-
1 dissero
dissero dissero, serui, sertum, ere рассуждать -
2 dissero
dissero dissero, serui, serum, ere беседовать -
3 dissero
[st1]1 [-] dissero, ĕre, serŭi, sertum: - tr. - développer, traiter (une question théorique), disserter, raisonner. - disserere + prop. inf.: soutenir (en argumentant) que, exposer que. [st1]2 [-] dissero, ĕre, sēvi, situm: semer en différents endroits, placer çà et là, disséminer.* * *[st1]1 [-] dissero, ĕre, serŭi, sertum: - tr. - développer, traiter (une question théorique), disserter, raisonner. - disserere + prop. inf.: soutenir (en argumentant) que, exposer que. [st1]2 [-] dissero, ĕre, sēvi, situm: semer en différents endroits, placer çà et là, disséminer.* * *Dissero, disseris, disseui, dissatum, pen. corr. disserere. Columel. Varro. Semer ca et là, Poursemer.\Dissero, disseris, disserui, disertum, disserere. Tenir quelque propos et le continuer longuement et disputer, Parler et traicter de quelque matiere.\In vtranque partem, vel In contrarias partes disserere. Cic. Disputer pour la partie affirmative et pour la negative, Debatre le droict de l'une et de l'autre partie. -
4 dissero
I dis-sero, sēvi (редко seruī ap. Macr). situm, ereсеять, рассеивать ( semina Col); сажать врозь ( lactūcam Col); рассаживать, расставлять ( taleas Cs)перен. распространять ( pars animae per totum dissita corpus Lcr)II dis-sero, seruī, sertum, ere1)а) разбирать, обсуждать2) подробно говорить, рассуждать ( cum aliquo de aliqua re C)seditiosa d. T — произносить зажигательные речи (подстрекать к мятежу) -
5 dissero [1]
1. dis-sero, sēvī, situm, ere, I) auseinander-, in Distanzen säen, aussäen, Varro LL., Col. u.a. – II) übtr., in Abständen in die Erde setzen, taleas, Caes. b. G. 7, 73, 9. – / Perf. disseruere, Suei poët. mor. 8 M. (bei Macr. sat. 3, 18, 12). Vgl. 2. consero a. E.
-
6 dissero [2]
2. dis-sero, seruī, sertum, ere, auseinander reihen = mit Worten auseinandersetzen, erörtern, entwickeln, ausführlich besprechen, über etw. sich auslassen, sich verbreiten, sich aussprechen, sich erklären, einen Vortrag halten, sprechen, mit allg. Acc., ista, eadem, Cic.: res, Liv.: quod in senatu pluribus verbis disserui, Cic.: m. bestimmtem Acc., libertatis bona, Tac.: eius negotii initium, ordinem, finem curatius, Tac.: m. folg. Acc. u. Infin., Cic.: m. folg. indir. Fragesatz (m. quomodo, qui, quid), Cic., Liv. u. Quint.: m. Praeposs. (bes. m. de) m. u. ohne (bes. allg.) Acc., quae Socrates supremo vitae die de immortalitate animorum disseruisset, Cic.: per conciliabula et coetus seditiosa de continuatione tributorum etc., aufrührerische Reden führen, Tac.: quae saepissime inter me et Scipionem de amicitia disserebantur, Cic.: diss. de re publica, Cic.: de teste, Cic.: pro legibus suis, Liv.: contra ista, Cic.: adversus ea, Tac.: cum alqo, Cic.: cum alqo de alqa re, Cic.: in utramque partem, Cic.: de alqa re in contrarias partes, Cic.: m. Advv. u. dgl., contra diss., Cic.: varie diss., Cic.: bene, accurate, Cic.: in od. ad hunc modum, Sall. u. Curt.: hoc modo, Sall.: absol., in disserendo mira explicatio, Cic.: disserendi subtilitas, Cic.: acumen disserendi, scharfsinnige Erörterung, Quint.
-
7 dissero [3]
3. dis-sero, āvī, āre, trennen, Ter. Maur. 98.
-
8 dissero
1. dis-sero, sēvī, situm, ere, I) auseinander-, in Distanzen säen, aussäen, Varro LL., Col. u.a. – II) übtr., in Abständen in die Erde setzen, taleas, Caes. b. G. 7, 73, 9. – ⇒ Perf. disseruere, Suei poët. mor. 8 M. (bei Macr. sat. 3, 18, 12). Vgl. 2. consero a. E.————————2. dis-sero, seruī, sertum, ere, auseinander reihen = mit Worten auseinandersetzen, erörtern, entwickeln, ausführlich besprechen, über etw. sich auslassen, sich verbreiten, sich aussprechen, sich erklären, einen Vortrag halten, sprechen, mit allg. Acc., ista, eadem, Cic.: res, Liv.: quod in senatu pluribus verbis disserui, Cic.: m. bestimmtem Acc., libertatis bona, Tac.: eius negotii initium, ordinem, finem curatius, Tac.: m. folg. Acc. u. Infin., Cic.: m. folg. indir. Fragesatz (m. quomodo, qui, quid), Cic., Liv. u. Quint.: m. Praeposs. (bes. m. de) m. u. ohne (bes. allg.) Acc., quae Socrates supremo vitae die de immortalitate animorum disseruisset, Cic.: per conciliabula et coetus seditiosa de continuatione tributorum etc., aufrührerische Reden führen, Tac.: quae saepissime inter me et Scipionem de amicitia disserebantur, Cic.: diss. de re publica, Cic.: de teste, Cic.: pro legibus suis, Liv.: contra ista, Cic.: adversus ea, Tac.: cum alqo, Cic.: cum alqo de alqa re, Cic.: in utramque partem, Cic.: de alqa re in contrarias partes, Cic.: m. Advv. u. dgl., contra diss., Cic.: varie diss., Cic.: bene, accurate, Cic.: in od. ad hunc modum, Sall. u. Curt.: hoc modo, Sall.: absol., in disserendo mira explicatio, Cic.: disserendi subtilitas, Cic.: acumen disserendi, scharfsinnige Erörterung, Quint.————————3. dis-sero, āvī, āre, trennen, Ter. Maur. 98. -
9 dissero
Idisserere, disseravi, disseratus V TRANSunfasten, unbar; unlockIIdisserere, disserui, disseritus V TRANSplant/sow at intervals; scatter/distribute, plant here/there; separate/partIIIdisserere, dissevi, dissitus V TRANSplant/sow at intervals; scatter/distribute, plant here/there; separate/partIVdisserere, dissui, disstus Varrange, dispose, set in order; discuss; examine; explain, set out in words -
10 dissero
to examine, treat of, discuss. -
11 dissero
1.dis-sĕro, sēvi (serui, poet. ap. Macr. S. 2, 14, 12), sĭtum, 3, v. a., to scatter seed, to sow here and there, to sow (rare):II.Caeciliana (lactuca) mense Januario recte disseritur,
Col. 11, 3, 26:semina in areolas,
id. 11, 2, 30; cf.:res in arcas (olitor),
Varr. L. L. 6, § 64 Müll.:dissita pars animae per totum corpus,
Lucr. 3, 143; cf. id. ib. 377; 4, 888.—To fix in the earth at intervals, to plant here and there:2.taleae mediocribus intermissis spatiis disserebantur,
Caes. B. G. 7, 73 fin.dis-sĕro, rŭi, rtum ( part. perf. disserta, first in Hier. in Isa. 4, 11; class. form dĭsertus, as a P. a., is very freq.; v. under P. a.), 3, v. a.— Lit., to set forth in order, arrange distinctly; hence, to examine, argue, discuss; or (more freq.) to speak, discourse, treat of a thing (good prose and very freq., esp. in Cic. and Quint.—cf.: disputo, discepto).(α).With acc. (so in Cic., and usually only with pronouns, but in Tac. also freq. with nominal subjects):(β).idonea mihi Laelii persona visa est, quae de amicitia ea ipsa dissereret, quae disputata ab eo meminisset Scaevola,
Cic. Lael. 1, 4; cf. id. de Sen. 21, 78:nihil de ea re,
Tac. A. 1, 6:seditiosa de aliqua re,
id. ib. 3, 40:permulta de eloquentia cum Antonio,
Cic. de Or. 2, 3, 13; cf.:haec cum ipsis philosophis,
id. ib. 1, 13, 57:quae inter me et Scipionem de amicitia disserebantur,
id. Lael. 10, 33:qui haec nuper disserere coeperunt, cum corporibus simul animos interire,
id. ib. 4, 13:haec subtilius,
id. ib. 5, 18:aliquid pluribus verbis in senatu,
id. Fam. 12, 7; cf. Sall. J. 30 fin.:ea, quae disputavi,
Cic. N. D. 3, 40, 95; cf. id. Fat. 5; id. Tusc. 1, 11, 23:ea lege, qua credo omnibus in rebus disserendis utendum esse,
id. Rep. 1, 24:pauci bona libertatis incassum disserere,
Tac. A. 1, 4; cf. id. ib. 6, 34; id. H. 3, 81:cujus negotii initium, ordinem, finem curatius disseram,
id. A. 2, 27; cf. id. H. 2, 2 fin.:paucis instituta majorum domi militiaeque, quomodo rem publicam habuerint, etc., disserere,
Sall. C. 5 fin. Kritz.; for the latter constr. with a rel. clause, cf. Quint. praef. § 22, and 1, 10, 22; and with acc. and inf.:malunt disserere, nihil esse in auspiciis, quam quid sit ediscere,
Cic. Div. 1, 47, 105; id. Fin. 4, 1, 2 al.—With de:(γ).Scipio triduum disseruit de re publica,
Cic. Lael. 4, 14; so id. Rep. 1, 23 fin. et saep.; cf.also: consuetudo de omnibus rebus in contrarias partes disserendi,
Cic. Tusc. 2, 3, 9:de Scripturis,
Vulg. Act. 17, 2 et saep.— Pass. impers.:ut inter quos disseritur, conveniat, quid sit id, de quo disseratur,
Cic. Fin. 2, 1 fin. —Less freq. for de, super aliqua re, Gell. 19, 1, 19.—Absol.:A.ut memini Catonem anno ante quam est mortuus mecum et cum Scipione disserere,
Cic. Lael. 3, 11; so,cum aliquo,
id. Rep. 1, 21:ita disseruit: duas esse vias, etc.,
id. Tusc. 1, 30:in disserendo rudes,
id. Rep. 1, 8; cf. id. ib. 3, 16; Quint. 12, 1, 35; 12, 2, 25 al.:causa disserendi,
Cic. Tusc. 3, 3 fin.:ratio disserendi,
id. Fat. 1; cf. id. Fin. 1, 7; id. Ac. 1, 8, 30; and:ars bene disserendi,
id. de Or. 2, 38:adhibita disserendi elegantia,
id. ib. 2, 2 fin.; cf.:disserendi subtilitas,
id. de Or. 1, 15, 68 et saep. —Hence, dĭsertus, a, um (for dissertus. Cf.:difficultas laborque discendi disertam negligentiam reddidit. Malunt enim disserere, nihil esse in auspiciis, quam quid sit ediscere,
Cic. Div. 1, 47, 105; and: disertus a disserendo dictus, Paul. ex Fest. p. 72, 15), P. a., skilful in speaking on a subject; clear, methodical in speaking; well-spoken, fluent (less than eloquens, eloquent:disertos cognosse me nonnullos, eloquentem adhuc neminem, etc.,
Cic. de Or. 1, 21; and id. Or. 5, 18; cf. also: facundus, loquax, dicax).Prop.:B.disertorum oratione delenitus... utilitates non a sapientibus et fortibus viris sed a disertis et ornate dicentibus esse constitutae,
Cic. de Or. 1, 9, 36; cf. id. Phil. 2, 39 fin.; id. Rep. 1, 3; Quint. 2, 3, 7 et saep.; Hor. Ep. 1, 5, 19; id. A. P. 370; Ov. M. 13, 228; id. Tr. 3, 11, 21; Mart. 9, 12, 16 et saep.—Cf. also, ora, Ov. Tr. 3, 11, 20; and poet., Arpi, because within its limits Cicero was born, Mart. 4, 55:leporum disertus puer,
Cat. 12, 9:callidus et disertus homo,
i. e. sagacious, shrewd, Ter. Eun. 5, 7, 10.— Comp., Cic. de Or. 3, 32, 129 (with eloquentior).— Sup., Cic. Phil. 2, 43, 111; id. de Or. 1, 54, 231; id. Brut. 91, 315; Cat. 49, 1.—Transf., of discourse:(α).illam orationem disertam sibi et oratoriam videri, fortem et virilem non videri,
Cic. de Or. 1, 54, 231; cf.historia,
id. Brut. 26:epilogus,
id. Att. 4, 15, 4:verba,
Ov. Pont. 3, 5, 8 al.; Quint. 1, 8, 4; cf. id. 2, 11, 5; 8 prooem. § 24; 8, 2, 21.— Comp.:sententia,
Sen. Ep. 21.— Sup.:litterae,
Cic. Att. 7, 2 fin.—Adv., clearly, expressly, distinctly; eloquently.dĭserte, Plaut. Am. 2, 1, 31; Afran. ap. Non. 509, 23; Liv. 21, 19 Fabri ad loc.; id. 42, 25, 4 al.; Cic. de Or. 1, 10 fin.; id. Tusc. 5, 9, 24; id. Att. 4, 1, 6; id. Q. Fr. 3, 1, 10; Quint. 12, 1, 30; [p. 595] Tac. Or. 9, 26.—(β).dĭsertim, Liv. Andr., Att. Trag. v. 350 Rib. (ap. Non. 509, 25 sq.); Titin. Com. v. 150 Rib. (ap. Non. ib.); Plaut. Stich. 1, 3, 87.—b.Comp., Mart. 3, 38.—c.Sup., Liv. 39, 28; Quint. 6, 2, 26. -
12 dissero
, disserui, dissertum, disserere 3рассуждать -
13 ē-disserō
ē-disserō ruī, rtus, ere, to set forth in full, relate at length, dwell upon, unfold, explain, tell: eadem, L.: res gestas, L.: mihi haec vera roganti, V.: in edisserendo subtilior: edisseri a nobis quae finis familiae fiat. -
14 dissitus
dissitus, a, um part. passé de dissero. [st2]1 [-] répandu, disséminé. [st2]2 [-] éloigné. [st2]3 [-] écarté, séparé.* * *dissitus, a, um part. passé de dissero. [st2]1 [-] répandu, disséminé. [st2]2 [-] éloigné. [st2]3 [-] écarté, séparé.* * *Dissitus, pen. corr. Adiectiuum. Apul. Esloingné de nous.\Pars animae per totum dissita corpus. Lucretius. Estendue, Espandue. -
15 disertus
a, um[ dissero II ]1) ясный, обстоятельный, точный (verba, oratio, epistula C etc.)2) красноречивый (nomo, orator Ter, C, Ctl etc.)3) искусный, сведущий ( lepōrum Ctl) -
16 dissertatio
dissertātio, ōnis f. [ dissero II \]рассуждение, изыскание, доклад AG -
17 dissertio
-
18 disserto
-
19 disserui
-
20 dissevi
См. также в других словарях:
Conjugaison Italienne — Sommaire 1 Généralités 1.1 Le verbe 1.2 Les pronoms personnels sujets 1.2.1 Pas de pronom personnel sujet … Wikipédia en Français
Conjugaison italienne — Sommaire 1 Généralités 1.1 Le verbe 1.2 Les pronoms personnels sujets 1.2.1 Pas de pronom personnel sujet … Wikipédia en Français
La Leggenda Del Piave — (La Légende du Piave), également connue comme Canzone del Piave, a été composée en 1918. La chanson célèbre la revanche des troupes italiennes sur le front de la Vénétie à la fin de la Première Guerre mondiale. Sommaire 1 L auteur 2 Les faits… … Wikipédia en Français
La Leggenda del Piave — (La Légende du Piave), également connue comme Canzone del Piave, a été composée en 1918. La chanson célèbre la revanche des troupes italiennes sur le front de la Vénétie à la fin de la Première Guerre mondiale. Sommaire 1 L auteur 2 Les faits… … Wikipédia en Français
La leggenda del Piave — (La Légende du Piave), également connue comme Canzone del Piave, a été composée en 1918. La chanson célèbre la revanche des troupes italiennes sur le front de la Vénétie à la fin de la Première Guerre mondiale. Sommaire 1 L auteur 2 Les faits… … Wikipédia en Français
La leggenda del piave — (La Légende du Piave), également connue comme Canzone del Piave, a été composée en 1918. La chanson célèbre la revanche des troupes italiennes sur le front de la Vénétie à la fin de la Première Guerre mondiale. Sommaire 1 L auteur 2 Les faits… … Wikipédia en Français
Oscar Nuccio — (Brindisi, 9 July 1931 – Rieti, 23 April 2004) was an Italian historian of economic thought. He taught the history of economic thought in the departments of political science at the University of Pisa, the University of Teramo, and Sapienza… … Wikipedia
Первое кругосветное плавание — Первое кругосветное плавание … Википедия
dire — dì·re v.tr. e intr., s.m. FO I. v.tr. I 1a. esprimere, comunicare con la voce: dire qcs. a bassa voce, non dire nulla, non ho sentito ciò che hai detto Sinonimi: affermare, asserire, comunicare, dichiarare, proferire, pronunciare. I 1b. con… … Dizionario italiano
dirsi — dìr·si v.pronom.tr. CO dire a se stesso, pensare tra sé: mi sono detto che non era il caso di insistere {{line}} {{/line}} NOTA GRAMMATICALE: presenta eccezioni nell ind. pres. mi dico, ti dici, si dice, ci diciamo, vi dite, si dicono, nell ind.… … Dizionario italiano
dire (1) — {{hw}}{{dire (1)}{{/hw}}A v. tr. (pres. io dico , tu dici , egli dice , noi diciamo , voi dite , essi dicono ; imperf. io dicevo ; pass. rem. io dissi , tu dicesti , egli disse , noi dicemmo , voi diceste , essi dissero ; fut. io dirò , tu… … Enciclopedia di italiano