Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

dē-līro

  • 1 liro

    līro, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] labourer en billons. [st2]2 [-] égratigner. [st2]3 - intr. - être en délire, ségarer.
    * * *
    līro, āre, āvi, ātum - tr. - [st2]1 [-] labourer en billons. [st2]2 [-] égratigner. [st2]3 - intr. - être en délire, ségarer.
    * * *
        Liro, liras, lirare. Varro. Colum. Faire des seillons.

    Dictionarium latinogallicum > liro

  • 2 liro

    līro, āvī, ātum, āre [ lira ]
    1) заделывать семя в борозду (боронованием) Vr, PM
    3) Aus = deliro 2.

    Латинско-русский словарь > liro

  • 3 liro

    līro (altlat. lēro, Pomp. com. 158), āvī, ātum, āre (lira), I) Furchen machend den Samen eineggen, ihn einfurchen (beim dritten Pflügen vermittelst des Streichbretts), s. Varro r. r. 1, 29, 2. Plin. 18, 180. – tr., iugera lirantur, der Same wird in sie eingefurcht, Colum. 11, 2, 47. – scherzh., alci labeas, die Lippen zerkratzen, Pompon. com. 158. – II) übtr. (= delirare), irre-, wahnsinnig sein, rasen, Auson. epist. 10, 9. p. 168 Schenkl.

    lateinisch-deutsches > liro

  • 4 liro

    līro (altlat. lēro, Pomp. com. 158), āvī, ātum, āre (lira), I) Furchen machend den Samen eineggen, ihn einfurchen (beim dritten Pflügen vermittelst des Streichbretts), s. Varro r. r. 1, 29, 2. Plin. 18, 180. – tr., iugera lirantur, der Same wird in sie eingefurcht, Colum. 11, 2, 47. – scherzh., alci labeas, die Lippen zerkratzen, Pompon. com. 158. – II) übtr. (= delirare), irre-, wahnsinnig sein, rasen, Auson. epist. 10, 9. p. 168 Schenkl.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > liro

  • 5 liro

    līro, āvi, ātum, 1, v. a. [lira], to plough or harrow in the seed.
    I.
    Lit.:

    terram cum primum arant, proscindere appellant: cum iterum, offringere dicunt: tertio cum arant jacto semine, lirare dicuntur,

    Varr. R. R. 1, 29, 2; cf.:

    haec (iteratio) quoque ubi consuetudo patitur, crate dentata, vel tabula aratro adnexa, quod vocant lirare, operiente semina,

    Plin. 18, 20, 49, § 180:

    lirantur una jugera quatuor,

    Col. 11, 2, 47.—
    * B.
    Transf., to scratch one's lips: alicui labias, Pompon. ap. Non. 18, 5.—
    * II.
    Trop., for delirare, to be mad, to rave:

    et si Pierias patitur lirare sorores,

    Aus. Ep. 10, 8.

    Lewis & Short latin dictionary > liro

  • 6 deliro

    dē-līro, āvī, ātum, āre [ lira ]
    1) ( редко) отклоняться от прямой линии (nil ut deliret amussis Aus)
    2) безумствовать, говорить вздор, нести чепуху ( lingua delirat Lcr)
    quidquid delirant reges, plectuntur Achivi впоследствии погов. Hиз-за сумасбродства царей страдают (простые) ахеяне

    Латинско-русский словарь > deliro

  • 7 lero

    lēro арх. = liro

    Латинско-русский словарь > lero

  • 8 deleiro

    dēleiro, s. dē-līro.

    lateinisch-deutsches > deleiro

  • 9 deliro

    dē-līro (archaist. dēlēro u. dēleiro), āvi, āre (de u. lira, altlat. lera), urspr. von der Furche abgehen, abweichen (vgl. Plin. 18, 180); dah. übh. von der geraden Linie abgehen, -abweichen, I) eig., nil ut deliret (deleret) amussis, Auson. de viro bono (XXX) 11 p. 149, 14 Schenkl = Anthol. Lat. 644, 11 (111, 11). – II) übtr., irre-, wahnwitzig verrückt sein, irre reden, faseln, Komik., Cic. u.a.: claudicat ingenium, delirat lingua, labat mens, Lucr.: quidquid de caelo physici delirant, Lact.: quidquid delirant reges, plectuntur Achivi (sprichw.), d.i. das wahnwitzige Beginnen der Könige büßen die Völker, Hor. ep. 1, 2, 14. – m. dopp. Acc., se deum od. caelitem, im Wahnsinn sich für einen Gott halten, Tert. de anim. 32 in. u. de pall. 4. p. 940 Oehler.

    lateinisch-deutsches > deliro

  • 10 lero [2]

    2. lēro, āvī etc., s. līro.

    lateinisch-deutsches > lero [2]

  • 11 liramentum

    līrāmentum, ī, n. = deliramentum, Iren. 2, 24, 4 (Plur.). Vgl. liro no. II

    lateinisch-deutsches > liramentum

  • 12 deliro

    dē-līro (archaist. dēlēro u. dēleiro), āvi, āre (de u. lira, altlat. lera), urspr. von der Furche abgehen, abweichen (vgl. Plin. 18, 180); dah. übh. von der geraden Linie abgehen, -abweichen, I) eig., nil ut deliret (deleret) amussis, Auson. de viro bono (XXX) 11 p. 149, 14 Schenkl = Anthol. Lat. 644, 11 (111, 11). – II) übtr., irre-, wahnwitzig verrückt sein, irre reden, faseln, Komik., Cic. u.a.: claudicat ingenium, delirat lingua, labat mens, Lucr.: quidquid de caelo physici delirant, Lact.: quidquid delirant reges, plectuntur Achivi (sprichw.), d.i. das wahnwitzige Beginnen der Könige büßen die Völker, Hor. ep. 1, 2, 14. – m. dopp. Acc., se deum od. caelitem, im Wahnsinn sich für einen Gott halten, Tert. de anim. 32 in. u. de pall. 4. p. 940 Oehler.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > deliro

  • 13 lero

    2. lēro, āvī etc., s. liro.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > lero

  • 14 liramentum

    līrāmentum, ī, n. = deliramentum, Iren. 2, 24, 4 (Plur.). Vgl. liro no. II

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > liramentum

  • 15 deliro

    dē-līro, āre, v. n. [de-lira, to go out of the furrow; hence],
    I.
    Lit., to deviate from a straight line:

    nil ut deliret amussis,

    Aus. Idyll. 16, 11; cf. Plin. 18, 20, 49, § 180.—
    II.
    Trop. (cf. Vel. Long. p. 2233 P.), to be crazy, deranged, out of one's wits; to be silly, to dote, rave (class.):

    delirat linguaque mensque,

    Lucr. 3, 454:

    falli, errare, labi, decipi tam dedecet quam delirare et mente esse captum,

    Cic. Off. 1, 27, 94;

    so with desipere and dementem esse,

    id. N. D. 1, 34, 94: Am. Delirat uxor. So. Atra bili percita est, Plaut. Am. 2, 2, 95 sq.:

    senex delirans,

    Ter. Ad. 4, 7, 43:

    morbo delirantes,

    Lucr. 5, 1158; cf.

    timore,

    Ter. Ph. 5, 8, 8:

    in extis totam Etruriam delirare,

    Cic. Div. 1, 18, 35:

    Stertinium deliret acumen,

    Hor. Ep. 1, 12, 20.—With acc. respect.:

    quicquid delirant reges plectuntur Achivi,

    whatever folly the kings commit, id. ib. 1, 2, 14.

    Lewis & Short latin dictionary > deliro

См. также в других словарях:

  • liró — adj. 2 g. 1.  [Popular] Vestido com apuro. = CATITA, JANOTA 2.  [Popular] Que é um pouco maluco.   ‣ Etimologia: origem obscura …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • Liro (Como) — Infobox River river name = Liro image size = caption = origin = Monte Marmontana mouth = Lake Como at Gravedona basin countries = Italy length = 14.2 km elevation = mouth elevation = discharge = watershed = 57.5 km²The Liro is a torrente , or… …   Wikipedia

  • Liro — The Liro is the name of two streams in the Italian region Lombardy. *The Liro (Como) of the Province of Como, which runs through the Valle San Iorio and enters Lake Como at Gravedona *The Liro (Sondrio) of the Province of Sondrio, which runs… …   Wikipedia

  • Liro (Sondrio) — The Liro is an Alpine torrente of the north Italian Province of Sondrio which rises near the Splügen Pass and the boundary with Switzerland. It runs the length of the Valle Spluga (or Val San Giacomo) before joining the Mera from the right at… …   Wikipedia

  • liró — li|ró Mot Agut Nom masculí …   Diccionari Català-Català

  • liro — (G). Pale; bold …   Dictionary of word roots and combining forms

  • Johan Ivar Liro — Nacimiento 19 de octubre 1872 Fallecimiento 16 de septiembre 1943, 70 años Residencia …   Wikipedia Español

  • Dosso del Liro —   Comune   Comune di Dosso del Liro …   Wikipedia

  • Dosso del Liro — Vorlage:Infobox Gemeinde in Italien/Wartung/Wappen fehlt …   Deutsch Wikipedia

  • Dosso Del Liro — Ajouter une image Administration Pays  Italie Région …   Wikipédia en Français

  • Dosso del Liro — Administration Pays  Italie Région …   Wikipédia en Français

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»