Перевод: со всех языков на немецкий

с немецкого на все языки

seta+en

  • 1 seta

    'seta
    f
    ( hongo con sombrerillo) BOT Pilz m
    sustantivo femenino
    seta
    seta ['seta]
    Pilz masculino; crecer como setas wie Pilze aus dem Boden schießen

    Diccionario Español-Alemán > seta

  • 2 seta

    seta
    seta ['se:ta]
      sostantivo Feminin
    Seide Feminin; seta crudalavata Roh-Waschseide Feminin; morbido come la seta seidenweich

    Dizionario italiano-tedesco > seta

  • 3 seta

    sēta, s. saeta.

    lateinisch-deutsches > seta

  • 4 seta

    sēta, s. saeta.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > seta

  • 5 séta

    séta, ´-k Spaziergang m; Rundgang m

    Magyar-német szótár > séta

  • 6 seta

    seta [sɛta] f
    (pot: kieliszek alkoholu) Doppelter m ( fam)

    Nowy słownik polsko-niemiecki > seta

  • 7 séta

    (DE) Ausflug {r}; Spaziergang {r}; bummelt; (EN) jaunt; jog; outing; perambulation; ramble; run; saunter; stroll; toddle; walk; walking

    Magyar-német-angol szótár > séta

  • 8 seta cruda/lavata

    seta crudalavata
  • 9 baco da seta

    baco da seta
  • 10 morbido come la seta

    morbido come la seta
  • 11 vestirsi di bianco/seta

    vestirsi di biancoseta
  • 12 camiseta

    kami'seta
    f
    1) T-Shirt n
    2) ( interior) Unterhemd n
    sustantivo femenino
    1. [ropa interior] Unterhemd das
    2. [exterior] T-Shirt das
    3. [de deporte] Trikot das
    camiseta
    camiseta [kami'seta]
    num1num (exterior) T-Shirt neutro
    num2num (interior) Unterhemd neutro
    num3num deporte Trikot neutro

    Diccionario Español-Alemán > camiseta

  • 13 caseta

    ka'seta
    f
    Bude f, Festzelt n
    sustantivo femenino
    1. [casa pequeña] Hütte die
    2. [para cambiarse] Umkleidekabine die
    3. [para perro] Hundehütte die
    caseta
    caseta [ka'seta]
    num1num (barraca) Häuschen neutro; (de feria) Jahrmarktsbude femenino; (de muestras) Messestand masculino; caseta del perro Hundehütte femenino; caseta de tiro Schießbude femenino
    num2num (cabina) Kabine femenino

    Diccionario Español-Alemán > caseta

  • 14 meseta

    me'seta
    f
    sustantivo femenino
    meseta
    meseta [me'seta]
    geografía, geología Hochebene femenino

    Diccionario Español-Alemán > meseta

  • 15 peseta

    pe'seta
    f
    ( unidad monetaria) ECO Peseta f, spanische Währungseinheit f
    sustantivo femenino
    ————————
    pesetas femenino plural
    peseta
    peseta [pe'seta]
    num1num (unidad monetaria, moneda) historia Pesete femenino

    Diccionario Español-Alemán > peseta

  • 16 bava

    bava
    bava ['ba:va]
      sostantivo Feminin
     1 anatomia, zoologia Schaum Maskulin, Schleim Maskulin; avere la bava alla bocca Schaum vor dem Mund haben; figurato (vor Wut) schäumen
     2 (del baco da seta) Spinnfaden Maskulin; (seta fiacca) Flockseide Feminin
     3 (loc): bava di vento Windhauch Maskulin

    Dizionario italiano-tedesco > bava

  • 17 sörte

    (DE) Borste {e}; Schweinsborste {e}; (EN) bristle; bristled; hair; seta; seta, setae

    Magyar-német-angol szótár > sörte

  • 18 aptus

    aptus, a, um (v. apio), I) Partic., und zwar: A) angefügt, 1) eig.: crescebant uteri terram radicibus apti, befestigt mit Wurzeln an dem Boden, Lucr.: gladius e lacunari setā equinā aptus, Cic. – 2) übtr.: a) an etw. gebunden, otio aptus, Plaut. trin. 658. – b) von etw. abhängend, entspringend, m. folg. ex u. Abl., rerum causae aliae ex aliis aptae et necessitate nexae, Cic.: honestum, ex quo aptum est officium, Cic.: non ex verbis aptum pendēre ius, Cic.: nemo potest non beatissimus esse, qui est totus aptus ex sese quique in se uno sua ponit omnia, Cic. – m. bl. Abl., vita modica et apta virtute, Cic.: rudentibus apta fortuna, Cic. – B) zusammengefügt, verbunden, verknüpft, 1) eig.: a) übh.: coniugio corporis atque animae consistimus uniter apti, Lucr.: qui tam certos caeli motus tamque omnia inter se conexa et apta viderit, Cic.: facilius est apta dissolvere, quam dissipata conectere, Cic. – b) prägn., gehörig zusammengefügt = gehörig instand gesetzt, gehörig eingerichtet, in guter Ordnung befindlich, gerüstet, illae triremes omnes et quinqueremes aptae instructaeque omnibus rebus ad navigandum, Caes.: omnia sibi esse ad bellum apta et parata, Caes.: aptae et instructae remigio XXXII quinqueremes erant, Liv.: socordius ire milites non aptis armis, Sall. fr.: aptus exercitus, kampfschlagfertiges, Liv.: m. Abl. instr., mit etw. ausgestattet, ausgeschmückt, nautico instrumento apta et armata classis, Liv.: Fides apta pinnis, Enn. fr.: caelum stellis fulgentibus aptum, Verg. – 2) übtr.: provincia, Cic.: oratio, gehörig abgerundete, Cic.: Thucydides verbis aptus et pressus, bündig u. gedrängt im Ausdruck, Cic.: sic inter se sunt pleraque conexa et apta, ut etc., Cic.: apta inter se et cohaerentia, Cic.: efficiatur aptum illud, quod fuerit antea diffluens ac solutum, Cic. – naturā nihil est aptius, nihil descriptius, es gibt nichts Harmonischeres, nichts Organischeres als die Natur, Cic. – II) Adi. m. Compar. u. Superl. (eig. einer Sache angepaßt; dah.) zu etw. passend, geeignet, tauglich, geschickt, fähig, zweckdienlich, dienlich, einer Pers. od. Sache angemessen, wohlangebracht (Ggstz. ineptus, Augustin. ep. 138, 5), m. ad u. Akk., calcei habiles atque apti ad pedem, Cic.: milites minus apti ad huius generis hostem (für den Kampf mit einem solchen Feinde), Caes.: id pallium esse aptum ad omne anni tempus, Cic.: ossa commissuras habent et ad stabilitatem aptas et ad artus finiendos accommodatas, Cic.: ex omnibus ad dicendum maxime natum aptumque esse, Cic.: locus ad insidias aptior, Cic.: castra erant ad bellum ducendum aptissima naturā loci et munitione, Caes.: qui locus est ad exsulandum aptissimus, Cic.: Epicurus, homo non aptissimus ad iocandum, Cic.: genus ad omnia imitanda et efficienda, quae ab quoque traduntur, aptissimum, Caes. – m. in u. Akk., in quod (genus pugnae) minime apti sunt, Liv. – m. Dat., initia apta et accommodata naturae, Cic.: aptum esse consentaneum que tempori et personae, Cic.: reliqua pro loci natura, pro vi tempestatum illis essent aptiora et accommodatiora, Caes.: non alium locum aptiorem proelio esse censebat, Curt.: itineri quam proelio aptiores erant, Curt.: haec genera dicendi aptiora sunt adulescentibus, Cic.: hos (oratores) aptissimos cognovi turbulentis contionibus, Cic. – solibus aptus, ›ein großer Freund der Sonnenstrahlen‹, Hor. ep. 1, 20, 24. – bes. m. Dat. Gerund., quod bellando aptus sum, Acc. fr.: aptus alliciendis feminarum animis, Tac.: an (umeri) apti essent oneri ferendo, Capit.: silvestre iter aptum insidiis tegendis erat, Curt.: quicquid alendo igni aptum est, Curt.: tanto aptiora exportandis oneribus tarda iumenta sunt quam nobiles equi, Sen.: amnis gignendae herbae non alius est aptior, Curt.: gens aptior novandis quam gignendis rebus, Curt. – mit Abl. (durch), aptior sermone, gewandter im mündlichen Verkehre, Tac. hist. 2, 4. – poet. m. folg. Infin., Circe apta cantu mutare figuras, Tibull. 4, 1, 62 (vgl. Ov. art. am. 3, 534; fast. 2, 216): m. Infin. Pass., mens apta capi, Ov. art. am. 1, 358 (vgl. Ov. am. 1, 5, 20; fast. 2, 254). – mit folg. Relativsatz, nulla videbatur aptior persona, quae de illa aetate loqueretur, Cic.: est mihi qui lanas molliat apta manus, Ov. – absol., oratio, Curt.: tempus, die gelegene, rechte Z., Liv.: occasio, Curt.: nunc quid aptum sit, hoc est quid maxime deceat in oratione, videamus, Cic.: lar, ein angemessenes, genügendes Vermögen, Hor.: ego enim neminem nec motu corporis neque ipso habitu atque formā aptiorem mihi videor audisse, Cic.: verbis uti usitatissimis et quam maxime aptis, Cic.: ita opere ipso coniungi haud paulo aptius videri potest, Curt. 5, 1, 2.

    lateinisch-deutsches > aptus

  • 19 dens

    dēns, dentis, m. (altind. dán, Akk. dánta, griech. ὀδούς, όντος, ahd. zand), der Zahn, I) der Zahn am menschlichen u. tierischen Körper: dens hominis, Plin.: dens cervi, crocodili, Plin.: dentes aprorum, Corp. inscr. Lat. 2, 2660: dentes Echidneae canis (des Zerberus), Ov.: dens serpentis, hydri, Ov. u. Verg.: viperae, Plin.: dens talpae, Plin. – cavernae dentium, Plin.: crepitus dentium, Cic.: dolor od. dolores dentium, Cels.: emissio dentium, das Zahnen, Ambros. epist. 44, 11: evulsio dentium, Cic.: illisio dentium, Cael. Aur.: labefactatio dentium, Plin.: duplex ordo dentium, Val. Max.: ordo superior dentium, Plin.: duo ordines maxillarium dentium, Plin.: radix dentis, Cels.: raritas (das Einzelnstehen) dentium, Quint.: sonus dentium inter se arietatorum, Sen.: stridor dentium, Cels.: vitia dentium, Plin. – dentes adunci draconis, Cornif. rhet., aprorum, Ov.: dentes adversi acuti (Ggstz. dentes intimi, qui genuini vocantur), Cic.: dentes albi, Plaut.: dentes atrati, Caecil. com. fr.: dens anguinus, Ov.: dens ater, Hor.: dentes breves, Cels.: dens blandus (leonis), der nur spielend ergreifende (nicht zupackende), Mart.: dentes boni, Plaut.: dentes candidi, Scrib., candiduli, Cic.: dentes canini, Cels.: dentes cariosi, Plin. u. Phaedr.: dentes causarii (kränkliche), Plin.: dens cavatus, cavus, Plin.: dentes columellares, Varro: concavi (Ggstz. solidi), Plin.: dens corruptus, Cels.: dens curvus (Ggstz. rectus), Cels.: dentes decidui, Plin.: dolentes, Scrib.: dens domitus (leonis), der Zahn des gezähmten Löwen, Ov.: dens eburneus, Elefantenzahn, Elfenbein, Liv. (dafür poet. dens niveus, Claud., Erythraeus, Mart., Indus, Catull., Libycus, Prop., Numida, Ov.); dass. dens eburnus, Claud.: dentes empti (gekaufte = falsche), Mart.: dens exesus, Cels.: dentes exigui, Suet.: exserti, Plin.: ferrei (eisenfeste), Plaut.: gemini (des erymanth. Ebers), Ov.: genuini, Cic.: inferiores (Ggstz. superiores), Cels.: lati, Plin.: dentes duo longissimi (serpentium), Plin.: dens lupinus, Eccl.: dentes magni, Cels.: mandentes, Cels.: maxillares, Cels.: mobiles, Plin., moti, Scrib.: molares, Col.: dens niger (schwarz gewordener), Cels. u. Hor.: dens novus, Cels. u. Hor.: dentes primi, primores, Vorderzähne, Cels.: dens prior (der schon früher dagewesene, gewachsene, Ggstz. dens novus), Cels.: dentes pueriles, Milchzähne, Sen.: putridi, Cic.: rari (einzeln stehende), Suet.: dens rectus (Ggstz. curvus), Cels.: dens scaber, Cels.: dentes serrati, Plin.: ii dentes, qui secant, Schneidezähne, Cels.: dens solidus (Ggstz. cavus), Plin.: dens superbus, der Zahn (der Stadtmaus), dem (infolge der Verwöhnung) nichts gut genug ist, Hor.: dentes superiores (Ggstz. inferiores), Cels.: dentes saxei, Apul.: venenati, Giftzähne (der Schlangen), Ov.: viperei, Ov.: vitiati, Plin. – abscīdere dentibus (abbeißen) linguam, Val. Max.: amittere dentes, Plin.: cadit dens, cadunt dentes, Cels. u. Plin.: cadunt alci dentes, Plaut. u. Sen.: carēre dente aliquo, eine Zahnlücke haben, Labeo bei Gell.: comprimere dentes, Plaut.: confirmare dentes od. dentes mobiles (v. Heilmitteln), Plin.: clare crepitare dentibus, mit den Z. klappern (v. Kauenden), Plaut.: ille, cuius dentes crepuere sub pugno, unter Faustschlägen knackten, Sen.: dagegen dentes crepuere retecti, klapperten (vor Schrecken usw.), Pers.: decĭdunt dentes, decĭdunt alci dentes, Plin.: is, cui dens deest, der eine Zahnlücke hat, Gell.: defricare dentes, Ov.: dentes inter se setā deligandi sunt, Cels.: velut rabida fera dentibus dimicavit, Iustin.: albis dentibus deridere, s. albus: dolet dens, Cels.: alci dolent dentes, jmd. hat Zahnschmerzen, Mart.: dentem eicere, evellere, Cels.: dentem manu od. forcipe excipere, Cels.: dentem eximere, Cels.: dentem aegrum eximere aut reficere, Mart.: eximere alci dentem, Suet.: extrahere dentem u. extrahere dentem sine vexatione (v. Mitteln), Plin.: excĭdit dens, Cels.: excĭdunt alci dentes, Plaut. u. Hor.: excutere alci omnes dentes uno pugno, Treb. Poll.: saepe pugni ictu equis et mulis excutere dentes, Treb. Poll.: dentes exacuit sus (Eber), wetzt die Hauer, Verg.: exturbare alci oculos atque dentes, Plaut.: facere dentes candidos (v. einem Mittel), Scrib.: frendere dentibus, Plaut.: fricare dentes, Plin., lavare fricareque dentes, Plin. ep.: habere dentes, dentes nullos, Plin. (scherzh. aqua habet dentes, beißt, Petron.): alci mustriculam in dentes impingere, Afran. fr.: infrendere dentibus, Verg.: inserere (einsetzen) dentes, Schol. Cruq.: dentibus lacerare viscera, Iustin.: dentibus laniare alqm, Liv., od. artus, Verg.: si dentes labant, Cels.: si ex ictu vel alio casu aliqui labant dentes, Cels.: omnes dentes labefecit mihi, Ter.: dentes lavare, Catull. u. Plin. ep.: mutare (wechseln) dentes, Plin., dentes primos, Col.: dentibus manditur atque extenuatur et molitur cibus, Cic.: nigrescunt dentes, Plin.: labra dentes nudant, Quint.: dens, qui natus est, Cels.: petit dente lupus, cornu taurus, Hor.: procumbere in dentes, sich platt auf die Erde legen, Vitr.: dentes (equi) prominere incipiunt, Col.: dentes pruriunt, Plaut.: renascuntur dentes (Ggstz. decĭdunt), Plin.: dentes restringere, fletschen, Plaut.: dentes senectā rufescunt, Plin.: sanantur ita dentes, Plin.: scalpere, scarificare dentes, Plin.: stabilire dentes mobiles (v. Mitteln), Plin.: stridere dentibus, Cels.: uti dentibus atque comis emptis, falsche Zähne u. falsches Haar tragen, Mart.: ähnlich uti dentibus insitis (eingesetzte) et alienis, Schol. Cruq.: venies (mihi) sub dentem, du kommst mir schon unter den Zahn (um dich zu zermalmen), scherzh., Petron. 58, 6: ebenso scherzh., leni prunā coctus, simul sub dentes mulieris veni, bis ter memordit, Laber. com. 28: quoi (alt = cui) auro dentes vincti esunt (alt = sunt), XII tabb. fr. – Im Bilde, a) v. vernichtenden Zahn der Zeit usw., vitiata dentibus aevi, Ov.: leti sub dentibus ipsis, Lucr. – b) v. alles benagenden, vergiftenden Neid, v. der gehässigen Mißgunst, dens invidus, Hor., lividus, Hor.: nulla tam modesta felicitas est, quae malignitatis dentes vitare possit, Val. Max.: more hominum invident, in conviviis rodunt, in circulis vellicant; non illo inimico, sed hoc maledico dente carpunt, Cic.: quia laedere vivos livor et iniusto carpere dente solet, Ov.: culpans in me aliquid maledico dente, Augustin. epist. 73, 3. – v. scharfen, verwundenden Spott des Schmähers, Lästerers, atro dente alqm petere, Hor.: mordaciorem improbo dente appetere, Phaedr.: cruento dente lacessiri, Hor.: dente Theonino circumrodi, Hor.: mortuum male dicaci dente indesinenter rodere, Ps. Quint. trib. Marian. 4. – II) übtr., der Zahn, die Zinke, zahnförmig gebogene Spitze lebl. Ggstde.: dentes serrae, Vitr. u. Plin.: perpetui dentes (serrae), Ov.: dentes irpicis, Varro LL.: dentes (die Kneipen) forcipis, Vitr.: dens ancorae, Verg.: dentes pectinis (des Weberkamms), Varro LL.: dass. insecti dentes, Ov.: aber densus dens, der dicht gezahnte Haarkamm, Tibull.: fixus dens (Nachschlüssel), Tibull.: dens vomeris, aratri, die zahnförmig gebogene Spitze der Pflugschar, des Scharbaums, Verg. u. Col. (s. Voß Verg. georg. 1, 170. p. 97): dass. dens curvus, Ov.: aber dens uncus, der Karst, Verg.: u. dass. ruricolae dentes, Lucan.: dens Saturni, die vorgebogene Saturnklinge = das Winzermesser, die Hippe, Verg.: dens validus (venabuli), Calp.: dentes muri, Mauern, die in Gestalt der Zähne einer Säge die beiden Stirnmauern verbinden, Vitr. – / Genet. Plur. regelm. dentium (s. Neue-Wagener Formenl.3 1, 412), obgleich Varro LL. 8, 67 den Genet. dentum als allein richtig annimmt.

    lateinisch-deutsches > dens

  • 20 equisaetum

    equisaetum (equisētum), ī, n. (equus u. saeta od. seta), Pferdeschwanz, griech. ιππουρις, unser Schachtelhalm, Schafthalm, bes. unser kleiner Schachtelhalm, Katzenhalm, Katzensteert, -zügel, Kannenkraut (Equisetum arvense, L.), Plin. 26, 132: auch equisaetis gen., Plin. 18, 259, u. equisēta, ae, f., Ps. Apul. herb. 39. no. 1 u. 2.

    lateinisch-deutsches > equisaetum

См. также в других словарях:

  • Šėta — Wappen Staat …   Deutsch Wikipedia

  • Seta — bezeichnet: allgemein als biologischer Begriff etwas spitzes, borstenartiges: (lat.: seta Borste) in der Botanik den Stiel der Sporenkapsel bei Moosen, siehe Seta (Moose) in der Mykologie dickwandige, zugespitzte Hyphenenden, siehe Seta… …   Deutsch Wikipedia

  • setă — SÉTĂ, sete, s.f. (bot.) Axă verticală protejată de o membrană care susţine capsula cu spori la muşchiul de pământ. – Din lat. seta. Trimis de ana zecheru, 13.09.2007. Sursa: DEX 98  sétă s. f., pl. séte Trimis de siveco, 10.08.2004. Sursa:… …   Dicționar Român

  • seta — / seta/ s.f. [lat. pop. sēta, class. saeta setola, crine ]. (tess.) [fibra che si ricava dal bozzolo del baco da seta] ● Espressioni: seta artificiale ▶◀ raion. ▲ Locuz. prep.: fig., di seta [simile a seta: capelli di s. ] ▶◀ [➨ serico] …   Enciclopedia Italiana

  • SETA — Cette page d’homonymie répertorie les différents sujets et articles partageant un même nom. Seta peut désigner : Seta, des poils microscopiques poussant sur les animaux ; Seta, une société d édition et de développement de jeux vidéo. Ce …   Wikipédia en Français

  • seta — sustantivo femenino 1. Hongo que tiene forma de sombrero sostenido por un pie y puede ser comestible o venenoso. seta comestible. seta de cardo. seta venenosa …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • Seta —   [lateinisch, Nebenform von saeta »Borste«] die, /...ten,    1) Botanik: Kapselstiel, stielartiger, in das Gewebe der Moospflanze eingesenkter Teil der Mooskapsel. Die Seta hebt die Mooskapsel an und erleichtert die Verbreitung der Sporen durch… …   Universal-Lexikon

  • SETA — SETA  ряд международных организаций. SETA Corporation  японская компания, производившая видеоигры SETA Ry  финская правозащитная организация сексуальных меньшинств …   Википедия

  • Seta — Se ta (s[=e] t[.a]), n.; pl. {Set[ae]} (s[=e] t[=e]). [L. seta, saeta, a bristle.] 1. (Biol.) Any slender, more or less rigid, bristlelike organ or part; as the hairs of a caterpillar, the slender spines of a crustacean, the hairlike processes of …   The Collaborative International Dictionary of English

  • seta — SETÁ, setez, vb. I. tranz. (inform.) A stabili, a selecta sau a configura parametrii de funcţionare ai unui sistem tehnic computerizat (aparat, echipament, maşină, instalaţie etc.) conform unei metodologii specifice şi în acord cu o anumită… …   Dicționar Român

  • seta — pl. setae, 1793, from L. seta bristle …   Etymology dictionary

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»