els

s propietat intel·lectual

Dret. Administració

Def. del Termcat: Conjunt dels drets relacionats amb les obres literàries, artístiques i científiques, les interpretacions dels artistes intèrprets i les execucions dels artistes executants, els fonogrames i les emissions de radiodifusió, les invencions en tots els camps de les activitats humanes, els descobriments científics, els dibuixos i als models industrials, les marques de fàbrica, de comerç i de servei, així com els noms de denominació comercial, la protecció contra la competència deslleial i tots els altres drets relacionats amb l'activitat intel·lectual en els terrenys industrials científics, literaris i artístics.

Nota: Els drets d'autor, juntament amb d'altres drets, formen part de la propietat intel·lectual.

s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s elevador de tensió | aumentador de pressió | repetidor (radio) | MED vacuna suplementària | TECNOL amplificador s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell d’energia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font d’energia (font d’alimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del d’entrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de l’amplificador. En cas contrari es diu que l’amplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal d’entrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per l’amplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs d’ona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització d’amplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de l’amplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual s’injecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics.

s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si l’angle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix d’antena o obertura), es parla d’antenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom d’antenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud d’una antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix d’ones electromagnètiques, i d’altres que fan de reflectors i estan darrere d’un dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany d’antena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples d’altres tipus d’antenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas.

s benchmarking

Economia. Empresa

Def. del Termcat: Comparació dels productes, els serveis o els processos d'una empresa amb els del líder de mercat per a analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per a acostar-s'hi.

s curriculum

Pedagogia. Ensenyament

Def. del Termcat: Definició de les línies generals d'un procés educatiu considerant els destinataris, els objectius cognitius, els continguts culturals, l'organització de les activitats educatives, els mètodes d'aprenentatge i les tècniques d'avaluació.

s mitjà convencional

Publicitat

Def. del Termcat: Nota: Generalment es consideren mitjans convencionals la televisió, els diaris, els suplements, els dominicals, les revistes, la ràdio, la publicitat exterior i el cinema.

s accés, entrada, via d'entrada

v accedir

s INFORM i TELECOM accéss a dades, ordinador, etc. Def. Termcat: Procés que permet a l’usuari introduir-se en una xarxa de comunicacions, o a una memòria o a un fitxer d’un ordinador. En xarxes de comunicacions l’accés pot ser obert (o lliure), o bé necessitar contrasenyes prèvies. Quan el canal de comunicacions és compartit per diversos usuaris es parla d’accés múltiple, que pot ser amb escolta de portadora i detecció de col·lisió (CSMA/CD), en el qual es comprova si el canal està lliure abans d’enviar un missatge detectant la presència dones portadores, i en cas que el canal estigui ocupat s’intenta una nova transmissió al cap d’un cert temps. També es pot establir l’accés múltiple per divisió de codi (CDMA), tècnica usada en telefonia mòbil que es basa en la codificació del senyal transmès i en la descodificació del senyal rebut mitjançant seqüències que recorden els nombres aleatoris (seqüències pseudoaleatòries), i que permet tant la privacitat de les comunicacions com l’ús de la mateixa banda de freqüències per part de diversos usuaris; i per divisió de temps (TDMA), tècnica que també permet que diversos usuaris emprin la mateixa banda de freqüències, en aquest cas intercalant temporalment mostres (o parts) dels missatges de cada emissor de forma sincronitzada, de tal manera que en recepció es puguin tornar a ajuntar les parts corresponents a cada missatge. L’accés múltiple per divisió de freqüències (FDMA) trasllada (modula) cada missatge a una banda de freqüències diferent, amb la qual cosa tots els missatges ocupen una banda de l’espectre de freqüències que, a la vegada, es torna a modular abans de la seva transmissió. En sistemes de comunicació per fibra òptica també s’utilitza el multiplexatge per longitud d’ona (WDM, wavelength division multiplexing), en què els diferents senyals es transmeten simultàniament per les fibres en diferents longituds d’ona.

sigles Sigles d’ Advanced Research Projects Agency Network, xarxa desenvolupada pel Departament de Defensa dels EUA l'any 1957 per a projectes de recerca avançada. No segueix estrictament el model de l’OSI, ja que es va desenvolupar una dècada abans. Quan J.C.R. Licklider es va fer càrrec de les tasques de comandament i control de l’ARPA, es va crear una primera xarxa, en un principi poc interactiva. L'any 1968 es van crear els primers protocols i es va anar estructurant la xarxa en subxarxes, millorant-ne les prestacions i els serveis, gràcies al suport de les principals universitats nord-americanes com a nodes proveïdors. Posteriorment s'hi van agregar xarxes comercials i d'altres estats, fet que va donar lloc a les actuals xarxes Internet. Els protocols FTP, Telnet i FTP, entre d'altres, de les xarxes Internet actuals provenen de les xarxes Arpanet.

s operador -a de caràcters

Professions: Televisió

Def. del Termcat: Persona que s'ocupa de preparar els rètols d'un programa de televisió indicats per l'escaleta de continuïtat i altres tipus de rètols, com els de promoció de programes o els d'emergència.

s INFORM virologia informàtica. Def. del Termcat: Branca de la informàtica que s'ocupa d'estudiar la classificació, la propagació i els efectes dels virus, per tal d'establir els mitjans necesaris que puguin contrarestar-ne els danys.

s ciclocròs

Esports: Ciclisme

Def. del Termcat: Modalitat de ciclisme que es practica en terrenys accidentats a camp obert i en la qual els corredors poden posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar els obstacles del recorregut.

s forfetatge

Economia. Empresa

Def. del Termcat: Operació administrativa per la qual una empresa exportadora ven els efectes de comerç representatius del lliurament dels béns o els serveis exportats a una entitat, que els adquireix sense recurs contra l'exportador en cas que el comprador no pagui.

Formes desestimades: facturatge d'exportació

s família acollidora

Assistència social

Def. del Termcat: Família que col·labora en un servei d'acolliment familiar complementant o substituint temporalment la família d'origen en l'atenció d'algun dels seus membres.

s família educadora

Assistència social

Def. del Termcat: Família que exerceix els drets de guarda i educació d'un menor mentre la família d'origen els té suspesos en els termes que resulten de la legislació vigent.

s seleccionador -a, gatekeeper

Comunicació. Informació

Def. del Termcat: Persona que en una organització controla el flux d'informació.

Nota: En l'àrea de màrqueting fa referència a qualsevol persona que intervé en una compra o venda industrial, com ara telefonistes, recepcionistes i agents de compra i venda. En l'àrea de periodisme s'aplica als individus que decideixen quines informacions es publiquen i de quina manera, com ara els corresponsals, els redactors o el director d'una empresa periodística.

s prescriptor -a

Economia. Empresa

Def. del Termcat: Persona que desinteressadament aconsella, recomana o prescriu la compra d'un producte o servei relacionat amb la seva professió o els seus coneixements tècnics.

Nota: Per exemple, un metge que prescriu un medicament determinat o bé un professor d'informàtica que aconsella un alumne en la compra d'un ordinador.

s ulleres submarines

v fer girar els ulls, obrir molt els ulls

Goggle-eyed d'ulls sortits, d'ulls com taronges

To goggle at mirar amb els ulls molt oberts

s tracció de politja alta

Esports: Gimnàstica

Def. del Termcat: Exercici de musculació executat a la politja alta, en posició d'assegut, amb els rodets sobre les cuixes, amb els braços separats i completament estesos cap amunt, i amb presa dorsal a la barra, que consisteix a flexionar els braços per darrere del cap fins a les espatlles o per davant del cap fins al pit.

s àcid ribonucleic, ARN, RNA

Genètica

Def. del Termcat: Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota: La sigla ARN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.

s àcid ribonucleic, ARN, RNA

Genètica

Def. del Termcat: Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota: La sigla ARN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.

s correguda d'impuls

Esports: Atletisme

Def. del Termcat: Embranzida que prenen els saltadors i els llançadors de javelina i que els prepara per aconseguir un bon impuls.