-
1 genero
gĕnĕro, āre, āvi, ātum [genus] - tr. - [st1]1 [-] engendrer. - Plin. 24, 102 ; Virg. En. 7, 734. - generatus Hercutis stirpe, Cic. Rep. 2, 24: issu de la souche d'Hercule. [st1]2 [-] [abst] concevoir, porter [en parl. d'une femelle}. - Plin. 8, 172. [st1]3 [-] créer, engendrer. - hominem generavit deus, Cic. Leg. 1, 27: Dieu a créé l'homme. --- cf. Off. 1, 103 ; Phil. 4, 5. [st1]4 [-] produire [pr. et fig.]. - generare mel, Virg. G. 4, 205: produire le miel. - generare virtutes, Quint. 12, 5, 2: être une source de vertus. [st1]5 [-] produire [au sens littéraire], composer. - Quint. 1, 12, 12.* * *gĕnĕro, āre, āvi, ātum [genus] - tr. - [st1]1 [-] engendrer. - Plin. 24, 102 ; Virg. En. 7, 734. - generatus Hercutis stirpe, Cic. Rep. 2, 24: issu de la souche d'Hercule. [st1]2 [-] [abst] concevoir, porter [en parl. d'une femelle}. - Plin. 8, 172. [st1]3 [-] créer, engendrer. - hominem generavit deus, Cic. Leg. 1, 27: Dieu a créé l'homme. --- cf. Off. 1, 103 ; Phil. 4, 5. [st1]4 [-] produire [pr. et fig.]. - generare mel, Virg. G. 4, 205: produire le miel. - generare virtutes, Quint. 12, 5, 2: être une source de vertus. [st1]5 [-] produire [au sens littéraire], composer. - Quint. 1, 12, 12.* * *Genero, generas, pen. corr. generare. Cic. Engendrer.\Generare. Quintil. Inventer.\Generare, de foeminis etiam dicitur. Plin. Concevoir.\E gramine, quod in oleo generatum esset, hominem generauit Deus. Cic. A creé.\Generandi gloria mellis. Virgil. De faire miel.\Semina limus habet, virides generantia ranas. Ouid. Le limon de la terre engendre les grenoilles.\Populus Romanus a Marte generatus. Cic. Descendant de la race de Mars. -
2 genero
genero genero, avi, atum, are порождать, производить -
3 genero
genero, āvi, ātum, āre (genus), I) zeugen, erzeugen, hervorbringen, erschaffen, gebären, im Passiv auch entspringen, entsprießen, abstammen, deus hominem generavit, Cic.: terra animalia generat, Iustin.: asina generare coeperit, Plin.: generari et nasci a principibus, Fürsten Dasein u. Leben zu verdanken haben, Tac. – semina, unde essent orta, generata, concreta, Cic.: exemplar generatum, erschaffenes (Ggstz. aeternum), Cic. Tim. 6. – II) übtr., hervorbringen, schaffen, machen, erfinden, ignem, Iustin.: litem, Quint.: vom schöpferischen Talente eines Dichters, Redners, nihil ex se, Quint.: poëma, Quint.
-
4 genero
genero, āvi, ātum, āre (genus), I) zeugen, erzeugen, hervorbringen, erschaffen, gebären, im Passiv auch entspringen, entsprießen, abstammen, deus hominem generavit, Cic.: terra animalia generat, Iustin.: asina generare coeperit, Plin.: generari et nasci a principibus, Fürsten Dasein u. Leben zu verdanken haben, Tac. – semina, unde essent orta, generata, concreta, Cic.: exemplar generatum, erschaffenes (Ggstz. aeternum), Cic. Tim. 6. – II) übtr., hervorbringen, schaffen, machen, erfinden, ignem, Iustin.: litem, Quint.: vom schöpferischen Talente eines Dichters, Redners, nihil ex se, Quint.: poëma, Quint. -
5 generō
generō āvī, ātus, āre [genus], to beget, procreate, engender, produce, create: hominem: quem generasse Telon Sebethide Fertur, V.: Unde nil maius generatur ipso (Iove), springs, H.: generati a naturā: generatus ab illo, O.: aliam ex aliā prolem, V.: semina, unde essent omnia generata: seminata generantia ranas, O.: generandi gloria mellis, V.: exemplum generatum (opp. aeternum).* * *generare, generavi, generatus Vbeget, father, produce, procreate; spring/descend from (PASSIVE) -
6 genero
gĕnĕro, āvi, ātum, 1, v. a. [genus], to beget, procreate, engender, produce, create; in pass., to spring or descend from.I.Lit. (class.):II.hominem generavit et ornavit deus,
Cic. Leg. 1, 9, 27: isque (Capys) pium ex se Anchisen generat, Enn. ap. Philarg. ad Verg. G. 3, 35 (Ann. v. 32 Vahl.):Oebalus, quem generasse Telon Sebethide nymphā Fertur,
Verg. A. 7, 734:unde nil majus generatur ipso (Jove),
Hor. C. 1, 12, 17:Herculis stirpe generatus,
Cic. Rep. 2, 12:homines hominum causa esse generatos,
id. Off. 1, 7, 22:ita generati a natura sumus, ut, etc.,
id. ib. 1, 29, 103; cf. id. Rep. 6, 15:a quo (deo) populum Romanum generatum accepimus,
id. Phil. 4, 2, 5:ab origine ultima stirpis Romanae generatus,
Nep. Att. 1:Tros est generatus ab illo,
Ov. F. 4, 33:fuit Argolico generatus Alemone quidam Myscelos,
id. M. 15, 19:Trojā generatus Acestes,
Verg. A. 5, 61:mulos (antiqui vocabant) quos asini et equae generarent,
Plin. 8, 44, 69, § 172:quale portentum... nec Jubae tellus generat,
Hor. C. 1, 22, 15:terram tanto prius animalia generare coepisse,
Just. 2, 1 fin.:atque aliam ex alia generando suffice prolem,
Verg. G. 3, 65:(mundus) semperne fuerit, nullo generatus ortu: an, etc.,
Cic. Univ. 2:semina, unde essent omnia orta, generata, concreta,
id. Tusc. 5, 24, 69; cf.:semina generantia ranas,
Ov. M. 15, 375:terra et hos (rubos) generat,
Quint. 9, 4, 5:terra generandis alendisque seminibus fecundior,
id. 10, 3, 2:e gramine, quod in eo loco generatum esset, etc.,
Gell. 5, 6, 9:generandi gloria mellis,
Verg. G. 4, 205:ignibus generandis nutriendisque soli ipsius naturalis materia,
Just. 4, 1.— Absol.:asina generare coepit,
Plin. 8, 44, 69, § 172.—Trop. (perh. only post-Aug.).A.In gen.:B.cetera forsitan tenuis quoque et angusta ingenii vena... generare atque ad frugem aliquam perducere queat,
Quint. 6, 2, 3:verecundia vitium quidem, sed quae virtutes facillime generet,
id. 12, 5, 2; Dig. 25, 3, 7:peccatum generat mortem,
Vulg. Jacob. 1, 15.—In partic., to bring forth, produce, of mental productions:quae (aetates) nihil dum ipsae ex se generare queunt,
Quint. 1, 1, 36:cum generabit ipse aliquid atque componet,
id. 1, 12, 12; 8, 6, 32; cf. id. 10, 2, 5:similiter decurrentium spatiorum observatione esse generatum (poëma),
id. 9, 4, 114; cf. Suet. Ner. 52. -
7 genero
āvī, ātum, āre [ genus ]производить, порождать, создавать (prolem V; aliquem ex se Enn; poëma Q); вырабатывать ( mel V); pass. generari вырастать ( arbor ex radīce generata QC); происходить (Herculis stirpe C; ab aliquo T) -
8 genero
to beget, engender, produce, create -
9 in-generō
in-generō āvī, ātus, āre, to implant, engender, produce: amorem in eos qui, etc.: haec astro ingenerata, i. e. by desting: non ingenerantur hominibus mores.—To generate, create: animum esse ingeneratum a Deo. -
10 prō-generō
prō-generō —, —, āre, to beget, generate: nec Progenerant aquilae columbam, H. -
11 aggenero
ag-genero (ad-genero), āre, hinzuerzeugen, m. Dat., Tert. adv. Marc. 4, 19: übtr., Iren. 2, 10, 1.
-
12 generabilis
gĕnĕrābĭlis, e [genero] [st2]1 [-] générateur, fécondant. --- Plin. 2, 116. [st2]2 [-] qui peut être produit. --- Manil. 1, 143.* * *gĕnĕrābĭlis, e [genero] [st2]1 [-] générateur, fécondant. --- Plin. 2, 116. [st2]2 [-] qui peut être produit. --- Manil. 1, 143.* * *Generabilis, et hoc generabile, penul. cor. Plin. Qui s'engendre facilement. -
13 generatio
gĕnĕrātĭo, ōnis, f. [genero] [st2]1 [-] génération, reproduction. --- Plin. 9, 157. [st2]2 [-] une génération [d'hommes]. --- Ambr. Off. Min. 121; Ep. 73, 22, etc. - generatio deorum = theogonia, Lact. 1, 5, 8: généalogie des dieux, théogonie.* * *gĕnĕrātĭo, ōnis, f. [genero] [st2]1 [-] génération, reproduction. --- Plin. 9, 157. [st2]2 [-] une génération [d'hommes]. --- Ambr. Off. Min. 121; Ep. 73, 22, etc. - generatio deorum = theogonia, Lact. 1, 5, 8: généalogie des dieux, théogonie.* * *Generatio, Verbale. Plin. Generation, Engendrement. -
14 generator
-
15 pugno
[st1]1 [-] pugno, āre, āvi, ātum: - intr. - combattre à coups de poing. a - combattre, se battre [combats singuliers ou combats d'armées]. - pugnare eminus: combattre de loin. - pugnare comminus: combattre de près, combattre corps à corps. - eminus glande aut lapidibus pugnare, Sall. J. 57, 4: lutter de loin avec des balles ou des pierres. - pugnare ex equo, Cic. Nat. 2, 6 (ex equis avec v. au plur.): combattre à cheval. - pugnare cum: combattre avec (contre). - cum cive an hoste pugnare, Liv. 10, 36, 8: (préférer) lutter contre les concitoyens ou contre les ennemis. - cum scelerato et cum pari gladiatore pugnabat, Cic. Pis. 12: il combattait contre un scélérat, contre un gladiateur comme lui. - pugnare contra. --- Cic. Phil. 2, 75, 11. - pugnare in + acc.: diriger l'attaque contre. - edicunt consules ne quis extra ordinem in hostem pugnaret, Liv. 8, 6, 16: un édit des consuls défendit à tous d'attaquer l'ennemi hors des rangs. - Quadr. d. Gell. 17, 2, 12 ; Sall. C. 9, 4 ; 52, 30 ; Liv. 8, 7, 15 ; 10, 43, 3; cf. Liv. 27, 18, 19 ; 27, 48, 14. - pugnare adversus: diriger l'attaque contre. --- Sall. J. 107, 1; 114, 1. - pugnare pro aliquo, pro aliqua re: combattre pour qqn, pour qqch. - pro Cn. Pompeio vere vehementerque pugnavit, Cic. Pis. 12: il combattit pour Cn. Pompée de bonne foi et avec ardeur. - passif impers. pugnatur: on combat. - pugnatur unā omnibus in partibus, Caes. BG. 7, 84: on combat en même temps sur tous les points. - comminus gladiis pugnatum est, Caes. BG. 1, 52: on combattit au corps à corps avec l'épée. - avec acc. d'objet interne magnam pugnam pugnare, Lucil. 1323 M: livrer une grande bataille. --- cf. Plaut. Ps. 524; Gell. 3, 8, 3. - proelium pugnare, Sall. J 54, 7 ; Hor. O. 4, 9, 19: livrer bataille, combattre. - au passif pugna, quae summa contentione pugnata (est), Cic. Mur. 34: bataille qui fut livrée avec le plus grand acharnement. - haec illic pugna est pugnata, Plaut. Am. 1, 1, 97: ainsi se termina la bataille. --- cf. Nep. Han. 5, 1; Liv. 6 42, 5. - abl. abs. du part. n. aliquantisper pugnato, Quadr. 60: après un assez long combat. - mihi videtur Epicurus vester de dis immortalibus non magnopere pugnare, Cic. Nat. 3: il me semble que votre Épicure ne fait pas montre d’une grande combativité sur la question des dieux immortels. b - être en lutte, être en désaccord. - Cic. Fin. 2, 68, etc. - tecum in eo non pugnabo, quominus... eligas, Cic. Caecil. 58: je ne lutterai pas avec toi pour t'empêcher de choisir. - tecum pugnas, Cic. Phil. 2, 18: tu es en contradiction avec toi-même. --- cf. Hor. Ep. 1, 1, 97. - ratio nostra consentit, pugnat oratio, Cic. Fin. 3, 10: nos vues sont d'accord, il n'y a conflit que dans l'expression. - pugnare + prop. inf.: lutter pour l'opinion que, soutenir en bataillant que. --- Cic. Fin. 3, 41. - pugnare + inter. ind.: batailler avec qqn sur la question de savoir. --- Cic. Fin 5, 80. c - lutter contre, résister à. - poét. pugnare + datif: lutter contre, résister à. - placitone etiam pugnabis amori, Petr. 112: résisteras-tu encore longtemps à un amour qui te plaît? - noli pugnare duobus, qui genero suo jura dederunt, Catul.62, 64: ne résiste pas à la double volonté de tes parents qui ont donné à leur gendre leurs droits. - sonipes pressis pugnat habenis, Virg. En. 11, 600: le cheval lutte contre les rênes serrées. - cf. Virg. En. 4, 38 ; Prop. 1, 12, 21. d - être en contradiction. - pugnantibus et contrariis studiis uti, Cic. Fin. 1, 58: avoir des goûts qui se contrarient et s'opposent. - quid tam pugnat quam miserum esse qui non sit ? Cic. Tusc. 1, 13: qu'y a-t-il d'aussi contradictoire que de dire qu'est malheureux qqn qui n'est pas ? e - lutter, faire effort pour obtenir que. - pugnare ut: faire effort pour obtenir que. --- Cic. Nat. 1,75 ; Clu. 116. - pugnare ne: lutter pour que... ne... pas, lutter pour empêcher que. --- Cic. Att. 5, 9, 5 ; Lig. 13. - quoque minus venias, invida pugnat hiems, Ov. H. 18 (19), 120: l'hiver envieux s'efforce de t'empêcher de venir. f - lutter pour. - avec inf. Lucr. 2, 205 ; Ov. M. 1, 685 ; 2, 822 ; Luc. 4, 753. - pugnat evincere somnos, Ov.: il s'efforce de vaincre le sommeil. - pugnabat tunicā tegi, Ov.: elle résistait pour conserver sa tunique. [st1]2 [-] Pugno, ōnis, m.: un des fils d'Egyptus. --- Hyg.* * *[st1]1 [-] pugno, āre, āvi, ātum: - intr. - combattre à coups de poing. a - combattre, se battre [combats singuliers ou combats d'armées]. - pugnare eminus: combattre de loin. - pugnare comminus: combattre de près, combattre corps à corps. - eminus glande aut lapidibus pugnare, Sall. J. 57, 4: lutter de loin avec des balles ou des pierres. - pugnare ex equo, Cic. Nat. 2, 6 (ex equis avec v. au plur.): combattre à cheval. - pugnare cum: combattre avec (contre). - cum cive an hoste pugnare, Liv. 10, 36, 8: (préférer) lutter contre les concitoyens ou contre les ennemis. - cum scelerato et cum pari gladiatore pugnabat, Cic. Pis. 12: il combattait contre un scélérat, contre un gladiateur comme lui. - pugnare contra. --- Cic. Phil. 2, 75, 11. - pugnare in + acc.: diriger l'attaque contre. - edicunt consules ne quis extra ordinem in hostem pugnaret, Liv. 8, 6, 16: un édit des consuls défendit à tous d'attaquer l'ennemi hors des rangs. - Quadr. d. Gell. 17, 2, 12 ; Sall. C. 9, 4 ; 52, 30 ; Liv. 8, 7, 15 ; 10, 43, 3; cf. Liv. 27, 18, 19 ; 27, 48, 14. - pugnare adversus: diriger l'attaque contre. --- Sall. J. 107, 1; 114, 1. - pugnare pro aliquo, pro aliqua re: combattre pour qqn, pour qqch. - pro Cn. Pompeio vere vehementerque pugnavit, Cic. Pis. 12: il combattit pour Cn. Pompée de bonne foi et avec ardeur. - passif impers. pugnatur: on combat. - pugnatur unā omnibus in partibus, Caes. BG. 7, 84: on combat en même temps sur tous les points. - comminus gladiis pugnatum est, Caes. BG. 1, 52: on combattit au corps à corps avec l'épée. - avec acc. d'objet interne magnam pugnam pugnare, Lucil. 1323 M: livrer une grande bataille. --- cf. Plaut. Ps. 524; Gell. 3, 8, 3. - proelium pugnare, Sall. J 54, 7 ; Hor. O. 4, 9, 19: livrer bataille, combattre. - au passif pugna, quae summa contentione pugnata (est), Cic. Mur. 34: bataille qui fut livrée avec le plus grand acharnement. - haec illic pugna est pugnata, Plaut. Am. 1, 1, 97: ainsi se termina la bataille. --- cf. Nep. Han. 5, 1; Liv. 6 42, 5. - abl. abs. du part. n. aliquantisper pugnato, Quadr. 60: après un assez long combat. - mihi videtur Epicurus vester de dis immortalibus non magnopere pugnare, Cic. Nat. 3: il me semble que votre Épicure ne fait pas montre d’une grande combativité sur la question des dieux immortels. b - être en lutte, être en désaccord. - Cic. Fin. 2, 68, etc. - tecum in eo non pugnabo, quominus... eligas, Cic. Caecil. 58: je ne lutterai pas avec toi pour t'empêcher de choisir. - tecum pugnas, Cic. Phil. 2, 18: tu es en contradiction avec toi-même. --- cf. Hor. Ep. 1, 1, 97. - ratio nostra consentit, pugnat oratio, Cic. Fin. 3, 10: nos vues sont d'accord, il n'y a conflit que dans l'expression. - pugnare + prop. inf.: lutter pour l'opinion que, soutenir en bataillant que. --- Cic. Fin. 3, 41. - pugnare + inter. ind.: batailler avec qqn sur la question de savoir. --- Cic. Fin 5, 80. c - lutter contre, résister à. - poét. pugnare + datif: lutter contre, résister à. - placitone etiam pugnabis amori, Petr. 112: résisteras-tu encore longtemps à un amour qui te plaît? - noli pugnare duobus, qui genero suo jura dederunt, Catul.62, 64: ne résiste pas à la double volonté de tes parents qui ont donné à leur gendre leurs droits. - sonipes pressis pugnat habenis, Virg. En. 11, 600: le cheval lutte contre les rênes serrées. - cf. Virg. En. 4, 38 ; Prop. 1, 12, 21. d - être en contradiction. - pugnantibus et contrariis studiis uti, Cic. Fin. 1, 58: avoir des goûts qui se contrarient et s'opposent. - quid tam pugnat quam miserum esse qui non sit ? Cic. Tusc. 1, 13: qu'y a-t-il d'aussi contradictoire que de dire qu'est malheureux qqn qui n'est pas ? e - lutter, faire effort pour obtenir que. - pugnare ut: faire effort pour obtenir que. --- Cic. Nat. 1,75 ; Clu. 116. - pugnare ne: lutter pour que... ne... pas, lutter pour empêcher que. --- Cic. Att. 5, 9, 5 ; Lig. 13. - quoque minus venias, invida pugnat hiems, Ov. H. 18 (19), 120: l'hiver envieux s'efforce de t'empêcher de venir. f - lutter pour. - avec inf. Lucr. 2, 205 ; Ov. M. 1, 685 ; 2, 822 ; Luc. 4, 753. - pugnat evincere somnos, Ov.: il s'efforce de vaincre le sommeil. - pugnabat tunicā tegi, Ov.: elle résistait pour conserver sa tunique. [st1]2 [-] Pugno, ōnis, m.: un des fils d'Egyptus. --- Hyg.* * *Pugno, pugnas, pugnare. Plaut. Batailler, combatre en quelque maniere que ce soit, S'entrebatre.\Pugnare amori. Virg. Batailler contre amour, Repugner à, etc.\Pugnant de loco. Terent. Ils s'entrebatent de, ou pour la place, à qui aura la place.\Ex equo pugnare. Cic. Combatre à cheval.\Cum eorum vita mirabiliter pugnat oratio. Cic. Leur parolle est fort contraire à leur vie.\Haec quae tantum inter se pugnant. Quintil. Sont contraires, Se contrarient.\Illud video pugnare te, species vt quaedam sit deorum. Cic. Je voy que tu debas de cela que, etc.\Pugnant Stoici cum Peripateticis. Cic. Se debatent et disputent, ou sont contraires.\Videtur Epicurus de diis non magnopere pugnare. Cic. Il semble qu'il ne luy chault pas beaucoup des dieux.\Pugnat in aduersas ire natator aquas. Ouid. S'efforce de nager contre eaue.\Ille tamen pugnat molles euincere somnos. Ouid. Tasche et s'efforce de, etc.\- et istam psaltriam Vna illuc mecum hinc abstraham. M. pugnaueris. Terent. Ce sera bien combatu à toy, Tu auras faict grand chose, Tu auras bien besongné.\Hoc solum hoc tempore pugnatur, vt, etc. Cic. Voici de quoy seulement on se debat. -
16 aggenero
ag-genero (ad-genero), āre, hinzuerzeugen, m. Dat., Tert. adv. Marc. 4, 19: übtr., Iren. 2, 10, 1.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > aggenero
-
17 congenero
con-genero, āvī, ātum, āre1) вместе рождать, одновременно производить на свет2) связывать узами родства Acc3) порождать, вызывать (alicui aliquid congeneratur CA). — см. тж. congeneratus -
18 do
I dō, dedī, datum, dare1)а) давать (d. alicui bibere Pl, Cato; d. pecuniam C)qui dedit beneficium, taceat Sen — кто сделал доброе дело, пусть молчит (об этом)б) подавать, протягивать (alicui manum O etc.; aliquid in manum Pl)перен. d. manus C, Cs, Nep — сдаваться, признавать себя побеждённымв) предлагать ( accipere quod datur C); раздавать ( frumentum plebi VP); выдавать ( praemium pro pietate C)d. filiam in matrimonium Cs — выдавать дочь замужг) даровать (vitam C, V; libertatem C); разрешать, позволять (d. bonum malumque dignoscere Sen)iter alicui per provinciam d. Cs — разрешить кому-л. проход через (свою) провинциюд) преподносить, дарить, приносить (в дар) (alicui dona Pl; alicui aliquid dono Ter, Nep); передавать, вручать ( alicui litteras ad aliquem C)d. fibellum C — подать жалобуaliquem defensum d. V — защитить кого-л.d. motus Lcr — приводить в движениеplus stomacho, quam consilio d. Q — руководствоваться больше своим пылом, чем рассудкомscripta foras d. C — выпускать в свет сочинения2) приносить в жертву ( deo exta O); посвящать, воздвигать, строить (deo templum O)3) порождать, производить на свет (liberos Ctl; prolem V)4) образовывать ( longos tortūs V)d. impĕtum L — ворваться5) отправлять, посылать ( litteras ex Trebulano C)6) вносить, платить (aes и aera H, O etc.); понести (poenas C etc.); доставлять ( apes mella dant O)materiam d. invidiae C — давать пищу ненависти7) делать ход в игре (d. calculum C)calculus datus C, Q — ход8) отпускать, ослаблять ( lora V)d. laxas habenas V — опустить поводья9) устраивать (alicui cenam Pl, Ter, C etc.; ludos populo L); ставить на сцене, инсценировать (fabulam Ter, C)10)а) наносить, причинять (alicui damnum Ter; vulnera ferro O)d. ruinas (stragem) Lcr — производить разгромvela d. ventis O, V — распустить паруса по ветруd. verba ventis O — пускать слова на ветерd. verba alicui Ter — надуть кого-л.d. alicui civitatem VP — предоставить кому-л. право гражданства11)а) проливать ( lacrimas O); наливать ( vinum in manūs Pt); испускать ( lucem H)d. fumos O — дымитьсяб) издавать (sonum V; gemitum O)12)а) произносить (voces, dicta O, V)б) сообщать, рассказывать, называть ( unum da mini ex oratoribus illis C)paucis dabo Ter — (почему это случилось), я расскажу в немногих словахiste qui sit, da nobis V — скажи нам, кто онquem mihi dabis, qui aliquod pretium tempori ponat? Sen — кого ты мне назовёшь, кто хоть сколько-нибудь умел бы ценить время?13) закидывать ( retro capillos O); класть, вкладывать, опускать (corpus tumulo O; urnae ossa Pers); погружать ( in fluvios ardentia membra Lcr)d. bracchia collo V — обнять руками за шею14) заковывать ( monstrum catenis H)15) ставить, натягивать (vela carinae O; fila lyrae O); протягивать ( bracchia ad aliquid O)16) подставлять ( alicui cervīces C)terga d. (= vertere) C, L, O etc. — обратиться в бегство17) отводить ( alicui locum in theatro T); посвящать ( noctem spmno O и quieti L)quae dederam supra, relego Pers — то, что я допустил раньше, беру назадdasne animes morte interire? — Do vero C — признаёшь ли, что со смертью погибают (и) души? — Да, признаю19)а) вменять (aliquid laudi, crimini alicui C); назначать ( alicui diem PJ); обрекать (aliquem exitio Lcr, O; morbo mortique Lcr; urbem excidio ac ruinis L)d. aliquid famae H, T — сделать что-л. в интересах репутацииб) повергать (aliquem in luctum O, in timorem Pl)20)а) бросать, швырять (aliquem in и ad terram Lcr, Pl)ambitione praeceps datus est Sl — честолюбие (Мария) его и погубилоб) ввергать ( aliquem in caveam Pl); предавать ( corpus sepulturae Su)d. aliquem in ruborem Pl — вогнать кого-л. в краску (заставить покраснеть)21) помещать, отдавать ( aliquem in hanc domum Ter); отправлять ( aliquem Luceriam L)22) вверять, передавать (filiam genero V, O; infantem nutrīci O)23) внушать, вдохнуть (spem C; animos O); наводить, навеять ( alicui somnum O)24) причинять ( alicui dolorem C)25) назначать (aliquem comitem QC; arbitrum C); определять, класть (finem alicui и alicui rei O etc.)26)а) обращать ( hostes in fugam Cs)sese d. in fugam и fugae C — обращаться в бегство (см. тж. ниже sub dare se 4.)27) прощать ( aliquid alicui C)28) решатьd. rationem alicujus rei Pl, rhH. — отдавать отчёт в чём-л.nomen d. C — явиться, за писаться, поступить (преим. на военную службу)do, dico, addico Vr, Macr — предоставляю (права), произношу (приговоры), присуждаю ( юридическая формула — « tria verba» O — которой претор официально выражал свои права и функции)II dō: как dare se (или dari)ubi sidĕre detur O — (облетая затопленную землю, птица ищет), где бы можно было сестьpotestates, quas licet sentire, non datur cernere Ap — силы, которые можно ощущать, но которых нельзя видеть2) показываться ( dare se urbi Vop)3) обнаруживать себя, выказать себя (d. se alicui placidum O)aequo se d. campo V — выйти в чистое поле (для сражения)se obvium alicui d. L — повстречаться с кем-л.se d. alicui in conspectum C — предстать перед кем-л.4) войти ( in medias acies V)se d. intro C — проникнуть внутрьsese fluvio (dat.) d. V — броситься в рекуse tecto d. H — спрыгнуть с крышиse in viam d. C — пуститься в путьd. se fugae C — пуститься бежатьsese in pedes d. Pl — удирать5) принимать участие (convivio Su; in bella V)6) покоряться, подчиняться, уступать, поддаваться, сдаваться (alicui Pl, Ter, C etc.)7) представиться, быть в распоряжении8)а) предаваться (quieti, somno C, PJ etc.; voluptatibus C)d. se vento Cs — плыть по воле ветраб) посвящать себя (huic generi litterarum C; ad legendos libros C)d. se auctoritati senatūs C — стараться поднять авторитет сената9) вести себяita dat se res Poëta ap. C — так обстоит делоprout tempus ac res se daret L — в зависимости от того, как сложатся время и обстоятельства (смотря по обстоятельствам)III dō (греч.) Enn, Aus = domum (acc.) -
19 generabilis
-
20 generasco
generāsco, —, —, ere [ genero ]зарождаться, возникать Lcr
См. также в других словарях:
Género chico — (literally, little genre ) is a Spanish genre of short light musical plays. It is a subgenre of zarzuela , the Spanish operetta. It differs from zarzuela grande and most other opera forms both by being short and by aiming at a proletarian… … Wikipedia
Género — (del latín genus, eris, clase) es un término que puede referirse: En las artes, lengua y literatura a: El género cinematográfico, tema general de una película que sirve para su clasificación Un género historietístico, que en las historietas es un … Wikipedia Español
género — sustantivo masculino 1. Conjunto de personas o cosas con características comunes: El violín pertenece al género de los instrumentos de cuerda. 2. Área: biología Conjunto de especies que tienen cierto número de caracteres comunes: El lobo y el… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
género — (Del lat. genus, genĕris). 1. m. Conjunto de seres que tienen uno o varios caracteres comunes. 2. Clase o tipo a que pertenecen personas o cosas. Ese género de bromas no me gusta. 3. En el comercio, mercancía. 4. Tela o tejido. Géneros de algodón … Diccionario de la lengua española
Género (humano) — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase género. Los símbolos de género, usados para denotar organismos femeninos (izquierda) y masculinos (derecha), derivado de los símbolos astrológicos de Marte y Venus. Desde hace… … Wikipedia Español
Género (sociología) — Saltar a navegación, búsqueda El género es el conjunto de los aspectos sociales de la sexualidad, un conjunto de comportamientos y valores (incluso estéticos) asociados de manera arbitraria, en funcion del sexo. Según la Enciclopedia Británica,… … Wikipedia Español
Género Didáctico — Saltar a navegación, búsqueda El género didáctico es el género literario que tiene como finalidad la enseñanza o la divulgación de ideas expresadas de forma artística, con un lenguaje elaborado y recursos de la filosofía. Contenido 1 Origen y… … Wikipedia Español
gênero — s. m. 1. Grupo de espécies que entre si têm certas analogias. 2. Classe. 3. Modelo. 4. Gosto. 5. Feitio. 6. Maneira. 7. Modo. 8. Qualidade. 9. Força. 10. Calibre. 11. Estilo. 12. Propriedade de algumas classes de palavras, notadamente… … Dicionário da Língua Portuguesa
género — s. m. 1. Grupo de espécies que entre si têm certas analogias. 2. Classe. 3. Modelo. 4. Gosto. 5. Feitio. 6. Maneira. 7. Modo. 8. Qualidade. 9. Força. 10. Calibre. 11. Estilo. 12. Propriedade de algumas classes de palavras, notadamente… … Dicionário da Língua Portuguesa
Género (desambiguación) — Género (del latín genus, eris, clase ) tiene numerosos significados en castellano: ● en lógica y filosofía, género se usa de forma similar al original latino para designar cualquier conjunto de seres con uno o varios caracteres en común; ● en… … Enciclopedia Universal
Género Zeefuik — Pas d image ? Cliquez ici. Situation actuelle Club actuel … Wikipédia en Français