Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

cadente

  • 81 stella

    stélla f 1) звезда stella polare — Полярная звезда stella del pastore pop — пастушеская звезда, Венера stella errante [cadente] — блуждающая [падающая] звезда stella filante а) падающая звезда б) серпантин stella mattutina — утренняя звезда stelle nane — карликовые звёзды stelle giganti — звёзды-гиганты stella di prima [seconda, ecc] grandezza — звезда первой [второй и́ т. д.] величины stella caudata комета la stella (del dì) poet — (дневное) светило pioggia di stelle — звёздный дождь andare via colle stelle e tornare colla luna fig рано уходить <вставать> и поздно возвращаться portare alle stelle fig превозносить до небес andare alle stelle fig возрасти <увеличиться> до предела salire alle stelle fig fam подскочить до небес, страшно подорожать dalle stelle alle stalle iron — ~ из князей да в грязь speriamo in una stella migliore fam — будем надеяться на лучшее 2) звезда ( предмет в форме звезды) stella marina zool — морская звезда stella alpina bot эдельвейс 3) fig звезда, знаменитость una stella del (teatro di) varietà — звезда эстрады stella nascente — восходящая звезда 4) pl poet очи, звёзды глаз 5) звёздочка, белое пятно ( на лбу у животного) 6) mat звёздчатый многоугольник
    ¤ vedere (tutte) le stelle del firmamento — ~ света белого не взвидеть far vedere quante stelle ci sono in cielo — ~ показать где раки зимуют dormire sotto le stelle спать под открытым небом

    Большой итальяно-русский словарь > stella

  • 82 cado

    cado, cecidī, cāsūrus, ere (altind. çad-, Perf. çaçáda, Fut. çatsyanti, »abfallen, ausfallen«), fallen, sinken, zuw. auch sich senken, I) im allg.: A) eig.: a) v. lebl. Subjj., absol.: quare calix, si cecidit, frangitur; spongia, si cecidit, non frangitur, Sen.: bis patriae cecidere manus, Verg.: articulus ad numerum cadens, der nach dem Takte sich senkende Finger, Cic. – a mento cadit manus, Ov.: arma alci cadunt de manibus, Cic. (u. arma de manibus alcis delapsa cadunt, Cic.): cadere ex muro, Liv.: ex arbore, Plin.: e celsiore scopulo, von einer steilen Höhe herabstürzen (bildl.), Amm.: de tertio cenaculo deorsum, ulg.: tum arbores in te cadent, Plaut.: caelo u. de caelo (v. Meteorsteinen), Liv.: sinu, Ov. – in terram, Cic., od. ad terram, Quint.: in sinum, Ov.: in alqm, Plaut.: supra caput alcis, Lucr. – in Euboico litore saxea pila cadit, Verg. – deorsum, Plaut.: gravatim, Lucr. So nun bes.: α) v. Geschossen, fallen, cadunt tela retusa, Ov.: in hostem, Curt.: in humum, Curt. – frustra, Sen.: ut tela in vanum cadant, Sen.: levius, auffallen, Caes. – so auch v. Blitzen, cadentia (einschlagende) fulmina, Curt.: quaecumque cadent, in te fulmina missa putes, Ov.: caelo cadunt fulmina, Petr.: fulmina paucorum periculo cadunt, omnium metu, Sen. – β) v. Würfel u. Wurf, fallen, ut (talus) cadat rectus, Cic. Tusc. 3, 54: u. (im Bilde) iudice fortunā cadat alea, Petr. poët. 122. v. 174; vgl. auch Ter. adelph. 741. – u. v. Lose, im Bilde, Liv. 2, 12, 16. – γ) v. Segeln, eingezogen werden, vela cadunt, Verg. Aen. 3, 207. Ov. fast. 3, 585. Gloss. IV, 468, 28. u. (bildl. = der Zorn legt sich) Ov. art. am. 1, 373. – δ) v. Gewändern, pallium interdum cadit, ut candidos nudet umeros, Hieron. ep. 117, 7 extr. – ε) v. Flüssigkeiten (v. Regen, Schnee, Tau, Wassertropfen, Wellen, Gewässern, Tränen usw.), fallen, sich ergießen, cadere imbres, Lucr.: imbres cadentes, Mela: nix cadens, Lucr.: cadentes assidue nives, Mela: ad cenam non ibo, si nives cadent, Sen. (vgl. nix): guttae cadentes, Cic.: ros cadit, Plaut., rores cadunt, Plin.: lacrimae tam iuste cadentes, Sen.: ha lacrimae per elisionem cadunt nolentibus nobis, Sen.: sine fine cadentes aquae (Regengüsse), Sen.: haemorrhoides cadere cogit, Scribon.: e capillis ros cadit, Ov.: cadunt toto de corpore guttae, Ov.: u. (im Bilde) Graeco fonte cadent (verba), Hor.: ut (Athos) aestimetur altior, quam unde imbres cadunt, Solin. – in ora, per genas (von Tränen), Ov.: in petram (v. einer Quelle), Curt.: in sinum maris (v. einem Flusse), Liv.: u. so in mare (v. einem Sumpfe), Curt.: in Maeandrum (v. einem Flusse), Liv.: ex India in Hyrcaniam (v. Meere), Curt. – silanus iuxta cadens (plätschernder), Cels. – ζ) v. Schatten, fallen, altis de montibus, Verg.: umbra modo brevior modo longior hāc vel illā cadit, Sen.: arboris antiquae quā levis umbra cadit, Tibull.: in ea India umbrae in meridiem cadunt, Plin.: ne umbrae in corpora cadant (auf einem Gemälde), Quint.: longius cadentes umbrae, die sich verlängernden (der Menschen), Flor. – η) v. dem, was auf natürlichem Wege von selbst od. künstlich sich trennt, sich loslöst u. abfällt, fallen, ab-, ausfallen, ausgehen, priora (medicamenta) fasciā deliganda sunt, ne per somnum cadant, Cels. – an od. von Bäumen od. Pflanzen, folia nunc cadunt, Plaut.: arbori od. ex arbore folia cadunt, Plin.: u. casuri flosculi, Quint.: motis poma cadunt ramis, Ov.: u. folia de arboribus cadunt, Mythogr. Lat. – am od. vom tier. Körper, donec crustae cadant, Cels.: vitiosi ungues cadunt, Cels.: cadunt capilli, Petr.: cadit pilus quadrupedibus, Plin.: a fronte (am Vorderhaupt) cadunt pili, Vulg.: tondenti barba cadit, Verg.: cadit dens, Cels.: dentes cadunt, Plaut. u. Plin.: cadunt alci dentes, Sen. – θ) v. der Sonne u.a. Gestirnen, v. Tage, v. Jahreszeiten, sinken, sich neigen, untergehen (Ggstz. oriri), in densam umbram, Curt., od. in mare, Flor. (v. der Sonne): in Oceanum (v. Gestirnen), Prop.: Delia (Mond) exoriens simul atque cadens, Manil. – infra caelum et sidera nox cadit, die Nacht erhebt sich nicht bis zum Himmel u. bis zu den Sternen, Tac.: quā (wo) tristis Orion cadit, Hor. – hiems cecidit (ist dahin), referent illam sui menses, Sen. ep. 36, 11. – dah. sol cadens, poet. = Abend, Westen, iuxta solem cadentem, Verg. Aen. 4, 480: soli subiecta cadenti arva, Avien. descr. orb. 273. – ι) v. Winden, Stürmen, Orkanen, sich legen (Ggstz. surgere; vgl. Drak. Liv. 26, 39, 8 u. 29, 27, 10), ventus premente nebulā cecidit, Liv.: ubi primum aquilones (ii namque per aliquot dies tenuerunt) cecidere, Liv.: cadente iam euro, Liv.: sic cunctus cecidit pelagi fragor, Verg. – κ) v. Worten usw., dem Munde entfallen, sic iterat voces et verba cadentia tollit, Hor.: haec aliis male dicta cadant, Tibull.: neu tibi pro vano verba benigna cadant, Prop.: haud irritae cecidere minae, Liv. – λ) (als gramm. u. rhet. t. t.) v. Wort- u. Tonfall, abfallen, verlaufen, enden, quod verba melius in syllabas longiores cadunt, Cic.: quā (litterā m) nullum Graecum verbum cadit, Quint.: quae cadunt similiter, gleiche Abfälle (ὁμοιόπτωτα; dagegen quae similiter desinunt, gleiche Ausgänge [wie unsere Reime], ὁμοιοτέλευτα), Cic. de or. 3, 206: similiter cadens (Gleichheit des Falles) exornatio appellatur, cum etc., Cornif. rhet. 4, 28: ultima syllaba in gravem cadit, Quint. – cadere numerose, aptissime, Cic.: numerus opportune cadens, Quint.

    b) v. leb. Wesen, α) übh.: ubi circumvortor (mich im Tanze herumdrehe), cado, Plaut.: et labaris oportet et arietes et cadas, Sen.: cecidit coxamque fregit, Plin. ep.: sanis pedibus suis cecidit, pedem fregit, Augustin.: fratrem suum pugno ictum a Kaesone cecidisse, Liv.: si prolapsus cecidisset, Liv.: cadere solere u. saepius cadere (v. Fallsüchtigen), Cels. u. Plin. Val.: u. (im Bilde) magnus orator minime in lubrico versabitur, et si semel constiterit, numquam cadet, Cic.: u. (im Bilde), securus cadat an recto stet fabula talo, Hor. – ab alto (v. Vögeln), Plin.: de equo, Plaut. u. Cic.: de sella, Augustin. – alci ad pedes, Eutr.: in terram, in die Erde sinken (v. Körper), Cic.: alte in terram, Varr. fr.: in pedes alcis, Sen. rhet.: in patrios pedes, Ov.: in vulnus, Liv.: in vultus, Ov.: in transtra, sich ganz auf die Ruderbänke niederbeugen (= mit voller Kraft rudern), Lucan.: alci ad pedes, Eutr. 4, 7. Augustin. serm. 143, 4: alcis ad pedes, Vulg. Luc. 8, 41 u. Ioann. 11, 32: super collum alcis (jmdm. um den Hals), Vulg. Luc. 15, 20. – praecipitem, Verg.: pronum, Ov.: supinum, Suet.: honestius, Suet. – β) vom Weibe = sich einem Manne hingeben (Ggstz. demitti), Plaut. Pers. 656. Tibull. 4, 10, 2. Sen. contr. 1, 3, 7. – γ) v. Neugeborenen, de matre cadens, Stat. Theb. 1, 60: matre cadens, Val. Flacc. 1, 355. – u. v. der Sitte, Neugeborene vor die Füße des Vaters zu legen, tellure cadens, Stat. silv. 1, 2, 209 u. 5, 5, 69.

    B) übtr.: a) wohin fallen = kommen, geraten, α) übh.: abrupte in narrationem, in die E. wie mit der Tür ins Haus fallen (v. Redner), Quint. 4, 1, 79. – β) in od. auf eine Zeit fallen, in ihr eintreten, in id saeculum Romuli cecidit aetas, Cic.: considera, ne in alienissimum tempus cadat adventus tuus, Cic. – bes. v. Zahlungen, fällig werden, einkommen, in eam diem cadere nummos, qui a Quinto debentur, Cic.: sed ei ex praediis, ut cadet, ita solvetur, Cic. – γ) in die Sinne od. geistige Anschauung fallen, kommen, ihr anheimfallen, unterworfen werden, sub sensum aliquem, Cic.: sub sensum cernendi, Cic.: sub oculos, sub aspectum, in conspectum, Cic.: sub aspectum et tactum, Cic.: sub aurium mensuram aliquam, Cic.: sub iudicium sapientis et delectum, Cic.: sub intellegentiam, Cic.: in deliberationem, in nostram intellegentiam, Cic.: ne in cogitationem quidem, nicht einmal gedacht werden können, Cic. – δ) in eine gewisse Klasse usw. fallen, ihr zufallen, anheimfallen, zu ihr gehören, in idem genus orationis, Cic.: u. sub eandem rationem, Cic.: in unam quaestionem (v. mehreren), Quint.: sub nullam regulam cadere posse, unter keine Regel gebracht werden können, Sen.: ultra medicinae professionem, Scrib. – ε) in einen Zustand, in ein Verhältnis fallen, verfallen, geraten, ihm anheimfallen, von Pers., in morbum, Cic.: in unius potestatem, Cic.: sub populi Romani imperium ditionemque, Cic.: in offensionem alcis, Cic.: in suspicionem alcis, Nep.: u. in aliquam vituperationem, Cic.: in peccatum, der S. verfallen, Augustin. in psalm. 65, 13. – ζ) an jmd. fallen, jmdm. zufallen, anheimfallen = zuteil werden, m. Ang. an wen? durch ad m. Akk., regnum praeceps ad servitia (die Sklaven) cadit, Liv.: ad regna alcis, Lucr. – u. durch Dat., quibus ad portas cecidit custodia sorti (Abl.), Verg. – η) auf jmd. fallen, d.i. jmd. treffen, auf jmd. od. etw. Anwendung finden, auf od. für jmd. od. etw. passen, jmdm. beigelegt-, zugemutet werden können, mit etw. stimmen, non cadit in hos mores, non in hunc hominem ista suspicio, Cic.: hoc verbum, hoc nomen cadit in alqm, Cic.: non cadit in te superbia, Curt.: cadit ergo in bonum virum mentiri emolumenti sui causā, criminari etc.? Cic.: cadit igitur in eundem et misereri et invidere, Cic.: in consuetudinem nostram non caderet, es würde mit unserem Sprachgebrauche nicht übereinstimmen, Cic.

    b) seinem Verlaufe od. Erfolge nach fallen = eintreten, sich ereignen, sich zutragen, so u. so ausfallen, ablaufen, von Ereignissen, Versprechen u. dgl., quae tum maxime acciderant, casura praemonens, Liv.: si quid adversi casurum foret, Liv.: quid, si hostem habuissemus, casurum fuisset, Liv.: vota cadunt, treten ein, d.i. gehen in Erfüllung, Tibull. 2, 2, 17 (versch. von omnia ingrato litore vota cadunt, im Bilde = bleiben unerfüllt, Prop. 1, 17, 4). – c. fortuito, Cic.: c. feliciter, Sen. rhet.: c. male, Caes.: hoc adhuc percommode cadit, quod (daß usw.), Cic.: quod melius caderet nihil vidi, Cic.: res cecidit praeter opinionem, Nep., od. aliter ac putaram, Cic.: cecidit ut volumus et optamus (ganz erwünscht), Cic.: commodius cadere non potuit, Cic.: durius et contra praedicta cadentibus rebus, Suet. – si non omnia caderent secunda, Caes.: ut irrita promissa eius caderent, Liv. – res quocunque cadent etc., Verg.: leviter curare videtur, quo promissa cadant, Hor.: etsi verebar, quorsum id casurum esset, Cic.: aliorsum vota ceciderunt, Flor. – ni misericordia in perniciem casura esset, Cic.: cadere ad od. in irritum, fehlschlagen, vereitelt werden, fruchtlos bleiben (v. Hoffnung usw.), Liv. u. Tac.: so auch in cassum, Plaut. u. Lucr., u. frustra, Tac. – m. Ang. wem? etw. eintritt, sich ereignet, begegnet, durch Dat., ut nihil ipsis iure incommodi cadere possit, Cic.: insperanti mihi cecidit, ut etc., Cic.: hoc cecidit mihi peropportune, quod etc., Cic.: nihil mihi optatius cadere potest, quam ut etc., Cic.: qua in re mihi videtur illud perquam venuste (ganz allerliebst) cecidisse, ut (daß) etc., Cael. in Cic. ep.: sed certe a te mihi omnia semper honesta et iucunda ceciderunt, Cic. – nimia illa libertas et populis et privatis in nimiam servitutem cadit, schlägt um in usw. (wie μεταβάλλει), Cic. de rep. 1, 68.

    c) gleichs. zu Boden fallen, sinken, α) v. Pers., αα) durch Verlust der Macht, des Ansehens, des Kredits im Staats- u. Privatleben, turpius est enim privatim cadere quam publice, Cic.: tam graviter c., Cic.: eminentis vitae exitus est cadere, Sen. – ββ) durch Verlust des Prozesses, fallen = den Prozeß verlieren, verurteilt werden, absol., Tac. hist. 4, 6: in iudicio, Cic.: causā, Cic. u. ICt., od. formulā, Sen. u. Quint., infolge eines Formfehlers den Prozeß verlieren (s. Piderit Cic. de or. 1, 166. Halm Cic. Mur. 9): coniurationis crimine, Tac.: ore impudico (accusatoris), Tac. – γγ) durch Verlust des moralischen Haltes, Mutes, frangi repente et ita cadere, ut nulla res te ad aequitatem animi possit postea extollere, Cic.: non debemus ita cadere animis (den Mut verlieren), quasi etc., Cic. ep. 6, 1, 4. – β) v. Lebl., αα) durch Abnahme der extensiven od. intensiven Stärke, sinken, schwinden, cadunt vires, Lucr.: cadit vis venti, Liv. – cadit alci ira, Liv., u. (poet.) cadit ira fulminis, Prop.: cadit ira metu, Ov. – ββ) durch Abnahme des moral. Haltes, sinken, entsinken, nec debilitari animos aut cadere patitur (amicitia), Cic.: castris amissis od. alienis cladibus ceciderant animi, Liv. (s. Drak. Liv. 1, 11, 3): cecidere illis animique manusque, Ov. – γγ) durch Abnahme od. Verlust der Geltung, Macht, fallen, sinken, an Geltung-, an Bedeutung-, an Ansehen verlieren, pretia militiae casura in pace, Liv.: tua laus pariter cum re publica cecidit, Cic.: tanta civitas si cadet, Cic.: auctoritas principum cecidit, Cic.: multa renascentur, quae cecidere, cadentque quae nunc sunt in honore vocabula, Hor.: si magnus vir cecidit, magnus iacuit, Sen. – huc cecidisse Germani exercitus gloriam, ut etc., so weit (so tief) sei der R. des germ. H. gesunken, daß usw., Tac. – Unpers., periculum est, ne cadatur, Augustin. de dono persev. 1.

    II) prägn., fallen = hinsinken, zusammensinken, a) v. lebl. Subjj.: α) fallen = einfallen, einsinken, zusammenfallen, -sinken, verfallen, versinken, cadunt toti montes, Lucr.: at mundus aliquando est casurus? Ps. Quint. decl. – v. menschl. Gliedmaßen, cadunt alci oculi, fallen zu, Cic.: cadentes in ipso opere oculi, Sen.: cadentes iam oculos ad meum nomen erexit, Sen. rhet.: venas cadentes vino fulcire od. reficere, Sen. – β) fallen = erobert u. zerstört werden, von Städten, non tota cadet Troia, Ov.: cadere Argolico sub milite Troiam, Ov.

    b) v. leb. Wesen, fallen, sinken = tot hinsinken, α) von Menschen, teils gewaltsam, sowohl durch fremde Hand, im Kampfe, Kriege, od. durch Gift, durch das Henkerschwert usw., hinterlistig usw., pauci de nostris cadunt, Caes.: pauci utrimque cecidere, Liv.: ante signa circaque omnes ceciderant, Liv.: adversum femur tragulā graviter ictus cecidit, Liv.: confossi ceciderunt, Liv. – cadere in acie, Cic., in proelio, in eo bello, Nep.: acie civili, Ov.: pugnā Cannensi, Liv.: inter signa Samnitium, Liv.: in Hispania, Liv. – in pio officio, Ov. – telis, Tac.: iaculo eminus, Ov.: u. Marte suo per mutua vulnera, Ov.: u. per alqm iustā morte, Hor.: per acies aut proscriptione, Tac.: fraude muliebri, Tac.: poenali gladio (unter dem Henkerschwert), Amm. 27, 12, 3. – pro patria, Quint.: pro optimatibus, Tac. – neque illius interest, quemadmodum aut ubi cadam, Iustin.: in pugna acceptis a forti adversario vulneribus honeste cadere, Cic.: super LX milia non armis telisque Romanorum, sed... oblectationi oculisque ceciderunt, Tac.: cadere cum dignitate, Cic.: iure belli, Tac. – m. Ang. von wem? durch ab m. Abl. (s. Burm. Ov. met. 5, 192. Nipp. Tac. ann. 16, 9. Ruhnk. Suet. Oth. 5, 1): a tanto viro, Ov.: a centurione advorsis vulneribus tamquam in pugna, Tac.: nihil referre an ab hoste in acie an in foro sub creditoribus caderet, Suet.: poet. durch bl. Abl., Thessalo victore, Hor. – m. Ang. wem zuliebe? durch Dat., illud rogo, legi potius quam scorto cadat (hingerichtet werde), Sen. contr. 9 (4), 25. § 8. – als durch eigene Hand, suā manu, Tac.: exitu voluntario, Tac. – teils durch Schicksals Hand, in den Tod-, ins Grab sinken, vivam, si vivet; si cadet illa, cadam, Prop. – cadere ferrove fatove, Ov. – β) v. Opfertieren, fallen = als Opfer geschlachtet werden, geopfert werden, si tener pleno cadit haedus anno, Hor.: hostia cadit ante aras, Verg.: quae prima hostia ante foculum cecidit, Val. Max. – m. Ang. wem? durch Dat., agna cadet vobis, Tibull.: ovis cadit deo, Ov.: u. (im Bilde) nostrae cadens ferus Hannibal irae, Corn. Sever. (poët.) bei Sen. suas. 6, 26. – / Abl. Partiz. Präs. cadenti, Lucr. 3, 466: Genet. Plur. cadentum, Verg. Aen. 10, 674 u. 12, 410. Sil. 4, 424.

    lateinisch-deutsches > cado

  • 83 imber

    imber, bris, Abl. brī u. (seltener) bre, m. (ομβρος, altind. dbhrá-h, Gewölk), der herabstürzende, heftige, starke Regen, bes. der Schlagregen, Platzregen, Regensturz, Regenguß, Gewitterregen (während pluvia der Regen als benetzendes Regenwasser, wohltätiger Landregen), I) eig.: magnus, maximus, Cic.: densissimus, Verg.: hibernus, Mela: imber lactis, Milchregen, Cic.: lapideus, saxeus, Steinregen, Liv. u. Sil.: so auch lapidum, sanguinis, Cic.: guttae imbrium quasi cruentae, Cic.: tectum, quo imbris vitandi causā succederet, Cic. piscinae servandis imbribus (Regenwasser), Tac.: imbres undique et omnia procellis saevientia, Sen. rhet.: magnos et assiduos imbres habemus, Cic.: neque soles nimis urguent neque ultra debitum imbres cadunt, Sen. rhet. (vgl. cado): frumenta anni tempore atque imbribus procubuerant, Caes. – sprichw., s. crībrum. – II) übtr.: A) jedes Unwetter, supra caput astitit imber, Verg.: grandinis imbres, Hagelschlag, -wetter, Lucr. – B) poet. = jede Feuchtigkeit, jedes Naß, aequoris imber, Ov.: spumeus imber, Stat.: amicos irrigat imbres, Verg.: gelidus, kaltes Wasser, Lucr.: calidus, warmes, Ov.: pluvius imber, Regenwasser, Ov.: u. so pluvialis imber, Ps. Cypr.: fluminis imber, Flußwasser, Ov.: tortus, Hagel, Verg.: sanguineus, Stat.: nectaris, Claud.: vini, Pallad.: vespertini roris, Pallad.: crebrae porriginis, Seren. Samm. 45: imbres lacrimarum, Augustin. enarr. in psalm. 6, 10: imbre per indignas usque cadente genas, ein Strom von Tränen, Ov.: u. so inque sinum maestae labitur imber aquae, Ov. – C) v. einer regenartig herabstürzenden Menge, ein Regen, ferreus ingruit imber, Verg. Aen. 12, 284. – / Über den Abl. imbri s. Neue-Wagener Formenl.3 1, 362 f. u. Georges Lerik. v. lat. Wortf. S. 336.

    lateinisch-deutsches > imber

  • 84 decaying

    adj.
    cadente adj.
    decadente adj.
    menguante adj.
    [dɪ'keɪɪŋ]
    ADJ
    1) [food] podrido, en estado de descomposición; [vegetation] podrido; [flesh] en estado de descomposición, en descomposición; [tooth] cariado; [building] muy deteriorado, ruinoso; [stone] que se descompone
    2) (fig) [civilization] decadente, en decadencia

    English-spanish dictionary > decaying

  • 85 rhythmic

    adjective (of or with rhythm: rhythmic movement; The dancing was very rhythmical.) rítmico
    tr['rɪðmɪk]
    1 rítmico,-a
    \
    SMALLIDIOMATIC EXPRESSION/SMALL
    rhythmic gymnastics gimnástica rítmica
    rhythmic ['rɪðmɪk] or rhythmical [-mɪkə l] adj
    : rítmico
    rhythmically [-mɪkli] adv
    adj.
    acompasado, -a adj.
    cadencioso, -a adj.
    cadente adj.
    rítmico, -a adj.
    'rɪðmɪk
    - mical -mɪkəl adjective rítmico
    ADJ rítmico, acompasado
    * * *
    ['rɪðmɪk]
    - mical [-mɪkəl] adjective rítmico

    English-spanish dictionary > rhythmic

  • 86 estrela

    Portuguese-russian dictionary > estrela

  • 87 падающая звезда

    Русско-португальский словарь > падающая звезда

  • 88 падучий

    прл уст

    Русско-португальский словарь > падучий

  • 89 étoile

    [etwal]
    Nom féminin estrela feminino
    hôtel deux/trois étoiles hotel de duas/três estrelas
    dormir à la belle étoile dormir ao relento
    étoile de mer estrela-do-mar feminino
    * * *
    étoile etwal]
    nome feminino
    1 estrela
    estrela-do-mar
    ASTRONOMIA étoile filante
    estrela-cadente
    fusée à étoiles
    foguete de lágrimas
    2 CINEMA ( celebridade) estrela
    3 TIPOGRAFIA asterisco
    ao relento
    fazer ver as estrelas
    être né sous une bonne/mauvaise étoile
    ter nascido com boa/má sorte

    Dicionário Francês-Português > étoile

  • 90 filant

    filant filɑ̃]
    adjectivo
    filante
    corrente
    estrela cadente
    pulso filiforme

    Dicionário Francês-Português > filant

  • 91 cadent

    ca.dent
    [k'eidənt] adj 1 arch cadente. 2 cadenciado, rítmico.

    English-Portuguese dictionary > cadent

  • 92 falling

    fall.i.ng
    [f'ɔ:liŋ] n 1 queda, caída, inclinação, caimento. 2 diminuição. 3 recaída. • adj 1 cadente, que cai. 2 decadente. 3 decrescente.

    English-Portuguese dictionary > falling

  • 93 falling-star

    fal.ling-star
    [fɔ:liŋ st'a:] n estrela cadente: meteoro incandescente que cai.

    English-Portuguese dictionary > falling-star

  • 94 meteor

    ['mi:tiə]
    ((also shooting star) a small mass or body travelling very quickly through space which appears very bright after entering the earth's atmosphere.) meteoro
    - meteorite
    * * *
    me.te.or
    [m'i:tiə] n Astr 1 meteoro. 2 estrela cadente. 3 qualquer fenômeno atmosférico. 4 aparição brilhante e efêmera.

    English-Portuguese dictionary > meteor

  • 95 star

    1. noun
    1) (the fixed bodies in the sky, which are really distant suns: The Sun is a star, and the Earth is one of its planets.) estrela
    2) (any of the bodies in the sky appearing as points of light: The sky was full of stars.) estrela
    3) (an object, shape or figure with a number of pointed rays, usually five or six, often used as a means of marking quality etc: The teacher stuck a gold star on the child's neat exercise book; a four-star hotel.) estrela
    4) (a leading actor or actress or other well-known performer eg in sport etc: a film/television star; a football star; ( also adjective) She has had many star rôles in films.) estrela
    2. verb
    1) (to play a leading role in a play, film etc: She has starred in two recent films.) fazer o papel principal
    2) ((of a film etc) to have (a certain actor etc) as its leading performer: The film starred Elvis Presley.) ter como estrela
    - starry
    - starfish
    - starlight
    - starlit
    - star turn
    - see stars
    - thank one's lucky stars
    * * *
    [sta:] n 1 estrela. 2 astro, corpo celeste. 3 figura em forma de estrela. 4 asterisco. 5 ator, atriz, pessoa que se distingue em alguma arte (estrela de cinema, de teatro). 6 insígnia. 7 fig sorte, fortuna, destino, horóscopo. • vt+vi (ps, pp starred) 1 estrelar, colocar estrelas, ornamentar com estrelas. the picture is starring a new actress / o filme apresenta uma nova estrela. 2 marcar com asterisco. 3 brilhar, ser proeminente ou célebre. 4 representar como estrela. • adj principal, excelente, célebre, talentoso. a three-star hotel hotel três estrelas. fixed star estrela fixa. his star has set fig ele está em decadência. his star is in the ascendant fig sua estrela é ascendente. shooting star estrela cadente. stars and bars Amer bandeira da confederação. stars and stripes bandeira dos EUA. thank your stars that you have escaped dê graças a Deus, agradeça à sua boa estrela por ter escapado. the Star-Chamber Brit corte, tribunal da Idade Média. to see stars coll ver estrelas, ter a sensação de ver pontos de luz resultante de um golpe na cabeça. under an unlucky star fig sem sorte.

    English-Portuguese dictionary > star

  • 96 метеор

    м.
    meteora f, stella f cadente [filante]

    Dictionnaire technique russo-italien > метеор

  • 97 метод падающего тела

    Dictionnaire technique russo-italien > метод падающего тела

  • 98 падающая звезда

    stella cadente [filante]

    Dictionnaire technique russo-italien > падающая звезда

  • 99 гармоничный

    прил.
    armonioso, armonista; melodioso ( мелодичный)
    * * *
    adj
    1) gener. armonista, cadente, meduloso, melodioso (мелодичный), orgànico, armonioso, numeroso
    2) mus. acordado, entonado

    Diccionario universal ruso-español > гармоничный

  • 100 мерный

    ме́рный
    ritma, laŭmezura, tiktaka.
    * * *
    прил.
    1) regular, rítmico

    идти́ ме́рным ша́гом — marchar a paso rítmico

    ме́рная посу́да — vajilla graduada

    ме́рная ле́нта — cinta métrica

    * * *
    прил.
    1) regular, rítmico

    идти́ ме́рным ша́гом — marchar a paso rítmico

    ме́рная посу́да — vajilla graduada

    ме́рная ле́нта — cinta métrica

    * * *
    adj
    gener. (служащий для измерения) mesurado, reglado, regular, rìtmico, acompasado, cadente

    Diccionario universal ruso-español > мерный

См. также в других словарях:

  • cadente — /ka dɛnte/ agg. [part. pres. di cadere ]. 1. a. [che cade, che sta per cadere] ▶◀ cascante, instabile, malfermo, traballante, vacillante. ◀▶ fermo, saldo, solido, stabile. b. (estens.) [spec. riferito a edificio, guastato da incuria e danni]… …   Enciclopedia Italiana

  • cadente — (del lat. «cadens, entis») 1 adj. Amenazado de *hundirse. 2 Cadencioso. * * * cadente. (Del lat. cadens, entis, part. act. de cadĕre, caer). adj. Que amenaza ruina o está para caer o destruirse. || 2. cadencioso …   Enciclopedia Universal

  • cadente — adj. 2 g. 1. Que vai caindo. 2. Que aparenta uma trajetória de queda (ex.: estrela cadente). 3. Que tem cadência. = CADENCIADO   ‣ Etimologia: latim cadens, entis   • Confrontar: candente …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • cadente — ● cadente adjectif féminin En astrologie, se dit de chacune des zones entre le méridien et l horizon que traversent les astres, pendant deux heures environ, après leur lever, leur coucher ou leur passage en méridien …   Encyclopédie Universelle

  • cadente — (Del lat. cadens, entis, part. act. de cadĕre, caer). 1. adj. Que amenaza ruina o está para caer o destruirse. 2. cadencioso …   Diccionario de la lengua española

  • cadente — ca·dèn·te p.pres., agg. 1. p.pres., agg. → cadere 2a. agg. CO fig., di edificio, costruzione e sim., che sta andando in rovina: un palazzo cadente Sinonimi: diroccato, fatiscente, pericolante. 2b. agg. CO fig., di qcn., decrepito: vecchio cadente …   Dizionario italiano

  • cadente — {{hw}}{{cadente}}{{/hw}}part. pres.  di cadere ; anche agg. 1 Che cade o sta per cadere: palazzo cadente | Vecchio –c, decrepito | Stella –c, meteorite che, cadendo, lascia in cielo una scia luminosa, subito spenta. 2 Che sta per terminare: anno …   Enciclopedia di italiano

  • cadente — part. pres. di cadere; anche agg. 1. fatiscente, vacillante, traballante, diroccato CONTR. saldo, solido, fermo, stabile 2. (di persona) vecchio, decrepito, debole, ciondolante, malandato CONTR. vigoroso, arzillo, energico, robusto, saldo, sano 3 …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • cadente — pl.m. e f. cadenti …   Dizionario dei sinonimi e contrari

  • cadente — Sinónimos: ■ decadente, ruinoso ■ cadencioso …   Diccionario de sinónimos y antónimos

  • Maison d' hôtes Stella Cadente — (Провен,Франция) Категория отеля: Адрес: 28, Rue Maximilien Micheli …   Каталог отелей

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»