Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

gĕnŭīni

  • 1 genuini

    1.
    gĕnŭīnus, a, um, adj. [geno, gigno], innate, native, natural.
    I.
    Lit. (rare but class.): genuinae domesticaeque virtutes, * Cic. Rep. 2, 15, 29:

    naturales et genuini honores,

    Gell. 2, 2, 9:

    pietas,

    Dig. 43, 28, 3, § 4:

    nequitia,

    App. M. 9, p. 230.—
    II.
    Transf., genuine, authentic (post-class.):

    comoedia Plauti,

    Gell. 3, 3, 7. [p. 810]
    2.
    gĕnŭīnus, a, um, adj. [genae; cf. Paul. ex Fest. p. 94 Müll.], of or belonging to the cheek:

    dentes,

    jaw-teeth, back-teeth, Cic. N. D. 2, 54, 134; Plin. 11, 37, 63, § 166; also as subst.: gĕnŭīni, orum, m., Verg. Cat. 5, 36; and in sing.: gĕnŭīnus, i, m., Juv. 5, 69.—Prov.: genuinum frangere in aliquo, to break one's jaw-tooth on a person, i. e. to criticise him severely, Pers. 1, 115.

    Lewis & Short latin dictionary > genuini

  • 2 prodotti genuini

    сущ.
    общ. естественные продукты, натуральные продукты

    Итальяно-русский универсальный словарь > prodotti genuini

  • 3 genuinus

    [st1]1 [-] gĕnŭīnus, a, um: - [abcl][b]a - de naissance, naturel, inné. --- Cic. Rep. 2, 29 ; Gell. 2, 2, 9. - [abcl]b - vrai, authentique. --- Gell. 3, 3, 7.[/b] [st1]2 [-] gĕnŭīnus (dens), genuini (dentis), m.: dent molaire; dent. --- Cic. Nat. 2, 134 ; Juv. 5, 69.    - genuinum frangere in aliquo, Pers. 1, 115: briser ses molaires sur qqn, critiquer vivement qqn.
    * * *
    [st1]1 [-] gĕnŭīnus, a, um: - [abcl][b]a - de naissance, naturel, inné. --- Cic. Rep. 2, 29 ; Gell. 2, 2, 9. - [abcl]b - vrai, authentique. --- Gell. 3, 3, 7.[/b] [st1]2 [-] gĕnŭīnus (dens), genuini (dentis), m.: dent molaire; dent. --- Cic. Nat. 2, 134 ; Juv. 5, 69.    - genuinum frangere in aliquo, Pers. 1, 115: briser ses molaires sur qqn, critiquer vivement qqn.
    * * *
        Genuinus, pen. prod. Adiectiuum. Gell. Naif.
    \
        Genuini. Cic. Les dents maschelieres, Les grosses dents.
    \
        Genuinum frangere in aliquo. Pers. Detracter secrettement d'aucun.
    \
        Genuino rodere. Detracter et mesdire grandement d'aucun.
    \
        Genuinum agitare. Iuuenal. Travailler les machelieres: comme quand on masche du pain fort dur.

    Dictionarium latinogallicum > genuinus

  • 4 dens

    dēns, dentis, m. (altind. dán, Akk. dánta, griech. ὀδούς, όντος, ahd. zand), der Zahn, I) der Zahn am menschlichen u. tierischen Körper: dens hominis, Plin.: dens cervi, crocodili, Plin.: dentes aprorum, Corp. inscr. Lat. 2, 2660: dentes Echidneae canis (des Zerberus), Ov.: dens serpentis, hydri, Ov. u. Verg.: viperae, Plin.: dens talpae, Plin. – cavernae dentium, Plin.: crepitus dentium, Cic.: dolor od. dolores dentium, Cels.: emissio dentium, das Zahnen, Ambros. epist. 44, 11: evulsio dentium, Cic.: illisio dentium, Cael. Aur.: labefactatio dentium, Plin.: duplex ordo dentium, Val. Max.: ordo superior dentium, Plin.: duo ordines maxillarium dentium, Plin.: radix dentis, Cels.: raritas (das Einzelnstehen) dentium, Quint.: sonus dentium inter se arietatorum, Sen.: stridor dentium, Cels.: vitia dentium, Plin. – dentes adunci draconis, Cornif. rhet., aprorum, Ov.: dentes adversi acuti (Ggstz. dentes intimi, qui genuini vocantur), Cic.: dentes albi, Plaut.: dentes atrati, Caecil. com. fr.: dens anguinus, Ov.: dens ater, Hor.: dentes breves, Cels.: dens blandus (leonis), der nur spielend ergreifende (nicht zupackende), Mart.: dentes boni, Plaut.: dentes candidi, Scrib., candiduli, Cic.: dentes canini, Cels.: dentes cariosi, Plin. u. Phaedr.: dentes causarii (kränkliche), Plin.: dens cavatus, cavus, Plin.: dentes columellares, Varro: concavi (Ggstz. solidi), Plin.: dens corruptus, Cels.: dens curvus (Ggstz. rectus), Cels.: dentes decidui, Plin.: dolentes, Scrib.: dens domitus (leonis), der Zahn des gezähmten Löwen, Ov.: dens eburneus, Elefantenzahn, Elfenbein, Liv. (dafür poet. dens niveus, Claud., Erythraeus, Mart., Indus, Catull., Libycus, Prop., Numida, Ov.); dass. dens eburnus, Claud.: dentes empti (gekaufte = falsche), Mart.: dens exesus, Cels.: dentes exigui, Suet.: exserti, Plin.: ferrei (eisenfeste), Plaut.: gemini (des erymanth. Ebers), Ov.: genuini, Cic.: inferiores (Ggstz. superiores), Cels.: lati, Plin.: dentes duo longissimi (serpentium), Plin.: dens lupinus, Eccl.: dentes magni, Cels.: mandentes, Cels.: maxillares, Cels.: mobiles, Plin., moti, Scrib.: molares, Col.: dens niger (schwarz gewordener), Cels. u. Hor.: dens novus, Cels. u. Hor.: dentes primi, primores, Vorderzähne, Cels.: dens prior (der schon früher dagewesene, gewachsene, Ggstz. dens novus), Cels.: dentes pueriles, Milchzähne, Sen.: putridi, Cic.: rari (einzeln stehende), Suet.: dens rectus (Ggstz. curvus), Cels.: dens scaber, Cels.: dentes serrati, Plin.: ii dentes, qui secant, Schneidezähne, Cels.: dens solidus (Ggstz. cavus), Plin.: dens superbus, der Zahn (der Stadtmaus), dem (infolge der Verwöhnung) nichts gut genug ist, Hor.: dentes superiores (Ggstz. inferiores), Cels.: dentes saxei, Apul.: venenati, Giftzähne (der Schlangen), Ov.: viperei, Ov.: vitiati, Plin. – abscīdere dentibus (abbeißen) linguam, Val. Max.: amittere dentes, Plin.: cadit dens, cadunt dentes, Cels. u. Plin.: cadunt alci dentes, Plaut. u. Sen.: carēre dente aliquo, eine Zahnlücke haben, Labeo bei Gell.: comprimere dentes, Plaut.: confirmare dentes od. dentes mobiles (v. Heilmitteln), Plin.: clare crepitare dentibus, mit den Z. klappern (v. Kauenden), Plaut.: ille, cuius dentes crepuere sub pugno, unter Faustschlägen knackten, Sen.: dagegen dentes crepuere retecti, klapperten (vor Schrecken usw.), Pers.: decĭdunt dentes, decĭdunt alci dentes, Plin.: is, cui dens deest, der eine Zahnlücke hat, Gell.: defricare dentes, Ov.: dentes inter se setā deligandi sunt, Cels.: velut rabida fera dentibus dimicavit, Iustin.: albis dentibus deridere, s. albus: dolet dens, Cels.: alci dolent dentes, jmd. hat Zahnschmerzen, Mart.: dentem eicere, evellere, Cels.: dentem manu od. forcipe excipere, Cels.: dentem eximere, Cels.: dentem aegrum eximere aut reficere, Mart.: eximere alci dentem, Suet.: extrahere dentem u. extrahere dentem sine vexatione (v. Mitteln), Plin.: excĭdit dens, Cels.: excĭdunt alci dentes, Plaut. u. Hor.: excutere alci omnes dentes uno pugno, Treb. Poll.: saepe pugni ictu equis et mulis excutere dentes, Treb. Poll.: dentes exacuit sus (Eber), wetzt die Hauer, Verg.: exturbare alci oculos atque dentes, Plaut.: facere dentes candidos (v. einem Mittel), Scrib.: frendere dentibus, Plaut.: fricare dentes, Plin., lavare fricareque dentes, Plin. ep.: habere dentes, dentes nullos, Plin. (scherzh. aqua habet dentes, beißt, Petron.): alci mustriculam in dentes impingere, Afran. fr.: infrendere dentibus, Verg.: inserere (einsetzen) dentes, Schol. Cruq.: dentibus lacerare viscera, Iustin.: dentibus laniare alqm, Liv., od. artus, Verg.: si dentes labant, Cels.: si ex ictu vel alio casu aliqui labant dentes, Cels.: omnes dentes labefecit mihi, Ter.: dentes lavare, Catull. u. Plin. ep.: mutare (wechseln) dentes, Plin., dentes primos, Col.: dentibus manditur atque extenuatur et molitur cibus, Cic.: nigrescunt dentes, Plin.: labra dentes nudant, Quint.: dens, qui natus est, Cels.: petit dente lupus, cornu taurus, Hor.: procumbere in dentes, sich platt auf die Erde legen, Vitr.: dentes (equi) prominere incipiunt, Col.: dentes pruriunt, Plaut.: renascuntur dentes (Ggstz. decĭdunt), Plin.: dentes restringere, fletschen, Plaut.: dentes senectā rufescunt, Plin.: sanantur ita dentes, Plin.: scalpere, scarificare dentes, Plin.: stabilire dentes mobiles (v. Mitteln), Plin.: stridere dentibus, Cels.: uti dentibus atque comis emptis, falsche Zähne u. falsches Haar tragen, Mart.: ähnlich uti dentibus insitis (eingesetzte) et alienis, Schol. Cruq.: venies (mihi) sub dentem, du kommst mir schon unter den Zahn (um dich zu zermalmen), scherzh., Petron. 58, 6: ebenso scherzh., leni prunā coctus, simul sub dentes mulieris veni, bis ter memordit, Laber. com. 28: quoi (alt = cui) auro dentes vincti esunt (alt = sunt), XII tabb. fr. – Im Bilde, a) v. vernichtenden Zahn der Zeit usw., vitiata dentibus aevi, Ov.: leti sub dentibus ipsis, Lucr. – b) v. alles benagenden, vergiftenden Neid, v. der gehässigen Mißgunst, dens invidus, Hor., lividus, Hor.: nulla tam modesta felicitas est, quae malignitatis dentes vitare possit, Val. Max.: more hominum invident, in conviviis rodunt, in circulis vellicant; non illo inimico, sed hoc maledico dente carpunt, Cic.: quia laedere vivos livor et iniusto carpere dente solet, Ov.: culpans in me aliquid maledico dente, Augustin. epist. 73, 3. – v. scharfen, verwundenden Spott des Schmähers, Lästerers, atro dente alqm petere, Hor.: mordaciorem improbo dente appetere, Phaedr.: cruento dente lacessiri, Hor.: dente Theonino circumrodi, Hor.: mortuum male dicaci dente indesinenter rodere, Ps. Quint. trib. Marian. 4. – II) übtr., der Zahn, die Zinke, zahnförmig gebogene Spitze lebl. Ggstde.: dentes serrae, Vitr. u. Plin.: perpetui dentes (serrae), Ov.: dentes irpicis, Varro LL.: dentes (die Kneipen) forcipis, Vitr.: dens ancorae, Verg.: dentes pectinis (des Weberkamms), Varro LL.: dass. insecti dentes, Ov.: aber densus dens, der dicht gezahnte Haarkamm, Tibull.: fixus dens (Nachschlüssel), Tibull.: dens vomeris, aratri, die zahnförmig gebogene Spitze der Pflugschar, des Scharbaums, Verg. u. Col. (s. Voß Verg. georg. 1, 170. p. 97): dass. dens curvus, Ov.: aber dens uncus, der Karst, Verg.: u. dass. ruricolae dentes, Lucan.: dens Saturni, die vorgebogene Saturnklinge = das Winzermesser, die Hippe, Verg.: dens validus (venabuli), Calp.: dentes muri, Mauern, die in Gestalt der Zähne einer Säge die beiden Stirnmauern verbinden, Vitr. – / Genet. Plur. regelm. dentium (s. Neue-Wagener Formenl.3 1, 412), obgleich Varro LL. 8, 67 den Genet. dentum als allein richtig annimmt.

    lateinisch-deutsches > dens

  • 5 dens

    dens, dentis, m. [st2]1 [-] dent (au pr. et au fig.). [st2]2 [-] soc (de charrue). [st2]3 [-] défense (d'éléphant, de sanglier), ivoire. [st2]4 [-] panneton d'une clé, clé. [st2]5 [-] dent, morsure (de l'envie, de la médisance).    - [gr]gr. ὀδούς, όντος.    - venire sub dentem alicujus: tomber sous la coupe de qqn, avoir affaire à qqn.    - albis dentibus aliquem deridere, Plaut. Epid. 3, 3, 48: rire de qqn à gorge déployée.    - reserare fixo dente fores, Tib. 1, 2, 18: [ouvrir la porte après avoir introduit la clé] = introduire la clé et ouvrir la porte.    - jam dente minus mordeor invido, Hor. O. 4, 3, 16: et déjà je suis moins atteint par la morsure de l'envie.    - curvo Saturni dente relictam persequitur vitem attondens, Virg. G. 2, 406: **avec la dent recourbée de Saturne** = avec la faucille de Saturne, il continue à tailler le reste de la vigne.
    * * *
    dens, dentis, m. [st2]1 [-] dent (au pr. et au fig.). [st2]2 [-] soc (de charrue). [st2]3 [-] défense (d'éléphant, de sanglier), ivoire. [st2]4 [-] panneton d'une clé, clé. [st2]5 [-] dent, morsure (de l'envie, de la médisance).    - [gr]gr. ὀδούς, όντος.    - venire sub dentem alicujus: tomber sous la coupe de qqn, avoir affaire à qqn.    - albis dentibus aliquem deridere, Plaut. Epid. 3, 3, 48: rire de qqn à gorge déployée.    - reserare fixo dente fores, Tib. 1, 2, 18: [ouvrir la porte après avoir introduit la clé] = introduire la clé et ouvrir la porte.    - jam dente minus mordeor invido, Hor. O. 4, 3, 16: et déjà je suis moins atteint par la morsure de l'envie.    - curvo Saturni dente relictam persequitur vitem attondens, Virg. G. 2, 406: **avec la dent recourbée de Saturne** = avec la faucille de Saturne, il continue à tailler le reste de la vigne.
    * * *
        Dens, dentis, masc. gen. Plaut. Une dent.
    \
        Caua dentium. Plin. Les creux des dents.
    \
        Cauernis dentium aliquid indere. Plin. Mettre quelque chose dedens les dents creuzes.
    \
        Cauere dentium dolores. Plin. Eviter.
    \
        Dentium dolores colluere. Plin. Laver les dents qui font mal.
    \
        Dentium dolorem prohibet. Plin. Engarde d'avoir mal aux dents.
    \
        Dentium dolori prosunt laricis folia. Plin. Est bon contre le mal des dents.
    \
        Dolores dentium sedat succus illitus. Plin. Appaise.
    \
        Euulsio dentis. Cic. Arrachement.
    \
        Infirmitas dentium. Plin. Quand les dents ne tiennent gueres, et branslent.
    \
        Motus dentium stabilire. Plin. Raffermir les dents qui lochent, ou branslent.
    \
        Acuti dentes. Plin. Taillants, Trenchants.
    \
        Auersi. Cic. Les dents de devant.
    \
        Crinales. Claudian. Les dents d'un peigne.
    \
        Eburnus dens. Claud. Peigne d'yvoire.
    \
        Exerti dentes. Plin. Qui sortent hors la bouche, comme les broches ou mirouers d'un porc sanglier.
    \
        Genuini dentes. Cic. Les dents maschelieres.
    \
        Ieiunis dentibus acer. Horat. Qui mord asprement quand il ha faim.
    \
        Imman es dentes. Claud. Fort grands.
    \
        Indi dentes. Ouid. Dents d'elephant, Ivoire.
    \
        Indomiti sunt flammis dentes. Plin. Ne bruslent point dedens le feu.
    \
        Intimi dentes, qui et Genuini vocantur. Cic. Les dents maschelieres.
    \
        Inuicti sunt ignibus dentes. Plin. Le feu ne peult brusler ne endommager les dents.
    \
        Dente male dico carpere aliquem. Cic. Mesdire d'aucun.
    \
        Mobiles dentes stabilit myrrha. Plin. Dents qui branslent, ou lochent.
    \
        Nigrescentes dentes dentifricio ad colorem reducere. Plin. Blanchir les dents.
    \
        Niueus dens. Ouid. Blanc comme neige.
    \
        Numerosus dens. Ouid. Un peigne qui ha beaucoup de dents.
    \
        Solidi dentes, quibus opponuntur Concaui. Plin. Massifs.
    \
        Tomici dentes. Celsus. Les quatre dents de devant, qui trenchent la viande, Les incisoires.
    \
        Vacui. Valer. Flac. Qui n'ont que manger.
    \
        Atteruntur dentes vsu. Plin. S'usent.
    \
        Inuiso carpere dente. Ouid. Mesdire par envie.
    \
        Circumpurgare dentem. Celsus. Curer et nettoyer tout autour.
    \
        Comprehendit dentem forfex. Celsus. Le davier empoigne la dent.
    \
        Concutere dentem. Celsus. Esbransler.
    \
        Confringitur dens sub forfice. Cels. Se rompt soubs le davier.
    \
        Circunscalpti dentes, dolore liberantur. Plin. Deschaussez.
    \
        Circunscarificare dentem. Plin. Scarifier tout autour, Deschausser.
    \
        Citare dentem. Celsus. Jecter hors, Faire sortir, ou cheoir, Arracher.
    \
        Colluere dentes. Plin. Laver.
    \
        Dentes conficiunt cibum. Plin. Maschent et brisent bien menu, Comminuent. \ Confirmat dentes inula. Plin. Raffermist.
    \
        Deficiunt multo primum in aliquibus dentes. Plin. Defaillent, ou tombent fort tost.
    \
        Defluunt dentes. Plin. Cheent, Tombent.
    \
        Denigrare dentes. Plin. Noircir.
    \
        Dentes digerunt cibum. Plinius. Divisent, Separent, Coupent, Trenchent.
    \
        Edit breuiorem dentem longior radix. Cels. Produit.
    \
        Eruere dentes. Plin. Arracher.
    \
        Euellere. Plin. Arracher.
    \
        Excidit dens. Celsus. Chet, Tombe.
    \
        Excipere dentem forfice. Celsus. Prendre ou empoigner avec le davier.
    \
        Dentem eximere. Cels. Arracher, Oster, Tirer.
    \
        Dentibus candorem facit origanum. Plin. Blanchist.
    \
        Fatigare detem in dente. Ouid. User les dents l'une contre l'autre.
    \
        Firmat dentes commanducata lapathi radix. Plin. Affermist.
    \
        Fouere dentem. Cels. Fomenter.
    \
        Dens haerens. Cels. Qui tient fort, et ne bransle point.
    \
        Incidere ferro dentes. Ouid. Limer les dents, ou Faire des dents à une scie.
    \
        Infricare dentes cinere cornus ceruini. Plin. Frotter.
    \
        Irritare dentes. Cels. Esmouvoir le mal des dents, Esmouvoir les dents à faire mal.
    \
        Dentes labant. Cels. Branslent fort, ou Lochent.
    \
        Petere dente. Horat. Assaillir, ou Ferir de la dent.
    \
        Recrescunt dentes. Plin. Recroissent, Reviennent.
    \
        Scalpere dentes penna vulturis. Plin. Grater, Curer.
    \
        Scarificare. Plin. Scarifier, Deschausser.
    \
        Soluere. Cels. Faire sortir, Arracher.
    \
        Subit dens. Cels. Survient, Croist dessoubs une autre.
    \
        Candorem trahunt dentes quodam medicamine. Plin. Se blanchissent, Deviennent blanches.
    \
        Vinciendi sunt dentes auro. Cels. Il les fault lier d'un fil d'or.
    \
        Dens Virgil. Tout ce dequoy on tient, ou on tire quelque chose.
    \
        Dens aratri. Columel. Le coultre d'une charue.
    \
        Curuus dens. Ouid. Un houeau.
    \
        Vncus dens. Virgil. Un houeau, Une pioche, Un pic.

    Dictionarium latinogallicum > dens

  • 6 dens

    dēns, dentis, m. (altind. dán, Akk. dánta, griech. ὀδούς, όντος, ahd. zand), der Zahn, I) der Zahn am menschlichen u. tierischen Körper: dens hominis, Plin.: dens cervi, crocodili, Plin.: dentes aprorum, Corp. inscr. Lat. 2, 2660: dentes Echidneae canis (des Zerberus), Ov.: dens serpentis, hydri, Ov. u. Verg.: viperae, Plin.: dens talpae, Plin. – cavernae dentium, Plin.: crepitus dentium, Cic.: dolor od. dolores dentium, Cels.: emissio dentium, das Zahnen, Ambros. epist. 44, 11: evulsio dentium, Cic.: illisio dentium, Cael. Aur.: labefactatio dentium, Plin.: duplex ordo dentium, Val. Max.: ordo superior dentium, Plin.: duo ordines maxillarium dentium, Plin.: radix dentis, Cels.: raritas (das Einzelnstehen) dentium, Quint.: sonus dentium inter se arietatorum, Sen.: stridor dentium, Cels.: vitia dentium, Plin. – dentes adunci draconis, Cornif. rhet., aprorum, Ov.: dentes adversi acuti (Ggstz. dentes intimi, qui genuini vocantur), Cic.: dentes albi, Plaut.: dentes atrati, Caecil. com. fr.: dens anguinus, Ov.: dens ater, Hor.: dentes breves, Cels.: dens blandus (leonis), der nur spielend ergreifende (nicht zupackende), Mart.: dentes boni, Plaut.: dentes candidi, Scrib., candiduli, Cic.: dentes canini, Cels.: dentes cariosi, Plin. u. Phaedr.: dentes causarii (kränkliche), Plin.: dens cavatus, cavus, Plin.: dentes columellares, Varro: concavi (Ggstz.
    ————
    solidi), Plin.: dens corruptus, Cels.: dens curvus (Ggstz. rectus), Cels.: dentes decidui, Plin.: dolentes, Scrib.: dens domitus (leonis), der Zahn des gezähmten Löwen, Ov.: dens eburneus, Elefantenzahn, Elfenbein, Liv. (dafür poet. dens niveus, Claud., Erythraeus, Mart., Indus, Catull., Libycus, Prop., Numida, Ov.); dass. dens eburnus, Claud.: dentes empti (gekaufte = falsche), Mart.: dens exesus, Cels.: dentes exigui, Suet.: exserti, Plin.: ferrei (eisenfeste), Plaut.: gemini (des erymanth. Ebers), Ov.: genuini, Cic.: inferiores (Ggstz. superiores), Cels.: lati, Plin.: dentes duo longissimi (serpentium), Plin.: dens lupinus, Eccl.: dentes magni, Cels.: mandentes, Cels.: maxillares, Cels.: mobiles, Plin., moti, Scrib.: molares, Col.: dens niger (schwarz gewordener), Cels. u. Hor.: dens novus, Cels. u. Hor.: dentes primi, primores, Vorderzähne, Cels.: dens prior (der schon früher dagewesene, gewachsene, Ggstz. dens novus), Cels.: dentes pueriles, Milchzähne, Sen.: putridi, Cic.: rari (einzeln stehende), Suet.: dens rectus (Ggstz. curvus), Cels.: dens scaber, Cels.: dentes serrati, Plin.: ii dentes, qui secant, Schneidezähne, Cels.: dens solidus (Ggstz. cavus), Plin.: dens superbus, der Zahn (der Stadtmaus), dem (infolge der Verwöhnung) nichts gut genug ist, Hor.: dentes superiores (Ggstz. inferiores), Cels.: dentes saxei, Apul.: venenati, Giftzähne (der Schlangen), Ov.: viperei, Ov.: vi-
    ————
    tiati, Plin. – abscīdere dentibus (abbeißen) linguam, Val. Max.: amittere dentes, Plin.: cadit dens, cadunt dentes, Cels. u. Plin.: cadunt alci dentes, Plaut. u. Sen.: carēre dente aliquo, eine Zahnlücke haben, Labeo bei Gell.: comprimere dentes, Plaut.: confirmare dentes od. dentes mobiles (v. Heilmitteln), Plin.: clare crepitare dentibus, mit den Z. klappern (v. Kauenden), Plaut.: ille, cuius dentes crepuere sub pugno, unter Faustschlägen knackten, Sen.: dagegen dentes crepuere retecti, klapperten (vor Schrecken usw.), Pers.: decĭdunt dentes, decĭdunt alci dentes, Plin.: is, cui dens deest, der eine Zahnlücke hat, Gell.: defricare dentes, Ov.: dentes inter se setā deligandi sunt, Cels.: velut rabida fera dentibus dimicavit, Iustin.: albis dentibus deridere, s. albus: dolet dens, Cels.: alci dolent dentes, jmd. hat Zahnschmerzen, Mart.: dentem eicere, evellere, Cels.: dentem manu od. forcipe excipere, Cels.: dentem eximere, Cels.: dentem aegrum eximere aut reficere, Mart.: eximere alci dentem, Suet.: extrahere dentem u. extrahere dentem sine vexatione (v. Mitteln), Plin.: excĭdit dens, Cels.: excĭdunt alci dentes, Plaut. u. Hor.: excutere alci omnes dentes uno pugno, Treb. Poll.: saepe pugni ictu equis et mulis excutere dentes, Treb. Poll.: dentes exacuit sus (Eber), wetzt die Hauer, Verg.: exturbare alci oculos atque dentes, Plaut.: facere dentes candidos (v. einem Mittel), Scrib.: frendere dentibus, Plaut.: frica-
    ————
    re dentes, Plin., lavare fricareque dentes, Plin. ep.: habere dentes, dentes nullos, Plin. (scherzh. aqua habet dentes, beißt, Petron.): alci mustriculam in dentes impingere, Afran. fr.: infrendere dentibus, Verg.: inserere (einsetzen) dentes, Schol. Cruq.: dentibus lacerare viscera, Iustin.: dentibus laniare alqm, Liv., od. artus, Verg.: si dentes labant, Cels.: si ex ictu vel alio casu aliqui labant dentes, Cels.: omnes dentes labefecit mihi, Ter.: dentes lavare, Catull. u. Plin. ep.: mutare (wechseln) dentes, Plin., dentes primos, Col.: dentibus manditur atque extenuatur et molitur cibus, Cic.: nigrescunt dentes, Plin.: labra dentes nudant, Quint.: dens, qui natus est, Cels.: petit dente lupus, cornu taurus, Hor.: procumbere in dentes, sich platt auf die Erde legen, Vitr.: dentes (equi) prominere incipiunt, Col.: dentes pruriunt, Plaut.: renascuntur dentes (Ggstz. decĭdunt), Plin.: dentes restringere, fletschen, Plaut.: dentes senectā rufescunt, Plin.: sanantur ita dentes, Plin.: scalpere, scarificare dentes, Plin.: stabilire dentes mobiles (v. Mitteln), Plin.: stridere dentibus, Cels.: uti dentibus atque comis emptis, falsche Zähne u. falsches Haar tragen, Mart.: ähnlich uti dentibus insitis (eingesetzte) et alienis, Schol. Cruq.: venies (mihi) sub dentem, du kommst mir schon unter den Zahn (um dich zu zermalmen), scherzh., Petron. 58, 6: ebenso scherzh., leni prunā coctus, simul sub dentes mulieris veni, bis ter memordit,
    ————
    Laber. com. 28: quoi (alt = cui) auro dentes vincti esunt (alt = sunt), XII tabb. fr. – Im Bilde, a) v. vernichtenden Zahn der Zeit usw., vitiata dentibus aevi, Ov.: leti sub dentibus ipsis, Lucr. – b) v. alles benagenden, vergiftenden Neid, v. der gehässigen Mißgunst, dens invidus, Hor., lividus, Hor.: nulla tam modesta felicitas est, quae malignitatis dentes vitare possit, Val. Max.: more hominum invident, in conviviis rodunt, in circulis vellicant; non illo inimico, sed hoc maledico dente carpunt, Cic.: quia laedere vivos livor et iniusto carpere dente solet, Ov.: culpans in me aliquid maledico dente, Augustin. epist. 73, 3. – v. scharfen, verwundenden Spott des Schmähers, Lästerers, atro dente alqm petere, Hor.: mordaciorem improbo dente appetere, Phaedr.: cruento dente lacessiri, Hor.: dente Theonino circumrodi, Hor.: mortuum male dicaci dente indesinenter rodere, Ps. Quint. trib. Marian. 4. – II) übtr., der Zahn, die Zinke, zahnförmig gebogene Spitze lebl. Ggstde.: dentes serrae, Vitr. u. Plin.: perpetui dentes (serrae), Ov.: dentes irpicis, Varro LL.: dentes (die Kneipen) forcipis, Vitr.: dens ancorae, Verg.: dentes pectinis (des Weberkamms), Varro LL.: dass. insecti dentes, Ov.: aber densus dens, der dicht gezahnte Haarkamm, Tibull.: fixus dens (Nachschlüssel), Tibull.: dens vomeris, aratri, die zahnförmig gebogene Spitze der Pflugschar, des Scharbaums, Verg. u. Col. (s. Voß Verg. georg.
    ————
    1, 170. p. 97): dass. dens curvus, Ov.: aber dens uncus, der Karst, Verg.: u. dass. ruricolae dentes, Lucan.: dens Saturni, die vorgebogene Saturnklinge = das Winzermesser, die Hippe, Verg.: dens validus (venabuli), Calp.: dentes muri, Mauern, die in Gestalt der Zähne einer Säge die beiden Stirnmauern verbinden, Vitr. – Genet. Plur. regelm. dentium (s. Neue-Wagener Formenl.3 1, 412), obgleich Varro LL. 8, 67 den Genet. dentum als allein richtig annimmt.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > dens

  • 7 genuinus

    1.
    gĕnŭīnus, a, um, adj. [geno, gigno], innate, native, natural.
    I.
    Lit. (rare but class.): genuinae domesticaeque virtutes, * Cic. Rep. 2, 15, 29:

    naturales et genuini honores,

    Gell. 2, 2, 9:

    pietas,

    Dig. 43, 28, 3, § 4:

    nequitia,

    App. M. 9, p. 230.—
    II.
    Transf., genuine, authentic (post-class.):

    comoedia Plauti,

    Gell. 3, 3, 7. [p. 810]
    2.
    gĕnŭīnus, a, um, adj. [genae; cf. Paul. ex Fest. p. 94 Müll.], of or belonging to the cheek:

    dentes,

    jaw-teeth, back-teeth, Cic. N. D. 2, 54, 134; Plin. 11, 37, 63, § 166; also as subst.: gĕnŭīni, orum, m., Verg. Cat. 5, 36; and in sing.: gĕnŭīnus, i, m., Juv. 5, 69.—Prov.: genuinum frangere in aliquo, to break one's jaw-tooth on a person, i. e. to criticise him severely, Pers. 1, 115.

    Lewis & Short latin dictionary > genuinus

  • 8 genuino

    Большой итальяно-русский словарь > genuino

  • 9 genuino

    Большой итальяно-русский словарь > genuino

  • 10 genuino

    Большой итальяно-русский словарь > genuino

  • 11 agnascor

    a-gnāscor (adgnāscor), natus sum, nāscī depon.
    1) родиться после смерти отца или после составления отцом завещания
    constat agnascendo rumpi testamentum C — известно, что рождение после завещания делает (это) завещание недействительным
    2) прирастать, нарастать, вырастать (после, сверх нормы или дополнительно) (membra animalibus agnata PM; dentes genuini agnascunt annis bis septenis AG)
    adgnata (sc. animalia) Digприплод

    Латинско-русский словарь > agnascor

  • 12 genuino

    1) настоящий (не фальсифицированный, о пищевых продуктах)
    2) искренний, настоящий, непритворный
    * * *
    прил.
    общ. естественный, настоящий, натуральный, неподдельный

    Итальяно-русский универсальный словарь > genuino

  • 13 естественные продукты

    Universale dizionario russo-italiano > естественные продукты

  • 14 натуральные продукты

    adj

    Universale dizionario russo-italiano > натуральные продукты

  • 15 dēns

        dēns dentis, m    [ED-], a tooth: dentibus in ore constructis: eorum adversi acuti... intimi, qui genuini vocantur, the front teeth... grinders: puer, nondum omni dente renato, Iu.: dentīs exacuit sus, tusks, V.: viperei, O.: eburnei, elephants': Indi, the elephant's, O.: gemmae et dentes Indi, ivory, O.: Libycus, ivory, Pr.— A tooth, point, spike, prong, tine, fluke: aratri, V.: perpetui (serrae), O.: insecti pectine dentes (i. e. insectus dentibus pecten), O.: tenax (ancorae), V.: curvus Saturni, the pruning-hook, V.—Fig., a tooth: maligno dente carpunt, of hatred: invidus, H.: ater, H.: Theoninus, i. e. slanderous tongue, H.: tangere singula dente superbo, aristocratic daintiness, H.: dentes aevi, O.
    * * *
    tooth; tusk; ivory; tooth-like thing, spike; distructive power, envy, ill will

    Latin-English dictionary > dēns

  • 16 genuīnus

        genuīnus adj.    [GEN-], innate, natural: virtutes.
    * * *
    I
    genuina, genuinum ADJ
    natural, inborn, inate; native; genuine, authentic
    II
    back-tooth, molar; wisdom tooth

    Latin-English dictionary > genuīnus

  • 17 genuīnus

        genuīnus adj.    [genae], of the cheek: dentes, back-teeth.—As subst m. (sc. dens), Iu.
    * * *
    I
    genuina, genuinum ADJ
    natural, inborn, inate; native; genuine, authentic
    II
    back-tooth, molar; wisdom tooth

    Latin-English dictionary > genuīnus

  • 18 genuino

    genuine
    prodotto alimentare traditionally made
    risata spontaneous
    * * *
    genuino agg.
    1 genuine, wholesome, natural: formaggio genuino, natural cheese; vino genuino, genuine (o real) wine; vendiamo solo prodotti genuini, we only sell wholesome products
    2 (fig.) natural, sincere, unaffected: un ragazzo genuino, a natural (o unaffected) boy; un sentimento genuino, a sincere feeling.
    * * *
    [dʒenu'ino]
    1) (naturale) [ alimento] natural, wholesome; [ vino] real
    2) (sincero) [ sentimento] genuine, unaffected
    * * *
    genuino
    /dʒenu'ino/
     1 (naturale) [ alimento] natural, wholesome; [ vino] real
     2 (sincero) [ sentimento] genuine, unaffected.

    Dizionario Italiano-Inglese > genuino

  • 19 genuino

    genuino agg. 1. ( non sofisticato) naturel: vino genuino vin naturel. 2. (schietto, spontaneo) spontané, franc: sentimenti genuini sentiments spontanés. 3. ( autentico) authentique: documento genuino document authentique.

    Dizionario Italiano-Francese > genuino

  • 20 dens

    dens, dentis ( gen. plur. usually dentium, but dentum is approved by Varr. L. L. 7, 38, 67), m. [root in Sanscr. dantas, Gr. odous, Goth. tunthus, Germ. Zahn, and Engl. tooth; cf. edo, Engl. eat], a tooth.
    I.
    Prop.: cui auro dentes juncti escunt, XII. Tab. 10, 9; Plin. 11, 37, 61, § 160 sq.; Cels. 8, 1; Cic. N. D. 2, 54; Isid. 11, 1, 52:

    primores,

    the front teeth, Plin. 7, 16, 15, § 68;

    also called adversi acuti,

    Cic. N. D. 2, 54:

    praecisores,

    Isid. 11, 1, 52;

    and in beasts: rapaces,

    Veg. Vet. 6, 1, 1:

    canini,

    the canine teeth, eye-teeth, Varr. R. R. 2, 7, 3; Cels. 8, 1; Plin. 11, 37, 61, § 160;

    in horses: columellares,

    Varr. R. R. 2, 7, 2; Plin. 11, 37, 61, § 160:

    maxillares,

    the jaw-teeth, grinders, Cels. 8, 1; called also genuini, Cic. l. l.;

    and molares, Isid. l. l. et saep.: dentes scalpere,

    Plin. 30, 4, 9, § 27:

    fricare,

    id. ib.:

    scariphare,

    id. 28, 11, 49, § 179; cf. id. 30, 3, 8, § 21:

    mobiles confirmare,

    id. 28, 11, 49, § 178; cf.:

    mobiles stabilire,

    id. 32, 7, 26, § 80:

    eximere,

    to extract, Cels. 6, 9; so,

    evellere,

    Plin. 30, 3, 8, § 25:

    extrahere,

    id. 32, 7, 26, § 79:

    excutere,

    Juv. 16, 10 et saep.:

    dens Indus,

    i. e. the elephant's, Ov. M. 8, 288; hence for ivory, id. ib. 11, 167;

    also called dens Libycus,

    Prop. 2, 31, 12 (3, 29, 12 M.):

    Numida,

    Ov. P. 4, 9, 28;

    and Erythraeus,

    Mart. 13, 100.—
    2.
    Prov.
    a.
    Albis dentibus deridere aliquem, i. e. to laugh heartily at a person (so as to show one's teeth), Plaut. Ep. 3, 3, 48.—
    b.
    Venire sub dentem, to fall into the jaws, under the clutches of, Petr. 58, 6.—
    c.
    Dentem pro dente, tooth for tooth, Vulg. Matt. 5, 38.—
    B.
    Meton. of things resembling a tooth, a tooth, point, spike, prong, tine, fluke, etc.:

    aratri,

    Col. 2, 4, 6; Verg. G. 2, 423 al.; cf. Varr. L. L. 5, § 135 Müll.: (irpicis) acc. to id. ib.:

    pectinis,

    id. ib.; Tib. 1, 9, 68: (clavi) id. 1, 2, 18:

    serrae,

    Plin. 16, 43, 83, § 227; Vitr. 1, 5; cf. Ov. M. 8, 246, and 6, 58;

    hence, in architecture, the walls indentated like the teeth of a saw, which connected the two main walls,

    Vitr. 6, 11:

    forcipis,

    id. 10, 2: (ancorae) Verg. A. 6, 3;

    for falx (vinitorum),

    the pruning-hook, id. G. 2, 406 et saep.—
    II.
    Trop., the tooth of envy, envy, ill-will:

    more hominum invident, in conviviis rodunt, in circulis vellicant: non illo inimico sed hoc maledico dente carpunt,

    Cic. Balb. 26:

    invidus,

    Hor. Od. 4, 3, 16:

    ater,

    id. Epod. 6, 15.—
    B.
    Of a destroying power:

    leti sub dentibus ipsis,

    Lucr. 1, 852; cf.

    of time: vitiataque dentibus aevi consumere omnia,

    Ov. M. 15, 235;

    and of water: aqua dentes habet,

    Petr. 42;

    of malice: malignitatis dentes vitare,

    Val. Max. 4, 7, extr. 2.

    Lewis & Short latin dictionary > dens

См. также в других словарях:

  • Benoît Genuini — Benoît Genuini, né le 14 avril 1953 à Versailles, est un homme d affaires français. Président d Accenture France de 1995 jusqu en 2005[1], il est co fondateur en janvier 2006 avec Martin Hirsch de l Agence nouvelle des solidarités… …   Wikipédia en Français

  • genuin — GENUÍN, Ă, genuini, e, adj. (livr.) Natural, veritabil, pur. – Din lat. genuinus. Trimis de gall, 13.09.2007. Sursa: DEX 98  GENUÍN adj. v. natural, pur, veritabil. Trimis de siveco, 13.09.2007. Sursa: Sinonime  genuín …   Dicționar Român

  • Accenture — Logo de Accenture Slogan « High performance. Delivered » Siège social 1 …   Wikipédia en Français

  • Martin Hirsch — Pour les articles homonymes, voir Hirsch. Martin Hirsch Martin Hirsch, en septembre 2007 …   Wikipédia en Français

  • NICAEA — I. NICAEA Liguriae oppid. maritimum. Nicia Antonino dicitur, vide ibi, vulgo Nizza. Meminit eius Steph. Νίκαια, πόλις Κελτικὴ, Μαςςαλιωτῶν ἄποικος. Plin. l. 3. c. 5. Nicaea oppidum a Massiliensibus conditum, Ptol. Μαςςαλιωτῶν Νίκαια, Bellanda… …   Hofmann J. Lexicon universale

  • Клоссиус, Вальтер Фридрих — профессор, род. 17 сентября 1795 г., ум. 10 февраля 1838 г. Изучал право в Тюбингене в 1812 1817 гг., в 1817 г. получил степень магистра философии и доктора utriusque juris, в 1818 г. уже был приват доцентом, а в 1819 г. вошел в состав… …   Большая биографическая энциклопедия

  • Carbo Sebastiano Berardi — (b. at Oneglia, Italy, 26 August1719; d. 1768) was an Italian Roman Catholic priest and canon lawyer.LifeHaving studied theology at Savona under the Piarists, he was promoted to the priesthood and then began the study of law at Turin, paying… …   Wikipedia

  • Ситник — (Juncus L.) родовое название растений из сем. ситниковых. Это однолетние или многолетние травы, развивающие подземные ползучие корневища и воздушные стебли у некоторых видов в виде тонких прутьев, одетых у основания листьями в виде влагалищ.… …   Энциклопедический словарь Ф.А. Брокгауза и И.А. Ефрона

  • Hieronymus Pez — (* 24. Februar 1685 als Franz Philipp Pez in Ybbs; † 14. Oktober 1762 in Melk) war ein österreichischer Benediktinermönch, Philologe und Historiker in der Barockzeit. Gemeinsam mit seinem älteren Bruder Bernhard Pez führte er die aus Frankreich… …   Deutsch Wikipedia

  • ВЕНГРИЯ — (Magyarország), Венгерская Народная Республика (Magyar Népköztársaság), гос во в Центр. Европе, в середине Дунайского басс. Граничит с Чехословакией (на С.), Австрией (на З.), Югославией (на Ю.), Румынией (на В.) и СССР (на С. В.). Площ. 93 тыс.… …   Советская историческая энциклопедия

  • Andersen Consulting — Accenture Logo de Accenture Slogan(s) « High performance. Delivered » Siège social 1 Grand Canal Square …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»