Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

lūgeō

  • 1 lugeo

    lūgĕo, ēre, luxi, luctum - tr. et intr. - [st2]1 [-] se lamenter, pleurer, gémir, déplorer. [st2]2 [-] être en deuil, porter le deuil.    - lugere + prop. inf.: déplorer que.    - matronae annum luxerunt, Liv. 2, 7: les dames portèrent le deuil pendant un an.    - lugere aliquem (pro aliquo): pleurer qqn, être en deuil de qqn.    - lugere mortem Trebonii, Cic. Phil. 12, 10, 25: pleurer la mort de Trébonius.    - lugebere nobis, Ov. M. 10: on te pleurera.
    * * *
    lūgĕo, ēre, luxi, luctum - tr. et intr. - [st2]1 [-] se lamenter, pleurer, gémir, déplorer. [st2]2 [-] être en deuil, porter le deuil.    - lugere + prop. inf.: déplorer que.    - matronae annum luxerunt, Liv. 2, 7: les dames portèrent le deuil pendant un an.    - lugere aliquem (pro aliquo): pleurer qqn, être en deuil de qqn.    - lugere mortem Trebonii, Cic. Phil. 12, 10, 25: pleurer la mort de Trébonius.    - lugebere nobis, Ov. M. 10: on te pleurera.
    * * *
        Lugeo, luges, luxi, luctum, lugere. Cic. Pleurer abondamment, Porter ou faire dueil.

    Dictionarium latinogallicum > lugeo

  • 2 lugeo

    lugeo lugeo, luxi, luctum, ere скорбеть, оплакивать

    Латинско-русский словарь > lugeo

  • 3 lugeo

    lūgeo, lūxī, (lūctum), ēre
    оплакивать, скорбеть, быть в трауре (pro aliquo C или aliquem C etc., mortem alicujus C)
    lugentes campi V — скорбные поля, т. е. царство теней

    Латинско-русский словарь > lugeo

  • 4 lugeo

    lūgeo, lūxī, lūctum, ēre (vgl. griech. λευγαλέος, λυγρός, traurig, schrecklich), I) intr. trauern, in Trauer sein, von der Trauer, die sich in lauter Jammerklage u. in den üblichen äußeren Zeichen äußert (während maerere = trauern in Wehmut, -mit Ergebung), luget senatus, maeret equester ordo, Cic.: lugere pro alqo, Cic.: lugendi modum facere, Cic.: lugere desinere, Sen.: maesta ac lugentia castra, Iustin.: impers., ad rogum filii lugetur, Catull. – v. Dingen, rami positis lugere videntur frondibus, Ov. – lugentes lanae, zur Trauer geeignet, Mart.: campi lugentes, das Trauergefilde (in der Unterwelt), Verg. – Partiz. subst., lūgentēs, ium, m., die Trauernden, insignia lugentium, Tac. – II) tr. jmd. betrauern, für jmd. in Trauer gehen, -Trauerkleider tragen, alqm, Cic. u.a.: alqm diu, Iustin.: alqm vero desiderio (aufrichtig), Curt.: alqm per annum, Eutr.: mortem alcis, Cic.: m. folg. Acc. u. Infin., Cic. Cat. 2, 2. Claud. in Eutr. 2. prol. v. 4. – Im Passiv, lugebere nobis, Ov. met. 10, 141. – / Synk. Perf. luxti, Catull. 66, 21. – Nebenformen nach der 3. Konjug. lugitis, Firm. de err. 8, 4 cod. P: lugunt, Itala (Cant.) Matth. 5, 5. Augustin. specul. 23 Mai. Commod. apol. 972: Imper. lugite, Firm. de err. 8, 3 cod. P: Infin. lugĕre, Commod. instr. 2, 32, 10. – Nbf. lugeor, ērī, Prisc. part. XII vers. Aen. 6. § 121.

    lateinisch-deutsches > lugeo

  • 5 lugeo

    lūgeo, lūxī, lūctum, ēre (vgl. griech. λευγαλέος, λυγρός, traurig, schrecklich), I) intr. trauern, in Trauer sein, von der Trauer, die sich in lauter Jammerklage u. in den üblichen äußeren Zeichen äußert (während maerere = trauern in Wehmut, -mit Ergebung), luget senatus, maeret equester ordo, Cic.: lugere pro alqo, Cic.: lugendi modum facere, Cic.: lugere desinere, Sen.: maesta ac lugentia castra, Iustin.: impers., ad rogum filii lugetur, Catull. – v. Dingen, rami positis lugere videntur frondibus, Ov. – lugentes lanae, zur Trauer geeignet, Mart.: campi lugentes, das Trauergefilde (in der Unterwelt), Verg. – Partiz. subst., lūgentēs, ium, m., die Trauernden, insignia lugentium, Tac. – II) tr. jmd. betrauern, für jmd. in Trauer gehen, -Trauerkleider tragen, alqm, Cic. u.a.: alqm diu, Iustin.: alqm vero desiderio (aufrichtig), Curt.: alqm per annum, Eutr.: mortem alcis, Cic.: m. folg. Acc. u. Infin., Cic. Cat. 2, 2. Claud. in Eutr. 2. prol. v. 4. – Im Passiv, lugebere nobis, Ov. met. 10, 141. – Synk. Perf. luxti, Catull. 66, 21. – Nebenformen nach der 3. Konjug. lugitis, Firm. de err. 8, 4 cod. P: lugunt, Itala (Cant.) Matth. 5, 5. Augustin. specul. 23 Mai. Commod. apol. 972: Imper. lugite, Firm. de err. 8, 3 cod. P: Infin. lugĕre, Commod. instr. 2, 32, 10. – Nbf. lugeor, ērī, Prisc. part. XII vers. Aen. 6. § 121.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lugeo

  • 6 lūgeō

        lūgeō lūxī (lūxtī for lūxistī, Ct.) lūctus, ēre    [LVG-], to mourn, lament, bewail, deplore: melius, O.: mortem Treboni: interitum rei p.: annum, ut parentem, eum, L.: lugebere nobis, Lugebisque alios, O.: luget non sic lugendae fata sororis, i. e. not as dead, O.: Matronis lugendus, Iu.: ad rogum filii lugetur, Ct.: urbem e suis faucibus ereptam esse.— To be in mourning, wear mourning apparel: luget senatus: te arbos Tonsa comam luxit, O.: nec lugentibus id facere fas est, L.
    * * *
    lugere, luxi, luctus V
    mourn, grieve (over); bewail, lament; be in mourning

    Latin-English dictionary > lūgeō

  • 7 lugeo

    lūgĕo, xi, ctum, 2 (luxti for luxisti, Cat. 66, 21; dep. lugeri, Prisc. 1251), v. n. and a. [akin to Gr. lugros, loigos; Sanscr. root lū, to cut; cf. lues], to mourn, lament, bewail, deplore (syn. ploro).
    I.
    Lit.
    A.
    Neutr.:

    luget senatus, maeret equester ordo,

    Cic. Mil. 8, 20:

    annum feminis ad lugendum constituere majores,

    Sen. Ep. 63, 13; id. Cons. ad Helv. 16, 1:

    hos pro me lugere,

    Cic. Planc. 42, 101.— Impers. pass.:

    sei ad pii rogum fili lugetur. etc.,

    Cat. 39, 4.—
    B.
    Act.: lugere mortem Trebonii, Cic. Phil. 12, 10, 25:

    quid ego nunc lugeam vitam hominum?

    id. Tusc. 1, 34, 83:

    occasum atque interitum rei publicae,

    id. Pis. 8, 18:

    ut ager lugere dominum videretur,

    id. Verr. 2, 3, 18, § 47:

    matronae annum, ut parentem, eum luxerunt,

    Liv. 2, 7.—In pass.:

    lugebere nobis, Lugebisque alios,

    Ov. M. 10, 141:

    parentes et filii majores X annis anno lugendi sunt,

    Paul. Sent. 1, 21, 13:

    servus matronis lugendus,

    Juv. 8, 267.—With acc. and inf.:

    urbem e suis faucibus ereptam esse,

    Cic. Cat. 2, 1, 2: in dominos vanas luget abisse minas, Claud. ap. Eutr. 2, 4 prooem.—
    (β).
    With gen.:

    lugere formae,

    Sil. 3, 424.—
    II.
    Transf., to be in mourning, to wear mourning apparel (v. luctus):

    nec lugentibus id facere fas est,

    Liv. 22, 56:

    qui luget, abstinere debet a conviviis, ornamentis et albā veste,

    Paul. Sent. 1, 21, 14:

    pullo lugentes vellere lanas,

    fit for mourning, Mart. 14, 157.

    Lewis & Short latin dictionary > lugeo

  • 8 lugeo

    to mourn, be in mourning, grieve/(tans,) to lament, bewail.

    Latin-English dictionary of medieval > lugeo

  • 9 lugeo

    , luxi, (luctum), lugere 2
      горевать, оплакивать, быть в трауре

    Dictionary Latin-Russian new > lugeo

  • 10 ē-lūgeō

        ē-lūgeō ūxī, —, ēre,     to have done mourning: quid, cum eluxerunt, sumunt? L.—To mourn for, be in mourning for: patriam.

    Latin-English dictionary > ē-lūgeō

  • 11 collugeo

    col-lūgeo, ēre (con u. lugeo), zusammen trauern, Cael. Aur. chron. 2, 5, 88 u. Eccl.

    lateinisch-deutsches > collugeo

  • 12 collugeo

    col-lūgeo, ēre (con u. lugeo), zusammen trauern, Cael. Aur. chron. 2, 5, 88 u. Eccl.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > collugeo

  • 13 collugeo

    col-lūgeo, —, —, ere

    Латинско-русский словарь > collugeo

  • 14 elugeo

    ē-lūgeo, lūxī, —, ēre
    1) закончить траур, перестать оплакивать
    2) скорбеть (о), оплакивать ( unicum filium C)

    Латинско-русский словарь > elugeo

  • 15 luctus

    lūctus, ūs m. [ lugeo ]
    1) скорбный вопль, выражение скорби, стенания ( в отличие от maeror преим. безмолвная скорбь) ( dare animum in luctūs O); траур ( amissae sororis T)
    2) траурное одеяние (in luctu esse C; luctum finire L)
    3) причина скорби (l. lĕvior O)
    4) тяжёлый случай, прискорбное событие ( aliquem luctum elugēre AG)

    Латинско-русский словарь > luctus

  • 16 lugubris

    lūgubris, e [ lugeo ]
    1) печальный, горестный, скорбный, траурный (lamentatio C; vestis Ter)
    3) зловещий, предвещающий беду ( ales H)
    4) злосчастный, полный бедствий ( bellum H)
    5) жалобный, жалостный ( vox Lcr)

    Латинско-русский словарь > lugubris

  • 17 luxti

    lūxtī Ctl = luxisti (pf. к lugeo)

    Латинско-русский словарь > luxti

  • 18 elugeo

    ē-lūgeo, lūxī, ēre, I) intr. austrauern, die gehörige Zeit trauern, Liv. 34, 7, 10. – II) tr. um jmd. od. etw. austrauern, jmd. od. etw. die gehörige Zeit betrauern, patriam, unicum filium, beide in Cic. ep. 9, 20, 3: virum, Ulp. dig. 3, 2, 11. fr. 1: eum luctum (Trauerfall) Gell. 6 (7), 5, 4.

    lateinisch-deutsches > elugeo

  • 19 luctus

    lūctus, ūs, m. (lugeo), I) appell. = die Trauer über den Tod einer geliebten Person, um einen Verbannten od. bei anderen großen Unglücksfällen, die sich in lauter Jammerklage od. in äußeren üblichen Zeichen äußert (während maeror = die tiefe Betrübnis, die Wehmut, die Trauer der Ergebung), 1) eig.: a) im allg. (Ggstz. gaudium), filius luctu perditus, Cic.: luctus domesticus, Haus- od. Familientrauer, Cic.: luctus privatus, publicus, Liv.: omnium nationum luctus, Cic.: afflictus et confectus luctu, Cic.: luctum maeroremque suscipere, Cic.: in sordibus lamentis luctuque iacēre, Cic.: in luctu vivere, Cic.: luctum minuere od. levare, Cic.: plane omnem luctum abstergere, Cic.: maerorem atque luctum deponere, Cic.: luctum finire, Liv.: luctum redintegrare (v. einem Umstand), Liv.: alqm in eundem luctum vocare, Cic.: dare (versenken) animum in luctus, Ov.: in tantum luctum et laborem detrusum esse, Cic.: luctum ex alqa re percipere od. haurire, Cic.: luctum alci importare, Phaedr.: luctu atque caede omnia complentur, Sall.: adeo totam urbem opplevit luctus, ut etc., Liv.: nec illā tempestate matrona expers luctus fuerat, Liv. – Plur., Trauerfälle, Äußerungen der Trauer, feminarum praecipue et gaudia insignia erant et luctus, Liv.: diuturnitas, quae maximos luctus vetustate tollit, Cic.: in luctibus maximis esse Cic.: in maximos luctus incĭ dere, Cic. – mit obj. Genet. (um), luctus Memnonis amissi, Ov. met. 13, 578: luctu mariti, Apul. met. 10, 5: luctibus filiorum, Dict. 3, 21. – b) insbes., die Trauer durch übliche äußere Zeichen (Trauerkleidung usw.), erat in luctu senatus, squalebat civitas, publico consilio mutatā veste, Cic.: senatus consulto diebus triginta luctus est finitus, Liv. – m. obj. Genet. (um), luctum amissae sororis laeto cultu mutavit, Tac. ann. 2, 75. – 2) meton.: a) ein trauriges (betrübendes) Ereignis, eum luctum quoniam satis visus est eluxisse, Gell. 6 (7), 5, 4. – b) die Veranlassung zur Trauer, tu... luctus eras levior, Ov. met. 1, 655; vgl. 9, 155. – II) personif., Lūctus, der Gott der Trauer, Verg. Aen. 6, 274. Sil. 13, 581 u.a. – / arch. Genet. lucti, Acc. trag. 491 u. 513.

    lateinisch-deutsches > luctus

  • 20 lugium

    lūgium, iī, n. (lugeo), die Trauer, Commodian. 1, 29, 18 (Plur. lugia).

    lateinisch-deutsches > lugium

См. также в других словарях:

  • лузнуть — ударить, хлестнуть . Вероятно, от лузгать (см. лузга); ср. Бернекер 1, 747. Менее убедительно сравнивают русск. слово с лит. laužti, laužiu ломать , lūžti, lūžtu ломаться , д. в. н. liohhan тащить, драть , греч. λυγρός печальный, несчастный ,… …   Этимологический словарь русского языка Макса Фасмера

  • Saint-Ambroix (Cher) — Pour les articles homonymes, voir Saint Ambroix. 46° 55′ 57″ N 2° 07′ 16″ E …   Wikipédia en Français

  • Tom Kristensen — Tom Kristensen. Tom Kristensen (nacido en Hobro, Dinamarca, 7 de julio de 1967) es un piloto de automovilismo de velocidad, destacado por ser el más laureado del deporte motor en su país. Ostenta el récord de victorias en las 24 horas de Le Mans… …   Wikipedia Español

  • λευγαλέος — λευγαλέος, α, ον (Α) 1. (για πρόσ.) δυστυχής, αξιολύπητος («πτωχῷ λευγαλέῳ ἐναλίγκιον ἠδὲ γέροντι», Ομ. Οδ.) 2. (για καταστάσεις ή αφηρημένες έννοιες) οικτρός, θλιβερός, λυπηρός («λευγαλεῷ θανάτῳ», Ομ. Οδ.) 3. (για αντικείμενα) άθλιος, ελεεινός… …   Dictionary of Greek

  • λύπη — η (AM λύπη) 1. το δυσάρεστο συναίσθημα που προέρχεται από ψυχικό πόνο, η θλίψη, η στενοχώρια, η πικρία, σε αντιδιαστολή με τη χαρά (α. «με λύπη εγκάρδια εθεωρούσε όλα τα μνήματα», Σολωμ. β. «οὕτω κοινόν τι ἄρα χαρᾷ καὶ λύπῃ δάκρυά ἐστιν», Ξεν.) 2 …   Dictionary of Greek

  • ԱՒԱՂԵՄ — (եցի.) NBH 1 0389 Chronological Sequence: 8c, 10c, 11c ն. ταλανίζω miserum dico, aerumnosum voco, οἱκτείρω miseror, defleo, lugeo Աւաղ կարգալ կամ տալ. աւաղս արկանել. վա՛յ տալ. ողբալ. կարեկից լինել. ապաշաւել. եղկելի համարել. ափսոսալ, լալ, վա՛խ… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՈՂԲԵՐԳԵՄ — (եցի.) NBH 2 0507 Chronological Sequence: Unknown date, 6c, 10c, 12c ն. θρηνῳδέω, τραγῳδέω lugeo, deploro, tragice decanto. Ողբս կամ ողբաձայն երգել. ողբաձայնել. ողբալ. *Ոչ այնքան զիմ թշուառութիւնս ողբերգեցից, որչափ զծերունոյ հօրն զանմխիթարականն… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՍԳԱԿԻՑ — ( ) NBH 2 0703 Chronological Sequence: Unknown date, 5c, 12c չ. ՍԳԱԿԻՑ ԼԻՆԵԼ. ՍԳԱԿՑԵԼ. συνθρηνέω lugeo cum. Կցորդ լինել սգոյն. ողբակցել. *Ոչ փակեցայց ʼի խաւարի, զի եւ օդն սգակից լինիցի ինձ: Արարածք օդակից եղերուք ինձ: Սգակից մարիամանացն լինելով.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՍԳԱԿՑԵՄ — ( ) NBH 2 0703 Chronological Sequence: Unknown date, 5c, 12c չ. ՍԳԱԿԻՑ ԼԻՆԵԼ ՍԳԱԿՑԵԼ. συνθρηνέω lugeo cum. Կցորդ լինել սգոյն. ողբակցել. *Ոչ փակեցայց ʼի խաւարի, զի եւ օդն սգակից լինիցի ինձ: Արարածք օդակից եղերուք ինձ: Սգակից մարիամանացն լինելով.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՍԳԱՄ — (ացայ կամ ացի.) NBH 2 0703 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 7c, 9c ն.չ. πενθέω lugeo. Սուգ առնուլ՝ ունել. կոծիլ. ողբալ. աշխատել. պ. սիւկիտէն, սուկիտէն. թ. ... *Ոգի նորա սգացաւ զինքն. Յոբ. ՟Ժ՟Դ. 22: *Ուստի երկնայինքն սգացան.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՍՈՒԳ — (սըգոյ, ոց, ʼի սգի.) NBH 2 0731 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 5c, 6c գ. Նոյն եւ պ. սուք, սուկ. πένθος luctus. Տխրութիւն ներքին եւ արտաքին. արտաքին նշանակք ներքին ցաւոյ. կոծ ողբումն. լալիւն. աշխար. եաս. *Արար հօր իւրում… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»