Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

reclūso

  • 1 recluso

    reclūso, āre (Intens. v. recludo), wieder öffnen, surdorum auriculas, *Arnob. 1, 52 (nach Hugs u. Hertz' Vermutung; cod. P recusare; Reiff. mit Salmasius returare).

    lateinisch-deutsches > recluso

  • 2 recluso

    reclūso, āre (Intens. v. recludo), wieder öffnen, surdorum auriculas, *Arnob. 1, 52 (nach Hugs u. Hertz' Vermutung; cod. P recusare; Reiff. mit Salmasius returare).

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > recluso

  • 3 recludo

    reclūdo, clūsī, clūsum, ere (re u. claudo), I) erschließen, eröffnen, A) eig. u. übtr.: 1) eig.: ostium, Plaut.: portas hosti, Ov. – 2) übtr.: a) = an das Licht bringen, hervorbringen, viam, Ov.: tellurem unco dente (= bidente), auflockern, aufreißen, Verg.: ensem, entblößen, aus der Scheide ziehen, Verg.: contecta vulnera, Tac.: fontes, Verg. – b) mit einer Waffe erschließen = durchbohren, pectus mucrone, Verg.: iugulum ense, Ov. – B) bildl.: iram omnem, den Z. erschließen, des Zornes Pforten auftun, Enn. fr. scen. 271: operta, die Geheimnisse erschließen, aufdecken, Hor.: si recludantur tyrannorum mentes, sich erschließen (sich ohne Rückhalt zu erkennen geben), Tac.: u. so ubi maxime recluduntur (principis iustitia, gravitas, comitas), Plin. ep. – fata, den Schicksalsschluß lösen, rückgängig machen, Hor. – II) verschließen, A) eig.: 1) eine Örtl. zuschließen, tamquam recluso Iani templo, Amm. 16, 10, 1. – 2) einen Ggstd. einschließen, singulas (paelices) separatim, Iustin.: matronas in carcerem, Iustin. – ficus a se separatas, Pallad. – B) bildl.: quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum, Iustin. instit. 3, 2, 7. – / Partiz. Perf. Pass. ohne Umlaut reclausus, Ven. Fort. carm. 3, 2. p. 50, 10 Leo.

    lateinisch-deutsches > recludo

  • 4 recludo

    reclūdo, clūsī, clūsum, ere (re u. claudo), I) erschließen, eröffnen, A) eig. u. übtr.: 1) eig.: ostium, Plaut.: portas hosti, Ov. – 2) übtr.: a) = an das Licht bringen, hervorbringen, viam, Ov.: tellurem unco dente (= bidente), auflockern, aufreißen, Verg.: ensem, entblößen, aus der Scheide ziehen, Verg.: contecta vulnera, Tac.: fontes, Verg. – b) mit einer Waffe erschließen = durchbohren, pectus mucrone, Verg.: iugulum ense, Ov. – B) bildl.: iram omnem, den Z. erschließen, des Zornes Pforten auftun, Enn. fr. scen. 271: operta, die Geheimnisse erschließen, aufdecken, Hor.: si recludantur tyrannorum mentes, sich erschließen (sich ohne Rückhalt zu erkennen geben), Tac.: u. so ubi maxime recluduntur (principis iustitia, gravitas, comitas), Plin. ep. – fata, den Schicksalsschluß lösen, rückgängig machen, Hor. – II) verschließen, A) eig.: 1) eine Örtl. zuschließen, tamquam recluso Iani templo, Amm. 16, 10, 1. – 2) einen Ggstd. einschließen, singulas (paelices) separatim, Iustin.: matronas in carcerem, Iustin. – ficus a se separatas, Pallad. – B) bildl.: quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum, Iustin. instit. 3, 2, 7. – Partiz. Perf. Pass. ohne Umlaut reclausus, Ven. Fort. carm. 3, 2. p. 50, 10 Leo.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > recludo

  • 5 postis

    postis, is ( abl. sing. posti, Ov. M. 5, 120), m. [pono], a post, door-post.
    I.
    Lit. (class.), Ov. Am. 2, 1, 27:

    caput legis in curiae poste figere,

    Cic. Att. 3, 15, 6: armis Herculis ad postem fixis, Hor. Ep. 1, 1, 5:

    cur invidendis postibus moliar atrium,

    id. C. 3, 1, 45:

    tenere postem, said of him who consecrates a temple,

    Liv. 2, 8; Cic. Dom. 46, 120.—Also of other edifices:

    ambulationis postes nemo umquam tenuit in dedicando,

    Cic. Dom. 46, 121.—
    B.
    Poet., transf., a door (usually in plur.):

    postes a cardine vellit Aeratos,

    Verg. A. 2, 480:

    aerati procumbunt cardine postes,

    id. ib. 493; Val. Fl. 7, 322:

    perunguere postis, ne quid mali medicamenti inferretur,

    Plin. 28, 9, 37, § 142.—In sing.:

    poste recluso,

    Luc. 5, 531.—
    II.
    Trop. ( poet.): belli ferratos postes portasque refregit, Enn. ap. Serv. ad Verg. A. 7, 622 (Ann. v. 271 Vahl.):

    videtur Cernere res animus, sublatis postibus ipsis,

    i. e. the eyes, Lucr. 3, 369.

    Lewis & Short latin dictionary > postis

  • 6 recludo

    rē̆-clūdo ( - claudo, Coripp. 3 Joann. 118), si, sum, 3, v. a.
    I.
    (Acc. to re, II. 1.) To unclose what had been closed, to open, throw or lay open; to disclose, reveal ( poet. and in post-Aug. prose;

    syn.: resero, aperio, pando): pergam pultare ostium. Heus reclude: heus, Tranio, etiam aperis?

    Plaut. Most. 4, 2, 28:

    natus nemo in aedibus servat, neque qui recludat neque respondeat,

    id. ib. 2, 2, 22; id. Poen. 3, 4, 19; id. Rud. 2, 3, 82; cf.

    fores,

    Lucr. 3, 360:

    aeratas hosti rēcludere portas,

    Ov. M. 8, 41; cf. id. ib. 7, 647; Tac. A. 14, 44; Prop. 3, 19, 24:

    ostia,

    Lucr. 3, 366:

    portas,

    Verg. A. 7, 617; 9, 675; Ov. M. 14, 781:

    viam arcis,

    id. ib. 14, 776:

    reclusā Mane domo vigilare,

    Hor. Ep. 2, 1, 103:

    stabula,

    Ov. H. 8, 17:

    adyta,

    Verg. A. 3, 92:

    locum,

    Quint. 7, 2, 44:

    armarium,

    Plaut. Capt. 4, 4, 10:

    pectora pecudum (in augury),

    Verg. A. 4, 63:

    specus quaerendis venis argenti,

    Tac. A. 11, 20:

    recludit se specus,

    Sil. 13, 424:

    humum,

    to dig up, Tac. A. 2, 25; cf.:

    tellurem dente unco,

    to break up, till, Verg. G. 2, 423.—

    Of the underworld: regna recludat Pallida,

    Verg. A. 8, 244:

    non optanda regna,

    Sil. 13, 523:

    januam leti,

    Val. Fl. 4, 231.— Of the grave: aequa tellus Pauperi recluditur, Hor. C. 2, 18, 33:

    contecta vulnera (with aperire),

    Tac. H. 2, 77:

    pectus mucrone,

    Verg. A. 10, 601; cf.:

    ense pectus,

    Hor. Epod. 17, 71; and:

    ense jugulum,

    Ov. M. 7, 285:

    ensem,

    to draw, unsheathe, Verg. A. 4, 646; 9, 423:

    thesauros tellure,

    to disclose, reveal, id. ib. 1, 358; id. G. 2, 423; cf. id. ib. 12, 924:

    (ubi sol) caelum aestivā luce reclusit,

    id. ib. 4, 52.—Of springs:

    ora fontana,

    Ov. F. 1, 269:

    fontes,

    Verg. G. 2, 175:

    psittacus reclusus,

    set free, Stat. S. 2, 4, 32. —
    B.
    Trop.: iram, to unclose, let loose, Poët. ap. Cic. N. D. 3, 26, 66:

    subdolus avaritiam ac libidinem occultans: quae postquam pecuniā reclusa sunt, etc.,

    Tac. A. 16, 32; cf.:

    ebrietas operta recludit,

    Hor. Ep. 1, 5, 16:

    si recludantur tyrannorum mentes,

    Tac. A. 6, 6:

    superas mentes,

    Sil. 1, 19; cf.:

    principis justitiam, gravitatem, comitatem,

    Plin. Ep. 6, 31, 2:

    virtus recludens immeritis mori Caelum,

    Hor. C. 3, 2, 21:

    (Mercurius) Non lenis precibus fata recludere,

    to relax, obviate the decrees of fate, id. ib. 1, 24, 17.—
    II.
    To shut off or up (postclass. and rare):

    singulas separatim,

    Just. 1, 9, 16:

    ficus a se separatas,

    Pall. 4, 10, 33:

    matronas in carcerem,

    Just. 26, 1, 7; cf. Tert. Idol. 17 fin.:

    tamquam recluso Jani templo,

    Amm. 16, 10, 1 (in Flor. 4, 12, 64, dub.):

    speculum,

    Stat. S. 3, 4, 93; Vulg. Lev. 13, 4:

    aliquem in carcerem,

    id. Num. 15, 34.—
    B.
    Trop.:

    quod cognatis a praetore apertum est, hoc agnatis esse reclusum,

    Just. Inst. 3, 2, 7:

    nebulā recludens omnia,

    Sedul. 5, 390.

    Lewis & Short latin dictionary > recludo

См. также в других словарях:

  • recluso — recluso, sa sustantivo masculino,f. 1. Persona que cumple condena en una cárcel: Se ha escapado un recluso del penal. Sinónimo: preso …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • recluso — /re kluzo/ [part. pass. di recludere ]. ■ agg. [che vive in condizioni di segregazione, di prigionia] ▶◀ detenuto, prigioniero, rinchiuso, segregato. ■ s.m. (f. a ) [chi sta scontando una pena carceraria] ▶◀ carcerato, detenuto, galeotto,… …   Enciclopedia Italiana

  • recluso — recluso, sa sustantivo penado*, presidiario*, forzado, encarcelado, preso, prisionero, cautivo. * * * Sinónimos: ■ presidiario, preso …   Diccionario de sinónimos y antónimos

  • recluso — adj. 1. Encerrado em casa (sem sair nem receber visitas). 2. Preso, encarcerado. 3. Recolhido (em convento, recolhimento, etc.). • s. m. 4. Pessoa que vive reclusa ou está reclusa …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • recluso — recluso, sa (Del lat. reclūsus). adj. Dicho de una persona: encarcelada. U. m. c. s.) …   Diccionario de la lengua española

  • recluso — ► sustantivo Persona recluida en un establecimiento penitenciario: ■ dos reclusos han intentado escaparse de la prisión . SINÓNIMO preso prisionero * * * recluso, a Participio adjetivo irregular de «recluir»: ‘La población reclusa’. ⊚ n. *Preso o …   Enciclopedia Universal

  • recluso — {{#}}{{LM R33111}}{{〓}} {{SynR33922}} {{[}}recluso{{]}}, {{[}}reclusa{{]}} ‹re·clu·so, sa› {{《}}▍ adj./s.{{》}} Que está en la cárcel. {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA:{{/}} Del latín reclusus. {{#}}{{LM SynR33922}}{{〓}} {{CLAVE… …   Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos

  • recluso — (m) (Intermedio) alguien que está encerrado en una cárcel Ejemplos: Cada recluso tiene derecho a la prestación del servicio médico. Aquí tiene el régimen de visitas para reclusos. Sinónimos: interno, detenido, preso, culpable, criminal, forzado,… …   Español Extremo Basic and Intermediate

  • recluso — re·clù·so p.pass., agg., s.m. 1. p.pass. → recludere, recludersi 2. agg. CO che vive in condizioni di segregazione, di prigionia; anche s.m. Sinonimi: rinchiuso, segregato. 3. s.m. CO detenuto che sconta una pena di reclusione: addetto alla… …   Dizionario italiano

  • recluso — {{hw}}{{recluso}}{{/hw}}A part. pass.  di recludere ; anche agg. Rinchiuso. B s. m.  (f. a ) (dir.) Chi sta scontando una reclusione …   Enciclopedia di italiano

  • recluso — pl.m. reclusi sing.f. reclusa pl.f. recluse …   Dizionario dei sinonimi e contrari

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»