-
1 čelò
čelò Grammatical information: n. o Accent paradigm: b Proto-Slavic meaning: `forehead'Page in Trubačev: IV 45-47Old Church Slavic:Czech:Slovak:Polish:Serbo-Croatian:čèlo `forehead' [n o];Čak. čelȍ (Vrgada) `forehead' [n o];Čak. čelȍ (Novi) `forehead' [n o], čȅla [Nom p];Čak. čelȍ (Hvar) `forehead' [n o], čelȁ [Nom p];Čak. čelȍ (Orbanići) `forehead, brow' [n o], čiẽla [Nom p]Slovene:čélọ `forehead, front' [n o]Bulgarian:čeló `forehead' [n o]Page in Pokorny: 544 -
2 celo
celo sustantivo masculino 1 (esmero, fervor) zeal 2 (Zool) 3◊ celos sustantivo masculino pluraljealousy; tener celos de algn to be jealous of sb; darle celos a algn to make sb jealous 4 (Esp) ( cinta adhesiva) Scotch® tape (AmE), Sellotape® (BrE)
celo sustantivo masculino
1 (empeño) zeal
2 Zool (en los machos) rut (en las hembras) heat: los gatos ya están en celo, cats are in heat
3 celos pl: tiene celos de su hermana, she's jealous of her sister Locuciones: huelga de celo, work-to-rule
celo(r) sustantivo masculino familiar sellotape(r), US Scotch tape(r) ' celo' also found in these entries: Spanish: afán - huelga English: go-slow - heat - mating season - rule - rut - Scotch tape - sellotape - work-to-rule - zeal - season - zealous -
3 celo
celo, āre, āvi, ātum - tr. - cacher, dissimuler, tenir secret, laisser dans l'ignorance, tenir dans l'ignorance, taire. - celassis, Plaut. = celaveris. - celarier, Lucr. = celari. - celare aliquid: cacher qqch. - celare diem, Hor.: dérober le jour. - celat se stella, Col.: l'étoile se cache. - celare aliquem: tenir qqn dans l'ignorance. - celare aliquem de aliqua re: cacher qqch à qqn. - celare aliquem aliquid: cacher qqch à qqn. - iter omnis celat, Nep.: il dérobe à tous sa marche. - haec celata me sunt, Plaut.: on m'a caché cela. - credo celatum esse Cassium de Sullâ uno, Cic. Sull. 13: je suppose que Cassius a été tenu dans l'ignorance concernant le seul Sylla. - id Alcibiadi diutius celari non potuit, Nep. Alcib. 5: on ne put dérober plus longtemps ce fait à la connaissance d'Alcibiade. - celari videor a te, Cic.: il me semble que tu te caches de moi. - celare se tenebris, Virg.: se cacher dans les ténèbres. - avec locatif - celare sacra terrae, Liv.: enfouir des objets sacrés dans le sol. - neque ego te celabo, neque tu me celassis quod scias, Plaut.: moi, je ne te cache rien, et toi, ne me cache pas ce que tu pourrais savoir. - si omnes deos hominesque celare possimus, Cic. Off. 3: même si nous avions le pouvoir de nous dérober totalement aux yeux des dieux et des hommes. - non est profecto de illo veneno celata mater, Cic. Clu.: évidemment, on n'a pas fait mystère de l'empoisonnement à la mère.* * *celo, āre, āvi, ātum - tr. - cacher, dissimuler, tenir secret, laisser dans l'ignorance, tenir dans l'ignorance, taire. - celassis, Plaut. = celaveris. - celarier, Lucr. = celari. - celare aliquid: cacher qqch. - celare diem, Hor.: dérober le jour. - celat se stella, Col.: l'étoile se cache. - celare aliquem: tenir qqn dans l'ignorance. - celare aliquem de aliqua re: cacher qqch à qqn. - celare aliquem aliquid: cacher qqch à qqn. - iter omnis celat, Nep.: il dérobe à tous sa marche. - haec celata me sunt, Plaut.: on m'a caché cela. - credo celatum esse Cassium de Sullâ uno, Cic. Sull. 13: je suppose que Cassius a été tenu dans l'ignorance concernant le seul Sylla. - id Alcibiadi diutius celari non potuit, Nep. Alcib. 5: on ne put dérober plus longtemps ce fait à la connaissance d'Alcibiade. - celari videor a te, Cic.: il me semble que tu te caches de moi. - celare se tenebris, Virg.: se cacher dans les ténèbres. - avec locatif - celare sacra terrae, Liv.: enfouir des objets sacrés dans le sol. - neque ego te celabo, neque tu me celassis quod scias, Plaut.: moi, je ne te cache rien, et toi, ne me cache pas ce que tu pourrais savoir. - si omnes deos hominesque celare possimus, Cic. Off. 3: même si nous avions le pouvoir de nous dérober totalement aux yeux des dieux et des hommes. - non est profecto de illo veneno celata mater, Cic. Clu.: évidemment, on n'a pas fait mystère de l'empoisonnement à la mère.* * *Celo, celas, celare. Ouid. Celer, Cacher, Tenir secret.\Celare aliquem de re aliqua. Cic. Luy celer quelque chose.\Celare se tenebris. Virgil. Se cacher.\Authorem. Horat. Celer le nom de l'autheur.\Diem Sol dicitur celare. Horat. Quand le soleil se couche.\Fugitiuum celare. Vlpian. Receler.\Numen Iouis celare non potest. Ci. Il ne peult faire que Dieu ne le sache.\Orata alicuius celare. Terent. Tenir secret et celer ce qu'il a prié.\Se a domino celare. Vlpia. Se cacher et desrobber de son maistre.\Vlcera incurata. Horat. Cacher.\Vultum celare manibus. Ouid. Cacher son visage de ses mains.\Quum familiariter me in eorum sermonem insinuarem, celabar, excludebar. Cic. On se cachoit de moy.\Fossae celantur arundine. Ouid. Sont couvertes. -
4 celo
celo celo, avi, atum, are скрывать, прятать -
5 celo
celo celo, avi, atum, are утаивать -
6 čelo
čelo n Stirn f; Front f;čelem vzad! MIL ganze Abteilung kehrt!;v čele č-o an der Spitze (G);postavit se do čela č-o sich an die Spitze (G) stellen; -
7 čelo
čelo n Stirn f; Front f;čelem vzad! MIL ganze Abteilung kehrt!;v čele č-o an der Spitze (G);postavit se do čela č-o sich an die Spitze (G) stellen; -
8 celo
cēlo, avī, ātum, āreскрывать, утаивать (sententiam suam, peccatum C); прятать (vultus manibus O; aliquem silvis V)aliquid taciturnitate c. C — умолчать о чём-л.c. aliquem aliquid C, L (реже aliquem de aliquā re C) — скрывать что-л. от кого-л.se tenebris c. V — прикрываться темнотойcelor de re aliquā C (реже celor rem aliquam Ter) — от меня скрывают что-л.; иногда celari alicuiid Alcibiadi diutius celari non potuit Nep — это не могло быть надолго скрыто от Алкивиадаnon est profecto de illo veneno celata mater C — невозможно, конечно, чтобы мать (Клуэнция) не знала об этом ядеcelari videor a te C — ты, по-видимому, (что-то) скрываешь от меняc. aliquem C — укрывать кого-л. -
9 celo
cēlo, āvī, ātum, āre (v. cēla, der Urform v. cella, verwandt mit clam, heimlich, occulo, ich verberge, ahd. helan, ›hehlen‹, verbergen), hehlen, verhehlen = verheimlichen, verbergen, a) m. Ang. wen? od. was? α) durch Acc. (Ggstz. palam facere, patefacere [u. Passiv celari, Ggstz. patefieri], nudare, ostentare), plerosque, Caes.: conscios, Liv.: commissa, Nep.: annos, Phaedr.: sententiam suam, Cic.: vitia (Ggstz. ostentare laudes), Plin. ep.: celat se vespere stella, Col.: diem qui promis et celas (v. Sonnengott), Hor.: utra magis pisces et echinos aequora celent, in ihrem Schoß verbergen, Hor.: longe dissimilem noto celantia sucum, alles was usw. birgt (= enthält), Hor.: im Passiv, ne vera eo ipso, quod celarentur, suā sponte magis emanarent, Liv.: celabitur auctor, Hor.: celati anni, Prop.: bene dissimulatus amor et celatus, Ter.: u. Partiz. Perf. subst., celatûm (= celatorum) indagator, Plaut. trin. 241: u. celata omnium pessum dare, ibid.164. – m. Ang. wo? durch Praepp., lupum sub ovis pelle, Lact.: granum sub cortice (v. Apfel), Ov.: culpam sub falsa imagine, Ov.; od. durch Genet. loc., sacra terrae, Liv. 5, 51, 9. – m. Ang. womit? wodurch? worunter? durch Abl., vultus manibus, Ov.: alqm silvis, Verg.: se tenebris, Verg.: pudorem tenebris, Ov.: dulci crudelia formā consilia, Catull.: dolorem vultu tegere et taciturnitate celare, Cic.: capillamento celatus (v. Pers.), Suet.: celatus Satyri imagine, Ov. – m. Ang. vor wem? se a domino, Ulp. dig. 21, 1, 17 pr. – β) durch einen indir. Fragesatz, istum celare quae scribat existimo, Cic.: celans, qua voluntate esset in regem, Nep. – b) m. Ang. wem? vor wem? durch Acc. = jmdm. od. vor jmd. es verhehlen, jmd. in Unkenntnis, in der Täuschung erhalten od. lassen, senem, Ter.: omnes deos hominesque, Cic.: annos multos filias meas celavistis clam me, Plaut.: u. im Passiv, celabar, excludebar, Cic.: sed heus tu, celari videor a te, du verhehlst mir, glaube ich, etwas, Cic. – c) m. Ang. wem? od. vor wem? durch Acc. u. zugl. m. Ang. wen? od. was? od. in betreff wessen? α) ebenfalls durch Acc., quom istaec flagitia me celavisti et patrem, Plaut.: non te celavi sermonem T. Ampii, Cic.: iter, quod habebat, omnes celat, Nep.: mortem regis in (bis zur) adventum eius omnes, Liv.: u. im Passiv mit allg. Acc. Pron., quor (= cur) haec, tu ubi rescivisti ilico, celata me sunt, Plaut.: nosne hoc celatos tam diu? Ter.: sed tamen indicabo tibi, quod mehercule imprimis te celatum volebam, Cic.: hoc unum totā celata (filia) vitā, Sen. – β) durch einen indir. Fragesatz, neque tu me celassis quid scias, Plaut.: tu celabis homines, quid iis adsit commoditatis et copiae Cic.: im Passiv, non ego celari possum, quid etc., Tibull. 1, 8, 1. – γ) durch de m. Abl., jmd. in Unkenntnis, in der Täuschung erhal ten, in betreff einer Sache, Bassus noster me de hoc libro celavit, Cic.: id tibi non credidit, de armis, de ferro, de insidiis te celare noluit? Cic.: u. im Passiv, te maximis de rebus a fratre esse celatum, Cic.: non est profecto de illo veneno celata mater, Cic. – d) absol.: ex omni deliberatione celandi et occultandi spes opinioque removenda est, zu hehlen u. zu verbergen (zus. = mit aller Heimlichkeit zu Werke zu gehen), Cic. – non est enim celandum (als Parenthese), es ist kein Hehl daraus zu machen, Nep. – / Nep. Alc. 5, 2 jetzt id Alcibiades celari non potuit; u. Auct. b. Alex. 7, 1 neque celari Alexandrini possent. – Archaist. celassis = celaveris, Plaut. Stich. 149; vgl. Paul. ex Fest. 61, 16: parag. Infin. Praes. Pass. celarier, Lucr. 1, 905: synk. Genet. Plur. des Partiz. Perf. Pass. celatûm = celatorum, Plaut. trin. 241.
-
10 celo
cēlo, āvī, ātum, āre (v. cēla, der Urform v. cella, verwandt mit clam, heimlich, occulo, ich verberge, ahd. helan, ›hehlen‹, verbergen), hehlen, verhehlen = verheimlichen, verbergen, a) m. Ang. wen? od. was? α) durch Acc. (Ggstz. palam facere, patefacere [u. Passiv celari, Ggstz. patefieri], nudare, ostentare), plerosque, Caes.: conscios, Liv.: commissa, Nep.: annos, Phaedr.: sententiam suam, Cic.: vitia (Ggstz. ostentare laudes), Plin. ep.: celat se vespere stella, Col.: diem qui promis et celas (v. Sonnengott), Hor.: utra magis pisces et echinos aequora celent, in ihrem Schoß verbergen, Hor.: longe dissimilem noto celantia sucum, alles was usw. birgt (= enthält), Hor.: im Passiv, ne vera eo ipso, quod celarentur, suā sponte magis emanarent, Liv.: celabitur auctor, Hor.: celati anni, Prop.: bene dissimulatus amor et celatus, Ter.: u. Partiz. Perf. subst., celatûm (= celatorum) indagator, Plaut. trin. 241: u. celata omnium pessum dare, ibid.164. – m. Ang. wo? durch Praepp., lupum sub ovis pelle, Lact.: granum sub cortice (v. Apfel), Ov.: culpam sub falsa imagine, Ov.; od. durch Genet. loc., sacra terrae, Liv. 5, 51, 9. – m. Ang. womit? wodurch? worunter? durch Abl., vultus manibus, Ov.: alqm silvis, Verg.: se tenebris, Verg.: pudorem tenebris, Ov.: dulci crudelia formā consilia, Catull.: dolorem vultu tegere et taciturnitate celare, Cic.: capilla-————mento celatus (v. Pers.), Suet.: celatus Satyri imagine, Ov. – m. Ang. vor wem? se a domino, Ulp. dig. 21, 1, 17 pr. – β) durch einen indir. Fragesatz, istum celare quae scribat existimo, Cic.: celans, qua voluntate esset in regem, Nep. – b) m. Ang. wem? vor wem? durch Acc. = jmdm. od. vor jmd. es verhehlen, jmd. in Unkenntnis, in der Täuschung erhalten od. lassen, senem, Ter.: omnes deos hominesque, Cic.: annos multos filias meas celavistis clam me, Plaut.: u. im Passiv, celabar, excludebar, Cic.: sed heus tu, celari videor a te, du verhehlst mir, glaube ich, etwas, Cic. – c) m. Ang. wem? od. vor wem? durch Acc. u. zugl. m. Ang. wen? od. was? od. in betreff wessen? α) ebenfalls durch Acc., quom istaec flagitia me celavisti et patrem, Plaut.: non te celavi sermonem T. Ampii, Cic.: iter, quod habebat, omnes celat, Nep.: mortem regis in (bis zur) adventum eius omnes, Liv.: u. im Passiv mit allg. Acc. Pron., quor (= cur) haec, tu ubi rescivisti ilico, celata me sunt, Plaut.: nosne hoc celatos tam diu? Ter.: sed tamen indicabo tibi, quod mehercule imprimis te celatum volebam, Cic.: hoc unum totā celata (filia) vitā, Sen. – β) durch einen indir. Fragesatz, neque tu me celassis quid scias, Plaut.: tu celabis homines, quid iis adsit commoditatis et copiae Cic.: im Passiv, non ego celari possum, quid etc., Tibull. 1, 8, 1. – γ) durch de m. Abl., jmd. in Unkenntnis, in der Täuschung erhal-————ten, in betreff einer Sache, Bassus noster me de hoc libro celavit, Cic.: id tibi non credidit, de armis, de ferro, de insidiis te celare noluit? Cic.: u. im Passiv, te maximis de rebus a fratre esse celatum, Cic.: non est profecto de illo veneno celata mater, Cic. – d) absol.: ex omni deliberatione celandi et occultandi spes opinioque removenda est, zu hehlen u. zu verbergen (zus. = mit aller Heimlichkeit zu Werke zu gehen), Cic. – non est enim celandum (als Parenthese), es ist kein Hehl daraus zu machen, Nep. – ⇒ Nep. Alc. 5, 2 jetzt id Alcibiades celari non potuit; u. Auct. b. Alex. 7, 1 neque celari Alexandrini possent. – Archaist. celassis = celaveris, Plaut. Stich. 149; vgl. Paul. ex Fest. 61, 16: parag. Infin. Praes. Pass. celarier, Lucr. 1, 905: synk. Genet. Plur. des Partiz. Perf. Pass. celatûm = celatorum, Plaut. trin. 241. -
11 cēlō
cēlō āvī, ātus, āre [2 CAL-], to hide from, keep ignorant of, conceal from: te partum, T.: vos celavi quod nunc dicam, T.: te sermonem: iter omnīs, N.: homines, quid iis adsit copiae.— Pass, to be kept in ignorance of: nosne hoc celatos tam diu, T.: quod te celatum volebam: id Alcibiades celari non potuit, N.: de armis celare te noluit?: de illo veneno celata mater.—With acc. of person only, to keep ignorant, elude, hide from: Iovis numen: emptores: celabar, excludebar. — To conceal, hide, cover, keep secret: tam insperatum gaudium, T.: sententiam: factum, V.: sol diem qui Promis et celas, H.: voltūs manibus, O.: crudelia consilia dulci formā, Ct.: periuria, Tb.: sacra alia terrae, in the earth, L.: plerosque ii, qui receperant, celant, Cs.: aliquem silvis, V.: diu celari (virgo) non potest, T.: Celata virtus, H.: parte tertiā (armorum) celatā, Cs.: quod celari opus erat: celabitur auctor, H.: tempus ad celandum idoneum: non est celandum, no secret is to be made of it, N.* * *Icelare, celavi, celatus V TRANSconceal, hide, keep secret; disguise; keep in dark/in ignorance; shieldII -
12 celo
cēlo, āvi, ātum, 1, v. a. (contract. form of the gen. plur. part. pass. celatum = celatorum, Plaut. Trin. 2, 1, 15 Ritschl N. cr.) [cf. caligo], to hide something from one, to keep secret, to conceal; constr.,I.With a double acc., as in Gr kruptô tina ti; cf. Zumpt, Gram. § 391 (class. in prose and poetry): neque enim id est celare, quicquid reticeas;II.sed cum, quod tu scias, id ignorare emolumenti tui causā velis eos, quorum intersit id scire, etc.,
Cic. Off. 3, 13, 57:te atque alios partum ut celaret suum,
Ter. Hec. 3, 3, 24:ea ne me celet, consuefeci filium,
id. Ad. 1, 1, 29; id. Hec. 3, 1, 40:non te celavi sermonem T. Ampii,
Cic. Fam. 2, 16, 3:iter omnis celat,
Nep. Eum. 8, 7:ut tegat hoc celetque viros,
Ov. F. 4, 149.—Rare, aliquem de aliquā re:de armis, de ferro, de insidiis celare te noluit?
Cic. Deiot. 6, 18; id. Fam. 7, 20, 3 (more freq. in pass.: v. the foll.).— Pass.: celor rem, but more freq. celor hoc, illud, etc., something is concealed from me:nosne hoc celatos tam diu,
Ter. Hec. 4, 4, 23:sed tamen indicabo tibi quod mehercule inprimis celatum volebam,
Cic. Q. Fr. 3, 5, 4.—More freq. celor de re:non est profecto de illo veneno celata mater,
Cic. Clu. 66, 189:credo celatum esse Cassium de Sullā uno,
id. Sull. 13, 39:debes existimare te maximis de rebus a fratre esse celatum,
id. Fam. 5, 2, 9:quod neque celari Alexandrini possent in apparanda fugā, Auct. B. Alex. 7.— More rare, mihi res celatur: id Alcibiadi diutius celari non potuit,
Nep. Alcib. 5, 2 (al. Alcibiades).—With one acc.A.With acc. of the direct object: aliquid, to conceal, hide, cover; and of persons: aliquem, to hide, conceal one.1.Aliquid (so most freq.):2.celem tam insperatum gaudium?
Ter. Heaut. 3, 1, 5:iras,
id. Hec. 2, 2, 11:sententiam,
Cic. Ac. 2, 18, 60: crudelia consilia dulci formā, * Cat. 64, 175:perjuria,
Tib. 1, 9, 3:factum,
Verg. A. 1, 351:aurum,
Hor. C. 3, 3, 42:fontium origines,
id. ib. 4, 14, 45:sol diem qui Promis et celas,
id. C. S. 10:manibus uterum,
to conceal by covering, Ov. M. 2, 463:vultus manibus,
id. ib. 4, 683.—With dat. (locat.) of place:sacra alia terrae celavimus,
Liv. 5. 5, 1, § 9 Weissenb. ad loc. (al. terrā).— Pass.:quod celatum est atque occultatum usque adhuc,
Plaut. Aul. 2, 3, 10; cf. id. Trin. 1, 2, 127:quod turpiter factum celari poterat,
Caes. B. G. 7, 80, 5:armorum tertia pars celata,
id. ib. 2, 32 fin.:amor celatus,
Ter. And. 1, 1, 105:ut celetur consuetio,
Plaut. Am. 1, 2, 28; so Lucr. 1, 904; 5, 1159; Tib. 1, 2, 34; Prop. 3 (4), 25, 11; Hor. C. 4, 9, 30; Ov. M. 9, 516 et saep.—Aliquem, to hide, conceal one:B.plerosque hi qui receperant, celant,
Caes. B. C. 1, 76:aliquem silvis,
Verg. A. 10, 417; cf. id. ib. 6, 443:fugitivum,
Dig. 11, 4, 1:se tenebris,
Verg. A. 9, 425:a domino,
Dig. 21, 1, 17 pr.— Pass.:diu celari (virgo) non potest,
Ter. Eun. 2, 3, 4; id. Heaut. 4, 3, 20:celabitur auctor,
Hor. S. 2, 4, 11:capillamento celatus,
Suet. Calig. 11; cf. id. Dom. 1.—With acc. of the remote object: celare aliquem (diff. from the preced.), to conceal, hide from one:C.Jovis hospitalis numen numquam celare potuisset, homines fortasse celavisset,
Cic. Deiot. 6, 18; so id. Off. 3, 13, 57; Ov. H. 18, 13 al.— Pass.:celabar, excludebar,
Cic. Agr. 2, 5, 12; id. Fam. 5, 19, 2; id. Q. Fr. 2, 15 (16), 5:non ego celari possum, quid, etc.,
Tib. 1, 8, 1.— -
13 celo-
-
14 celo-
-
15 čelo
čelofront mtête f -
16 celo
m.1 zeal, keenness (esmero).2 devotion.3 heat.4 Sellotape® (British), Scotch® tape (United States) (cinta adhesiva). (peninsular Spanish)5 jealousy.6 Celo.pres.indicat.1st person singular (yo) present indicative of spanish verb: celar.* * *1 (cuidado) zeal, fervour (US fervor)1 jealousy sing\dar celos to make jealous————————1 familiar sellotape, US Scotch tape* * *ISM1) (=diligencia) zealhacer algo con celo — to do sth zealously o with zeal
huelga 1)celo profesional — professional commitment, commitment to one's job
2) (Rel) zeal3) (Zool) [de hembra] oestrus, estrus (EEUU); [de macho] rutuna hembra en celo — a female on heat o in season
IIestar en celo — to be on heat, be in season
® SM (=cinta adhesiva) Sellotape ®, Scotchtape ® (EEUU), sticky tapeIIISM (Mús) cello* * *1) (esmero, fervor) zeal2) (Zool)a) ( de los machos) rutb) ( de las hembras) heatestar en celo — to be in season, to be in heat (AmE) o (BrE) on heat
3) celos masculino plural jealousysentir or tener celos de alguien — to be jealous of somebody
4) (Esp) ( cinta adhesiva) Scotch® tape (AmE), Sellotape® (BrE)* * *= rutting, oestrus [estrus, -USA], rut.Ex. During rutting, the temperament of the animal changes to a more aggressive and less tractable nature.Ex. Female guinea pigs come into oestrus (commonly called being 'on heat') and are receptive to males every 15-17 days.Ex. There are peaks in deer traffic accidents during the rut in the autumn and after fawning in the spring.----* época del celo = rutting, rutting season.* estar en celo = be on heat, be in heat.* llamada de animal en celo = rutting call.* * *1) (esmero, fervor) zeal2) (Zool)a) ( de los machos) rutb) ( de las hembras) heatestar en celo — to be in season, to be in heat (AmE) o (BrE) on heat
3) celos masculino plural jealousysentir or tener celos de alguien — to be jealous of somebody
4) (Esp) ( cinta adhesiva) Scotch® tape (AmE), Sellotape® (BrE)* * *= rutting, oestrus [estrus, -USA], rut.Ex: During rutting, the temperament of the animal changes to a more aggressive and less tractable nature.
Ex: Female guinea pigs come into oestrus (commonly called being 'on heat') and are receptive to males every 15-17 days.Ex: There are peaks in deer traffic accidents during the rut in the autumn and after fawning in the spring.* época del celo = rutting, rutting season.* estar en celo = be on heat, be in heat.* llamada de animal en celo = rutting call.* * *A1 (esmero) zeal, conscientiousness2 (fervor) zealcelo religioso/patriótico religious/patriotic zealsiente or tiene celos de su hermano pequeño she feels o is jealous of her little brotherlo hizo para darle celos he did it to make her jealous* * *
celo sustantivo masculino
1 (esmero, fervor) zeal
2 (Zool)
3◊ celos sustantivo masculino plural
jealousy;
tener celos de algn to be jealous of sb;
darle celos a algn to make sb jealous
4 (Esp) ( cinta adhesiva) Scotch® tape (AmE), Sellotape® (BrE)
celo sustantivo masculino
1 (empeño) zeal
2 Zool (en los machos) rut
(en las hembras) heat: los gatos ya están en celo, cats are in heat
3 celos pl: tiene celos de su hermana, she's jealous of her sister
♦ Locuciones: huelga de celo, work-to-rule
celo(r) sustantivo masculino familiar sellotape(r), US Scotch tape(r)
' celo' also found in these entries:
Spanish:
afán
- huelga
English:
go-slow
- heat
- mating season
- rule
- rut
- Scotch tape
- sellotape
- work-to-rule
- zeal
- season
- zealous
* * *♦ nm1. [esmero] zeal, keenness;con celo zealously2. [devoción] devotion3. [de hembra] heat;[de ciervo] rut;♦ celos nmpljealousy;dar celos a alguien to make sb jealous;tener celos de alguien to be jealous of sb* * *m1 zealSellotape®3:celos pl jealousy sg ;tener celos de be jealous of;dar celos a alguien make s.o. jealous4:en celo ZO in heat* * *celo nm1) : zeal, fervor2) : heat (of females), rut (of males)3) celos nmpl: jealousytenerle celos a alguien: to be jealous of someone* * * -
17 celo
'θelom1) Eifer m, Fleiß m2) ( envidia) Eifersucht f, Neid m3)estar en celo — ZOOL läufig sein
sustantivo masculino————————celos sustantivo masculino pluralcelocelo ['θelo]num5num (animales) Brunstzeit femenino; estar en celo (caza) brünstig sein; (perra) läufig sein; (gata) rollig sein -
18 celo
дажеcelo če - даже если, хотя бы -
19 celo
mponer celo en algo — тща́тельно, усе́рдно ( делать что-л); прилага́ть уси́лия к чему
2) pl ре́вностьcoger celos a N — приревнова́ть ( кого) к N
dar, infundir, inspirar celos a uno — дава́ть по́вод для ре́вности, внуша́ть ре́вность кому
provocar celos en uno — вызыва́ть, возбужда́ть ре́вность в ком
3) гон, те́чка ( у животного)4) пери́од го́на, те́чки; бра́чный пери́од -
20 celo
m 1) усърдие; 2) боязън; 3) разгонване (при животните); 4) pl ревност; dar celo предизвиквам ревност; 5) самозалепваща се лента, тиксо.
См. также в других словарях:
Celo — Čelo Čelo, Größenvergleich Das Čelo [ˈtʃɛlɔ] ist ein kroatisches Volksinstrument. Es gehört zu den größeren Musikinstrumenten eines … Deutsch Wikipedia
celo — sustantivo masculino 1. (no contable) Impulso que mueve a una persona a hacer bien las cosas: Estudio todo con mucho celo. El director examina las propuestas con celo extraordinario. 2. (no contable) Actitud de quien busca cumplir la voluntad de… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
Čelo — Čelo, Größenvergleich … Deutsch Wikipedia
čelo — čèlo [b] (I)[/b] sr <G mn čélā> DEFINICIJA 1. anat. a. dio glave čovjeka iznad očiju do ruba kose [visoko čelo; nisko čelo] b. dio glave životinje iznad očiju 2. prednji dio zgrade; fasada, pročelje SINTAGMA čelo stola počasno mjesto za… … Hrvatski jezični portal
Celo — Saltar a navegación, búsqueda El término Celo puede referirse a: Época de celo. Período en que las hembras de animales mamíferos son receptivas sexualmente. Cinta adhesiva. Nombre popular para la cinta adhesiva. Obtenido de Celo Categoría:… … Wikipedia Español
celo — celo, estar en celo expr. tener apetito sexual. ❙ «A mí me pareció que olía a eso, a estar en celo...» Chumy Chúmez, Por fin un hombre honrado. ❙ ▄▀ «Tu mujer tiene ganas de joder, se conoce que está en celo la muy puta.» ❘ DRAE: «Apetito de la… … Diccionario del Argot "El Sohez"
čelo — čèlo [b] (II)[/b] prij. (uz G) DEFINICIJA zast. iznad, pored [čelo glave] ETIMOLOGIJA vidi čelo [b] (I)[/b] … Hrvatski jezični portal
celo — conjunto de fenómenos en los animales indicativos del apetito sexual. Período en el que la hembra está receptiva hacia el macho Diccionario ilustrado de Términos Médicos.. Alvaro Galiano. 2010 … Diccionario médico
čêlo — m i sr 〈N mn čêla, sr〉 glazb. 1. {{001f}}velika tambura kojoj u tamburaškom zboru pripada ob. basova dionica 2. {{001f}}razg. violončelo ✧ {{001f}}tal … Veliki rječnik hrvatskoga jezika
ćelo — ćélo m <N mn e> DEFINICIJA v. ćelavac ETIMOLOGIJA vidi ćela … Hrvatski jezični portal
čelo — čȇlo m[i] i sr[/i] <N mn sr čȇla> DEFINICIJA glazb. 1. velika tambura kojoj u tamburaškom zboru pripada ob. basova dionica 2. razg. violončelo ETIMOLOGIJA tal. (violon)cello … Hrvatski jezični portal