Перевод: с латинского на английский

с английского на латинский

persĕvēro

  • 1 persevērō

        persevērō āvī, ātus, āre    [perseverus], to abide, adhere strictly, continue steadfastly, persist, persevere: (navis) perseveravit, kept on its course, Cs.: in suā sententiā: in vitiis: in eo, ius publicano non dicere: perseveratum in irā est, L.: in eo perseverandum putabat, Cs.: iniuriam facere: aversari scelus, Cu.: se esse Orestem, persisted: id perseverare et transigere: ad urbem ut non accederem, perseveravi.
    * * *
    perseverare, perseveravi, perseveratus V
    persist, persevere; continue

    Latin-English dictionary > persevērō

  • 2 persevero

    persĕvēro, āvi, ātum, 1, v. n. and a. [perseverus].
    I.
    Neutr., to abide by or adhere to strictly; to continue steadfastly, to persist, persevere in any thing (class.; syn.: persisto, permaneo).
    (α).
    With in and abl.:

    perseveras tu quidem et in tuā vetere sententiā permanes,

    Cic. Leg. 3, 11, 26; so,

    in suā sententiā,

    id. Phil. 4, 4, 11:

    in vitiis,

    id. Inv. 2, 2, 5:

    in errore,

    id. Phil. 12, 2, 5:

    in eo perseveravit, jus publicano non dicere,

    id. Prov. Cons. 5, 10; Vulg. Matt. 10, 22; id. Heb. 12, 7:

    nobiscum,

    continuing with us, id. Act. 27, 2.—
    (β).
    Impers. pass.:

    perseveratum in irā est,

    Liv. 2, 35; Cic. Verr. 2, 4, 39, § 85:

    in eo perseverandum putabat,

    Caes. B. C. 1, 26, 2.—
    II.
    Act., to go on or proceed with steadily, to persist, persevere in any thing (class.); usually constr with an object-clause; rarely with acc. or abl.
    (α).
    With inf.:

    injuriam facere,

    Cic. Quint. 8, 31: aliquem conservare, Curius ap. Cic. Fam. 7, 29, 1:

    bello persequi,

    Caes. B. G. 1, 13, 4.—With acc. and inf:

    cum Orestes perseveraret, se esse Orestem,

    stuck to it, Cic. Lael. 7, 24; so,

    cum id facturos se perseverarent,

    Vell. 2, 92, 3.—
    (β).
    With acc.:

    neque te ipsum id perseverare et transigere potuisse,

    Cic. Quint. 24, 76:

    religiosam observantiam,

    Symm. Ep. 1, 90 (96).—In the pass.:

    ob haec illi quatriduo perseverata inedia est,

    Just. 12, 6, 15 —
    (γ).
    With abl.:

    bellis continuis perseverare,

    Just. 38, 4, 11.—Hence, persĕvērans, antis, P. a., persevering; with abl.:

    perseverantior caedendis (hostibus),

    Liv. 5, 31, 4 (Madv. caedendi).— Absol.:

    perseverantissimus sui cultus,

    Val. Max. 6, 6, 1 ext.: perseverantissimum studium, Col. praef. 1, § 19: pertinaciter perseverans, Jul. Obseq. 64:

    valetudo,

    Plin. Ep. 1, 12, 9:

    perseverantissima pietas,

    Aug. Ep. 555.— Adv.: persĕvēranter, perseveringly:

    tueri,

    Liv. 4, 60, 5:

    tacere,

    Val. Max. 6, 1, 7.— Comp.:

    perseverantius saevire,

    Liv. 21, 10, 7.— Sup.:

    aliquem perseverantissime diligere,

    Plin. Ep. 4, 21, 3 (dub.; Keil, persevera).

    Lewis & Short latin dictionary > persevero

  • 3 persevero

    to persist, persevere, continue.

    Latin-English dictionary of medieval > persevero

  • 4 persevērāns

        persevērāns antis, adj. with comp.    [P. of persevero], persevering, persistent: perseverantior caedendi, L.

    Latin-English dictionary > persevērāns

  • 5 persevērantia

        persevērantia ae, f    [persevero], steadfastness, perseverance: eius nimia, obstinacy: sententiae tuae: nautarum, Cs.
    * * *
    steadfastness; persistence (affliction); continued existence

    Latin-English dictionary > persevērantia

  • 6 permaneo

    per-mănĕo, mansi, mansum, 2, v. n., to stay to the end; to hold out, last, continue, endure, remain; to persist, persevere (class.; syn.: persto, persevero).
    (α).
    Absol.:

    ut quam maxime permaneant diuturna corpora,

    Cic. Tusc. 1, 45, 108; id. Fin. 2, 27, 87:

    ira tam permansit diu,

    Ter. Hec. 3, 1, 25; Sall. J. 5, 5:

    Athenis jam ille mos a Cecrope permansit,

    Cic. Leg. 2, 25, 63.—With ad:

    verris octo mensium incipit salire: permanet, ut id recte facere possit, ad trimum,

    Varr. R. R. 2, 4, 8:

    perdiuturna, permanens ad longinquum et immensum paene tempus,

    Cic. N. D. 2, 33, 85; so,

    ad posteros nostros, Decret. Tergest. 2, 26: solus ad extremos permanet ille rogos,

    Ov. A. A. 2, 120:

    ad numerum,

    Cic. N. D. 1, 37, 105.— With in and acc.:

    ultima quae mecum seros permansit in annos,

    Ov. Tr. 4, 10, 73.— With adv. quo:

    quo neque permaneant animae neque corpora nostra,

    Lucr. 1, 122; v. Lachm. ad h. l.—
    (β).
    With in and abl.:

    Seleucus in maritimā orā permanens,

    Liv. 37, 21:

    in voluntate,

    Cic. Fam. 5, 2, 10:

    in pristinā sententiā,

    id. Att. 1, 20, 3:

    in proposito susceptoque consilio,

    id. Off. 1, 31, 112:

    in officio,

    Caes. B. G. 5, 4.—
    * (γ).
    With gen.:

    virtus sola permanet tenoris sui,

    Sen. Ep. 76, 19.—
    II.
    To abide in a way, rule, or mode of life, to live by, to devote one's life to (eccl. Lat.):

    in proposito cordis,

    Vulg. Act. 11, 23:

    in gratiā Dei,

    id. ib. 13, 43:

    in fide,

    id. ib. 14, 21:

    in peccato,

    id. Rom. 6, 1:

    in carne,

    id. Phil. 1, 24:

    in eādem regulā,

    id. ib. 3, 16.

    Lewis & Short latin dictionary > permaneo

  • 7 perseverabilis

    persĕvērābĭlis, e, adj. [persevero], persevering (post-class.):

    tenacitas,

    Cael. Aur. Acut. 3, 21, 198.

    Lewis & Short latin dictionary > perseverabilis

  • 8 perseverans

    persĕvērans, antis, Part. and P. a., from persevero.

    Lewis & Short latin dictionary > perseverans

  • 9 perseveranter

    persĕvēranter, adv., v. persevero, P. a. fin.

    Lewis & Short latin dictionary > perseveranter

  • 10 perseverantia

    persĕvērantĭa, ae, f. [persevero], steadfastness, constancy, perseverance (syn. pertinacia):

    perseverantia est in ratione bene consideratā stabilis et perpetua permansio,

    Cic. Inv. 2, 54, 164; id. Phil. 7, 5, 14:

    disputandum est, aliud an idem sit pertinacia et perseverantia,

    id. Part. Or. 19, 65:

    nautarum,

    Caes. B. C. 3, 26; Vulg. 2 Macc. 14, 38.—
    II.
    Transf., objectively, long continuance, tediousness:

    belli,

    Just. 3, 4, 4.

    Lewis & Short latin dictionary > perseverantia

  • 11 persto

    per-sto, stĭti, stātum ( fut. part. perstaturus, Liv. 8, 34, 4), 1, v. n., to stand firmly, continue standing.
    I.
    Lit. (rare):

    frenatis equis equites diem totum perstabant,

    Liv. 44, 33 fin.:

    exercitus a mane usque ad horam X. diei perstiterunt, Auct. B Afr. 61 in limine,

    Tib. 1, 5, 71.—
    B.
    Transf., to remain steadfast or constant, to last, endure: nihil est toto quod perstet in orbe: cuncta [p. 1357] fluunt, Ov. M. 15, 177; id. H. 18, 206:

    laurea flaminibus, quae toto perstitit anno, Tollitur,

    id. F. 3, 137:

    rabies,

    Luc. 5, 210.—
    II.
    Trop., to stand fast or firm, to hold out, continue, persevere, persist in any thing (class.; syn.: persevero, permaneo); usually constr. with in and abl.:

    negant posse, et in eo perstant,

    Cic. Off. 3, 9, 39:

    in pravitate,

    id. Ac. 2, 8, 26:

    in impudentiā,

    id. Rosc. Com. 9, 26:

    in sententiā,

    id. ib. 18, 56; Caes. B. G. 7, 26; Liv. 37, 52, 10:

    in incepto,

    id. 8, 33, 6 Drak. N. cr.; 8, 34, 4;

    10, 13, 10: in pertinaci simulatione inopiae,

    id. 38, 14, 13:

    in bello,

    Just. 14, 3, 5:

    in iisdem dictis,

    Val. Fl. 4, 143.— Impers. pass.:

    ut in decreto perstaretur,

    Liv. Epit. 49:

    si perstaretur in bello,

    Tac. A. 13, 37:

    optimates in Romanā societate perstandum censebant,

    Liv. 37, 9.—
    (β).
    Absol.:

    nunc quoque mens eadem perstat mihi,

    Verg. A. 5, 812:

    talia perstabat memorans,

    id. ib. 2, 650:

    persta atque obdura,

    Hor. S. 2, 5, 39:

    perstitit Narcissus,

    persisted in his determination, Tac. A. 11, 29.—
    (γ).
    With inf.:

    aut pertinacissimus fueris, si perstiteris ad corpus ea, quae dixi, referre,

    Cic. Fin. 2, 33, 107 Madv. ad loc. 3 (B. and K.;

    al. perstiteris in eo): persto condere semen humo,

    Ov. P. 1, 5, 34:

    perstas non cedere terris,

    Val. Fl. 7, 58; Tac. A. 4, 38, 3.

    Lewis & Short latin dictionary > persto

См. также в других словарях:

  • perseverar — Se conjuga como: amar Infinitivo: Gerundio: Participio: perseverar perseverando perseverado     Indicativo   presente imperfecto pretérito futuro condicional yo tú él, ella, Ud. nosotros vosotros ellos, ellas, Uds. persevero perseveras persevera… …   Wordreference Spanish Conjugations Dictionary

  • perseverar — Dicho de persona, ‘mantenerse constante en la prosecución de lo comenzado, en una actitud o en una opinión’. Es intransitivo y se construye con un complemento introducido por en: «Él [...] perseveró en sus asedios casi diarios» (GaMárquez Amor… …   Diccionario panhispánico de dudas

  • речь персеверативная — (лат. persevero, perseveratum упорно держаться, продолжаться) расстройство речи, при котором больной многократно повторяет одно и то же слово или оборот речи и затрудняется в подборе других слов и оборотов, требуемых для продолжения речи;… …   Большой медицинский словарь

  • Aayla Secura — es un personaje ficticio de la Guerra de las Galaxias. Con una figura atlética, una belleza exótica, y una gran astucia, Aayla Secura compartió misiones y experiencias con muchas de las personalidades Jedi. Ella fue una Caballero Jedi durante el… …   Wikipedia Español

  • Aston Butterworth — Saltar a navegación, búsqueda Aston Butterworth fue un constructor de monoplazas de Fórmula 2, que debido al nuevo reglamento del Campeonato Mundial Fórmula 1 en 1952 pudo participar en varias carreras de ese campeonato. Aston Aston Butterworth… …   Wikipedia Español

  • Basilosaurus —   Basilosaurios Rango temporal: Lutetiano – Priaboniano …   Wikipedia Español

  • Sitio de Veyes — Batalla de Veii Parte de Guerras romano etrusca Fecha 396 a. C. Lugar Veyes, Etruria Resultado …   Wikipedia Español

  • Cayo Flaminio Nepote — (en latín, Gaius Flaminius Nepos) fue un político y militar de la República romana del siglo III a. C., muerto en 217 a. C. Fue el más grande líder popular que desafió al senado, antes de los Graco un siglo más tarde. Joseph… …   Wikipedia Español

  • San Baltazar Chichicapam (municipio) — En este artículo sobre geografía se detectaron los siguientes problemas: Necesita ser wikificado conforme a las convenciones de estilo de Wikipedia. Carece de fuentes o referencias que aparezcan en una fuente acreditada. P …   Wikipedia Español

  • Cicno — Cicno. En la mitología griega Cicno (en griego antiguo Κύκνος Kýknos, ‘cisne’) es el nombre de varios personajes. Contenido 1 Cicno, hijo de Apolo …   Wikipedia Español

  • Cino Rinuccini — (Florencia, hacia 1350 1417) fue un poeta florentino del siglo XIV. (Su nombre en italiano se pronuncia /chíno rinuchíni/). Pertenecía a una familia rica, una de las más eminentes de Florencia. En 1381 se matriculó en la cofradía del Arte de la… …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»