-
41 falsatura
-
42 interasse
"distance between centers;Achsabrückung;espaçamento entre eixos"* * ** * *[inte'rasse]sostantivo maschile aut. wheelbase* * *interasse/inte'rasse/sostantivo m.aut. wheelbase. -
43 a
I. a, A s.f./m.inv. ( lettera dell'alfabeto) a m.inv., A m.inv.: due a deux a; una a maiuscola un A majuscule, ( infant) un grand A; una a minuscola un a minuscule, ( infant) un petit a; ( Tel) a come Ancona a comme Anatole. II. a prep. ( devant un mot commençant par une voyelle la préposition a devient souvent ad; elle se contracte avec l'article défini en al [a + il], allo [a + lo], all' [a + l'], alla [a + la], ai [a + i], agli [a + gli], alle [a + le]) 1. ( complemento di termine) à: scrivere a un amico écrire à un ami. 2. (stato in luogo, moto a luogo) à: essere alla stazione être à la gare; andare alla stazione aller à la gare; abita al numero dieci di via Veneto il habite au dix de la rue Veneto, il habite rue Veneto numéro dix; andare al mare aller à la mer; vivere a Roma vivre à Rome; andare a Napoli aller à Naples; da Roma a Milano de Rome à Milan. 3. (stato in luogo, moto a luogo: vicino a) à, près de: ero alla finestra j'étais à la fenêtre. 4. (distanza: rif. a luogo) à: a dieci metri di distanza à une distance de dix mètres, distant de dix mètres; a cinque chilometri da Roma à cinq kilomètres de Rome. 5. ( tempo) à: al tempo di Napoleone à l'époque de Napoléon; al mio arrivo à mon arrivée. 6. (tempo: rif. a mesi) en: a maggio en mai. 7. (tempo: rif. a festività) à: a Natale à Noël. 8. (tempo: dopo) après: a tre mesi dal suo arrivo trois mois après son arrivée. 9. (tempo: prima) à, avant: a tre mesi dagli esami non avevo ancora cominciato a studiare à trois mois des examens je n'avais pas encore commencé à étudier. 10. (tempo: fra) dans: tornerà a giorni il reviendra dans quelques jours. 11. ( indicazione dell'ora) à: a che ora? - alle cinque à quelle heure? - à cinq heures; dalle quattro alle otto de quatre heures à huit heures. 12. ( età) à, à l'âge de: a vent'anni si sposò il s'est marié à vingt ans, il s'est marié à l'âge de vingt ans. 13. (fine, scopo) dans: a questo scopo dans ce but. 14. (vantaggio, svantaggio) pour: essere utile alla salute être bon pour la santé; ciò è sfavorevole a noi cela est défavorable pour nous, cela ne nous est pas favorable. 15. (mezzo, strumento) à: cucito a mano cousu à la main, cousu main; scrivere a matita écrire au crayon. 16. (modo, maniera) à: correre a cento all'ora courir à cent à l'heure; a voce bassa à voix basse, tout bas; a braccia levate les bras levés; alla moda à la mode; vestire alla francese s'habiller à la française. 17. ( prezzo) à, pour: a che prezzo? à quel prix?; me l'ha ceduto a pochi euro il me l'a laissé pour quelques euros. 18. ( con valore distributivo) à, par: vendere a dozzine vendre par douzaines, vendre à la douzaine; marciare a due a due marcher deux par deux; a goccia a goccia goutte à goutte; due volte al giorno deux fois par jour. 19. ( predicativo) comme, spesso non si traduce: prendere qcu. a testimone prendre qqn comme témoin; lo elessero a giudice ils l'ont nommé juge. 20. (circostanza, causa) à: a quelle parole pianse à ces mots il pleura; a prima vista à première vue. 21. ( pena) à: condannare a morte condamner à mort. 22. ( limitazione) à: riconoscere qcu. alla voce reconnaître qqn à sa voix. 23. ( seguito dall'infinito) à, non si traduce dopo i verbi di movimento: comincia a piovere il commence à pleuvoir; venite a vedere! venez voir! 24. (seguito dall'infinito: con significato finale) à, pour: si sporse a guardare il se mit à regarder, il s'arrêta pour regarder. 25. (seguito dall'infinito: con significato condizionale) si, à: a fare così non riuscirai mai si tu fais comme cela tu n'y arriveras jamais; a dire il vero à dire vrai, à vrai dire. 26. ( seguito da un infinito sostantivato con l'articolo determinativo) à: all'entrare à son entrée, quand il est entré. 27. ( Mat) à: nove alla quarta neuf à la puissance quatre, neuf exposant quatre. III. a 1. ara a (are). 2. ( Fis) accelerazione a (accélération). -
44 abbraccio
abbraccio s.m. étreinte f., embrassade f., ( lett) embrassement; ( in situazioni formali) accolade f.: dare un abbraccio a qcu. prendre qqn dans ses bras; stringere in un abbraccio serrer dans ses bras, serrer entre ses bras. -
45 abisso
abisso s.m. 1. ( del mare) abysse. 2. ( fig) ( rovina) abîme, gouffre: essere sull'orlo dell'abisso être au bord de l'abîme, être au bord du gouffre. 3. ( fig) ( distanza grandissima) abîme, gouffre, monde: tra i due fratelli c'è un abisso entre les deux frères, il y a un abîme; un gouffre sépare les deux frères; un monde sépare les deux frères. 4. ( fig) ( quantità immensa) abîme: un abisso di ignoranza un abîme d'ignorance. 5. al pl. ( lett) ( inferno) abîmes de l'enfer: le potenze degli abissi les puissances infernales. -
46 affiatamento
affiatamento s.m. 1. ( intesa) entente f., accord, harmonie f.: tra i due esisteva un perfetto affiatamento il existait entre eux une entente parfaite. 2. ( coesione) cohésion f. 3. ( Sport) esprit d'équipe, collaboration f.: c'è poco affiatamento tra i compagni della nostra squadra nos joueurs ne font pas preuve d'esprit d'équipe. 4. ( Mus) ensemble. -
47 aleggiare
aleggiare v.intr. ( aléggio, aléggi; aus. avere) 1. (lett,fig) souffler légèrement: la brezza aleggiava tra le foglie la brise soufflait légèrement entre les feuilles. 2. (rif. a profumo e sim.) flotter. 3. ( fig) ( essere nell'aria) y avoir dans l'air, flotter dans l'air: nella stanza aleggiava un clima di mistero dans la pièce régnait un climat mystérieux. 4. (lett,rar) ( muovere le ali) battre des ailes. -
48 alitare
alitare v.intr. ( àlito; aus. avere) 1. ( respirare) respirer. 2. ( lett) ( soffiare leggermente) souffler légèrement: il vento alitava fra le foglie le vent soufflait légèrement entre les feuilles. -
49 analogia
analogia s.f. 1. analogie, parenté: avere delle analogie con qcs. présenter une analogie avec qqch.; c'è un'analogia tra le due storie il y a une parenté entre les deux histoires. 2. (Biol,Ling,Fis,Filos) analogie. -
50 appena
appena I. avv. 1. ( a stento) à peine: riuscivo appena a muovermi je pouvais à peine bouger, c'est à peine si je pouvais bouger. 2. (poco, molto brevemente) à peine: mosse appena le labbra il remua à peine les lèvres. 3. (rif. a tempo: da poco) si traduce con venir de + inf. del verbo, à peine, juste: li avevo appena informati che... je venais de les informer que...; era appena arrivato il venait d'arriver; questo libro è appena uscito ce livre vient juste de sortir, ce livre est à peine sorti. 4. ( soltanto) à peine, seulement: sono appena le sette il est à peine sept heures, il n'est que sept heures, il est seulement sept heures. 5. ( non più di) à peine: ho speso appena quattro euro j'ai dépensé à peine quatre euros. 6. ( non più tardi di) à peine, encore, pas plus tard que: appena due ore fa il y a à peine deux heures; l'ho incontrato appena ieri je l'ai vu hier encore, je l'ai vu pas plus tard qu'hier. II. congz. ( subito dopo che) juste, à peine, dès que: ero appena entrato quando squillò il telefono je venais juste d'entrer quand le téléphone sonna, je venais d'entrer quand le téléphone sonna, j'étais à peine entré que le téléphone sonna; appena saprò qcs. ti scriverò dès que je saurai qqch., je t'écrirai. -
51 arma
arma s.f. (pl. àrmi) 1. (Arm,Mil) arme: prendere le armi prendre les armes. 2. ( Mil) ( corpo) arme, armée: in che arma sei stato? quelle armée as-tu fait? 3. ( fig) ( mezzo) arme: quella lettera è un'arma pericolosa nelle sue mani cette lettre est une arme dangereuse entre ses mains. 4. ( Arald) (arme, stemma) armes pl. 5. al pl. ( servizio militare) drapeaux m.pl., armes. -
52 armonia
armonia s.f. 1. harmonie: l'armonia dei versi l'harmonie des vers; vivere in perfetta armonia con qcu. vivre en parfaite harmonie avec qqn; tra noi regna l'armonia il y a une bonne entente entre nous. 2. ( Mus) harmonie: studiare armonia étudier l'harmonie; le leggi dell'armonia les lois de l'harmonie; trattato di armonia traité d'harmonie. -
53 attenzione
attenzione I. s.f. 1. attention: questo lavoro richiede attenzione costante ce travail demande une attention constante. 2. ( cura) soin m. 3. ( delicatezza) délicatesse, précaution. 4. spec. al pl. ( premure) attention, égard m.: essere pieno di attenzioni per qcu. être plein d'égards envers qqn, être plein d'attentions pour qqn; mostrare scarsa attenzione per qcs. montrer peu d'attention à qqch.; una persona piena di attenzioni une personne pleine d'attentions. II. intz. 1. ( per richiamare l'interesse) attention!: attenzione, è in arrivo il treno per Milano! votre attention s'il vous plaît: le train à destination de Milan entre en gare! 2. ( per segnalare un pericolo) attention!, gare!: attenzione alle eliche! attention aux hélices!, gare aux hélices! -
54 attrito
attrito s.m. 1. ( Fis) frottement, friction f. 2. ( fig) ( dissidio) friction f., désaccord: ci sono stati molti attriti tra loro il y a eu de grosses frictions entre eux. -
55 avvertire
avvertire v.tr. ( avvèrto) 1. ( avvisare) prévenir, avertir, aviser: avvertimi prima di andartene préviens-moi avant de t'en aller; avvertire qcu. telegraficamente prévenir qqn par télégramme, aviser qqn par télégramme; non sono stato avvertito in tempo on ne m'a pas prévenu à temps; arriva sempre senza avvertire il arrive toujours sans prévenir; ho pensato bene di avvertirti j'ai trouvé bon de te prévenir. 2. ( dare l'allarme) prévenir, alerter: avvertire la polizia prévenir la police, alerter la police avvertire la popolazione del pericolo prévenir la population du danger, alerter la population du danger. 3. ( mettere in guardia) prévenir, avertir, mettre en garde: ti avverto: questa volta non scherzo! je te previens: cette fois je ne plaisante pas!; ti avverto: se ti prendo a fumare sono guai! gare à toi si je t'attrappe en train de fumer!; ora sei avvertito te voilà prévenu. 4. ( mettere al corrente) prévenir, avertir, mettre au courant: siete stati avvertiti? est-ce qu'on vous a prévenus?, est-ce qu'on vous a avertis?; nessuno mi ha avvertito dei cambiamenti personne ne m'a mis au courant des changements. 5. (sentire, provare: un dolore fisico) ressentir: avvertì un forte dolore alla spalla il ressentit une vive douleur à l'épaule. 6. ( percepire) percevoir: avvertire un rumore percevoir un bruit: avvertire una certa tensione nell'aria percevoir une certaine nervosité ambiante. 7. ( accorgersi) remarquer, s'apercevoir de: ho avvertito subito l'odore del gas j'ai tout de suite remarqué l'odeur de gaz. 8. ( cogliere) saisir: avvertire la differenza tra due cose saisir la différence entre deux choses. 9. ( rendersi conto di) se rendre compte de: avvertire l'importanza di un avvenimento se rendre compte de l'importance d'un événement. -
56 baratro
baratro s.m. 1. ( abisso) abîme, gouffre. 2. ( fig) ( disastro) gouffre: essere sull'orlo del baratro être au bord du gouffre. 3. ( fig) ( grande differenza) monde, abîme: tra le nostre idee c'è un baratro il y a un monde entre nos idées. -
57 burattino
burattino s.m. 1. marionnette f. 2. ( fig) ( persona manovrabile) marionnette f., pantin: quell'uomo è un burattino in mano dei suoi superiori cet homme est un pantin entre les mains de ses supérieurs. -
58 certo
certo I. agg. 1. ( sicuro) certain, sûr: essere certo di qcs. être certain de qqch., être sûr de qqch.; sono certo che arriverà je suis sûr qu'il va arriver. 2. ( indubbio) certain, sûr: guarigione certa guérison certaine; prova certa preuve irréfutable. 3. ( di cui non si può dubitare) sûr: l'ho saputo da testimone certo je le tiens de source sûre. 4. (alcuno, qualche) certain: c'è una certa somiglianza tra loro due il y a une certaine ressemblance entre eux; sono andato da certi amici je suis allé chez des amis. 5. ( alquanto) certain: dopo un certo tempo au bout d'un certain temps. 6. ( tale) certain: un certo signor Rossi un certain monsieur Rossi. 7. ( spreg) ( di quel genere) certain, tel, pareil: c'era certa gente! il y avait de ces gens!; non devi usare certe espressioni tu ne dois pas employer de telles expressions. II. avv. 1. (sicuramente, indubbiamente) certainement: verrò certo per Pasqua je viendrai certainement à Pâques. 2. ( rafforzativo) certainement, bien sûr: no, certo certainement pas, bien sûr que non. 3. ( si capisce) bien sûr, bien entendu, évidemment, naturellement: sì, certo oui, bien entendu; verrai? - certo! tu viendras? - naturellement! 4. ( con senso di concessione di permesso) certainement, bien sûr. III. s.m. ( ciò che è certo) certitude f.: il certo è che non ti ho visto ce qui est sûr, c'est que je ne t'ai pas vu. -
59 ci
I. ci I. pron.pers. ( change en ce devant les pronoms personnels atones lo, la, le, li, ne, ci; ci est utilisé de manière enclitique avec les infinitifs, les participes, les gérondifs, les impératifs et ecco) 1. (noi: complemento oggetto) nous: il portinaio ci vede le concierge nous voit; ci hai chiamato? est-ce que tu nous as appelé? 2. (a noi: complemento di termine) nous: non ci hanno detto nulla il ne nous a rien dit; non vuoi raccontarci come è andata la faccenda? veux-tu bien nous raconter comment s'est terminée cette affaire?; ce lo ha scritto il nous l'a écrit. 3. (a noi: complemento di termine con valore di possesso) notre: ci ha preso i soldi il a pris notre argent. 4. ( riflessivo) nous: ci laviamo nous nous lavons. 5. ( reciproco) nous: ci vogliamo bene nous nous aimons. 6. ( particella impersonale abbinata a si) non si traduce: ci si annoia on s'ennuie; tra amici ci si aiuta on s'aide entre amis. II. pron.dimostr. 1. (rif. a cosa: di questo, a questo, su questo, da questo, in questo, con questo e sim.) y, talvolta non si traduce: non ci penso je n'y pense pas; non ci badare n'y fais pas attention, ne fais pas attention; non ci capisco nulla je n'y comprends rien; ora che ci penso maintenant que j'y pense; io ci rimetto j'y perds; posso contarci? je peux compter dessus?; quanto conti di guadagnarci? combien penses-tu y gagner? 2. ( colloq) (rif. a persona: con lui, con lei, con loro) avec lui, ensemble: ci ho fatto un viaggio insieme ( con loro) j'ai fait un voyage avec eux, nous avons fait un voyage ensemble; ci ho parlato a lungo ( con lei) je lui ai longuement parlé. III. avv. 1. ( in un certo luogo) y: ricordo bene l'albergo perché ci sono restato parecchi giorni je me souviens bien de l'hôtel parce que j'y suis resté plusieurs jours; non ci vado da molti anni je n'y suis plus allé depuis plusieurs années; vacci subito! vas-y tout de suite!; sto bene a Milano e ci resterò je suis bien à Milan et je compte y rester; ci siamo finalmente nous y voilà enfin, finalement nous y voilà; ci sono passato spesso j'y suis souvent passé; ci andrò domani j'irai demain. 2. ( per un certo luogo) par là, y: ci passiamo tutti i giorni nous passons par là tous les jours, nous y passons tous les jours. 3. ( pleonastico) y, spesso non si traduce: in questa casa non ci abita nessuno personne n'habite dans cette maison; dans cette maison, personne n'y habite; non ci sente bene il n'entend pas bien. II. ci s.f./m.inv. c m.inv., C m.inv. -
60 ciascuno
ciascuno I. agg. (devant un nom masculin singulier commençant par une voyelle ou par une consonne ou un groupe consonnantique autre que s + consonne, z, gn, ps, x, ciascuno est élidé et devient ciascun; devant un nom féminin commençant par une voyelle, il devient ciascun') 1. ( ogni) chaque: a ciascun visitatore fu offerto un piccolo ricordo chaque visiteur reçut un petit souvenir en cadeau; ciascun nostro desiderio chacun de nos désirs. 2. ( distributivo) chaque: ciascun bambino declamò una poesia chaque enfant récita un poème. II. pron.indef. (f. -a) 1. (ogni persona, tutti) chacun: a ciascuno il suo mestiere à chacun son métier; ciascuno di noi lo conosce chacun d'entre nous le connaît; ciascuno riceverà la sua parte chacun recevra sa part. 2. ( distributivo) chacun: pagammo due euro ciascuno nous avons payé deux euros chacun; hanno ricevuto un libro ciascuno ils ont reçu un livre chacun; entrarono tre studenti, ciascuno con una cartella sotto il braccio trois étudiants entrèrent, chacun tenant un cartable sous le bras.
См. также в других словарях:
entre — [ ɑ̃tr ] prép. • XIIe; lat. inter → inter I ♦ 1 ♦ Dans l espace qui sépare (des choses, des personnes). Les Pyrénées s étendent entre la France et l Espagne. « le pays d entre Sambre et Meuse » (Racine). Herbe qui pousse entre les pierres.… … Encyclopédie Universelle
entre- — ♦ Élément, du lat. inter. 1 ♦ Servant à former des noms désignant l intervalle, la partie située entre deux choses (⇒ inter ; entracte, entrefilet), désignant une action mutuelle (entraide, entrevue). 2 ♦ Servant à former des verbes indiquant une … Encyclopédie Universelle
entre — ENTRE. Préposition de lieu. Au milieu, ou à peu près au milieu. Il étoit assis entre nous deux. Il s est venu mettre entre ces deux hommes qui se battoient. Étampes est entre Paris et Orléans. Entre les deux mers. Entre les deux rives. Ce… … Dictionnaire de l'Académie Française 1798
entre — preposición 1. En medio de, indica la situación de algo o de alguien con respecto a otras dos personas o cosas que tiene a ambos lados: El azucarero está entre la sal y el aceite. 2. Indica situación o localización sin que sea con respecto a… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
entre — ENTRE. prep. Parmy. Il a esté trouvé entre les morts. entre toutes les merveilles de la nature. choisi entre tous les autres. Il signifie aussi, Au milieu, ou à peu prés au milieu. Il estoit assis entre nous deux. entre ces deux extremitez. il s… … Dictionnaire de l'Académie française
entre — 1. Preposición. Cuando denota situación dentro del espacio real o figurado delimitado por las personas o cosas designadas, va seguida de un sustantivo en plural o de dos sustantivos unidos por la conjunción y: Se sentó entre sus hermanos mayores; … Diccionario panhispánico de dudas
entre-nœud — [ ɑ̃trənø ] n. m. • 1797; « articulation » 1487; de entre et nœud ♦ Bot., agric. Partie de la tige comprise entre deux nœuds. Des entre nœuds. ● entre nœud, entre nœuds nom masculin Espace compris entre deux nœuds de la tige d un végétal. ⇒ENTRE… … Encyclopédie Universelle
entre — Entre, penac. Tantost est verbe en la premiere personne, Intro. comme, J entre en l Eglise, Intro in aedem sacram. Tantost est preposition, et vient de cette cy latine; Inter. Comme, Entre toy et moy y a parenté, Inter te et me intercedit… … Thresor de la langue françoyse
entre — (Del lat. inter). 1. prep. Denota la situación o estado en medio de dos o más cosas. 2. Dentro de, en lo interior. Tal pensaba yo entre mí. 3. Denota estado intermedio. Entre dulce y agrio. 4. Como uno de. Le cuento entre mis amigos … Diccionario de la lengua española
entre — prép. entre ; parmi. Entre ieu : en moi même. Entre que, tre que : dès que ; aussitôt que … Diccionari Personau e Evolutiu
entré — entré, ée (an tré, trée) part. passé d entrer. Qui est allé dans. À peine entré dans la maison. Fig. Jeune homme à peine entré dans la vie … Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré