Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

rĕclīno

  • 1 reclino

    rĕclīno, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] pencher en arrière, pencher de côté, appuyer, incliner, coucher. [st2]2 [-] poser, déposer. [st2]3 [-] reposer, délasser. [st2]4 [-] retourner (en sens contraire). [st2]5 - intr. - Amm. se révolter.    - ab labore aliquem reclinare, Hor.: soulager qqn de sa peine.    - in quem onus imperii reclinaret, Sen. Cons. ad Marc. 2, 3: sur qui il devait se décharger du fardeau de l'empire.    - reclinari ad aliquem, Quint.: se tourner vers qqn.
    * * *
    rĕclīno, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] pencher en arrière, pencher de côté, appuyer, incliner, coucher. [st2]2 [-] poser, déposer. [st2]3 [-] reposer, délasser. [st2]4 [-] retourner (en sens contraire). [st2]5 - intr. - Amm. se révolter.    - ab labore aliquem reclinare, Hor.: soulager qqn de sa peine.    - in quem onus imperii reclinaret, Sen. Cons. ad Marc. 2, 3: sur qui il devait se décharger du fardeau de l'empire.    - reclinari ad aliquem, Quint.: se tourner vers qqn.
    * * *
        Reclino, reclinas, pen. prod. reclinare. Caesar. Encliner, Recliner, Pencher.

    Dictionarium latinogallicum > reclino

  • 2 reclino

    reclino reclino, avi, atum, are прислонять

    Латинско-русский словарь > reclino

  • 3 reclino

    reclino reclino, avi, atum, are возлагать, взваливать

    Латинско-русский словарь > reclino

  • 4 reclino

    reclino reclino, avi, atum, are назад склонять

    Латинско-русский словарь > reclino

  • 5 reclino

    reclīno, avī, ātum, āre
    1) склонять назад, прислонять (se Cs; scuta V)
    2) взваливать, возлагать ( onus imperii in aliquem Sen)

    Латинско-русский словарь > reclino

  • 6 reclino

    reclīno, āvī, ātum, āre (re u. *clino, griech. κλίνω), I) tr. zurückbeugen, rückwärts anlehnen, -hinlehnen, A) eig.: se, Caes.: caput, Cic. fr.: scuta, daran lehnen (nämlich an die Speere), Verg. – reclīnātus, a, um, zurückgebogen, angelehnt, Caes.: in cubitum, auf den Ellenbogen gestützt, Petron.: in gramine, hingestreckt, Hor. – B) übtr.: 1) im allg.: in alqm onus imperii reclinare, die Last der Regierung auf jmds. Schultern legen, Sen. ad Marc. 2, 3. – 2) erquicken, nullum a (nach) labore me reclinat otium, Hor. epod. 17, 24. – II) intr. Nachtlager (Beilager) halten, cum principe, Ven. Fort. vit. S. Radeg. 5.

    lateinisch-deutsches > reclino

  • 7 reclino

    reclīno, āvī, ātum, āre (re u. *clino, griech. κλίνω), I) tr. zurückbeugen, rückwärts anlehnen, -hinlehnen, A) eig.: se, Caes.: caput, Cic. fr.: scuta, daran lehnen (nämlich an die Speere), Verg. – reclīnātus, a, um, zurückgebogen, angelehnt, Caes.: in cubitum, auf den Ellenbogen gestützt, Petron.: in gramine, hingestreckt, Hor. – B) übtr.: 1) im allg.: in alqm onus imperii reclinare, die Last der Regierung auf jmds. Schultern legen, Sen. ad Marc. 2, 3. – 2) erquicken, nullum a (nach) labore me reclinat otium, Hor. epod. 17, 24. – II) intr. Nachtlager (Beilager) halten, cum principe, Ven. Fort. vit. S. Radeg. 5.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > reclino

  • 8 reclino

    reclinare, reclinavi, reclinatus V

    se reclinare -- lean back, recline

    Latin-English dictionary > reclino

  • 9 reclino

    rē̆-clīno, āvi, ātum, 1, v. a. [clino, klinô], to bend back, lean back, recline (class. but rare).
    I.
    Lit.:

    alces ad eas (arbores) se applicant atque ita paulum modo reclinatae quietem capiunt... Huc cum se consuetudine reclinaverunt, etc.,

    Caes. B. G. 6, 27: caput, * Cic. Arat. 417:

    non habet ubi caput reclinet,

    Vulg. Matt. 8, 10: scuta, to lay aside, rest, * Verg. A. 12, 130:

    corpora prona,

    to turn over, Stat. Th. 9, 369.—Mid.:

    reclinari ad suos (in dicendo),

    Quint. 11, 3, 132:

    te in remoto gramine reclinatum,

    Hor. C. 2, 3, 7:

    reclinatus in cubitum,

    Petr. 39, 2; cf.:

    in aliquod adminiculum,

    Sen. Ep. 36, 9.—
    II.
    Trop.:

    nullum ab labore me reclinat otium,

    removes, releases me, Hor. Epod. 17, 24:

    in quem onus imperii reclinaret,

    might lean, rest, be supported by, Sen. Cons. ad Marc. 2, 3.— Absol., to revolt, become rebellious:

    nec arrogantibus verbis quidquam scripsit (Julianus), ne videretur subito reclinasse,

    Amm. 20, 8, 4.

    Lewis & Short latin dictionary > reclino

  • 10 reclino

    , reclinavi, reclinatum, reclinare 1
      склонять, прислонять; класть, укладывать

    Dictionary Latin-Russian new > reclino

  • 11 reclinatus

    rĕclīnātus, a, um part. passé de reclino --- penché en arrière; penché de côté, appuyé sur, incliné, couché.
    * * *
    rĕclīnātus, a, um part. passé de reclino --- penché en arrière; penché de côté, appuyé sur, incliné, couché.
    * * *
        Reclinatus, pen. prod. Participium: vt Reclinatus in gramine. Horat. Renversé, ou couché sur l'herbe.

    Dictionarium latinogallicum > reclinatus

  • 12 reclinis

    reclīnis, e [ reclino ]
    откинувшийся назад, опёршийся (in aliquā re M, alicui rei Sen, St, super aliquid T или aliquā re St)

    Латинско-русский словарь > reclinis

  • 13 clino [*]

    *clīno, āre (vgl. clivus), biegen, beugen, neigen, clinat, Not. Tir. 66, 72. Not. Bern. 19, b; u. in den Kompositis acclino, declino, inclino, reclino, u. im Partiz. clinātus, a, um, geneigt, gesenkt, Cic. Arat. 53 (287) u. 86 (327).

    lateinisch-deutsches > clino [*]

  • 14 reclinatio

    reclīnātio, ōnis, f. (reclino), I) das Zurückbeugen, capitis, Augustin. serm. 62, 2. – II) übtr., das Ausruhen (die Erholung) von etw., nulla a laboribus reclinatio, Ambros. de bono mort. 3. § 12 extr.

    lateinisch-deutsches > reclinatio

  • 15 reclinatorium

    reclīnātōrium, iī, n. (reclino), I) die Rückenlehne, Isid. orig. 19, 26, 3. – II) die Lagerstätte, Vulg. cant. 3, 10.

    lateinisch-deutsches > reclinatorium

  • 16 reclinis

    reclīnis, e (reclino), zurückgelehnt, rückwärts gebeugt, rückwärts an- oder hingelehnt, a) v. Pers.: inque sinu iuvenis positā cervice reclinis, Ov.: quia ipse reclinis et resupinus et curvatus in manus pendēret potius quam iacēret, Vopisc. – m. super u. Akk., super pedes cubantis reclinis, Tac. ann. 14, 5. – m. in u. Abl., in gramine floreo reclinis, Mart. 9, 90, 1: od. m. bl. Abl., reclinis cubili, Stat. silv. 1, 2, 161. – m. Dat., hastae, toro, Sen. poët.: arcu, Stat. – b) v. Lebl.: tabula, Pallad. 7, 2, 3: sellula, der Lehnsessel, Hieron. regul. S. Pachom. no. 87.

    lateinisch-deutsches > reclinis

  • 17 *clino

    *clīno, āre (vgl. clivus), biegen, beugen, neigen, clinat, Not. Tir. 66, 72. Not. Bern. 19, b; u. in den Kompositis acclino, declino, inclino, reclino, u. im Partiz. clinātus, a, um, geneigt, gesenkt, Cic. Arat. 53 (287) u. 86 (327).

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > *clino

  • 18 reclinatio

    reclīnātio, ōnis, f. (reclino), I) das Zurückbeugen, capitis, Augustin. serm. 62, 2. – II) übtr., das Ausruhen (die Erholung) von etw., nulla a laboribus reclinatio, Ambros. de bono mort. 3. § 12 extr.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > reclinatio

  • 19 reclinatorium

    reclīnātōrium, iī, n. (reclino), I) die Rückenlehne, Isid. orig. 19, 26, 3. – II) die Lagerstätte, Vulg. cant. 3, 10.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > reclinatorium

  • 20 reclinis

    reclīnis, e (reclino), zurückgelehnt, rückwärts gebeugt, rückwärts an- oder hingelehnt, a) v. Pers.: inque sinu iuvenis positā cervice reclinis, Ov.: quia ipse reclinis et resupinus et curvatus in manus pendēret potius quam iacēret, Vopisc. – m. super u. Akk., super pedes cubantis reclinis, Tac. ann. 14, 5. – m. in u. Abl., in gramine floreo reclinis, Mart. 9, 90, 1: od. m. bl. Abl., reclinis cubili, Stat. silv. 1, 2, 161. – m. Dat., hastae, toro, Sen. poët.: arcu, Stat. – b) v. Lebl.: tabula, Pallad. 7, 2, 3: sellula, der Lehnsessel, Hieron. regul. S. Pachom. no. 87.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > reclinis

См. также в других словарях:

  • reclino — agg. [der. di reclinare ], lett., non com. [del capo, adagiato in avanti e di lato] ▶◀ abbassato, chino, curvo, inclinato, reclinato. ◀▶ dritto, eretto, ritto …   Enciclopedia Italiana

  • reclino — re·clì·no agg. CO reclinato, chino: capo, volto reclino Sinonimi: abbassato, 2chino, inclinato. {{line}} {{/line}} DATA: av. 1946. ETIMO: dal lat. reclīne(m), v. anche reclinare …   Dizionario italiano

  • reclino — pl.m. reclini sing.f. reclina pl.f. recline …   Dizionario dei sinonimi e contrari

  • Juan el Apóstol — «San Juan el Evangelista», por El Greco. 1600. Museo del Prado (Madrid). Apóstol y Evangelista …   Wikipedia Español

  • reclinar — verbo transitivo 1. Inclinar (una persona) [una cosa] apoyándola en [otra cosa]: La criada reclinó la silla contra la pared. verbo tr …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • reclinar — (Del lat. reclinare.) ► verbo transitivo/ pronominal 1 Inclinar el cuerpo o una parte de él apoyándolo en algún lugar: ■ reclina la cabeza sobre mis hombros; está tan cansado que se reclinó contra la pared. SINÓNIMO recostar ANTÓNIMO alzar… …   Enciclopedia Universal

  • reclinar — Se conjuga como: amar Infinitivo: Gerundio: Participio: reclinar reclinando reclinado     Indicativo   presente imperfecto pretérito futuro condicional yo tú él, ella, Ud. nosotros vosotros ellos, ellas, Uds. reclino reclinas reclina reclinamos… …   Wordreference Spanish Conjugations Dictionary

  • реклинатор надкроватный — (лат. reclino, reclinatum отклонять назад) ортопедический аппарат, устанавливаемый на кровати больного для проведения этапной дозированной реклинации позвоночника, напр. при лечении компрессионных переломов нижних грудных или поясничных позвонков …   Большой медицинский словарь

  • Reclinomonas — a genus of small protozoans feeding on bacteria. Reclinomonas americana has 97 mitochondrial genes, the highest number known.External links* [http://tolweb.org/Reclinomonas/97410 Tree of Life: Reclinomonas] *… …   Wikipedia

  • Реклина́тор надкрова́тный — (лат. reclino, reclinatum отклонять назад) ортопедический аппарат, устанавливаемый на кровати больного для проведения этапной дозированной реклинации позвоночника, например при лечении компрессионных переломов нижних грудных или поясничных… …   Медицинская энциклопедия

  • Alfonso Esparza Oteo — (Aguascalientes, (México) 2 de agosto de 1894 México, D. F. 31 de enero de 1950) fue un músico e intérprete mexicano. Contenido 1 Vida personal 2 Inicio de actividad musical profesional 3 …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»