — /proh sel euhs/, n. (used with a sing. v.) pucellas. [said to be < It procello] …   Useful english dictionary

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»