Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

accìngere

  • 1 accingere

    accìngere* vt lett v. cingere accìngersi (a qc) готовиться, приступать (к + D); приниматься, браться (за + A) accingersi a un lavoro -- приняться <взяться> за работу

    Большой итальяно-русский словарь > accingere

  • 2 accingere

    Большой итальяно-русский словарь > accingere

  • 3 accingere

    непр. книжн.
    см. cingere
    Syn:

    Большой итальяно-русский словарь > accingere

  • 4 accingere

    гл.

    Итальяно-русский универсальный словарь > accingere

  • 5 accingere

    I. v. ngjesh. II. përgatitem për diçka.

    Dizionario albanese-italiano e italiano-albanese > accingere

  • 6 accingo

    accingo, ĕre, cinxi, cinctum [ad + cingo] - tr. - [st1]1 [-] adapter par une ceinture, ceindre (une épée).    - ensem lateri accingere, Stat. Th. 1, 428: adapter (ceindre) une épée au côté.    - fig. magicas artes accingier, Virg. En. 4, 493: se ceindre de pratiques magiques = recourir aux pratiques de la magie.    - accingi ferro, armis, ense: se ceindre du glaive, de ses armes, de son épée. --- cf. Virg. En. 2, 614 ; 6, 184; 7, 640 ; Tac. An. 6, 2, etc.    - gladiis accincti, Liv. 40, 13, 12: des gens armés.    - accinctus: armé. --- cf. Tac. An. 11, 18 ; H. 2, 88, 2, 89.    - feminae pellibus accinctae, Tac. An. 11, 31: femmes vêtues de peaux.    - accinctus gemmis fulgentibus ensis, Val. Fl. 3, 514: épée garnie de pierreries éclatantes. [st1]2 [-] munir de, pourvoir de, armer de.    - avec abl. accincta flagello, Virg. En. 6, 570: armée d'un fouet.    - faucibus pubes accingitur, Virg.: la jeunesse s'arme de torches.    - accingere se juvene partem curarum capessituro, Tac. An. 12, 25: se pourvoir d'un jeune homme destiné à prendre une part des soucis du pouvoir.    - fig. accingere aliquem ad fastigium paternum, Tac. An. 6, 32: armer qqn en vue du trône paternel.    - animos accinge futuris, V.-Fl.: arme-toi de courage pour les maux qui vont arriver.    - juvenis studio popularium accinctus, Tac.: jeune homme fort de l'amour de ses concitoyens. [st1]3 [-] préparer, disposer à.    - se accingere rei: se préparer, se disposer en vue d'une chose. --- Virg. En. 6, 210    - pass. réfléchi accingi: se préparer.    - accingere (s.-ent. se) operi, Virg.: se préparer au travail.    - accingere, Ter. Phorm. 318: prépare-toi. --- cf. Eun. 1060 Liv. 1, 47, 3; Tac. H. 4, 68.    - accingere in rem: se préparer en vue d'une chose. --- Liv. 2, 12, 10; Tac. D. 16; H. 3, 35; 3, 66.    - accingere ad rem, Liv. 6, 35, 2: se préparer en vue d'une chose. --- Liv. 28, 41, 8; Tac. An. 4, 66; 11, 28; H. 4, 79.    - accingere rei, V.-FL. 2, 197: se préparer en vue d'une chose.    - avec inf. accingar dicere pugnas, Virg. G. 3, 46: je me disposerai à chanter les combats. --- cf. Tac. An. 15, 51.    - absol. sens réfléchi accinge ad molas, Pompon.: prépare-toi pour la meule.    - in hoc discrimen, si juvat, accingere, Liv. 2: prépare-toi à ce péril, si tu le crois bon.
    * * *
    accingo, ĕre, cinxi, cinctum [ad + cingo] - tr. - [st1]1 [-] adapter par une ceinture, ceindre (une épée).    - ensem lateri accingere, Stat. Th. 1, 428: adapter (ceindre) une épée au côté.    - fig. magicas artes accingier, Virg. En. 4, 493: se ceindre de pratiques magiques = recourir aux pratiques de la magie.    - accingi ferro, armis, ense: se ceindre du glaive, de ses armes, de son épée. --- cf. Virg. En. 2, 614 ; 6, 184; 7, 640 ; Tac. An. 6, 2, etc.    - gladiis accincti, Liv. 40, 13, 12: des gens armés.    - accinctus: armé. --- cf. Tac. An. 11, 18 ; H. 2, 88, 2, 89.    - feminae pellibus accinctae, Tac. An. 11, 31: femmes vêtues de peaux.    - accinctus gemmis fulgentibus ensis, Val. Fl. 3, 514: épée garnie de pierreries éclatantes. [st1]2 [-] munir de, pourvoir de, armer de.    - avec abl. accincta flagello, Virg. En. 6, 570: armée d'un fouet.    - faucibus pubes accingitur, Virg.: la jeunesse s'arme de torches.    - accingere se juvene partem curarum capessituro, Tac. An. 12, 25: se pourvoir d'un jeune homme destiné à prendre une part des soucis du pouvoir.    - fig. accingere aliquem ad fastigium paternum, Tac. An. 6, 32: armer qqn en vue du trône paternel.    - animos accinge futuris, V.-Fl.: arme-toi de courage pour les maux qui vont arriver.    - juvenis studio popularium accinctus, Tac.: jeune homme fort de l'amour de ses concitoyens. [st1]3 [-] préparer, disposer à.    - se accingere rei: se préparer, se disposer en vue d'une chose. --- Virg. En. 6, 210    - pass. réfléchi accingi: se préparer.    - accingere (s.-ent. se) operi, Virg.: se préparer au travail.    - accingere, Ter. Phorm. 318: prépare-toi. --- cf. Eun. 1060 Liv. 1, 47, 3; Tac. H. 4, 68.    - accingere in rem: se préparer en vue d'une chose. --- Liv. 2, 12, 10; Tac. D. 16; H. 3, 35; 3, 66.    - accingere ad rem, Liv. 6, 35, 2: se préparer en vue d'une chose. --- Liv. 28, 41, 8; Tac. An. 4, 66; 11, 28; H. 4, 79.    - accingere rei, V.-FL. 2, 197: se préparer en vue d'une chose.    - avec inf. accingar dicere pugnas, Virg. G. 3, 46: je me disposerai à chanter les combats. --- cf. Tac. An. 15, 51.    - absol. sens réfléchi accinge ad molas, Pompon.: prépare-toi pour la meule.    - in hoc discrimen, si juvat, accingere, Liv. 2: prépare-toi à ce péril, si tu le crois bon.
    * * *
        Accingo, accingis, accinxi, accinctum, accingere, Ex ad et cingo: vt Se alicui rei accingere. Virgil. Se trousser, Mettre à point, S'accoustrer et preparer pour faire quelque chose.
    \
        Accingendum est ad eam cogitationem. Liu. Il y fault penser. B.
    \
        Accingere, sine casu a posteriore. Terent. Tute hoc intristi, tibi omne est exedendum: accingere. Delibere toy, Appreste toy.
    \
        Se aliquo homine accingere. Tac. S'armer et s'aider de quelcun.
    \
        Accingor, cum infinitiuo. Accingar dicere pugnas caesaris. Virg. Je m'appresteray et delibereray pour descrire les batailles de Cesar.
    \
        Ira accingi. Senec. S'armer d'ire et courroux.

    Dictionarium latinogallicum > accingo

  • 7 accingo

    ac-cingo, nxi, nctum, 3, v. a.
    I.
    Lit., to gird to or on, to gird round or about (in prose, first after the Aug. per.;

    in poetry, a favorite word with Verg.): lateri ensem,

    Verg. A. 11, 489; and med., to gird one's self:

    accingitur ense,

    id. ib. 7, 640; cf.:

    quo (ense) fuit accinctus,

    Ov. M. 6, 551; so,

    ferro,

    Tac. A. 6, 2.—
    B.
    Transf., to arm, equip, furnish, provide:

    facibus pubes accingitur,

    Verg. A. 9, 74:

    gladiis accincti,

    Liv. 40, 13;

    hence: accinctus miles,

    an armed soldier, Tac. A. 11, 18:

    ornat Phraaten accingitque (sc. diademate imposito) paternum ad fastigium,

    id. ib. 6, 32:

    accinctus gemmis fuigentibus ensis,

    Val. Fl. 3, 514.
    II.
    Fig.
    A.
    In gen., to endow, provide; in medicine:

    magicas accingier artes,

    to have recourse to, Verg. A. 4, 493.—
    B.
    In part.: accingere se or accingi, to enter upon or undertake a thing, girded, i. e. well prepared, to prepare one's self, make one's self ready (taken from the girding of the flowing robes when in active occupation); constr. absol., with ad, in, dat., or inf.:

    tibi omne est exedendum, accingere,

    make yourself ready, Ter. Ph. 2, 2, 4; so id. Eun. 5, 9, 30; Lucr. 2, 1043:

    illi se praedae accingunt,

    Verg. A. 1, 210:

    accingi ad consulatum,

    Liv. 4, 2; in Tac. very often actively, to make any one ready for something:

    turmas peditum ad munia accingere, A. 12, 31: accingi ad ultionem,

    id. H. 4, 79:

    in audaciam,

    id. ib. 3, 66 al.; with inf.:

    accingar dicere pugnas Caesaris,

    Verg. G. 3, 46;

    so: navare operam,

    Tac. A. 15, 51.—
    b.
    Also in the active form, as v. neutr. = se accingere: age, anus, accinge ad molas, Pompon. ap. Non. 469, 28 (Rib. Com. Rel. p. 235):

    accingunt omnes operi,

    all go vigorously to the work, Verg. A. 2, 235.—Hence, ac-cinctus, a, um, P. a., well girded.
    A.
    Lit.: cujus aut familiaris habitus condecentior aut militaris accinctior, Auson. Grat. Act. 27.—
    B.
    Fig., ready, strict (opp. negligens):

    tam in omnia pariter intenta bonitas et accincta,

    Plin. Pan. 30 fin.:

    comitatus,

    id. ib. 20, 3.

    Lewis & Short latin dictionary > accingo

  • 8 accingo

    ac-cingo (ad-cingo), cinxī, cīnctum, ere, angürten, umgürten, I) eig.: a) mit dem Schwerte, lateri ensem, Verg.: accingi ense, Verg.: gladiis accincti, Liv.: ferro accinctus, Tac.: (miles) non accinctus, unbewaffnet, Tac.: ne glorietur accinctus aeque ut discinctus, Vulg. – b) mit einem Gewande, feminae pellibus accinctae, Tac. ann. 11, 31. – c) übh. mit etw. ausrüsten, ausstatten, accingi armis, facibus, Verg.: turmas ad munia peditum accingere, sich zum Fußdienst fertig machen lassen, Tac.: accinctus gemmis fulgentibus ensis, Val. Flacc.: Britannia tot accincta portubus, Eum. pan. – II) übtr., mit einem Hilfsmittel usw. gleichs. wappnen, ausstatten, Phraaten paternum ad fastigium, Tac.: animos accinge futuris, Val. Flacc. – refl. acc. se u. medial accingi, sich waffnen, sich rüsten, α) mit etw., acc. se iuvene, sich einen Jüngling zugesellen (durch Adoption als Stütze des Alters), Tac.: studio popularium accinctus, Tac.: magicis accincti artibus, Cod. Theod.: poet., magicas accingier artes, in bezug auf m.K., d.i. mit m.K., Verg. – β) zu etwas sich gehörig rüsten, sich anschicken, sich bereit machen, auf etwas sich gefaßt machen, rüstig an etwas gehen, zu etwas schreiten, accingar, ich mache mich ans Werk, Ter.: accingere, mache dich darauf gefaßt, Ter.: quin accingeris? nein, raffe dich vielmehr auf! Liv.: accingi ad consulatum, sich ans K. machen (= danach streben), Liv.: ad spem vel ad ultionem, sich erheben, Tac.: accingendum ad eam cogitationem esse, diesen Gedanken müsse man verfolgen, Liv.: in hoc discrimen accingere, Liv.: accingi in proelium, sich schlagfertig machen, Tac.: in omnia intenta bonitas et accincta, bereit, Plin. pan.: acc. se praedae, Verg.: accingunt (sc. se) omnes operi, Verg.: comitatus accinctus et parens, immer zur Hand, immer schnell reisefertig, Plin. pan. – accingor m. folg. Infin., Verg. georg. 3, 46. Tac. ann. 15, 51. Claud. rapt. Pros. 3, 316. – / Paragog. Infin. Präs. Pass. accingier, Verg. Aen. 4, 493.

    lateinisch-deutsches > accingo

  • 9 accingo

    ac-cingo (ad-cingo), cinxī, cīnctum, ere, angürten, umgürten, I) eig.: a) mit dem Schwerte, lateri ensem, Verg.: accingi ense, Verg.: gladiis accincti, Liv.: ferro accinctus, Tac.: (miles) non accinctus, unbewaffnet, Tac.: ne glorietur accinctus aeque ut discinctus, Vulg. – b) mit einem Gewande, feminae pellibus accinctae, Tac. ann. 11, 31. – c) übh. mit etw. ausrüsten, ausstatten, accingi armis, facibus, Verg.: turmas ad munia peditum accingere, sich zum Fußdienst fertig machen lassen, Tac.: accinctus gemmis fulgentibus ensis, Val. Flacc.: Britannia tot accincta portubus, Eum. pan. – II) übtr., mit einem Hilfsmittel usw. gleichs. wappnen, ausstatten, Phraaten paternum ad fastigium, Tac.: animos accinge futuris, Val. Flacc. – refl. acc. se u. medial accingi, sich waffnen, sich rüsten, α) mit etw., acc. se iuvene, sich einen Jüngling zugesellen (durch Adoption als Stütze des Alters), Tac.: studio popularium accinctus, Tac.: magicis accincti artibus, Cod. Theod.: poet., magicas accingier artes, in bezug auf m.K., d.i. mit m.K., Verg. – β) zu etwas sich gehörig rüsten, sich anschicken, sich bereit machen, auf etwas sich gefaßt machen, rüstig an etwas gehen, zu etwas schreiten, accingar, ich mache mich ans Werk, Ter.: accingere, mache dich darauf gefaßt, Ter.: quin accingeris? nein, raffe dich vielmehr auf! Liv.: accingi ad consulatum, sich
    ————
    ans K. machen (= danach streben), Liv.: ad spem vel ad ultionem, sich erheben, Tac.: accingendum ad eam cogitationem esse, diesen Gedanken müsse man verfolgen, Liv.: in hoc discrimen accingere, Liv.: accingi in proelium, sich schlagfertig machen, Tac.: in omnia intenta bonitas et accincta, bereit, Plin. pan.: acc. se praedae, Verg.: accingunt (sc. se) omnes operi, Verg.: comitatus accinctus et parens, immer zur Hand, immer schnell reisefertig, Plin. pan. – accingor m. folg. Infin., Verg. georg. 3, 46. Tac. ann. 15, 51. Claud. rapt. Pros. 3, 316. – Paragog. Infin. Präs. Pass. accingier, Verg. Aen. 4, 493.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > accingo

  • 10 accingō

        accingō nxī, nctus, ere,    to gird to, gird on, bind on, put on with a girdle, gird round: lateri ensem, V.; pass: accingitur ense, girds himself, V.: quo (ense) fuit accinctus, O.—Meton., to arm, equip, furnish, provide: paribusque accingitur armis, V.: gladiis, L. — Fig., accingere se or accingi, to gird oneself, prepare, make ready, be ready: adcingere, make yourself ready, T.: accingere! to your work, O.: accingendum ad eam cogitationem esse, L.: ad consulatum, L.: in hoc discrimen, L. — With Gr. acc.: magicas accingier artīs, to have recourse to, V.: accingar dicere pugnas, V. — Poet.: accingunt omnes operi, address themselves, V.
    * * *
    accingere, accinxi, accinctus V TRANS
    gird on or about, surround; equip, provide (with); get ready, prepare (for)

    Latin-English dictionary > accingō

  • 11 fastigium

    fastīgium, ī n.
    1) верх, вершина
    f. fortunae QC (eloquentiae Q) — высшая степень (верх, вершина) счастья (красноречия)
    summa fastigia rerum V — главнейшие пункты (важнейшие обстоятельства, основные моменты)
    2) глубина (scrobis Cs, V)
    3) верх двускатной кровли, щипец, фронтон (tecti V; basilicae Su); двускатная крыша (f. templi L, Capitolii C)
    4) склон, спуск, покатость, скат
    5) степень, положение, звание, достоинство (dictaturae f. L; f. muliebre T; f. consulare VP)
    6) перен. (тж. f. regium QC) престол (accingere aliquem paternum ad f. T)
    7) грам. знак ударения, акцент

    Латинско-русский словарь > fastigium

  • 12 bereiten [1]

    1. bereiten, parare. comparare. apparare (in Bereitschaft halten, -setzen, zurüsten. app. bes. von prächtiger Zurüstung eines Gastmahls etc.). – praeparare (vorbereiten). – struere. instruere (zurechtmachen; dann bewerkstelligen, zuzufügen suchen, jmdm. Unglück, Nachstellungen, Kummer etc.). – componere (aus mehreren Bestandteilen zusammensetzen, z. B. medicamentum, remedium salutare). – conficere (anfertigen, z. B. chartam, cibaria). – moliri (durch Anwendung von Kraft etwas, bes. Böses, zu bewerkstelligen suchen). – machinari (durch Ränke u. List bewerkstelligen, z. B. jmdm. Unglück, Verderben, Untergang). – etw. auf (über) dem Feuer b., coquere, concoquere alqd. – jmdm. den Weg b., adventui [418] alcis parare viam. – sich zu etw. b., se parare od. se comparare ad alqd (sich bereit-, zurechtmachen); accingi od. se accingere ad alqd (sich gleichs. aufgürten, sich anschicken). – sich etw. b. (Unglück etc.), sibi concitare, conflare, contrahere alqd.

    deutsch-lateinisches > bereiten [1]

  • 13 umgürten

    umgürten, jmdm. etwas od. jmd. mit etwas, cingere oder succingere alqm alqā re; accingere alci alqd. sich mit etwas umgürten, cingere se oder cingi oder accingi alqā re.

    deutsch-lateinisches > umgürten

  • 14 praeda

    praeda, ae, f. [st2]1 [-] butin (conquis à la guerre), dépouilles; vol, rapine, brigandage. [st2]2 [-] prise, proie, capture; gibier, pêche; pâture des animaux. [st2]3 [-] gain, profit, bénéfice, aubaine.    - praedam facere (capere) ex hoste: faire du butin sur l'ennemi.    - ab iis magnas praedas faciebat, Nep.: il tirait d'eux de grands bénéfices.
    * * *
    praeda, ae, f. [st2]1 [-] butin (conquis à la guerre), dépouilles; vol, rapine, brigandage. [st2]2 [-] prise, proie, capture; gibier, pêche; pâture des animaux. [st2]3 [-] gain, profit, bénéfice, aubaine.    - praedam facere (capere) ex hoste: faire du butin sur l'ennemi.    - ab iis magnas praedas faciebat, Nep.: il tirait d'eux de grands bénéfices.
    * * *
        Praeda, huius praedae. Varro. Le pillage et butin, Proye.
    \
        Genialis praeda. Ouid. Proye de jeunes filles.
    \
        Accingere se praedae. Virgil. S'apprester, etc.
    \
        Sortem ducere praedae. Virg. Lotir le butin.
    \
        Diuisa praeda est. Seneca Le butin est departi. \ Facere praedam. Sallust. Piller.
    \
        Proponere ad praedam bona et fortunas ciuium. Cic. Exposer en proye.

    Dictionarium latinogallicum > praeda

  • 15 обвязывать

    несов.
    * * *
    v
    gener. accingere, fasciare, incannare, rammagliare, cingere, cingere (+I)

    Universale dizionario russo-italiano > обвязывать

  • 16 подпоясывать

    несов. от подпоясать
    * * *
    v
    1) gener. cingere, succingere
    2) obs. accingere

    Universale dizionario russo-italiano > подпоясывать

  • 17 attollō (adt-)

        attollō (adt-) —, —, ere    [ad + tollo], to lift up, raise up, raise, elevate: natum, O.: pallium (i. e. accingere), T.: fracto crure planum, H.: amicum ab humo, V.: oculos humo, O.: oculos contra, i. e. look in the face, O.: mare ventis, Ta.: ad lumina lumen, O.: manūs ad caelum, L.: attolitur unda, V.: capita caelo (of trees), V.: in aegrum se femur, to rise upon, V.: se in auras, O.: fluvio se, out of the river, V.: ex strage se, L.: se ab casu, L.: in caelum attolli, to rise, Ta.: attollit se Lacinia, comes into view, V.—Of buildings, to erect, raise: arcemque attollere tectis, by means of ( high) roofs, V.—To raise, lift up, elevate, exalt: animos. V.: vires in milite, Pr.: ad consulatūs spem animos, L.: alqm praemiis, Ta.: iras, to rise in anger (of a serpent), V.: privati hominis nomen supra principis, Ta.: alcuius progeniem super cunctos, Ta.

    Latin-English dictionary > attollō (adt-)

  • 18 Вооружать

    - adornare aliquem armis; subornare (aliquem praeceptis contra mortem); armare (milites; exercitum; aliquem aliqua re adversus, in aliquem); accingere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Вооружать

  • 19 Меч

    - gladius (рубящее и колющее оружие); ensis (преим. колющее);

    • обнаженный меч - gladius vagina vacuus;

    • обнажать меч - gladium stringere (destringere, educere, nudare);

    • вкладывать меч в ножны - gladium in vagina(m) (re)condere; referre ensem vaginae; tegere ensem vagina;

    • препоясать себя мечом - cingere (accingere) se gladio; accomodare ensem lateri;

    • вонзить меч, поразить мечем - transfigere aliquem gladio; infigere alicui gladium in pectus; trajicere aliquem gladio; perfodere aliquem gladio;

    • гнаться за кем-либо с обнаженным мечом - stricto gladio aliquem sequi; districto gladio aliquem persequi; nudato gladio premere vestigia alicujus;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Меч

  • 20 Опоясывать

    (circum)cingere; accingere; praecingere; succingere;

    Большой русско-латинский словарь Поляшева > Опоясывать

См. также в других словарях:

  • accingere — /a tʃ:indʒere/ (ant. accignere /a tʃ:iɲere/) [dal lat. accingĕre cingere ] (coniug. come cingere ). ■ v. tr., lett. [mettere qualcosa attorno al corpo] ▶◀ cingere. ■ accingersi v. intr. pron. [disporsi a fare qualche cosa, con la prep. a : a. a… …   Enciclopedia Italiana

  • accingere — ac·cìn·ge·re v.tr. LE cingere: quella candida mano, | ch a mezzo il verno i vaghi fiori accinse (Tasso) {{line}} {{/line}} VARIANTI: accignere. DATA: sec. XIII XIV. ETIMO: dal lat. accĭngĕre, v. anche cingere. NOTA GRAMMATICALE: per la… …   Dizionario italiano

  • accingere — {{hw}}{{accingere}}{{/hw}}A v. tr.  ( coniug. come cingere ) (lett.) Cingere. B v. rifl. Mettersi sul punto di fare qlco.: accingersi a partire; SIN. Apprestarsi, prepararsi …   Enciclopedia di italiano

  • Tapicería de la catedral de Palencia — Los tapices de la catedral de Palencia están documentados y perfectamente descritos, tanto su historia como el tema que se desarrolla. Fueron adquiridos en los Talleres de Bruselas y en los de Marche Crétif, que era el tapicero de Francisco I de… …   Wikipedia Español

  • açainte — ⇒AÇAINTE, subst. fém. ARCHIT. MÉDIÉV. [En parlant d une église] Bas côté : • [D après] Villard de Honnecourt (...), les bas côtés [des églises] sont acaintes. A. LENOIR, Architecture monastique, t. 2, 1856, p. 223. Rem. Le dict. de GUÉRIN 1892… …   Encyclopédie Universelle

  • apprester — Apprester, Parare, Apparare, Comparare, Ornare, Adornare, Instaurare. s Apprester, Comparare se, Accingere se. s Apprester et s asseurer contre tout ce qui pourroit advenir, Confirmare se ad omnia. Appreste toy, Accinge te. s Apprester pour fuir …   Thresor de la langue françoyse

  • Рыцарство — Р., как военное и землевладельческое сословие, возникло у франков в связи с переходом, в VIII в., от народного пешего войска к конному войску вассалов. Подвергшись воздействию церкви и поэзии, оно выработало нравственный и эстетический идеал… …   Энциклопедический словарь Ф.А. Брокгауза и И.А. Ефрона

  • Рыцарь — Статуэтка рыцаря. Рыцарь (посредством польск. rусеrz, от, нем. Ritter, первоначально  «всадник»; лат …   Википедия

  • Динстман — Статуэтка рыцаря. Рыцарь (от нем. Ritter, первоначально  «всадник»; лат. miles, caballarius, фр. chevalier, англ. knight, итал. cavaliere[1])  средневековый дворянский почётный титул …   Википедия

  • Рыцарство — Статуэтка рыцаря. Рыцарь (от нем. Ritter, первоначально  «всадник»; лат. miles, caballarius, фр. chevalier, англ. knight, итал. cavaliere[1])  средневековый дворянский почётный титул …   Википедия

  • Nun komm, der Heiden Heiland — Druck im Erfurter Enchiridion geistlicher Gesänge Nun komm, der Heiden Heiland ist ein Adventslied Martin Luthers (1483–1546), das auf den altkirchlichen Hymnus Veni redemptor gentium des Ambrosius von Mailand (339–397) zurückgeht …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»