Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

cŏmans

  • 1 comans

    comans, antis part. prés. de como; chevelu, bien fourni en poils, velu, qui a une longue chevelure, à longue crinière.    - comans equa, Plin.: cavale à longue crinière.    - comans stella, Ov.: comète chevelue.    - comans galea, Virg.: casque qui a une aigrette.    - comans silva, Stat.: forêt touffue.    - comans humus, Stat.: terre couverte d'herbe.
    * * *
    comans, antis part. prés. de como; chevelu, bien fourni en poils, velu, qui a une longue chevelure, à longue crinière.    - comans equa, Plin.: cavale à longue crinière.    - comans stella, Ov.: comète chevelue.    - comans galea, Virg.: casque qui a une aigrette.    - comans silva, Stat.: forêt touffue.    - comans humus, Stat.: terre couverte d'herbe.
    * * *
        Comans, comantis, Participium sine verbo. Qui ha longs cheveulx, Chevelu.
    \
        Equae comantes. Plin. Qui ont longs crins.
    \
        Comans galea. Virgil. Qui ha en lieu de plumas ou pennage des queues de bestes, à la mode ancienne.
    \
        Comans humus. Stat. Terre herbue.
    \
        Iugum syluae comans. Valer. Flac. Fueillu.
    \
        Ore comanti ruere supra quidpiam. Valer. Flac. Le visage couvert de cheveulx, comme quand on se baisse.
    \
        Pectora comantia. Valer. Flac. Velus, Pelus.
    \
        Comans stella. Ouid. Une comete, ou estoille chevelue.

    Dictionarium latinogallicum > comans

  • 2 comāns

        comāns antis, adj.    [P. of comō, āre, from coma], hairy, long - haired, covered with hair: colla equorum, V.: saetae hircorum, bristling hair, V.: galea (i. e. cristata), plumed, V. — Hairy, leafy: stella, a comet, O.: sera comans narcissus, late in putting forth leaves, V.
    * * *
    (gen.), comantis ADJ
    hairy; long-haired; flowing (beard); plumed; leafy; w/foliage; w/radiant train

    Latin-English dictionary > comāns

  • 3 comans

    comāns, antis (coma), behaart, colla equorum, Verg.: iuba, Gell.: galea, mit einem Haarbusch versehen, Verg.: stella, mit einem strahlenden Haarschweif versehen, Komet, Ov.: narcissus sera, spät belaubt, Verg.: folia, Plin.: silva, Stat.: astro comantes Tyndaridae, die sterngelockten (von dem auf ihrem Haupte befindlichen Flämmchen), Val. Flacc.

    lateinisch-deutsches > comans

  • 4 comans

    comāns, antis (coma), behaart, colla equorum, Verg.: iuba, Gell.: galea, mit einem Haarbusch versehen, Verg.: stella, mit einem strahlenden Haarschweif versehen, Komet, Ov.: narcissus sera, spät belaubt, Verg.: folia, Plin.: silva, Stat.: astro comantes Tyndaridae, die sterngelockten (von dem auf ihrem Haupte befindlichen Flämmchen), Val. Flacc.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > comans

  • 5 comans

    cŏmans, antis, v. 2 como.

    Lewis & Short latin dictionary > comans

  • 6 comans

    antis [ coma ]
    1) покрытый волосами, косматый ( colla equorum V)
    stella c. Oкомета
    2) поэт. покрытый листьями, кудрявый ( silvae VF); покрытый хвоей ( pinus Sil); покрытый травой ( humus St); покрывающийся цветами (sera c. narcissus V)
    3) густой или длинный (saetae hircorum V; juba equi AG)

    Латинско-русский словарь > comans

  • 7 comans

    - antis adj Bns
    pileux, chevelu

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > comans

  • 8 stella

    [st1]1 [-] stella, ae, f. (*sterla, *sterula):    - [gr]gr. ἀστήρ, έρος -- angl. star. a - étoile.    - sidera et stellae, Cic. Rep. 6, 15: les constellations et les étoiles.    - stellae errantes, Cic. Nat. 2, 51: planètes.    - stella comans, Ov. M. 15, 749: comète. b - étoile filante.    - Virg. G. 1, 365 ; En. 2, 694 ; Sen. Nat. 1, 14, 2. c - étoile [figurée sur un vêtement, etc.].    - Suet. Ner. 25 ; etc. d - étoile [en parl. de la pupille de l'oeil].    - Claud. Edyl. 1, 36. e - ver luisant.    - Plin. 18, 251. g - étoile de mer, astérie.    - Plin. 9, 183. [st1]2 [-] stella.    -: c. stela: [qqs mss]. [st1]3 [-] Stella, ae, m.:    - L. Arruntius Stella [poète sous Trajan]. --- Mart. 1, 7 ; 1, 41, etc.
    * * *
    [st1]1 [-] stella, ae, f. (*sterla, *sterula):    - [gr]gr. ἀστήρ, έρος -- angl. star. a - étoile.    - sidera et stellae, Cic. Rep. 6, 15: les constellations et les étoiles.    - stellae errantes, Cic. Nat. 2, 51: planètes.    - stella comans, Ov. M. 15, 749: comète. b - étoile filante.    - Virg. G. 1, 365 ; En. 2, 694 ; Sen. Nat. 1, 14, 2. c - étoile [figurée sur un vêtement, etc.].    - Suet. Ner. 25 ; etc. d - étoile [en parl. de la pupille de l'oeil].    - Claud. Edyl. 1, 36. e - ver luisant.    - Plin. 18, 251. g - étoile de mer, astérie.    - Plin. 9, 183. [st1]2 [-] stella.    -: c. stela: [qqs mss]. [st1]3 [-] Stella, ae, m.:    - L. Arruntius Stella [poète sous Trajan]. --- Mart. 1, 7 ; 1, 41, etc.
    * * *
        Stella, stellae. Cic. Estoille.
    \
        Errantes stellae. Cic. Planettes.
    \
        Traiectio stellae. Cicero. Quand de nuict il semble qu'une estoille chet, et passe vistement.
    \
        Aureae. Seneca. Qui retirent à la couleur d'or.
    \
        Comans stella. Ouid. Une comette.
    \
        Gelidae stellae. Lucret. Qui sont aupres du pol arctique.
    \
        Stella. Plin. Une sorte de poisson.

    Dictionarium latinogallicum > stella

  • 9 como

    [st1]1 [-] como, āre, ātum: - intr. - être chevelu; se couvrir de duvet.    - voir comans [st1]2 [-] como, ĕre, compsi, comptum: - tr. - arranger, disposer, peigner, soigner; parer, orner.
    * * *
    [st1]1 [-] como, āre, ātum: - intr. - être chevelu; se couvrir de duvet.    - voir comans [st1]2 [-] como, ĕre, compsi, comptum: - tr. - arranger, disposer, peigner, soigner; parer, orner.
    * * *
        Como, comis, compsi, comptum, comere. Terent. Attifer, Orner, Accoustrer, Faire coinct et joly.
    \
        Capillos comere. Sil. Peigner.

    Dictionarium latinogallicum > como

  • 10 como

    1.
    cōmo, mpsi (msi), mptum (mtum), 3, v. a. [co- (i. e. con) and emo; cf.: demo, promo].
    I.
    To bring together, form, frame, construct (Lucretian):

    dum perspicis omnem Naturam rerum quā constet compta figurā,

    Lucr. 1, 950 Munro ad loc.:

    nunc ea quo pacto inter sese mixta quibusque compta modis vigeant,

    id. 3, 259:

    quibus e rebus cum corpore compta vigeret (animi natura), Quove modo distracta rediret in ordia prima,

    id. 4, 27.—
    II.
    To care for, take care of.
    A.
    Prop., in the class. per. usu. of the care of the hair, to comb, arrange, braid, dress; absol.:

    amica dum comit dumque se exornat,

    Plaut. Stich. 5, 4, 19:

    capillos,

    Cic. Pis. 11, 25; Verg. A. 10, 832:

    nitidum caput,

    Tib. 1, 8, 16:

    caput in gradus atque anulos,

    Quint. 12, 10, 47:

    comas acu,

    id. 2, 5, 12:

    comas hasta recurva,

    Ov. F. 2, 560:

    capillos dente secto,

    Mart. 12, 83.— Transf. to the person:

    sacerdos Fronde super galeam et felici comptus olivā,

    wreathed, Verg. A. 7, 751:

    Tisiphone serpentibus undique compta,

    id. Cul. 218:

    pueri praecincti et compti,

    Hor. S. 2, 8, 70:

    longas compta puella comas,

    Ov. Am. 1, 1, 20.—
    B.
    In partic., to adorn, deck, ornament:

    corpora si quis vulsa atque fucata muliebriter comat,

    Quint. 8, prooem. §

    19: colla genasque,

    Stat. S. 1, 2, 110:

    vultus,

    Claud. in Eutr. 2, 337:

    vestes et cingula manu,

    id. VI. Cons. Hon. 525.—
    2.
    Transf. of things:

    vittā comptos praetendere ramos,

    Verg. A. 8, 128: colus compta, i. e. furnished or adorned with wool, Plin. 8, 48, 74, § 194.—
    II.
    Trop., to deck, adorn:

    Cleopatra simulatum compta dolorem,

    Luc. 10, 83.—Esp. freq. of rhet. ornament:

    non quia comi expolirique non debeat (oratio),

    Quint. 8, 3, 42; cf.:

    linguae orationisque comendae gratiā,

    Gell. 1, 9, 10.—Hence, comptus ( - mtus), a, um, P. a., adorned, ornamented, decked:

    juvenes ut femina compti,

    Ov. H. 4, 75:

    anima mundissima atque comptissima,

    Aug. Quant. Anim. 33.—But usu. of discourse, embellished, elegant:

    compta et mitis oratio,

    Cic. Sen. 9, 28 (al. composita):

    comptior sermo,

    Tac. H. 1, 19:

    (Vinicius) comptae facundiae,

    id. A. 6, 15.— Transf. to the person:

    Isocrates in diverso genere dicendi nitidus et comptus,

    Quint. 10, 1, 79. — Adv.: comptē ( comt-), with ornament, elegantly, only trop.:

    compte disserere,

    Sen. Ep. 75, 6:

    agere rem,

    Gell. 7, 3, 52.—
    * Comp.:

    comptius dicere,

    Gell. 7, 3, 53.— Sup., Plaut. Mil. 3, 3, 66, acc. to Ritschl (al. comissime).
    2.
    cŏmo, no perf., ātum, 1, v. n. and a. [coma].
    I.
    Neutr., to be furnished with hair (as verb. finit. only post-class.), Paul. Nol. 28, 246.—But freq. cŏmans, antis, P. a.
    A.
    Having long hair, hairy, covered with hair ( poet. or in post-Aug. prose):

    colla equorum,

    Verg. A. 12, 86; cf.:

    equus florā et comante jubā,

    Gell. 3, 9, 3:

    equae,

    Plin. 10, 63, 83, § 180:

    tori,

    Verg. A. 12, 6:

    crines,

    Sil. 16, 59:

    saetae hircorum,

    Verg. G. 3, 312; cf.:

    pellis comata villis,

    Val. Fl. 8, 122:

    galea = cristata,

    crested, plumed, Verg. A. 2, 391; cf.

    cristae,

    id. ib. 3, 468.—
    B.
    Transf., of growths, etc., resembling hair:

    stella,

    having a radiant, hairy train, a comet, Ov. M. 15, 749:

    astro comantes Tyndaridae,

    ornamented with stars, Val. Fl. 5, 267:

    sera comans narcissus,

    that puts out leaves late, Verg. G. 4, 122:

    dictamnus flore Purpureo,

    id. A. 12, 413:

    jugum silvae,

    leafy, Val. Fl. 3, 403:

    silvae,

    id. 1, 429:

    folia,

    luxuriant, Plin. 13, 8, 16, § 59:

    pinus,

    Sil. 10, 550:

    humus,

    Stat. Th. 5, 502.—
    II.
    Act., to clothe or deck with hair or something like hair (as verb. finit. only post-class.), Tert. Pall. 3.—Freq. (esp. in the post-Aug. per.) cŏmātus, a, um, P. a., having long hair:

    tempora,

    Mart. 10, 83, 13; Val. Fl. 7, 636; and subst.: cŏmā-tus, i, m., Suet. Calig. 35; Mart. 1, 73, 8; 12, 70, 9.—As adj. propr.: Gallia Comata, Transalpine Gaul (opp. togata), Cic. Phil. 8, 9, 27; Mel. 3, 2, 4; Plin. 4, 17, 31, § 105; Cat. 29, 3; Luc. 1, 443.— Transf.:

    silva,

    leafy, Cat. 4, 11.

    Lewis & Short latin dictionary > como

  • 11 compe

    1.
    cōmo, mpsi (msi), mptum (mtum), 3, v. a. [co- (i. e. con) and emo; cf.: demo, promo].
    I.
    To bring together, form, frame, construct (Lucretian):

    dum perspicis omnem Naturam rerum quā constet compta figurā,

    Lucr. 1, 950 Munro ad loc.:

    nunc ea quo pacto inter sese mixta quibusque compta modis vigeant,

    id. 3, 259:

    quibus e rebus cum corpore compta vigeret (animi natura), Quove modo distracta rediret in ordia prima,

    id. 4, 27.—
    II.
    To care for, take care of.
    A.
    Prop., in the class. per. usu. of the care of the hair, to comb, arrange, braid, dress; absol.:

    amica dum comit dumque se exornat,

    Plaut. Stich. 5, 4, 19:

    capillos,

    Cic. Pis. 11, 25; Verg. A. 10, 832:

    nitidum caput,

    Tib. 1, 8, 16:

    caput in gradus atque anulos,

    Quint. 12, 10, 47:

    comas acu,

    id. 2, 5, 12:

    comas hasta recurva,

    Ov. F. 2, 560:

    capillos dente secto,

    Mart. 12, 83.— Transf. to the person:

    sacerdos Fronde super galeam et felici comptus olivā,

    wreathed, Verg. A. 7, 751:

    Tisiphone serpentibus undique compta,

    id. Cul. 218:

    pueri praecincti et compti,

    Hor. S. 2, 8, 70:

    longas compta puella comas,

    Ov. Am. 1, 1, 20.—
    B.
    In partic., to adorn, deck, ornament:

    corpora si quis vulsa atque fucata muliebriter comat,

    Quint. 8, prooem. §

    19: colla genasque,

    Stat. S. 1, 2, 110:

    vultus,

    Claud. in Eutr. 2, 337:

    vestes et cingula manu,

    id. VI. Cons. Hon. 525.—
    2.
    Transf. of things:

    vittā comptos praetendere ramos,

    Verg. A. 8, 128: colus compta, i. e. furnished or adorned with wool, Plin. 8, 48, 74, § 194.—
    II.
    Trop., to deck, adorn:

    Cleopatra simulatum compta dolorem,

    Luc. 10, 83.—Esp. freq. of rhet. ornament:

    non quia comi expolirique non debeat (oratio),

    Quint. 8, 3, 42; cf.:

    linguae orationisque comendae gratiā,

    Gell. 1, 9, 10.—Hence, comptus ( - mtus), a, um, P. a., adorned, ornamented, decked:

    juvenes ut femina compti,

    Ov. H. 4, 75:

    anima mundissima atque comptissima,

    Aug. Quant. Anim. 33.—But usu. of discourse, embellished, elegant:

    compta et mitis oratio,

    Cic. Sen. 9, 28 (al. composita):

    comptior sermo,

    Tac. H. 1, 19:

    (Vinicius) comptae facundiae,

    id. A. 6, 15.— Transf. to the person:

    Isocrates in diverso genere dicendi nitidus et comptus,

    Quint. 10, 1, 79. — Adv.: comptē ( comt-), with ornament, elegantly, only trop.:

    compte disserere,

    Sen. Ep. 75, 6:

    agere rem,

    Gell. 7, 3, 52.—
    * Comp.:

    comptius dicere,

    Gell. 7, 3, 53.— Sup., Plaut. Mil. 3, 3, 66, acc. to Ritschl (al. comissime).
    2.
    cŏmo, no perf., ātum, 1, v. n. and a. [coma].
    I.
    Neutr., to be furnished with hair (as verb. finit. only post-class.), Paul. Nol. 28, 246.—But freq. cŏmans, antis, P. a.
    A.
    Having long hair, hairy, covered with hair ( poet. or in post-Aug. prose):

    colla equorum,

    Verg. A. 12, 86; cf.:

    equus florā et comante jubā,

    Gell. 3, 9, 3:

    equae,

    Plin. 10, 63, 83, § 180:

    tori,

    Verg. A. 12, 6:

    crines,

    Sil. 16, 59:

    saetae hircorum,

    Verg. G. 3, 312; cf.:

    pellis comata villis,

    Val. Fl. 8, 122:

    galea = cristata,

    crested, plumed, Verg. A. 2, 391; cf.

    cristae,

    id. ib. 3, 468.—
    B.
    Transf., of growths, etc., resembling hair:

    stella,

    having a radiant, hairy train, a comet, Ov. M. 15, 749:

    astro comantes Tyndaridae,

    ornamented with stars, Val. Fl. 5, 267:

    sera comans narcissus,

    that puts out leaves late, Verg. G. 4, 122:

    dictamnus flore Purpureo,

    id. A. 12, 413:

    jugum silvae,

    leafy, Val. Fl. 3, 403:

    silvae,

    id. 1, 429:

    folia,

    luxuriant, Plin. 13, 8, 16, § 59:

    pinus,

    Sil. 10, 550:

    humus,

    Stat. Th. 5, 502.—
    II.
    Act., to clothe or deck with hair or something like hair (as verb. finit. only post-class.), Tert. Pall. 3.—Freq. (esp. in the post-Aug. per.) cŏmātus, a, um, P. a., having long hair:

    tempora,

    Mart. 10, 83, 13; Val. Fl. 7, 636; and subst.: cŏmā-tus, i, m., Suet. Calig. 35; Mart. 1, 73, 8; 12, 70, 9.—As adj. propr.: Gallia Comata, Transalpine Gaul (opp. togata), Cic. Phil. 8, 9, 27; Mel. 3, 2, 4; Plin. 4, 17, 31, § 105; Cat. 29, 3; Luc. 1, 443.— Transf.:

    silva,

    leafy, Cat. 4, 11.

    Lewis & Short latin dictionary > compe

  • 12 comatus

    comātus, a, um Ctl, C, M, Su etc. = comans

    Латинско-русский словарь > comatus

  • 13 flammicomans

    flammi-comāns, antis [ coma ]
    огненнокудрый, т. е. пылающий ( taeda Jvc)

    Латинско-русский словарь > flammicomans

  • 14 flavicomans

    flāvi-comāns, antis
    златокудрый, белокурый Eccl

    Латинско-русский словарь > flavicomans

  • 15 glaucicomans

    glauci-comāns, antis [ glaucus + coma ]

    Латинско-русский словарь > glaucicomans

  • 16 ignicomans

    igni-comāns, antis и ignicomus, a, um

    Латинско-русский словарь > ignicomans

  • 17 Narcissus

    I ī m.
    1) сын беотийского речного бога Кефиса и нимфы Лириопы, отвергший любовь Эхо; увидев свое изображение в воде, он так влюбился в него, что зачах от тоски и превратился в цветок, сохранивший имя Нарцисс O
    2) вольноотпущенник и приближенный императора Клавдия, виновник падения Мессалины; умерщвлен по приказанию Агриппины T, J
    II narcissus, ī m. (греч.)
    n. sera comans Vпоздний нарцисс (Narcissus serotinus, L)

    Латинско-русский словарь > Narcissus

  • 18 sera

    I ae f.
    1) планка, рейка ( serae transversae Col)
    2) запор, засов, задвижка ( excutere poste seram O)
    II sēra [ serus ] adv.

    Латинско-русский словарь > sera

  • 19 stella

    I stēlla, ae f.
    s. или s. errans C (erratica Vr, Sen) — планета (s. Saturni C)
    s. comans O или crinīta Cкомета
    2) созвездие (s. Leonis H)
    3) солнце (s. serena O)
    6) (тж. s. marina Veg) морская звезда PM
    II Stēlla, ae m. (L Arruntius)
    Стелла, римск. поэт времен Траяна M

    Латинско-русский словарь > stella

  • 20 auricomans

    auricomāns, antis (aurum u. comans), goldhaarig, Crocus, Auson. Cup. cruc. (XXIV) 2, 11. p. 122, 2 Schenkl.

    lateinisch-deutsches > auricomans

См. также в других словарях:

  • comanş — cománş s. m., pl. cománşi Trimis de siveco, 10.08.2004. Sursa: Dicţionar ortografic …   Dicționar Român

  • comans —   L. como, comb the hair and by transfer of meaning the hair itself. Sterile lemma with a terminal tuft of hairs …   Etymological dictionary of grasses

  • Carex comans — Carex comans …   Wikipédia en Français

  • Carex comans — Carex comans …   Wikipédia en Français

  • Hôtel de Comans d'Astry — Présentation Date de construction 1643 Destination initiale Hôtel particulier Propriétaire …   Wikipédia en Français

  • Lytta comans —   Lytta comans Clasificación científica Reino …   Wikipedia Español

  • Gobelin-Manufaktur — Hochwebstuhl in der Gobelin Manufaktur, Paris …   Deutsch Wikipedia

  • tapestry — tapestrylike, adj. /tap euh stree/, n., pl. tapestries, v., tapestried, tapestrying. n. 1. a fabric consisting of a warp upon which colored threads are woven by hand to produce a design, often pictorial, used for wall hangings, furniture… …   Universalium

  • Liste des monuments historiques du 4e arrondissement de Paris — Cet article recense les monuments historiques du 4e arrondissement de Paris, en France. Sommaire 1 Statistiques 2 Liste 3 Annexes 3.1 Liens inter …   Wikipédia en Français

  • Dutch Gold — For the metal alloy see Tombac. The 4 for 5 Dutch Gold package. Dutch Gold is a low cost, imported, pilsner lager beer sold in the Republic of Ireland. It was launched in 1995.[1] …   Wikipedia

  • Galerie des Gobelins — Manufacture des Gobelins La Manufacture des Gobelins sur l avenue des Gobelins à Paris La manufacture des Gobelins est une manufacture de tapisserie dont l entrée est située au 42 avenue des Gobelins à Paris dans le XIIIe …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»