Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

farta)

  • 21 gogo

    gogo gɔgo]
    nome masculino
    coloquial pateta 2g.; palerma 2g.
    à farta, abundantemente

    Dicionário Francês-Português > gogo

  • 22 joie

    [ʒwa]
    Nom féminin alegria feminino
    * * *
    joie ʒwa]
    nome feminino
    1 alegria; júbilo m.
    satisfação; contentamento m.
    à ma grande joie
    com grande alegria
    accepter avec joie
    aceitar com prazer
    bondir de joie
    saltar de alegria
    2 irónico aborrecimento
    dissabor
    alegria de viver
    estar com disposição para se divertir
    não caber em si de contente
    divertir-se à grande, gozar à farta

    Dicionário Francês-Português > joie

  • 23 perpétuel

    perpétuel, elle
    [pɛʀpetɥɛl]
    Adjectif perpétuo(tua)
    * * *
    perpétuel pɛʀpetɥɛl]
    adjectivo
    1 ( eterno) perpétuo
    vitalício
    2 ( contínuo) perpétuo
    incessante
    constante
    je suis fatigué de tes plaintes perpétuelles
    estou farta das tuas constantes queixas

    Dicionário Francês-Português > perpétuel

  • 24 regaladamente

    advérbio
    1 ( à farta) grassement
    viver regaladamente
    vivre grassement
    2 ( com prazer) joyeusement

    Dicionário Português-Francês > regaladamente

  • 25 cutis

    cutis, is, f. (κύτος, ahd. hūt), die weichere, geschmeidigere Haut, I) eig.: 1) animalischer Körper: a) der Menschen; color cutis, Cels.: vulnus cutis, Cels., od. umschr. vulnus, quod in cute est, Cels. (vgl. si quid intra cutem subest vulneris, Planc. in Cic. ep.). – c. capitis, Cels. u. Cael. Aur.: oris (Gesichtshaut), Curt.: c. palpebrae, Cels. – c. aegra, Pers.: aeruginosa, Cels.: crassa (Ggstz. tenuis), Cels.: dura (Ggstz. c. mollis), Cels.: integra, Cels.: summa (Oberfläche der Haut), Sen.: tenera, Sen. – cutem adducere, attrahere, Cels.: cutem circumcīdere, Cels.: detrahere alci cutem, Sen.: cutis farta distenditur, Hieron. epist. 22, 16: cutem acu pungere, Cels.: cutem secare, subsecare, Cels.: summam cutem stringere, Sen.: hostium cutibus equos seque velare, illos reliqui corporis, se capitum, Mela 2. § 14. – Sprichw., cutem curare, seine Haut pflegen, Hor. ep. 1, 2. 29: intra suam cutem cogere alqm, sich auf sich zu beschränken nötigen, Sen. ep. 9, 13: ego te intus et in cute novi, ich kenne dich inwendig u. auswendig (durch u. durch), Pers. 3, 30: cute perditus, geistig ganz heruntergekommen, Pers. 1, 23. – b) der Tiere: cutis, quam relinquunt angues, Plin.: cutis piscium, Mela: cutes cervorum, Plin. – quod solidior sit cutis beluis, decentior dammis, densior ursis, mollior fibris, Sen.: corpus chamaeleontis asperum squamosā cute, Solin.:
    ————
    piscium cute se velare, Mela. – u. die gegerbte Haut der Tiere, das Leder, calceus est sartā terque quaterque cute, Mart. 1, 103, 6. – 2) nicht animalischer Körper: cutis nucleorum, uvarum, Plin.: summa c. terrae, Plin.: obductā nubium cute, Plin. – II) übtr., die Oberfläche, Hülle, tenera quaedam elocutionis c., Quint.: sufficiat imaginem virtutis effingere et solam, ut sic dixerim, cutem, Quint. – Ungew. Akk. Sing. cutim, Apul. apol. 50. – vulg. Nbf. cotis, Theod. Prisc. 4. fol. 314 (b), 4.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > cutis

  • 26 distendo

    dis-tendo, tendī, tentum u. tēnsum, ere, auseinander dehnen, -spannen, ausdehnen, -spannen, -strecken, I) im allg.: hominem, Liv.: brachia, Ov.: rictum, Quint.: ventrem, auftreiben, Plin. (u. so ovis sanguinariam herbam pasta toto ventre distenditur contrahiturque, Col.: cutis farta [vollgefressene] distenditur, Hieron.): aciem, Caes.: pontem medios in agros, Lucan. – Passiv distendi v. Örtl. = sich ausdehnen, haec per octoginta sex milia distenduntur, Mart. Cap. 6. § 661. – übtr., inani distendi vanitate, von nichtiger Einbildung aufgebläht werden, Arnob. 2, 29. – II) prägn.: A) vollfüllend ausdehnen, ganz voll füllen, -anfüllen, ventrem, Plaut.: ubera cytiso, Verg.: nectare cellas (von den Bienen), Verg.: horrea, Tibull. – B) zerteilend ausdehnen, 1) eig.: a) als milit. t. t., die Truppen der Feinde auseinander halten, an mehreren Punkten zugleich beschäftigen, copias hostium, Liv.: hostes ab apertiore loco, Liv. – b) ausdehnend foltern, alqm tormento, Suet. Tib. 62, 2. – 2) übtr., zerteilen, zerstreuen (im üblen Sinne), velut in duo pariter bella distenderant curas hominum, hatten die Besorgnis gleichs. zwischen zwei Kriegen in gleichem Maße geteilt, Liv.: curam unius pastoris, Col.: distendit ea res animos Samnitium, macht sie verwirrt, läßt sie zu keinem bestimmten Entschluß gelangen, Liv. – arch. Imperat. distennite, Plaut.
    ————
    mil. 1407 G. – Partiz. gew. distentus, doch auch distēnsus, Tert. apol. 9.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > distendo

  • 27 farter

    vt. enduire de fart: fartâ (Albanais).

    Dictionnaire Français-Savoyard > farter

  • 28 Schwein

    Schwein n (Schwein[e]s; Schweine) świnia (a fig abw), wieprz; fam. (Glück) fart;
    fam. armes Schwein ( Mensch) biedaczysko m oder n;
    fam. kein Schwein interessiert sich für … pies z kulawą nogą nie interesuje się (I);
    fam. Schwein haben mieć farta

    Deutsch-Polnisch Wörterbuch neuer > Schwein

  • 29 fart

    fart: mieć fart oder farta fam. Schwein haben

    Słownik polsko-niemiecki > fart

  • 30 arrefalfiar

    Arrefalfiar, es estar hastiado. Ejemplo: —El miou fíu tá tan arrefalfiáu de tóu, que nun séi lu quéi vóu dare de comedera. Ñecexitaba 'l m'arrefalfión les coyugáes de fame qu’arretrigábamus nus anus cuarenta, pa qu'adeprendiera lu que la farta xuventú de güéi díe 'n tá nun xapie, ya quera 'l Faidor que nun lu golifen enxamás de lus xamaxes. (Mi hijo está tan hastiado de todo que no sé lo que le voy a dar de comer. Necesitaba el muy egoísta, harto, etc., las dolorosas harturas de hambre que nos amarraban en los años cuarenta, para que aprendiera la juventud de hoy en día lo que todavía no sabe. Y quiera el Hacedor que no lo huelan en jamás de los jamases).

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > arrefalfiar

  • 31 xana

    Xana, diosa mitológica de mi Tierrina, no se consideraría enbrujante Asturias si no tuviese Xanas, las Xanas representan el misterio de las fuentes y de los ríos, y es precisamente en estos paradisíacos lugares de mi Tierrina donde ellas han aparecido, las ha visto alguien que fuese poseedor de un espíritu angelical y puro, las Xanas representan la más pura raza Astur, que esto quiere decir sin ofender a nadie, que esta Raza es la de piel más fina de la Tierra, porque la "Pura Raza Asturiana” es de piel blanca y muy fina, de ojos azules claros, que se tornan verdes cuando llega la diosa primavera, hoy en Asturias ya quedan muy pocas personas que sean de auténtica raza Astur, yo cada vez que veo una persona rubia la analizo en todo cuanto puedo para saber si es de la ancestral raza de mi Tierrina, en mi familia que es larga sólo hay dos de raza astur de verdad, mi madre y una sobrina que tengo, todos los demás ya estamos mezclados. —De las Xanas se han dicho muchas cosas, y se dicen porque la verdad existen y han existido, el asunto es encontrarlas, es dar con ellas o que uno merezca ese don sobrenatural para que ellas se le presenten, yo desde luego he buscado a mis xaninas por todos los regueirus, fontes ya fontiquines de la miou Melgueirina Asturies, he hablado con ellas en solitario, les he cantado de día y de noche, pero jamás se me han presentado, aunque la verdad sea dicha, que no he perdido la esperanza de que algún día se me presenten y me hablen. De todas las maneras yo como todo asturiano y me supongo todo hombre, tengo llancada en el fondo de mi alma a mi xanina, y ahora mismo le voy a cantar, para que sepan como este humilde y simple asturiano le habla a su xanina. “LA MIOU XANA” —Yeren sous güétchus divinus, embruxadores melgueirus, lu mesmu que les pradeires de miou benditina Tierra, enus xolayeirus dies de l'allegre primaveira. —Sous güétchus yeren lluceirus, máxicus ya fechiceirus, que cundu en min s'apoixaben, nun me dexaben faer namái que mirar p'échus, comu se foren sous güétchus la miou alma dientru d'échus. —Namái que lus sous güeyinus enxamáus de miradiétchas, embruxantes ya melgueiras, amoxetantes ya ñidies, dadivóuxes ya pordioxeras, ñocentines y'engañóuxes. —Namái que lus sous güétchinus s'apoixaben enus mious, you d' échus nun me xebrare mái qu'al miou lláu me punxeran, el mesmu Xardín del Cielu chugar dou écha ñaciera. —Anxín yeren lus sous güétchus, lus güeyus de la miou xana que nel xuenu m'amiraban, ya en miou vida esgraciaína per munchu que la catéi, nes fontes ya regueiráes de mious mantines aldines, per les ciodáes ya festes enxamás pude atopala. —Sous llabius tan roxus xempre comu l'apuxante braxa, ou 'l merueganu bravíu, cundu despós de mauru l'aviespora goloxóuna esgalaza nel se farta. —Sous llabius qu'en mín pouxarun beixiquinus per goxadas, yeren xabróuxus ya friscus comu les zreicines bravas, ou la miel del truebanal, cundu s'axuerve 'n caxiétcha endenantes de machala. —Sous llabius qu'acorralaben la fontiquina sou boca, cundu nus mious s'apoixaban con falagus tan melgueirus, torniétchaus ya famienteirus, qu'en tal xemeyu nel mundiu xamás fema en min cheldara, dexábanme dondu d'afechu de fellicidá bétchada. —Sous carameleirus bixus, yeren un gociar xin ciarru, un chegar dou nun cheguéi, una groria que gocéi cundu you nel xuenu taba. —Peru cundu adiespiertéi que mexor nun diespiertara, d'aquel miou enxuenu dispiertu que fellicidá me daba, cuntandu que taba llocu, per ser curdu la matéi, ya con tristayu güéi falu qu'agora llocu lu tóu, per perder el xuenu espiertu dou la miou verdá lleldaba. —Ruxuras cheldu en vidayu que fasta 'l fégadu baxan, que m'enoxen mious xentíus ya m'encuandionan miou alma, cundu penxu atristeyáu, qu'achuquinéi lus mious xuenus, pa nun topar nisti mundiu la Xana que nus mious xuenus tantu amor me regalara. —Aqueches rixes divines qu'en melgueires cocharades, allegróuxes ya fellices la miou Xana m'allumbraba, yeren festines del Cielu, cantarinas de las aguas, qu'endespós de ver ñacíu mesterióxas enas fontes, de las cumes embruxadas, baxan pe las regueiradas allegres ya xuguetonas, farfuntiandu l'allegria del sou vivir rumeiradas. —Les rixes de la miou Xana yera 'l alleitéu de miou vida, que per mín disdi guaxín, al non topala nel mundiu a mious xuenus fui catala, yeren cantíus del xilgueiru, xiflaures del malvís, airinus n’arbolaxada, cundu per les primaveires les brixines falagaban. —Sous mixiétches llozanadas comu 'l piesquín roxetadas, ñidias comu la manteiga, fechas pa ser falagadas, con sou ñaricina urisca, ya ureinas m’atongadas, yera un regalín del Cielu que comu antroxín me daba. —Se pudiés d'aquién faer, conel prefume les frores, el mormueyu de las agues, el alleitar de les fués pe las brixas falagadas, el esnaluxa l'aviespa, l'abeya ya lus moscones, el bramíu que fan les goles, na mare cundu s'abátchan, sous agues contres las llastras, lus cuetus ya regodones, ou cundu tranquiles cheguen, en golas nagua rabionas afalagandu las plátchas sen faceyes zampicones. —Xin d'aquién pudiés faer con tou ístu y'oitres couxes, embruxantes ya melgueires que la Ñatura ufrecier, que son múxiques d'un cielu dunde naide llanca 'l pie, nin naide xubióu col gociu, ni dangún baxu 'n placier. —Xin d'aquién pudiés faer de tou ístu una muyer, pos axín yera la Xana que you nel xuenu tener. —Per ístu 'l dexar mious xuenus, dundu enxorciáu ya espiertu disdi mozaquín cheldaba, ya chegar mu confianzudu a la probe realidá, ya nista querer catar el xemeyu de xanina qu’en mious xuenus falagar, foi cundu llocu lu tuve, endenantes taba curdu, pos mái que fora nel xuenu you teñía miou verdá.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > xana

  • 32 farto

     farto | farta | fartos | fartas
     adj. harto, saciado, satisfecho, abundante, copioso, repleto, lleno.

    Diccionario Portugués-Español > farto

См. также в других словарях:

  • Farta — is one of the 105 woredas in the Amhara Region of Ethiopia. Part of the Debub Gondar Zone, Farta is bordered on the south by Este, on the west by Fogera, on the north by Ebenat, and on the east by Lay Gayint. Towns and cities in Farta include… …   Wikipedia

  • farta — fartá vb., ind. prez. 1 sg. fartéz, 3 sg. şi pl. farteáză Trimis de siveco, 06.09.2006. Sursa: Dicţionar ortografic  FARTÁ vb. I. tr. A unge schiurile cu fart. [< fr. farter] …   Dicționar Român

  • farta — s. f. Usado na locução à farta, com abundância ou fartura …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • fârtă — s. f. (menţionat în categoria literelor alfabetului chirilic; pl. fârte) Trimis de gall, 08.02.2008. Sursa: DMLR …   Dicționar Român

  • fârţă — fârţă, fârţe, s.f. (reg.) copil neastâmpărat. 2. femeie plimbăreaţă, teleleică, fâţă, fleoarţă. Trimis de blaurb, 08.05.2006. Sursa: DAR …   Dicționar Român

  • farta-velhaco — s. m. 1. Espécie de ameixa. 2. coisa de farta velhaco: coisa grosseira mas abundante …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • farta-rapazes — s. m. 2 núm. Variedade de feijão branco e grande; feijoca …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • Farta (woreda) — 12°00′N 38°00′E / 12, 38 Farta est un des 105 woredas de la région Amhara …   Wikipédia en Français

  • farta furta — is. Fart furt Atasözü, Deyim ve Birleşik Fiiller fartası furtası olmamak farta furta etmek …   Çağatay Osmanlı Sözlük

  • farta furta etmek — fart furt etmek …   Çağatay Osmanlı Sözlük

  • Bahía Farta — Saltar a navegación, búsqueda Bahía Farta , en idioma portugués Baía Farta, es un municipio de la provincia de Benguela, en Angola.[1] Geografía El término tiene una extensión superficial de de 6,744 km² y una población de 109,985 habitantes.[2]… …   Wikipedia Español

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»