-
1 diluo
dīlŭo, ĕre, lŭi, lūtum [dis + luo] - tr. - [st2]1 [-] détremper, laver, emporter en lavant. [st2]2 [-] délayer, désagréger, dissoudre. [st2]3 [-] au fig. noyer, dissiper, effacer, affaiblir. [st2]4 [-] éclaircir, expliquer, débrouiller. - ne canalibus aqua immissa lateres diluere posset, Caes. BC. 2: pour empêcher l'eau envoyée par des conduits de désagréger les briques. - diluere mella Falerno, Hor.: délayer du miel dans du Falerne. - diluere vulnus aceto, Pers.: laver une blessure avec du vinaigre. - cura diluitur mero, Ov.: on noie les soucis dans le vin. - crimen diluere, Cic. Mil. 27: se laver d'un reproche, réfuter une accusation. - memoriam alicujus rei diluere, Val. Max. 9, 2, 1: effacer le souvenir de qqch. - alicujus auctoritatem diluere, Sen.: affaiblir l'autorité de qqn. - mi, quod rogavi, dilue, Plaut. Rud.: explique-moi ce que je t'ai demandé.* * *dīlŭo, ĕre, lŭi, lūtum [dis + luo] - tr. - [st2]1 [-] détremper, laver, emporter en lavant. [st2]2 [-] délayer, désagréger, dissoudre. [st2]3 [-] au fig. noyer, dissiper, effacer, affaiblir. [st2]4 [-] éclaircir, expliquer, débrouiller. - ne canalibus aqua immissa lateres diluere posset, Caes. BC. 2: pour empêcher l'eau envoyée par des conduits de désagréger les briques. - diluere mella Falerno, Hor.: délayer du miel dans du Falerne. - diluere vulnus aceto, Pers.: laver une blessure avec du vinaigre. - cura diluitur mero, Ov.: on noie les soucis dans le vin. - crimen diluere, Cic. Mil. 27: se laver d'un reproche, réfuter une accusation. - memoriam alicujus rei diluere, Val. Max. 9, 2, 1: effacer le souvenir de qqch. - alicujus auctoritatem diluere, Sen.: affaiblir l'autorité de qqn. - mi, quod rogavi, dilue, Plaut. Rud.: explique-moi ce que je t'ai demandé.* * *Diluo, diluis, dilui, dilutum, pen. prod. diluere. Caes. Mouiller, Laver, Destremper.\Diluere. Virgil. Destremper et mesler ensemble, Ramollir.\Diluere, per translationem. Plaut. Cic. Declarer et expliquer.\Cura diluitur mero. Oui. Le soulci est osté et effacé par boire vin.\Diluere crimen. Cic. Quand un homme accuse respond et sould tresbien ce qu'on luy met sus, Se laver d'un cas qu'on nous a mis sus.\Facinus tantum quae diluet aetas? Claud. Purgera, Effacera.\Extenuare et diluere molestias. Cic. Diminuer et oster.\Peccata diluere. Ouid. Purger.\Vitium ex animo diluere. Prop. Oster et effacer, ou nettoyer.\Diluere authoritatem. Seneca. Diminuer, Amoindrir. -
2 diluo
diluo diluo, lui, lutum, ere разбавлять, разводить водой -
3 diluo
diluo diluo, lui, lutum, ere растворять -
4 diluo
diluo diluo, lui, lutum, ere разгонять -
5 diluo
diluo diluo, lui, lutum, ere удалять -
6 diluo
dī-luo, uī, ūtum, ere1)а) размывать, размягчать ( vulnus aceto Pt)б) смачивать, размачивать (d. lateres aquā Cs; labellam guttis Ctl; tellurem sanguine AG)2) разводить (водой), разбавлять, разжижать (vinum M; favos lacte V)3) растворять ( aliquid aceto H)4) приготовлять (d. medicamentum QC; venenum L)5) промывать, споласкивать (dolia Cato; ōs CC)6) смягчать, ослаблять ( invidiam Su)7) подрывать ( auctoritatem Sen)8) разгонять, удалять (curam mero O; omnes molestias C)9) разъяснять, объяснять (mihi, quod rogavi, dilue Pl)10) заглаживать, искупать ( injurias aere AG)11) опровергать (infirmare ac d. C; d. sophisma AG) -
7 diluo
dī-luo, luī, lūtum, ere (dis u. luo), I) mit einer Feuchtigkeit auflösen, zerweichen, zergehen lassen, A) eig.: a) im allg.: lateres, Caes.: Hymettia mella Falerno, Hor.: fimum aquā pluviā, Plin.: colorem, verwaschen, Plin.: color diluitur, verblaßt, verliert sich, Ov.: so auch amnes diluuntur, verlieren (durch die einfließenden Bäche) Farbe u. Geschmack, Plin.: vulnus aceto, aufweichen, Petron.: multis diluta labella guttis, die (trocknen) Lipplein angefeuchtet (genetzt) mit usw., Catull. – b) insbes., durch eine Feuchtigkeit zersetzen, verdünnen, u. so zum Genießen zurechtmachen, bereiten, vinum, mit Wasser verdünnen, Mart.: medicamentum, Curt.: venenum (einen Gifttrank), Liv. – B) übtr.: 1) deutlich auseinandersetzen, mi quod rogavi dilue, Plaut. rud. 1108. – 2) vermindern, entkräften, entfernen, verscheuchen u. dgl., a) im allg.: quae cogitatio molestias omnes extenuat et diluit, Cic.: cura fugit multoque diluitur mero, Ov.: ebenso diluitur posito serior hora mero, wird ihr Lästiges benommen, Ov.: vitium ex animo, Prop.: alcis auctoritatem, untergraben, Sen.: amicitias sensim dil., allmählich lockern (Ggstz. repente praecīdere, plötzlich abbrechen), Cic. – b) insbes., eine unwahre Behauptung in ihrer Richtigkeit (Blöße) darstellen, entkräften, unhaltbar machen, widerlegen, crimen, Cic.: sophisma, Gell.: oft verb. infirmare ac diluere, Cic.: diluere alqd et falsum esse docere, Cic.: refutare ac diluere od. diluere ac refellere, Gell. – 3) ein Vergehen abbüßen, iniurias pauco aere, Gell. 20, 1, 31. – II) mit einer Flüssigkeit ausspülen, abspülen, dolia olearia, Cato: os, Cels.: pecorum tonsa et uncta membra (v. Regen), Pallad.
-
8 diluo
dī-luo, luī, lūtum, ere (dis u. luo), I) mit einer Feuchtigkeit auflösen, zerweichen, zergehen lassen, A) eig.: a) im allg.: lateres, Caes.: Hymettia mella Falerno, Hor.: fimum aquā pluviā, Plin.: colorem, verwaschen, Plin.: color diluitur, verblaßt, verliert sich, Ov.: so auch amnes diluuntur, verlieren (durch die einfließenden Bäche) Farbe u. Geschmack, Plin.: vulnus aceto, aufweichen, Petron.: multis diluta labella guttis, die (trocknen) Lipplein angefeuchtet (genetzt) mit usw., Catull. – b) insbes., durch eine Feuchtigkeit zersetzen, verdünnen, u. so zum Genießen zurechtmachen, bereiten, vinum, mit Wasser verdünnen, Mart.: medicamentum, Curt.: venenum (einen Gifttrank), Liv. – B) übtr.: 1) deutlich auseinandersetzen, mi quod rogavi dilue, Plaut. rud. 1108. – 2) vermindern, entkräften, entfernen, verscheuchen u. dgl., a) im allg.: quae cogitatio molestias omnes extenuat et diluit, Cic.: cura fugit multoque diluitur mero, Ov.: ebenso diluitur posito serior hora mero, wird ihr Lästiges benommen, Ov.: vitium ex animo, Prop.: alcis auctoritatem, untergraben, Sen.: amicitias sensim dil., allmählich lockern (Ggstz. repente praecīdere, plötzlich abbrechen), Cic. – b) insbes., eine unwahre Behauptung in ihrer Richtigkeit (Blöße) darstellen, entkräften, unhaltbar machen, widerlegen, crimen, Cic.: sophisma,————Gell.: oft verb. infirmare ac diluere, Cic.: diluere alqd et falsum esse docere, Cic.: refutare ac diluere od. diluere ac refellere, Gell. – 3) ein Vergehen abbüßen, iniurias pauco aere, Gell. 20, 1, 31. – II) mit einer Flüssigkeit ausspülen, abspülen, dolia olearia, Cato: os, Cels.: pecorum tonsa et uncta membra (v. Regen), Pallad. -
9 diluo
diluere, dilui, dilutus Vwash (off); temper; dilute; dissolve; weaken; refute -
10 diluo
(of troubles) to remove, resolve. -
11 diluo
dī-lŭo, ŭi, ūtum, 3, v. a., to wash to pieces, wash away; to dissolve, dilute, cause to melt away; to wash, drench (freq. and class.).I.Lit.A.Ingen.: ne aqua lateres diluere posset, * Caes. B. C. 2, 10, 6:B.sata laeta boumque labores,
Verg. G. 1, 326; cf.: sanguine diluitur tellus, is soaked, Furius Antias ap. Gell. 18, 11, 4:unguenta lacrimis,
Ov. P. 1, 9, 53:alvum helleboro,
Gell. 17, 15, 4:vulnus cruris aceto,
Petr. 136, 7; cf.:ulcus ovi albore,
Scrib. Comp. 24:colorem,
i. e. to wash out, weaken, Plin. 31, 7, 42, § 91; Ov. P. 4, 10, 62:amnes diluuntur,
Plin. 31, 4, 29, § 52.—In partic., to dissolve any thing in a liquid, i. e. to temper, dilute, mix:II.absinthia,
Lucr. 4, 224; 6, 930; cf.venenum,
Liv. 40, 4 fin.:helleborum,
Pers. 5, 100:vinum,
i. e. to dilute with water, Mart. 1, 107; v. under P. a.:favos lacte et miti Baccho (i. e. vino),
Verg. G. 1, 344; cf.:Hymettia mella Falerno,
Hor. S. 2, 2, 16:insignem bacam aceto,
id. ib. 2, 3, 241:medicamentum aceto,
Cels. 5, 20; Scrib. Comp. 158; 261 al.:circaeam in vino,
Plin. 27, 8, 38, § 60:rutam cum mero,
Col. 6, 4, 2:medicamentum ex aqua,
Scrib. Comp. 247 et saep.Trop.A.To weaken, lessen, impair; to do away with, remove:* B.adversariorum confirmatio diluitur aut infirmatur aut elevatur,
Cic. Inv. 1, 42:res leves infirmare ac diluere (opp. confirmare),
id. Rosc. Am. 15; Quint. 9, 2, 80:molestias omnes (c. c. extenuare),
Cic. Tusc. 3, 16; cf.:curam multo mero,
Ov. A. A. 238:seriorem horam mero,
id. H. 19, 14:vitium ex animo (Bacchus),
Prop. 3, 17, 6 (4, 16, 6 M.):crimen,
Cic. Mil. 27; id. Brut. 80, 278; Liv. 4, 14; Quint. 7, 10, 12 (opp. obicere); 9, 2, 53 (c. c. negare) et saep.; cf. also Cic. Cael. 15; Liv. 45, 10; Quint. 4, 2, 26; Ov. R. Am. 695 et saep.:invidiam aliqua cavillatione,
Suet. Vesp. 23:injurias aere pauco,
to atone for, Gell. 20, 1, 31:omnes affectuum vires, Quint, 11, 1, 52: ejus auctoritatem,
Sen. Ep. 29:memoriam tam praeclarae rei,
Val. Max. 9, 2, 1.—Analog. with its synon. dissolvere, to solve a difficulty, i. e. to explain:mi, quod rogavi, dilue,
Plaut. Rud. 4, 4, 64.—Hence, -
12 diluo
, dilui, dilutum, diluere 3 разводить водой, растворять -
13 разводить
diluo, lui, lutum, ere -
14 dilutus
dīlūtus, a, um part. passé de diluo. [st2]1 [-] délayé, trempé; liquide. [st2]2 [-] qui a un peu bu, qui est entre deux vins. [st2]3 [-] clair; faible, atténué; coupé (vin). [st2]4 [-] clair, évident, manifeste. - dilutior erat defectus, Amm. 20: la rébellion était plus évidente. - dilutior amethystus, Plin.: améthyste plus pâle. - odor dilutus, Plin.: odeur faible. - rubor dilutus, Plin.: rouge clair. - dilutior (s.-ent. vino), Aus.: un peu ivre.* * *dīlūtus, a, um part. passé de diluo. [st2]1 [-] délayé, trempé; liquide. [st2]2 [-] qui a un peu bu, qui est entre deux vins. [st2]3 [-] clair; faible, atténué; coupé (vin). [st2]4 [-] clair, évident, manifeste. - dilutior erat defectus, Amm. 20: la rébellion était plus évidente. - dilutior amethystus, Plin.: améthyste plus pâle. - odor dilutus, Plin.: odeur faible. - rubor dilutus, Plin.: rouge clair. - dilutior (s.-ent. vino), Aus.: un peu ivre.* * *Dilutus, pen. prod. Particip. Destrempé et meslé parmi d'autre.\Color dilutus. Gel. Couleur plus clere à la comparaison d'une autre.\Labella diluta multis guttis. Catul. Lavees, Mouillees.\Mella Falerno diluta. Horat. Miel d'estrempé en vin.\Diluta potio. Cels. Bruvage de vin et d'eaue meslez ensemble.\Vinum dilutum. Martial. Dedens lequel il y a de l'eaue.\Vrina diluta. Cels. Qui n'est gueres coulouree. -
15 luo
[st1]1 [-] lŭo, ĕre [lavo]: laver, baigner (cf. abluo, alluo, diluo...). [st1]2 [-] lŭo, ĕre, lŭi, lŭĭtūrus: - [abcl][b]a - délier ( = solvo). - [abcl]b - payer, acquitter. - [abcl]c - subir un châtiment, racheter, expier.[/b] - [gr]gr. λύω: délier; délivrer. - luere poenam (poenas) alicui: être puni par quelqu'un. - mei peccati luo poenas, Cic. Att. 3, 9: j'expie ma faute. - stuprum voluntariā morte luere, Cic. Fin. 5, 22, 64: expier par une mort volontaire l'attentat (qu'elle a subi).* * *[st1]1 [-] lŭo, ĕre [lavo]: laver, baigner (cf. abluo, alluo, diluo...). [st1]2 [-] lŭo, ĕre, lŭi, lŭĭtūrus: - [abcl][b]a - délier ( = solvo). - [abcl]b - payer, acquitter. - [abcl]c - subir un châtiment, racheter, expier.[/b] - [gr]gr. λύω: délier; délivrer. - luere poenam (poenas) alicui: être puni par quelqu'un. - mei peccati luo poenas, Cic. Att. 3, 9: j'expie ma faute. - stuprum voluntariā morte luere, Cic. Fin. 5, 22, 64: expier par une mort volontaire l'attentat (qu'elle a subi).* * *Luo, luis, lui, luere. Payer.\Vt debito supplicio scelus lueret. Liu. Qu'il payast et comparust ce cas.\Quomodo ergo haec lues? Cic. Comment satisferas tu à cela?\Luere aes alienum. Curtius. Payer les debtes d'autruy.\Luitur libido alicuius sanguine innocentium. Cic. Le sang des innocents satisfait pour la faulte d'autruy.\Maculas furtorum et flagitiorum, sociorum innocentium sanguine luere. Cicero. Satisfaire à ses peines par le sang des innocents.\Luere peccata. Liu. Estre puni pour ses pechez.\Luere poenas. Cic. Estre puni.\Periculum publicum luere. Liu. Porter la peine pour le commun.\Scelus luere. Liu. Souffrir la peine deue à un meffaict.\Oblatum stuprum voluntaria morte luit Lucretia. Cic. Elle souffrit mort voluntaire pour un adultere duquel elle n'estoit consentante.\Supplicia crucibus luerunt. Iusti. Ils souffrirent mort en croix.\Luere capite. Liu. Obsides capite luerent, si pacto non staretur. Souffrissent mort, si l'accord ne se tenoit.\Luere. Vlpianus. Payer sa rencon. -
16 dilutio
dīlūtio, ōnis f. [ diluo ]омовение Hier -
17 dilutus
1. dilūtus, a, umpart. pf. к diluo2. adj.1) разведённый водой, разбавленный ( vinum Cs)2) бледный, светлый (urina CC; rubor PM) -
18 diluvies
diluviēs, ēī f. [ diluo ]разлитие вод, наводнение, паводок Lcr, H, PM -
19 diluvio
I dīluvio, —, —, āre [ diluo ] II dīluvio, ōnis f.наводнение, паводок Cens, Tert -
20 diluvium
dīluvium, ī n. [ diluo ]1) разлив вод, наводнение V, PJ, Fl etc.2) потоп O, Sen, Vr, Eccl3) вторжение, набег (иноземных полчищ) ( diluvio tali urgere VF)4) гибель, катастрофа ( diluvio ex illo litus rogamus innocuum V)
- 1
- 2
См. также в других словарях:
дилютор — (лат. diluo, dilutum разводить) устройство для отбора заданного объема жидкости и ее разведения в заданном соотношении; применяется в гематологии и при биохимических исследованиях … Большой медицинский словарь
Дилю́тор — (лат. diluo, dilutum разводить) устройство для отбора заданного объема жидкости и ее разведения в заданном соотношении; применяется в гематологии и при биохимических исследованиях … Медицинская энциклопедия
diluta — L. diluo, dissolve. Doubt as to the reality of the species dissolved with further collecting … Etymological dictionary of grasses
diluir — |u í| v. tr. 1. Operar a diluição de. = DISSOLVER 2. Tornar mais fraco. = ENFRAQUECER ‣ Etimologia: latim diluo, ere … Dicionário da Língua Portuguesa