-
101 мука
I м`укаж.suplicio m, sufrimiento m, tormento mму́ки тво́рчества — martirio de la creación••му́ки Танта́ла, танта́ловы му́ки — el suplicio de Tántaloхожде́ние по му́кам — calvario m, vía crucisму́ка му́ченическая — terrible tormentoII мук`аж.мука́-крупча́тка — harina de florпшени́чная, ржана́я мука́ — harina de trigo, de centenoкукуру́зная мука́ — harina de maíz (amarilla)де́тская мука́ — harina lacteadaкостяна́я мука́ — harina de huesosры́бная мука́ — harina de pescado••переме́лется - мука́ бу́дет посл. — todo tiene arreglo en la vida; con paciencia y una caña todo se alcanza -
102 пытка
ж.1) tortura f, tormento mподве́ргнуть пы́тке — someter a tortura2) ( нравственное мучение) tormento m, suplicio m -
103 strazio
mche strazio questa seduta! разг. — что за мука это заседание!fare strazio dei soldi — промотать деньги2) порчаfare strazio di una vivanda — испортить кушанье•Syn:Ant: -
104 мучение
с.обречь кого-л. на мучения — far soffrire qdмучение мне с этим лодырем! — questo fannullone mi fa penare! -
105 tormentum
tormentum, ī, n. (torqueo), I) ein Werkzeug zum Drehen, Winden, Pressen, und zwar: 1) die Winde, praesectis omnium mulierum crinibus tormenta effecerunt, Caes. b.c. 3, 9, 3; vgl. Lact. 1, 20, 27: falces tormentis introrsus reducebant, Caes. b.G. 7, 22, 2. – 2) der Strick, das Seil, tormento tensior, Priap. 6 (5), 5: quadruplices tormento astringere limbos, Gratt. cyn. 26. – 3) die Fessel, ferreum, Plaut. Curc. 227: tormentorum iniuria, Petron. 102, 13: tormenta, laxare, Ps. Quint. decl. 19, 15. – 4) ein Marterwerkzeug, die Folter, a) eig.: cruciatus (Plur.) tormentorum, Folterqualen, Tac.: tormenta adhibere, Cic.: dare se in tormenta, mit auf die Folter gehen, Cic.: dedere alqm tormentis, Cic.: ementiri (falsch aussagen) in tormentis, Cic.: excruciari tormentis, Caes.: tormentis exprimere confessionem cogitati facinoris, Suet.: minitari omnibus bonis cruces ac tormenta, Cic.: quaestiones servorum ac tormenta accusator minitatur, Cic.: neque tormentis neque supplicio cuiusquam parcere, Suet.: de servo in dominum ne tormentis quidem quaeri licet, Cic.: quo magis necessarium habui ex duabus ancillis quid esset veri et per tormenta quaerere, Plin. ep.: verberibus ac tormentis quaestionem habere pecuniae publicae, Cic.: tormenta non recusare, Curt. – b) übtr.: α) die Folter = der Zwang, lene tormentum admovere ingenio, einen sanften Zw. auf den G. ausüben, Hor. carm. 3, 21, 13. – β) die Marter, Plage, tormenta vulvae, Plin.: vesicae et exulcerati ventris tormenta, Sen.: stomachi tormenta tolerare, Sen.: incredibiles cruciatus et indignissima tormenta pati, v. Podagristen, Plin. ep. – tormenta suspicionis, Cic.: tormenta fortunae, die vom Schicksal auferlegten Leiden, Cic.: tormenta verborum, Min. Fel. – est tormentum m. Infin., est tormentum carere divitiis, Sen. contr. 1, 6, 5. – 5) ein Druckwerk, beim Wasser, Sen. nat. qu. 2, 9, 2. Tert. de anim. 14. – 6) tormenta tibiarum, die Druckwerke, Plin. 10, 82. – II) ein Werkzeug zum Fortschleudern, die Schleuder-, Wurfmaschine, das Geschütz, a) eig.: bellica tormenta, Varro: bellica tormenta operaque, Liv.: balistae lapidum et reliqua tormenta, Cic.: ibi tormenta collocavit, Caes. – b) meton., das daraus abgeschleuderte Geschoß, telum tormentumve missum, Caes.: t. missile, Plin.: fenestrae ad tormenta mittenda, Caes. – / Sen. de tranqu. anim. 1, 5 sind mille tormenta tausend Foltern.
-
106 edo
[st1]1 [-] ĕdo, ĕdis (ēs), ĕdit (est), ĕdĕre (esse), ēdi, ēsum: - tr. - manger, consumer, ronger, dévorer. - la conjugaison. - es = edis: tu manges. - est = edit: il mange. - essem = ederem. - si quid est animum, Hor.: si quelque souci (te) ronge le coeur. - estis = editis. - es = edis ou ede. - este = edite. - au subj. edam (arch. edim). - es panem: tu manges du pain ou mange du pain. - bibitur, estur, quasi in popinā, Plaut. Poen. 4: on boit, on mange comme dans une taverne. - mergi eos (s.-ent. pullos) in aquam jussit, ut biberent, quoniam esse nollent, Cic. N. D. 2: il ordonna de les (= poulets sacrés) plonger dans l'eau pour les faire boire puisqu'ils refusaient de manger. - miserrimus est, qui cum esse cupit, quod edit non habet, Plaut. Capt. 3: le plus malheureux est celui qui, lorsqu'il désire manger, n'a pas de quoi manger. - tormento non retineri potuit ferreo, quin reciperet se huc esum, Plaut.: un grappin de fer n'aurait pas pu l'empêcher de revenir ici pour manger. - esuri ubi sumus? Plaut.: où dînerons-nous? - edere sermones, Plaut.: dévorer les discours. - edere pugnos, Plaut.: goûter les coups de poing, être régalé de coups de poing. [st1]2 [-] ēdo, ĕre, dĭdi, dĭtum: - tr. - a - faire sortir, mettre dehors, jeter dehors; laisser sortir, rendre, rejeter, évacuer, chasser; décharger (des eaux); émettre, pousser (un cri). - animam edere: rendre l'âme. - clamorem edere: pousser un cri. - gemitus edere: pousser des gémissements. - edere vocem: parler. - fructum edere: produire un bénéfice; rapporter. b - mettre au jour, donner le jour, mettre au monde, engendrer, enfanter. - in lucem edi: venir au monde. c - mettre au jour, mettre en lumière, publier, éditer (un ouvrage), faire connaître. - librum edere: publier un livre. - de republica libros edidisti, Cic.: tu as publié ton livre sur la république. d - exprimer, dire, proférer, exposer, déclarer, révéler, annoncer, promulguer; produire (t. de droit); nommer, choisir. - edere arma, Ov.: chanter les combats. - edere judices, Cic.: choisir les juges. - auctorem doctrinae ejus falso Samium Pythagoram edunt, Liv. 1, 18: on prétend à tort [ que l'auteur de sa science est Pythagore de Samos] = que sa science lui vient de Pythagore de Samos. - Apollo oraculum edit: Apollon rend un oracle. - edere consilia hostium: révéler les projets des ennemis. e - faire voir, montrer, produire; donner (des jeux). - spectaculum edere: donner un spectacle. f - produire, réaliser, causer. - scelus edere: commettre (perpétrer) un crime. - edit quisque quod potest, Plaut.: chacun fait ce qu'il peut. - edere ferro caedem: faire un carnage avec l'épée. - edere immortalia opera, Liv.: accomplir des choses immortelles. [st1]3 [-] ĕdo, ōnis, m.: glouton, grand mangeur.* * *[st1]1 [-] ĕdo, ĕdis (ēs), ĕdit (est), ĕdĕre (esse), ēdi, ēsum: - tr. - manger, consumer, ronger, dévorer. - la conjugaison. - es = edis: tu manges. - est = edit: il mange. - essem = ederem. - si quid est animum, Hor.: si quelque souci (te) ronge le coeur. - estis = editis. - es = edis ou ede. - este = edite. - au subj. edam (arch. edim). - es panem: tu manges du pain ou mange du pain. - bibitur, estur, quasi in popinā, Plaut. Poen. 4: on boit, on mange comme dans une taverne. - mergi eos (s.-ent. pullos) in aquam jussit, ut biberent, quoniam esse nollent, Cic. N. D. 2: il ordonna de les (= poulets sacrés) plonger dans l'eau pour les faire boire puisqu'ils refusaient de manger. - miserrimus est, qui cum esse cupit, quod edit non habet, Plaut. Capt. 3: le plus malheureux est celui qui, lorsqu'il désire manger, n'a pas de quoi manger. - tormento non retineri potuit ferreo, quin reciperet se huc esum, Plaut.: un grappin de fer n'aurait pas pu l'empêcher de revenir ici pour manger. - esuri ubi sumus? Plaut.: où dînerons-nous? - edere sermones, Plaut.: dévorer les discours. - edere pugnos, Plaut.: goûter les coups de poing, être régalé de coups de poing. [st1]2 [-] ēdo, ĕre, dĭdi, dĭtum: - tr. - a - faire sortir, mettre dehors, jeter dehors; laisser sortir, rendre, rejeter, évacuer, chasser; décharger (des eaux); émettre, pousser (un cri). - animam edere: rendre l'âme. - clamorem edere: pousser un cri. - gemitus edere: pousser des gémissements. - edere vocem: parler. - fructum edere: produire un bénéfice; rapporter. b - mettre au jour, donner le jour, mettre au monde, engendrer, enfanter. - in lucem edi: venir au monde. c - mettre au jour, mettre en lumière, publier, éditer (un ouvrage), faire connaître. - librum edere: publier un livre. - de republica libros edidisti, Cic.: tu as publié ton livre sur la république. d - exprimer, dire, proférer, exposer, déclarer, révéler, annoncer, promulguer; produire (t. de droit); nommer, choisir. - edere arma, Ov.: chanter les combats. - edere judices, Cic.: choisir les juges. - auctorem doctrinae ejus falso Samium Pythagoram edunt, Liv. 1, 18: on prétend à tort [ que l'auteur de sa science est Pythagore de Samos] = que sa science lui vient de Pythagore de Samos. - Apollo oraculum edit: Apollon rend un oracle. - edere consilia hostium: révéler les projets des ennemis. e - faire voir, montrer, produire; donner (des jeux). - spectaculum edere: donner un spectacle. f - produire, réaliser, causer. - scelus edere: commettre (perpétrer) un crime. - edit quisque quod potest, Plaut.: chacun fait ce qu'il peut. - edere ferro caedem: faire un carnage avec l'épée. - edere immortalia opera, Liv.: accomplir des choses immortelles. [st1]3 [-] ĕdo, ōnis, m.: glouton, grand mangeur.* * *I.Edo, es, est: vel Edo, edis, prima correpta, edi, esum vel estum, esse vel edere. Virgil. Manger.\Laudem non edunt obliuia. Silius. Le loz n'est point oublié, La louange n'est point mise en oubli, Ne perist point par oubli.\Vbi esuri sumus? Plaut. Où prendrons nous nostre repas?II.Edo, edonis, pen. prod. Varro. Gourmand.\Edo, edis, prima producta, edidi, editum, penul. corr. edere. Plin. Mettre hors, Produire.\Edidit centum vasa haec vitis. Sueton. Elle a rapporté.\Edere et exponere. Cic. Declarer et exposer.\Peruulgare atque edere. Cic. Publier.\Edere, apud Iurisconsultos. Budaeus. Bailler, Donner copie, Bailler par escript et declaration.\Edit quisque quod potest. Plaut. Chascun fait ce qu'il peult.\Natus, et in lucem editus. Cic. Mis en lumiere.\Edere animam, pro Mori. Cic. Rendre l'ame.\Annales edere. Cic. Publier.\Authorem alicuius doctrinae edere. Liuius. Nommer.\Caedem edere. Liuius. Faire grand meurtre et tuerie.\Certamen cruentum edere. Liu. Faire un combat cruel et de grande effusion de sang, Faire grande effusion de sang en un combat.\Clamorem edere. Cic. Crier.\Corpus edere super equum. Tibul. Mettre, Monter sur un cheval.\Aliquid dignum hominum auribus efficere atque edere. Cic. Publier.\Edere exemplum seueritatis suae. Cic. Monstrer un tour de sa terribleté.\Exempla foeda in socios edere per foedam auaritiam. Liu. Faire vilains actes et meschans tours par lesquels on monstre son avarice.\Exempla auaritiae edere. Liu. Monstrer exemples et actes d'avarice.\Facinora edere. Liuius. Faire meschancetez.\Foetus edere dicitur ager. Cic. Produire fruicts.\Funera clara ducum edidit fortuna. Liuius. Fortune feit une exhibition d'une memorable tuerie des capitaines.\Gemitus edere. Lucret. Gemir.\Edere herbas dicuntur campi. Columel. Produire.\Hinnitus edere. Ouid. Hennir.\Ignem. Liuius. Monstrer, Faire.\Indicium. Cic. Faire communication de la descouverte, qu'aucun a faict de ses complices et compaignons en quelque malice.\Leges. Cic. Faire et bailler loix.\Librum. Cic. Publier.\Luci edere. Cic. Mettre en lumiere.\Ludibrium edere. Liu. Bailler passetemps qui tourne à la mocquerie d'aucun.\Proprio sumptu ludos edere. Tacit. Faire jouer farces et jeux à ses despens.\Mandata alicui edere. Liu. Dire et declarer ou exposer sa charge à celuy par devers lequel on est envoyé.\Motus edere. Lucret. Se mouvoir.\Munus gladiatorium edere. Liu. Exhiber publiquement le combat de plusieurs hommes combatans deux à deux à oultrance.\Nefas. Stat. Faire quelque meschanceté.\Edere nomen. Liu. Nommer, Donner ou imposer nom.\Edere nomen. Liu. Dire et declarer son nom.\Edere nomina. Liuius. Bailler les noms et surnoms par escript et declaration.\Nomen alterius alicui edere. Cic. Dire.\Operam annuam edere. Liu. Servir une annee.\Opera virorum fortium edere. Liu. Faire haults faicts et prouesses.\Oracula sapientiae edere. Cic. Dire et publier les haults secrets de sapience.\Ordinem triplicem rei gestae edere. Liu. Raconter la chose en trois manieres.\Ouum edere dicitur gallina. Plin. Pondre.\Edere partum dicuntur foeminae. Cic. Enfanter et delivrer leur ventre.\Ploratum virginalem ore edere. Cic. Pleurer à la facon d'une pucelle.\Postulata edere. Cic. Bailler et presenter une requeste contenant plusieurs chefs et articles.\Praelium, siue pugnam edere. Liu. Combatre.\Dii immortales, quas ego pugnas, et quantas strages edidi! Per translationem. Cic. O Dieu que j'ay bien combatu de parolles contre luy!\Pugnae aliquid edere. Plaut. Faire quelque noise.\Quaestus edere. Ouid. Se complaindre.\Edere rationes. Cic. Presenter et rendre ses comptes.\Responsum oraculo edere. Liuius. Bailler responce.\Risus. Cic. Rire. \ Ruinas. Cic. Mettre par terre, Ruiner.\Scelus. Cic. Commettre quelque vilain cas et meschanceté.\Scriptum. Cic. Bailler par escript.\Signum. Liu. Faire signe. \ Sonos. Ouid. Faire sons.\Spicas edere dicitur culmus. Colum. Jecter hors.\Spiritum extremum edere, pro Mori. Cic. Mourir.\Strages. Liuius. Faire grande tuerie.\Strepitum. Colum. Faire bruit, Bruire.\Testes. Liu. Produire tesmoings.\Trepidationem. Liu. Faire esmeute portant signification de crainte.\Verba edere. Tibull. Proferer, Prononcer, Dire.\Verba edere. Cic. Iudicium quin acciperet in ea ipsa verba quae Naeuius edebat, non recusasse. N'avoir point empesché ne refusé qu'il ne luy fust pourveu de jugement selon la forme de la commission que la partie adverse disoit.\Victoriam edere. Tacit. Vaincre et surmonter ses ennemis.\Edere vitam. Cic. Mourir. \ Voces edere. Cic. Crier.\Vrinam edere. Plin. Pisser.\Vulnera edere. Stat. Navrer, Deplayer.\Tribus edere. Ci. Bailler par escript les noms des tribus, Les nommer. -
107 tourmente
[tuʀmɑ̃t]* * *[tuʀmɑ̃t] -
108 Pein
-
109 mortificación
mortifika'θǐɔnf1) ( maceración del cuerpo) Kasteiung fLa mortificación se usa para doblegar la voluntad. — Die Kasteiung dient dazu, den Willen zu beugen.
2) (fig: preocupación, sufrimiento) Qual fsustantivo femenino2. [tormento] Demütigung diemortificaciónmortificación [mortifika'θjon] -
110 suplicio
-
111 suplicio
m.torture (also figurative).es un suplicio it's torture¡qué suplicio! what a life!* * *1 (castigo) torture2 (dolor) pain3 figurado torment* * *SM1) (=tortura) torture; ( Hist) (=ejecución) punishment, execution2) (=tormento) torment, torture* * *a) ( tortura) torturees un verdadero suplicio — (fam) it's absolute torture o a real nightmare (colloq)
b) ( castigo) punishment* * *= torture.Ex. It collects information about torture and spreads it to organisations and individuals, mainly health service personnel and researchers.----* sufrir un suplicio = agonise over [agonize, -USA].* * *a) ( tortura) torturees un verdadero suplicio — (fam) it's absolute torture o a real nightmare (colloq)
b) ( castigo) punishment* * *= torture.Ex: It collects information about torture and spreads it to organisations and individuals, mainly health service personnel and researchers.
* sufrir un suplicio = agonise over [agonize, -USA].* * *1 (tortura) torturela espera fue un suplicio the wait was real torture o a terrible ordeal2 (castigo) punishment3 (ejecución) execution* * *
suplicio sustantivo masculino
suplicio sustantivo masculino
1 (tortura) torture
2 fam fig (muy molesto, fastidioso) torment, ordeal
' suplicio' also found in these entries:
Spanish:
calvario
English:
torment
* * *suplicio nm1. [tortura] torturees un suplicio it's torture;¡qué suplicio! what a nightmare o pain!;estos niños son un auténtico suplicio these children are a real pain in the neck* * *m figtorment, ordeal* * *suplicio nmtormento: ordeal, torture -
112 tortura
f.torture.pres.indicat.3rd person singular (él/ella/ello) present indicative of spanish verb: torturar.* * *1 (tormento) torture2 figurado (padecimiento) intense suffering, agony* * *noun f.* * *SF torture* * *femenino torturelos exámenes son una tortura — (fam) exams are a real nightmare (colloq)
* * *= torture.Ex. It collects information about torture and spreads it to organisations and individuals, mainly health service personnel and researchers.----* cámara de tortura = torture chamber.* sala de tortura = torture chamber.* * *femenino torturelos exámenes son una tortura — (fam) exams are a real nightmare (colloq)
* * *= torture.Ex: It collects information about torture and spreads it to organisations and individuals, mainly health service personnel and researchers.
* cámara de tortura = torture chamber.* sala de tortura = torture chamber.* * *tortureinstrumentos/métodos de tortura instruments/methods of torturefueron sometidos a torturas they were subjected to torture, they were torturedpara mí los exámenes son una tortura ( fam); I find exams sheer torture o a real nightmare ( colloq)Compuesto:water torture* * *
Del verbo torturar: ( conjugate torturar)
tortura es:
3ª persona singular (él/ella/usted) presente indicativo2ª persona singular (tú) imperativo
Multiple Entries:
tortura
torturar
tortura sustantivo femenino
torture
torturar ( conjugate torturar) verbo transitivo ( con violencia física) to torture;
( angustiar) to torment, torture
tortura sustantivo femenino torture
torturar verbo transitivo to torture
' tortura' also found in these entries:
Spanish:
acabar
- potro
- refinada
- refinado
- suplicio
- tormento
- salvaje
- terrible
English:
rack
- torture
* * *tortura nf1. [física] torture;métodos de tortura torture methods, methods of torture2. [angustia] torture;la espera fue una tortura the wait was torture;¡este tráfico es una tortura! this traffic is a nightmare!* * *f tb figtorture* * *tortura nf: torture* * *tortura n torture -
113 выдержать
вы́держать, выде́рживатьelteni, elporti, ne cedi;\выдержать экза́мен sukcesi en (или pri) ekzameno.* * *сов., вин. п.1) ( устоять) sostener (непр.) vt, soportar vt; resistir vtвы́держать напо́р — resistir la presión
вы́держать тя́жесть — sostener el peso
вы́держать оса́ду — resistir un asedio (un sitio)
2) (вытерпеть, вынести) aguantar vt, sufrir vtвы́держать пы́тку — sufrir un tormento
его́ не́рвы не вы́держали — sus nervios no aguantaron
я не вы́держал и сказа́л... — no me contuve (no pude contenerme) y dije...
5) ( не допустить отклонений) mantener (непр.) vt, observar vtвы́держать за́данные разме́ры — mantener las dimensiones dadas
вы́держать сро́ки — observar el plazo
6) (какой-либо продукт, материал)вы́держать сыр, вино́ — añejar el queso, el vino
вы́держать древеси́ну — secar (la) madera
••вы́держать не́сколько изда́ний — alcanzar varias ediciones
вы́держать хара́ктер — mantenerse entero (firme)
вы́держать роль — realizar (cumplir, desempeñar) el papel
вы́держать па́узу — hacer una pausa
* * *сов., вин. п.1) ( устоять) sostener (непр.) vt, soportar vt; resistir vtвы́держать напо́р — resistir la presión
вы́держать тя́жесть — sostener el peso
вы́держать оса́ду — resistir un asedio (un sitio)
2) (вытерпеть, вынести) aguantar vt, sufrir vtвы́держать пы́тку — sufrir un tormento
его́ не́рвы не вы́держали — sus nervios no aguantaron
я не вы́держал и сказа́л... — no me contuve (no pude contenerme) y dije...
5) ( не допустить отклонений) mantener (непр.) vt, observar vtвы́держать за́данные разме́ры — mantener las dimensiones dadas
вы́держать сро́ки — observar el plazo
6) (какой-либо продукт, материал)вы́держать сыр, вино́ — añejar el queso, el vino
вы́держать древеси́ну — secar (la) madera
••вы́держать не́сколько изда́ний — alcanzar varias ediciones
вы́держать хара́ктер — mantenerse entero (firme)
вы́держать роль — realizar (cumplir, desempeñar) el papel
вы́держать па́узу — hacer una pausa
* * *v1) gener. (вытерпеть, вынести) aguantar, (èñïúáàñèà) pasar (con éxito), (не допустить отклонений) mantener, (ñäåð¿àáüñà) contenerse, (óñáîàáü) sostener, aguantarse, aprobar (экзамены), observar, resistir, soportar, sufrir, tirar2) gastron. atemperar (ñàïðèìåð, ïðè êîìñàáñîì áåìïåðàáóðå èëè â ãîðà÷åì âîäå: atemperar las escalopines en un baño de agua a 55 grados) -
114 солнце
со́лнцеsuno.* * *с.sol mпо со́лнцу — con el sol
до (восхо́да) со́лнца — antes de la salida del sol
на со́лнце — al sol
на восхо́де со́лнца — al sol naciente
обогре́ть на со́лнце — sentársele el sol (a uno)
на я́рком со́лнце — en pleno sol
гре́ться на со́лнце — tomar el sol
со́лнце припека́ет — se deja caer el sol
••го́рное со́лнце мед. — lámpara de cuarzo
найти́ своё ме́сто под со́лнцм — abrirse paso en la vida (en la sociedad) (literalmente: encontrar su lugar bajo el sol)
и на со́лнце быва́ют пя́тна — no hay cielo sin nubes ni paraíso sin tormento
* * *с.sol mпо со́лнцу — con el sol
до (восхо́да) со́лнца — antes de la salida del sol
на со́лнце — al sol
на восхо́де со́лнца — al sol naciente
обогре́ть на со́лнце — sentársele el sol (a uno)
на я́рком со́лнце — en pleno sol
гре́ться на со́лнце — tomar el sol
со́лнце припека́ет — se deja caer el sol
••го́рное со́лнце мед. — lámpara de cuarzo
найти́ своё ме́сто под со́лнцм — abrirse paso en la vida (en la sociedad) (literalmente: encontrar su lugar bajo el sol)
и на со́лнце быва́ют пя́тна — no hay cielo sin nubes ni paraíso sin tormento
* * *ngener. sol -
115 переживание
1) ( процесс) il vivere2) ( волнение) переживания emozioni ж. мн.* * *с.emozioni f pl, sofferenze (del cuore, dell'anima), tormento m* * *ngener. angoscia, ansia, pena, sofferenza, tormento, tortura -
116 пытка
tortura ж.••это не жизнь, а пытка — non è vita, questa, ma una tortura
* * *ж.tortura, supplizio m; tormento m (чаще моральная; тж. перен.)орудия пы́тки — strumenti di tortura
подвергнуть пы́тке — torturare vt, sottoporre alla tortura
Слушать её болтовню - пы́тка! — È <una tortura / uno strazio> ascoltare il suo bla bla
* * *n1) gener. martirIzzamento, tormento, tortura2) obs. questione3) hist. corda -
117 tormentum
tormentum, ī, n. (torqueo), I) ein Werkzeug zum Drehen, Winden, Pressen, und zwar: 1) die Winde, praesectis omnium mulierum crinibus tormenta effecerunt, Caes. b.c. 3, 9, 3; vgl. Lact. 1, 20, 27: falces tormentis introrsus reducebant, Caes. b.G. 7, 22, 2. – 2) der Strick, das Seil, tormento tensior, Priap. 6 (5), 5: quadruplices tormento astringere limbos, Gratt. cyn. 26. – 3) die Fessel, ferreum, Plaut. Curc. 227: tormentorum iniuria, Petron. 102, 13: tormenta, laxare, Ps. Quint. decl. 19, 15. – 4) ein Marterwerkzeug, die Folter, a) eig.: cruciatus (Plur.) tormentorum, Folterqualen, Tac.: tormenta adhibere, Cic.: dare se in tormenta, mit auf die Folter gehen, Cic.: dedere alqm tormentis, Cic.: ementiri (falsch aussagen) in tormentis, Cic.: excruciari tormentis, Caes.: tormentis exprimere confessionem cogitati facinoris, Suet.: minitari omnibus bonis cruces ac tormenta, Cic.: quaestiones servorum ac tormenta accusator minitatur, Cic.: neque tormentis neque supplicio cuiusquam parcere, Suet.: de servo in dominum ne tormentis quidem quaeri licet, Cic.: quo magis necessarium habui ex duabus ancillis quid esset veri et per tormenta quaerere, Plin. ep.: verberibus ac tormentis quaestionem habere pecuniae publicae, Cic.: tormenta non recusare, Curt. – b) übtr.: α) die Folter = der Zwang, lene tormentum admovere ingenio, einen sanften Zw. auf————den G. ausüben, Hor. carm. 3, 21, 13. – β) die Marter, Plage, tormenta vulvae, Plin.: vesicae et exulcerati ventris tormenta, Sen.: stomachi tormenta tolerare, Sen.: incredibiles cruciatus et indignissima tormenta pati, v. Podagristen, Plin. ep. – tormenta suspicionis, Cic.: tormenta fortunae, die vom Schicksal auferlegten Leiden, Cic.: tormenta verborum, Min. Fel. – est tormentum m. Infin., est tormentum carere divitiis, Sen. contr. 1, 6, 5. – 5) ein Druckwerk, beim Wasser, Sen. nat. qu. 2, 9, 2. Tert. de anim. 14. – 6) tormenta tibiarum, die Druckwerke, Plin. 10, 82. – II) ein Werkzeug zum Fortschleudern, die Schleuder-, Wurfmaschine, das Geschütz, a) eig.: bellica tormenta, Varro: bellica tormenta operaque, Liv.: balistae lapidum et reliqua tormenta, Cic.: ibi tormenta collocavit, Caes. – b) meton., das daraus abgeschleuderte Geschoß, telum tormentumve missum, Caes.: t. missile, Plin.: fenestrae ad tormenta mittenda, Caes. – ⇒ Sen. de tranqu. anim. 1, 5 sind mille tormenta tausend Foltern.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > tormentum
-
118 tormentum
tormentum ī, n [TARC-], an engine for hurling: tormentis Mutinam verberavit: tormenta, arma, omnis apparatus belli, L.: telum tormento missum, Cs.— A twisted cord, sling: praesectis mulierum crinibus tormenta effecerunt, Cs.— A missile, shot: quod genus tegumenti nullo telo neque tormento transici posse, Cs.: tormenta e navibus procul excussa, Cu.— An instrument of torture, rack: verberibus ac tormentis quaestionem habere.—Fig., torture, anguish, pain, torment: iracundiae tormenta: Invidiā Siculi non invenere tyranni Maius tormentum, H.: animi tormenta latentis in aegro Corpore, Iu.: Tu lene tormentum ingenio admoves, gentle compulsion, H.* * *windlass; instrument for twisting/winding; engine for hurling stones; missle; rack; any torture device; tension, pressure; torture, torment -
119 angoscia
f (pl -sce) anguish* * *angoscia s.f.1 anguish, woe, distress, anxiety (anche med.): passare ore di angoscia, to spend hours in a state of anguish; vederlo così triste mi dà l'angoscia, it fills me with anguish to see him so unhappy2 (fil.) anguish; angst.* * *pl. - sce [an'gɔʃʃa, ʃe] sostantivo femminile (tormento, pena) distress, anguish ( per about, over); (affanno) anxiety ( per, riguardo a about)che angoscia questo lavoro! — colloq. this work is torture!
* * *angosciapl. - sce /an'gɔ∫∫a, ∫e/sostantivo f.(tormento, pena) distress, anguish ( per about, over); (affanno) anxiety ( per, riguardo a about); che angoscia questo lavoro! colloq. this work is torture! -
120 croce
f crossCroce Rossa Red Crossfarsi il segno della croce cross oneselfa occhio e croce at a rough guess* * *croce s.f.1 cross: a forma di croce, cruciform (o cross-shaped) // mettere in croce qlcu., to crucify s.o. (anche fig.) // ai piedi della Croce, at the foot of the Cross; deposizione dalla Croce, Deposition; la Santa Croce, the Holy Cross (o the Holy Rood); abbracciare la croce, to embrace Christianity (o to convert to Christianity) // gettare la croce addosso a qlcu., (fig.) to put (o to place) the blame on s.o. // croce di Lorena, patriarcale, cross of Lorraine, patriarchal cross; croce di S. Andrea, decussata, St. Andrew's cross; (arald.) saltire; croce greca, Greek cross; croce latina, Latin cross; croce uncinata, swastika // (astr.) Croce del Sud, Southern Cross2 ( segno a forma di croce) cross: il luogo era indicato sulla mappa con una croce, the place was marked on the map with a cross; firmare con la croce, to make one's cross; segno della croce, sign of the cross; farsi il segno della croce, to cross oneself (o to make the sign of the cross) // ( cucito) punto in croce, cross-stitch // a occhio e croce, approximately (o at a rough guess) // con le braccia in croce, with folded arms // fare una croce su qlco., to obliterate (o to cancel) sthg.: fateci una croce!, (fig.) just forget it!; tirare una croce su un debito, to remit (o cancel) a debt // fare a testa e croce, to toss; vincere a testa e croce, to win the toss // egli non sa dire due parole in croce, he can't put two words together3 ( emblema) cross: croce di Malta, Maltese cross; la croce al merito di guerra, the Cross of war // Croce Rossa, Red Cross: chiamarono la Croce Rossa, they called an ambulance4 (tecn.) croce di eruzione, Christmas tree; croce di irrigidimento, bracing cross; croce di Malta, Maltese cross; croce di registro, register cross; croce di S. Andrea, St. Andrew's cross5 (fig.) ( dispiacere) tribulation; burden, trial, cross: ognuno ha la sua croce, everyone has his cross to bear; quel figlio è una vera croce per la famiglia, the son is a real burden for the family (o is a cross the family have to bear); croce e delizia, a mixed blessing.* * *['krotʃe]sostantivo femminile1) crossessere messo in croce — (essere crocifisso) to be crucified
segno della croce — relig. sign of the cross
farsi il segno della croce — to bless o cross oneself, to make the sign of the cross
firmare con una croce — to make one's mark, to sign one's name with a cross
2) (tormento) cross, trialessere una croce per qcn. — to be a trial to sb.
•croce di ferro — mil. Iron cross
croce di guerra — mil. Croix de guerre
croce di sant'Andrea — St. Andrew's cross
Croce del Sud — Crux, Southern Cross
croce uncinata — swastica, fylfot
Croce Verde — = health association offering emergency first aid assistance in accidents, disasters etc
••sui tuoi soldi, puoi farci o tirarci o metterci una croce sopra you can kiss your money goodbye; mettici una croce sopra! just forget about it! gettare la croce addosso a qcn. to put the blame on sb.; mettere in croce qcn. to rag sb. to death; dire tre parole in croce — to mumble a few words
* * *croce/'krot∫e/sostantivo f.1 cross; a (forma di) croce cross-shaped; essere messo in croce (essere crocifisso) to be crucified; segno della croce relig. sign of the cross; farsi il segno della croce to bless o cross oneself, to make the sign of the cross; firmare con una croce to make one's mark, to sign one's name with a cross; punto croce cross-stitch2 (tormento) cross, trial; essere una croce per qcn. to be a trial to sb.; portare la propria croce to have a one's cross to bearsui tuoi soldi, puoi farci o tirarci o metterci una croce sopra you can kiss your money goodbye; mettici una croce sopra! just forget about it! gettare la croce addosso a qcn. to put the blame on sb.; mettere in croce qcn. to rag sb. to death; dire tre parole in croce to mumble a few words\croce celtica Celtic cross; croce di ferro mil. Iron cross; croce greca Greek cross; croce di guerra mil. Croix de guerre; croce di Malta Maltese cross; Croce Rossa Red Cross; croce di sant'Andrea St. Andrew's cross; Croce del Sud Crux, Southern Cross; croce uncinata swastica, fylfot; Croce Verde = health association offering emergency first aid assistance in accidents, disasters etc.
См. также в других словарях:
tormento — (Del lat. tormĕntum). 1. m. Acción y efecto de atormentar. 2. Angustia o dolor físico. 3. Máquina de guerra para disparar balas u otros proyectiles. 4. Congoja o aflicción. 5. Persona o cosa que causa dolor físico o moral. Su hijo es un tormento … Diccionario de la lengua española
tormento — /tor mento/ s.m. [lat. tormentum, der. di torquēre torcere ]. 1. (ant.) a. [strumento di tortura e di martirio e, anche, il dolore e la pena inflitta con tale strumento]. b. (estens.) [azione di sottoporre qualcuno a tormenti per indurlo a… … Enciclopedia Italiana
tormento — s. m. 1. Ação ou efeito de atormentar. 2. Aflição. 3. Tortura. 4. Desgraça … Dicionário da Língua Portuguesa
tormento — (Del lat. tormentum.) ► sustantivo masculino 1 Acción y resultado de atormentar o atormentarse. 2 Dolor físico muy intenso: ■ no soporto más el tormento que me causa la úlcera de estómago. SINÓNIMO angustia ANTÓNIMO placer 3 Dolor corporal que se … Enciclopedia Universal
Tormento — El término tormento puede hacer referencia a: Tormento, instrumento musical de percusión. Tormento, película de Pedro Olea de 1974. Tormento, daño que se inflingía al reo para provocar su confesión. Tormento, novela de Benito Pérez Galdós… … Wikipedia Español
tormento — tor·mén·to s.m. 1a. BU strumento di tortura e di martirio | estens., la tortura stessa: non rinnegò la sua fede nemmeno sotto i tormenti Sinonimi: supplizio. 1b. AU dolore, sofferenza violenta e prolungata, provocata da cause che in vario modo… … Dizionario italiano
tormento — {{#}}{{LM SynT39058}}{{〓}} {{CLAVE T38107}}{{\}}{{CLAVE}}{{/}}{{\}}SINÓNIMOS Y ANTÓNIMOS:{{/}} {{[}}tormento{{]}} {{《}}▍ s.m.{{》}} = {{<}}1{{>}} {{♂}}(físico){{♀}} sufrimiento • dolor = {{<}}2{{>}} {{♂}}(anímico){{♀}} angustia • aflicción •… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
tormento — s m 1 Acto de producir en alguien o en uno mismo un sufrimiento intenso, una angustia continua o una gran preocupación: El tormento lo hizo confesar , Las enfermedades han hecho de su vida un tormento 2 Cosa, situación o persona que produce ese… … Español en México
tormento — (m) (Intermedio) cosa que produce dolor y cansancio físicos o una tristeza profunda Ejemplos: Para su marido fue un tormento esperar doce horas para conocer el resultado de la operación. Cuando llevas zapatos demasiado pequeños, pasear es un… … Español Extremo Basic and Intermediate
tormento — {{hw}}{{tormento}}{{/hw}}s. m. 1 Strumento di tortura | Pena della tortura: il tormento della ruota. 2 Acuto dolore provocato da mali fisici. 3 (fig.) Cruccio insistente, dolore morale: vivere in un perenne tormento | Chi (o Ciò che) è causa di… … Enciclopedia di italiano
tormento — Tormentu(m) dolor intenso, tortura, sufrimiento , término latino que origina tormento, se aplicó antes a un instrumento de tortura que no era otra cosa que una cuerda formada por otras entretejidas o retorcidas que el verdugo … Diccionario del origen de las palabras