Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

digero

  • 1 digero

    dīgĕro, ĕre, gessi, gestum [dis + gero] - tr. - [st2]1 [-] porter çà et là, séparer, disperser, diviser. [st2]2 [-] Cels. Quint. digérer, absorber. [st2]3 [-] (en t. de méd.) fondre, dissoudre, résoudre; relâcher (le ventre); affaiblir (un malade). [st2]4 [-] mettre en ordre, classer, distribuer, répartir; exposer dans l'ordre, décrire, raconter. [st2]5 [-] Cels. porter çà et là, promener.    - digerere nubes, Sen. Q. N. 7, 22: disperser les nuages.    - septem digestus in cornua Nilus, Ov. M. 9: le Nil qui se divise en sept branches.    - digerere stercus in prata, Col.: étendre le fumier sur les prés.    - (dentes) qui digerunt cibum, Plin. 11: (les dents) qui divisent les aliments (les incisives).    - senium in lucis digerere, Val.- Flac.: [ porter à l'écart... ]= cacher sa vieillesse dans une forêt.    - omina digerere, Virg. En. 2, 182: interpréter les présages (les arranger à sa manière).    - asparagum digerere, Cato R. R. 161, 3: semer des asperges sur des rangs réguliers.    - bibliothecam digere, Suet.: ranger une bibliothèque.    - digerere capillos, Ov.: arranger ses cheveux, se coiffer.    - bellus homo est qui digerit ordine crines, Mart.: l'élégant est celui qui a les cheveux bien peignés.    - quam meruit solus poenam digessit in omnes, Ov. M. 14: le châtiment qu'il méritait seul, il le fit retomber sur tous (les Grecs).    - annum ipsum non in totidem digerunt species, Tac. G. 26: l'année même, ils ne la divisent pas en autant de saisons (que nous).    - simulacrum, cujus pauca in actibus Commodi principis digessimus, Amm. 22: statue, dont nous avons raconté peu de chose dans les actes de l'empereur Commode.    - aegrum digerere, Cels. 4, 7, 4: promener un malade.
    * * *
    dīgĕro, ĕre, gessi, gestum [dis + gero] - tr. - [st2]1 [-] porter çà et là, séparer, disperser, diviser. [st2]2 [-] Cels. Quint. digérer, absorber. [st2]3 [-] (en t. de méd.) fondre, dissoudre, résoudre; relâcher (le ventre); affaiblir (un malade). [st2]4 [-] mettre en ordre, classer, distribuer, répartir; exposer dans l'ordre, décrire, raconter. [st2]5 [-] Cels. porter çà et là, promener.    - digerere nubes, Sen. Q. N. 7, 22: disperser les nuages.    - septem digestus in cornua Nilus, Ov. M. 9: le Nil qui se divise en sept branches.    - digerere stercus in prata, Col.: étendre le fumier sur les prés.    - (dentes) qui digerunt cibum, Plin. 11: (les dents) qui divisent les aliments (les incisives).    - senium in lucis digerere, Val.- Flac.: [ porter à l'écart... ]= cacher sa vieillesse dans une forêt.    - omina digerere, Virg. En. 2, 182: interpréter les présages (les arranger à sa manière).    - asparagum digerere, Cato R. R. 161, 3: semer des asperges sur des rangs réguliers.    - bibliothecam digere, Suet.: ranger une bibliothèque.    - digerere capillos, Ov.: arranger ses cheveux, se coiffer.    - bellus homo est qui digerit ordine crines, Mart.: l'élégant est celui qui a les cheveux bien peignés.    - quam meruit solus poenam digessit in omnes, Ov. M. 14: le châtiment qu'il méritait seul, il le fit retomber sur tous (les Grecs).    - annum ipsum non in totidem digerunt species, Tac. G. 26: l'année même, ils ne la divisent pas en autant de saisons (que nous).    - simulacrum, cujus pauca in actibus Commodi principis digessimus, Amm. 22: statue, dont nous avons raconté peu de chose dans les actes de l'empereur Commode.    - aegrum digerere, Cels. 4, 7, 4: promener un malade.
    * * *
        Digero, digeris, pe. corr. digessi, digestum, digerere. Plin. iunior. Porter ca et là.
    \
        Artus digerere. Lucan. Dissouldre, Consumer.
    \
        Digerere. Virgil. Ordonner et disposer, Mettre par ordre.
    \
        Digerere in pastillos. Pli. Diviser, Separer.
    \
        Digerere acta siue tempora. Liu. Rediger et mettre par ordre.
    \
        Argumenta in digitos. Quint. Mettre ou asseoir sur les doigts, Compter sur les doigts.
    \
        Crines. Colum. Ordonner, Adjancer et accoustrer.
    \
        Ex copia digerere in genus quodque. Cic. Departir, Distribuer, Distinguer, Dire par le menu, Separer.
    \
        Digerere ius ciuile in genera. Cic. Distinguer, Separer.
    \
        Poenam in omnes. Ouid. Quand tous sont puniz pour la faulte d'un seul.
    \
        Rempub. Cic. Ordonner.
    \
        Tempora. Ouid. Rediger par ordre.
    \
        Digerere. Virgil. Declarer, Donner à entendre.
    \
        Digerere. Celsus. Digerer la viande.
    \
        Digeruntur cibus et potio in omnes membrorum partes. Cels. Sont departiz et distribuez en toutes les parties du corps.
    \
        Digerunt cibum dentes lati et acuti. Plin. Partissent, Coupent, Divisent.
    \
        Digerere mandata alicuius, per translationem. Cice. Mettre par ordre et faire.
    \
        Digerere, pro Resoluere. Cels. Resouldre, Dissouldre, Desassembler, Desjoindre, Separer ce qui estoit assemblé.
    \
        Digerere abscedentia. Celsus. Resouldre la matiere qui se vouloit apostumer.
    \
        Digerere. Cels. Faire avoir bon ventre, Lascher le ventre, Ramollir le ventre qui estoit dur.
    \
        Digerere hominem. Cels. Extenuer, Affoiblir, Allaschir.
    \
        Humorem. Celsus. Resouldre et faire consumer.

    Dictionarium latinogallicum > digero

  • 2 digero

    digero digero, gessi, gestum, ere разделять

    Латинско-русский словарь > digero

  • 3 digero

    digero digero, gessi, gestum, ere ослаблять

    Латинско-русский словарь > digero

  • 4 digero

    digero digero, gessi, gestum, ere разносить

    Латинско-русский словарь > digero

  • 5 digero

    dī-gero, gessī, gestum, ere [dis + gero ]
    1) разделять (Nilus digestus in septem cornua O)
    nubes modo congregantur, modo digeruntur Sen — облака то собираются, то расходятся
    3) переваривать (cibum PM, Sen, CC etc.)
    4) распределять, располагать, упорядочивать (d. omne jus civile in genera C; d. poenam in omnes O; ad solis cursum anni tempora digessisse Macr)
    6) приводить в порядок (capillos O, M; bibliothecam Su); выполнять по порядку ( mandata C); записывать, вносить ( nomina in codicem C)
    9) ослаблять (aegrum aliquā re CC; sudore digeri CC)
    10) переносить, передвигать ( ut minus digeratur aeger CC)
    12) подробно обсуждать, улаживать ( rem per secreta colloquia Amm)
    13) обстоятельно описывать, излагать ( bella charactere historico digesta Vop)

    Латинско-русский словарь > digero

  • 6 digero

    dī-gero, gessī, gestum, ere (dis u. gero), I) auseinander tragen, zerteilen, verteilen, A) eig.: 1) im allg.: a) auseinander treiben, -jagen, zerteilen, interdum (insulae) iunctae copulataeque et continenti similes sunt, interdum discordantibus ventis digeruntur, Plin. ep. 8, 20, 6: nubes, in quas coit et ex quibus solvitur (aër), modo congregantur, modo digeruntur, numquam immotae iacent, Sen. nat. qu. 7, 22, 1: continuorum (dentium) qui digerunt (zerteilen, zerlegen) cibum lati et acuti, qui conficiunt (zermalmen) duplices, Plin. 11, 160: corpora dum solvit tabes et digerit (auflöst) artus, Lucan. 6, 88. – b) nach verschiedenen Seiten verteilen, α) v. Pers.: pulverem in catinos, Plin. 12, 68: uvam siccatam sole in pastillos, Plin. 12, 131 (vgl. 27, 118). – β) v. lebl. Subjj.: qui (transitus) conceptum vaporem salubri temperamento huc illuc digerit (verbreitet) et ministrat, Plin. ep. 2, 17, 9: umor per ventrem digeritur, Veget. mul. 1, 14, 5: itemque per quas (actiones) eadem haec (cibus potioque) in omnes membrorum partes digeruntur, Cels. 1. praef. p. 4, 12 D.: stercoris pars in prata digerenda, Col. 11, 2, 19. – 2) insbes.: a) als t. t. des Gartenbaues, Pflanzen auseinander pflanzen, verpflanzen, verteilen, asparagum, Cato r. r. 161, 3: quo mox digesta feratur (seges), Verg. georg. 2, 267: vacuos si sit digesta per agros (arbor), Verg. georg. 2, 54. – b) als mediz. t. t., α) wegschaffen, zerteilen, beseitigen, einen Krankheitsstoff vertreiben, materiam, Cels.: umorem (die kranken Säfte), Cels.: ad digerenda quae coëunt (die Ansammlungen), Cels.: v. Pflanzen, lentitiam pituitae, Plin.: cruditates, Plin. – β) eine Speise verdauen, cibum, Cels. 1. praef. p. 8, 20 D. Quint. 11, 2, 35: cibos mansos, Quint. 10, 1, 19: nec patiebatur alimenta per somnum quietemque aequaliter digeri, Sen. contr. 1. praef. § 17: materia, quae naturaliter digeritur, Cels. 3, 4. p. 78, 8 D.: eo caelo (Klima), quod magis digerit, die Verdauung fördert, Cels. 3, 4. p. 80, 1 D. – γ) aus dem Körper zerteilend abführen, den Körper öffnen, reinigen, si corpus astrictum est, digerendum esse; si profluvio laborat, continendum, Cels. 1. praef. p. 10, 1 D.: quoniam corpus ista (lux) quoque digerit, Cels. 3, 4. p. 79, 11 D. – δ) jmd. (einen Kranken) gleichs. zersetzen = entkräften, schwächen, nimis od. minus dig. aegrum, Cels. 2, 15. p. 61, 6 D. u. 7, 26. p. 312, 30 D.: sudore digeri, Cels. praef. p. 11, 25 D. – c) abteilen, ordnen, sondern, sortieren, capillos, Ov. am. 1, 7, 11: flexos ordine capillos, Mart. 3, 63, 3: murram, Plin. 12, 68: linum, Plin. 19, 18.

    B) übtr.: 1) im allg.: a) zerteilen, teilen, septem digestus in cornua Nilus, Ov. met. 9, 774: in canes totidem trunco digestus ab uno Cerberos, Ov. her. 9, 93. – b) verteilen, Crete centum digesta per urbes, das hundertstädtige, Ov. her. 10, 67: commentaria per genera usus sui, Plin. 29, 15: mea per longos mala annos, Ov. ex Pont. 1, 4, 9: novem volucres in belli annos, Ov. met. 12, 21: poenam in omnes, Ov. met. 14, 469. – 2) insbes.: a) abteilen, einteilen, teilen, populum Romanum in partes, Flor.: populum in partes, Ov.: totum in partes tempus, Manil.: annum in totidem species, Tac.: commentarios in libros, Quint.: ius civile in genera, Cic.: illa generatim, Cic. – b) abteilen, ordnen, accepti tabulas omnes, Cic.: bibliothecam, Suet.: rem publicam bene, Cic.: inordinata, Quint.: quaestiones, anordnen, Quint.: argumenta in digitos, an den F. herzählen, Quint.: res in ordinem (nach der Reihenfolge), Quint.: carmina in numerum (nach der Z.), Verg.: senes orbos in litteram (nach dem Alphabet), Sen. ep.: so auch amnium in litteram digesta nomina, alphabetisch geordnet, Vib. Sequ.: per partes tamen et digesta (gleichsam nach Fächern geordnet), Plin. ep. – c) der Reihe nach-, in gehöriger Ordnung eintragen, buchen, nomina in codicem accepti et expensi, Cic. Rosc. com. 9: Claudium in litteras, den K. gleichs. buchen, sein Leben sorgfältig beschreiben, Treb. Poll. Claud. 1, 1 P. – d) der Reihe u. Ordnung nach etw. vornehmen, α) in gehöriger Ordnung besorgen, mandata, Cic. ad Q. fr. 2, 12 (14), 3. – β) der Reihe nach deuten, auslegen (v. Wahrsager), omina, Verg. Aen. 2, 182. – γ) der Zeit folge nach-, chronologisch angeben, m. folg. indir. Fragesatz, Liv. 2, 21, 4. – δ) der Zahl nach berechnen, zählen, qui matris digerit annos (v. dem, dem die Mutter zu lange lebt), Ov. fast. 2, 625: digesta numero cadavera, Val. Max. 1, 8, 5. – ε) mündlich od. schriftl. auseinandersetzen, αα) mündlich besprechen, abmachen, negotium plene, Amm. 17, 8, 3: rem per secreta colloquia, Amm. 21, 11, 2. – ββ) schriftlich aufzählen, darstellen, beschreiben, erwähnen, reliquos usus eius digeremus, Plin. 29, 37: cuius super adventu in Italiam pauca in actibus Commodi principis digessimus per excessum (in einer Abschweifung, Episode), Amm. 22, 9, 6: Mesopotamia digesta, cum bella Parthica dicerentur, Amm. 14, 7, 21: argumentum digestum tumore tragico, Amm. 28, 1, 4: bella charactere historico digesta, Vopisc. Aurel. 1, 6. – ζ) zustande bringen, pontes caute, anlegen, Amm. 24, 2, 8; 21, 11, 2.

    II) hier- und dahin tragen, von einem Ort zum andern schaffen, aegrum gestando, Cels. 4, 14 (7). p. 139, 34 D.

    lateinisch-deutsches > digero

  • 7 digero

    dī-gero, gessī, gestum, ere (dis u. gero), I) auseinander tragen, zerteilen, verteilen, A) eig.: 1) im allg.: a) auseinander treiben, -jagen, zerteilen, interdum (insulae) iunctae copulataeque et continenti similes sunt, interdum discordantibus ventis digeruntur, Plin. ep. 8, 20, 6: nubes, in quas coit et ex quibus solvitur (aër), modo congregantur, modo digeruntur, numquam immotae iacent, Sen. nat. qu. 7, 22, 1: continuorum (dentium) qui digerunt (zerteilen, zerlegen) cibum lati et acuti, qui conficiunt (zermalmen) duplices, Plin. 11, 160: corpora dum solvit tabes et digerit (auflöst) artus, Lucan. 6, 88. – b) nach verschiedenen Seiten verteilen, α) v. Pers.: pulverem in catinos, Plin. 12, 68: uvam siccatam sole in pastillos, Plin. 12, 131 (vgl. 27, 118). – β) v. lebl. Subjj.: qui (transitus) conceptum vaporem salubri temperamento huc illuc digerit (verbreitet) et ministrat, Plin. ep. 2, 17, 9: umor per ventrem digeritur, Veget. mul. 1, 14, 5: itemque per quas (actiones) eadem haec (cibus potioque) in omnes membrorum partes digeruntur, Cels. 1. praef. p. 4, 12 D.: stercoris pars in prata digerenda, Col. 11, 2, 19. – 2) insbes.: a) als t. t. des Gartenbaues, Pflanzen auseinander pflanzen, verpflanzen, verteilen, asparagum, Cato r. r. 161, 3: quo mox digesta feratur (seges), Verg. georg. 2, 267: vacuos si sit digesta per agros (arbor), Verg. georg. 2, 54. – b)
    ————
    als mediz. t. t., α) wegschaffen, zerteilen, beseitigen, einen Krankheitsstoff vertreiben, materiam, Cels.: umorem (die kranken Säfte), Cels.: ad digerenda quae coëunt (die Ansammlungen), Cels.: v. Pflanzen, lentitiam pituitae, Plin.: cruditates, Plin. – β) eine Speise verdauen, cibum, Cels. 1. praef. p. 8, 20 D. Quint. 11, 2, 35: cibos mansos, Quint. 10, 1, 19: nec patiebatur alimenta per somnum quietemque aequaliter digeri, Sen. contr. 1. praef. § 17: materia, quae naturaliter digeritur, Cels. 3, 4. p. 78, 8 D.: eo caelo (Klima), quod magis digerit, die Verdauung fördert, Cels. 3, 4. p. 80, 1 D. – γ) aus dem Körper zerteilend abführen, den Körper öffnen, reinigen, si corpus astrictum est, digerendum esse; si profluvio laborat, continendum, Cels. 1. praef. p. 10, 1 D.: quoniam corpus ista (lux) quoque digerit, Cels. 3, 4. p. 79, 11 D. – δ) jmd. (einen Kranken) gleichs. zersetzen = entkräften, schwächen, nimis od. minus dig. aegrum, Cels. 2, 15. p. 61, 6 D. u. 7, 26. p. 312, 30 D.: sudore digeri, Cels. praef. p. 11, 25 D. – c) abteilen, ordnen, sondern, sortieren, capillos, Ov. am. 1, 7, 11: flexos ordine capillos, Mart. 3, 63, 3: murram, Plin. 12, 68: linum, Plin. 19, 18.
    B) übtr.: 1) im allg.: a) zerteilen, teilen, septem digestus in cornua Nilus, Ov. met. 9, 774: in canes totidem trunco digestus ab uno Cerberos, Ov. her. 9, 93. – b) verteilen, Crete centum digesta per urbes,
    ————
    das hundertstädtige, Ov. her. 10, 67: commentaria per genera usus sui, Plin. 29, 15: mea per longos mala annos, Ov. ex Pont. 1, 4, 9: novem volucres in belli annos, Ov. met. 12, 21: poenam in omnes, Ov. met. 14, 469. – 2) insbes.: a) abteilen, einteilen, teilen, populum Romanum in partes, Flor.: populum in partes, Ov.: totum in partes tempus, Manil.: annum in totidem species, Tac.: commentarios in libros, Quint.: ius civile in genera, Cic.: illa generatim, Cic. – b) abteilen, ordnen, accepti tabulas omnes, Cic.: bibliothecam, Suet.: rem publicam bene, Cic.: inordinata, Quint.: quaestiones, anordnen, Quint.: argumenta in digitos, an den F. herzählen, Quint.: res in ordinem (nach der Reihenfolge), Quint.: carmina in numerum (nach der Z.), Verg.: senes orbos in litteram (nach dem Alphabet), Sen. ep.: so auch amnium in litteram digesta nomina, alphabetisch geordnet, Vib. Sequ.: per partes tamen et digesta (gleichsam nach Fächern geordnet), Plin. ep. – c) der Reihe nach-, in gehöriger Ordnung eintragen, buchen, nomina in codicem accepti et expensi, Cic. Rosc. com. 9: Claudium in litteras, den K. gleichs. buchen, sein Leben sorgfältig beschreiben, Treb. Poll. Claud. 1, 1 P. – d) der Reihe u. Ordnung nach etw. vornehmen, α) in gehöriger Ordnung besorgen, mandata, Cic. ad Q. fr. 2, 12 (14), 3. – β) der Reihe nach deuten, auslegen (v. Wahrsager), omina, Verg. Aen. 2, 182. – γ) der Zeit-
    ————
    folge nach-, chronologisch angeben, m. folg. indir. Fragesatz, Liv. 2, 21, 4. – δ) der Zahl nach berechnen, zählen, qui matris digerit annos (v. dem, dem die Mutter zu lange lebt), Ov. fast. 2, 625: digesta numero cadavera, Val. Max. 1, 8, 5. – ε) mündlich od. schriftl. auseinandersetzen, αα) mündlich besprechen, abmachen, negotium plene, Amm. 17, 8, 3: rem per secreta colloquia, Amm. 21, 11, 2. – ββ) schriftlich aufzählen, darstellen, beschreiben, erwähnen, reliquos usus eius digeremus, Plin. 29, 37: cuius super adventu in Italiam pauca in actibus Commodi principis digessimus per excessum (in einer Abschweifung, Episode), Amm. 22, 9, 6: Mesopotamia digesta, cum bella Parthica dicerentur, Amm. 14, 7, 21: argumentum digestum tumore tragico, Amm. 28, 1, 4: bella charactere historico digesta, Vopisc. Aurel. 1, 6. – ζ) zustande bringen, pontes caute, anlegen, Amm. 24, 2, 8; 21, 11, 2.
    II) hier- und dahin tragen, von einem Ort zum andern schaffen, aegrum gestando, Cels. 4, 14 (7). p. 139, 34 D.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > digero

  • 8 digero

    digerere, digessi, digestus V
    distribute; arrange

    Latin-English dictionary > digero

  • 9 digero

    ere, третье спряжение переваривать

    Латинско-русский медицинско-фармацевтический словарь > digero

  • 10 digero

    dī-gĕro, gessi, gestum, 3, v. a., to force apart, separate, divide, distribute (cf.: dispono, distribuo, divido, dispenso, ordino, compono).
    I.
    Lit.
    A.
    Ingen. (so mostly post-Aug.):

    (insulae) interdum discordantibus ventis digeruntur (opp. junctae copulataeque),

    Plin. Ep. 8, 20, 6; cf.

    nubes (opp. congregare),

    Sen. Q. N. 7, 22:

    nimbos,

    Plin. 31, 4, 30, § 53; Plin. Ep. 2, 17, 9:

    digesti colores,

    Ov. F. 5, 213:

    stercoris pars in prata digerenda,

    Col. 11, 2, 18:

    radix digesta,

    Plin. 24, 17, 102, § 161:

    inque canes totidem trunco digestus ab uno Cerberus,

    divided, separated, Ov. H. 9, 93; cf.: Nilus [p. 577] septem in cornua, id. M. 9, 774 (for which, septem discretus in ostia Nilus, id. ib. 5, 324):

    Crete centum per urbes,

    id. H. 10, 67:

    populus Romanus in classes (coupled with distributus),

    Flor. 1, 6, 4 et saep.; cf. Ov. F. 6, 83.— Poet.:

    (augur Thestorides) novem volucres in belli digerit annos,

    i. e. explains, interprets, Ov. M. 12, 21 (cf. omina, Verg. A. 2, 182).—
    B.
    In partic.
    1.
    (Post-Aug.): cibum, to cut up, divide:

    (dentes) qui digerunt cibum,

    Plin. 11, 37, 61, § 160;

    and still more freq., like the class. concoquere,

    to digest, Sen. Controv. 1 prooem.; Cels. 3, 4; 4, 7; Quint. 10, 1, 19 al.—
    2.
    In medic. lang., to dissolve, dissipate morbid matter, Cels. 5, 18 (twice); 1, 9 fin.; 2, 17 al.; Plin. 26, 7, 25, § 41 al.— Very freq. and class.,
    3.
    With the accessory notion of arrangement, to distribute, arrange, dispose, set in order:

    quas (accepti tabulas) diligentissime legi et digessi,

    Cic. Verr. 2, 1, 23; cf. id. Rosc. Com. 3, 9:

    capillos,

    Ov. Am. 1, 7, 11: crines, Col. poet. 10, 165; cf.:

    crines ordine,

    Mart. 3, 63:

    asparagum,

    to plant in regular rows, Cato R. R. 161, 3; Plin. 19, 8, 42, § 149; cf. Verg. G. 2, 54 and 267:

    bibliothecam,

    to arrange, Suet. Caes. 44:

    carmina in numerum,

    Verg. A. 3, 446 (ordinat, disponit, Serv.).
    II.
    Trop.
    A.
    In gen., to distribute (rare and not ante-Aug.):

    quam meruit solus poenam digessit in omnes,

    Ov. M. 14, 469; cf.:

    mala per annos longos,

    id. Pont. 1, 4, 9:

    tempora,

    id. F. 1, 27; cf.:

    annum in totidem species,

    Tac. G. 26 et saep.—Freq. and class.,
    B.
    In partic., to arrange, set in order, distribute:

    mandata,

    Cic. Q. Fr. 2, 14, 3:

    quaestiones,

    Quint. 11, 2, 37; cf. id. 10, 4, 1 Spald. N. cr.:

    reliquos usus ejus suo loco,

    to relate in order, Plin. 29, 2, 10, § 37 et saep.:

    omina,

    interprets, Verg. A. 2, 182 (cf. above, no. I. A. fin.):

    post descripte et electe in genus quodque causae, quid cuique conveniat, ex hac copia digeremus,

    Cic. Inv. 1, 30, 49; cf. id. de Or. 1, 41, 186:

    omne jus civile in genera,

    id. ib. 1, 42, 190:

    commentarios in libros,

    Quint. 10, 7, 30:

    res in ordinem,

    id. ib. 7 prooem. §

    1: argumenta in digitos,

    id. 11, 3, 114:

    commentarium per genera usus sui,

    Plin. 29, 1, 8, § 15 et saep.—With a relat. clause:

    nec quid quoque anno actum sit, in tanta vetustate non modo rerum sed etiam auctorum digerere possis,

    Liv. 2, 21, 4: senium, digest, i. e. endure, Val. Fl. 8, 92 (cf. gêras hepsein, Pind. Olym. 1, 133).—
    C.
    To consider maturely (late Lat.):

    consilium,

    Amm. 14, 6, 14; 15, 4, 1.—
    D.
    To exercise (for health): si satis valet, gestando aegrum, digerere;

    si parum, intra domum tamen dimovere,

    Cels. 4, 7, 4:

    ne imbecillum hominem nimis digerant,

    id. 2, 15 med. al.—Hence, dīgestus, a, um, P. a.
    A.
    (Acc. to I. B. 1.) That has a good digestion: purissimus et digestissimus, Marc. Empir. c. 22 med.
    B.
    (Acc. to no. II. B.) Subst.: dīgesta, ōrum, n., a name given to a collection of writings distributed under certain heads, Gell. 6, 5 init.; esp. of Justinian's code of laws, the Pandects, Digests; cf. Just. Cod. 1, 17, 3, § 1.—Also to the Bible, Tert. adv. Marc. 4, 3.— Sing.:

    digestum Lucae,

    the Gospel of Luke, id. ib. 4, 5.

    Lewis & Short latin dictionary > digero

  • 11 digestus

    [st1]1 [-] dīgestus, a, um: part. passé de digero. - [abcl][b]a - divisé, partagé. - [abcl]b - mis en ordre, arrangé.[/b] [st1]2 [-] dīgestŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - distribution, gestion. - [abcl]b - Macr. digestion.[/b]
    * * *
    [st1]1 [-] dīgestus, a, um: part. passé de digero. - [abcl][b]a - divisé, partagé. - [abcl]b - mis en ordre, arrangé.[/b] [st1]2 [-] dīgestŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - distribution, gestion. - [abcl]b - Macr. digestion.[/b]
    * * *
        Digestus, Participium: vt Res artificiose digestae. Cic. Ordonnees, Disposees, Mises par ordre.
    \
        Capilli digesti. Ouid. Adjancez et bien ordonnez.
    \
        Nomina in codicem accepti et expensi digesta habere. Cic. Debtes couchees par ordre en escript.

    Dictionarium latinogallicum > digestus

  • 12 digestus

    1. dīgestus, a, um, PAdi. (v. digero), gut verdaut habend, homo digestissimus, Marc. Emp. 22.
    ————————
    2. dīgestus, ūs, m. (digero), die Einteilung, Verteilung, sanctarum opum, die Verwaltung des kaiserl. Schatzes, Stat. silv. 3, 3, 87.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > digestus

  • 13 indigestus

    1. in-dīgestus, a, um (in u. digero), I) ungeordnet, chaos, rudis indigestaque moles, Ov.: turba, Plin.: simplicitas, Plin.: circumlocutio, Amm. – II) noch nicht auf organischem Wege zerteilt, a) unverdaut, Macr. sat. 7, 7. § 9. – u. an Unverdaulichkeit leidend, stomachus, Schol. Iuven. 3, 188: v. leb. Wesen, Schol. Iuven. 1, 143: indigesta ex hordeo animalia, Veget. mul. 3, 53, 1: Plur. subst., indigesti, Cael. Aur. de morb. acut. 3, 21, 198. – B) noch nicht zersetzt, trübe, urina indigesta u. indigestior, Oribas. frgm. Bern. 2, 4. p. 7. lin. 12 u. 23.
    ————————
    2. indīgestus, ūs, m. (in u. digero), die Unverdaulichkeit, stomachi, Schol. Iuven. 4, 67.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > indigestus

  • 14 digestus

    1.
    dīgestus, a, um, Part. and P. a., from digero.
    2.
    dīgestus, ūs, m. [digero], a distributing:

    sanctarum opum,

    i. e. management of the imperial treasury, Stat. S. 3, 3, 86.

    Lewis & Short latin dictionary > digestus

  • 15 Dis

    1.
    dīs, dītis, adj., rich, v. dives.
    2.
    Dīs, ītis (nom. Dītis, Petr. Poët. 120, 76; Quint. 1, 6, 34; cf. Serv. Verg. A. 6, 273; the nom. Dis very rare in the poets; Aus. Idyl. 12: de deis, 3), m. [cf.: dīus, divus, deus], orig. denoting godhead, deity, in general, and of Jupiter in partic.; cf.: Diespiter and Diovis = Juppiter; afterwards exclusively as the designation of the god of the infernal regions, the Greek Pluto, connected with pater, Varr. L. L. 5, § 66 Müll.; identified by Caesar with the Celtic god of night, cf. Caes. B. G. 6, 18, 1 sq.; Cic. N. D. 2, 26; Tac. H. 4, 84 fin.; Suet. Oth. 8; Inscr. Orell. 1465-1470 and 4967;

    without pater,

    Verg. G. 4, 519; id. A. 4, 702; 5, 731; 6, 127 al.:

    pallida Ditis aqua,

    Tib. 3, 1, 28:

    Ditis ignava aqua,

    id. 3, 3, 38; Ov. M. 4, 438; 511; id. F. 4, 449 al.:

    domina Ditis = Proserpina,

    Verg. A. 6, 397.
    3.
    dĭs, an inseparable particle [Sanscr. dva, two: dvis, twice; Gr. dis (dWis); cf.: bis, bini, dubius, duo; also Sanscr. vi- (for dvi-) = dis-], occurs before vowels only in dishiasco; it stands unchanged before c, p, q, t, s, and di; loses its s before b, d, g, l, m, n, r, and v; and becomes dif -before f. So, discedo, dispar, disquiro, distraho, dissolvo; dibalo, dido, digero, dilabor, dimetior, dinumero, dirigo, divello, etc. Before j (i) we have sometimes dī-, as in dijudico, dijungo, and sometimes dis-, as in disjeci, disjungo. Iacio makes disicio or dissicio. In late Lat. disglutino and disgrego occur; while disrumpo occurs in Cic. Lael. 22, 85; cf.

    dirrumpo,

    Plaut. Bacch. 3, 3, 37: dirripio in Cic. de Imp. Pomp. 19, 37, in some MSS.; and dimminuo in MSS. of Plautus, v. Neue Formenl. 2, 782 sq.—
    II.
    Meaning.
    A.
    Dis, in most cases, answers to our asunder, in pieces, apart, in two, in different directions, implying separation or division, as in: diffindo, diffugio, digero, discedo, discepto, discerno, discerpo, discindo, dido, diffindo, dimitto, dirumpo, divido, and a multitude of others.—
    B.
    Less freq. = Engl. un-, reversing or negativing the meaning of the primitive, as in discingo, disconduco, disconvenio, diffido, diffiteor, disjungo, displiceo, dissimulo, dissocio, dissuadeo, and a few others; so, dinumero, to count as separate objects: disputo, to discuss different views or things. —
    C.
    In a few words dis- acquires an intensive force, exceedingly, as, differtus, dilaudo, discupio, disperio ( utterly), dispudet, dissuavior, distaedet. This is but a development of its original meaning: thus, differtus is properly stuffed out; dilaudo, to scatter praise of, etc.—
    D.
    Between, among, through: dinosco, dirigo (or derigo), dijudico, diligo, dilucesco, dispicio, dissereno.

    Lewis & Short latin dictionary > Dis

  • 16 dis

    1.
    dīs, dītis, adj., rich, v. dives.
    2.
    Dīs, ītis (nom. Dītis, Petr. Poët. 120, 76; Quint. 1, 6, 34; cf. Serv. Verg. A. 6, 273; the nom. Dis very rare in the poets; Aus. Idyl. 12: de deis, 3), m. [cf.: dīus, divus, deus], orig. denoting godhead, deity, in general, and of Jupiter in partic.; cf.: Diespiter and Diovis = Juppiter; afterwards exclusively as the designation of the god of the infernal regions, the Greek Pluto, connected with pater, Varr. L. L. 5, § 66 Müll.; identified by Caesar with the Celtic god of night, cf. Caes. B. G. 6, 18, 1 sq.; Cic. N. D. 2, 26; Tac. H. 4, 84 fin.; Suet. Oth. 8; Inscr. Orell. 1465-1470 and 4967;

    without pater,

    Verg. G. 4, 519; id. A. 4, 702; 5, 731; 6, 127 al.:

    pallida Ditis aqua,

    Tib. 3, 1, 28:

    Ditis ignava aqua,

    id. 3, 3, 38; Ov. M. 4, 438; 511; id. F. 4, 449 al.:

    domina Ditis = Proserpina,

    Verg. A. 6, 397.
    3.
    dĭs, an inseparable particle [Sanscr. dva, two: dvis, twice; Gr. dis (dWis); cf.: bis, bini, dubius, duo; also Sanscr. vi- (for dvi-) = dis-], occurs before vowels only in dishiasco; it stands unchanged before c, p, q, t, s, and di; loses its s before b, d, g, l, m, n, r, and v; and becomes dif -before f. So, discedo, dispar, disquiro, distraho, dissolvo; dibalo, dido, digero, dilabor, dimetior, dinumero, dirigo, divello, etc. Before j (i) we have sometimes dī-, as in dijudico, dijungo, and sometimes dis-, as in disjeci, disjungo. Iacio makes disicio or dissicio. In late Lat. disglutino and disgrego occur; while disrumpo occurs in Cic. Lael. 22, 85; cf.

    dirrumpo,

    Plaut. Bacch. 3, 3, 37: dirripio in Cic. de Imp. Pomp. 19, 37, in some MSS.; and dimminuo in MSS. of Plautus, v. Neue Formenl. 2, 782 sq.—
    II.
    Meaning.
    A.
    Dis, in most cases, answers to our asunder, in pieces, apart, in two, in different directions, implying separation or division, as in: diffindo, diffugio, digero, discedo, discepto, discerno, discerpo, discindo, dido, diffindo, dimitto, dirumpo, divido, and a multitude of others.—
    B.
    Less freq. = Engl. un-, reversing or negativing the meaning of the primitive, as in discingo, disconduco, disconvenio, diffido, diffiteor, disjungo, displiceo, dissimulo, dissocio, dissuadeo, and a few others; so, dinumero, to count as separate objects: disputo, to discuss different views or things. —
    C.
    In a few words dis- acquires an intensive force, exceedingly, as, differtus, dilaudo, discupio, disperio ( utterly), dispudet, dissuavior, distaedet. This is but a development of its original meaning: thus, differtus is properly stuffed out; dilaudo, to scatter praise of, etc.—
    D.
    Between, among, through: dinosco, dirigo (or derigo), dijudico, diligo, dilucesco, dispicio, dissereno.

    Lewis & Short latin dictionary > dis

  • 17 digeries

    dīgeriēs, ēī f. [ digero ]
    1) расположение, упорядочение Macr

    Латинско-русский словарь > digeries

  • 18 digesta

    Латинско-русский словарь > digesta

  • 19 digestibilis

    dīgestibilis, e [ digero ]
    2) способствующий пищеварению, пищеварительный ( sucus CA)

    Латинско-русский словарь > digestibilis

  • 20 digestim

    Латинско-русский словарь > digestim

См. также в других словарях:

  • digest — 1. (di jest′, di )To soften by moisture and heat. 2. (di jest′, di )To hydrolyze or break up into simpler chemical compounds by means of hydrolyzing enzymes or chemical action, as in the action of the secretions of the alimentary tract upon food …   Medical dictionary

  • ԱՄՈՔԵՄ — (եցի.) NBH 1 0073 Chronological Sequence: Early classical, 6c, 8c, 11c, 12c ն. որ եւ ՀԱՄՈՔՍԵԼ. εὑδοκέω, παραρτύω, συγκεράννυμι placo, complacere facio, commiseo, tempero, apparo, condo Բարեխառնել. անուշել. մեղմել. հաճել, հաճոյական գործել. համեղ… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ՀԱԼԵՄ — (եցի.) NBH 2 0004 Chronological Sequence: Unknown date, 5c, 7c, 10c, 11c, 12c, 13c, 14c ն. τήκω liquefacio χέω fundo եւն. Հրով լուծանել. հաշել, մաշել. ձուլել. ծախել. հալեցընել. ... *Հալէ զնոսա (զձիւն, զսառն): Որպէս հալի մոմ առաջի հրոյ: Եղեւ սիրտ… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • indigesta —   L. in , not; digero, dissolve. The rigid and pungent leaf blades are not edible …   Etymological dictionary of grasses

  • ДИГЕСТЫ — [лат. digesta, от лат. digero (dis gero) разделяю, распределяю, упорядочиваю, подробно излагаю], общее значение деятельность или результат деятельности по распределению, упорядочению предварительно накопленного материала (см.: Cicero. De orat. I… …   Православная энциклопедия

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»