Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

VELLUS

  • 1 vellus

        vellus eris, n    [1 VEL-], wool shorn off, a fleece: Muricibus Tyriis iteratae vellera lanae, H.: vellera motis trahunt digitis, O.—A sheepskin, pelt, woolly felt: aries nunc vellera siccat, V.: vellera secta, i. e. cut into strips, O.—A hide, pelt: fulvi leonis, O.: cervina, O.— A sheep: cultros in guttura velleris atri Conicit, O.—A tuft, flock: Velleraque ut foliis depectant tenuia Seres, i. e. the flocks of silk, V.— Fleecy clouds: lanae per caelum vellera ferri, V.
    * * *

    Latin-English dictionary > vellus

  • 2 vellus

    vellus, ĕris, n. [Sanscr. ura for vara, sheep; root var, to cover; Gr. er-ion, eiros, wool; Goth. vulla; Germ. Wolle].
    I.
    Lit., wool shorn off, a fleece:

    pastores Palatini ex ovibus ante tonsuram inventam vellere lanam sunt soliti: a quo vellera dicuntur,

    Varr. L. L. 5, §§ 54 and 130 Müll.; id. R. R. 2, 11, 9; Plin. 27, 7, 28, § 50; Lucr. 6, 504; Hor. Epod. 12, 21; id. Ep. 1, 10, 27; Ov. M. 6, 21; 14, 264.—
    II.
    Transf.
    1.
    The skin of a sheep with the wool on it, the fell or pelt entire, Col. 7, 4, 4; Tib. 2, 1, 62; Verg. E. 3, 95; id. A. 7, 95; Ov. H. 18, 144; id. F. 5, 102.
    2.
    The hide, pelt of any other animal:

    fulvi leonis,

    Ov. F. 2, 340; cf. id. ib. 5, 396:

    cervina,

    id. M. 6, 593; cf. id. ib. 3, 197:

    ferina,

    id. ib. 11, 4.—
    3.
    A sheep:

    cultrosque in guttura velleris atri Conicit,

    Ov. M. 7, 244; cf. Calp. Ecl. 2, 7.—
    B.
    Of woolly material.
    1.
    Wool, down: velleraque ut foliis depectant tenuia Seres, i. e. the fleeces or flocks of silk, Verg. G. 2, 121.—
    2.
    Of light, fleecy clouds:

    tenuia nec lanae per caelum vellera ferri,

    Verg. G. 1, 397; so Luc. 4, 124.—
    3.
    Of snow-flakes, Mart. 4, 3, 1.—
    C.
    Of things made of wool: Parnasia, woollen bands or fillets, Stat. S. 5, 3, 8.

    Lewis & Short latin dictionary > vellus

  • 3 vellus

    [st1]1 [-] vellus, ĕris, n.: - [abcl][b]a - peau de brebis avec sa laine, toison. - [abcl]b - flocon de laine, laine. - [abcl]c - toison (de l'animal vivant). - [abcl]d - peau de bête. - [abcl]e - la toison d'or. - [abcl]f - bandelette de laine. - [abcl]g - flocon de soie. - [abcl]h - Ov. feuillage. - [abcl]i - Ov. brebis.[/b]    - vellus aquarum, Mart.: neige.    - vellera (arborum), Ov.: feuillage. [st1]2 [-] vellus, i, m. arch.: c. villus.
    * * *
    [st1]1 [-] vellus, ĕris, n.: - [abcl][b]a - peau de brebis avec sa laine, toison. - [abcl]b - flocon de laine, laine. - [abcl]c - toison (de l'animal vivant). - [abcl]d - peau de bête. - [abcl]e - la toison d'or. - [abcl]f - bandelette de laine. - [abcl]g - flocon de soie. - [abcl]h - Ov. feuillage. - [abcl]i - Ov. brebis.[/b]    - vellus aquarum, Mart.: neige.    - vellera (arborum), Ov.: feuillage. [st1]2 [-] vellus, i, m. arch.: c. villus.
    * * *
        Vellus, velleris, pen. cor. n. g. Varro. Toison.
    \
        Ouis auratae vellus. Ouid. La toison d'or.
    \
        Ferina vellera. Ouid. Peauls de bestes sauvages avec le poil.
    \
        Succida vellera. Martial. Avec le suin.

    Dictionarium latinogallicum > vellus

  • 4 vellus

    1. vellus, eris, n. (zu vello), die abgeschorene, noch zusammenhangende u. ein Ganzes ausmachende Wolle der Schafe, der Pelz (s. Varro r.r. 2, 11, 9 u. LL. 5, 54), dann gew. für zusammenhangende Wolle übh., I) eig. u. meton.: A) eig.: lanae vellus, Ambros. serm. 5, 6: absinthium in vellere appositum, Plin. 27, 50: muricibus Tyriis iteratae vellera lanae, Hor. epod. 12, 21: vellera nebulas aequantia mollire, Ov. met. 6, 21: vellera motis trahere digitis, v. Spinnen, Ov. met. 14, 264. – B) meton.: 1) das ganze Schaffell, das Vlies, sowohl noch an dem Tiere, als auch abgezogen, Verg., Ov. u. Plin.: Phrixēa vellera, Ov. – poet. übtr. – jedes Fell, jede Tierhaut, des Löwen, Hirsches, Ov.: vellera ferina, der wilden Tiere, Ov. – 2) das aus Wolle Bereitete, Parnasia vellera, wollene Binden für den Scheitel oder zur Befestigung der Lorbeer- od. Efeukränze, Stat. silv. 5, 3, 8. – 3) die Schafe, Calp. ecl. 2, 7. – II) übtr., das der Wolle Ähnliche, wie wolliges Moos, Calp. ecl. 6, 67: vellera depectant tenuia Seres, Baumseide, Verg.: lanae vellera per caelum ferri, dünne Wölkchen, Verg.: von Schneeflocken, Mart. 4, 3, 1.
    ————————
    2. vellus, ī, m., s. villus .

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > vellus

  • 5 vellus [1]

    1. vellus, eris, n. (zu vello), die abgeschorene, noch zusammenhangende u. ein Ganzes ausmachende Wolle der Schafe, der Pelz (s. Varro r.r. 2, 11, 9 u. LL. 5, 54), dann gew. für zusammenhangende Wolle übh., I) eig. u. meton.: A) eig.: lanae vellus, Ambros. serm. 5, 6: absinthium in vellere appositum, Plin. 27, 50: muricibus Tyriis iteratae vellera lanae, Hor. epod. 12, 21: vellera nebulas aequantia mollire, Ov. met. 6, 21: vellera motis trahere digitis, v. Spinnen, Ov. met. 14, 264. – B) meton.: 1) das ganze Schaffell, das Vlies, sowohl noch an dem Tiere, als auch abgezogen, Verg., Ov. u. Plin.: Phrixēa vellera, Ov. – poet. übtr. – jedes Fell, jede Tierhaut, des Löwen, Hirsches, Ov.: vellera ferina, der wilden Tiere, Ov. – 2) das aus Wolle Bereitete, Parnasia vellera, wollene Binden für den Scheitel oder zur Befestigung der Lorbeer- od. Efeukränze, Stat. silv. 5, 3, 8. – 3) die Schafe, Calp. ecl. 2, 7. – II) übtr., das der Wolle Ähnliche, wie wolliges Moos, Calp. ecl. 6, 67: vellera depectant tenuia Seres, Baumseide, Verg.: lanae vellera per caelum ferri, dünne Wölkchen, Verg.: von Schneeflocken, Mart. 4, 3, 1.

    lateinisch-deutsches > vellus [1]

  • 6 vellus

    I eris n. [ vello ]
    1) преим. pl. (тж. vellĕra lanae H) снятая шерсть, руно
    2) шерстяная пряжа PM etc.; шерстяная ткань St
    3)
    а) овчина Col, Tib, V, O
    4) pl. лёгкие облачка, барашки ( tenvia per caelum vellera feruntur V)
    5) снежные хлопья (tacitarum v. aquarum M)
    II vellus, ī m. LM = villus

    Латинско-русский словарь > vellus

  • 7 vellus [2]

    2. vellus, ī, m., s. villus /.

    lateinisch-deutsches > vellus [2]

  • 8 vellus

    - eris s n 3us1
    toison laineuse, laine (toison de vellus)

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > vellus

  • 9 vellus

    шерстяная материя (1. 1 C. 4, 40).

    Латинско-русский словарь к источникам римского права > vellus

  • 10 pinguis

    pinguis, e [st2]1 [-] épais, dense, compacte. [st2]2 [-] gras, qui a de l'embonpoint, qui a de la graisse. [st2]3 [-] gras (en parl. du sol), fertile, qui fertilise. [st2]4 [-] fécond, riche, abondant. [st2]5 [-] gras, graisseux, onctueux, huileux, visqueux. [st2]6 [-] épais, gras (en parl. du son), enflé (en parl. du style). [st2]7 [-] épais, grossier, lourd (en parl. de l'esprit). [st2]8 [-] paisible, calme. [st2]9 [-] accentué (en parl. de la prononciation).    - pinguis lacerna, Juv.: manteau grossier.    - pinguis toga: toge épaisse.    - pinguis coma, Suet. Ner. 20: chevelure bien fournie.    - pingue aurum, Pers.: or massif.    - pingue caelum, Cic.: air dense.    - glaucum pingue, Plin.: bleu foncé.    - pinguis et valens, Cic.: lourd et massif.    - pingue vellus, Hor.: toison grasse.    - pinguis humus (pingue solum): terrain gras, sol fertile.    - pinguis hortus: jardin fertile.    - pingui flumine Nilus, Virg. En. 9.31: le Nil aux eaux fertilisantes.    - campus sanguine pinguior, Hor.: campagnes que le sang a engraissées.    - pinguissimi rami, Hor.: les rameaux les plus fertiles.    - pingues arae, Virg. En. 4, 62: autels couverts de graisse et de sang, autels chargés d'offrandes.    - pinguis coma, Mart.: chevelure parfumée d'essences.    - pinguis virga, Mart.: gluau, pipeau.    - pinguia crura luto, Juv.: jambes couvertes d'une boue grasse.    - pinguiora verba, Quint.: mots trop sonores.    - pingue sonans oratio, Cic.: langage emphatique.    - pinguis sapor, Plin. 15, 27, 32, § 106: saveur qui n'est pas forte.    - pingue ingenium, Ov.: esprit lourd.    - pinguis populus, Virg.: foule grossière.    - pingue munus, Hor.: sot hommage.    - pingui Minervā: sans art, avec le gros bon sens.    - pinguis somnus, Ov.: sommeil profond.    - pinguis amor, Ov.: amour satisfait, amour paisible.    - secessus pinguis, Plin. Ep. 1, 3, 3: retraite paisible.    - pinguis vita, Plin.-jn.: vie calme.
    * * *
    pinguis, e [st2]1 [-] épais, dense, compacte. [st2]2 [-] gras, qui a de l'embonpoint, qui a de la graisse. [st2]3 [-] gras (en parl. du sol), fertile, qui fertilise. [st2]4 [-] fécond, riche, abondant. [st2]5 [-] gras, graisseux, onctueux, huileux, visqueux. [st2]6 [-] épais, gras (en parl. du son), enflé (en parl. du style). [st2]7 [-] épais, grossier, lourd (en parl. de l'esprit). [st2]8 [-] paisible, calme. [st2]9 [-] accentué (en parl. de la prononciation).    - pinguis lacerna, Juv.: manteau grossier.    - pinguis toga: toge épaisse.    - pinguis coma, Suet. Ner. 20: chevelure bien fournie.    - pingue aurum, Pers.: or massif.    - pingue caelum, Cic.: air dense.    - glaucum pingue, Plin.: bleu foncé.    - pinguis et valens, Cic.: lourd et massif.    - pingue vellus, Hor.: toison grasse.    - pinguis humus (pingue solum): terrain gras, sol fertile.    - pinguis hortus: jardin fertile.    - pingui flumine Nilus, Virg. En. 9.31: le Nil aux eaux fertilisantes.    - campus sanguine pinguior, Hor.: campagnes que le sang a engraissées.    - pinguissimi rami, Hor.: les rameaux les plus fertiles.    - pingues arae, Virg. En. 4, 62: autels couverts de graisse et de sang, autels chargés d'offrandes.    - pinguis coma, Mart.: chevelure parfumée d'essences.    - pinguis virga, Mart.: gluau, pipeau.    - pinguia crura luto, Juv.: jambes couvertes d'une boue grasse.    - pinguiora verba, Quint.: mots trop sonores.    - pingue sonans oratio, Cic.: langage emphatique.    - pinguis sapor, Plin. 15, 27, 32, § 106: saveur qui n'est pas forte.    - pingue ingenium, Ov.: esprit lourd.    - pinguis populus, Virg.: foule grossière.    - pingue munus, Hor.: sot hommage.    - pingui Minervā: sans art, avec le gros bon sens.    - pinguis somnus, Ov.: sommeil profond.    - pinguis amor, Ov.: amour satisfait, amour paisible.    - secessus pinguis, Plin. Ep. 1, 3, 3: retraite paisible.    - pinguis vita, Plin.-jn.: vie calme.
    * * *
        Pinguis, et hoc pingue. Plin. Gras.
    \
        Pingue. Virgil. Fertile.
    \
        Amnis pinguis. Valer. Flac. Le Nil, qui par son inondation donne fertilité à tout le pays d'Egypte.
    \
        Pingue et concretum caelum, Tenue et purum, contraria. Cic. Gros air et espez, Plein de brouillars.
    \
        Equi pingues. Ouid. Gras et en bon poinct.
    \
        Ferina pinguis. Virgil. Grasse venaison.
    \
        Flammae pingues. Ouid. Espesses.
    \
        Horti pingues. Virgil. Fertiles.
    \
        Mensae pingues. Catul. Couvertes ou chargees de bonnes viandes et exquises.
    \
        Toga pinguis. Sueton. D'un gros drap et espez.
    \
        Pingui Minerua aliquid facere. Columella. Grossement et lourdement.
    \
        Pinguiores rusticorum literae. Colum. Lourds esprits, Grossiers et lourdaults.
    \
        Ingenium pingue. Ouid. Gros entendement.
    \
        Pingue otium. Plin. iunior. Grand repos et assouvi.
    \
        Pingue, Substantiuum, n. g. Plin. Graisse.

    Dictionarium latinogallicum > pinguis

  • 11 Aeolius

    I a, um [ Aeoles ]
    эолийский (puella H = Sappho; lyra O; plectrum Prp)
    II Aeolius, a, um [ Aeolus ]
    Ae. senex SenSisyphus
    Aeolium pecus M, тж. aurum и vellus VFpellis aurea
    Aeolia antra O — пещеры, в которых Эол держит ветры

    Латинско-русский словарь > Aeolius

  • 12 elutrio

    ēlūtrio, āvī, ātum, āre
    1) мыть, стирать (lintea Laberius ap. AG; vellus PM)
    2) процеживать (sc. aquas pluvias PM)

    Латинско-русский словарь > elutrio

  • 13 inquino

    āvī, ātum, āre
    1) красить, окрашивать ( vellus murice M); обмазывать, покрывать ( parietem aliquā re Vtr)
    2) пачкать, измазывать (vestem, pallium Pl); осквернять ( basiis olidissimis Pt)
    3) позорить, порочить, чернить, бесславить, пятнать (famam alicujus L; splendorem honestatis C; victoriam crudelitate L)
    4) портить, ухудшать ( tempus aureum aere H). — см. тж. inquinatus

    Латинско-русский словарь > inquino

  • 14 lanosus

    lānōsus, a, um [ lana ]

    Латинско-русский словарь > lanosus

  • 15 medicatus

    I 1. medicātus, a, um
    part. pf. к medico и medicor
    2. adj.
    1) целебный, целительный, лечебный ( aquae Sen)
    2) обрызганный (смоченный) соками трав, т. е. благовонный ( sedes V)
    4) крашеный ( vellus O); подкрашенный ( ōs Ap)
    5) приправленный ( vinum Col). — см. тж. medico
    II medicātus, ūs m. [ medico ]
    волшебное средство, волшебство, чары O

    Латинско-русский словарь > medicatus

  • 16 puto

    I āvī, ātum, āre [одного корня с putus I ]
    1) чистить, очищать ( vellus Vr)
    2) подрезывать, подстригать, подчищать (vites V; arbores Cato)
    II puto, avī, ātum, āre [ putus I ]
    1) размышлять, обдумывать, взвешивать (aliquid C etc.)
    2) сводить счёты, производить расчёты, подсчитывать, рассчитываться (p. rationes cum aliquo Cato, C etc.)
    4) считать, рассматривать, ставить (aliquid magni, nihili или pro nihilo C etc.; aliquem hostium numero p. C)
    5) предполагать, полагать, думать
    putes, putasses или putares Ptможно было бы подумать
    stare putes, adeo procedunt tempora tarde O — время тянется так медленно, что кажется, будто оно остановилось
    puta Pt (=finge) — вообрази, представь себе, допустим
    nec est quod putes illum quicquam emere Pt — и не думай, будто ему приходится что-л. покупать

    Латинско-русский словарь > puto

  • 17 vellera

    um n. pl. к vellus I

    Латинско-русский словарь > vellera

  • 18 velumen

    vēlūmen, inis n. Vr = vellus I

    Латинско-русский словарь > velumen

  • 19 Aeolus

    Aeolus u. (bei Dicht.) Aeolos, ī, m. (Αἴολος), I) Sohn des Hellen u. Enkel des Deukalion, Herrscher im thessal. Magnesia, Stammvater des äolischen Stammes, nach Hyg. fab. 238 u. 242 sq. Serv. Verg. Aen. 6, 585. – II) Sohn od. Enkel des Hippotes (dah. Hippotades gen. bei Ov. met. 14, 223 u. 224 [wo griech. Akk. Aeolon]), Beherrscher der nach ihm benannten äolischen (liparischen) Inseln (s. Aeolia no. II), nach der spätern Sage Beherrscher der Winde, s. Verg. Aen. 1, 52 sqq. u. dazu Serv. (nach Varro) – des Äolus Sitz nach Thrazien verlegt, Claud. rapt. Pros. 1, 70 sqq. – III) ein Trojaner, Verg. Aen. 12, 542. – IV) ein Böotier aus Thisbe, Stat. Theb. 9, 765 (wo griech. Akk. -on) u. 767 (wo Vok. Aeole). – Dav.: A) Aeolidēs, ae, m. (Αἰολίδης), der Äolide, a) (Nachkomme des Äolus no. I): α) Söhne = Sisyphus, Ov. met. 13, 26. Hor. carm. 2, 14, 20. – Athamas, Ov. met. 4, 541. – Salmoneus, Ov. Ib. 473. – β) Enkel = Cephalus (Sohn des Dëion), Ov. met. 7, 672. – Pyrixus (Sohn des Athamas), Val. Flacc. 1, 286. – Ulixes (dessen Mutter Antiklea vor der Verheiratung mit Laertes mit Sisyphus Umgang gehabt haben soll), Verg. Aen. 6, 529. – b) Nachkomme des Trojaners Äolus, Misenus Aeolides, Verg. Aen. 7, 164: Clytius Aeolides, Verg. Aen. 9, 774. – B) Aeolidae, ārum, eine Völkerschaft in Thessalien, Lucan. 6, 384. – C) Aeolis, idos, f. (Αἰολίς), a) die Äolide = weibl. Nachkomme des Äolus no. I, d.i. seine Tochter »Kanake«, Ov. her. 11, 5 u. 34, »Alkyone«, Ov. met. 11, 573. – b) ( von Aeolus no. II) Aeolides insulae, s. Aeolia no. II. – D) Aeolius, a, um (Αἰόλιος), zu Äolus gehörig, des Äolus, a) zu Äolus no. I: postes, des Athamas, Ov.: senex, Sisyphus, Sen. poët.: vellus od. aurum, Val. Flacc., pecus, das goldene Vlies, Mart. – b) zu Äolus no. II: virgo, Arne, dessen Tochter, Ov.: tyrannus, v. Äolus, Ov.: antra, die Felsenhöhlen, in denen Äolus die Winde verschlossen hält, Ov.: pontus, das tyrrhenische Meer, Sil. (s. Aeolia no. II): insulae (s. Aeolia no. II), Plin.: procellae, Verg.

    lateinisch-deutsches > Aeolus

  • 20 bellearis

    belleāris, e (wohl = vellearis v. vellus), mit dem Vlies, mit den Haaren, pellis, Edict. Diocl. 8, 15.

    lateinisch-deutsches > bellearis

См. также в других словарях:

  • VELLUS — Aureum, cuius desideriô ardens Iason, illustre Thessaliae suae sidus, Colchidem, non sine periculo cum Argonautis ingressus est, illôque tandem, magnos post labores exantlatos, potitus, domum rediit, a variis varie exponitur. Georg. Hornius, Hist …   Hofmann J. Lexicon universale

  • Vellus — Vẹllus [aus lat. vellus = Wolle; Pelz] s; , Vẹllera: „Vlies“, weiße Substanz, die den ↑Nucleus dentatus des Kleinhirns fellartig umgibt (Anat.) …   Das Wörterbuch medizinischer Fachausdrücke

  • Vellus — vilna statusas T sritis embriologija atitikmenys: lot. Vellus ryšiai: platesnis terminas – plaukai …   Medicininės histologijos ir embriologijos vardynas

  • VELLUS Aureum — Ordo Equestris institutus a Philippo Bono, Burgundiae Duce, in vuptiis cum Isabella Lusitanica, Brugis Plandriae celebratis, A. C. 1429. Numerus equitum primo erat 24. dein ad 31. excrevit, ipse Dux Caput et Magnus Ordinis Magister fuit, quam… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • vellus hair — /vel əs hār/ noun Short fine unpigmented hair covering the human body ORIGIN: L vellus, eris fleece …   Useful english dictionary

  • Vellus hair — is short, fine, peach fuzz body hair. It is a very soft and short hair that grows in most places on the human body in both sexes, such as the face and back. It is usually less than 2 mm long and the follicles are not connected to sebaceous glands …   Wikipedia

  • vellus hair — vellus (def. 1) …   Medical dictionary

  • vellus hair cyst — eruptive vellus hair c …   Medical dictionary

  • vellus hypertrichosis — 1. hypertrichosis with vellus hair. 2. h. lanuginosa …   Medical dictionary

  • vellus — vel·lus (vĕlʹəs) n. The fine hair present on the body before puberty.   [Latin, wool.] * * * …   Universalium

  • vellus — 1. Fine nonpigmented hair covering most of the body. 2. A structure that is fleecy or soft and woolly in appearance. [L. fleece] v. olivae inferioris a stratum of nerve fibers surrounding the inferior olive. * * * n. the fine hair that occurs on… …   Medical dictionary

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»