Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

diluo

  • 1 diluo

    dīlŭo, ĕre, lŭi, lūtum [dis + luo] - tr. - [st2]1 [-] détremper, laver, emporter en lavant. [st2]2 [-] délayer, désagréger, dissoudre. [st2]3 [-] au fig. noyer, dissiper, effacer, affaiblir. [st2]4 [-] éclaircir, expliquer, débrouiller.    - ne canalibus aqua immissa lateres diluere posset, Caes. BC. 2: pour empêcher l'eau envoyée par des conduits de désagréger les briques.    - diluere mella Falerno, Hor.: délayer du miel dans du Falerne.    - diluere vulnus aceto, Pers.: laver une blessure avec du vinaigre.    - cura diluitur mero, Ov.: on noie les soucis dans le vin.    - crimen diluere, Cic. Mil. 27: se laver d'un reproche, réfuter une accusation.    - memoriam alicujus rei diluere, Val. Max. 9, 2, 1: effacer le souvenir de qqch.    - alicujus auctoritatem diluere, Sen.: affaiblir l'autorité de qqn.    - mi, quod rogavi, dilue, Plaut. Rud.: explique-moi ce que je t'ai demandé.
    * * *
    dīlŭo, ĕre, lŭi, lūtum [dis + luo] - tr. - [st2]1 [-] détremper, laver, emporter en lavant. [st2]2 [-] délayer, désagréger, dissoudre. [st2]3 [-] au fig. noyer, dissiper, effacer, affaiblir. [st2]4 [-] éclaircir, expliquer, débrouiller.    - ne canalibus aqua immissa lateres diluere posset, Caes. BC. 2: pour empêcher l'eau envoyée par des conduits de désagréger les briques.    - diluere mella Falerno, Hor.: délayer du miel dans du Falerne.    - diluere vulnus aceto, Pers.: laver une blessure avec du vinaigre.    - cura diluitur mero, Ov.: on noie les soucis dans le vin.    - crimen diluere, Cic. Mil. 27: se laver d'un reproche, réfuter une accusation.    - memoriam alicujus rei diluere, Val. Max. 9, 2, 1: effacer le souvenir de qqch.    - alicujus auctoritatem diluere, Sen.: affaiblir l'autorité de qqn.    - mi, quod rogavi, dilue, Plaut. Rud.: explique-moi ce que je t'ai demandé.
    * * *
        Diluo, diluis, dilui, dilutum, pen. prod. diluere. Caes. Mouiller, Laver, Destremper.
    \
        Diluere. Virgil. Destremper et mesler ensemble, Ramollir.
    \
        Diluere, per translationem. Plaut. Cic. Declarer et expliquer.
    \
        Cura diluitur mero. Oui. Le soulci est osté et effacé par boire vin.
    \
        Diluere crimen. Cic. Quand un homme accuse respond et sould tresbien ce qu'on luy met sus, Se laver d'un cas qu'on nous a mis sus.
    \
        Facinus tantum quae diluet aetas? Claud. Purgera, Effacera.
    \
        Extenuare et diluere molestias. Cic. Diminuer et oster.
    \
        Peccata diluere. Ouid. Purger.
    \
        Vitium ex animo diluere. Prop. Oster et effacer, ou nettoyer.
    \
        Diluere authoritatem. Seneca. Diminuer, Amoindrir.

    Dictionarium latinogallicum > diluo

  • 2 diluo

    diluo diluo, lui, lutum, ere разбавлять, разводить водой

    Латинско-русский словарь > diluo

  • 3 diluo

    diluo diluo, lui, lutum, ere растворять

    Латинско-русский словарь > diluo

  • 4 diluo

    diluo diluo, lui, lutum, ere разгонять

    Латинско-русский словарь > diluo

  • 5 diluo

    diluo diluo, lui, lutum, ere удалять

    Латинско-русский словарь > diluo

  • 6 diluo

    dī-luo, uī, ūtum, ere
    1)
    а) размывать, размягчать ( vulnus aceto Pt)
    б) смачивать, размачивать (d. lateres aquā Cs; labellam guttis Ctl; tellurem sanguine AG)
    2) разводить (водой), разбавлять, разжижать (vinum M; favos lacte V)
    5) промывать, споласкивать (dolia Cato; ōs CC)
    6) смягчать, ослаблять ( invidiam Su)
    8) разгонять, удалять (curam mero O; omnes molestias C)
    9) разъяснять, объяснять (mihi, quod rogavi, dilue Pl)
    10) заглаживать, искупать ( injurias aere AG)
    11) опровергать (infirmare ac d. C; d. sophisma AG)

    Латинско-русский словарь > diluo

  • 7 diluo

    dī-luo, luī, lūtum, ere (dis u. luo), I) mit einer Feuchtigkeit auflösen, zerweichen, zergehen lassen, A) eig.: a) im allg.: lateres, Caes.: Hymettia mella Falerno, Hor.: fimum aquā pluviā, Plin.: colorem, verwaschen, Plin.: color diluitur, verblaßt, verliert sich, Ov.: so auch amnes diluuntur, verlieren (durch die einfließenden Bäche) Farbe u. Geschmack, Plin.: vulnus aceto, aufweichen, Petron.: multis diluta labella guttis, die (trocknen) Lipplein angefeuchtet (genetzt) mit usw., Catull. – b) insbes., durch eine Feuchtigkeit zersetzen, verdünnen, u. so zum Genießen zurechtmachen, bereiten, vinum, mit Wasser verdünnen, Mart.: medicamentum, Curt.: venenum (einen Gifttrank), Liv. – B) übtr.: 1) deutlich auseinandersetzen, mi quod rogavi dilue, Plaut. rud. 1108. – 2) vermindern, entkräften, entfernen, verscheuchen u. dgl., a) im allg.: quae cogitatio molestias omnes extenuat et diluit, Cic.: cura fugit multoque diluitur mero, Ov.: ebenso diluitur posito serior hora mero, wird ihr Lästiges benommen, Ov.: vitium ex animo, Prop.: alcis auctoritatem, untergraben, Sen.: amicitias sensim dil., allmählich lockern (Ggstz. repente praecīdere, plötzlich abbrechen), Cic. – b) insbes., eine unwahre Behauptung in ihrer Richtigkeit (Blöße) darstellen, entkräften, unhaltbar machen, widerlegen, crimen, Cic.: sophisma, Gell.: oft verb. infirmare ac diluere, Cic.: diluere alqd et falsum esse docere, Cic.: refutare ac diluere od. diluere ac refellere, Gell. – 3) ein Vergehen abbüßen, iniurias pauco aere, Gell. 20, 1, 31. – II) mit einer Flüssigkeit ausspülen, abspülen, dolia olearia, Cato: os, Cels.: pecorum tonsa et uncta membra (v. Regen), Pallad.

    lateinisch-deutsches > diluo

  • 8 diluo

    dī-luo, luī, lūtum, ere (dis u. luo), I) mit einer Feuchtigkeit auflösen, zerweichen, zergehen lassen, A) eig.: a) im allg.: lateres, Caes.: Hymettia mella Falerno, Hor.: fimum aquā pluviā, Plin.: colorem, verwaschen, Plin.: color diluitur, verblaßt, verliert sich, Ov.: so auch amnes diluuntur, verlieren (durch die einfließenden Bäche) Farbe u. Geschmack, Plin.: vulnus aceto, aufweichen, Petron.: multis diluta labella guttis, die (trocknen) Lipplein angefeuchtet (genetzt) mit usw., Catull. – b) insbes., durch eine Feuchtigkeit zersetzen, verdünnen, u. so zum Genießen zurechtmachen, bereiten, vinum, mit Wasser verdünnen, Mart.: medicamentum, Curt.: venenum (einen Gifttrank), Liv. – B) übtr.: 1) deutlich auseinandersetzen, mi quod rogavi dilue, Plaut. rud. 1108. – 2) vermindern, entkräften, entfernen, verscheuchen u. dgl., a) im allg.: quae cogitatio molestias omnes extenuat et diluit, Cic.: cura fugit multoque diluitur mero, Ov.: ebenso diluitur posito serior hora mero, wird ihr Lästiges benommen, Ov.: vitium ex animo, Prop.: alcis auctoritatem, untergraben, Sen.: amicitias sensim dil., allmählich lockern (Ggstz. repente praecīdere, plötzlich abbrechen), Cic. – b) insbes., eine unwahre Behauptung in ihrer Richtigkeit (Blöße) darstellen, entkräften, unhaltbar machen, widerlegen, crimen, Cic.: sophisma,
    ————
    Gell.: oft verb. infirmare ac diluere, Cic.: diluere alqd et falsum esse docere, Cic.: refutare ac diluere od. diluere ac refellere, Gell. – 3) ein Vergehen abbüßen, iniurias pauco aere, Gell. 20, 1, 31. – II) mit einer Flüssigkeit ausspülen, abspülen, dolia olearia, Cato: os, Cels.: pecorum tonsa et uncta membra (v. Regen), Pallad.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > diluo

  • 9 diluo

    diluere, dilui, dilutus V
    wash (off); temper; dilute; dissolve; weaken; refute

    Latin-English dictionary > diluo

  • 10 diluo

    (of troubles) to remove, resolve.

    Latin-English dictionary of medieval > diluo

  • 11 diluo

    dī-lŭo, ŭi, ūtum, 3, v. a., to wash to pieces, wash away; to dissolve, dilute, cause to melt away; to wash, drench (freq. and class.).
    I.
    Lit.
    A.
    Ingen.: ne aqua lateres diluere posset, * Caes. B. C. 2, 10, 6:

    sata laeta boumque labores,

    Verg. G. 1, 326; cf.: sanguine diluitur tellus, is soaked, Furius Antias ap. Gell. 18, 11, 4:

    unguenta lacrimis,

    Ov. P. 1, 9, 53:

    alvum helleboro,

    Gell. 17, 15, 4:

    vulnus cruris aceto,

    Petr. 136, 7; cf.:

    ulcus ovi albore,

    Scrib. Comp. 24:

    colorem,

    i. e. to wash out, weaken, Plin. 31, 7, 42, § 91; Ov. P. 4, 10, 62:

    amnes diluuntur,

    Plin. 31, 4, 29, § 52.—
    B.
    In partic., to dissolve any thing in a liquid, i. e. to temper, dilute, mix:

    absinthia,

    Lucr. 4, 224; 6, 930; cf.

    venenum,

    Liv. 40, 4 fin.:

    helleborum,

    Pers. 5, 100:

    vinum,

    i. e. to dilute with water, Mart. 1, 107; v. under P. a.:

    favos lacte et miti Baccho (i. e. vino),

    Verg. G. 1, 344; cf.:

    Hymettia mella Falerno,

    Hor. S. 2, 2, 16:

    insignem bacam aceto,

    id. ib. 2, 3, 241:

    medicamentum aceto,

    Cels. 5, 20; Scrib. Comp. 158; 261 al.:

    circaeam in vino,

    Plin. 27, 8, 38, § 60:

    rutam cum mero,

    Col. 6, 4, 2:

    medicamentum ex aqua,

    Scrib. Comp. 247 et saep.
    II.
    Trop.
    A.
    To weaken, lessen, impair; to do away with, remove:

    adversariorum confirmatio diluitur aut infirmatur aut elevatur,

    Cic. Inv. 1, 42:

    res leves infirmare ac diluere (opp. confirmare),

    id. Rosc. Am. 15; Quint. 9, 2, 80:

    molestias omnes (c. c. extenuare),

    Cic. Tusc. 3, 16; cf.:

    curam multo mero,

    Ov. A. A. 238:

    seriorem horam mero,

    id. H. 19, 14:

    vitium ex animo (Bacchus),

    Prop. 3, 17, 6 (4, 16, 6 M.):

    crimen,

    Cic. Mil. 27; id. Brut. 80, 278; Liv. 4, 14; Quint. 7, 10, 12 (opp. obicere); 9, 2, 53 (c. c. negare) et saep.; cf. also Cic. Cael. 15; Liv. 45, 10; Quint. 4, 2, 26; Ov. R. Am. 695 et saep.:

    invidiam aliqua cavillatione,

    Suet. Vesp. 23:

    injurias aere pauco,

    to atone for, Gell. 20, 1, 31:

    omnes affectuum vires, Quint, 11, 1, 52: ejus auctoritatem,

    Sen. Ep. 29:

    memoriam tam praeclarae rei,

    Val. Max. 9, 2, 1.—
    * B.
    Analog. with its synon. dissolvere, to solve a difficulty, i. e. to explain:

    mi, quod rogavi, dilue,

    Plaut. Rud. 4, 4, 64.—Hence,

    Lewis & Short latin dictionary > diluo

  • 12 diluo

    , dilui, dilutum, diluere 3 разводить водой, растворять

    Dictionary Latin-Russian new > diluo

  • 13 разводить

    diluo, lui, lutum, ere

    Latin-Russian dictionary > разводить

  • 14 dilutus

    dīlūtus, a, um part. passé de diluo. [st2]1 [-] délayé, trempé; liquide. [st2]2 [-] qui a un peu bu, qui est entre deux vins. [st2]3 [-] clair; faible, atténué; coupé (vin). [st2]4 [-] clair, évident, manifeste.    - dilutior erat defectus, Amm. 20: la rébellion était plus évidente.    - dilutior amethystus, Plin.: améthyste plus pâle.    - odor dilutus, Plin.: odeur faible.    - rubor dilutus, Plin.: rouge clair.    - dilutior (s.-ent. vino), Aus.: un peu ivre.
    * * *
    dīlūtus, a, um part. passé de diluo. [st2]1 [-] délayé, trempé; liquide. [st2]2 [-] qui a un peu bu, qui est entre deux vins. [st2]3 [-] clair; faible, atténué; coupé (vin). [st2]4 [-] clair, évident, manifeste.    - dilutior erat defectus, Amm. 20: la rébellion était plus évidente.    - dilutior amethystus, Plin.: améthyste plus pâle.    - odor dilutus, Plin.: odeur faible.    - rubor dilutus, Plin.: rouge clair.    - dilutior (s.-ent. vino), Aus.: un peu ivre.
    * * *
        Dilutus, pen. prod. Particip. Destrempé et meslé parmi d'autre.
    \
        Color dilutus. Gel. Couleur plus clere à la comparaison d'une autre.
    \
        Labella diluta multis guttis. Catul. Lavees, Mouillees.
    \
        Mella Falerno diluta. Horat. Miel d'estrempé en vin.
    \
        Diluta potio. Cels. Bruvage de vin et d'eaue meslez ensemble.
    \
        Vinum dilutum. Martial. Dedens lequel il y a de l'eaue.
    \
        Vrina diluta. Cels. Qui n'est gueres coulouree.

    Dictionarium latinogallicum > dilutus

  • 15 luo

    [st1]1 [-] lŭo, ĕre [lavo]: laver, baigner (cf. abluo, alluo, diluo...). [st1]2 [-] lŭo, ĕre, lŭi, lŭĭtūrus: - [abcl][b]a - délier ( = solvo). - [abcl]b - payer, acquitter. - [abcl]c - subir un châtiment, racheter, expier.[/b]    - [gr]gr. λύω: délier; délivrer.    - luere poenam (poenas) alicui: être puni par quelqu'un.    - mei peccati luo poenas, Cic. Att. 3, 9: j'expie ma faute.    - stuprum voluntariā morte luere, Cic. Fin. 5, 22, 64: expier par une mort volontaire l'attentat (qu'elle a subi).
    * * *
    [st1]1 [-] lŭo, ĕre [lavo]: laver, baigner (cf. abluo, alluo, diluo...). [st1]2 [-] lŭo, ĕre, lŭi, lŭĭtūrus: - [abcl][b]a - délier ( = solvo). - [abcl]b - payer, acquitter. - [abcl]c - subir un châtiment, racheter, expier.[/b]    - [gr]gr. λύω: délier; délivrer.    - luere poenam (poenas) alicui: être puni par quelqu'un.    - mei peccati luo poenas, Cic. Att. 3, 9: j'expie ma faute.    - stuprum voluntariā morte luere, Cic. Fin. 5, 22, 64: expier par une mort volontaire l'attentat (qu'elle a subi).
    * * *
        Luo, luis, lui, luere. Payer.
    \
        Vt debito supplicio scelus lueret. Liu. Qu'il payast et comparust ce cas.
    \
        Quomodo ergo haec lues? Cic. Comment satisferas tu à cela?
    \
        Luere aes alienum. Curtius. Payer les debtes d'autruy.
    \
        Luitur libido alicuius sanguine innocentium. Cic. Le sang des innocents satisfait pour la faulte d'autruy.
    \
        Maculas furtorum et flagitiorum, sociorum innocentium sanguine luere. Cicero. Satisfaire à ses peines par le sang des innocents.
    \
        Luere peccata. Liu. Estre puni pour ses pechez.
    \
        Luere poenas. Cic. Estre puni.
    \
        Periculum publicum luere. Liu. Porter la peine pour le commun.
    \
        Scelus luere. Liu. Souffrir la peine deue à un meffaict.
    \
        Oblatum stuprum voluntaria morte luit Lucretia. Cic. Elle souffrit mort voluntaire pour un adultere duquel elle n'estoit consentante.
    \
        Supplicia crucibus luerunt. Iusti. Ils souffrirent mort en croix.
    \
        Luere capite. Liu. Obsides capite luerent, si pacto non staretur. Souffrissent mort, si l'accord ne se tenoit.
    \
        Luere. Vlpianus. Payer sa rencon.

    Dictionarium latinogallicum > luo

  • 16 dilutio

    dīlūtio, ōnis f. [ diluo ]

    Латинско-русский словарь > dilutio

  • 17 dilutus

    1. dilūtus, a, um
    part. pf. к diluo
    2. adj.
    1) разведённый водой, разбавленный ( vinum Cs)
    2) бледный, светлый (urina CC; rubor PM)

    Латинско-русский словарь > dilutus

  • 18 diluvies

    diluviēs, ēī f. [ diluo ]
    разлитие вод, наводнение, паводок Lcr, H, PM

    Латинско-русский словарь > diluvies

  • 19 diluvio

    I dīluvio, —, —, āre [ diluo ] II dīluvio, ōnis f.
    наводнение, паводок Cens, Tert

    Латинско-русский словарь > diluvio

  • 20 diluvium

    dīluvium, ī n. [ diluo ]
    1) разлив вод, наводнение V, PJ, Fl etc.
    2) потоп O, Sen, Vr, Eccl
    3) вторжение, набег (иноземных полчищ) ( diluvio tali urgere VF)
    4) гибель, катастрофа ( diluvio ex illo litus rogamus innocuum V)

    Латинско-русский словарь > diluvium

См. также в других словарях:

  • дилютор — (лат. diluo, dilutum разводить) устройство для отбора заданного объема жидкости и ее разведения в заданном соотношении; применяется в гематологии и при биохимических исследованиях …   Большой медицинский словарь

  • Дилю́тор — (лат. diluo, dilutum разводить) устройство для отбора заданного объема жидкости и ее разведения в заданном соотношении; применяется в гематологии и при биохимических исследованиях …   Медицинская энциклопедия

  • diluta —   L. diluo, dissolve. Doubt as to the reality of the species dissolved with further collecting …   Etymological dictionary of grasses

  • diluir — |u í| v. tr. 1. Operar a diluição de. = DISSOLVER 2. Tornar mais fraco. = ENFRAQUECER   ‣ Etimologia: latim diluo, ere …   Dicionário da Língua Portuguesa

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»