Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

excĭdere

  • 1 excidere

    1) выпадать, падать (1. 5 § 12 D. 9, 3. 1. 3 § 13 D. 41, 2). 2) вырезывать = exsecare: exciso utero edere (1. 141 D. 50, 16. cf. 1. 2 D. 11, 8); вырубать = succidere: exc. arbores (1. 13 § 4 D. 7, 1. 1. 25 § 4. 5 D. 19, 2), a stirpe (1. 1 § 2 D. 43, 27);

    silva excisa (1. 1 C. 3, 35); обрезать = castrare (l. 4 § 2 D. 48, 8).

    Латинско-русский словарь к источникам римского права > excidere

  • 2 Вырубить

    - excidere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Вырубить

  • 3 excido

    [st1]1 [-] excĭdo, ĕre, cĭdi [ex + cado]: - intr. - [abcl][b]a - tomber de, tomber. - [abcl]b - faillir, se tromper. - [abcl]c - sortir, échapper. - [abcl]d - sortir de la mémoire, être oublié. - [abcl]e - mourir, périr. - [abcl]f - être dépossédé de, être privé de, perdre. - [abcl]g - être frustré de, ne pas obtenir. - [abcl]h - tomber en, finir en, se terminer en. - [abcl]i - s'écarter d'une opinion. - [abcl]j - manquer de mémoire.[/b]    - verbum ex ore alicujus excidit: un mot échappe à qqn., qqn laisse échapper un mot.    - excidere de manibus: échapper des mains.    - excidere a digitis: échapper des doigts.    - in vitium libertas excidit: la liberté tomba dans l’excès.    - excidere (de memoria): sortir de la mémoir, oublier.    - non excidit mihi scripsisse me: je n’ai pas oublié que j’ai écrit.    - excidit, ut peterem, Ov. M. 14, 139: j'oubliai de demander.    - (ex) aliquâ re excidere: être privé de qqch., perdre qqch.    - regno excidere: être dépossédé du trône, être renversé de sontrône.    - formulâ excidere: perdre son procès.    - ut cujusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: [chaque fois que le sort de chacun était sorti (de l'urne)] = chaque fois qu'un nom était tiré au sort.    - citari quod primum sorte nomen excidit jussit, Liv. 23, 3, 7.: il fit citer en justice celui qu'on tira au sort en premier. [st1]2 [-] excīdo, ĕre, cīdi, cīsum [ex + caedo]: - tr. - [abcl][b]a - détacher en frappant, détacher en coupant, enlever en coupant, couper. - [abcl]b - abattre (un arbre). - [abcl]c - extraire en coupant, creuser, tailler (un arbre, des pierres). - [abcl]d - détacher, retrancher, extirper, ôter, bannir. - [abcl]e - abattre, renverser, détruire, démolir, dévaster, raser, anéantir.[/b]    - excidere ericium, Caes. B. C. 3, 67: couper le cheval de frise.    - excidere linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.: couper la langue à qqn.    - excidere arborem e stirpe, Dig. 43, 27, 1: couper l'arbre par le pied.    - excidere columnas rupibus, Virg. En. 1.428: tailler des colonnes dans des roches.    - excidere virilitatem, Quint. 5, 12, 17: castrer.    - excidere aliquid ex animo, Cic. Prov. Cons. 18.43: bannir qqch. de son esprit.    - excidere aliquem numero civium, Plin. Ep. 8, 18, 6: retrancher qqn. du nombre des citoyens.    - excidere domum: détruire une maison.
    * * *
    [st1]1 [-] excĭdo, ĕre, cĭdi [ex + cado]: - intr. - [abcl][b]a - tomber de, tomber. - [abcl]b - faillir, se tromper. - [abcl]c - sortir, échapper. - [abcl]d - sortir de la mémoire, être oublié. - [abcl]e - mourir, périr. - [abcl]f - être dépossédé de, être privé de, perdre. - [abcl]g - être frustré de, ne pas obtenir. - [abcl]h - tomber en, finir en, se terminer en. - [abcl]i - s'écarter d'une opinion. - [abcl]j - manquer de mémoire.[/b]    - verbum ex ore alicujus excidit: un mot échappe à qqn., qqn laisse échapper un mot.    - excidere de manibus: échapper des mains.    - excidere a digitis: échapper des doigts.    - in vitium libertas excidit: la liberté tomba dans l’excès.    - excidere (de memoria): sortir de la mémoir, oublier.    - non excidit mihi scripsisse me: je n’ai pas oublié que j’ai écrit.    - excidit, ut peterem, Ov. M. 14, 139: j'oubliai de demander.    - (ex) aliquâ re excidere: être privé de qqch., perdre qqch.    - regno excidere: être dépossédé du trône, être renversé de sontrône.    - formulâ excidere: perdre son procès.    - ut cujusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: [chaque fois que le sort de chacun était sorti (de l'urne)] = chaque fois qu'un nom était tiré au sort.    - citari quod primum sorte nomen excidit jussit, Liv. 23, 3, 7.: il fit citer en justice celui qu'on tira au sort en premier. [st1]2 [-] excīdo, ĕre, cīdi, cīsum [ex + caedo]: - tr. - [abcl][b]a - détacher en frappant, détacher en coupant, enlever en coupant, couper. - [abcl]b - abattre (un arbre). - [abcl]c - extraire en coupant, creuser, tailler (un arbre, des pierres). - [abcl]d - détacher, retrancher, extirper, ôter, bannir. - [abcl]e - abattre, renverser, détruire, démolir, dévaster, raser, anéantir.[/b]    - excidere ericium, Caes. B. C. 3, 67: couper le cheval de frise.    - excidere linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.: couper la langue à qqn.    - excidere arborem e stirpe, Dig. 43, 27, 1: couper l'arbre par le pied.    - excidere columnas rupibus, Virg. En. 1.428: tailler des colonnes dans des roches.    - excidere virilitatem, Quint. 5, 12, 17: castrer.    - excidere aliquid ex animo, Cic. Prov. Cons. 18.43: bannir qqch. de son esprit.    - excidere aliquem numero civium, Plin. Ep. 8, 18, 6: retrancher qqn. du nombre des citoyens.    - excidere domum: détruire une maison.
    * * *
        Excido, excidis, pen. corr. excidi, excidere, Ab ex, et cado, cadis, compositum. Plaut. Cheoir, Tomber.
    \
        Mihi ista exciderant. Cic. J'avoye oublié ces choses, Cela m'estoit eschappé de la memoire.
    \
        Tibi excidimus. Ouidius. Tu nous as oublié, Tu n'as plus souvenance de nous.
    \
        Excidit. Quintil. Il ne scait là où il en est, Il a oublié.
    \
        Necdum etiam causae irarum, saeuique dolores Exciderant animo. Virgil. Il ne les avoit pas encore oubliees, Cela n'estoit pas encore hors de son cerveau.
    \
        Excidit ex hac familia. Plaut. Il est privé et banni de ceste famille.
    \
        Ingenio alicuius excidere. Ouid. Estre mis en oubli.
    \
        In vitium libertas excidit. Horat. Est tombee en, etc.
    \
        Excidit memoria huius rei, vel Haec res excidit e memoria. Liu. On n'en a plus de memoire.
    \
        Vultus, oratio, mens denique excidit. Cic. Il perdit contenance, parolle et entendement.
    \
        Exciderat pacis mentio ex omnium animis. Liu. Il ne leur souvenoit plus de parler de paix.
    \
        Excidit mihi verbum ex ore. Cic. M'est eschappé et sorti hors de la bouche.
    \
        Excidit e manibus victoria. Cic. Elle m'est eschappee des mains.
    \
        Excidere vxore. Terent. Herus vxore excidit. N'aura point à femme celle qu'il pensoit, Il en est frustré et privé, Il a failli à avoir celle qu'il pensoit.
    \
        Excidere ab aliquo. Lucilius. N'estre point d'accord et de son opinion.
    \
        Excido, excidis, excidi, excisum, penul. prod. excidere, Ab ex et Caedo, caedis, compositum. Couper.
    \
        Excidere lapides ex terra. Cic. Couper, et tirer des pierres d'une carriere.
    \
        Excidere stagnum in petra. Colum. Entailler.
    \
        Excidere manibus suis patriam. Plaut. Destruire.
    \
        Vrbes excidere. Cic. Destruire, Raser.
    \
        Excidere et euertere vrbem. Cic. Ruiner.
    \
        Ex animo excidere tempus aliquod. Cic. L'oster de sa memoire et souvenance, L'oublier.
    \
        Excidere numero ciuium aliquem. Plin. iunior. Le bannir de la ville.

    Dictionarium latinogallicum > excido

  • 4 ausrotten

    ausrotten, I) eig.: exstirpare. radicĭtus vellere, evellere, extrahere, evellere et extrahere (mit der Wurzel ausraufen, ausreißen, vgl. »ausroden«). – vellere. evellere (ausraufen übh.). – excīdere a stirpe u. bl. excīdere (heraushauen an der Wurzel, z. B. arborem, silvam). – eruere (ausgraben). – II) uneig.: exstirpare. – delere (vernichten, vertilgen). – exstinguere (wie ein Licht auslöschen). – excīdere (gleichs. ausschneiden = durch wiederholte Schläge vernichten, ein Heer, ein Volk). – recīdere. resecare (gleichs. ganz wegschneiden, z. B. nationes aut recīdere aut reprimere: u. res. libidinem). interimere (durch Ermordung aus dem Wege räumen). – gänzlich au., alqd evellere et extrahere penitus; omnes alcis rei stirpes eicere; alqd radicĭtus od. penĭtus evellere; alqd fundĭtus tollere, verb. exstirpare et funditus tollere (z. B. vitia). – ein Volk au., gentem excīdere; nationem recīdere: gänzlich, gentem penitus excīdere.

    deutsch-lateinisches > ausrotten

  • 5 aushauen

    aushauen, I) tr.: 1) durch Hauen vermindern oder lichten: excīdere (z. B. silvam). – einen Felsen zu einer Höhle (Grotte) au., excīdere rupem in antrum. – 2) durch Hauen hervorbringen: excīdere (z. B. obeliscum: u. viam inter montes). – mit dem Meißel au., exsculpere. – 3) mit Ruten stark hauen: caedere od. concīdere mit u. ohne virgis (z. B. tüchtig, valide). – II) v. intr.petere, nach jmd., alqm.

    deutsch-lateinisches > aushauen

  • 6 ausum

    ausum, i, n. [st2]1 [-] entreprise audacieuse, projet hardi, acte de courage. [st2]2 [-] action coupable, crime, forfait.    - ausis excidere, Ov.: échouer, manquer son coup.
    * * *
    ausum, i, n. [st2]1 [-] entreprise audacieuse, projet hardi, acte de courage. [st2]2 [-] action coupable, crime, forfait.    - ausis excidere, Ov.: échouer, manquer son coup.
    * * *
        Ausum, ausi, Substantiuum. Hardement. vt Memoranda ausa. Sil. Hardiesses, ou Entreprinses dignes de memoire.
    \
        Excidere ausis. Ouid. Faillir à son entreprinse.
    \
        Indulgere ausis nostris dicitur fortuna. Ouid. Quand fortune favorise à noz entreprinses, et il advient ainsi que nous voulons.
    \
        Potitus auso. Ouid. Qui est venu à chef de son entreprinse.

    Dictionarium latinogallicum > ausum

  • 7 formula

    formŭla, ae, f. [st2]1 [-] formes délicates, beauté, joliesse. [st2]2 [-] petite forme, petit modèle. [st2]3 [-] tuyau, conduit d'aqueduc. [st2]4 [-] forme, système, règle, principe; formule de traité, pacte. [st2]5 [-] cadre, rôle, liste. [st2]6 [-] formule de droit; action judiciaire, procédure, procès.    - hanc vigilare formulam atque aetatulam, Plaut. Pers. 2, 2, 47: éveiller cette beauté et cet âge tendre.    - formula calcei, Amm. 31, 2, 6: forme de chaussure.    - formula solidatae, Pall. Mai. 9, 2: pains de fromage durcis.    - formula disciplinae, Cic.: système de philosophie.    - formula dicendi, Cic.: forme de style.    - formula consuetudinis nostrae, Cic. Opt. Gen. 7, 20: les règles qui nous dirigent d'ordinaire.    - vivere ex sua formula, Sen.: vivre d'après ses principes.    - ex formula, Liv.: aux termes du traité.    - referre in antiquam jurisque ac dicionis formulam, Liv. 26: remettre (un peuple) sous les anciennes lois et la puissance (d'un autre).    - formula censendi, Liv.: rôle des impôts.    - in sociorum formulam referre, Liv. 43, 6, 10: inscrire sur la liste des alliés.    - urbs Thessalorum formulae facta, Liv. 39, 26, 2: ville annexée à la Thessalie.    - formula testamenti, Cic.: formule de testament.    - formula cognitionis, Liv. 40, 12, 20: point en litige, objet précis du procès.    - formula damni, Plin.: action en dommages-intérêts.    - formulā cadere, Quint. 3, 6, 69: perdre son procès.    - formulā excidere, Suet. Claud. 14: perdre son procès.    - formulae de dolo malo, Cic. Off. 3, 14, 60: formules (définitions) du dol.
    * * *
    formŭla, ae, f. [st2]1 [-] formes délicates, beauté, joliesse. [st2]2 [-] petite forme, petit modèle. [st2]3 [-] tuyau, conduit d'aqueduc. [st2]4 [-] forme, système, règle, principe; formule de traité, pacte. [st2]5 [-] cadre, rôle, liste. [st2]6 [-] formule de droit; action judiciaire, procédure, procès.    - hanc vigilare formulam atque aetatulam, Plaut. Pers. 2, 2, 47: éveiller cette beauté et cet âge tendre.    - formula calcei, Amm. 31, 2, 6: forme de chaussure.    - formula solidatae, Pall. Mai. 9, 2: pains de fromage durcis.    - formula disciplinae, Cic.: système de philosophie.    - formula dicendi, Cic.: forme de style.    - formula consuetudinis nostrae, Cic. Opt. Gen. 7, 20: les règles qui nous dirigent d'ordinaire.    - vivere ex sua formula, Sen.: vivre d'après ses principes.    - ex formula, Liv.: aux termes du traité.    - referre in antiquam jurisque ac dicionis formulam, Liv. 26: remettre (un peuple) sous les anciennes lois et la puissance (d'un autre).    - formula censendi, Liv.: rôle des impôts.    - in sociorum formulam referre, Liv. 43, 6, 10: inscrire sur la liste des alliés.    - urbs Thessalorum formulae facta, Liv. 39, 26, 2: ville annexée à la Thessalie.    - formula testamenti, Cic.: formule de testament.    - formula cognitionis, Liv. 40, 12, 20: point en litige, objet précis du procès.    - formula damni, Plin.: action en dommages-intérêts.    - formulā cadere, Quint. 3, 6, 69: perdre son procès.    - formulā excidere, Suet. Claud. 14: perdre son procès.    - formulae de dolo malo, Cic. Off. 3, 14, 60: formules (définitions) du dol.
    * * *
        Formula dicendi. Cic. La forme, maniere et reigle de bien parler, La formule.
    \
        Formulam disciplinae componere. Cic. Reigle.
    \
        Formula deditionis. Liu. La forme, La maniere.
    \
        Fiduciae formula. Cic. La loy et formule de, etc.
    \
        Testamentorum formulae. Cic. Les formules.
    \
        Formula excidere. Sueton. Estre declaré non recevable, Estre debouté par fin de non recevoir.
    \
        Formulam alicui intendere. Suet. Le mettre en proces.
    \
        Formula haec multos tenet. Horatius. Ceste proposition, Ceste maxime.

    Dictionarium latinogallicum > formula

  • 8 excidō

        excidō cidī, —, ere    [ex + cado], to fall out, drop down, fall away: sol excidisse mihi e mundo videtur: dentīs Excidere videre, H.: mihi Excidit cera, from my hand, O.: Palinurus Exciderat puppi, V.: in flumen (sc. e rate), L.: vinclis, to slip out, V.: ut cuiusque sors exciderat, fell out, L.—Fig., to fall out, fall away, slip out, escape: verbum ex ore huius: scelus ore tuo, O.: quod verbum tibi non excidit fortuito: vox per auras Excidit, V.: in vitium libertas excidit, sinks, H.— To pass away, be lost, perish, disappear, be forgotten: neque verendum est, ne quid excidat: virtus, cum semel excidit, etc., H.: excidit omnis luctus, O.: arcis memoria, L.: animo, V.: mihi ista exciderant, I had forgotten: cogitatio, cum mihi excidisset: excidit, ut peterem, etc., i. e. I forgot, O.— Of persons, to be deprived of, lose, miss, forfeit, fail to obtain: erus uxore excidit, T.: magnis excidit ausis, O.: regno, Cu.
    * * *
    I
    excidere, excidi, - V
    perish; disappear; escape, fall out; be deprived of; lose control of senses
    II
    excidere, excidi, excisus V
    cut out/off/down; raze, destroy

    Latin-English dictionary > excidō

  • 9 excido [1]

    1. ex-cido, cidī, ere (ex u. cado), heraus-, herabfallen, entfallen, I) eig.: A) im allg.: sol excidisse mihi e mundo videtur, Cic.: omnes illi nefarii gladii de manibus crudelissimis exciderunt, Cic.: excidit tabella mihi, Ov.: exc. lacertis, Hor.: exc. equo, Sen.: volvae (vulvae) excidunt, fallen vor, Plin. – poet., vinclis excidet, wird entkommen, entschlüpfen, Verg. georg. 4, 410. – mit Angabe wohin? sagitta excidit in pedem, Plin.: elephanti excidunt in flumen, Liv. – B) insbes.: 1) beim Losen = herauskommen, ut cuiusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: quod primum sorte nomen excidit, Liv. 23, 3, 7. – 2) aus-, entfallen, verloren gehen, v. Geld, Plaut.: v. Zähnen, Plaut.: excidunt cornua cervis, Cic. fr.: litteras (Brief) excidisse in via, Cic. – II) übtr., A) im allg.: ut quodammodo victoria e manibus excideret, entschtüpfte, Cic. ad Brut. 1, 10, 2. – mit Angabe wohin? versus qui in breves (syllabas) excidunt, abfallen, ausgehen, Quint.: in vitium libertas excidit, sinkt herab, artet aus, Hor. – B) insbes.: 1) entfallen, entwischen, entschlüpfen (= von ungefähr od. wider Willen gesagt od. getan werden), verbum ex ore alcis od. bl. alci excidit, Cic.: vox horrenda per auras excidit, fiel aus den Lüften, Verg.: nefas excidit ore, Verg.: libellus me invito excidit, Cic.: quomodo exciderit (oratio), nescio, Cic. ep. – 2) entschwinden, vergehen, verloren gehen, a) übh.: vultus, oratio, mens denique excidit, Cic.: vera virtus, cum semel excidit etc., Hor.: omnis luctus excidit, Ov.: posse fame vinci spes excidit, Ov. – excidit illa metu, verlor die Besinnung, Ov. art. am. 1, 539: excidere sibi, aufhören bei sich selbst zu sein, die Gewalt über sich od. die Besinnung verlieren, Sen. de ira 3, 14, 1. Sen. Phaedr. (Hippol.) 598. – b) insbes., dem Gedächtnisse entfallen, entschwinden = vergessen werden, memoria arcis excidit, Liv.: exciderunt praecepta dictatoris, Liv.: cogitatio mihi non excidit, Cic.: nomen tuum mihi excidit, Ov.: so auch ex omnium animis, Liv.: exc. animo, Verg., Quint. u.a.: excidere de memoria, Liv. – m. folg. Acc. u. Infin., excidit vobis eundem Democritum invenisse, quemadmodum etc., Sen. ep. 90, 33: non excidit mihi scripsisse me, ich habe nicht vergessen, Quint. 2, 3, 10; vgl. 11, 3, 130: m. folg. ut u. Konj., excidit, ut peterem iuvenes quoque protinus annos, Ov. met. 14, 139. – übtr., auf die Pers., excidens, einer, der etw. vergessen hat, vergeßlich, palam moneri excidentis est, zeugt von Vergeßlichkeit, Quint. 11, 3, 132; vgl. 11, 2, 19. – 3) wie εκπίπτειν, a) um etwas kommen, etwas einbüßen, einer Sache verlustig gehen, sie verlieren, ex familia, Plaut. Men. 667: de regno, Liv. epit. 29. – gew. m. bl. Abl., uxore, Ter.: regno, Curt.: primo aevo, Prop.: praeturā et vitā, Sen.: formulā, den Prozeß verlieren, Sen. u. Suet. – dah. b) etwas ver fehlen (= in etwas nicht glücklich sein), magnis ausis, Ov.: fine (des Zweckes), Quint. – 4) von jmd. = von jmds. Meinung abgehen, abweichen, ab Arciloco, Lucil. 698.

    lateinisch-deutsches > excido [1]

  • 10 ausgehen

    ausgehen, I) eig.: a) im allg.: exire; egredi; excedere. – bei jmd. aus u. ein gehen, frequentare alqm oder domum alcis: in der Stadt aus u. ein gehen, egredi redireque in urbem: solange der Atem aus u. ein geht, s. Atem a. E. – auf etw. au., exire mit 1. Supin. (z. B. auf Raub, praedatum): proficisci ad alqd (z. B. auf kriegerische Unternehmungen, ad bellum); quaerere alqd (suchend, z. B. auf Arbeit, opus, v. Handwerker etc.). – b) prägn. = aus dem Hause, auf die Straße, unter die Leute gehen: exire domo od. foras. egredi domo (im allg.) – in publicum prodire od. procedere oder egredi (auf die Straße gehen. bes. um sich öffentlich zu zeigen). – deambulatum ire oder abire (spazieren gehen). – ambulare (spazieren). – ausgegangen sein, foris esse; domo abesse. – ungern au., tardum esse ad egrediendum: nicht au., domi se tenere (sich zu Hause halten); pedem domo non efferre (keinen Fuß aus dem Hause setzen); publico carere od. abstinere (nicht öffentlich erscheinen); odisse celebritatem. hominum celebritatem fugere (aus Scheu, Widerwillen sich nicht öffentlich zeigen): gar nicht au., nihil progredi: selten au., rarum esse egressu. – II) uneig., 1) bekannt werden: exire. – einen Befehl au. lassen, edicere. – 2) = ausfallen (von Haaren etc.), w. s. – 3) zu Ende gehen: deficere coepisse od. bl. deficere, jmdm., alqm (z. B. v. Lebensmitteln, v. Wein, v. d. Rede). – die Geduld geht jmdm. aus, alqs rumpit oder abrumpit patientiam (sie bricht ihm). – dah. a) absterben, v. Gewächsen: mori; intermori. – b) = auslöschen no. II, w. s. – c) ausbleiben, v. Atem: deficere; intercludi. – d) in Erfüllung gehen: exitum habere; evadere (v. Träumen). – 4) auf etw. ausg., d. i. a) enden, v. Versfüßen, Wörtern: cadere, excĭdere, exitum habere, alle mit in u. Akk. – auf eine lange Silbe au., in longam syllabam cadere od. excĭdere: auf ein a oder e au., exitum habere in a aut in e. – b) zur Absicht haben: sequi, sectari alqd (einer Sache nachgehen, sect. mit Eifer, z. B. sequi gloriam: u. sequi od. sect. lites: u. sect. praedam). – aucupari alqd (wie ein Vogelsteller nach etwas gleichs. Leimruten stellen, z. B. gratiam assentatiunculā quādam). – captare alqd (wie ein Jäger oder Fischer etw. zu fangen suchen, z. B. gloriam, plausus). – venari alqd (wie ein Jäger zu erjagen suchen, z. B. laudem modestiae in alqa re). – moliri, machinari alqd (zu bewerkstelligen suchen, mol. mit Mühe, mach. mit List). – auf Betrug au., dolum moliri od. commoliri: bei etw., alqd ad fallendum instituere: auf jmds. Untergang, Verderben au., perniciem alcis moliri; machinari pestem in alqm. – ich gehe darauf aus, zu etc., eo m. 1. Supin. (z. B. eo perditum gentem universam); id ago oder molior, ut etc. (ich betreibe es, daß etc.). – 5) von jmd. od. etw. ausg., a) den Anfang machen, bei od. mit etwas, ordiri ab alqa re. – b) den Anfang nehmen, den Ursprung haben: proficisci ab alqo (ab alcis [263] consiliis) u. ab alqa re. – nasci, oriri ab alqo u. ab alqa re (sein Entstehen, seinen Ursprung haben). – manare ab alqo u. ab alqa re (ein Ausfluß sein). – duci oder ductum esse ab alqo u. ab alqa re (hergeleitet werden od. sein). – davon ging das Gespräch aus. hinc sermo ductus est; ab isto initio tractus est sermo: die Furcht ging (zuerst) von den Kriegstribunen aus, timor primum a tribunis militum ortus est: die Kunst geht von der Erfahrung aus, nascitur ars ab experimento. – 6) weggehen, wegkommen, a) leer ausg. = nichts bekommen: nihil auferre; repulsam ferre (bei Bewerbung um ein Amt): jmd. leer au. lassen, non participem facere alqm alcis rei; destituere alqm (seine Zusage nicht erfüllen): ich will dich nicht leer (ohne Geschenk) au. lassen, ego te non sinam sine munere abire. – b) leer od. frei ausg. = ohne Strafe davonkommen. impune abire; bei etwas, alqd impune facere od. fecisse od. ferre: nicht leer ausg., non sie abire; bei etwas, alqd haud impune ferre. Ausgehen, das, I) = Ausgang no. I, w. s. – II) = das Ausfallen (der Haare), w. s. – III) = das Auslöschen no. II, w. s.

    deutsch-lateinisches > ausgehen

  • 11 ausstechen

    ausstechen, I) eig.: effodere (ausgraben). – excīdere (ausschneiden). – Rasen au., caespitem excīdere, circumcīdere: jmdm. die Augen au., oculos alci effodere; oculis od. luminibus alqm privare. – II) übtr.: jmd. au., d. i. a) übertreffen: alqm vincere, praecellere, praecurrere – jmd. in der Gunst der Menschen au., apud hominum gratiam praevalere: jmd. bei Bewerbung um eine Ehrenstelle au., alqm deicere honore. – b) zuvorkommen: antevertere alci.

    deutsch-lateinisches > ausstechen

  • 12 entfallen

    entfallen, excĭdere. – elabi (entgleiten; beide eig. u. uneig.); verb. excĭdere atque elabi. – es entfällt etwas meinen Händen, alqd de manibus excĭdit, delabitur (entgleitet abwärts); alqd e manu od. e manibus elabitur (entgleitet); auch bl. alqd mihi excĭdit oder elabitur, verb. mihi excĭdit atque elabitur (alle z.B. liber, gladius, arma). – ein Wort entfällt mir, verbum (od. vox) excĭdit oder elabitur (ex ore): der Mut ist ihm entfallen, animo cecĭdit, concĭdit; animum dimisit: es entfällt etwas dem Gedächtnisse, excĭdit od. effluit alqd ex animo; exit oder elabitur alqd memoriā; exit res memoriā: es ist mir nicht entfallen, daß ich etc., non excĭdit mihi mit folg. Akk. u. Infin.: der Name ist mir entfallen, nomen perdidi.

    deutsch-lateinisches > entfallen

  • 13 Gedächtnis

    Gedächtnis, I) das geistige Vermögen: memoria. – ein gutes, treues G., memoria bona od. bonae fidei; memoria tenax; memoria firma od. firma et diuturna: ein schlechtes G., memoria mala: ein schwaches G., memoria nae fidei mihi est (mein G. ist treu); memoriā vigeo od. plurimum valeo (ich habe ein starkes G.): ein Lügner muß ein gutes G. haben, mendacem memorem esse oportet (Quint. 4, 2, 91): ich habe nur für Beleidigungen kein G., oblivisci nihil soleo nisi mich, läßt mich im Stiche, memoria mihi non constat: memoria me deficit; memoriā deficior – im G. haben, alqd memoriā tenere; [1001] alcis rei od. alcis memoriam tenere: im G. behalten, memoriā custodire; memoriam alcis rei servare, conservare, retinere: mit dem G. fassen (u. behalten), memoriā complecti, comprehendere: dem G. anvertraueneinprägen, memoriae tradere, mandare, committere: dem G. fest einprägen, memoriae infigere; memoriae od. animo suo affigere: dem G. fest eingeprägt sein, im G. haften, haerere od. penitus insedisse in memoria: fixum esse in animo; animo infixum esse: etwas ins G. (der Leute) zurückrufen, wieder ins G. bringen, memoriam alcis rei renovare, redintegrare, refricare: jmdm. etw., alqd reducere od. redigere in memoriam alcis; alcis animum revocare ad memoriam alcis rei: sich etw., memoriam alcis rei repetere: in memoriam alcis rei revocari; alqd reminiscendo recognoscere: aus dem G. verwischen, verbannen, alqd ex memoria deponere; memoriam alcis rei tollere od. deponere od. abicere; evellere alqd e memoria; alqd memoriae eximere: dem G. entfallen, entschwinden, excĭdere de memoria od. ex animo; auch bl. excĭdere; effluere ex animo; discedit ex animo memoria alcis od. alcis rei; excĭdit memoria alcis rei. – aus dem G., ex memoria (z.B. exponere); memoriter (bes. = aus treuem G., z.B. exponere, narrare). – II) Andenken, Erinnerung: memoria. – monumentum (Erinnerungszeichen, Denkmal). – zum G., s. »zum Andenken« unter »Andenken a. E.«: seines Namens G. stiften, memoriam sui relinquere.

    deutsch-lateinisches > Gedächtnis

  • 14 vertilgen

    vertilgen, delere (z.B. omnes radices: u. hostes). – exstinguere. restinguere (wie einen Brand auslöschen, vergehen machen, z.B. exst. [2544] vestigia urbis: u. rest. genus suum: u. morbum). – tollere (aus der Welt schaffen; übtr. beseitigen). – excïdere (gleichs. durch wiederholte Schläge vernichten, z.B. illud malum). – recīdere (gleichs. wegschneiden, z.B. nationes eas). – gänzlich, bis auf die letzte Spur v., funditus tollere (z.B. Carthaginem); penitus excīdere (z.B. gentem); delere tollereque (z.B. nomen); exstinguere atque delere (z.B. improbitatem); vgl. »vernichten (gänzlich«. – aus dem Herzen v., ex animo evellere, gänzlich, radicitus: aus dem Gedächtnis v., e memoria od. ex animo evellere alqd; delere od. tollere memoriam alcis rei. Vgl. überhaupt »ausrotten«. – Vertilger, exstinctor. Vertilgung, deletio. – exstinctio (gleichs. Auslöschung). – excidium (Zerstörung, z.B. Carthaginis). – interitus (Untergang). – Vertilgungskrieg, s. Vernichtungskrieg.

    deutsch-lateinisches > vertilgen

  • 15 animus

    ănĭmus, i, m.    - [gr]gr. ἄνεμος. [st1]1 [-] principe de la vie intellectuelle et morale: esprit, âme.    - humanus animus decerptus ex mente divina, Cic. Tusc. 5: l'âme humaine, détachée de la divine intelligence.    - difficile est animum perducere ad contemptionem animae, Sen. Ep. 1: il est difficile d'amener l'âme au mépris de la vie.    - bestiarum animi sunt rationis expertes, Cic.: l'âme des bêtes est privée de raison.    - ut omnis animi cruciatus et corporis etiam egestas ac mendicitas consequatur, Cic. Cat. 4: afin que tous les tourments de l'âme et du corps soient aggravés par l'indigence et la misère. [st1]2 [-] siège de l'intelligence: intelligence, raison, jugement, réflexion, mémoire; conscience.    - meo quidem animo (meo animo), Cic. Plaut.: d’après moi, selon moi, à mon avis.    - habere aliquid cum animo: méditer qqch.    - habere aliquid in animo (cum animo): avoir qqch dans la pensée, songer à qqch.    - in animo habere aliquem: songer à qqn.    - cogito cum meo animo, Plaut. Ter.: je réfléchis à part moi.    - praeceptum illud omnium in animis esse debet, Nep.: cette maxime doit être gravée dans tous les esprits.    - excidere ex animo, Cic.: sortir de l'esprit, s'échapper de la mémoire.    - effluere ex animo, Cic.: sortir de l'esprit, s'échapper de la mémoire.    - omnia fert aetas, animum quoque, Virg.: l'âge emporte tout, la mémoire aussi.    - mihi scripta illa dicta sunt in animo Chrysidis, Ter.: ces paroles de Chrysis sont gravées dans mon coeur.    - vae miserae mihi! animo male'st: aquam velim! Plaut. Am.: c'en est fait de moi! je défaille: je voudrais de l'eau!    - omnes quos flagitium, egestas, conscius animus exagitabat, ii Catilinae proximi familiaresque erant, Sall. C.: tous ceux que tourmentaient le déshonneur, la misère, le remords, voilà quels étaient les intimes et les familiers de Catilina. [st1]3 [-] siège de la volonté: désir, intention, dessein, vue; fantaisie, caprice.    - habere in animo + inf.: avoir l'intention de.    - in animo est mihi + inf.: j’ai l’intention de.    - est animus alicui... + inf.: qqn a l'intention de.    - fuerat animus conjuratis corpus in Tiberim trahere, Suet.: les conjurés avaient eu l'intention de traîner son corps dans le Tibre.    - sacra Jovi Stygio... perficere est animus,Virg. En. 4: le sacrifice à Jupiter Stygien..., j'ai l'intention de l'achever.    - hic cum jam animo meditaretur proficisci in Persas, Nep.: pendant qu'il méditait de partir pour la Perse.    - hoc animo ut... Cic. Caes.: avec l'intention de...    - animi: gén. partitif - teneo quid animi vostri super hac re siet, Plaut. Am.: oui, je connais votre désir à cet égard. [st1]4 [-] siège du sentiment: coeur, âme, passion, disposition, inclination.    - ex animi mei sententiā, Inscr. Cic.: en mon âme et conscience.    - animum vincere, Cic.: vaincre ses passions.    - animi causā, Cic. Caes.: par goût, par plaisir.    - ex animo: du fond du cœur, sincèrement.    - ex animo dicere, Ter.: dire du fond du coeur.    - alieno animo esse in aliquem: avoir des sentiments hostiles à l’égard de qqn.    - bono animo esse in aliquem: avoir des sentiments dévoués à l’égard de qqn. dans les expressions suivantes animi est un génitif de relation: ** relativement à son esprit**; les poètes et les prosateurs postclassiques emploient souvent ce génitif de relation avec toutes sortes d'adjectifs    - pendere animi, Ter. Cic.: être hésitant dans son coeur.    - angere se animi, Plaut.: être en proie à l'angoisse, se tourmenter.    - nec me animi fallit, Lucr.: il ne m'échappe pas.    - animi se excruciare, Plaut.: être en proie à l'angoisse, se tourmenter.    - incertus animi, Ter. Sall.: indécis dans son coeur, incertain, irrésolu.    - dubius animi, Virg.: indécis dans son coeur, incertain, irrésolu.    - satin tu es sanus mentis aut animi? Plaut.: es-tu sain d'esprit et de raison? [st1]5 [-] mouvement violent de l'âme: courage, hardiesse, élan, colère; fierté, arrogance.    - alicui animum adferre (addere, facere): donner du courage à qqn.    - firmiore animo: avec plus de résolution.    - animum alicujus frangere (debilitare): briser le moral de qqn.    - animo deficere: perdre courage.    - animo demisso esse: être découragé.    - bono animo esto: aie bon courage.    - confirmare militum animos: raffermir le moral des soldats.    - animi, ōrum, m.: souvent la fierté ou l'audace; le courage, le coeur, un bon moral.    - insolentiam noratis hominis, noratis animos ejus ac spiritus tribunicios, Cic. Clu. 109: vous connaissiez l'insolence du personnage, vous connaissiez son audace et ses prétentions tribuniciennes. [st1]6 [-] dispositions naturelles: caractère, moeurs, humeur; nature (d'un animal ou d'une plante).    - illius animos, qui multos perdidit unus, sumite serpentis, Ov. M. 3: prenez les moeurs de ce serpent qui, à lui seul, causa la perte de beaucoup d'adversaires.    - silvestris animus, Virg.: nature sauvage (des arbres).
    * * *
    ănĭmus, i, m.    - [gr]gr. ἄνεμος. [st1]1 [-] principe de la vie intellectuelle et morale: esprit, âme.    - humanus animus decerptus ex mente divina, Cic. Tusc. 5: l'âme humaine, détachée de la divine intelligence.    - difficile est animum perducere ad contemptionem animae, Sen. Ep. 1: il est difficile d'amener l'âme au mépris de la vie.    - bestiarum animi sunt rationis expertes, Cic.: l'âme des bêtes est privée de raison.    - ut omnis animi cruciatus et corporis etiam egestas ac mendicitas consequatur, Cic. Cat. 4: afin que tous les tourments de l'âme et du corps soient aggravés par l'indigence et la misère. [st1]2 [-] siège de l'intelligence: intelligence, raison, jugement, réflexion, mémoire; conscience.    - meo quidem animo (meo animo), Cic. Plaut.: d’après moi, selon moi, à mon avis.    - habere aliquid cum animo: méditer qqch.    - habere aliquid in animo (cum animo): avoir qqch dans la pensée, songer à qqch.    - in animo habere aliquem: songer à qqn.    - cogito cum meo animo, Plaut. Ter.: je réfléchis à part moi.    - praeceptum illud omnium in animis esse debet, Nep.: cette maxime doit être gravée dans tous les esprits.    - excidere ex animo, Cic.: sortir de l'esprit, s'échapper de la mémoire.    - effluere ex animo, Cic.: sortir de l'esprit, s'échapper de la mémoire.    - omnia fert aetas, animum quoque, Virg.: l'âge emporte tout, la mémoire aussi.    - mihi scripta illa dicta sunt in animo Chrysidis, Ter.: ces paroles de Chrysis sont gravées dans mon coeur.    - vae miserae mihi! animo male'st: aquam velim! Plaut. Am.: c'en est fait de moi! je défaille: je voudrais de l'eau!    - omnes quos flagitium, egestas, conscius animus exagitabat, ii Catilinae proximi familiaresque erant, Sall. C.: tous ceux que tourmentaient le déshonneur, la misère, le remords, voilà quels étaient les intimes et les familiers de Catilina. [st1]3 [-] siège de la volonté: désir, intention, dessein, vue; fantaisie, caprice.    - habere in animo + inf.: avoir l'intention de.    - in animo est mihi + inf.: j’ai l’intention de.    - est animus alicui... + inf.: qqn a l'intention de.    - fuerat animus conjuratis corpus in Tiberim trahere, Suet.: les conjurés avaient eu l'intention de traîner son corps dans le Tibre.    - sacra Jovi Stygio... perficere est animus,Virg. En. 4: le sacrifice à Jupiter Stygien..., j'ai l'intention de l'achever.    - hic cum jam animo meditaretur proficisci in Persas, Nep.: pendant qu'il méditait de partir pour la Perse.    - hoc animo ut... Cic. Caes.: avec l'intention de...    - animi: gén. partitif - teneo quid animi vostri super hac re siet, Plaut. Am.: oui, je connais votre désir à cet égard. [st1]4 [-] siège du sentiment: coeur, âme, passion, disposition, inclination.    - ex animi mei sententiā, Inscr. Cic.: en mon âme et conscience.    - animum vincere, Cic.: vaincre ses passions.    - animi causā, Cic. Caes.: par goût, par plaisir.    - ex animo: du fond du cœur, sincèrement.    - ex animo dicere, Ter.: dire du fond du coeur.    - alieno animo esse in aliquem: avoir des sentiments hostiles à l’égard de qqn.    - bono animo esse in aliquem: avoir des sentiments dévoués à l’égard de qqn. dans les expressions suivantes animi est un génitif de relation: ** relativement à son esprit**; les poètes et les prosateurs postclassiques emploient souvent ce génitif de relation avec toutes sortes d'adjectifs    - pendere animi, Ter. Cic.: être hésitant dans son coeur.    - angere se animi, Plaut.: être en proie à l'angoisse, se tourmenter.    - nec me animi fallit, Lucr.: il ne m'échappe pas.    - animi se excruciare, Plaut.: être en proie à l'angoisse, se tourmenter.    - incertus animi, Ter. Sall.: indécis dans son coeur, incertain, irrésolu.    - dubius animi, Virg.: indécis dans son coeur, incertain, irrésolu.    - satin tu es sanus mentis aut animi? Plaut.: es-tu sain d'esprit et de raison? [st1]5 [-] mouvement violent de l'âme: courage, hardiesse, élan, colère; fierté, arrogance.    - alicui animum adferre (addere, facere): donner du courage à qqn.    - firmiore animo: avec plus de résolution.    - animum alicujus frangere (debilitare): briser le moral de qqn.    - animo deficere: perdre courage.    - animo demisso esse: être découragé.    - bono animo esto: aie bon courage.    - confirmare militum animos: raffermir le moral des soldats.    - animi, ōrum, m.: souvent la fierté ou l'audace; le courage, le coeur, un bon moral.    - insolentiam noratis hominis, noratis animos ejus ac spiritus tribunicios, Cic. Clu. 109: vous connaissiez l'insolence du personnage, vous connaissiez son audace et ses prétentions tribuniciennes. [st1]6 [-] dispositions naturelles: caractère, moeurs, humeur; nature (d'un animal ou d'une plante).    - illius animos, qui multos perdidit unus, sumite serpentis, Ov. M. 3: prenez les moeurs de ce serpent qui, à lui seul, causa la perte de beaucoup d'adversaires.    - silvestris animus, Virg.: nature sauvage (des arbres).
    * * *
        Animus, animi, pen. corr. Sallust. Le coeur et courage.
    \
        Animus, pro Anima fere a Cicerone dicitur. L'ame.
    \
        Animi, pro Cogitationibus. Plaut. Quot illic homo animos habet? Qu'il ha de pensees?
    \
        Noui ego amantium animos. Ter. Les affections et fantasies.
    \
        Animus, Voluntas. Terent. Animus te erga idem ac fuit. Volunté, ou affection, soit en bien, soit en mal, Talent.
    \
        Deliquium animi, lepide dicunt recentiores Medici pro defectu illo, quem nonnulli Syncopen vocant. Est autem metaphora sumpta a deliquio Solis. Defaillance de coeur, Pasmoison, Evanouissement, Syncopization.
    \
        Magnitudo animi. Cic. Magnanimité.
    \
        Sententia animi. Ouid. L'advis, ou opinion.
    \
        Specimen animi prae se ferebat. Liu. Il sembloit bien estre homme de coeur.
    \
        Animus accliuis falsis. Horat. Enclin à choses faulses.
    \
        Aduersis animis accipere. Tacit. Mal en gré.
    \
        AEquo animo concedere. Lucret. Voluntiers, Sans regret.
    \
        AEquo animo ferre. Ouid. Porter patiemment, Prendre en gré et en patience, Ne s'en esmouvoir point.
    \
        Altiore animo esse. Cic. Avoir le coeur hault et entreprenant.
    \
        Animi altissimi. Cic. Haultains.
    \
        Anceps. Luca. Angustus. Cic. De petite entreprinse.
    \
        Attonitus. Virg. Estonné, Esperdu.
    \
        Bono animo esse. Cic. Avoir bon courage.
    \
        Bono sis animo. Liu. N'ayes point de paour.
    \
        Commotior. Cic. Esmeu.
    \
        Fortis. Plaut. Ferme et constant.
    \
        Generosior. Quintil. Noble.
    \
        Hoc animosum. Cic. Je suis de telle affection et courage.
    \
        Idem animus omnibus. Virg. Ils sont tous d'un vouloir.
    \
        Ieiunus. Cic. Petit courage, et de petite entreprinse.
    \
        Impotens. Terent. Coeur felon et orgueilleux et insupportable.
    \
        Infractus. Cic. Entier, Invariable, Ferme.
    \
        Ingens. Horat. Grand courage.
    \
        Iniquo animo pati. Terent. Estre marri de quelque chose, Se mescontenter, Endurer mal patiemment.
    \
        Homo maximi animi. Cic. De fort grand coeur et courage, Courageux, Magnanime.
    \
        Mares animos in bella exacuit. Horat. Viriles et vertueux.
    \
        Meo quidem animo nihilominus eloquentiae studendum. Cic. A tout le moins selon mon jugement et fantasie, ou opinion.
    \
        Minacem animum in aliquo frangere. Iustin. Passer sa colere et son maltalent.
    \
        Mobili animo esse. Metellus ad Ciceronem. Inconstant.
    \
        Mutuis animis amare. Catul. S'entraimer.
    \
        Omissus animus. Terent. Te vidi animo esse omisso. Negligent, Nonchalant.
    \
        Otiosus animus. Terent. Sans soulci.
    \
        Paruus. Horat. Petit courage, Point hardi.
    \
        Animo haec praesenti dicas. Ter. Hardiment et sans t'estonner.
    \
        Resides animi. Virg. Paresseux.
    \
        Rudis animus. Quintil. Esprit neuf, et qui ne scait encore rien.
    \
        Rudes atque agrestes animi. Quintil. Rustiques, Rustaux.
    \
        Tortor animus quatit occultum flagellum. Iuuen. Quand la conscience remord.
    \
        Toto animo dedere se alicui. Cic. De tout son coeur.
    \
        AEger animi. Tacit. Triste et ennuyé.
    \
        Captus animi. Tacit. Insensé.
    \
        Diuersus animi. Tacit. Qui ha diverses fantasies et voluntez.
    \
        Fidens animi. Virg. Asseuré.
    \
        Immodicus animi. Tacit. De trop grand coeur.
    \
        Ingens animi foemina. Tacit. Courageuse.
    \
        Integer animi. Horat. Sage.
    \
        Aberrat animus a sententia. Cic. Mon esprit ne peult prendre advis ne resolution de cest affaire, Ne peult asseoir jugement.
    \
        Abhorrere animo ab aliqua re. Cic. Hair quelque chose et s'en reculer, et l'avoir comme en horreur.
    \
        Abhorret auris atque animus a nobis. Cic. Ils ne veulent et ne daignent nous escouter ne favoriser, Leurs oreilles et leur coeur nous ont en desdaing.
    \
        Abiicere anumum. Quint. Perdre coeur et courage, Se descourager.
    \
        Accessit animus nobis. Cic. Le courage nous est creu.
    \
        Animus accinctus in magnos vsus. Stat. Prest.
    \
        Accipere animis dicta alicuius. Virgil. Entendre.
    \
        Animum literis accommodare. Sueton. Appliquer.
    \
        Animos addere alicui. Ci. Luy accroistre le courage, Encourager.
    \
        Animus adest ei. Plaut. Il est bien deliberé.
    \
        Adesse animo, vel animis. Cic. Estre fort attentif à escouter, ou faire quelque chose.
    \
        Adhibete animos. Ouid. Entendez.
    \
        Animum adiicere ad virginem. Terent. Mettre son affection et son coeur à une vierge.
    \
        Animum adiicere alicui rei. Liu. Penser à icelle, Y appliquer son esprit.
    \
        Adiicere animos. Ouid. Enhardir, Animer, Encourager.
    \
        Adiungere animum ad aliquod studium. Terent. S'appliquer, Y mettre son esprit.
    \
        Non admisi tum in animum. Je n'y pensay point à l'heure. Bud.
    \
        Adrepere animis. Tacit. Venir en grace, et se faire aimer par moyens secrets.
    \
        Quaeso animum aduertite. Ter. Prenez garde, Escoutez, Entendez.
    \
        Aduocare animum ad seipsum. Cic. Retirer l'esprit à penser à soy.
    \
        Affectus animo. Cic. Qui ha quelques passions en son esprit, comme joye, ou tristesse.
    \
        Affigere aliquid animo suo. Quint. Le mettre en memoire, et bien retenir.
    \
        Agere animum. Horat. Mener l'affection.
    \
        Agitare aliquid animo. Cic. Penser et repenser quelque chose en soymesme.
    \
        Alienare animum a moerore. Curtius. Alleger, Delivrer.
    \
        Animum amouere. Plaut. Distraire et oster de quelque chose.
    \
        Apparare animum. Author ad Heren. Preparer.
    \
        Appellere animum ad scribendum. Terent. Appliquer.
    \
        Arrectus animus. Liu. Prest et deliberé, Attentif.
    \
        Attendere animam et animos. Ter. Cic. Escouter attentivement.
    \
        Auertere animum ab aliquo. Cic. Divertir, Destourner.
    \
        Auferre animum ad contemplationem. Plin. Transporter.
    \
        Cadunt animi. Ouid. Le courage fault.
    \
        Cadere animis. Cic. Perdre le courage.
    \
        Capere animos aliquorum. Ci. Les contenter et fournir ou satisfaire à leurs desirs.
    \
        Cernit animus. Cic. L'esprit prevoit.
    \
        Animo, vel in animo cogitare secum. Terent. Penser en son coeur ou en soymesme.
    \
        Componere animos. Cic. Moderer.
    \
        Comprimere animos. Cic. Reprimer, ou Retirer et refrener ses affections.
    \
        Animo vel animis concidere. Caesar. Perdre le courage, Se descourager.
    \
        Conferre animum alio. Terent. Mettre son coeur ailleurs, Aimer une autre.
    \
        Confirmare animum trepidum. Iuuenal. Asseurer.
    \
        Consistere animo tranquillo. Cic. Estre en repos d'esprit.
    \
        Consternare animos, et animo consternari. Liu. Espovanter.
    \
        Considerate cum vestris animis. Cic. Considerez en vousmesmes.
    \
        Contrahere animum. Cic. Diminuer le courage.
    \
        Contudi animum, et fortasse vici. Cic. hoc est, Pugnaui cum animo meo repugnante. J'ay matté mon coeur.
    \
        Conuertere animum. Liu. Tourner.
    \
        Conuertere se aliquo animo et cogitatione. Cic. Penser à quelque chose.
    \
        Credere animum suum alicui. Terent. Luy dire tout son secret, tout ce qu'il ha sur le coeur.
    \
        Animi creuerunt. Cic. Le courage leur est creu.
    \
        Animos debilitare. Cic. Affoiblir et diminuer.
    \
        Animus amori deditus. Terent. Addonné du tout, etc.
    \
        Deducere curas animo. Horat. Oster le soulci hors de l'esprit.
    \
        Defecerat eam animus. Plaut. Le coeur luy estoit failli, Elle s'estoit pasmee, et esvanouye, Elle estoit transie.
    \
        Deficere animis. Curt. Perdre le courage.
    \
        Defectus animo. Plin. A qui le coeur est failli, et esvanouy, Pasmé, Transi.
    \
        Defigere et intendere animum in aliquam rem. Cic. Ficher son affection.
    \
        Animus illis defuit. Cic. Ils ont eu faulte de courage.
    \
        Demittere animum. Tacit. Abbaisser, ou appetisser et amoindrir son courage, Se descourager.
    \
        Deponere curas animo. Virg. Oster tout soulci.
    \
        Deriuare a curis animum. Lucret. Divertir.
    \
        Detegere animos. Lucan. Descouvrir son intention.
    \
        Diffundere animos Ouid. Resjouir.
    \
        Dimittere animos. Curtius. Perdre le coeur et la hardiesse.
    \
        Dant animos vina. Ouid. Le vin enhardit.
    \
        Dare maiorem animum alicui. Cic. Encourager, Donner courage.
    \
        Ducere animo. Virg. Sic ducebam animo. Je le pensoye ainsi.
    \
        Ducere animos solent AEsopi fabulae, praecipue rusticorum. Quintil. Delecter et persuader.
    \
        Efferre animos. Cic. S'enorgueillir.
    \
        Eiicere animum de aliquo. Terent. En oster son affection et amour, Laisser à l'aimer.
    \
        Animum erigere. Cic. Resveiller et revigorer.
    \
        Eo animo in me est. Cic. Il me porte tel vouloir.
    \
        Animo male est. Plaut. Le coeur me fait mal.
    \
        Perficere est animus. Virg. J'ay volunté de parfaire et achever.
    \
        Animus est reditus. Ouid. J'ay envie de retourner.
    \
        Animus in naui est meus. Plaut. J'ay le coeur à cela, Je y pense.
    \
        Iandudum est animus in patinis. Terent. J'ay le coeur, ou Je pense à la cuisine.
    \
        Exacuere animos in bella. Horat. Inciter.
    \
        Excolere animum. Quintil. Aorner, ou Exerciter.
    \
        Expedire metu animum. Horat. Descharger, Desveloper.
    \
        Explere animum. Virg. Assouvir son coeur, Contenter son affection et desir. \ Explorare animos. Ouid. Esprouver.
    \
        Facere animum iudicis mitem. Quintil. Addoulcir.
    \
        Facere animos. Li. Donner coeur et courage, Encourager, Enhardir.
    \
        Fateri animum. Ouid. Donner à cognoistre sa volunté.
    \
        Fauere linguis et animis. Ouid. Escouter, et ne dire mot, ne point faire de bruit. \ Firmare animum. Virg. Asseurer.
    \
        Flectere animum. Virg. Tourner le courage, Flechir.
    \
        Frangere animum. Ouid. Descourager.
    \
        Fractiorem esse animo. Cic. Avoir perdu le courage, Estre descouragé.
    \
        Animo morem gerere. Terent. Molestus certe ei fuero, atque animo morem gessero. Je seray assouvi, J'auray contenté et dechargé mon coeur.
    \
        Nec vnus in te ego hos animos gessi. Liu. Je ne suis pas seul qui ay eu le coeur d'entreprendre ce faict à l'encontre de toy.
    \
        Habere bonum animum. Plaut. Liu. Avoir bon courage et bonne esperance.
    \
        Habere statutum cum animo et deliberatum. Cic. Avoir determiné et deliberé en soymesme.
    \
        Hilarare animum. Catul. Resjouir, Se resjouir.
    \
        Imminere animis in rem aliquam. Liu. Pretendre à quelque chose.
    \
        Imperare animo nequeo quin, etc. Liu. Je ne me puis garder que, etc. Je ne puis vaincre mon courage que, etc.
    \
        Incendere animum amore famae. Virg. Inciter et esmouvoir le courage, Allumer, Enflamber.
    \
        Inclinare animum ad rem aliquam. Liu. Encliner.
    \
        Inclinatior ad pacem animus. Liu. Plus enclin.
    \
        Indipisci animo. Gellius. Apprendre par coeur.
    \
        Inducere animum. Terent. Si istuc animum induxti esse vtile. Si tu as ceste fantasie que ceci soit utile.
    \
        Tu animum inducas, si etc. Cic. Mets en ton esprit et fantasie, Revests toy de ceste opinion, etc.
    \
        Inducere aliquem in animum. Terent. Avoir opinion de luy.
    \
        Indulgere animis. Ouid. Se donner du bon temps, Faire tout ce qui nous vient en fantasie et à plaisir.
    \
        Instituere animum ad cogitandum. Terent. Dresser son esprit, et se mettre à penser. Vide INSTITVO.
    \
        Labant animi. Liu. Defaillent.
    \
        Animo laborare. Caes. Employer son esprit à faire quelque chose.
    \
        Lactare animos. Terent. Attraire par belles parolles, Paistre quelcun de parolles ou promesses.
    \
        Laxare animum a laboribus. Liu. Donner relasche à son esprit, Reposer son esprit.
    \
        Leuare animum mutationibus. Quintil. Alleger, Recreer.
    \
        Linqui animo. Curt. Quand le coeur fault, et qu'on s'evanouist, Quand on se pasme, Quand on ha une foiblesse et defaillance de coeur, Syncopizer.
    \
        Linquentem reuocauit animum. Curt. Le coeur luy reveint, Il reveint de pasmoison.
    \
        Mandare animis. Cic. Penser et considerer.
    \
        Mutare animum. Terent. Changer de volunté, ou d'opinion.
    \
        Obfirmare animum. Plin. iunior. Soy obstiner.
    \
        Obsequi animo. Terent. Faire tout son plaisir, tout ce que le coeur demande.
    \
        Occupare animum in re aliqua. Terent. Soy occuper en quelque chose, Empescher son esprit à quelque chose.
    \
        Animus tibi pendet. Terent. Tu es en doubte.
    \
        Pendere animi. Cic. Estre en grand doubte. Vide PENDEO.
    \
        Perfundere animum religione. Liu. Le mettre en scrupule de conscience.
    \
        Praegrauat animum corpus hesternis vitiis onustum. Horat. Le corps chargé d'yvrongneries appesantit l'esprit, le rend pesant.
    \
        Recipere animum. Terent. Reprendre son haleine.
    \
        Recolligere animum alteri. Cic. Remettre en grace, en paix envers un autre, Appaiser quelcun qui est marri contre un autre.
    \
        Refringit animum pudor. Quint. Rompt le courage.
    \
        Releuare animum. Terent. Faire revenir le courage.
    \
        Animus hanc modo hic reliquerat. Plaut. Elle avoit perdu le courage, Le coeur luy estoit failli.
    \
        Retardare animos alicuius. Cic. Destourner et retirer aucun de son entreprinse.
    \
        Reuocate animos. Virgil. Reprenez courage.
    \
        Sedet animo fixum immotumque. Virgil. Cela est deliberé et arresté.
    \
        Solicitare animum. Cels. Mettre en soulci, Soulcier.
    \
        Soluere arctum animum. Horat. Relascher l'esprit qui estoit en soulci.
    \
        Non subibunt animos iuuenum maiora intellectu. Quint. N'entreront point dedens leurs espris.
    \
        Sumere animum. Ouid. Prendre courage.
    \
        Suspendere animos. Ouid. Mettre en doubte.
    \
        Animus sustentat corpus. Curtius. Porte et soustient.
    \
        Tollere animos dictis. Vir. Accroistre, ou Monstrer sa magnanimité et grandeur de coeur par parolles.
    \
        Torpere animo. Horat. Estre comme ravi et transi.
    \
        Versare animo aliquid. Tacit. Y penser et repenser.
    \
        Volutare animo euentus. Virgil. Penser et repenser.
    \
        Vti animo suo. Curt. Faire à sa fantasie.
    \
        Amicus ex animo. Cic. Du bon du coeur et sans faintise, Ami cordial.
    \
        Ex animo vereque diligi. Cic. Estre aimé cordialement.
    \
        Ex animo bene velle alicui. Ter. Du bon du coeur, sans fainte.
    \
        Dicere ex animo. Terent. A bon escient, Sans fiction.
    \
        Ex animo suo colligere aliquid. Ouid. Prendre à son coeur l'autruy.
    \
        In animo habere. Cic. Avoir vouloir et fantasie.
    \
        Vt mihi est in animo facere. Cic. Comme j'ay en volunté ou fantasie de faire, Comme j'ay deliberé.
    \
        Sine animo miles. Cic. Gendarme couart.
    \
        Animi causa. Cic. Pour plaisir, ou esbat et recreation, Pour soulas et deduict, Pour s'esbatre, Pour s'esbanoyer, Pour se deduire et solatier.
    \
        Anime mi, Vox blandientis. Plaut. Mon petit coeur.

    Dictionarium latinogallicum > animus

  • 16 pectus

    pectus, oris, n. [st2]1 [-] poitrine, sein, coeur. [st2]2 [-] coeur, âme, conscience, sensiblilité, courage. [st2]3 [-] esprit, pensée, intelligence, mémoire.    - aequo pectore, Quint, 11, 3, 125: la poitrine droite.    - hasta perrumpit pectora, Liv. Andron. ap. Prisc. p. 760 P: la lance lui brise la poitrine.    - pectus amicitiae, Mart. 9, 15, 2: un coeur d'ami.    - amare toto pectore: aimer de tout son coeur.    - alicui ad pectus advolare: se présenter à l’esprit de qqn.    - toto pectore cogitare: penser de toute son intelligence.    - dicere de summo pectore, Gell. 17, 13, 7: parler à la légère.    - excidere (labi) pectore alicujus: être banni du souvenir de qqn.    - oculis pectoris aliquid haurire, Ov. M. 15.63: pénétrer qqch par le regard de l'intelligence.
    * * *
    pectus, oris, n. [st2]1 [-] poitrine, sein, coeur. [st2]2 [-] coeur, âme, conscience, sensiblilité, courage. [st2]3 [-] esprit, pensée, intelligence, mémoire.    - aequo pectore, Quint, 11, 3, 125: la poitrine droite.    - hasta perrumpit pectora, Liv. Andron. ap. Prisc. p. 760 P: la lance lui brise la poitrine.    - pectus amicitiae, Mart. 9, 15, 2: un coeur d'ami.    - amare toto pectore: aimer de tout son coeur.    - alicui ad pectus advolare: se présenter à l’esprit de qqn.    - toto pectore cogitare: penser de toute son intelligence.    - dicere de summo pectore, Gell. 17, 13, 7: parler à la légère.    - excidere (labi) pectore alicujus: être banni du souvenir de qqn.    - oculis pectoris aliquid haurire, Ov. M. 15.63: pénétrer qqch par le regard de l'intelligence.
    * * *
        Pectus, pectoris, pen. corr. n. g. Plin. La poictrine, Le pictre, Le pis, Le brichet.
    \
        Castigato planus sub pectore venter. Ouid. Soubz la poictrine tant bien formee qu'il n'y a que redire ne reprendre.
    \
        Lymphatum. Ouid. D'homme furieux.
    \
        Ambire aliquem pectore. Lucan. Embrasser.
    \
        Distrinxit arundine pectus. Ouid. Il a blessé d'une fleiche.
    \
        Fouere aliquid aperto pectore. Ouid. Mettre sa poictrine nue dessus.
    \
        Haurire pectora ferro. Ouid. Percer.
    \
        Pectus. Plaut. Le coeur et courage.
    \
        Corpus sine pectore. Horat. Sans coeur.
    \
        Apertum pectus. Cic. Un coeur ouvert, et sans simulation.
    \
        Certa pectora. Virgil. Courages asseurez et constants.
    \
        Foecundum pectus. Stat. Esprit garni de grand scavoir et prudent advis en plusieurs sortes, fecond et copieux en diversité de prudents conseils et advis.
    \
        Generosa pectora. Ouid. Noble coeur.
    \
        Intacta pectora lucro. Claud. Sans avarice.
    \
        Nescia vinci pectora. Virg. Coeur invincible.
    \
        Purum pectus. Horat. Un coeur pur et net, Sans malice.
    \
        Remisso pectore ac placido aliquid ferre. Seneca. Id est, aequo animo. Sans s'esmouvoir.
    \
        Captus toto pectore. Ouid. Insensé.
    \
        Cessit amor pectore. Ouid. S'en est allé.
    \
        Recipere pectus. Seneca. Reprendre courage.

    Dictionarium latinogallicum > pectus

  • 17 excido

    1. ex-cido, cidī, ere (ex u. cado), heraus-, herabfallen, entfallen, I) eig.: A) im allg.: sol excidisse mihi e mundo videtur, Cic.: omnes illi nefarii gladii de manibus crudelissimis exciderunt, Cic.: excidit tabella mihi, Ov.: exc. lacertis, Hor.: exc. equo, Sen.: volvae (vulvae) excidunt, fallen vor, Plin. – poet., vinclis excidet, wird entkommen, entschlüpfen, Verg. georg. 4, 410. – mit Angabe wohin? sagitta excidit in pedem, Plin.: elephanti excidunt in flumen, Liv. – B) insbes.: 1) beim Losen = herauskommen, ut cuiusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: quod primum sorte nomen excidit, Liv. 23, 3, 7. – 2) aus-, entfallen, verloren gehen, v. Geld, Plaut.: v. Zähnen, Plaut.: excidunt cornua cervis, Cic. fr.: litteras (Brief) excidisse in via, Cic. – II) übtr., A) im allg.: ut quodammodo victoria e manibus excideret, entschtüpfte, Cic. ad Brut. 1, 10, 2. – mit Angabe wohin? versus qui in breves (syllabas) excidunt, abfallen, ausgehen, Quint.: in vitium libertas excidit, sinkt herab, artet aus, Hor. – B) insbes.: 1) entfallen, entwischen, entschlüpfen (= von ungefähr od. wider Willen gesagt od. getan werden), verbum ex ore alcis od. bl. alci excidit, Cic.: vox horrenda per auras excidit, fiel aus den Lüften, Verg.: nefas excidit ore, Verg.: libellus me invito excidit, Cic.: quomodo exciderit (oratio), nescio, Cic. ep. – 2) entschwinden, vergehen, verloren gehen, a) übh.:
    ————
    vultus, oratio, mens denique excidit, Cic.: vera virtus, cum semel excidit etc., Hor.: omnis luctus excidit, Ov.: posse fame vinci spes excidit, Ov. – excidit illa metu, verlor die Besinnung, Ov. art. am. 1, 539: excidere sibi, aufhören bei sich selbst zu sein, die Gewalt über sich od. die Besinnung verlieren, Sen. de ira 3, 14, 1. Sen. Phaedr. (Hippol.) 598. – b) insbes., dem Gedächtnisse entfallen, entschwinden = vergessen werden, memoria arcis excidit, Liv.: exciderunt praecepta dictatoris, Liv.: cogitatio mihi non excidit, Cic.: nomen tuum mihi excidit, Ov.: so auch ex omnium animis, Liv.: exc. animo, Verg., Quint. u.a.: excidere de memoria, Liv. – m. folg. Acc. u. Infin., excidit vobis eundem Democritum invenisse, quemadmodum etc., Sen. ep. 90, 33: non excidit mihi scripsisse me, ich habe nicht vergessen, Quint. 2, 3, 10; vgl. 11, 3, 130: m. folg. ut u. Konj., excidit, ut peterem iuvenes quoque protinus annos, Ov. met. 14, 139. – übtr., auf die Pers., excidens, einer, der etw. vergessen hat, vergeßlich, palam moneri excidentis est, zeugt von Vergeßlichkeit, Quint. 11, 3, 132; vgl. 11, 2, 19. – 3) wie εκπίπτειν, a) um etwas kommen, etwas einbüßen, einer Sache verlustig gehen, sie verlieren, ex familia, Plaut. Men. 667: de regno, Liv. epit. 29. – gew. m. bl. Abl., uxore, Ter.: regno, Curt.: primo aevo, Prop.: praeturā et vitā, Sen.: formulā, den Prozeß verlieren, Sen. u. Suet. – dah. b) etwas ver-
    ————
    fehlen (= in etwas nicht glücklich sein), magnis ausis, Ov.: fine (des Zweckes), Quint. – 4) von jmd. = von jmds. Meinung abgehen, abweichen, ab Arciloco, Lucil. 698.
    ————————
    2. ex-cīdo, cīdī, cīsum, ere (ex u. caedo), heraushauen, -schneiden, ausschneiden, abhauen, abschneiden, I) eig.: A) im allg.: exc. lapides e terra, Cic.: exc. columnas rupibus, Verg.: excisa in immensam altitudinem saxa, Sen.: arbor excisa, non evulsa, Cic.: haec tibi excidenda est lingua; quā evulsā etc., Cassius b. Cic.: exc. caput, Plin.: alci caput, Vulc. Cass. (u. caput eius excisum, Capit.): exc. partum mulieri, Marcell. dig.: exc. os, testiculum, Cels. – B) insbes.: 1) verschneiden, kastrieren, exc. genitalia, Sen.: virilitatem, Quint.: exc. alqm, Mart. u. ICt.: exc. se, Ov. – 2) prägn.: a) aushauen, aushöhlen = aushauend hohl machen od. durchbrechen, saxum, Cic.: montem, Suet.: latus rupis in (zu) antrum, Verg. – u. = aushauend, aushöhlend bereiten, peltam, Verg.: stagnum in petra, Col.: obeliscum, Plin.: vias inter montes, Plin.: bildl., Quint. 2, 4, 7. – b) einhauen, zertrümmern, zerstören, verwüsten (s. Bünem. Lact. 1, 18, 8. Beier u. Gernh. Cic. de off. 1, 76), α) eine Örtl.: portas, sprengen, Caes.: domos, Cic.: moenia, Flor.: murum, Hor.: urbem, Cic.: Antium, Vell.: Corinthum, Suet.: Germaniam, Vell.: agros, Vell. – β) eine Pers., vernichten, aufreiben, vertilgen, ihr den Untergang bereiten, exercitum, Vell.: gentem Teutonum, Vell.: hostem in aeternum, Tac.: Francorum vires penitus, Eumen. pan. – II) übtr.: a) tilgen, strei-
    ————
    chen, alqm numero civium, Plin. ep. 8, 18, 6. – b) ausrotten, gänzlich verbannen, mit der Wurzel vertilgen, vernichten, gänzlich zerrütten, zugrunde richten, α) eig., silvas, Vell. – β) übtr., illud tristissimum tempus ex animo, Cic.: iram animis, Sen.: vitium irae, Hor.: iram penitus, Lact.: veritatem penitus, Lact.: illud malum, Brut. in Cic. ep. ad Brut.: causas bellorum, Tac.: multorum status (Wohlstand), Tac.: bis terrores rei publicae, Vell.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > excido

  • 18 excīdō

        excīdō īdī, īsus, ere    [ex + caedo], to cut out, cut off, hew out, cut down: arbores, Cs.: excisa arbor: columnas rupibus, V.— To raze, demolish, lay waste, destroy: aedīs: Troiam, V.: Sugambros, Ta.—Fig., to drive out, extirpate, banish: tempus ex animo: vitium irae, H.: causas bellorum, Ta.
    * * *
    I
    excidere, excidi, - V
    perish; disappear; escape, fall out; be deprived of; lose control of senses
    II
    excidere, excidi, excisus V
    cut out/off/down; raze, destroy

    Latin-English dictionary > excīdō

  • 19 excido

    1.
    ex-cĭdo, cĭdi, 3, v. n. [cado], to fall out or down, to fall from (class.; esp. freq. in the trop. sense).
    I.
    Lit.
    A.
    In gen.: quod (animal) cum ex utero elapsum excidit, Cic. N. D. 2, 51, 128:

    sol excidisse mihi e mundo videtur,

    id. Att. 9, 10, 3:

    gladii de manibus exciderunt,

    id. Pis. 9 fin.; cf. id. Phil. 12, 3, 8; id. Cat. 1, 6 fin.;

    for which also: inter manus (urna),

    Prop. 4 (5), 4, 22; and:

    a digitis (ansa),

    Ov. H. 16, 252:

    Palinurus exciderat puppi,

    Verg. A. 6, 339; cf.

    arce,

    Ov. F. 5, 34:

    equis,

    Sen. Herc. Oet. 1164:

    num qui nummi exciderunt, here, tibi, quod sic terram Obtuere?

    Plaut. Bacch. 4, 4, 17; cf. id. Cist. 4, 2, 8; id. Merc. 3, 1, 44; id. Poen. 1, 2, 48:

    volvae excidunt,

    Plin. 36, 21, 39, § 151.— Poet.:

    ita vinclis Excidet aut in aquas tenues dilapsus abibit,

    will slip out of the fetters, Verg. G. 4, 410:

    in flumen (elephanti, sc. e rate),

    Liv. 21, 28 fin.:

    cum Herculis pertractanti arma sagitta excidisset in pedem,

    Plin. 25, 6, 30, § 66:

    ante pedes (lingua resecta),

    Ov. Ib. 536.—
    B.
    In partic., of a lot, to fall of come out (very rare):

    ut cujusque sors exciderat,

    Liv. 21, 42, 3;

    and hence, transf.: nominibus in urnam conjectis, citari quod primum sorte nomen excidit,

    id. 23, 3, 7.
    II.
    Trop.
    A.
    In gen., to fall out involuntarily, fall from, slip out, escape:

    verbum ex ore alicujus,

    Cic. Sull. 26; cf.:

    vox excidit ore: Venisti tandem, etc.,

    Verg. A. 6, 686:

    tantumque nefas patrio excidit ore?

    id. ib. 2, 658; cf.:

    scelus ore tuo,

    Ov. M. 7, 172:

    quod verbum tibi non excidit, ut saepe fit, fortuito,

    Cic. Phil. 10, 2 fin.; cf. Quint. 6, 3, 23; 7, 2, 52; 9, 4, 41 al.:

    libellus me imprudente et invito excidit,

    escaped me without my knowledge or desire, Cic. de Or. 1, 21; cf. id. ib. 1, 2, 5:

    vox horrenda per auras excidit,

    Verg. A. 9, 113:

    et pariter vultusque deo plectrumque colorque Excidit,

    Ov. M. 2, 602; cf. id. ib. 4, 176:

    ut quodammodo victoria e manibus excideret,

    Cic. Ep. ad Brut. 1, 10, 2:

    (versus) qui in breves excidunt,

    i. e. which close, terminate, Quint. 9, 4, 106.— Poet.: in vitium libertas excidit, qs. falls away, sinks, = delabitur, Hor. A. P. 282.—
    B.
    In partic.
    * 1.
    To dissent, differ from any one's opinion: ego ab Archilocho excido, Lucil. ap. Non. 301, 18.—
    2.
    To pass away, be lost, perish, disappear:

    neque enim verendum est, ne quid excidat aut ne quid in terram defluat,

    Cic. Lael. 16, 58:

    primo miser excidit aevo,

    Prop. 3, 7, 7 (4, 6, 7 M.):

    nec vera virtus, cum semel excidit, etc.,

    Hor. C. 3, 5, 30:

    at non ingenio quaesitum nomen ab aevo Excidet,

    Prop. 3, 2, 24 (4, 1, 64 M.):

    excidit omnis luctus,

    Ov. M. 8, 448:

    ne Tarentinae quidem arcis excidit memoria,

    Liv. 27, 3 fin.; cf. the foll.—Esp.
    b.
    To fail, faint, swoon, lose one's self:

    excidit illa metu, rupitque novissima verba,

    Ov. A. A. 1, 5, 39; cf.: ut scias quemadmodum nunquam excidam mihi, lose control of myself (through drink), Sen. de Ira, 3, 14, 1:

    quis me dolori reddit? quam bene excideram mihi!

    Sen. Hippol. 589 sq. —
    c.
    To slip out, escape from the memory:

    excidere de memoria,

    Liv. 29, 19 fin.:

    exciderat pacis mentio ex omnium animis,

    id. 34, 37; cf.

    animo,

    Verg. A. 1, 26; Ov. H. 20, 188;

    and pectore,

    id. Pont. 2, 4, 24:

    o miram memoriam, Pomponi, tuam! at mihi ista exciderant,

    Cic. Leg. 2, 18, 46; so with dat.:

    quae cogitatio, cum mihi non omnino excidisset, etc.,

    id. Fam. 5, 13, 2; id. Att. 6, 1, 7; Quint. 4, 5, 4; 10, 1, 75; Prop. 3 (4), 24, 20; 4 (5), 7, 15 et saep.; cf. with a subjectclause:

    non excidit mihi, scripsisse me, etc.,

    Quint. 2, 3, 10.— Absol.:

    quid? non haec varietas mira est, excidere proxima, vetera inhaerere? hesternorum immemores acta pueritiae recordari,

    id. 11, 2, 6; 1, 12, 6; 4, 2, 91; 4, 5, 2; cf. with inf. clause:

    si calore dicendi vitare id excidisset,

    id. 11, 3, 130; and with ut:

    excidit, ut peterem, etc.,

    i. e. I forgot to beg, Ov. M. 14, 139.—Rarely transf. to the person:

    excidens,

    who forgets, forgetful, Quint. 11, 2, 19:

    palam moneri excidentis est,

    id. 11, 3, 132.—
    3.
    (Ex) aliquā re, of persons, to be deprived of, to lose, miss, forfeit (esp. freq. since the Aug. per.;

    in Cic. not at all): ex familia,

    Plaut. Men. 4, 2, 104:

    uxore,

    to be disappointed of, Ter. And. 2, 5, 12:

    regno,

    Curt. 10, 5:

    quem si non tenuit, magnis tamen excidit ausis,

    failed in a great attempt, Ov. M. 2, 328; cf.:

    fine medicinae,

    Quint. 2, 17, 25:

    genere,

    id. 1, 5, 16: qui apud privatos judices plus petendo formula excidissent, i. e. who lost their suits (for the usual cadere formulā or [p. 677] causā;

    v. cado, II.),

    Suet. Claud. 14; Sen. Clem. 2, 3.
    2.
    ex-cīdo, īdi, īsum, 3, v. a. [caedo], to cut out or off, to hew out, to cut or hew down (class.).
    I.
    Lit.:

    lapides e terra,

    Cic. Off. 2, 3 fin.:

    omnes arbores longe lateque,

    Caes. B. C. 2, 15, 1; cf.:

    excisa enim est arbor, non evulsa,

    Cic. Att. 15, 4, 2: exciditur ilex (with percellunt magnas quercus), Enn. ap. Macr. S. 6, 2 (Ann. 194 ed. Vahl.):

    arborem e stirpe,

    Dig. 43, 27, 1:

    ericium,

    Caes. B. C. 3, 67 fin.:

    radicem,

    Plin. 17, 11, 16, § 82:

    columnas rupibus,

    Verg. A. 1, 428; cf.:

    rubos arvis,

    Quint. 9, 4, 5: linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.:

    partum mulieri,

    Dig. 11, 8, 2:

    os,

    Cels. 8, 3:

    virilitatem,

    i. e. to castrate, geld, Quint. 5, 12, 17;

    for which also, se,

    Ov. F. 4, 361; cf. Dig. 48, 8, 4 fin.:

    vias per montes,

    Plin. 36, 15, 24, § 125:

    latus rupis in antrum,

    Verg. A. 6, 42; cf.:

    vasa anaglypta in asperitatem,

    i. e. wrought with raised figures, Plin. 33, 11, 49, § 139: exciderat eum (sc. obeliscum) rex, majusque opus in devehendo statuendove multo quam in excidendo, i. e. cut out in the quarry, Plin. 36, 8, 14, § 67; absol., id. ib. § 65.—
    B.
    Transf., in gen., to raze, demolish, lay waste, destroy:

    qui domos inimicorum suorum oppugnavit, excidit, incendit,

    Cic. Sest. 44:

    Numantiam,

    id. Off. 1. 22, 76; cf.

    Trojam,

    Verg. A. 2, 637:

    urbem,

    id. ib. 12, 762:

    oppida,

    Lact. 1, 18, 8:

    Germaniam,

    Vell. 2, 123 fin.:

    agrum,

    id. 2, 115:

    exercitum,

    i. e. to cut to pieces, annihilate, id. 2, 120, 3.—
    II.
    Trop., to extirpate, remove, banish:

    aliquid ex animo,

    Cic. Prov. Cons. 18, 43; cf.:

    iram animis, Sen. de Ira, 3, 1: aliquem numero civium,

    Plin. Ep. 8, 18, 6.

    Lewis & Short latin dictionary > excido

  • 20 animus

    ī m.
    1) дух, разумное начало, мысль (ut oculus, sic a., se non videns, alia cernit C)
    2) дух, жизненное начало ( в человеке) ( animi corporisque vires L)
    animantia quaedam animum habent, quaedam tantum animam Sen — одни живые существа имеют дух, другие же только душу (т. е. только дыхание)
    4) желание, стремление, склонность, воля, намерение
    fert a. O, Sl, Su — душа влечёт, т. е. обуревает желание, страстно хочется
    5) чувство, ощущение, страсть, пылкость
    alicui animos in aliquem facere O — внушить кому-л. неприязнь к кому-л.
    aequo animo Ter etc. — равнодушно, безучастно
    exsultare animo O — ликовать, радоваться
    6) характер, натура (a. mansuetus rhH., mollis Sl, parvus H)
    7) настроение, расположение, отношение ( bono animo esse in aliquem Cs)
    8) храбрость, мужество, уверенность в себе
    magnus mihi a. est, hodiernum diem initium libertatis fore T — я крепко надеюсь на то, что нынешний день положит начало освобождению
    10) порыв, сила
    dare animos plāgae V — придавать удару новую силу, т. е. увеличивать скорость (волчка)
    11) надменность, высокомерие
    animos capere C — удовлетворить высокомерие, уважить спесь (ср. 8.)
    12) наслаждение, удовольствие
    animo obsĕqui Pl — предаваться наслаждениям (делать всё, что душе угодно)
    animi causā Pl, C etc. или animi gratiā Pl — для развлечения, для удовольствия
    omnia fert aetas, animum quoque V — годы уносят всё, вплоть до памяти
    14) мнение, суждение
    meo animo Pl, C или ut meus est a. Plпо-моему
    15) сознание, сознательное состояние ( timor abstulit animum O)
    16) лицо, личность
    17) ласк. душа (моя), душенька (mi animel Pl, Ter)

    Латинско-русский словарь > animus

См. также в других словарях:

  • excidere — index eradicate, extirpate Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 …   Law dictionary

  • échoir — [ eʃwar ] v. intr. et défectif <conjug. : il échoit (vx échet), ils échoient; il échut; il échoira (vx écherra); il échoirait; échéant, échu> • XIIe; lat. pop. °excadere, class. excidere → choir 1 ♦ Être dévolu par le sort ou par un hasard …   Encyclopédie Universelle

  • exzidieren — (operativ) entfernen; herausschneiden; ausschneiden * * * ex|zi|die|ren 〈V. tr.; hat; Med.〉 herausschneiden [<lat. excidere „ausschneiden, abhauen“] * * * ex|zi|die|ren <sw. V.; hat [lat. excidere = herausschneiden] (Med.) …   Universal-Lexikon

  • Exzision — Ex|zi|si|on 〈f. 20; Med.〉 das Herausschneiden, operative Entfernung (von Gewebe, Geschwülsten) [→ exzidieren] * * * Ex|zi|si|on, die; , en [lat. excisio = das Ausschneiden, zu: excisum, 2. Part. von: excidere, ↑ exzidieren] (Med.): das Exzidieren …   Universal-Lexikon

  • exciser — [ ɛksize ] v. tr. <conjug. : 1> • XVIe; du rad. de excision ♦ Enlever par excision. Exciser une tumeur. Spécialt Pratiquer l excision du clitoris sur (une fille, une femme). P. p. adj. Fillettes africaines excisées. ● exciser verbe… …   Encyclopédie Universelle

  • excision — [ ɛksizjɔ̃ ] n. f. • 1340; lat. excisio, de excidere « couper » 1 ♦ Ablation, au moyen d un instrument tranchant (d un fragment peu volumineux d organe ou de tissu). ⇒ incision; ectomie; exérèse, extirpation. Excision d un cor. Excision des… …   Encyclopédie Universelle

  • Excide — Ex*cide , v. t. [L. excidere, excisum; ex out + caedere to cut. See {Concise}, and cf. {Excise} to cut off.] To cut off. [R.] [1913 Webster] …   The Collaborative International Dictionary of English

  • Excise — Ex*cise , n. [Apparently fr. L. excisum cut off, fr. excidere to cut out or off; ex out, off + caedere to cut; or, as the word was formerly written accise, fr. F. accise, LL. accisia, as if fr. L. accidere, accisum, to cut into; ad + caedere to… …   The Collaborative International Dictionary of English

  • excision — noun Etymology: Middle French, from Latin excision , excisio, from excidere Date: 1541 the act or procedure of removing by or as if by cutting out; especially surgical removal or resection • excisional adjective …   New Collegiate Dictionary

  • excise — I. noun Etymology: obsolete Dutch excijs (now accijns), from Middle Dutch, probably modification of Old French assise session, assessment more at assize Date: 15th century 1. an internal tax levied on the manufacture, sale, or consumption of a… …   New Collegiate Dictionary

  • Excision — Als Exzision (lat. excidere: (her)aushauen, schneiden, abhauen) wird in der Medizin das chirurgische Entfernen von Gewebe aus dem Körper bezeichnet. Das entsprechende Verb lautet exzidieren. Hierbei wird im Unterschied zur Inzision das betroffene …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»