-
21 albedo
s albedoDef. del Termcat: Reflectància de la Terra, de superfícies de la Terra i de l'atmosfera, expressada normalment pel quocient entre l'energia reflectida pel cos i l'energia que hi incideix. -
22 altocumulus
s altocúmulus, altocúmul, AcDef. del Termcat: Núvol mitjà que integra un banc de núvols de color blanc o gris, format per elements en forma de còdols d'un diàmetre aparent entre 1° i 5°. -
23 amid
prep POÈT enmig de, entre -
24 among
prep entre, enmig de, al mig de -
25 amplifier
s TECNOL amplificador. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu que proporciona, a la seva sortida, un senyal elèctric o òptic amb un nivell denergia superior al del senyal present a la seva entrada. Per aquest motiu és un dispositiu anomenat actiu i necessita una font denergia (font dalimentació) addicional per poder fer la seva funció. Idealment la forma del senyal de sortida ha de ser la del dentrada, si bé magnificat. Aquesta proporcionalitat entre els dos senyals és un indicador de la linealitat de lamplificador. En cas contrari es diu que lamplificador presenta distorsió. Els amplificadors emprats en capçals de RF, on el nivell del senyal dentrada és molt reduït, han de ser amplificadors de baix soroll (poc soroll elèctric afegit per lamplificador). Normalment els amplificadors electrònics estan fets amb dispositius semiconductors (com ara transistors), si bé en aplicacions puntuals, com senyals de molt alta freqüència, també són de vàlvules. Els tubs dona progressiva (TWT) són emprats per amplificar senyals a freqüències de microones. Un cas particular dels amplificadors de baixa freqüència són els operacionals, dispositius integrats que faciliten la realització damplificadors de tensió sense gaire dificultat de disseny. Els amplificadors de transconductància (OTA) tenen la seva sortida en forma de font de corrent, i permeten bones amplades de banda pràcticament independents del guany de lamplificador. Els amplificadors òptics consisteixen en una secció longitudinal d'un medi sobre el qual sinjecta el senyal òptic que, al propagar-se en el seu interior, provoca l'emissió estimulada de fotons, que origina una amplificació del senyal. Un amplificador òptic típic és el de fibra òptica dopada (EDFA). | Def. del Termcat: Dispositiu que incrementa el voltatge, el corrent o la magnitud d'un senyal elèctric, electromagnètic o electrònic. | Dispositiu emprat per a augmentar la tensió, el corrent o la potència de senyals electromagnètics. -
26 antenna
s RADIO antena. Def. del Diccionari de Telecomunicacions: Dispositiu emprat per a radiar i rebre ones electromagnètiques, convertint-les en senyals elèctrics. Si langle en què una antena pot captar o radiar les ones és estret (també anomenat feix dantena o obertura), es parla dantenes directives; mentre que les que poden treballar en totes les direccions reben el nom dantenes omnidireccionals. El diagrama de radiació indica els nivells de potència que pot captar o transmetre una antena segons els angles en què incideixen les ones. La longitud duna antena és inversament proporcional a la freqüència de treball. Les més clàssiques són els monopols i el dipols, si bé les comunicacions per satèl·lit i els radioenllaços han fet proliferar les antenes parabòliques, molt més directives. Un monopol consisteix en un únic fil situat sobre un pla de massa que actua a manera de mirall elèctric, i presenta un comportament similar al de l'antena tipus dipol; la diferència rau en el fet que la directivitat és el doble, mentre que la potència radiada és la meitat que en el cas del dipol. Les antenes convencionals de televisió són de tipus Yagi, formades per diversos elements paral·lels que fan de directors del feix dones electromagnètiques, i daltres que fan de reflectors i estan darrere dun dipol; el seu objectiu és aconseguir un bon guany dantena (nivell del senyal captat) en una determinada direcció. Exemples daltres tipus dantenes són les logoperiòdiques, que són antenes de banda ampla que acostumen a consistir en una bateria de dipols disposats de forma que totes les seves longituds varien segons la distància a l'origen, i les longituds i distàncies entre dipols es relacionen per un mateix factor d'escala. Amb aquest tipus d'antena és possible obtenir amples de banda de 300 MHz a 1 GHz. Les antenes impreses sobre un substrat dielèctric són adequades per a la formació d'agrupaments d'antenes i per configurar d'una manera senzilla un determinat diagrama de radiació. La cara inferior de les antenes està totalment metal·litzada per formar el pla de massa, mentre que la cara superior només té metal·litzada la forma de l'element radiant. | ESPORT:VOLEIBOL antena. Def. del Termcat: Barra vertical de material flexible que va fixada a cadascuna de les dues bandes laterals de la xarxa, i que marca el límit de l'espai de pas. -
27 antiballing up
s antipàDef. del Termcat: Peça de cautxú que s'acobla entre les puntes dels grampons per evitar que s'hi facin pans de neu.Formes desestimades: antibot -
28 AOL
sigles AOL, sigles de America On Line, empresa fundada l'any 1985 a Virginia. És una de les companyies líders en tecnologies per Internet i en la prestació de serveis en xarxa. Entre els seus productes destaquen els navegadors Netscape. -
29 apparent temperature
s temperatura aparentDef. del Termcat: Temperatura que hauria de tenir l'aire en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d'energia entre el cos humà i l'ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals. -
30 aromatic polyamide
s fibra de poliamida aromàtica, fibra aramidaDef. del Termcat: Fibra sintètica constituïda per macromolècules lineals compostes per grups aromàtics units entre ells per enllaços amida o imida, un 85% dels quals, com a mínim, estan units directament a dos nuclis aromàtics. -
31 ARPANET
sigles Sigles d Advanced Research Projects Agency Network, xarxa desenvolupada pel Departament de Defensa dels EUA l'any 1957 per a projectes de recerca avançada. No segueix estrictament el model de lOSI, ja que es va desenvolupar una dècada abans. Quan J.C.R. Licklider es va fer càrrec de les tasques de comandament i control de lARPA, es va crear una primera xarxa, en un principi poc interactiva. L'any 1968 es van crear els primers protocols i es va anar estructurant la xarxa en subxarxes, millorant-ne les prestacions i els serveis, gràcies al suport de les principals universitats nord-americanes com a nodes proveïdors. Posteriorment s'hi van agregar xarxes comercials i d'altres estats, fet que va donar lloc a les actuals xarxes Internet. Els protocols FTP, Telnet i FTP, entre d'altres, de les xarxes Internet actuals provenen de les xarxes Arpanet. -
32 assembler language
s INFORM llenguatge d'assemblador. Def. del Termcat: Llenguatge que permet d'establir interconnexions entre segments d'un programa informàtic. -
33 assembly language
sINFORM llenguatge d'assemblador. Def. del Termcat: Llenguatge que permet d'establir interconnexions entre segments d'un programa informàtic. -
34 ATP
s trifosfat d'adenosina, adenosinatrifosfatBiologia cel·lularDef. del Termcat: Nucleòtid format per adenosina i tres grups fosfat que, juntament amb l'ADP, intervé en les transformacions metabòliques de la cèl·lula i, com a neurotransmissor, en la transmissió de senyals entre neurones. -
35 attachment
s aferramentDef. del Termcat: Vincle afectiu estret d'un infant d'entre sis mesos i tres anys cap a una persona molt propera, normalment la mare, que es manifesta amb conductes i senyals d'apropament.Formes desestimades: enganxaments fitxer adjuntDef. del Termcat: Document de text, imatge, etc., que s'annexa a un missatge de correu electrònic. -
36 austempering
s tremp bainíticIndústria metal·lúrgicaDef. del Termcat: Tremp isotèrmic de l'acer amb refredament escalonat, amb estabilització de la temperatura entre 250ºC i 450ºC, i obtenció de bainita. -
37 backstage
s espai entre els bastidors -
38 baguette
s baguet, barra de paDef. del Termcat: Pa d'origen francès, en forma de barra llarga i estreta, d'entre aproximadament 60 i 70 cm de longitud. -
39 between
prep entreadv in between al mig, enmig -
40 betwixt
См. также в других словарях:
entre — [ ɑ̃tr ] prép. • XIIe; lat. inter → inter I ♦ 1 ♦ Dans l espace qui sépare (des choses, des personnes). Les Pyrénées s étendent entre la France et l Espagne. « le pays d entre Sambre et Meuse » (Racine). Herbe qui pousse entre les pierres.… … Encyclopédie Universelle
entre- — ♦ Élément, du lat. inter. 1 ♦ Servant à former des noms désignant l intervalle, la partie située entre deux choses (⇒ inter ; entracte, entrefilet), désignant une action mutuelle (entraide, entrevue). 2 ♦ Servant à former des verbes indiquant une … Encyclopédie Universelle
entre — ENTRE. Préposition de lieu. Au milieu, ou à peu près au milieu. Il étoit assis entre nous deux. Il s est venu mettre entre ces deux hommes qui se battoient. Étampes est entre Paris et Orléans. Entre les deux mers. Entre les deux rives. Ce… … Dictionnaire de l'Académie Française 1798
entre — preposición 1. En medio de, indica la situación de algo o de alguien con respecto a otras dos personas o cosas que tiene a ambos lados: El azucarero está entre la sal y el aceite. 2. Indica situación o localización sin que sea con respecto a… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española
entre — ENTRE. prep. Parmy. Il a esté trouvé entre les morts. entre toutes les merveilles de la nature. choisi entre tous les autres. Il signifie aussi, Au milieu, ou à peu prés au milieu. Il estoit assis entre nous deux. entre ces deux extremitez. il s… … Dictionnaire de l'Académie française
entre — 1. Preposición. Cuando denota situación dentro del espacio real o figurado delimitado por las personas o cosas designadas, va seguida de un sustantivo en plural o de dos sustantivos unidos por la conjunción y: Se sentó entre sus hermanos mayores; … Diccionario panhispánico de dudas
entre-nœud — [ ɑ̃trənø ] n. m. • 1797; « articulation » 1487; de entre et nœud ♦ Bot., agric. Partie de la tige comprise entre deux nœuds. Des entre nœuds. ● entre nœud, entre nœuds nom masculin Espace compris entre deux nœuds de la tige d un végétal. ⇒ENTRE… … Encyclopédie Universelle
entre — Entre, penac. Tantost est verbe en la premiere personne, Intro. comme, J entre en l Eglise, Intro in aedem sacram. Tantost est preposition, et vient de cette cy latine; Inter. Comme, Entre toy et moy y a parenté, Inter te et me intercedit… … Thresor de la langue françoyse
entre — (Del lat. inter). 1. prep. Denota la situación o estado en medio de dos o más cosas. 2. Dentro de, en lo interior. Tal pensaba yo entre mí. 3. Denota estado intermedio. Entre dulce y agrio. 4. Como uno de. Le cuento entre mis amigos … Diccionario de la lengua española
entre — prép. entre ; parmi. Entre ieu : en moi même. Entre que, tre que : dès que ; aussitôt que … Diccionari Personau e Evolutiu
entré — entré, ée (an tré, trée) part. passé d entrer. Qui est allé dans. À peine entré dans la maison. Fig. Jeune homme à peine entré dans la vie … Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré
