-
1 depello
depello, ĕre, puli, pulsum - tr. - [st2]1 [-] chasser de, écarter, repousser, éloigner, jeter à bas. [st2]2 [-] débusquer, déloger. [st2]3 [-] sevrer. [st2]4 [-] au fig. détourner, éloigner, dissuader. - depelli de loco: être repoussé d’un lieu. - ab aliquo aliquid depellere: écarter qqn de qch. - depellere (a matre, a mammā): sevrer. - ab aliqua re aliquid depellere: écarter qqch de qqch. - depellere sitim, Cic.: apaiser la soif. - non depellere quin: ne pas détourner qqn de. - depellere aliquem de sententia: faire changer qqn d’avis. - iterum gradu depulsus est, Nep. Them. 5: pour la seconde fois il fut chassé de sa position.* * *depello, ĕre, puli, pulsum - tr. - [st2]1 [-] chasser de, écarter, repousser, éloigner, jeter à bas. [st2]2 [-] débusquer, déloger. [st2]3 [-] sevrer. [st2]4 [-] au fig. détourner, éloigner, dissuader. - depelli de loco: être repoussé d’un lieu. - ab aliquo aliquid depellere: écarter qqn de qch. - depellere (a matre, a mammā): sevrer. - ab aliqua re aliquid depellere: écarter qqch de qqch. - depellere sitim, Cic.: apaiser la soif. - non depellere quin: ne pas détourner qqn de. - depellere aliquem de sententia: faire changer qqn d’avis. - iterum gradu depulsus est, Nep. Them. 5: pour la seconde fois il fut chassé de sa position.* * *Depello, depellis, depuli, pen. corr. depulsum, depellere. Poulser hors de quelque lieu, Mettre hors par force, Chasser et esloingner, Dechasser.\Depellere aliquem manu. Cic. Repoulser de la main.\Depellere a se. Cic. Repoulser arriere de soy.\Vi, ferro, periculis, vrbe, omnibusque patriae praesidiis depellere aliquem. Cic. Chasser.\Depellere aliquem ad calamitatem. Cic. Dejecter et debouter pour estre miserable, ou à fin qu'il soit miserable.\Cibum depellere de pectore. Cic. Mettre hors de l'estomach, Poulser en bas.\Depellere ac dissipare copias. Cic. Dechasser.\Cursu recto depellere aliquem. Horat. Le destourner, et faire devier du droict chemin et de la raison.\Dolorem. Cic. Chasser hors.\Ictum alicui depellere. Valer. Flac. Divertir ou destourner le coup, Le garder d'estre frappé.\Periculum a se. Cic. Chasser arriere de soy.\Ex potestate depellere. Cic. Chasser, Esloingner.\Sententia depellere. Cic. Oster de son opinion, Faire changer d'opinion.\Spe, et De spe depellere. Liu. Mettre hors d'esperance.\Tela depellere. Cic. Repoulser, ou Destourner.\Turpitudinem nefariam voluntaria morte depellere. Ci. Se tuer voluntairement à fin de n'estre violet et prinse par force et deshonnoree, Eviter un deshonneur et diffame par mort voluntaire.\Depellere agnum a matre. Varro. Sevrer.\Ab vbere matris depulsus equus. Virgil. Sevré. -
2 depello
depello depello, puli, pulsum, ere изгонять -
3 depello
depello depello, puli, pulsum, ere выгонять, изгонять -
4 depello
dē-pello, pulī, pulsum, ere1) сталкивать, сбрасывать (d. defensores vallo Cs); сваливать (equitem dorso, sc. equi H); свергать, низвергать ( simulacra deorum C)d. aliquem loco и de loco C (gradu Nep) — сбить кого-л. с места (с позиции)2) гнать ( ovium fetūs V)aquam de agro d. Cato — очистить поле от воды3) выгонять, изгонять (d. aliquem ex urbe C и urbe T); смещать ( aliquem tribunatu C); исключать ( aliquem senatu T); прогонять (d. praesidia barbarorum ex his regionibus Nep)5) отстранять, удалять, прекращать ( latrocinia C)aliquem d. a matre и a mammā Vr; тж. ab ubere matris и a lacte V — отнять кого-л. от груди6) отвести, отбросить (omnes molestias, suspicionema se C)spe (de spe C) depulsus L — утративший надежду7) утолять ( famem sitimque Sen)8) отвращать, отклонять (periculum C; morbos Cs, C); отговаривать, разубеждать (d. aliquem de causa susceptā C; d. sententiā C; a superioribus consiliis Cs)d. alicui multam C — избавить кого-л. от штрафа -
5 depello [1]
1. dē-pello, pulī, pulsum, ere, I) hinabtreiben, v. Hirten, teneros (fetus) Mantuam, Verg. ecl. 1, 22. – II) herab-, hinweg-, fort-, niedertreiben, -stoßen, -werfen, vertreiben, A) eig.: 1) im allg.: simulacra deorum depulsa, Cic.: defensores vallo munitionibusque, Caes.: oppidanos muris, Liv.: equitem dorso (v. Pferde), Hor.: in inferas partes depelli, Plin. – demoveri et depelli de loco, Cic.: aquam de agro, Cato: alqm ex urbe, Cic.: alqm a cruce, Cic.: alqm urbe (sc. in exsilium), verbannen, Tac.: u. so d. Italiā, Tac. – 2) insbes.: a) als milit. t. t. = den Feind aus seiner Stellung treiben, werfen, vertreiben, hostem loco, Caes.: terrā, Nep.: barbarorum praesidia ex his regionibus, Nep. – bildl., übh. jmd. aus seiner Stellung treiben, verdrängen, alqm loco, Cic.: gradu, Nep. – b) als ökon. t. t. = das säugende Junge von der Mutterbrust entfernen, absetzen, entwöhnen, gew. Tiere, alqm a matre, Varro: a mamma, Varro: ab ubere matris, Verg.: a lacte, Verg.: verb. ab ubere lacte, Hor.: auch bl. alqm, Col. u. Verg. – aber auch Kinder, infantes lacte, Suet. Tib. 44, 1. – c) als naut. t. t., zur See abwärts treiben, vom Kurse abtreiben, alqm obvii aquilones depellunt, Tac. ann. 2, 54: adversante vento portum Herculis Monoeci depelli, genötigt werden, in den Hafen des H. M. einzulaufen, Tac. hist. 3, 42. – B) übtr.: 1) vertreiben, famem sitimque, Cic.: morbum, Cic.: mortem fratri, Ov.: bellum ex Italia, Cic. – 2) verdrängen, abbringen, entfernen, beseitigen, von etw. abzustehen (abzugehen) nötigen, etw. aufzugeben nötigen, a) übh. alci metum, alci timorem, Cic.: turpitudinem, Cic. (vgl. über diesen Dat. Klotz Nachtr. zu Cic. Tusc. p. 149): suspicionem a se, Cic.: alqm de causa suscepta, Cic.: multam tam gravem Valerianis praedibus ipsique C. Mario, abwenden von usw., Cic.: ostenta a semet in capita procerum, abwälzen, Suet.: bellum ex Italia, Cic. ep.: terrores, Cic.: crimen, abweisen, Cic.: so auditiones, Tac.: omnes molestias, Cic.: itinerum atque agrorum latrocinia, abstellen, Cic.: alqd dictis, abweisen, ableugnen, Lucr.: nec depelli dictis, quin etc., abgehalten werden, Plaut.: alqm depellere nequire, quin etc., abhalten, abwehren, Tac.: di depellentes, i.e. averrunci, Pers. 5, 167: conviviis et epulis depulsis, aufgehoben, Treb. Poll.: a superioribus consiliis depulsus, abzustehen genötigt, Caes.: so auch a qua re depulsus, Nep.: de spe conatuque depulsus, Cic.: magnā spe depulsus, Liv.: de sententia depelli, Lact. 2, 19, 5: nos de vetere illa nostra diuturnaque sententia iam esse depulsos, Cic. ep. 1, 7, 7: nec eum patria maiestas sententiā depulerat, Liv. 23, 8, 3. – b) insbes., jmd. von einer Tätigkeit, von einer Verwaltung, einem Amte vertreiben, verdrängen, abzutreten nötigen, entfernen, ausschließen, alqm de provincia, Nep.: alqm tribunatu, Cic.: alqm senatu, auszutreten nötigen, Tac.: alqm ex illa crudeli, non tribunicia actione, Cic.
-
6 depello [2]
2. dē-pello, āre (de u. pellis), enthülsen, schälen, amygdalas, Apic. 2, 53: nuces, Apic. 6, 229.
-
7 depello
1. dē-pello, pulī, pulsum, ere, I) hinabtreiben, v. Hirten, teneros (fetus) Mantuam, Verg. ecl. 1, 22. – II) herab-, hinweg-, fort-, niedertreiben, -stoßen, - werfen, vertreiben, A) eig.: 1) im allg.: simulacra deorum depulsa, Cic.: defensores vallo munitionibusque, Caes.: oppidanos muris, Liv.: equitem dorso (v. Pferde), Hor.: in inferas partes depelli, Plin. – demoveri et depelli de loco, Cic.: aquam de agro, Cato: alqm ex urbe, Cic.: alqm a cruce, Cic.: alqm urbe (sc. in exsilium), verbannen, Tac.: u. so d. Italiā, Tac. – 2) insbes.: a) als milit. t. t. = den Feind aus seiner Stellung treiben, werfen, vertreiben, hostem loco, Caes.: terrā, Nep.: barbarorum praesidia ex his regionibus, Nep. – bildl., übh. jmd. aus seiner Stellung treiben, verdrängen, alqm loco, Cic.: gradu, Nep. – b) als ökon. t. t. = das säugende Junge von der Mutterbrust entfernen, absetzen, entwöhnen, gew. Tiere, alqm a matre, Varro: a mamma, Varro: ab ubere matris, Verg.: a lacte, Verg.: verb. ab ubere lacte, Hor.: auch bl. alqm, Col. u. Verg. – aber auch Kinder, infantes lacte, Suet. Tib. 44, 1. – c) als naut. t. t., zur See abwärts treiben, vom Kurse abtreiben, alqm obvii aquilones depellunt, Tac. ann. 2, 54: adversante vento portum Herculis Monoeci depelli, genötigt werden, in den Hafen des H. M. einzulaufen, Tac. hist. 3, 42. – B) übtr.: 1) vertreiben, famem si-————timque, Cic.: morbum, Cic.: mortem fratri, Ov.: bellum ex Italia, Cic. – 2) verdrängen, abbringen, entfernen, beseitigen, von etw. abzustehen (abzugehen) nötigen, etw. aufzugeben nötigen, a) übh. alci metum, alci timorem, Cic.: turpitudinem, Cic. (vgl. über diesen Dat. Klotz Nachtr. zu Cic. Tusc. p. 149): suspicionem a se, Cic.: alqm de causa suscepta, Cic.: multam tam gravem Valerianis praedibus ipsique C. Mario, abwenden von usw., Cic.: ostenta a semet in capita procerum, abwälzen, Suet.: bellum ex Italia, Cic. ep.: terrores, Cic.: crimen, abweisen, Cic.: so auditiones, Tac.: omnes molestias, Cic.: itinerum atque agrorum latrocinia, abstellen, Cic.: alqd dictis, abweisen, ableugnen, Lucr.: nec depelli dictis, quin etc., abgehalten werden, Plaut.: alqm depellere nequire, quin etc., abhalten, abwehren, Tac.: di depellentes, i.e. averrunci, Pers. 5, 167: conviviis et epulis depulsis, aufgehoben, Treb. Poll.: a superioribus consiliis depulsus, abzustehen genötigt, Caes.: so auch a qua re depulsus, Nep.: de spe conatuque depulsus, Cic.: magnā spe depulsus, Liv.: de sententia depelli, Lact. 2, 19, 5: nos de vetere illa nostra diuturnaque sententia iam esse depulsos, Cic. ep. 1, 7, 7: nec eum patria maiestas sententiā depulerat, Liv. 23, 8, 3. – b) insbes., jmd. von einer Tätigkeit, von einer Verwaltung, einem Amte vertreiben, verdrängen, abzutreten nötigen, entfernen, ausschließen, alqm de pro-————vincia, Nep.: alqm tribunatu, Cic.: alqm senatu, auszutreten nötigen, Tac.: alqm ex illa crudeli, non tribunicia actione, Cic.————————2. dē-pello, āre (de u. pellis), enthülsen, schälen, amygdalas, Apic. 2, 53: nuces, Apic. 6, 229. -
8 depello
depellere, depuli, depulsus Vdrive/push out//off/away/aside, repel; expel; remove, wean; banish utterly; dislodge; avert; rebut; veer away; force to withdraw/desist; turn out/dismiss -
9 depello
dē-pello, pŭli, pulsum, 3, v. a., to drive out, drive away, remove, expel; to drive, thrust, or cast down (class. and very freq.).I.Lit.A.In gen.:B.demoveri et depelli de loco,
Cic. Caecin. 17, 49; cf.:anseres de Falerno,
id. Phil. 5, 11:eum de provincia,
Nep. Cat. 2:aquam de agro,
Cato R. R. 155:ab aris et focis ferrum flammamque,
Cic. Sest. 42; cf.:tantam molem a cervicibus nostris,
id. Cat. 3, 7, 17:jugum a civibus,
id. Rep. 2, 25:vincula a singulis vobis,
Liv. 6, 18 med. al.:non equitem dorso, non frenum depulit ore,
Hor. Ep. 1, 10, 38:qui recta via depulsus est,
Quint. 2, 17, 29; cf.:recto cursu,
Hor. S. 2, 5, 78:aliquem urbe,
to banish, Tac. A. 3, 24; cf.:aliquem Italia,
id. ib. 14, 50; 16, [p. 549] 33:nubila caelo,
Tib. 1, 2, 49:ignem classibus,
Verg. A. 5, 727; cf. ib. 9, 78, and 109:tela,
Cic. Quint. 2, 8; cf.:nobis aerata tela,
Tib. 1, 10, 25;and ictus alicui,
Val. Fl. 6, 652:stellas Aurora,
Ov. M. 7, 100; cf.:noctem Aurorae lumina,
id. ib. 7, 835:cum cibo et potione fames sitisque depulsa est,
Cic. Fin. 1, 11, 37; cf.:frigus duramque famem,
Hor. S. 1, 2, 6:morbum,
Cic. Fam. 7, 26 fin.; Caes. B. G. 6, 17; cf.:pestem augurio,
Verg. A. 9, 328:mortem fratri,
Ov. H. 14, 130 et saep.:quo (sc. Mantuam) solemus ovium teneros depellere fetus,
to drive down, Verg. E. 1, 22: cognoscere, corpora se spatio depellere paulum, push or repel one another, Lucr. 2, 219 Munro ad loc. (Lachm. ex conj. decellere).—In partic.1.Milit. t. t., to drive away, expel, dislodge an enemy from his position:b.defensores vallo munitionibusque,
Caes. B. G. 3, 25; so,hostem loco,
id. ib. 7, 49; id. B. C. 3, 52:terrā,
Nep. Alcib. 8, 3:totā Siciliā,
id. Timol. 2:inde vi depelli,
Sall. J. 58, 3; cf. Front. Strat. 2, 5, 17:praesidia ex his regionibus,
Nep. Paus. 2:praesidium facile,
Front. Strat. 1, 10, 3 et saep.—Transf. beyond the milit. sphere, to thrust out, remove from a situation:2.afflicti jam et depulsi loco,
Cic. Rep. 1, 44; cf.:iterum ab eodem (sc. Themistocle) gradu depulsus est,
driven from his position, Nep. Them. 5.—Econom. t. t., a matre, a mamma, or absol., to remove from the breast, to wean, Varr. R. R. 2, 2, 17; 2, 4, 16; Col. 7, 6, 8; Verg. E. 3, 82; 7, 15; id. G. 3, 187.—Of human beings, Suet. Tib. 44. —II.Trop., to deter, divert, dissuade from:2.aliquem de suscepta causa propositaque sententia,
Cic. Lig. 9; id. Fam. 1, 7, 7;for which, aliquem sententiā,
id. Tusc. 2, 6, 16; Liv. 23, 8:aliquem de spe conatuque,
Cic. Cat. 2, 7, § 14;for which, aliquem spe,
Liv. 31, 25, 11; 41, 23, 13:te ex illa crudeli actione meo consilio esse depulsum, Cic. Rab. perd. 5, 17: Caesar ab superioribus consiliis depulsus,
Caes. B. C. 3, 73; cf.:a qua re depulsus,
Nep. Dat. 7, 3; and:judicem a veritate,
Quint. 5 prooem. §1 et saep.: nec tuis depellor dictis quin rumori serviam,
to be deterred, Plaut. Trin. 3, 2, 14; cf.:Vibidiam depellere nequivit, quin, etc.,
to prevent, hinder, Tac. A. 11, 34.—With things as objects, to remove, turn away, divert:3.servitutem depellere civitati,
Cic. post Red. in Sen. 8, 19 fin.; cf.:alicui turpitudinem,
id. Tusc. 3, 32, 77:morte voluntaria turpitudinem,
id. Prov. Cons. 3, 6:duobus hujus urbis terroribus depulsis,
id. Rep. 1, 47, 71:pericula amici,
id. Cluent. 6, 17:multam praedibus ipsique T. Mario,
id. Fam. 5, 20, 4: mortem fratri. Ov. H. 14, 130:omnes molestias,
id. ib. 2, 16:auditiones falsas,
Tac. A. 4, 11:curas vino,
Tib. 1, 5, 37:ostenta a semet in capita procerum,
Suet. Ner. 36 et saep.: quae nequeat ratio depellere dictis. to deny, Lucr. 3, 322.—Absol.:dis depellentibus (i. e. averruncantibus) agnam Percute,
Pers. 5, 167; cf. depulsor fin. -
10 depello
, depuli, depulsum, depellere 3гнать, изгонять; отвращать, низвергать -
11 depuli
-
12 depulsio
dēpulsio, ōnis f. [ depello ]1) отражение, предотвращение, удаление, отпор (mali, doloris C)d. luminum C — отражение лучей света2) ритор. отклонение (обвинения) C, Q -
13 depulso
dē-pulso, —, —, āre [frequ. к depello ]отталкивать, сталкивать ( cubitis de via Pl) -
14 depulsor
dēpulsor, ōris m. [ depello ]1) отвращающий, отклоняющий (mălorum Boët, Lact)2) разрушитель ( dominatūs C) -
15 depulsorius
-
16 depulsio
dēpulsio, ōnis, f. (depello), das Abstoßen, I) eig.: dep. luminum, pass. = das Zurückprallen, die Entfernung des Lichts, Cic. Tim. 49. – II) übtr., das Abwehren, das Abweisen, a) im allg.: mali (Ggstz. adeptio boni), Cic.: servitutis, Cic.: doloris, Cic.: Plur., depulsiones portentorum, Val. Max. 1, 1, 1. – b) insbes., als t. t. der Rhetor., die Abweisung, Abwälzung der Schuld, die Abwehr, (Ggstz. intentio), Cic. de inv. 1, 13. Quint. 3, 6, 19 u. bes. 3, 9, 1.
-
17 depulsor
dēpulsor, ōris, m. (depello), der Abwerfer = Beseitiger, Stürzer, Vernichter, dominatus, Cic. Phil. 2, 27: tyrannorum, Aur. Vict. de Caes. 40, 29: malorum, Lact. 2, 14, 13: Ggstz., alius vel servator bonorum vel malorum depulsor, Boëth. de consol. phil. 4, 6. p. 90, 25 sq. (ed. Obbar.): auf Inschrn. Beiwort des Jupiter = ἀλεξίκακος, Abwehrer des Unglücks, Corp. inscr. Lat. 2, 2414; 3, 895 u. 14, 2562.
-
18 depulsorius
dēpūlsōrius, a, um (depello), zur Abwendung (des Übels od. übler Vorbedeutungen) dienlich, sacra, Amm. 25, 2, 4. – subst., dēpulsōriae, ārum, f. (sc. precationes), Formeln zur Abwendung (Ggstz. impetritae), Plin. 28, 11.
-
19 depulsio
dēpulsio, ōnis, f. (depello), das Abstoßen, I) eig.: dep. luminum, pass. = das Zurückprallen, die Entfernung des Lichts, Cic. Tim. 49. – II) übtr., das Abwehren, das Abweisen, a) im allg.: mali (Ggstz. adeptio boni), Cic.: servitutis, Cic.: doloris, Cic.: Plur., depulsiones portentorum, Val. Max. 1, 1, 1. – b) insbes., als t. t. der Rhetor., die Abweisung, Abwälzung der Schuld, die Abwehr, (Ggstz. intentio), Cic. de inv. 1, 13. Quint. 3, 6, 19 u. bes. 3, 9, 1.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > depulsio
-
20 depulsor
dēpulsor, ōris, m. (depello), der Abwerfer = Beseitiger, Stürzer, Vernichter, dominatus, Cic. Phil. 2, 27: tyrannorum, Aur. Vict. de Caes. 40, 29: malorum, Lact. 2, 14, 13: Ggstz., alius vel servator bonorum vel malorum depulsor, Boëth. de consol. phil. 4, 6. p. 90, 25 sq. (ed. Obbar.): auf Inschrn. Beiwort des Jupiter = ἀλεξίκακος, Abwehrer des Unglücks, Corp. inscr. Lat. 2, 2414; 3, 895 u. 14, 2562.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > depulsor
- 1
- 2
См. также в других словарях:
depellere — de·pèl·le·re v.tr. (io depèllo) OB cacciare, espellere {{line}} {{/line}} DATA: sec. XVI. ETIMO: dal lat. depĕllĕre, comp. di de via da e pellĕre spingere . NOTA GRAMMATICALE: per la coniugazione vd. espellere … Dizionario italiano
ՀԱՏՈՒՑԱՆԵՄ — (տուցի, տո՛.) NBH 2 0059 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 7c, 8c, 10c, 11c, 13c ն. ἁποδίδωμι, ἁνταποδίδωμι , ἁσοτίω, ἁμύνω reddo, rependo, retribuo, ulciscor. Անդրէն տալ. փոխարինել. վճարել. կշռել նովին չափով. առնել ինչ… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՎՏԱՐԵՄ — (եցի.) NBH 2 0833 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 6c, 8c, 10c, 11c, 12c, 13c ն. ἁπάγω abduco ἑκκρίνω depello ἑλαύνω impello. (արմատն է՝ ʼի տար. օտար.) Նոյն ընդ Վտարանդել. տարագրել, օտարացուցանել. ʼի բաց վարել. վարել. տանել … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)
ՓԱԽՈՒՑԱՆԵՄ — (խուցի, խո՛, խուցեալ.) NBH 2 0923 Chronological Sequence: Early classical, 5c, 10c, 12c ն. φυγαδεύω fugo, depello εἱς φυγήν συνελάω, ἁναγκάζω in fugam compello, impello, cogo, verto. Ստիպել ʼի փախուստ. ʼի փախուստ դարձուցանել. հալածել. վանել. եւ… … հայերեն բառարան (Armenian dictionary)