-
1 obses
-
2 obses
obses obses, idis m, f заложник, заложница -
3 obses
obses, sidis, m. u. f. (ob u. sedeo), I) der, die Geisel, obsides dare, accipere, Caes.: obsides dare inter se, Caes.: obsidem dare filium, Eutr.: obsides alci imperare, Cic.: alqm retinere obsidem, Nep. u. Curt.: Cloeliam obsidem reposcere, Liv.: una ex obsidibus, Flor. – II) übtr., der Bürge, Gewährleister, futurae pacis, Sen. rhet.: eius rei obsidem fore, er wolle dafür stehen, Nep.: quarum (nuptiarum) illa cum obsides filios mortuos accepisset, Cic.: obsides non dedit, mit folg. Acc. u. Infin., Cic. – v. Lebl., habemus sententiam tamquam obsidem, Cic.: obsidem se animum eius habere, Liv. – / Genet. Plur. immer obsidum (wenn auch in guten Handschrn. obsidium, s. Kühnast Liv. Synt. S. 29. Georges Lexik. der lat. Wortf. S. 466).
-
4 obses
obses, sidis, m. u. f. (ob u. sedeo), I) der, die Geisel, obsides dare, accipere, Caes.: obsides dare inter se, Caes.: obsidem dare filium, Eutr.: obsides alci imperare, Cic.: alqm retinere obsidem, Nep. u. Curt.: Cloeliam obsidem reposcere, Liv.: una ex obsidibus, Flor. – II) übtr., der Bürge, Gewährleister, futurae pacis, Sen. rhet.: eius rei obsidem fore, er wolle dafür stehen, Nep.: quarum (nuptiarum) illa cum obsides filios mortuos accepisset, Cic.: obsides non dedit, mit folg. Acc. u. Infin., Cic. – v. Lebl., habemus sententiam tamquam obsidem, Cic.: obsidem se animum eius habere, Liv. – ⇒ Genet. Plur. immer obsidum (wenn auch in guten Handschrn. obsidium, s. Kühnast Liv. Synt. S. 29. Georges Lexik. der lat. Wortf. S. 466). -
5 obses
obses idis ( gen plur. obsidum, rarely obsidium, Cs., L.), m and f [SED-], a hostage: obsides uti inter sese dent, exchange, Cs.: Cretensibus obsides imperavit: multi Romanis dediti obsides, S.: alqm obsidem retinere, as a hostage, N.: Me acceptā Obside, O.—A surety, security, guaranty, assurance, bail, pledge: se eius rei obsidem fore, will answer for it, N.: (nuptiarum) obsides filios accipere: coniugii, O.: obsidem enim se animum eius habere, L.: obsides dedit se nullā in re Verri similem futurum, gave no guaranty: hanc condemnationem dederat obsidem Balbo, ut, etc.* * *hostage; pledge, security -
6 obses
obses (old orthogr. opses, in the first Epit. of the Scipios; v. infra; Inscr. Spec. Epigr. p. 5, 11 Jahn), ĭdis ( gen. plur. obsidium, Caes. B. G. 5, 27; 6, 9; Liv. 2, 13, 97), m. and f. [ob-sedeo].I.Lit., a hostage:II.OPSIDES ABDOVCIT, first Epit. of the Scipios: ut obsides accipere, non dare consueverint,
Caes. B. G. 1, 14; Liv. 34, 35:obsides alicui imperare,
Cic. Imp. Pomp. 12, 35:dedere,
Sall. J. 54, 6:retinere aliquem obsidem,
as a hostage, Nep. Them. 7, 2.— Fem.:me tamen acceptā poterat deponere bellum Obside,
Ov. M. 8, 48:obsides, qui Porsenae mittebantur,
Plin. 34, 6, 13, § 29:inter se dare,
to exchange, Caes. B. G. 1, 9.— [p. 1243]Transf., in gen., a surety, security, bail, pledge (syn.:sponsor, vindex, vas, praes): Phocion se ejus rei obsidem fore, pollicitus est,
to be surety, to answer for it, Nep. Phoc. 2, 4:accipere aliquem obsidem nuptiarum,
Cic. Clu. 66, 188:conjugii,
Ov. H. 2, 34:rei,
Nep. Phoc. 2, 4: dare obsides, with a foll. acc. and inf., to give a surety or guarantee:tantum modo oratoribus Metellus obsides non dedit, se nullā in re Verri similem futurum,
Cic. Verr. 2, 3, 53, § 124.—Also of inanim. subjects:habemus a C. Caesare sententiam tamquam obsidem perpetuae in rem publicam voluntatis,
Cic. Cat. 4, 5, 9; id. Cael. 32, 78; id. Clu. 30, 83; Quint. 12, 7, 3:obsidem enim se animum ejus habere,
Liv. 39, 47. -
7 obses
idis (gen. pl. um) m. (иногда f.) [ ob + sedeo ]1) заложник (obsĭdes poscere, accipere Cs, retinēre Nep)2) поручитель, гарант (sponsor et o. conjugii O)alicujus rei obsidem esse Nep — ручаться за что-л.3) залог, ручательство, порукаo. perpetuae in rem publicam voluntatis C — залог неизменной преданности государству -
8 obsés
obseso -
9 obses
заложник (1. 11 D. 28, 1. 1. 1 § 1. 1. 4 pr. D. 48, 4. 1. 31. 32 B. 49, 14).Латинско-русский словарь к источникам римского права > obses
-
10 obses
(obsidis) hostage, security, pledge, surety -
11 obses
, idis m, fзаложник, заложница; поручитель; ручательство -
12 obseso
obsés -
13 Заложник
- obses, idis m; pignus, oris n; -
14 opses
obses (old orthogr. opses, in the first Epit. of the Scipios; v. infra; Inscr. Spec. Epigr. p. 5, 11 Jahn), ĭdis ( gen. plur. obsidium, Caes. B. G. 5, 27; 6, 9; Liv. 2, 13, 97), m. and f. [ob-sedeo].I.Lit., a hostage:II.OPSIDES ABDOVCIT, first Epit. of the Scipios: ut obsides accipere, non dare consueverint,
Caes. B. G. 1, 14; Liv. 34, 35:obsides alicui imperare,
Cic. Imp. Pomp. 12, 35:dedere,
Sall. J. 54, 6:retinere aliquem obsidem,
as a hostage, Nep. Them. 7, 2.— Fem.:me tamen acceptā poterat deponere bellum Obside,
Ov. M. 8, 48:obsides, qui Porsenae mittebantur,
Plin. 34, 6, 13, § 29:inter se dare,
to exchange, Caes. B. G. 1, 9.— [p. 1243]Transf., in gen., a surety, security, bail, pledge (syn.:sponsor, vindex, vas, praes): Phocion se ejus rei obsidem fore, pollicitus est,
to be surety, to answer for it, Nep. Phoc. 2, 4:accipere aliquem obsidem nuptiarum,
Cic. Clu. 66, 188:conjugii,
Ov. H. 2, 34:rei,
Nep. Phoc. 2, 4: dare obsides, with a foll. acc. and inf., to give a surety or guarantee:tantum modo oratoribus Metellus obsides non dedit, se nullā in re Verri similem futurum,
Cic. Verr. 2, 3, 53, § 124.—Also of inanim. subjects:habemus a C. Caesare sententiam tamquam obsidem perpetuae in rem publicam voluntatis,
Cic. Cat. 4, 5, 9; id. Cael. 32, 78; id. Clu. 30, 83; Quint. 12, 7, 3:obsidem enim se animum ejus habere,
Liv. 39, 47. -
15 obsidium
[st1]1 [-] obsidĭum, ĭi, n.: - [abcl][b]a - siège. - [abcl]b - attaque. - [abcl]c - danger, piège, embuscade. - [abcl]d - Col. soin attentif, précaution, surveillance, vigilance.[/b] [st1]2 [-] obsidĭum, ĭi, n. [obses]: condition d'otage, otage. - obsidio datus, Tac.: donné comme otage. - obsidia capessere, Tac.: prendre des otages.* * *[st1]1 [-] obsidĭum, ĭi, n.: - [abcl][b]a - siège. - [abcl]b - attaque. - [abcl]c - danger, piège, embuscade. - [abcl]d - Col. soin attentif, précaution, surveillance, vigilance.[/b] [st1]2 [-] obsidĭum, ĭi, n. [obses]: condition d'otage, otage. - obsidio datus, Tac.: donné comme otage. - obsidia capessere, Tac.: prendre des otages.* * *Obsidium, obsidii. Col. Assiegement, ou le siege de devant une ville.\Capessere obsidia. Tacit. Entreprendre les assiegements, Prendre la charge des assiegements.\Dare aliquem obsidio. Tacit. Bailler en ostage.\Facere obsidium. Gell. Assieger.\Soluere obsidium. Tacit. Lever le siege. -
16 фикс
* * *фикс,неизм.: • идея \фикс fixed idea, obsession, fixation.* * *obsession - идея фикс* * *идея ФИКС a fixed idea, obses -
17 obsidatus
obsidātus, ūs m. [ obses ]заложничество Amm -
18 obsidium
I ī n. [ obsideo ]1) обложение, осада (o. facere Ilio Pl)2) засада, козни ( hominum et animalium Col)3) надзор, наблюдение ( curatoris Col)4) ирон. опасность (tergo alicujus o. adest Pl)II obsidium, ī n. [ obses ]obsidio alicui dari T — быть выданным кому-л. в качестве заложника -
19 sponsor
spōnsor, ōris m. [ spondeo ]1) поручитель (pro aliquo C; alicujus rei C, Lcn)conjugii s. et obses O — Hymenaeus2) крёстный отец Tert -
20 obsidatus
См. также в других словарях:
OBSES — qui traditur imperio alicuius, eâ conditione, ut si dator eius a fide recedat, recipienti sit potestas in vitam et corpus eius, qui Obses datusest, saeviendi. Vide Bartolum in l. divus, ff. de iure fisc. Adeoque Sponsor, praes; in Epist olis… … Hofmann J. Lexicon universale
obses — index hostage Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 … Law dictionary
obsés — ob|sés Mot Agut Adjectiu variable … Diccionari Català-Català
obses — /obsiyz/ In time of war, a hostage … Black's law dictionary
obsessive-compulsive — obses′sive compul′sive adj. 1) psi of, pertaining to, or characterized by the persistent intrusion of unwanted thoughts accompanied by ritualistic actions, regarded as a form of neurosis 2) psi a person with obsessive compulsive characteristics • … From formal English to slang
ostage — Ostage, m. penac. Est la personne qui est baillée à l ennemy de guerre, pour seureté et entretenement de la foy, parole et promesse de celuy qui le baille, comme gage militaire, comme si l on disoit ostgage, et fut composé de ces deux mots, ost… … Thresor de la langue françoyse
Tincomarus — (a dithematic name form typical of insular and continental Celtic onomastics, analysable as tinco , perhaps a sort of fish [cf Latin tinca , English tench ] + maro , big ) was a king of the Iron Age Belgic tribe of the Atrebates who lived in… … Wikipedia
Obsessed (2009 film) — Obsessed Theatrical release poster Directed by Steve Shill Produced by … Wikipedia
Tincomarus — était un des rois des Atrébates durant l âge du fer. Stater de Tincomarus, roi des Atrébates. Sommaire 1 Étymologie … Wikipédia en Français
Tincomaro — estátera de Tincomaro Tincomarus[1] fue un rey de la tribu belga de los atrébates, que vivió en la zona sur central de Britania poco antes de la Conquista romana de Britania. Era el hijo y heredero de Comio … Wikipedia Español
Atrebates — The Atrebates (singular Atrebas , meaning settlers ) were a Belgic tribe of Gaul and Britain before the Roman conquests. The Atrebates in GaulThe Gaulish Atrebates lived in or around modern Artois in northern France. Their capital, Nemetocenna,… … Wikipedia