-
1 recluso
reclūso, āre (Intens. v. recludo), wieder öffnen, surdorum auriculas, *Arnob. 1, 52 (nach Hugs u. Hertz' Vermutung; cod. P recusare; Reiff. mit Salmasius returare).
-
2 recluso
reclūso, āre (Intens. v. recludo), wieder öffnen, surdorum auriculas, *Arnob. 1, 52 (nach Hugs u. Hertz' Vermutung; cod. P recusare; Reiff. mit Salmasius returare). -
3 recludo
reclūdo, clūsī, clūsum, ere (re u. claudo), I) erschließen, eröffnen, A) eig. u. übtr.: 1) eig.: ostium, Plaut.: portas hosti, Ov. – 2) übtr.: a) = an das Licht bringen, hervorbringen, viam, Ov.: tellurem unco dente (= bidente), auflockern, aufreißen, Verg.: ensem, entblößen, aus der Scheide ziehen, Verg.: contecta vulnera, Tac.: fontes, Verg. – b) mit einer Waffe erschließen = durchbohren, pectus mucrone, Verg.: iugulum ense, Ov. – B) bildl.: iram omnem, den Z. erschließen, des Zornes Pforten auftun, Enn. fr. scen. 271: operta, die Geheimnisse erschließen, aufdecken, Hor.: si recludantur tyrannorum mentes, sich erschließen (sich ohne Rückhalt zu erkennen geben), Tac.: u. so ubi maxime recluduntur (principis iustitia, gravitas, comitas), Plin. ep. – fata, den Schicksalsschluß lösen, rückgängig machen, Hor. – II) verschließen, A) eig.: 1) eine Örtl. zuschließen, tamquam recluso Iani templo, Amm. 16, 10, 1. – 2) einen Ggstd. einschließen, singulas (paelices) separatim, Iustin.: matronas in carcerem, Iustin. – ficus a se separatas, Pallad. – B) bildl.: quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum, Iustin. instit. 3, 2, 7. – / Partiz. Perf. Pass. ohne Umlaut reclausus, Ven. Fort. carm. 3, 2. p. 50, 10 Leo.
-
4 recludo
reclūdo, clūsī, clūsum, ere (re u. claudo), I) erschließen, eröffnen, A) eig. u. übtr.: 1) eig.: ostium, Plaut.: portas hosti, Ov. – 2) übtr.: a) = an das Licht bringen, hervorbringen, viam, Ov.: tellurem unco dente (= bidente), auflockern, aufreißen, Verg.: ensem, entblößen, aus der Scheide ziehen, Verg.: contecta vulnera, Tac.: fontes, Verg. – b) mit einer Waffe erschließen = durchbohren, pectus mucrone, Verg.: iugulum ense, Ov. – B) bildl.: iram omnem, den Z. erschließen, des Zornes Pforten auftun, Enn. fr. scen. 271: operta, die Geheimnisse erschließen, aufdecken, Hor.: si recludantur tyrannorum mentes, sich erschließen (sich ohne Rückhalt zu erkennen geben), Tac.: u. so ubi maxime recluduntur (principis iustitia, gravitas, comitas), Plin. ep. – fata, den Schicksalsschluß lösen, rückgängig machen, Hor. – II) verschließen, A) eig.: 1) eine Örtl. zuschließen, tamquam recluso Iani templo, Amm. 16, 10, 1. – 2) einen Ggstd. einschließen, singulas (paelices) separatim, Iustin.: matronas in carcerem, Iustin. – ficus a se separatas, Pallad. – B) bildl.: quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum, Iustin. instit. 3, 2, 7. – ⇒ Partiz. Perf. Pass. ohne Umlaut reclausus, Ven. Fort. carm. 3, 2. p. 50, 10 Leo. -
5 postis
I.Lit. (class.), Ov. Am. 2, 1, 27:B.caput legis in curiae poste figere,
Cic. Att. 3, 15, 6: armis Herculis ad postem fixis, Hor. Ep. 1, 1, 5:cur invidendis postibus moliar atrium,
id. C. 3, 1, 45:tenere postem, said of him who consecrates a temple,
Liv. 2, 8; Cic. Dom. 46, 120.—Also of other edifices:ambulationis postes nemo umquam tenuit in dedicando,
Cic. Dom. 46, 121.—Poet., transf., a door (usually in plur.):II.postes a cardine vellit Aeratos,
Verg. A. 2, 480:aerati procumbunt cardine postes,
id. ib. 493; Val. Fl. 7, 322:perunguere postis, ne quid mali medicamenti inferretur,
Plin. 28, 9, 37, § 142.—In sing.:poste recluso,
Luc. 5, 531.—Trop. ( poet.): belli ferratos postes portasque refregit, Enn. ap. Serv. ad Verg. A. 7, 622 (Ann. v. 271 Vahl.):videtur Cernere res animus, sublatis postibus ipsis,
i. e. the eyes, Lucr. 3, 369. -
6 recludo
rē̆-clūdo ( - claudo, Coripp. 3 Joann. 118), si, sum, 3, v. a.I.(Acc. to re, II. 1.) To unclose what had been closed, to open, throw or lay open; to disclose, reveal ( poet. and in post-Aug. prose;B.syn.: resero, aperio, pando): pergam pultare ostium. Heus reclude: heus, Tranio, etiam aperis?
Plaut. Most. 4, 2, 28:natus nemo in aedibus servat, neque qui recludat neque respondeat,
id. ib. 2, 2, 22; id. Poen. 3, 4, 19; id. Rud. 2, 3, 82; cf.fores,
Lucr. 3, 360:aeratas hosti rēcludere portas,
Ov. M. 8, 41; cf. id. ib. 7, 647; Tac. A. 14, 44; Prop. 3, 19, 24:ostia,
Lucr. 3, 366:portas,
Verg. A. 7, 617; 9, 675; Ov. M. 14, 781:viam arcis,
id. ib. 14, 776:reclusā Mane domo vigilare,
Hor. Ep. 2, 1, 103:stabula,
Ov. H. 8, 17:adyta,
Verg. A. 3, 92:locum,
Quint. 7, 2, 44:armarium,
Plaut. Capt. 4, 4, 10:pectora pecudum (in augury),
Verg. A. 4, 63:specus quaerendis venis argenti,
Tac. A. 11, 20:recludit se specus,
Sil. 13, 424:humum,
to dig up, Tac. A. 2, 25; cf.:tellurem dente unco,
to break up, till, Verg. G. 2, 423.—Of the underworld: regna recludat Pallida,
Verg. A. 8, 244:non optanda regna,
Sil. 13, 523:januam leti,
Val. Fl. 4, 231.— Of the grave: aequa tellus Pauperi recluditur, Hor. C. 2, 18, 33:contecta vulnera (with aperire),
Tac. H. 2, 77:pectus mucrone,
Verg. A. 10, 601; cf.:ense pectus,
Hor. Epod. 17, 71; and:ense jugulum,
Ov. M. 7, 285:ensem,
to draw, unsheathe, Verg. A. 4, 646; 9, 423:thesauros tellure,
to disclose, reveal, id. ib. 1, 358; id. G. 2, 423; cf. id. ib. 12, 924:(ubi sol) caelum aestivā luce reclusit,
id. ib. 4, 52.—Of springs:ora fontana,
Ov. F. 1, 269:fontes,
Verg. G. 2, 175:psittacus reclusus,
set free, Stat. S. 2, 4, 32. —Trop.: iram, to unclose, let loose, Poët. ap. Cic. N. D. 3, 26, 66:II.subdolus avaritiam ac libidinem occultans: quae postquam pecuniā reclusa sunt, etc.,
Tac. A. 16, 32; cf.:ebrietas operta recludit,
Hor. Ep. 1, 5, 16:si recludantur tyrannorum mentes,
Tac. A. 6, 6:superas mentes,
Sil. 1, 19; cf.:principis justitiam, gravitatem, comitatem,
Plin. Ep. 6, 31, 2:virtus recludens immeritis mori Caelum,
Hor. C. 3, 2, 21:(Mercurius) Non lenis precibus fata recludere,
to relax, obviate the decrees of fate, id. ib. 1, 24, 17.—To shut off or up (postclass. and rare):B.singulas separatim,
Just. 1, 9, 16:ficus a se separatas,
Pall. 4, 10, 33:matronas in carcerem,
Just. 26, 1, 7; cf. Tert. Idol. 17 fin.:tamquam recluso Jani templo,
Amm. 16, 10, 1 (in Flor. 4, 12, 64, dub.):speculum,
Stat. S. 3, 4, 93; Vulg. Lev. 13, 4:aliquem in carcerem,
id. Num. 15, 34.—Trop.:quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum,
Just. Inst. 3, 2, 7:nebulā recludens omnia,
Sedul. 5, 390.
См. также в других словарях:
recluso — recluso, sa sustantivo masculino,f. 1. Persona que cumple condena en una cárcel: Se ha escapado un recluso del penal. Sinónimo: preso … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
recluso — /re kluzo/ [part. pass. di recludere ]. ■ agg. [che vive in condizioni di segregazione, di prigionia] ▶◀ detenuto, prigioniero, rinchiuso, segregato. ■ s.m. (f. a ) [chi sta scontando una pena carceraria] ▶◀ carcerato, detenuto, galeotto,… … Enciclopedia Italiana
recluso — recluso, sa sustantivo penado*, presidiario*, forzado, encarcelado, preso, prisionero, cautivo. * * * Sinónimos: ■ presidiario, preso … Diccionario de sinónimos y antónimos
recluso — adj. 1. Encerrado em casa (sem sair nem receber visitas). 2. Preso, encarcerado. 3. Recolhido (em convento, recolhimento, etc.). • s. m. 4. Pessoa que vive reclusa ou está reclusa … Dicionário da Língua Portuguesa
recluso — recluso, sa (Del lat. reclūsus). adj. Dicho de una persona: encarcelada. U. m. c. s.) … Diccionario de la lengua española
recluso — ► sustantivo Persona recluida en un establecimiento penitenciario: ■ dos reclusos han intentado escaparse de la prisión . SINÓNIMO preso prisionero * * * recluso, a Participio adjetivo irregular de «recluir»: ‘La población reclusa’. ⊚ n. *Preso o … Enciclopedia Universal
recluso — {{#}}{{LM R33111}}{{〓}} {{SynR33922}} {{[}}recluso{{]}}, {{[}}reclusa{{]}} ‹re·clu·so, sa› {{《}}▍ adj./s.{{》}} Que está en la cárcel. {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA:{{/}} Del latín reclusus. {{#}}{{LM SynR33922}}{{〓}} {{CLAVE… … Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos
recluso — (m) (Intermedio) alguien que está encerrado en una cárcel Ejemplos: Cada recluso tiene derecho a la prestación del servicio médico. Aquí tiene el régimen de visitas para reclusos. Sinónimos: interno, detenido, preso, culpable, criminal, forzado,… … Español Extremo Basic and Intermediate
recluso — re·clù·so p.pass., agg., s.m. 1. p.pass. → recludere, recludersi 2. agg. CO che vive in condizioni di segregazione, di prigionia; anche s.m. Sinonimi: rinchiuso, segregato. 3. s.m. CO detenuto che sconta una pena di reclusione: addetto alla… … Dizionario italiano
recluso — {{hw}}{{recluso}}{{/hw}}A part. pass. di recludere ; anche agg. Rinchiuso. B s. m. (f. a ) (dir.) Chi sta scontando una reclusione … Enciclopedia di italiano
recluso — pl.m. reclusi sing.f. reclusa pl.f. recluse … Dizionario dei sinonimi e contrari