Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

pleni-

  • 1 pleni-…

    prf L
    plein adj

    Dictionarium Latino-Gallicum botanicae > pleni-…

  • 2 plení

    f Am revuelta
    f Ar carpida
    f zahr. sachadura
    m chapeo

    Otwarty słownik polsko-galisyjski > plení

  • 3 Nepřítel plení zemi.

    Nepřítel plení zemi.
    L'ennemi pille le pays.

    Tschechisch-Französisch Wörterbuch > Nepřítel plení zemi.

  • 4 plenipotentiary pleni·po·ten·ti·ary

    [ˌplɛnɪpə'tɛnʃ(ə)rɪ]
    1. n
    2. adj

    English-Italian dictionary > plenipotentiary pleni·po·ten·ti·ary

  • 5 plenilunary

    [͵plenı|ʹlu:nə,-{͵plenı}ʹlu:nərı] a поэт.

    НБАРС > plenilunary

  • 6 plenilunio

    pleni'lunǐo
    m
    sustantivo masculino
    plenilunio
    plenilunio [pleni'lunjo]

    Diccionario Español-Alemán > plenilunio

  • 7 plenitud

    pleni'tuđ
    f
    Fülle f, Vollmaß n, Vollkraft f
    sustantivo femenino
    plenitud
    plenitud [pleni'tudh]
    num1num (totalidad) Fülle femenino; sensación de plenitud vollkommene Zufriedenheit
    num2num (apogeo) Höhepunkt masculino; en la plenitud de sus facultades físicas auf der Höhe seiner/ihrer körperlichen Fähigkeiten

    Diccionario Español-Alemán > plenitud

  • 8 plenilunar

    [͵plenı|ʹlu:nə,-{͵plenı}ʹlu:nərı] a поэт.

    НБАРС > plenilunar

  • 9 plenish

    [ʹplenıʃ] v шотл., диал.
    1. обставлять ( дом)
    2. снабжать ( всем необходимым)

    НБАРС > plenish

  • 10 plenishing

    [ʹplenıʃıŋ] n шотл.

    НБАРС > plenishing

  • 11 plenitudinous

    [͵plenıʹtju:dınəs] a
    1) обильный, изобильный
    2) шутл. полный, тучный, дородный

    НБАРС > plenitudinous

  • 12 plenilunio sm

    [pleni'lunjo] plenilunio (-ni)

    Dizionario Italiano-Inglese > plenilunio sm

  • 13 plenitude

    pleni·tude
    [ˈplenɪtju:d, AM tu:d]
    n
    1. (abundance) [Über]fülle f, Überfluss m
    2. no pl (fullness, completeness) Vollkommenheit f
    the \plenitude of power Machtfülle f
    * * *
    ['plenɪtjuːd]
    n (liter)
    Fülle f
    * * *
    plenitude [ˈplenıtjuːd; US auch -ˌtuːd] s
    1. academic.ru/56184/plenty">plenty A
    2. Vollkommenheit f
    * * *
    n.
    Fülle nur sing. f.
    Vollgefühl n.

    English-german dictionary > plenitude

  • 14 plenipotentiary

    pleni·po·ten·ti·ary [ˌplenipə(ʊ)ʼten(t)ʃəri, Am -poʊʼten(t)ʃieri] n pol (dated)
    ( form) Bevollmächtigte(r) f(m), Regierungsgesandte(r) f(m) adj
    inv pol (dated) ( form) bevollmächtigt;
    \plenipotentiary power Vollmacht f

    English-German students dictionary > plenipotentiary

  • 15 plenus

    plēnus, a, um [pleo]    - rac. ple- --- lat. pleo, impleo --- gr. πλέος: plein; πίμπλημι: remplir; πλήρης: plein; cf. πλῆθος: multitude.    - compar. plenior, ius.    - superl. plenissimus. [st1]1 [-] plein.    - [avec gén.] domus plena caelati argenti, Cic. Verr. 2, 35: maison pleine d'argenterie ciselée.    - plenus officii, Cic. Att. 7, 4, 1: plein de serviabilité.    - quis plenior inimicorum fuit ? Cic. Prov. 19: qui eut plus d'ennemis ?    - oppidum plenissimum signorum, Cic. Verr. 1, 53: ville toute remplie de statues.    - [avec abl.] Cic. Verr. 4, 126 ; Att. 3, 14, 1; Caes. BG. 1, 74.    - quadrupedes pleni dominis, Stat. Th. 4, 812: chevaux avec les soldats qui les montent.    - pleni vocibus adhortantium, Liv.: enivrés par les exhortations.    - [sans compl.] aedem plenam atque ornatam reliquit, Cic. Verr. 4, 122: il laissa le temple dans son intégrité et avec tous ses ornements.    - plenissimis velis, Cic. Dom. 24: toutes voiles dehors.    - plena manu, Cic. Att. 2, 25, 1: à pleines mains.    - pleniore ore laudare, Cic. Off. 1, 61: louer d'une voix plus pleine, avec plus de force.    - [n. pris substt] plenum, Cic. Ac. 2, 118: le plein.    - plenum, inane, Cic. Br. 34 ; Or. 178: le plein, le vide [dans un rythme].    - E plenissimum dicere, Cic. de Or. 3, 12, 46: appuyer fortement sur le E.    - pleno aratro sulcare, Col. 2, 2, 25: labourer profondément. [st1]2 [-] pleine, grosse (en parl. d'une femelle); enceinte.    - Cic. Div. 1, 101; Ov. M. 10, 469.    - plena (fetu): femelle pleine.    - plenus venter, Ov.: grossesse. [st1]3 [-] rassasié.    - Hor. Ep. 1, 20, 8. [st1]4 [-] épais, gros, corpulent.    - Cic. Div. 2, 142; Cels. 1, 9 ; Ov. A. A. 2, 661.    - tauros feno facere pleniores Varr. R. 2, 5, 12: engraisser les taureaux avec du foin. [st1]5 [-] abondant [style].    - jejunior, plenior, Cic. de Or. 3, 16: orateur plus sec, plus abondant (plus riche). [st1]6 [-] entier, complet.    - annus plenus, Cic. Mil. 24: année complète.    - plena gaudia, Cic. Tusc. 5, 67: joies complètes.    - orator plenus, Cic. de Or. 1, 59: orateur complet.    - haec pleniora etiam atque uberiora Romam ad suos perscribebant, Caes. BC. 1, 53: ces problèmes, ils en envoyèrent à Rome un compte-rendu, et même grossi et exagéré. envoyaient à Rome faisaient à cet égard des rapports vraiment exagérés.    - non potuit votum plenius esse meum, Ov. Tr. 5: je ne saurais former des voeux plus complets. [st1]7 [-] plein comme son.    - vox plenior, Cic. Br. 289: voix plus pleine, plus sonore.    - sient plenum est, sint imminutum, Cic. Or. 157: sient est la forme pleine, sint est la forme abrégée. --- cf. Cic. de Or. 3, 46. [st1]8 [-] garni, abondamment pourvu.    - plenus decessit, Cic. Verr. 2, 12: il s'en alla les mains pleines, chargé de dépouilles. [st1]9 [-] riche, abondant.    - pecunia tam plena, Cic. Amer. 6: fortune si opulente.    - tres litterae, una brevis, duae pleniores, Cic. Fam. 11, 12, 1: trois lettres, une courte et deux plus abondantes.    - quid plenius quam mihi contra Antonium dicere? Cic. Phil. 2: quel sujet plus riche que d'avoir moi-même à parler contre Antoine?    - serius potius ad nos, dum plenior, Cic. Fam. 7, 9, 2: reviens-nous plus tard, mais reviens avec les mains pleines. [st1]10 [-] complet, substantiel.    - pleniores cibi, Cels. 3, 20: aliments plus complets.    - plenum vinum, Cels. 1, 6: vin fort, riche.
    * * *
    plēnus, a, um [pleo]    - rac. ple- --- lat. pleo, impleo --- gr. πλέος: plein; πίμπλημι: remplir; πλήρης: plein; cf. πλῆθος: multitude.    - compar. plenior, ius.    - superl. plenissimus. [st1]1 [-] plein.    - [avec gén.] domus plena caelati argenti, Cic. Verr. 2, 35: maison pleine d'argenterie ciselée.    - plenus officii, Cic. Att. 7, 4, 1: plein de serviabilité.    - quis plenior inimicorum fuit ? Cic. Prov. 19: qui eut plus d'ennemis ?    - oppidum plenissimum signorum, Cic. Verr. 1, 53: ville toute remplie de statues.    - [avec abl.] Cic. Verr. 4, 126 ; Att. 3, 14, 1; Caes. BG. 1, 74.    - quadrupedes pleni dominis, Stat. Th. 4, 812: chevaux avec les soldats qui les montent.    - pleni vocibus adhortantium, Liv.: enivrés par les exhortations.    - [sans compl.] aedem plenam atque ornatam reliquit, Cic. Verr. 4, 122: il laissa le temple dans son intégrité et avec tous ses ornements.    - plenissimis velis, Cic. Dom. 24: toutes voiles dehors.    - plena manu, Cic. Att. 2, 25, 1: à pleines mains.    - pleniore ore laudare, Cic. Off. 1, 61: louer d'une voix plus pleine, avec plus de force.    - [n. pris substt] plenum, Cic. Ac. 2, 118: le plein.    - plenum, inane, Cic. Br. 34 ; Or. 178: le plein, le vide [dans un rythme].    - E plenissimum dicere, Cic. de Or. 3, 12, 46: appuyer fortement sur le E.    - pleno aratro sulcare, Col. 2, 2, 25: labourer profondément. [st1]2 [-] pleine, grosse (en parl. d'une femelle); enceinte.    - Cic. Div. 1, 101; Ov. M. 10, 469.    - plena (fetu): femelle pleine.    - plenus venter, Ov.: grossesse. [st1]3 [-] rassasié.    - Hor. Ep. 1, 20, 8. [st1]4 [-] épais, gros, corpulent.    - Cic. Div. 2, 142; Cels. 1, 9 ; Ov. A. A. 2, 661.    - tauros feno facere pleniores Varr. R. 2, 5, 12: engraisser les taureaux avec du foin. [st1]5 [-] abondant [style].    - jejunior, plenior, Cic. de Or. 3, 16: orateur plus sec, plus abondant (plus riche). [st1]6 [-] entier, complet.    - annus plenus, Cic. Mil. 24: année complète.    - plena gaudia, Cic. Tusc. 5, 67: joies complètes.    - orator plenus, Cic. de Or. 1, 59: orateur complet.    - haec pleniora etiam atque uberiora Romam ad suos perscribebant, Caes. BC. 1, 53: ces problèmes, ils en envoyèrent à Rome un compte-rendu, et même grossi et exagéré. envoyaient à Rome faisaient à cet égard des rapports vraiment exagérés.    - non potuit votum plenius esse meum, Ov. Tr. 5: je ne saurais former des voeux plus complets. [st1]7 [-] plein comme son.    - vox plenior, Cic. Br. 289: voix plus pleine, plus sonore.    - sient plenum est, sint imminutum, Cic. Or. 157: sient est la forme pleine, sint est la forme abrégée. --- cf. Cic. de Or. 3, 46. [st1]8 [-] garni, abondamment pourvu.    - plenus decessit, Cic. Verr. 2, 12: il s'en alla les mains pleines, chargé de dépouilles. [st1]9 [-] riche, abondant.    - pecunia tam plena, Cic. Amer. 6: fortune si opulente.    - tres litterae, una brevis, duae pleniores, Cic. Fam. 11, 12, 1: trois lettres, une courte et deux plus abondantes.    - quid plenius quam mihi contra Antonium dicere? Cic. Phil. 2: quel sujet plus riche que d'avoir moi-même à parler contre Antoine?    - serius potius ad nos, dum plenior, Cic. Fam. 7, 9, 2: reviens-nous plus tard, mais reviens avec les mains pleines. [st1]10 [-] complet, substantiel.    - pleniores cibi, Cels. 3, 20: aliments plus complets.    - plenum vinum, Cels. 1, 6: vin fort, riche.
    * * *
        Plenus, Adiectiuum. Plein.
    \
        Amator plenus. Horat. Saoul, Guedé.
    \
        Annus plenus. Horat. Accompli, Achevé, L'an revolu.
    \
        Graue et plenum carmen. Cic. Remplissant bien les oreilles, Qui ha touts ses membres entiers.
    \
        Corpus plenum. Horat. Rempli de viandes.
    \
        Manu plena. Cic. A pleine main, En abondance.
    \
        Merces plenior suo officio. Ouid. Loyer et remuneration plus grande que, etc.
    \
        Demereri pleniori obsequio. Quint. Plus grand et plus ample.
    \
        Ore pleniore laudare. Cic. Plus abondamment, Plus plantureusement.
    \
        In alienam pecuniam plenam atque praeclaram inuadere. Cic. En une maison remplie de touts biens.
    \
        Plagae plenae. Martial. Rets pleins de proye et de gibier.
    \
        Curtae sententiae opponitur Perfecta atque plena. Cic. Entiere.
    \
        Testimonium plenissimum. Plin. iun. Tresample tesmoignage.
    \
        Ire vidi milites plenis viis. Plautus. J'ay veu les chemins touts pleins de gents de guerre.
    \
        Votum plenum. Ouid. Ample, Grand.
    \
        Plenus, genitiuo iungitur aliquando, aliquando ablatiuo: vt AEtatis plenus. Plaut. Fort aagé, Vieil.
    \
        Amoris plenus. Plaut. Fort amoureux.
    \
        Animi plenus. Liu. Fort courageux, Plein de coeur, D'un grand courage.
    \
        Annis plenus. Plin. iunior. Plein d'ans, Fort aagé.
    \
        Plenus corporis et externis bonis. Cic. Fort riche.
    \
        Festinationis plena epistola. Cic. Escripte à haste.
    \
        Gloriarum plenus. Plaut. Fort glorieux, Plein de gloire.
    \
        Ingenii plenus. Cic. Qui ha grand entendement.
    \
        Inimicorum plenus. Cic. Qui ha force ennemis.
    \
        Laboris immesi plenus. Plin. Qui est de grande peine et travail.
    \
        Lachrymarum plenus. Liu. Tout espleuré.
    \
        Negotii plenus. Cicero. Qui est fort empesché, Qui ha beaucoup d'affaires.
    \
        Officii plenus. Cic. Qui fait voluntiers plaisir et service, Prest à faire plaisir à tout le monde, Plein de bonne volunté.
    \
        Sanguinis plenus. Plaut. Meurtrier.
    \
        Somni plenus. Cic. Endormi.
    \
        Adolescentia plena spei maximae. Cicero. De laquelle on ha grande esperance.
    \
        Spei pleni corpora curabant. Liu. Asseurez.
    \
        Plenus. Cic. Plein de biens, et riche.
    \
        Domus plena. Horat. Riche.
    \
        Plena proprietas. Paulus. Pleine proprieté, Pleniere, Quand on ha et la proprieté et l'usufruict.
    \
        Exigere plenam operam. Quintil. Labeur et tasche entiere.
    \
        In plenum dicere. Plin. Parler de quelque chose en general.
    \
        Ad plenum manare. Horat. Amplement, Abondamment.
    \
        Calcare ad plenum. Virgil. Tresbien.

    Dictionarium latinogallicum > plenus

  • 16 replenish

    [rə'pleniʃ]
    (to fill up again; to fill up (one's supply of something) again: We must replenish our stock of coal.) fylde igen
    * * *
    [rə'pleniʃ]
    (to fill up again; to fill up (one's supply of something) again: We must replenish our stock of coal.) fylde igen

    English-Danish dictionary > replenish

  • 17 deplenish

    {di'pleniʃ}
    v изпразвам
    * * *
    {di'plenish} v изпразвам.
    * * *
    изпразвам;
    * * *
    v изпразвам
    * * *
    deplenish[di´pleniʃ] v изпразвам.

    English-Bulgarian dictionary > deplenish

  • 18 replenish

    {ri'pleniʃ}
    v пълня/напълвам отново
    снабдявам с нов запас (with)
    to REPLENISH one's wardrobe попълвам гардероба си
    REPLENISHed пълен, добре снабден
    * * *
    {ri'plenish} v пълня/напълвам отново; снабдявам с нов запас
    * * *
    попълням;
    * * *
    1. replenished пълен, добре снабден 2. to replenish one's wardrobe попълвам гардероба си 3. v пълня/напълвам отново 4. снабдявам с нов запас (with)
    * * *
    replenish[ri´pleniʃ] v пълня (напълвам) отново; снабдявам с нов запас ( with); to \replenish o.'s wardrobe попълвам си гардероба с нови дрехи.

    English-Bulgarian dictionary > replenish

  • 19 replenishment

    {ri'pleniʃmənt}
    n попълване, (снабдяване с) нови запаси
    * * *
    {ri'plenishmъnt} n попълване; (снабдяване с) нови запаси
    * * *
    n попълване;replenishment; n попълване; (снабдяване с) нови запаси.
    * * *
    n попълване, (снабдяване с) нови запаси
    * * *
    replenishment[ri´pleniʃmənt] n попълване; (снабдяване с) нови запаси.

    English-Bulgarian dictionary > replenishment

  • 20 plēnus

        plēnus adj. with comp. and sup.    [PLE-], full, filled: vela: plenissimae viae, greatly crowded, Cs.: corpus suci, T.: Gallia civium: domus ornamentorum: Quis me est venustatis plenior? T.: meri pocula, O.: vita plena et conferta voluptatibus.—As subst n., a plenum (opp. vacuum): ad plenum, copiously, V., H.—Of bodily size, stout, bulky, portly, plump, corpulent: pleni enectine simus: volpecula pleno corpore, H.—Of females, big with child, pregnant: femina, O.: sus.— Filled, satisfied, sated: minimo, O.: amator, H.— Full packed, laden: vitis, O.: exercitus plenissimus praedā, L.: crura thymo plenae (apes), V.: plenos oculorum sanguine pugnos, covered, Iu.— Entire, complete, full, whole: (legio) plenissima, with ranks entirely full, Cs.: ad praeturam gerendam annus: hora, O.: pleno gradu, at full pace, L.: pleni somni, profound, O.—Of the voice, sonorous, full, clear, strong, loud: cornix plenā improba voce, V.: vox plenior: voce plenior.—Of speech, full, at full length, uncontracted, unabridged: ut E plenissimum dicas: ‘siet’ plenum est, ‘sit’ inminutum: plenissima verba, O.— Full, abundant, plentiful, much: Verres, qui plenus decesserat: pecunia, much money: mensa, V.: gaudium: serius potius ad nos, dum plenior: accepi epistulas pleniores, longer: plenissima villa, H.—Of age, full, advanced, ripe, mature: plenis nubilis annis, marriageable, V.—Fig., full, filled: fidei: negoti, full of business: irae, L.: Quae regio nostri non plena laboris? filled with the story of our troubles? V.: plenus sum exspectatione de Pompeio, full of expectation: laetitiā, Cs.— Complete, finished, ample, copious: orator: oratio plenior: pleniora perscribere, Cs.— Full, abounding, rich: cum sis nihilo sapientior ex quo Plenior es, richer, H.: pleniore ore laudare, i. e. more heartily: plenior inimicorum Mario.
    * * *
    plena -um, plenior -or -us, plenissimus -a -um ADJ
    full, plump; satisfied

    Latin-English dictionary > plēnus

См. также в других словарях:

  • pleni — Element prim de compunere savantă cu semnificaţia deplin , plin . [var. plen . / < it. pleni , cf. lat. plenus]. Trimis de LauraGellner, 25.07.2005. Sursa: DN  PLENI elem. plin . (< it. pleni , cf. lat. plenus) …   Dicționar Român

  • pleni- — plè·ni conf. TS scient. pieno, completo: plenicorne {{line}} {{/line}} ETIMO: dal lat. pleni , cfr. plenus …   Dizionario italiano

  • pleni- — ► prefijo Componente de palabra procedente del lat. plenus, que significa lleno: ■ plenilunio. * * * ► Prefijo procedente del l. plenu, lleno …   Enciclopedia Universal

  • pleni·po·ten·tia·ry — /ˌplɛnəpəˈtɛnʃəri/ noun, pl ries [count] technical : a person (such as a diplomat) who has complete power to do business for a government plenipotentiary adj plenipotentiary powers …   Useful english dictionary

  • pleni-power — …   Useful english dictionary

  • pleni-tide — …   Useful english dictionary

  • Silva de Sirenas — Portada de Silva de Sirenas Libro de música de vihuela intitulado Silva de Sirenas, o símplemente, Silva de Sirenas, es un libro de obras para vihuela sola y vihuela y canto, publicado por el compositor y vihuelista español Enríquez de… …   Wikipedia Español

  • Torquato Cardilli — Torquato Cardilli, (born November 24, 1942) in L Aquila province of Italy. [ [http://www.esteri.it/eng/4 29 190 94 142 203.asp Torquato Cardilli entry] by the Italian Ministry of Foreign Affairs. it icon] Cardilli graduated with a degree in… …   Wikipedia

  • Heinrich Isaac — (italienisch Arrigo Tedesco; * um 1450 wahrscheinlich in Flandern in der Gegend von Brügge; † 26. März 1517 in Florenz) war ein frankoflämischer Komponist und Sänger. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 1.1 Von Flandern nach Florenz …   Deutsch Wikipedia

  • Heinrich Isaak — Heinrich Isaac (italienisch Arrigo Tedesco; * um 1450 wahrscheinlich in Flandern in der Gegend von Brügge; † 26. März 1517 in Florenz) war ein frankoflämischer Komponist und Sänger. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 1.1 Von Flandern nach Florenz …   Deutsch Wikipedia

  • Vers — Pour les articles homonymes, voir Vers (homonymie).  Pour les articles homophones, voir Vair, Ver (homonymie), Verre (homonymie) et Vert (homonymie). Le vers (du latin versus, « le sillon, la ligne d écriture », puis « le… …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»