Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

dēpressius

  • 1 depressius

    dēpressius, Adv. compar. (depressus), tiefer, aestivos specus fodere, Sen. ad Helv. 8, 3 (2): pastinare solum, Col. 11, 3, 10.

    lateinisch-deutsches > depressius

  • 2 depressius

    dēpressius, Adv. compar. (depressus), tiefer, aestivos specus fodere, Sen. ad Helv. 8, 3 (2): pastinare solum, Col. 11, 3, 10.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > depressius

  • 3 depresse

    depressius, depressissime ADV
    deeply; deep/way down

    Latin-English dictionary > depresse

  • 4 deprimo

    dē-prĭmo, pressi, pressum, 3, v. a. [premo], to press down, weigh down, sink down, to depress (freq. and class.).
    I.
    Lit.
    A.
    In gen.:

    vis venti nubem deprimit,

    Lucr. 6, 432:

    qui (Critolaus) tantum propendere illam lancem putet, ut terram et maria deprimat,

    Cic. Tusc. 5, 17 fin.; cf. id. Fin. 5, 30, 92: deprimi in tenebras, id. Fragm. ap. Lact. 3, 19:

    ad mentum depresso supercilio,

    id. Pis. 6 fin.:

    animus caelestis ex altissimo domicilio depressus et quasi demersus in terram,

    id. de Sen. 21:

    depresso aratro (sc. in terram),

    Verg. G. 1, 45 et saep.— Absol.:

    haec quae porto deprimunt,

    Plaut. Merc. 4, 1, 9.—
    B.
    In partic.
    1.
    To sink deep, as a plant, a well, etc.; to plant deep, to dig deep:

    vites in terram,

    Cato R. R. 32 fin.; cf. Plin. 14, 1, 3, § 10:

    plantas,

    Col. 11, 3, 28 et saep.:

    qui tollit aedificium, vel deprimit,

    Dig. 8, 2, 17, § 2:

    saxum in mirandam altitudinem depressum,

    Cic. Verr. 2, 5, 27; cf.:

    valle in altitudinem depressa,

    Hirt. B. G. 8, 9, 2:

    locus circiter duodecim pedes humi depressus,

    Sall. C. 55, 3:

    fossam,

    Hirt. B. G. 8, 40, 3; Tac. A. 15, 42:

    deprimere vel allevare rivum,

    Dig. 8, 4, 11 et saep.—
    2.
    Naut. t. t., to sink to the bottom, to sink, sc. a ship:

    partem navium,

    Caes. B. C. 1, 58 fin.:

    naves,

    id. ib. 2, 6 fin.; 2, 7; Nep. Con. 4, 4:

    lenunculos,

    Caes. B. C. 2, 43 fin.:

    carinam,

    Ov. M. 14, 185; Tac. H. 4, 79: classis superata atque depressa, Cic. de imp. Pomp. 8, 21 et saep. —
    II.
    Trop.
    A.
    To press down, depress:

    animus depressus,

    Lucr. 6, 53: vos, gemi nae voragines scopulique reipublicae, vos meam fortunam deprimitis? vestram extollitis? (a figure borrowed from the sinking of a ship, v. supra, no. I. B. 2), Cic. Pis. 18; cf.:

    improbitate depressa veritas emergit,

    id. Clu. 65, 183:

    ita se quisque extollit, ut deprimat alium,

    Liv. 3, 65 fin.; cf. id. 30, 36; Plin. Pan. 44, 6 et saep.:

    preces,

    to suppress, silence, Nep. Att. 22, 2:

    nunc quid elocutio attollat aut deprimat dicendum,

    Quint. 8, 3 fin.: depressus in ludum, i. e. pressed, forced, Asin. Pollio ap. Cic. Fam. 10, 32, 3.—
    B.
    Esp., to depreciate in words, disparage (cf. depretio):

    adversariorum causam per contemptionem deprimere,

    Auct. Her. 1, 5, 8; Cic. Inv. 1, 16, 22.—
    C.
    To oppress (late Lat.):

    populum,

    Vulg. 2 Esdr. 5, 15.—Hence, dēpressus, a, um, P. a.
    A.
    Lit., pressed down, i. e. deep, lying low, depressed (perh. only post-Aug.):

    humilius et depressius iter,

    Plin. Ep. 9, 26, 2:

    aquaeductus depressior,

    Front. Aquaed. 65:

    depresso loco castra ponere,

    id. Strat. 1, 5, 24.—
    B.
    Transf., of the voice, low, suppressed:

    quam sedatissima et depressissima vox,

    Auct. Her. 3, 14.— Adv.: dē-pressē, deeply; pos. not found.— Comp.:

    fodere, quo depressius aestivos specus foderint,

    Sen. Cons. ad Helv. 9, 2:

    pastinare,

    Col. 11, 3, 10.

    Lewis & Short latin dictionary > deprimo

  • 5 depresse

    dēpressē, Adv., nur im Kompar. depressius, w. s.

    lateinisch-deutsches > depresse

  • 6 specus

    specus, ūs, m., f. u. n. (zu specio; eig. Öffnung zum Sehen), die Höhle, Grotte, I) eig.: a) natürliche, gew. masc., Hor., Liv. u.a.: fem. b. Varro u. Gell.: neutr., specus horrendum, Verg. – b) künstliche: α) übh.: in defossis specubus, Verg. georg. 3, 376: altius effossi specus (Tunnel), Tac. ann. 12, 57: quo depressius aestivos specus foderint, Sen. ad Helv. 9, 3. – β) in Bergwerken, der Schacht, Vitr. 7, 7, 1. – γ) bei Belagerungen, die Mine, fodere specus, minieren, Vitr. 10, 16, 9. – δ) der bedeckte Wassergang, Abzugsgraben, die Schleuse, subterranei, Cic.: perducere specus e piscina in mare, Varro. – II) übtr., die Höhle, alvi, Phaedr.: vulneris, Verg. – / Nbf. specu, nach Prisc. 4, 11 u. de nom. et pronom. § 9 u. 10. Donat. 376, 20 K. Cledon. 42, 10 K.: Plur. specua, nach Mart. Cap. 3. § 293. – Heteroklit. nach der zweiten Declin., Plur. speca, Cato inc. libr. fr. 9 (vgl. Prisc. 6, 76, nach dem man auch hoc specum sagte): altis clausere specis, Acc. tr. 63. – Von specus Abl. Plur. gew. specubus, selten specibus, wie SC. bei Frontin. aqu. 125 u. Vet. lex bei Frontin. aqu. 129.

    lateinisch-deutsches > specus

  • 7 depresse

    dēpressē, Adv., nur im Kompar. depressius, w. s.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > depresse

  • 8 specus

    specus, ūs, m., f. u. n. (zu specio; eig. Öffnung zum Sehen), die Höhle, Grotte, I) eig.: a) natürliche, gew. masc., Hor., Liv. u.a.: fem. b. Varro u. Gell.: neutr., specus horrendum, Verg. – b) künstliche: α) übh.: in defossis specubus, Verg. georg. 3, 376: altius effossi specus (Tunnel), Tac. ann. 12, 57: quo depressius aestivos specus foderint, Sen. ad Helv. 9, 3. – β) in Bergwerken, der Schacht, Vitr. 7, 7, 1. – γ) bei Belagerungen, die Mine, fodere specus, minieren, Vitr. 10, 16, 9. – δ) der bedeckte Wassergang, Abzugsgraben, die Schleuse, subterranei, Cic.: perducere specus e piscina in mare, Varro. – II) übtr., die Höhle, alvi, Phaedr.: vulneris, Verg. – Nbf. specu, nach Prisc. 4, 11 u. de nom. et pronom. § 9 u. 10. Donat. 376, 20 K. Cledon. 42, 10 K.: Plur. specua, nach Mart. Cap. 3. § 293. – Heteroklit. nach der zweiten Declin., Plur. speca, Cato inc. libr. fr. 9 (vgl. Prisc. 6, 76, nach dem man auch hoc specum sagte): altis clausere specis, Acc. tr. 63. – Von specus Abl. Plur. gew. specubus, selten specibus, wie SC. bei Frontin. aqu. 125 u. Vet. lex bei Frontin. aqu. 129.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > specus

См. также в других словарях:

  • HYPOSCENIUM — Graece ὑποςκήνιον, in magnificis olim Theatris, sub proscenio erat, eo aliquanto depressius, in quod per gradus descendebatur. Sic Graeci, verba sunt Scalig. nostri vero podium inter pulptium et proscenium, depressius proscenio, altius pulptio,… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • PODIA Circi — utrinque fuêre, ad duo maxima eius latera; carceribus unum e minimis lateribus; et metis ultimis, quae circumagebantur, alterum, occupantibus. Quo modo Podium utrinque per longitudinem Circi, a carceribus vel primis metis ad ultirnas porrigebatur …   Hofmann J. Lexicon universale

  • PROSCENIUM — locus erat ante Scenam porrectus, in quo Pulpitum, agentium loquentiumque sedes, altius Prosceniô et Orchestrâ, uti Scenâ depressius. Ibi gesticulatione, cantu et saltatione, Artifices, personis in Scena abditis, populum detinebant. Io. rosin.… …   Hofmann J. Lexicon universale

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»