Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

lăcesso

  • 1 lacesso

    lăcesso, ĕre, cessīvi (cessĭi), cessītum - tr. - [st2]1 [-] attaquer, harceler, provoquer, poursuivre; importuner, irriter. [st2]2 [-] frapper (les sens...). [st2]3 [-] provoquer à, exciter à, pousser à, engager à, susciter, faire naître (un sentiment, un événement).    - contentus non lacessi, Curt. 4: satisfait de ne pas être attaqué.    - (apes) solent caeli novitate lacessiri (= lacessi), Col. R.R. 9: les abeilles sont d'ordinaire importunées par le changement de climat.    - hos sermones lacessivi numquam, Cic. Fam. 3, 8, 7: je n'ai jamais fait naître ces bruits, je ne suis pas l'auteur de ces bruits.    - lacessere visum, Lucr.: frapper les regards.    - lacessere aures, Lucr.: frapper les oreilles.    - aera fulgent sole lacessita, Virg. En. 7: l'airain brille frappé par les rayons du soleil.    - vindemia pluviisque aut ventis lacessita, Col.: vendange frappée par la pluie et le vent.    - lacessere ad scribendum: engager à écrire.    - lacessere aliquem ad pugnam: provoquer qqn au combat, exciter qqn au combat.    - lacessisset, Ter. = lacessivisset.
    * * *
    lăcesso, ĕre, cessīvi (cessĭi), cessītum - tr. - [st2]1 [-] attaquer, harceler, provoquer, poursuivre; importuner, irriter. [st2]2 [-] frapper (les sens...). [st2]3 [-] provoquer à, exciter à, pousser à, engager à, susciter, faire naître (un sentiment, un événement).    - contentus non lacessi, Curt. 4: satisfait de ne pas être attaqué.    - (apes) solent caeli novitate lacessiri (= lacessi), Col. R.R. 9: les abeilles sont d'ordinaire importunées par le changement de climat.    - hos sermones lacessivi numquam, Cic. Fam. 3, 8, 7: je n'ai jamais fait naître ces bruits, je ne suis pas l'auteur de ces bruits.    - lacessere visum, Lucr.: frapper les regards.    - lacessere aures, Lucr.: frapper les oreilles.    - aera fulgent sole lacessita, Virg. En. 7: l'airain brille frappé par les rayons du soleil.    - vindemia pluviisque aut ventis lacessita, Col.: vendange frappée par la pluie et le vent.    - lacessere ad scribendum: engager à écrire.    - lacessere aliquem ad pugnam: provoquer qqn au combat, exciter qqn au combat.    - lacessisset, Ter. = lacessivisset.
    * * *
        Lacesso, lacessis, lacessiui et lacessi, lacessitum, pen. prod. lacessere. Terent. Agacer, Provoquer, Irriter, Hutiner, Adayer, Harceler, Hoguiner.
    \
        Campum lacessit taurus. Stat. Quand il gratte la terre du pied, qui est signe qu'il est courroucé.
    \
        Romam fortuna lacessit. Lucan. Vexe, Moleste et inquiete par guerres.
    \
        Pelagus lacessere. Horat. Batre des avirons.
    \
        Rupes lacessit taurus. Sil. Quand il gratte, ou heurte contre.
    \
        Sermones lacessere. Cic. Esmouvoir un bruit.
    \
        Sponsione lacessiuit, ni Apronius dictitaret, te sibi in decumis esse socium. Cic. Il te provoqua et somma de faire gageure, que, etc.
    \
        Lacessere aliquem. Sene. Chatouiller.
    \
        Lacessere aliquem. Horat. L'importuner de prieres, requestes et demandes, L'ennuyer et fascher.

    Dictionarium latinogallicum > lacesso

  • 2 lacesso

    lacesso lacesso, ivi(ii), itum, ere дразнить

    Латинско-русский словарь > lacesso

  • 3 lacesso

    lacesso lacesso, ivi(ii), itum, ere раздражать

    Латинско-русский словарь > lacesso

  • 4 lacesso

    lacesso lacesso, ivi, itum, ere (c.acc.) беспокоить

    Латинско-русский словарь > lacesso

  • 5 lacesso

    lacesso, īvī u. iī, ītum, ere (Intens. von lacio), jmd. lockend oder neckend zum Widerstande reizen, -herausfordern jmd. necken, ihm keine Ruhe lassen, hart zusetzen, ihn anfallen, a) m. Acc. der Person od. personif. Sache, die man zum Widerstande reizt usw., alqm ferro, Cic.: ferro regna, Verg.: alqm proelio, bello, Caes. u. Liv.: alqm ad pugnam, Liv.: alqm scripto, durch Schreiben nötigen, daß er wieder schreibt, Cic.: ebenso ad scribendum, Cic.: alqm capitaliter apud centumviros, auf Leben u. Tod angreifen, -anklagen, Plin. ep.: alqm iniuriā, Cic.: iocis petulantibus, Suet.: iurgiis, Liv.: deos (sc. precibus), Hor.: apes solent lacessiri caeli novitate, d.i. Veränderung der Gegend schadet den Bienen gewöhnlich, Colum.: absol., cursu ictuque lacessunt (sc. inter se), Verg. – aures, Lucr.: manibus lacessunt pectora plausa cavis, klatschen die Pferde auf die Brust u. reizen sie dadurch zum Mute, Verg.: poet., pelagus carinā, sich auf das Meer wagen, es befahren, Hor.: equus pede lacessit fores, schlägt daran (weil es heraus will), Ov.: aera fulgent sole lacessita, getroffen, berührt, Verg.: vindemia pluviis lacessita, beschädigt, Colum.: pax lacessita, gestört, Tac.: ioco lacessita matris suae pudicitia, im Sch. geschädigt (verdächtigt), Val. Max. – b) mit Acc. der Sache, zu der man reizt, -herausfordert, zu etw. reizen, herausfordern, herausfordernd etwas beginnen, -veranlassen, pugnam, Liv.: proelium, Caes.: sermones, Cic.: risum, Quint. – / Nach der 4. Konjug., Imperf. lacessibat, Greg. Tur. hist. Franc. 9, 8. p. 364 Arndt. Infin. Präs. Pass. lacessiri, Colum. 9, 8, 3; 9, 15, 4. Ambros. epist. 6, 1.

    lateinisch-deutsches > lacesso

  • 6 lacesso

    lacesso, īvī u. iī, ītum, ere (Intens. von lacio), jmd. lockend oder neckend zum Widerstande reizen, -herausfordern jmd. necken, ihm keine Ruhe lassen, hart zusetzen, ihn anfallen, a) m. Acc. der Person od. personif. Sache, die man zum Widerstande reizt usw., alqm ferro, Cic.: ferro regna, Verg.: alqm proelio, bello, Caes. u. Liv.: alqm ad pugnam, Liv.: alqm scripto, durch Schreiben nötigen, daß er wieder schreibt, Cic.: ebenso ad scribendum, Cic.: alqm capitaliter apud centumviros, auf Leben u. Tod angreifen, -anklagen, Plin. ep.: alqm iniuriā, Cic.: iocis petulantibus, Suet.: iurgiis, Liv.: deos (sc. precibus), Hor.: apes solent lacessiri caeli novitate, d.i. Veränderung der Gegend schadet den Bienen gewöhnlich, Colum.: absol., cursu ictuque lacessunt (sc. inter se), Verg. – aures, Lucr.: manibus lacessunt pectora plausa cavis, klatschen die Pferde auf die Brust u. reizen sie dadurch zum Mute, Verg.: poet., pelagus carinā, sich auf das Meer wagen, es befahren, Hor.: equus pede lacessit fores, schlägt daran (weil es heraus will), Ov.: aera fulgent sole lacessita, getroffen, berührt, Verg.: vindemia pluviis lacessita, beschädigt, Colum.: pax lacessita, gestört, Tac.: ioco lacessita matris suae pudicitia, im Sch. geschädigt (verdächtigt), Val. Max. – b) mit Acc. der Sache, zu der man reizt, -herausfordert, zu etw. reizen, herausfordern,
    ————
    herausfordernd etwas beginnen, -veranlassen, pugnam, Liv.: proelium, Caes.: sermones, Cic.: risum, Quint. – Nach der 4. Konjug., Imperf. lacessibat, Greg. Tur. hist. Franc. 9, 8. p. 364 Arndt. Infin. Präs. Pass. lacessiri, Colum. 9, 8, 3; 9, 15, 4. Ambros. epist. 6, 1.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lacesso

  • 7 lacessō

        lacessō īvī, ītus, ere    [lacio (obsol.), 1 LAC-], to excite, provoke, challenge, exasperate, irritate: ferro virum: virum voce, V.: me amabis et scripto aliquo lacesses, i. e. force me to write in return: si non lacessisset prior, T.: hostīs proelio, i. e. assail, Cs.: te iniuriā: Saguntini nec lacessentes nec lacessiti, L.: leonem, H.: aera Sole lacessita (i. e. percussa radiis solis), struck with the sunbeams' glitter, V.: taurus ventos lacessit ictibus, tosses defiance, V.— To urge, arouse, excite, stimulate, shake, move: ad philosophas scriptiones: ad pugnam, L.: aurigae manibus lacessunt Pectora plausa cavis, pat their breasts, V.: bella, V.: deos (precibus), importune, H.: pelagus carinā, defy, H.— To call forth, arouse, produce: sermones: ferrum, V.
    * * *
    lacessere, lacessivi, lacessitus V
    provoke, excite, harass, challenge, harass; attack, assail

    Latin-English dictionary > lacessō

  • 8 lacesso

    lăcesso, īvi or ĭi, ītum, 3 ( inf. pass. lacessiri, Col. 9, 8, 3; 9, 15, 4; Ambros. Ep. 6, 1:

    lacessi,

    Liv. 31, 18, 4 al.; Lact. 5, 2, 2:

    lacessientium,

    Liv. 27, 12, 13:

    lacessiebant,

    id. 23, 46, 11), v. a. [lacio; v. Roby, 1, § 625], to excite, provoke, challenge, exasperate, irritate (syn.: irrito, provoco).
    I.
    Lit.:

    aliquem ferro,

    Cic. Mil. 31, 84:

    sponsione me homo promtus lacessivit,

    id. Pis. 23, 55:

    tu ultro me maledictis lacessisti,

    id. Phil. 2, 1, 1:

    me amabis et scripto aliquo lacesses,

    by writing, force me to write in return, id. Fam. 12, 20:

    vetus si poeta non lacessisset prior,

    Ter. Phorm. prol. 14:

    hostes proelio,

    i. e. to attack, assail, Caes. B. G. 4, 11:

    aliquem bello,

    id. ib. 6, 5:

    Aeduos injuriā,

    id. ib. 1, 35:

    nos te nulla lacessiimus injuria,

    Cic. Fam. 11, 3, 1:

    Saguntini nec lacessentes nec lacessiti,

    Liv. 21, 11:

    aliquos lacessiturus bello,

    id. 28, 28; Cic. de Imp. Pomp. 10, 23:

    quorum alter relictus, alter lacessitus,

    id. ib. 2, 4:

    quid tam necessarium quam tenere semper arma, quibus... to ulcisci lacessitus,

    id. de Or. 1, 8, 32:

    ne rudis agminum sponsus lacessat leonem,

    Hor. C. 3, 2, 11:

    Caesar neque cedentes tanto collis ascensu lacessendos judicabat,

    Hirt. B. G. 8, 14:

    aliquem capitaliter,

    to make a deadly attack upon one, Plin. Ep. 1, 5:

    (corpora) quae feriunt oculorum acies visumque lacessunt,

    to strike, meet, Lucr. 4, 217; 691; cf. id. 4, 597:

    nares odor lacessit,

    id. 4, 691:

    fores nondum reserati carceris acer nunc pede nunc ipsa fronte lacessit Equus,

    Ov. Tr. 5, 9, 30.— Poet.:

    aëra Sole lacessita ( = percussa radiis solis),

    struck with the sunbeams' glitter, Verg. A. 7, 527; cf.

    vindemia pluviisque aut ventis lacessita,

    Col. 3, 21, 5.—
    II.
    Transf., in gen.
    A.
    To urge, arouse, excite, stimulate, shake, move:

    a quo non modo impulsi sumus ad philosophas scriptiones, verum Etiam lacessiti,

    Cic. Tusc. 1, 41, 121:

    ad scribendum,

    id. Att. 1, 13, 1:

    ad pugnam,

    Liv. 2, 45 init.:

    usus luxuriantis aetatis signaturas pretiosis gemmis coepit insculpere, et certatim haec omnis imitatio lacessivit,

    Macr. S. 7, 13, 11: aurigae manibusque lacessunt Pectora plausa cavis, pat them on their breasts (in order to animate them), Verg. A. 12, 85:

    pugnam,

    id. ib. 5, 429:

    bella,

    id. ib. 11, 254:

    ne quemquam voce lacessas,

    id. E. 3, 51:

    his se stimulis dolor ipse lacessit,

    Luc. 2, 42:

    Nilus spuma astra lacessit,

    id. 10, 320:

    taurus lacessit campum,

    Stat. Th. 12, 604:

    clamore sidera,

    Sil. 17, 387:

    deos (precibus),

    to assail, importune, Hor. C. 2, 18, 12:

    pelagus carinā,

    to stir, chafe, id. ib. 1, 35, 7.—
    B.
    To call forth, arouse, produce:

    sermones,

    Cic. Fam. 3, 8, 7:

    ferrum,

    Verg. A. 10, 10.

    Lewis & Short latin dictionary > lacesso

  • 9 lacesso

    īvī (iī), ītum, ere
    1) дразнить, беспокоить, не давать покоя, совершать нападения (l. aliquem ferro C; aliquem bello L); донимать, докучать, приставать с просьбами (l. aliquem, sc. precibus H); раздражать (hostes proelio Cs); нарушать ( pacem T); вызывать ( risum Q); делать вызов, вынуждать (aliquem ad pugnam L; ad scribendum C)
    2) начинать, завязывать ( pugnam L)
    3) бить, ударять (pede l. fores O)
    aera sole lacessita V — медь, освещённая солнцем
    taurus campum lacessens St — бык, мчащийся по полю
    pelăgus carinā l. Hотважно плыть по морю

    Латинско-русский словарь > lacesso

  • 10 lacesso

    to harass, attack.

    Latin-English dictionary of medieval > lacesso

  • 11 lacesso

    , lacessivi, lacessitum, lacessere 3 (c. acc.)
      1) раздражать, возбуждать, дразнить, задирать; беспокоить, приставать с чем-либо;
      2) бить, ударять, нападать

    Dictionary Latin-Russian new > lacesso

  • 12 lacessitus

    lăcessītus, a, um part. passé de lacesso. [st2]1 [-] harcelé, attaqué. [st2]2 [-] frappé. [st2]3 [-] Col. endommagé.
    * * *
    lăcessītus, a, um part. passé de lacesso. [st2]1 [-] harcelé, attaqué. [st2]2 [-] frappé. [st2]3 [-] Col. endommagé.
    * * *
        Mare lacessitum. Lucan. Quand on la bat des avirons, Naviguee.

    Dictionarium latinogallicum > lacessitus

  • 13 lacessitio

    lacessītio, ōnis f. [ lacesso ]
    вылазка, набег Amm

    Латинско-русский словарь > lacessitio

  • 14 illacessitus

    il-lacessītus, a, um (in u. lacesso), ungereizt, unangefochten, Tac. Germ. 36 u. Agr. 20.

    lateinisch-deutsches > illacessitus

  • 15 lacessitio

    lacessītio, ōnis, f. (lacesso), das Reizen zum Angriffe, die Neckerei, Plänkelei, lacessitionibus crebris occupare obsidioni fortiter adhaerentes, Amm. 19, 3, 1.

    lateinisch-deutsches > lacessitio

  • 16 lacessitor

    lacessītor, ōris, m. (lacesso), der Reizer, Herausforderer, Isid. orig. 10, 160.

    lateinisch-deutsches > lacessitor

  • 17 Angriff

    Angriff, I) das Beginnen: aggressio (z. B. prima). – etwas in A. nehmen, aggredi, absol. od. alqd od. ad alqd od. mit Infin. (sich an etwas machen, Hand an etwas legen). – incipere alqd od. mit Infin. (anfangen, beginnen). – einen Bau in A. nehmen, instruere coepisse (anfangen herzurichten, z. B. muros); instituere (ins Werk setzen, z. B. turrim, naves). – II) der Anfall: a) der tätliche: petitio (das Losgehen auf einen einzelnen Gegner). – impetus. incursio. incursus (allgemeiner A., bes. vom heftigen, lebhaften A.). – excursio (von leichten Truppen). – exscensio (feindliche Landung). – concursus. congressus (gleichzeitiger A. beider Parteien, das Aneinandergeraten). – impugnatio. oppugnatio (bes. Bestürmung eines Ortes). – procella equestris (stürmischer Reiterangriff). – durch einen militärischen A., signis inferendis od. (wenn er geschehen ist) illatis. – das Zeichen zum A. geben, bel licum canere: der A. beginnt, proelium incipitur: der A. beginnt allgemein, es geschieht ein allgemeiner A., impetus fit ab universis: einen A. machen (auf etc.), s. angreifen no. I, 3, a: den A. ab-, zurückschlagen, impetum frangere, reprimere, propulsare: den A. aushalten, impetum sustinere. – b) mit Worten: intentio (in einer Rechtssache, z. B. intentionis depulsio). – auf jmd. Angriffe machen, s. angreifen no. I, 3, b: jmd. durch einen A. auf seine Vorfahren beleidigen, alqm offendere lacessendo maiores eius. Angriffsart, petitio (auch im Plur.). – Angriffskrieg, bellum, quod ultro infertur; bellum ultro illatum. – einen A. führen, bellum inferre (Ggstz. bellum illatum defendere). Angriffssignal, classicum. Angriffswaffen, tela, ōrum,n. Angriffsweise, die, petitio (auch im Plur.). – angriffsweise, gegen den Feind vorgehen, prior proelio lacesso hostem. – nicht a. verfahren, armis abstinere nisi lacessitum.

    deutsch-lateinisches > Angriff

  • 18 illacessitus

    il-lacessītus, a, um (in u. lacesso), ungereizt, unangefochten, Tac. Germ. 36 u. Agr. 20.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > illacessitus

  • 19 lacessitio

    lacessītio, ōnis, f. (lacesso), das Reizen zum Angriffe, die Neckerei, Plänkelei, lacessitionibus crebris occupare obsidioni fortiter adhaerentes, Amm. 19, 3, 1.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lacessitio

  • 20 lacessitor

    lacessītor, ōris, m. (lacesso), der Reizer, Herausforderer, Isid. orig. 10, 160.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lacessitor

См. также в других словарях:

  • Liste lateinischer Phrasen/N — Lateinische Phrasen   A B C D E F G H I L M N O P Q R S T U V Inhaltsverzeichnis 1 …   Deutsch Wikipedia

  • Ne quid nimis — Lateinische Phrasen   A B C D E F G H I L M N O P …   Deutsch Wikipedia

  • Nolens volens — Lateinische Phrasen   A B C D E F G H I L M N O P …   Deutsch Wikipedia

  • ԽԹԵՄ — (եցի.) NBH 1 0943 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 10c, 11c, 12c, 14c ն. πατάσσω, νύσσω, ττω percutio, pungo, pulso κατάπτομαι attingo, manus injicio, impeto, lacesso, mordeo. Մխել որպէս խթանաւ, կամ խայթոցաւ. առխեթել.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • lēk-1 : lǝk- —     lēk 1 : lǝk     English meaning: trap     Deutsche Übersetzung: “Reis, zur Schlinge gedrehtes Reis or Strick, in einer solchen fangen”??     Note: word the Jägersprache (Vendryes Arch. Ling. I 25) Root lēk 1 : lǝk : trap” : Root lēk 2 : lǝk …   Proto-Indo-European etymological dictionary

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»