-
1 rabio
rabio rabio, -, -, ere беситься -
2 rabio
rabio, ere, toll sein, wüten, toben, Enn. fr. scen. 54 zw. Caecil. com. 89. Varro sat. Men. 217. Sen. ep. 29, 7. Manil. 4, 461; 5, 208 u. 224. – / Nbf. ›rabio, rabias‹, Eutych. 459, 8 K.
-
3 rabio
rabio, ere, toll sein, wüten, toben, Enn. fr. scen. 54 zw. Caecil. com. 89. Varro sat. Men. 217. Sen. ep. 29, 7. Manil. 4, 461; 5, 208 u. 224. – ⇒ Nbf. ›rabio, rabias‹, Eutych. 459, 8 K. -
4 rabiō
-
5 rabio
-
6 rabio
—, —, ereбеситься, бесноваться, неистовствовать, быть в исступлении Caec, Vr, C, Sen, Man -
7 rabo
I ōnis m.1) Pl = arrhabo2) рабон, мера емкости ( modi i et rabones Aug)II rabo, —, —, ere v. l. = rabio -
8 rabula
-
9 rabies
rabiēs, em, ē, f. (rabio), die Wut, Tollheit, I) im engeren Sinne, als Krankheit, die Hirnwut, des Hundes, Colum. u. Plin.: des Wolfes, Ov.: der Stuten, Colum. – v. der Tollheit, dem Wahnsinn, der Raserei der Menschen, Plaut. u. Plin. – in rabiem venire, Cael. Aur.: in rabiem efferari (v. Hunden u. Menschen), Solin. u. Petron.: contactos eo scelere velut iniectā rabie ad arma ituros, Liv. 21, 48, 4. – II) im weiteren Sinne, als hoher Grad leidenschaftl. Aufregung, A) im allg., die Wut, Tollheit, Wildheit, der Ingrimm, a) leb. Wesen, v. der Zorneswut, animi acerbitas quaedam et rabies, Cic.: ira et rabies Latinorum, Liv.: r. hostilis, Liv.: r. civica, des Bürgerkrieges, Hor.: eadem deûm ira, eadem hominum rabies, Tac.: in rabiem ira versa, Liv. u. Curt.: ira deinde vertit in rabiem, Curt.: continuā rabie lacerare alqm, Vell.: arma rapere furore et rabie, Tac.: ea desperatio Tuscis rabiem magis quam audaciam accendit, Liv.: tanta rabies feros animos invaserat, ut etc., Iustin.: renuntiarunt coërceri rabiem gentis non posse, Liv. – vom Ingrimm, der Spottwut des Archilochus, Hor. – v. der Liebeswut, praeut huius (hominis) rabies quae dabit, Ter. – v. der Wildheit der Tiere, ferae bestiae caeco impetu ac rabie concitatae, Liv.: animalium infesta rabies, Apul.: canum rabies, poet. = die grimmigen Hunde, Ov. – personif., Rabies, als Begleiterin des Mars, Val. Flacc. 2, 206. – b) übtr., v. Lebl., die Wut, Wildheit, das Toben, der Ungestüm, fatalis temporis, Liv.: caeli marisque, Verg.: ventorum, Ov.: noti, Hor.: ventris, Heißhunger, Verg. – B) insbes., von der Begeisterung der Sibylle, die Raserei, der Wahnsinn, Verg. Aen. 6, 49. – / Genet. rabies, Lucr. 4, 1075 (1083). – Nbf. rabia, Serv. Verg. Aen. 1, 200. Gloss. V, 478, 34.
-
10 rabo [2]
2. rabo, ere, richtiger rabio, w.s.
-
11 rabula
rabula, ae, m. (rabio), ein tobender, schreiender Sachwalter, der Zungendrescher, Rabulist, rabularum grex, Varro fr.: declamator aliquis de ludo aut rabula, Cic.: rabula latratorque, Quint.: forenses rabulae, Sidon.
-
12 rabies
rabiēs, em, ē, f. (rabio), die Wut, Tollheit, I) im engeren Sinne, als Krankheit, die Hirnwut, des Hundes, Colum. u. Plin.: des Wolfes, Ov.: der Stuten, Colum. – v. der Tollheit, dem Wahnsinn, der Raserei der Menschen, Plaut. u. Plin. – in rabiem venire, Cael. Aur.: in rabiem efferari (v. Hunden u. Menschen), Solin. u. Petron.: contactos eo scelere velut iniectā rabie ad arma ituros, Liv. 21, 48, 4. – II) im weiteren Sinne, als hoher Grad leidenschaftl. Aufregung, A) im allg., die Wut, Tollheit, Wildheit, der Ingrimm, a) leb. Wesen, v. der Zorneswut, animi acerbitas quaedam et rabies, Cic.: ira et rabies Latinorum, Liv.: r. hostilis, Liv.: r. civica, des Bürgerkrieges, Hor.: eadem deûm ira, eadem hominum rabies, Tac.: in rabiem ira versa, Liv. u. Curt.: ira deinde vertit in rabiem, Curt.: continuā rabie lacerare alqm, Vell.: arma rapere furore et rabie, Tac.: ea desperatio Tuscis rabiem magis quam audaciam accendit, Liv.: tanta rabies feros animos invaserat, ut etc., Iustin.: renuntiarunt coërceri rabiem gentis non posse, Liv. – vom Ingrimm, der Spottwut des Archilochus, Hor. – v. der Liebeswut, praeut huius (hominis) rabies quae dabit, Ter. – v. der Wildheit der Tiere, ferae bestiae caeco impetu ac rabie concitatae, Liv.: animalium infesta rabies, Apul.: canum rabies, poet. = die grimmigen Hunde, Ov. – personif., Rabies, als Begleiterin————des Mars, Val. Flacc. 2, 206. – b) übtr., v. Lebl., die Wut, Wildheit, das Toben, der Ungestüm, fatalis temporis, Liv.: caeli marisque, Verg.: ventorum, Ov.: noti, Hor.: ventris, Heißhunger, Verg. – B) insbes., von der Begeisterung der Sibylle, die Raserei, der Wahnsinn, Verg. Aen. 6, 49. – ⇒ Genet. rabies, Lucr. 4, 1075 (1083). – Nbf. rabia, Serv. Verg. Aen. 1, 200. Gloss. V, 478, 34. -
13 rabo
1. rabo, ōnis, m., a) scherzh. = arrhabo, Plaut. truc. 688 u. 689 Schoell. – b) als Maß, modii et rabones, urnae et amphorae, Augustin. epist. 102, 23.————————2. rabo, ere, richtiger rabio, w.s. -
14 rabula
rabula, ae, m. (rabio), ein tobender, schreiender Sachwalter, der Zungendrescher, Rabulist, rabularum grex, Varro fr.: declamator aliquis de ludo aut rabula, Cic.: rabula latratorque, Quint.: forenses rabulae, Sidon. -
15 rabies
răbĭes, em, e ( gen. rabies, Lucr. 4, 1083; the other cases do not occur), f. [rabio].I. 1.Of dogs, Col. 7, 12, 14; Plin. 7, 15, 13, § 64; 29, 5, 32, § 99.—2.Of other animals, Col. 6, 35; Plin. 8, 18, 26, § 68:3.ursina,
id. 8, 36, 54, § 130.—Of men, madness, frenzy, Plin. 7, prooem. fin. 1, § 5; Plaut. Capt. 3, 4, 26; cf.: contactos eo scelere velut injectā rabie ad arma ituros, Liv. 21, 48, 4.—II.Trop., of any violent emotion, rage, anger, fury, fierceness, eagerness:b.Hecubam putant propter animi acerbitatem quandam et rabiem fingi in canem esse conversam,
Cic. Tusc. 3, 26, 63:sine rabie,
id. ib. 4, 24, 53; Tac. H. 1, 63:Archilochum proprio rabies armavit iambo,
Hor. A. P. 79; cf. id. Ep. 2, 1, 149:non dico horrendam rabiem,
id. S. 2, 3, 323; Vell. 2, 64, 2:civica,
fierce civil war, Hor. C. 3, 24, 26; cf. Tac. H. 2, 38; 5, 25; id. A. 1, 31; 39:hostilis,
Liv. 29, 8 fin.:edendi,
Verg. A. 9, 64. — Of the madness of love. Ter. Eun. 2, 3, 10; Lucr. 4, 1079; Hor. Epod. 12, 9. —Of the Sibyl's inspiration,
Verg. A. 6, 49. —Of things:rabies fatalis temporis,
Liv. 28, 34:ventorum,
Ov. M. 5, 7; cf.Noti,
Hor. C. 1, 3, 14:caelique marisque,
Verg. A. 5, 802:pelagi,
Sil. 2, 290:Canis,
the fierce heat of the dogstar, Hor. Ep. 1, 10, 16:ventris,
i. e. ravenous hunger, voracity, Verg. A. 2, 357; Sil. 2, 472. -
16 rabo
См. также в других словарях:
Rabio metodas — statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. Rabi method vok. Rabi Verfahren, n rus. метод Раби, m pranc. méthode de Rabi, f … Fizikos terminų žodynas
El rey que rabió — Saltar a navegación, búsqueda El rey que rabió es una zarzuela en tres actos, divididos en siete cuadros, con letra de Miguel Ramos Carrion y Vital Aza y música compuesta por Ruperto Chapí, que se estrenó en el Teatro de la Zarzuela de Madrid el… … Wikipedia Español
acordarse del tiempo del rey que rabió — ► locución coloquial Se usa para dar a entender que una persona o cosa es muy vieja o antigua … Enciclopedia Universal
ser una cosa del tiempo del rey que rabió — coloquial Ser muy viejo o antiguo … Enciclopedia Universal
Rabi method — Rabio metodas statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. Rabi method vok. Rabi Verfahren, n rus. метод Раби, m pranc. méthode de Rabi, f … Fizikos terminų žodynas
Rabi-Verfahren — Rabio metodas statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. Rabi method vok. Rabi Verfahren, n rus. метод Раби, m pranc. méthode de Rabi, f … Fizikos terminų žodynas
méthode de Rabi — Rabio metodas statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. Rabi method vok. Rabi Verfahren, n rus. метод Раби, m pranc. méthode de Rabi, f … Fizikos terminų žodynas
метод Раби — Rabio metodas statusas T sritis fizika atitikmenys: angl. Rabi method vok. Rabi Verfahren, n rus. метод Раби, m pranc. méthode de Rabi, f … Fizikos terminų žodynas
Tiempo — (Del lat. tempus, oris.) ► sustantivo masculino 1 Sucesión de instantes en los que se desarrollan los cambios de las cosas: ■ he perdido la noción del tiempo. SINÓNIMO momento 2 Cualquier período o espacio más o menos largo: ■ tardaré mucho… … Enciclopedia Universal
Rey — (Del lat. rex, regis.) ► sustantivo masculino 1 Monarca o príncipe soberano de un reino o estado: ■ el rey carece de poderes políticos en las monarquías constitucionales. IRREG. femeninio reina 2 JUEGOS Pieza principal del ajedrez cuyo movimiento … Enciclopedia Universal
rey — (Del lat. rex, regis). 1. m. Monarca o príncipe soberano de un reino. 2. Pieza principal del juego de ajedrez, la cual camina en todas direcciones, pero solo de una casa a otra contigua, excepto en el enroque. 3. Carta duodécima de cada palo de… … Diccionario de la lengua española