-
1 invidia
invidia, ae, f. (invidus), die Mißgunst, I) appellat.: A) subjekt., die mißgünstige Stimmung gegen jmd., der Neid, die Eifersucht, civium suorum, Nep.: invidiae fuimus, wir waren ein Gegenstand des Neides, d.i. zu glücklich, Prop.: res nullam habuit invidiam, Nep.: sine invidia, gern, Mart.: Plur. odia invidiaeque erga Fabium Valentem, Eifersüchteleien, Tac. hist. 2, 99. – B) objekt.: 1) der Haß, den man bei anderen erregt, die üble Stimmung, der Unwille, die Unzufriedenheit mit jmd., die Erbitterung, die üble Nachrede, bes. des Volkes gegen Staatsmänner, der Parteihaß, das Mißfallen, die Mißgunst, Eifersucht (Ggstz. favor, cupiditas = parteiische Vorliebe), a) eig.: invidiae moles, Cic.: invidiae tempestas, Cic.: inv. dictatoria, decemviralis, gegen den D., gegen die D., Liv.: obtrectatio atque invidia adversus crescentem in dies gloriam, Liv.: inv. ea, die Erbitterung darüber, Liv.: inv. facti, der Haß wegen seiner Tat, das Gehässige seiner Tat, Sall.: u. so inv. totius rei, Liv.: temere commissi belli, Iustin.: illius temporis, der Parteihaß jener Zeit, Cic.: u. so temporis iniquitas atque invidia, Cic.: alci invidiam facere, Brut. in Cic. ep., od. conflare, Cic.: invidiam habere, Cic.: alci esse invidiae, Sall. u. Liv.: apud bonos invidiae fuit, quod (daß) etc., machte böses Blut (v. einem Umstand), Tac.: esse minore invidiā, Nep.: in invidia esse, mißliebig sein (v. Pers.u. Lebl.), Cic. u. Sall.: plenum invidiae esse, Cic.: in invidiam venire, in invidiam magnam venire, Cic.: in invidiam incĭdere, recĭdere, Nep.: invidiā premi, Cic.: ex invidia laborare, Cic.: invidiā rumpi, Mart. (vgl. invidiā ut rumpantur ilia Codro, Verg.): invidiā ardere, Gegenstand, die Zielscheibe des glühenden Hasses sein, von glühendem Hasse verfolgt werden, Cic. u. Liv.: invidiā flagrare, conflagrare, s. flagro, cōn-flagro: invidiam parĕre, Cic.: invidiam contrahere (v. einem Umstand), Cornif. rhet. u. Curt.: invidiam serere in alqm, Tac.: invidiam in alqm commovere, concitare, excitare, Cic.: possessionis invidiam pecuniā commutare, Cic.: invidiam quaerere in alqm, Cic.: invidiam alci inferre, Iustin.: alqm in summam invidiam adducere, Cic.: alqm apud alqm in invidiam vocare, Cic.: alqm in invidiam rapere, Cic.: alqm invidiā onerare, Suet.: ex illius invidia deonerare aliquid et in te traicere, Cic.: in eos ab se iram plebis invidiamque avertere, Liv.: invidiam augere, inflammare, Cic., cumulare, Liv.: invidiam eius orationis subire, Cic.: pro amico periculum aut invidiam subire, Cic.: non minorem aulicorum invidiam excipere, Nep.: totius provinciae invidiam atque offensionem alcis rei causā suscipere, Cic.: molem invidiae sustinere, Cic.: invidia od. tempestas invidiae impendet alci, Cic.: invidiam lenire, sedare, exstinguere, Cic.: invidiam vincere, Sall.: alqm invi diā lĕvare, Cic.: alqm invidiā, liberare, Cic.: omni se invidiā liberare, Cic.: magnā se et inveteratā invidiā liberare, Cic.: invidiam declinare, Suet., societate culpae invidiam declinare, Tac.: invidiam vitare, Cornif. rhet.: invidiam ponere, deponere, Cic.: invidia crescit, accrescit, Suet.: invidia dominatur, iacet, consenescit, Cic.: absit invidia verbo! od. absit verbo invidia! Liv.: u. bl. absit invidia! Curt. – sub invidia aliena od. alterius, auf Kosten des guten Namens eines anderen, regnare, Liv., commode dicere, Plin. ep. – Plur., odia, invidiae, despicationes, Cic. de fin. 1, 67: malevolorum obtrectationes et invidiae, Vatin. in Cic. ep. 5, 9, 1. – b) meton., α) v. neidischen Menschen, invidia infelix, Verg. georg. 3, 37: invitā invidiā, Hor. sat. 2, 1, 76: tantumne licebit invidiae? Claud. Mam. epist. 1, 4. – β) v. einem beneideten, gehässigen Gegenstande, invidiae aut pestilentiae possessores, die Bes. von beneideten oder ungesunden Plätzen, Cic. de lege agr. 1, 15: inv. ea, Liv. 6, 27, 3: u. quae invidia est (worin liegt das Gehässige) m. Infin., Verg. Aen. 4, 350. Verg. catal. 14, 8. – 2) die gehässige Beurteilung od. Anschuldigung, die Anfeindung, Verdächtigung, der gehässige Vorwurf, die Vorwürfe, invidiae et preces, Tac.: invidiae erat amissum Cremerae praesidium, Liv.: multa cum invidia flagitare, Tac.: Rhodum secedere statuit ad declinandam invidiam, Suet.: m. obj. Genet., ut ex eo crudelitatis invidiam colligam, Cic. Verr. 5, 19: mihi enim nec Demosthenes tam gravi morum dignus videtur invidiā, Quint. 12, 1, 15. – II) personif., als Göttin, Hyg. fab. praef. p. 8 M.
-
2 invidia
invidia, ae, f. (invidus), die Mißgunst, I) appellat.: A) subjekt., die mißgünstige Stimmung gegen jmd., der Neid, die Eifersucht, civium suorum, Nep.: invidiae fuimus, wir waren ein Gegenstand des Neides, d.i. zu glücklich, Prop.: res nullam habuit invidiam, Nep.: sine invidia, gern, Mart.: Plur. odia invidiaeque erga Fabium Valentem, Eifersüchteleien, Tac. hist. 2, 99. – B) objekt.: 1) der Haß, den man bei anderen erregt, die üble Stimmung, der Unwille, die Unzufriedenheit mit jmd., die Erbitterung, die üble Nachrede, bes. des Volkes gegen Staatsmänner, der Parteihaß, das Mißfallen, die Mißgunst, Eifersucht (Ggstz. favor, cupiditas = parteiische Vorliebe), a) eig.: invidiae moles, Cic.: invidiae tempestas, Cic.: inv. dictatoria, decemviralis, gegen den D., gegen die D., Liv.: obtrectatio atque invidia adversus crescentem in dies gloriam, Liv.: inv. ea, die Erbitterung darüber, Liv.: inv. facti, der Haß wegen seiner Tat, das Gehässige seiner Tat, Sall.: u. so inv. totius rei, Liv.: temere commissi belli, Iustin.: illius temporis, der Parteihaß jener Zeit, Cic.: u. so temporis iniquitas atque invidia, Cic.: alci invidiam facere, Brut. in Cic. ep., od. conflare, Cic.: invidiam habere, Cic.: alci esse invidiae, Sall. u. Liv.: apud bonos invidiae fuit, quod (daß) etc., machte böses Blut (v. einem Umstand), Tac.: esse minore invidiā, Nep.: in invidia————esse, mißliebig sein (v. Pers.u. Lebl.), Cic. u. Sall.: plenum invidiae esse, Cic.: in invidiam venire, in invidiam magnam venire, Cic.: in invidiam incĭdere, recĭdere, Nep.: invidiā premi, Cic.: ex invidia laborare, Cic.: invidiā rumpi, Mart. (vgl. invidiā ut rumpantur ilia Codro, Verg.): invidiā ardere, Gegenstand, die Zielscheibe des glühenden Hasses sein, von glühendem Hasse verfolgt werden, Cic. u. Liv.: invidiā flagrare, conflagrare, s. flagro, conflagro: invidiam parĕre, Cic.: invidiam contrahere (v. einem Umstand), Cornif. rhet. u. Curt.: invidiam serere in alqm, Tac.: invidiam in alqm commovere, concitare, excitare, Cic.: possessionis invidiam pecuniā commutare, Cic.: invidiam quaerere in alqm, Cic.: invidiam alci inferre, Iustin.: alqm in summam invidiam adducere, Cic.: alqm apud alqm in invidiam vocare, Cic.: alqm in invidiam rapere, Cic.: alqm invidiā onerare, Suet.: ex illius invidia deonerare aliquid et in te traicere, Cic.: in eos ab se iram plebis invidiamque avertere, Liv.: invidiam augere, inflammare, Cic., cumulare, Liv.: invidiam eius orationis subire, Cic.: pro amico periculum aut invidiam subire, Cic.: non minorem aulicorum invidiam excipere, Nep.: totius provinciae invidiam atque offensionem alcis rei causā suscipere, Cic.: molem invidiae sustinere, Cic.: invidia od. tempestas invidiae impendet alci, Cic.: invidiam lenire, sedare, exstinguere, Cic.: invidiam vincere, Sall.: alqm invi-————diā lĕvare, Cic.: alqm invidiā, liberare, Cic.: omni se invidiā liberare, Cic.: magnā se et inveteratā invidiā liberare, Cic.: invidiam declinare, Suet., societate culpae invidiam declinare, Tac.: invidiam vitare, Cornif. rhet.: invidiam ponere, deponere, Cic.: invidia crescit, accrescit, Suet.: invidia dominatur, iacet, consenescit, Cic.: absit invidia verbo! od. absit verbo invidia! Liv.: u. bl. absit invidia! Curt. – sub invidia aliena od. alterius, auf Kosten des guten Namens eines anderen, regnare, Liv., commode dicere, Plin. ep. – Plur., odia, invidiae, despicationes, Cic. de fin. 1, 67: malevolorum obtrectationes et invidiae, Vatin. in Cic. ep. 5, 9, 1. – b) meton., α) v. neidischen Menschen, invidia infelix, Verg. georg. 3, 37: invitā invidiā, Hor. sat. 2, 1, 76: tantumne licebit invidiae? Claud. Mam. epist. 1, 4. – β) v. einem beneideten, gehässigen Gegenstande, invidiae aut pestilentiae possessores, die Bes. von beneideten oder ungesunden Plätzen, Cic. de lege agr. 1, 15: inv. ea, Liv. 6, 27, 3: u. quae invidia est (worin liegt das Gehässige) m. Infin., Verg. Aen. 4, 350. Verg. catal. 14, 8. – 2) die gehässige Beurteilung od. Anschuldigung, die Anfeindung, Verdächtigung, der gehässige Vorwurf, die Vorwürfe, invidiae et preces, Tac.: invidiae erat amissum Cremerae praesidium, Liv.: multa cum invidia flagitare, Tac.: Rhodum secedere statuit ad declinandam invidiam, Suet.: m. obj. Genet., ut ex eo crudelitatis in-————vidiam colligam, Cic. Verr. 5, 19: mihi enim nec Demosthenes tam gravi morum dignus videtur invidiā, Quint. 12, 1, 15. – II) personif., als Göttin, Hyg. fab. praef. p. 8 M. -
3 invidia
invĭdĭa, ae, f. [invidus], envy, grudge, jealousy, act. and pass.; cf.:I.ut effugiamus ambiguum nomen invidiae,
Cic. Tusc. 3, 9, 20:quoniam invidia non in eo qui invidet solum dicitur, sed etiam in eo cui invidetur,
id. ib. 4, 7, 16; Quint. 6, 2, 21 (whereas invidentia is only act.; class.).Act., envy jealousy, ill-will. —With gen. of person envying:B.invidiā ducum perfidiāque militum Antigono est deditus,
Nep. Eum. 10:nobilium,
Liv. 9, 46.—With gen. of obj.:invidia atque obtrectatio laudis suae,
Caes. B. G. 1, 7:divitiarum,
Liv. 10, 3. More freq. absol.:invidia adducti,
Caes. B. G. 7, 77:invidiam sequi,
Sall. J. 55, 3:virtus digna imitatione, non invidiā,
Cic. Phil. 14, 6:invidia Siculi non invenere tyranni majus tormentum,
Hor. Ep. 1, 2, 58; Verg. G. 3, 38; Liv. 9, 46. —Esp., in phrases: sine invidia, without ill-will, ungrudgingly:C. II.laudem invenire,
Ter. And. 1, 1, 39:dare oscula,
willingly, with pleasure, Mart. 3, 65, 10.—Pass., envy, ill-will, odium, unpopularity:ne quae me illius temporis invidia attingeret,
Cic. Fam. 3, 10, 10:in invidia esse,
id. Div. in Caecil. 14; Sall. J. 25, 5:in invidiam invidia magna esse,
Plin. 18, 6, 8, § 41:habere,
to be hated, Cic. de Or. 2, 70, 283:reformidare,
id. Rab. Post. 17, 48:in summam invidiam adducere,
id. Fam. 1, 1, 4:extinguere,
id. Balb. 6, 16:in eum... invidia quaesita est,
id. Rab. Post. 17, 46:invidiam placare paras, virtute relictā,
Hor. S. 2, 3, 13: non erit invidiae victoria nostra ferendae, not sufficient to endure, i. e. not so great as to justify so odious a result, Ov. M. 10, 628; cf. id. Am. 3, 6, 21:venire in invidiam,
Nep. Epam. 7, 3:invidiā onerare quemquam,
Suet. Tib. 8:cumulare alicui invidiam,
id. Ner. 34:conflare,
Liv. 3, 12:invidiae alicui esse,
Cic. Cat. 1, 9:invidiam a se removere,
Ov. M. 12, 626:sedare,
Cic. Clu. 33:lenire,
Sall. C. 22:pati,
Ov. H. 20, 67: intacta invidiā media sunt: ad summa [p. 996] ferme tendit, Liv. 45, 35, 5:Ciceronis,
the unpopularity of, Sall. C. 22, 3:Caesaris,
Hirt. B. G. 8, 53; Suet. Rhet. 6:fraterna,
Sall. J. 39, 5:Decemviralis,
Liv. 3, 43.—Esp., in phrase: absit invidia verbo,
to be said without boasting, Liv. 9, 19, 15; 36, 7, 7.— Plur.:vita remota a procellis invidiarum,
Cic. Clu, 56, 153; Amm. 17, 5. -
4 invidia
invidia ae, f [invidus], envy, grudge, jealousy, ill-will, prejudice: invidiā abducti, Cs.: invidiam sequi, S.: virtus imitatione digna, non invidiā: Sine invidiā laudem invenire, ungrudgingly, T.: invidiā ducum perfidiāque militum Antigono est deditus, N.: nobilium, L.: invidia atque obtrectatio laudis suae, Cs.—Person., Envy, O.—Envy, ill-will, odium, unpopularity: gloriā invidiam vicisti, S.: ullā esse invidiā, to incur: mortis illius: res in invidiā erat, S.: habere, to be hated: in summam invidiam adducere: in eum... invidia quaesita est: Non erit invidiae victoria nostra ferendae, i. e. will bring me intolerable hate, O.: venire in invidiam, N.: cumulare invidiam, L.: invidiae nobis esse: pati, O.: intacta invidiā media sunt, L.: Ciceronis invidiam leniri, unpopularity, S.: absit invidia verbo, be it said without boasting, L.: vita remota a procellis invidiarum. —Fig., envy, an envious man: Invidia infelix metuet, etc., V.: invita fatebitur usque Invidia, etc., will reluctantly confess, H.— A cause of envy: aut invidiae aut pestilentiae possessores, i. e. of lands whether desirable or pestilential: summa invidiae eius, L.: Quae tandem Teucros considere... Invidiae est? i. e. why is it odious, etc., V.* * *hate/hatred/dislike; envy/jealousy/spite/ill will; use of words/acts to arouse -
5 invidia
invìdia f зависть avereinvidia -- завидовать crepare d'invidia fam -- лопнуть от зависти oggetto d'invidia -- предмет зависти degno d'invidia -- завидный una cera da far invidia -- такой цвет лица, что позавидуешь il morso dell'invidia -- мучения <терзания> зависти l'invidia rode se stessa prov -- ~ железо ржа съедает, а завистливый от зависти погибает Х meglio fare invidia che pietà prov v. meglio invidiati (v. invidiare) -
6 invidia
invìdia f́ зависть avereinvidia — завидовать crepare d'invidia fam — лопнуть от зависти oggetto d'invidia — предмет зависти degno d'invidia — завидный una cera da far invidia — такой цвет лица, что позавидуешь¤ il morsodell'invidia — мучения <терзания> зависти l'invidia rodese stessa prov — ~ железо ржа съедает, а завистливый от зависти погибает è meglio fare invidia che pietà prov v. meglio invidiati (v. invidiare) -
7 invidia
invidiainvidia [in'vi:dia] <- ie>sostantivo FemininNeid Maskulin; crepare d'invidia vor Neid platzen; possedere una salute che fa invidia eine beneidenswerte Gesundheit besitzenDizionario italiano-tedesco > invidia
8 invidia
invidia s.f. envie, jalousie: crepare d'invidia crever d'envie; essere roso dall'invidia être démangé par l'envie, être rongé par l'envie; provare invidia per qcu. éprouver de l'envie envers qqn (o pour qqn), éprouver de la jalousie envers qqn (o pour qqn).9 invidia
invidia invidia, ae f ненависть, ревность10 invidia
invidia invidia, ae f зависть11 invidia
(s.) agg; (s.) avund12 invidia
13 invidia
f envy* * *invidia s.f. envy: per invidia, out of envy; sguardi d'invidia, envious looks; fare invidia, to be envied (o to arouse envy): fare invidia a qlcu., to make s.o. envious; suscitare invidia, to excite envy; nutrire, provare invidia per qlcu., to envy s.o. (o to feel envy for s.o.); un'abbronzatura che fa invidia, an enviable tan; ha una salute da fare invidia, his good health is to be envied; essere roso dall'invidia, to be eaten up with envy; essere verde d'invidia, to be green with envy // è meglio fare invidia che pietà, (prov.) (it is) better to be envied than pitied.* * *[in'vidja]sostantivo femminile envyprovare invidia per qcn. — to envy sb.
suscitare l'invidia di qcn. — to make sb. envious
••* * *invidia/in'vidja/sostantivo f.envy; morire d'invidia to be sick with envy; provare invidia per qcn. to envy sb.; suscitare l'invidia di qcn. to make sb. envious; ricco da fare invidia enviably rich\essere verde per l'invidia to be green with envy.14 invidia sf
[in'vidja]avere o provare invidia per qn/qc — to be envious of sb/sth
è tutta invidia, la tua — you're just jealous
15 invidia
sf [in'vidja]avere o provare invidia per qn/qc — to be envious of sb/sth
è tutta invidia, la tua — you're just jealous
16 invidia
favere / portare invidia — завидоватьcrepare d'invidia разг. — лопнуть от завистиoggetto d'invidia — предмет завистиuna cera da far invidia — такой цвет лица, что позавидуешьSyn:••il morso / il dente dell'invidia — мучения / терзания завистиl'invidia rode / macera se stessa prov — железо ржа съедает, а завистливый от зависти погибаетè meglio fare invidia che pietà: prov — см. (è) meglio (essere) invidiati...17 invidia
f.provare invidia — завидовать + dat.
fare invidia — вызывать зависть у + gen.
ha una resistenza da fare invidia — его выносливости можно позавидовать (у него завидная выносливость)
che invidia! (colloq.) — завидки берут!
18 INVIDIA
f— см. - T88non fu mai gloria senza invidia
— см. - G807- I372 —se l'invidia fosse febbre, tutto il mondo l'avrebbe (или la vedrebbe)
19 invidia
1) зависть, ревностьi. dicĭtur non solum in eo, qui invĭdet, sed etiam in eo, cui invidetur C — слово «invidia» употребляется в отношении не только к тому, который завидует, но и к тому, которому завидуют2) недоброжелательство, ненависть, злобаesse in invidiā C, Sl (invidiam habere C, invidiae esse Sl, L) — быть предметом зависти ( или ненависти)sine invidiā M — охотноalicui invidiam facere (afferre, conflare) C etc. или adducere aliquem in invidiam C — навлечь на кого-л. ненавистьi. Numantini foederis C — враждебное отношение к договору с Нуманциейi. facti Sl — то, что в этом поступке заслуживает ненависти3) зло, дурное качество, одиозностьquae tandem Ausoniā Teucros considĕre terrā i. est? V — что же дурного в том, что тевкры поселятся в авсонийской земле?invidiam rerum ad voluntatem personasque dirigere VP — приписать (все) беды (злой) воле отдельных лицi. iniquitatis Tert — отвратительная несправедливостьabsit i. verbo погов. L — не взыщите на слове4) завистник, ненавистник ( infelix V)5) обвинение, упрёк ( lautitiarum invidiam refutare Su)20 invidia
См. также в других словарях:
invidia — INVIDIÁ, invidiez, vb. I. tranz. 1. A fi stăpânit de invidie faţă de cineva, a privi cu invidie pe cineva sau reuşita, bunăstarea, calităţile altuia; a pizmui. 2. A dori, a râvni, a pofti ceva ce aparţine altuia. [pr.: di a] – Din it. invidiare.… … Dicționar Român
Invidia — gravure de Jacques Callot (1620) Dans la mythologie romaine, Invidia est la déesse de l envie et de la jalousie. Pour des fins littéraires, celles ci sont personnifiées. Les Anciens romains utilisaient Invidia à la place de deux concepts… … Wikipédia en Français
invidia — (ant.) f. Envidia. * * * invidia. f. desus. envidia … Enciclopedia Universal
invidia — /in vidja/ s.f. [dal lat. invidia, der. di invĭdus invido, mal disposto ]. 1. a. [sentimento spiacevole e acrimonioso verso chi possiede un bene o una qualità che si vorrebbero per sé, spec. con la prep. di : avere i. di qualcuno ] ▶◀ ‖ gelosia,… … Enciclopedia Italiana
Invidĭa — (lat.), Neid, s.d … Pierer's Universal-Lexikon
Invidia — INVIDIA, æ, (⇒ Tab. II.) Neid, des Pallas und der Styx Tochter, Hygin. Præf. p. 8. Sie wurde als eine besondere Göttinn verehret, und gebildet, wie sie im Gesichte ganz blaß aussah, am Leibe ganz dürr und mager war, niemand recht ansehen konnte.… … Gründliches mythologisches Lexikon
invidia — index disfavor, malice, rancor Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 … Law dictionary
INVIDIA — Dea a priscis Ethnicis est habita: Graeci hanc masculam finxêrunt, quippe quam hominis effige male habiti, et ex morbo nondum plane convalescentis effingunt. Antiqui Invidiam anguillâ designabant, quando eâ feratut esse naturâ anguilla, ut… … Hofmann J. Lexicon universale
invídia — s. f. Inveja … Dicionário da Língua Portuguesa
invidia — f. desus. envidia … Diccionario de la lengua española
invidia — 1in·vì·dia s.f. 1a. AU sentimento di astio, ostilità e rammarico per la felicità, il benessere, la fortuna altrui: avere, provare, nutrire invidia per, nei confronti di qcn., crepare, morire d invidia, destare l invidia di qcn., fare, dire qcs.… … Dizionario italiano
Перевод: со всех языков на все языки
со всех языков на все языки- Со всех языков на:
- Все языки
- Со всех языков на:
- Все языки
- Албанский
- Английский
- Болгарский
- Итальянский
- Латинский
- Немецкий
- Румынский, Молдавский
- Русский
- Суахили
- Французский