-
1 sepelio
sepelio -
2 sepelio
sepelĭo, īre, īvi (ĭi), sepultum - tr. - [st2]1 [-] ensevelir, enterrer, inhumer, rendre les derniers devoirs (brûler, inhumer...). [st2]2 [-] faire disparaître, anéantir, faire cesser. - hominem mortuum in urbe ne sepelito neve urito, Tab.: qu'un mort ne soit ni enseveli (enterré) ni brûlé dans la ville. - sepelire corpus et reliquias inferre... Just.: mettre un corps sur le bûcher et porter les cendres à... - sepelire profundo exanimos, Sil. 13, 480: jeter les morts à la mer. - suffixa cadavera truncis lenta dies sepelit, Sil.: le temps se charge de faire disparaître les cadavres attachés à des troncs d'arbres. - sepelire bellum, Cic.: étouffer une guerre. - sepelire dolorem, Cic.: faire taire sa douleur. - ubi somnum omnem sepelivi, Plaut. Most. 5.2.1: dès que j'eus dormi tout mon soûl. - cuncta tuus sepelivit amor, Prop. 3, 15: ton amour a tout enseveli (= plus rien n’existe que toi, tout mon passé est mort.)* * *sepelĭo, īre, īvi (ĭi), sepultum - tr. - [st2]1 [-] ensevelir, enterrer, inhumer, rendre les derniers devoirs (brûler, inhumer...). [st2]2 [-] faire disparaître, anéantir, faire cesser. - hominem mortuum in urbe ne sepelito neve urito, Tab.: qu'un mort ne soit ni enseveli (enterré) ni brûlé dans la ville. - sepelire corpus et reliquias inferre... Just.: mettre un corps sur le bûcher et porter les cendres à... - sepelire profundo exanimos, Sil. 13, 480: jeter les morts à la mer. - suffixa cadavera truncis lenta dies sepelit, Sil.: le temps se charge de faire disparaître les cadavres attachés à des troncs d'arbres. - sepelire bellum, Cic.: étouffer une guerre. - sepelire dolorem, Cic.: faire taire sa douleur. - ubi somnum omnem sepelivi, Plaut. Most. 5.2.1: dès que j'eus dormi tout mon soûl. - cuncta tuus sepelivit amor, Prop. 3, 15: ton amour a tout enseveli (= plus rien n’existe que toi, tout mon passé est mort.)* * *Sepelio, sepelis, penul. corr. sepeliui, sepultum, sepelire. Cic. Enterrer un corps, Ensevelir.\Cuncta tuus sepeliuit amor. Propert. A tout aboli et mis en oubli. -
3 sepelio
sepelio sepelio, pelivi, pultum, ire хоронить -
4 sepelio
sepelio, pelīvī u. peliī, pultum, īre (altind. saparyáti, verehrt), einen Toten-, die Gebeine eines Toten zur Ruhe bringen (vgl. Plin. 7, 185 sepultus intellegitur quoque modo conditus), I) eig.: a) bestatten, beisetzen, begraben, mortuum in urbe ne sepelito, XII tabb. fr.: ossa, Ov. – b) verbrennen, Liv. u. Suet. – II) bildl.: 1) gleichs. zu Grabe tragen, begraben = völlig unterdrücken, vernichten usw., patriam, Cic. u. Prop.: famam, Ov.: bellum, beilegen, Cic. u. Vell.: somnum, vertreiben, Plaut.: dolorem, Cic. u. Prop.: cum Genucio unā mortuam ac sepultam tribuniciam potestatem, Liv.: multa tenens antiqua sepulta, in Vergessenheit Geratenes, Enn. fr. – nullus sum, sepultus sum, es ist aus mit mir, ich bin verloren, Ter. Phorm. 943. – 2) in etwas begraben, versenken, vinolentiā sepeliri, Augustin. serm. 391, 2: dah. poet., sepultus, in etwas gleichs. begraben, versenkt, somno vinoque sepultus, Verg.: inertia sepulta, schlummernd, lässig, Hor.: custode sepulto, eingeschläfert, Verg. – / Perf. sepulivit, Corp. inscr. Lat. 3, 2326: Futur. sepelibis, Auson. epist. 25, 61: Partic. Perf. Pass. sepelitus, Cato orat. 12 (b). fr. 3: sepellitus, Corp. inscr. Lat. 8, 4373 u. 13, 1968: saepelitam, Corp. inscr. Lat. 10, 2496. – Synk. Perfektformen, sepeli, Pers. 3, 97: sepelisset, Prop. 1, 17, 19. Lact. de mort. pers. 40, 6: sepelissent, Quint. 8, 5, 16: sepelisse, Aur. Vict. de orig. gent. Rom. 10, 2.
-
5 sepelio
sepelio sustantivo masculino burial -
6 sepelio
sepelio, pelīvī u. peliī, pultum, īre (altind. saparyáti, verehrt), einen Toten-, die Gebeine eines Toten zur Ruhe bringen (vgl. Plin. 7, 185 sepultus intellegitur quoque modo conditus), I) eig.: a) bestatten, beisetzen, begraben, mortuum in urbe ne sepelito, XII tabb. fr.: ossa, Ov. – b) verbrennen, Liv. u. Suet. – II) bildl.: 1) gleichs. zu Grabe tragen, begraben = völlig unterdrücken, vernichten usw., patriam, Cic. u. Prop.: famam, Ov.: bellum, beilegen, Cic. u. Vell.: somnum, vertreiben, Plaut.: dolorem, Cic. u. Prop.: cum Genucio unā mortuam ac sepultam tribuniciam potestatem, Liv.: multa tenens antiqua sepulta, in Vergessenheit Geratenes, Enn. fr. – nullus sum, sepultus sum, es ist aus mit mir, ich bin verloren, Ter. Phorm. 943. – 2) in etwas begraben, versenken, vinolentiā sepeliri, Augustin. serm. 391, 2: dah. poet., sepultus, in etwas gleichs. begraben, versenkt, somno vinoque sepultus, Verg.: inertia sepulta, schlummernd, lässig, Hor.: custode sepulto, eingeschläfert, Verg. – ⇒ Perf. sepulivit, Corp. inscr. Lat. 3, 2326: Futur. sepelibis, Auson. epist. 25, 61: Partic. Perf. Pass. sepelitus, Cato orat. 12 (b). fr. 3: sepellitus, Corp. inscr. Lat. 8, 4373 u. 13, 1968: saepelitam, Corp. inscr. Lat. 10, 2496. – Synk. Perfektformen, sepeli, Pers. 3, 97: sepelisset, Prop. 1, 17, 19. Lact. de mort. pers. 40, 6: sepelissent, Quint. 8, 5, 16: se-————pelisse, Aur. Vict. de orig. gent. Rom. 10, 2. -
7 sepeliō
sepeliō pelīvī (līsset, Pr.), pultus, īre, to bury, inter: hominem mortuom in urbe, XII Tabb. ap. C.: surge et sepeli natum, Att. ap. C.: Tarquinio sepulto: suorum corpora, L.—To burn, place on the funeral-pyre: sepultum Consentiae quod membrorum reliquum fuit, L.: Eumenem mortuum propinquis eius sepeliundum tradidit, N.—Fig., to bury, overwhelm, submerge, destroy, ruin, suppress: sepultā in patriā acervi civium: haec sunt in gremio sepulta consulatūs tui: dolorem, end: tunc, cum mea fama sepulta est, O.: nullus sum... sepultus sum, I'm lost, T.: urbs somno vinoque sepulta, V.: sepulta inertia, slumbering, H.* * *sepelire, sepelivi, sepultus V TRANSbury/inter; (Roman cremate + inter ashes); submerge, overcome; suppress; ruin -
8 sepelio
sĕpĕlĭo, pelīvi or ii, pultum, 4 ( perf. sepeli, Pers. 3, 97; part. perf. sepelitus, Cato ap. Prisc. p. 909 P.; fut. sepelibis, Aus. Ep 25, 61; perf. sepelisset, Prop. 1, 17, 19; [p. 1674] Quint. 8, 5, 16), v. a., to bury, inter (class.):I.sepultus intellegitur quoquo modo conditus, humatus vero humo contectus,
Plin. 7, 54, 55, § 187 (cf. also condo).Lit.: hominem mortuum, inquit lex in XII., in urbe ne sepelito neve urito. Credo vel propter ignis periculum. Quod autem addit, neve urito, indicat, non qui uratur, sepeliri, sed qui humetur. Att. Quid? qui post XII. in urbe sepulti sunt clari viri? etc., Cic. Leg. 2, 23, 58 Mos.:B.quoi (mortuo) auro dentes juncti escunt, ast im cum illo sepelirei ureive se fraude esto,
id. Fragm. 2, 24, 60: mortuus est, sepelitus est, Cato ap. Prisc. p. 909 P.: surge et sepeli natum, Att. ap. Cic. Tusc. 1, 44, 106: aliquem, Sulp. ap. Cic. Fam. 4, 12, 3:Tarquinio sepulto,
Cic. Rep. 2, 21, 38:suorum corpora,
Liv. 27, 42, 7:et sepeli lacrimis perfusa fidelibus ossa,
Ov. H. 14, 127. —Of merging in the sea:saevo sepelire profundo exanimos,
Sil. 13, 480.—To burn (the dead body), to perform the funeral rites of a man by burning:II.cujus corpus procul ab eo loco infoderunt... inde erutus atque eodem loco sepultus est,
Nep. Paus. 5, 5:qui vos trucidatos incendio patriae sepelire conatus est,
Cic. Fl. 38, 95:sepultum Consentiae, quod membrorum reliquum fuit, ossaque Metapontum ad hostes remissa,
i. e. buried after burning, Liv. 8, 24; cf. Nep. Eum. 13 fin.:sepeliri accuratissime imperavit... evenit ut semiustum cadaver discerperent canes,
Suet. Dom. 15.—Trop.A.To bury, i. e. to overwhelm, submerge, destroy, ruin, suppress, etc.:B.cerno animo sepultam patriam, miseros atque insepultos acervos civium,
Cic. Cat. 4, 6, 11:patriā sepultā,
Prop. 1, 22, 3 (sepulchra, Müll.):cuncta tuus sepelivit amor,
id. 3, 15 (4, 14), 9. haec sunt in gremio sepulta consulatus tui, Cic. Pis. 5, 11:somnum sepelire,
Plaut. Most. 5, 2, 1:quod bellum ejus (Pompeii) adventu sublatum ac sepultum,
Cic. Imp. Pomp. 11, 30; so,bellum,
Vell. 2, 75, 1; 2, 89, 3; 2, 90 al.:dolorem,
to put an end to, Cic. Tusc. 2, 13, 32:tunc, cum mea fama sepulta est,
Ov. P. 1, 5, 85:salutem in aeternum,
i. e. to destroy, Lucr. 2, 570; cf. Vell. 2, 126, 2: multa tenens antiqua, sepulta, vetustas Quae facit, Lucil. ap. Gell. 12, 4, 4:nullus sum... sepultus sum,
I'm lost, Ter. Phorm. 5, 8 (7), 50.—Poet.: sepultus, buried in deep sleep, lulled to sleep, slumbering:somno sepulti,
Lucr. 5, 974; 1, 134:invadunt urbem somno vinoque sepultam,
Verg. A. 2, 265:custode sepulto,
id. ib. 6, 424; cf.:assiduo lingua sepulta mero,
Prop. 3, 11 (4, 10), 56:paulum sepultae distat inertiae Celata virtus,
slumbering, idle, Hor. C. 4, 9, 29. -
9 sepelio
sepelio, ii, pultus, 4, bury. -
10 sepelio
m.burial.* * *1 burial, interment* * *SM burial, interment* * *masculino burial, interment (frml)* * *= funeral, interment.Ex. Any funeral scene in a story inevitably conjures in myself memories of my childhood spent as the son of an undertaker.Ex. Interments and disinterments are not permitted on Easter, Thanksgiving, or Christmas Day.* * *masculino burial, interment (frml)* * *= funeral, interment.Ex: Any funeral scene in a story inevitably conjures in myself memories of my childhood spent as the son of an undertaker.
Ex: Interments and disinterments are not permitted on Easter, Thanksgiving, or Christmas Day.* * *burial, interment ( frml)* * *
sepelio sustantivo masculino burial
* * *sepelio nmburial* * *m fmlburial* * *sepelio nm: interment, burial -
11 sepelio
-
12 sepelio
mпохороны, погребение -
13 sepelio
pelīvī (peliī), pultum, īre1) хоронить, погребать (aliquem C etc.); закапывать ( ossa O); реже (о трупах) сжигать L, Su2)а) губить, подрывать ( tribuniciam potestatem L); уничтожать (aliquid in aeternum Lcr)3) погружать4) погружать в сон, усыплять ( custos sepultus V) -
14 sepelio
сущ.общ. погребение, похороны -
15 sepelio
• burial• interment -
16 sepelio
m• pohřbení• pohřeb -
17 SEPELIO
m:Muuk, muksaj. -
18 sepelio
m погребване, погребение. -
19 sepelio
mпохороны, погребение -
20 sepelio
to ruin, destroy, bury.
См. также в других словарях:
sepelio — sustantivo masculino 1. Uso/registro: elevado. Enterramiento y ceremonias, religiosas o civiles, que lo acompañan: El sepelio de las víctimas fue presidido por el Primer Ministro … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
sepelio — (Del lat. sepelīre, enterrar). m. Acción de inhumar o enterrar. Partida de sepelio … Diccionario de la lengua española
sepelio — ► sustantivo masculino RELIGIÓN Entierro de una persona con la ceremonia religiosa correspondiente. * * * sepelio (del lat. «sepelīre», enterrar) m. *Entierro con las ceremonias religiosas correspondientes. * * * sepelio. (Del lat. sepelīre,… … Enciclopedia Universal
sepelio — {{#}}{{LM S35471}}{{〓}} {{SynS36357}} {{[}}sepelio{{]}} ‹se·pe·lio› {{《}}▍ s.m.{{》}} Enterramiento de un cadáver con las correspondientes ceremonias, especialmente si estas son religiosas. {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA:{{/}} Del latín sepelire (enterrar) … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
sepelio — sustantivo masculino entierro*. Sepelio se usa en la lengua escrita y en estilo elevado. Corrientemente, se utiliza entierro. * * * Sinónimos: ■ entierro, exequias, inhumación, enterramiento … Diccionario de sinónimos y antónimos
Sepelio en el Mar — Álbum de Transmetal Publicación Marzo de 1990 Género(s) Thrash metal Death metal Duración 37:55 Discográfica … Wikipedia Español
entierro — sustantivo masculino 1) enterramiento, inhumación, sepelio. ≠ exhumación, desentierro. Inhumación y sepelio son voces escogidas, de cierta solemnidad, tratándose de un cadáver. Tratándose de cosas no se emplea sepelio. 2) sepelio, conducción del… … Diccionario de sinónimos y antónimos
Martín Tritschler y Córdova — Martín Felipe Neri de Jesús Tritschler y Cordova Arzobispo de Yucatán Ordenación 19 de diciembre de 1891 Consagración episcopal 11 de noviembre de … Wikipedia Español
Memoria Activa — es una Asociación Civil sin fines de lucro argentina, creada con el fin de esclarecer las responsabilidades del atentado terrorista a la Asociación Mutual Israelita Argentina (AMIA). Contenido 1 Conformación 2 Estructura del acto semanal 3… … Wikipedia Español
Benito Juárez — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Benito Juárez (desambiguación). Benito Pablo Juárez García … Wikipedia Español
Eugenio Garza Sada — Saltar a navegación, búsqueda Eugenio Garza Sada Nacimiento 11 de enero de 1892 Monterrey, Nuevo León … Wikipedia Español