Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

ferale

  • 1 ferale

    Большой итальяно-русский словарь > ferale

  • 2 ferale

    Большой итальяно-русский словарь > ferale

  • 3 ferale

    ferale
    ferale [fe'ra:le]
      aggettivo
    poetico, letterario
     1 (di lutto) traurig
     2 (di morte) todbringend

    Dizionario italiano-tedesco > ferale

  • 4 ferale

    ferale agg.m./f. ( lett) funeste: evento ferale événement funeste.

    Dizionario Italiano-Francese > ferale

  • 5 ferale

    ferale agg. (letter.)
    1 feral, deadly, fatal
    2 (estens.) dismal, distressing: ferali notizie, distressing (o sad) news.

    Dizionario Italiano-Inglese > ferale

  • 6 ferale

    Большой итальяно-русский словарь > ferale

  • 7 feralis

    , ferale (m = f,n)
      звериный

    Dictionary Latin-Russian new > feralis

  • 8 feralis

    [st1]1 [-] fĕrālis, e [fĕrus]: Aug. de bête sauvage. [st1]2 [-] fērālis, e: - [abcl][b]a - qui a rapport aux dieux mânes, de la fête des dieux mânes. - [abcl]b - qui a rapport aux funérailles, de funérailles, funèbre. - [abcl]c - lugubre, funeste; fatal, dangereux, mortel.[/b]    - feralis annus, Tac.: année désastreuse.    - ferale carmen, Virg.: chant funèbre.    - feralia dona, Ov.: présent funeste.    - ferale, adv. Claud.: d'une manière lugubre.    - Fērālĭa, ĭum (ĭōrum), n.: les Féralies (jours de février consacrés à la mémoire des morts, fêtes des mânes: on apportait des offrandes sur les tombeaux pour apaiser les Mânes des ancêtres; pendant cette période, les mariages étaient interdits, et les temples fermés).    - feralis mensis, Col.: le mois de février.
    * * *
    [st1]1 [-] fĕrālis, e [fĕrus]: Aug. de bête sauvage. [st1]2 [-] fērālis, e: - [abcl][b]a - qui a rapport aux dieux mânes, de la fête des dieux mânes. - [abcl]b - qui a rapport aux funérailles, de funérailles, funèbre. - [abcl]c - lugubre, funeste; fatal, dangereux, mortel.[/b]    - feralis annus, Tac.: année désastreuse.    - ferale carmen, Virg.: chant funèbre.    - feralia dona, Ov.: présent funeste.    - ferale, adv. Claud.: d'une manière lugubre.    - Fērālĭa, ĭum (ĭōrum), n.: les Féralies (jours de février consacrés à la mémoire des morts, fêtes des mânes: on apportait des offrandes sur les tombeaux pour apaiser les Mânes des ancêtres; pendant cette période, les mariages étaient interdits, et les temples fermés).    - feralis mensis, Col.: le mois de février.
    * * *
        Feralis, et hoc ferale, pen. prod. Appartenant à mortuaire.
    \
        Feralis arbor. Plin. De laquelle on mettoit aucunes branches à l'huis d'une maison, pour signifier qu'il estoit mort aucun en icelle.
    \
        Arma feralia. Lucan. Bastons mortels, Qui tuent.
    \
        Epulae ferales. Plin. Banquet de funerailles.
    \
        Ferales praecones. Budaeus. Crieurs de trespassez.

    Dictionarium latinogallicum > feralis

  • 9 Feralia

    fērālis, e, adj. [fero, from the carrying of the dead in funeral procession; cf. ferculum; cf. also Fest., Varr., Ov. ll. c. infra and v. Corss. Ausspr. 1, 467], of or belonging to the dead or to corpses, funereal (as an adj. only poet. and in post-Aug. prose):

    tu tamen exstincto feralia munera ferto,

    offerings to the dead, Ov. Tr. 3, 3, 81:

    sacra,

    Luc. 1, 616:

    cupressus,

    Verg. A. 6, 216; Ov. Tr. 3, 13, 21; cf.:

    ferale decus,

    i. e. the cypress, Sil. 10, 535:

    vittae,

    Ov. Ib. 103:

    reliquiae,

    i. e. the ashes of the dead, Tac. A. 2, 75:

    ferali carmine bubo Visa queri,

    Verg. A. 4, 462:

    Enyo,

    Petr. 120.—
    B.
    In partic., of or belonging to the festival of the dead (celebrated annually in the month of February):

    tunc, cum ferales praeteriere dies,

    the days of the festival of the dead, Ov. F. 2, 34:

    tempus,

    id. ib. 5, 486: mensis, i. e. February, Col. poet. 10, 191. —
    2.
    Subst.: Fĕrālĭa, ĭum, n., the general festival of the dead kept on the 17 th or 21 st of February, the feast of All Souls (cf.:

    inferiae, justa, pompa, exsequiae, funus): hanc, quia justa ferunt, dixere Fĕralia lucem: Ultima placandis Manibus illa dies,

    Ov. F. 2, 569:

    feralia ab inferis et ferendo, quod ferunt tum epulas ad sepulcrum, quibus jus ibi parentare,

    Varr. L. L. 6, § 13 Müll.; cf.:

    feralium diem ait Varro a ferendis in sepulcra epulis dici,

    Macr. S. 1, 4: feralia diis Manibus sacrata festa, a ferendis epulis, vel a feriendis pecudibus appellata, Paul. ex Fest. p. 85 Müll.:

    eodem die video Caesarem a Corfinio profectum esse, id est, Feralibus,

    Cic. Att. 8, 14, 1:

    diem finiri placuit Feralia, quae proxime fuissent,

    Liv. 35, 7, 3 Drak. N. cr.
    II.
    Transf., in gen., deadly, fatal, dangerous = funestus:

    tune, Licha, dixit, feralia dona tulisti?

    Ov. M. 9, 214:

    arma,

    Luc. 2, 260; 374:

    bellum,

    Tac. H. 5, 25:

    papilio,

    Ov. M. 15, 374; cf.:

    papilio pestifer,

    Plin. 11, 19, 21, § 65:

    Idus Mart. ferales Caesari,

    Plin. 18, 26, 65, § 237:

    annus,

    Tac. A. 4, 64:

    tenebrae,

    id. ib. 2,31:

    aula, a term applied to the abode of the great African serpent,

    Sil. 6, 216.— Comp.:

    feralior,

    Pacat. Pan. Theod. 46, 4.— Sup.: nefas feralissimum, Salv. Gub. Dei, 1, p. 23.—In neutr. adv.:

    ferale gemiscere,

    Claud. Rapt. Pros. 3, 130.— Hence, adv.: fērālĭter, fatally (late Lat.):

    ut leo feraliter invadit,

    Fulg. Myth. 3, 1 med.

    Lewis & Short latin dictionary > Feralia

  • 10 feralis

    fērālis, e, adj. [fero, from the carrying of the dead in funeral procession; cf. ferculum; cf. also Fest., Varr., Ov. ll. c. infra and v. Corss. Ausspr. 1, 467], of or belonging to the dead or to corpses, funereal (as an adj. only poet. and in post-Aug. prose):

    tu tamen exstincto feralia munera ferto,

    offerings to the dead, Ov. Tr. 3, 3, 81:

    sacra,

    Luc. 1, 616:

    cupressus,

    Verg. A. 6, 216; Ov. Tr. 3, 13, 21; cf.:

    ferale decus,

    i. e. the cypress, Sil. 10, 535:

    vittae,

    Ov. Ib. 103:

    reliquiae,

    i. e. the ashes of the dead, Tac. A. 2, 75:

    ferali carmine bubo Visa queri,

    Verg. A. 4, 462:

    Enyo,

    Petr. 120.—
    B.
    In partic., of or belonging to the festival of the dead (celebrated annually in the month of February):

    tunc, cum ferales praeteriere dies,

    the days of the festival of the dead, Ov. F. 2, 34:

    tempus,

    id. ib. 5, 486: mensis, i. e. February, Col. poet. 10, 191. —
    2.
    Subst.: Fĕrālĭa, ĭum, n., the general festival of the dead kept on the 17 th or 21 st of February, the feast of All Souls (cf.:

    inferiae, justa, pompa, exsequiae, funus): hanc, quia justa ferunt, dixere Fĕralia lucem: Ultima placandis Manibus illa dies,

    Ov. F. 2, 569:

    feralia ab inferis et ferendo, quod ferunt tum epulas ad sepulcrum, quibus jus ibi parentare,

    Varr. L. L. 6, § 13 Müll.; cf.:

    feralium diem ait Varro a ferendis in sepulcra epulis dici,

    Macr. S. 1, 4: feralia diis Manibus sacrata festa, a ferendis epulis, vel a feriendis pecudibus appellata, Paul. ex Fest. p. 85 Müll.:

    eodem die video Caesarem a Corfinio profectum esse, id est, Feralibus,

    Cic. Att. 8, 14, 1:

    diem finiri placuit Feralia, quae proxime fuissent,

    Liv. 35, 7, 3 Drak. N. cr.
    II.
    Transf., in gen., deadly, fatal, dangerous = funestus:

    tune, Licha, dixit, feralia dona tulisti?

    Ov. M. 9, 214:

    arma,

    Luc. 2, 260; 374:

    bellum,

    Tac. H. 5, 25:

    papilio,

    Ov. M. 15, 374; cf.:

    papilio pestifer,

    Plin. 11, 19, 21, § 65:

    Idus Mart. ferales Caesari,

    Plin. 18, 26, 65, § 237:

    annus,

    Tac. A. 4, 64:

    tenebrae,

    id. ib. 2,31:

    aula, a term applied to the abode of the great African serpent,

    Sil. 6, 216.— Comp.:

    feralior,

    Pacat. Pan. Theod. 46, 4.— Sup.: nefas feralissimum, Salv. Gub. Dei, 1, p. 23.—In neutr. adv.:

    ferale gemiscere,

    Claud. Rapt. Pros. 3, 130.— Hence, adv.: fērālĭter, fatally (late Lat.):

    ut leo feraliter invadit,

    Fulg. Myth. 3, 1 med.

    Lewis & Short latin dictionary > feralis

  • 11 feraliter

    fērālis, e, adj. [fero, from the carrying of the dead in funeral procession; cf. ferculum; cf. also Fest., Varr., Ov. ll. c. infra and v. Corss. Ausspr. 1, 467], of or belonging to the dead or to corpses, funereal (as an adj. only poet. and in post-Aug. prose):

    tu tamen exstincto feralia munera ferto,

    offerings to the dead, Ov. Tr. 3, 3, 81:

    sacra,

    Luc. 1, 616:

    cupressus,

    Verg. A. 6, 216; Ov. Tr. 3, 13, 21; cf.:

    ferale decus,

    i. e. the cypress, Sil. 10, 535:

    vittae,

    Ov. Ib. 103:

    reliquiae,

    i. e. the ashes of the dead, Tac. A. 2, 75:

    ferali carmine bubo Visa queri,

    Verg. A. 4, 462:

    Enyo,

    Petr. 120.—
    B.
    In partic., of or belonging to the festival of the dead (celebrated annually in the month of February):

    tunc, cum ferales praeteriere dies,

    the days of the festival of the dead, Ov. F. 2, 34:

    tempus,

    id. ib. 5, 486: mensis, i. e. February, Col. poet. 10, 191. —
    2.
    Subst.: Fĕrālĭa, ĭum, n., the general festival of the dead kept on the 17 th or 21 st of February, the feast of All Souls (cf.:

    inferiae, justa, pompa, exsequiae, funus): hanc, quia justa ferunt, dixere Fĕralia lucem: Ultima placandis Manibus illa dies,

    Ov. F. 2, 569:

    feralia ab inferis et ferendo, quod ferunt tum epulas ad sepulcrum, quibus jus ibi parentare,

    Varr. L. L. 6, § 13 Müll.; cf.:

    feralium diem ait Varro a ferendis in sepulcra epulis dici,

    Macr. S. 1, 4: feralia diis Manibus sacrata festa, a ferendis epulis, vel a feriendis pecudibus appellata, Paul. ex Fest. p. 85 Müll.:

    eodem die video Caesarem a Corfinio profectum esse, id est, Feralibus,

    Cic. Att. 8, 14, 1:

    diem finiri placuit Feralia, quae proxime fuissent,

    Liv. 35, 7, 3 Drak. N. cr.
    II.
    Transf., in gen., deadly, fatal, dangerous = funestus:

    tune, Licha, dixit, feralia dona tulisti?

    Ov. M. 9, 214:

    arma,

    Luc. 2, 260; 374:

    bellum,

    Tac. H. 5, 25:

    papilio,

    Ov. M. 15, 374; cf.:

    papilio pestifer,

    Plin. 11, 19, 21, § 65:

    Idus Mart. ferales Caesari,

    Plin. 18, 26, 65, § 237:

    annus,

    Tac. A. 4, 64:

    tenebrae,

    id. ib. 2,31:

    aula, a term applied to the abode of the great African serpent,

    Sil. 6, 216.— Comp.:

    feralior,

    Pacat. Pan. Theod. 46, 4.— Sup.: nefas feralissimum, Salv. Gub. Dei, 1, p. 23.—In neutr. adv.:

    ferale gemiscere,

    Claud. Rapt. Pros. 3, 130.— Hence, adv.: fērālĭter, fatally (late Lat.):

    ut leo feraliter invadit,

    Fulg. Myth. 3, 1 med.

    Lewis & Short latin dictionary > feraliter

  • 12 funesto

    Большой итальяно-русский словарь > funesto

  • 13 amiculum

    ī n. [ amicio ]
    верхнее платье, плащ Pl, C etc.
    ferale a. Apсаван

    Латинско-русский словарь > amiculum

  • 14 scalprum

    scalprum, ī, n. u. (bei Celsus) scalper, prī, m. (scalpo), ein scharfes Schneideinstrument, a) die Schusterahle, der Kneif, Hor. sat. 2, 3, 106: scalprum anglatum (= angulatum), Corp. inscr. Lat. 4, 1712. – b) der Grabstichel, Meißel, Sen. ep. 65, 13 (neben lima): fabrile (wie ihn die Handwerker brauchen), Liv. 27, 49, 1 u. Oros. 4, 18, 2 (Zimmermannsmeißel). – bes. als chirurg. Instrum., ferale scalprum (Lanzette zum Aderlassen), Lampr.: si nigrities (subest), angulo scalpri (mit der Ecke des M.) sinus exiguus fit, Cels.: tum excisorius scalper (Schneidemeißel) ab altero foramine ad alterum malleolo adactus id quod inter utrumque medium est excīdit, Cels.: satis est id quod eminet plano scalpro excīdere, Cels.: ad manum scalprumque veniendum est, Cels. – c) das Federmesser, Tac. ann. 5, 8. Suet. Vit. 2, 3 (wo vollst. sc. librarium). – d) das Gartenmesser, Winzermesser (falx, falx vinitoria), Plin. 17, 119 (b. Colum. 4, 25, 1 vom vordersten Teile des Winzermessers, die vordere gerade Schneide). – / Vulg. Nbf. scalprus, ī, m., Isid. orig. 19, 19, 13.

    lateinisch-deutsches > scalprum

  • 15 Grabgesang

    Grabgesang, carmen ferale. Grabgewölbe, conditorium. Grabhügel, tumulus.

    deutsch-lateinisches > Grabgesang

  • 16 Grablied

    Grablied, carmen ferale.

    deutsch-lateinisches > Grablied

  • 17 Leichenkleid

    Leichenkleid, vestimentum funebre (das Kleid der Leichenbegleiter: im L., atratus). – tunica funebris (das der Leiche, das Totenkleid). – vestis feralis. amiculum ferale (zum Einwickeln der Leiche).

    deutsch-lateinisches > Leichenkleid

  • 18 Leichenkosten

    Leichenkosten, sumptus od. impensae funeris. – impensa funeris omnis. – sumptus, quem fecit aliquis in funus. – die L. bestimmen, ad funus sumptus decernere. Leichenlied, s. Leichengesang. – Leichenmahl, cena funeris. cena feralis. – epulum funebre od. ferale (großes, öffentliches u. feierliches). – ein L. anstellen, sepulcrum epulis celebrare.

    deutsch-lateinisches > Leichenkosten

  • 19 Leichentuch

    Leichentuch, a) zum Einwickeln der Leiche: amiculum ferale; vestis feralis. – b) über den Sarg: *tegumentum capuli.

    deutsch-lateinisches > Leichentuch

  • 20 scalprum

    scalprum, ī, n. u. (bei Celsus) scalper, prī, m. (scalpo), ein scharfes Schneideinstrument, a) die Schusterahle, der Kneif, Hor. sat. 2, 3, 106: scalprum anglatum (= angulatum), Corp. inscr. Lat. 4, 1712. – b) der Grabstichel, Meißel, Sen. ep. 65, 13 (neben lima): fabrile (wie ihn die Handwerker brauchen), Liv. 27, 49, 1 u. Oros. 4, 18, 2 (Zimmermannsmeißel). – bes. als chirurg. Instrum., ferale scalprum (Lanzette zum Aderlassen), Lampr.: si nigrities (subest), angulo scalpri (mit der Ecke des M.) sinus exiguus fit, Cels.: tum excisorius scalper (Schneidemeißel) ab altero foramine ad alterum malleolo adactus id quod inter utrumque medium est excīdit, Cels.: satis est id quod eminet plano scalpro excīdere, Cels.: ad manum scalprumque veniendum est, Cels. – c) das Federmesser, Tac. ann. 5, 8. Suet. Vit. 2, 3 (wo vollst. sc. librarium). – d) das Gartenmesser, Winzermesser (falx, falx vinitoria), Plin. 17, 119 (b. Colum. 4, 25, 1 vom vordersten Teile des Winzermessers, die vordere gerade Schneide). – Vulg. Nbf. scalprus, ī, m., Isid. orig. 19, 19, 13.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > scalprum

См. также в других словарях:

  • ferale — agg. [dal lat. feralis, di etimo incerto], lett. [che annunzia o apporta morte: f. notizia ] ▶◀ (lett.) esiziale, fatale, funereo, funesto, infausto, letale, luttuoso, mortale, nefasto. ◀▶ fausto, lieto …   Enciclopedia Italiana

  • ferale — fe·rà·le agg. LE che apporta o annuncia morte; triste, funesto: lieto apparmi | questo feral mio dì (Leopardi); non l amore, dea | ferale generasti ma la morte (D Annunzio) {{line}} {{/line}} DATA: av. 1294. ETIMO: dal lat. ferāle(m) …   Dizionario italiano

  • ferale — {{hw}}{{ferale}}{{/hw}}agg. (lett.) Che porta morte …   Enciclopedia di italiano

  • ferale — pl.m. e f. ferali …   Dizionario dei sinonimi e contrari

  • ferale — agg. (lett.) funesto, funereo, luttuoso, lugubre, mortale, mortifero □ infausto, tristissimo, di malaugurio CONTR. lieto, gioioso, giocondo, allegro, fausto …   Sinonimi e Contrari. Terza edizione

  • Scoglio Ferale — Vorlage:Infobox Insel/Wartung/Fläche fehltVorlage:Infobox Insel/Wartung/Höhe fehlt Scoglio Ferale Der Scoglio Ferale bei Sonnenuntergang …   Deutsch Wikipedia

  • féral, férale, férals ou féraux — ● féral, férale, férals ou féraux adjectif (du latin fera, bête sauvage) Se dit d une espèce domestique retournée à l état sauvage : Chats férals …   Encyclopédie Universelle

  • lugubre — lù·gu·bre agg. 1. CO che provoca tristezza o che suscita immagini di morte e dolore: luogo, casa lugubre, aspetto, discorso lugubre Sinonimi: cupo, ferale, fosco, funebre, funereo, luttuoso, mesto, tetro, triste. Contrari: allegro, festoso,… …   Dizionario italiano

  • luttuoso — /lut:u oso/ agg. [dal lat. luctuosus ]. 1. [che è causa di morte e di lutto, che costituisce grave sventura: un incidente l. ] ▶◀ ferale, funesto, infausto. ‖ tragico. 2. (estens.) [che arreca sventura e dolore: periodo l. ] ▶◀ (lett.) ferale,… …   Enciclopedia Italiana

  • mortuaire — Appartenant à mortuaire, ou mortuaille, Feralis et hoc ferale. Banquet de mortuaire, ou mortuaille, Epulum ferale, et funebre. Bud …   Thresor de la langue françoyse

  • Liste italienischer Inseln — Die Liste der italienischen Inseln ist eine Auflistung aller Inseln, die zur Italienischen Republik gehören. Name Gewässer Inselgruppe Region Provinz Fläche (km²) Einwohner Albarella Adriatisches Meer Venetien Rovigo 5,28 Alicudi Tyrrhenisches… …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»