Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

comprimo

  • 1 comprimo

    comprimo, ĕre, pressi, pressum - tr. - [st2]1 [-] serrer, comprimer, presser, resserrer, étreindre. [st2]2 [-] arrêter, contenir. [st2]3 [-] au fig. réprimer, modérer. [st2]4 [-] cacher, soustraire.    - famam comprimere, Liv.: étouffer un bruit.    - stomachum comprimere, Cels. 4, 5: rétablir l'estomac.    - animam comprimere, Ter. Phorm. 5, 6, 28: retenir son haleine.
    * * *
    comprimo, ĕre, pressi, pressum - tr. - [st2]1 [-] serrer, comprimer, presser, resserrer, étreindre. [st2]2 [-] arrêter, contenir. [st2]3 [-] au fig. réprimer, modérer. [st2]4 [-] cacher, soustraire.    - famam comprimere, Liv.: étouffer un bruit.    - stomachum comprimere, Cels. 4, 5: rétablir l'estomac.    - animam comprimere, Ter. Phorm. 5, 6, 28: retenir son haleine.
    * * *
        Comprimo, comprimis, pen. corr. compressi, compressum, comprimere. Plaut. Serrer, Clorre, Comprimer, Presser.
    \
        Comprimere aliquem. Plaut. Reprimer, Fouler.
    \
        Authoritate adulta aliquem comprimere. Tacit. Opprimer.
    \
        Aluum comprimere. Cels. Reserrer et endurcir le ventre.
    \
        Dentes comprimere. Plaut. Serrer.
    \
        Gressus comprimere. Virgil. S'arrester.
    \
        Comprimere linguam alicui. Plaut. Le faire taire.
    \
        Comprimit rosa florem suum. Plin. Elle reserre, ou reclost.
    \
        Stomachum comprimere. Cels. Le garder de vomir.
    \
        Comprimere, per translationem, pro Cohibere, compescere: vt Comprimere audaciam alicuius. Cic. Retirer, Refrener, Engarder, Reprimer.
    \
        Animam comprimere. Terent. Retenir son haleine, Se garder de souffler.
    \
        Famam comprimere. Liu. Estaindre ou amortir le bruit.
    \
        Lachrymas comprimere. Sil. Se garder de plourer.
    \
        Manus comprimere. Terent. Se garder de desrobber.
    \
        Compressis manibus sedere. Liu. Estre oiseux.
    \
        Murmura comprimere voce manuque. Ouid. Faire faire silence.
    \
        Neptunus comprimit rabiem caeli marisque. Virgil. Appaise et fait cesser.
    \
        Seditionem comprimere. Liu. Sopir, Appaiser.
    \
        Comprimere se. Plaut. Ohe iam satis vxor est, comprime te: nimium tinnis. Arreste toy, Tais toy.
    \
        Vix comprimor quin inuolem illi in oculos. Plaut. A grand peine me retiens je, ou me garde je, que, etc.
    \
        Comprime, sub. te. Plaut. Deporte toy, Tais toy.
    \
        Comprime tela manu. Stat. Ne jecte, ou ne darde point.
    \
        Tumultum comprimere. Tacit. Opprimer.
    \
        Vocem et orationem comprimere. Plaut. Se taire.
    \
        Terra quae comprimitur fretis. Senec. Environnee de mer.
    \
        Comprimere, pro Supprimere. Cic. Reserrer, Cacher, Supprimer.
    \
        Orationem comprimere. Cic. Supprimer une oraison, La garder de venir en lumiere, et estre divulguee.
    \
        Comprimere virginem. Liu. Violer.

    Dictionarium latinogallicum > comprimo

  • 2 comprimo

    comprimo comprimo, pressi, pressum, ere сжимать, сдавливать, стискивать

    Латинско-русский словарь > comprimo

  • 3 comprimo

    comprimo comprimo, pressi, pressum, ere задерживать, закреплять

    Латинско-русский словарь > comprimo

  • 4 comprimo

    com-primo, pressi. pressum, ere [ premo ]
    1) сжимать, стискивать (digitos C; in pugnum manus compressa Q; dentes C)
    compressis manibus sedere погов. L — сидеть со сжатыми руками, т. е. сложа руки (ничего не делать)
    2) смежить, сомкнуть, закрыть (oculos Q, O CC)
    3) сдавливать ( serpentem C); выжимать (immodicos humores Sen; spengiam manu CC); сужать ( nares Lcr)
    4) воен. смыкать ( ordines L)
    5) закреплять (alvum, ventrem CC)
    7) насиловать (aliquam vi c. L)
    8) задерживать, припрятывать, не выпускать на рынок (annonam L; frumentum C)
    9) утаивать, не разглашать, скрывать (delicta C; famam alicujus rei L): затаивать ( odium C)
    10) сдерживать ( risum Pt); замедлять ( gressum V)
    alicui linguam c. погов. Pl — зажимать кому-л. рот
    11) остановить, задержать ( hostem Cs lacrunas alicujus bAl); укрощать, смирять ( audaciam alicujus C); умерять ( cupiditates iracundiasque C); подавлять ( seditionem L)
    se c. Pl — обуздывать себя, сдерживаться

    Латинско-русский словарь > comprimo

  • 5 comprimo

    com-primo, pressī, pressum, ere (com u. premo), zusammen-, niederdrücken, I) zwei Ggstde. vereinigend zusammendrücken, -pressen, -drängen, labra, Hor. u. Sen.: dentes, Plaut. u. Sen.: oras (ossis fracti) inter se, Cels.: corpora inter se, Lucr. – m. in u. Akk., femina in unum, Cels.: nubes contrudere in unum comprimereque locum, Lucr.

    II) einen Ggstd. von zwei Seiten oder von oben od. von vorn zusammendrücken, 1) eig.: a) schließend zusammen-, aneinander drücken, zusammenmachen, schließen, c. duos digitos utrimque, Cels.: digitos c. pugnumque facere (Ggstz. digitos extendere, digitos diducere et manum dilatare), Cic.: pollicem, Fulg.: palmam (Ggstz. palmam porrigere), Plaut.: manum (Ggstz. manum explicare), Quint.: compressis, quod aiunt, manibus sedere, mit zusammengelegten Händen müßig dasitzen (sprichw. wie unser »die Hände in den Schoß legen«), Liv. 7, 13, 7. – c. pugnum arte vehementerque, zusammenkneifen, Cic. – c. os (Mündung) alcis rei, Cels.: c. os (den Mund) digito, Hier. ep. 27, 2: c. oculos, zudrücken, zukneifen (dagegen operire mit den Lidern schließen; beide im Ggstz. zu aperire), Quint.: oculum duobus digitis, Cels.: c. oculos alcis (eines Sterbenden), Ov.: c. florem (Ggstz. aperire florem, v. der Pflanze), Plin.: compressa vulva (Ggstz. hians), Cels. – mit in u. Akk., compressa in pugnum manus (Ggstz. manus explicita), Quint. – b) pressend zusammendrücken, zusammenpressen, quetschen, zerquetschen, α) übh.: alcis manus (v. einem Baum), Val. Max.: serpentem c. atque illidere, Cic.: umor ita mollis est, ut facile comprimi collidique possit, Cic. – manu spongiam super, darüber den Schw. mit der Hand ausdrücken, Cels.: dorsum boum manibus, Col.: linguam forcipe, Ov.: morsu conchas (von einem Tiere), Cic. – β) obszön = schänden, beschlafen, alqam, alqm, Komik., Solin. 1, 15: alqam vi, Liv. 1, 4, 2: u. v. der Begattung des Pfaus, Col. 8, 11, 5. – c) einengend zusammendrücken, zusammendrängen, verengern, enger-, dichter machen, nares, Lucr.: ordines (milit. t.t., Ggstz. explicare ordines), Liv. – commeantium in utramque partem catervis itinera compressa, Sen.: c. ordinibus versus, Ov. – d) hemmend zusammendrücken, einhalten, verhalten, an sich halten, α) übh.: animam (den Atem), Plaut. u. Ter.: sibi manus, seine Hände nicht gebrauchen, -aus dem Spiele lassen (versch. v. c. manum, manus, oben no. a), Ter.: habenas, anziehen, Claud. rapt. Pros. 2, 272. Anthol. Lat. 253, 146 (559, 146). – β) als mediz. t.t., in bezug auf den Stuhlgang = verhalten, stopfen, verstopfen (im guten u. üblen Sinne, v. Arzte, von Heilmitteln, Speisen, Krankheiten), corpus, stomachum (Ggstz. solvere, resolvere), Cels.: ventrem, alvum (Ggstz. movere, solvere), Cels.: alqm (meton. = alcis alvum), Ggstz. alqm fundere, Cels.: absol., verbenae comprimentes, Cels. – in bezug auf das Harnen, verhalten, styptica (cydonia) comprimere urinam magis quam agere, Garg. Mart. de arb. pom. 1, 2. – u. in bezug auf Geschwüre, stopfen = heilen, hoc (aceto sorpto) sine ulla noxa comprimi ulcera, Cels.

    2) übtr.: a) zurückhalten, inne behalten, α) (als t.t. der Geschäftsspr.) um Teuerung zu bewirken, Lebensmittel zurückbehalten = nicht verkaufen, aufspeichern, frumentum, annonam (v. Kornwucherern), Cic. u. Liv. – β) Verlautbares für sich behalten, nicht verlauten (laut werden) lassen, verhalten, bei sich od. bei andern unterdrücken, quod scripserat ille, Cic.: famam captae Carthaginis, Liv.: delicta magna, Cic.: odio compresso et tacito, Cic. – b) in seinem Gange, in seinem Fortgange einhalten, α) in seinem äußern Gange hemmen, gressum, Verg.: alci linguam, zum Schweigen bringen (im scherzhaften Doppelsinn m. oben no. II, 1, b, α), Plaut.: lacrimas pueri, trocknen (durch Trostworte), Auct. b. Alex.: murmura voce manuque, Ov.: vocem atque orationem, Plaut.: plausus ipse admiratione compressus est et fortasse eo praetermissus, quia etc., Cic. – u. als milit. t.t., cuius adventus Pompeianos compressit, tat dem weitern Vordringen der P. Einhalt, Caes. b.c. 3, 65, 2. – β) in seiner fernern Tätigkeit, in seinen ferneren Äußerungen, niederhalten, unterdrücken = beschwichtigen, bewältigen, dämpfen, im Keime ersticken, nicht zum Ausbruch kommen lassen, in Schranken weisen, mäßigen, zur Ruhe verweisen, sowohl Vorhaben, Zustände u. dgl., furentis hominis conatum atque audaciam, Cic.: alcis conatus nefarios, Cic.: gladiatoribus emptis rei publicae causā omnes P. Clodii conatus furoresque, Cic.: dicendo nonnumquam tribunicios furores, Cic.: alcis impetum, jmds. A. zurückschlagen, Cic.: seditionem, Liv., u. seditiones tribunicias, Liv. (s. Drak. Liv. 26, 10, 10): motus, Liv.: tumultum (Ggstz. tumultum concire), Liv.: coniurationes complures priusquam invalescant indicio detectas, Suet.: intellego hanc rei publicae pestem paulisper reprimi, non in perpetuum comprimi posse, Cic. – animi conscientiam, Cic.: meditare, quibus verbis incensam illius cupiditatem comprimas atque restinguas, Cic.: vitiosam naturam doctrinā edomare et c., Cic.: remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent avaritiam, Cic.: voluptates primā aetate c. et constringere, Cic.: oratio tum iracundiam restinguens, tum metum eripiens, tum exsultantem laetitiam comprimens, tum aegritudinem abstergens, Cic. – als auch Pers. in ihrem Vorhaben, in ihren Leidenschaften usw., c. improbum negotiatorem, paulo cupidiorem publicanum, Cic.: hāc (eloquentiā) gestientes comprimimus, hāc cupiditates iracundiasque restinguimus, Cic.: magis e re publica visum comprimi ac sedari exasperatos Ligures, Liv.: quam (multitudinem) corpora (Leichname) coniuratorum eo metu compresserunt, ut etc., brachten durch Furcht so zur Ruhe, daß usw., Liv.: compressus perseveranti interrogatione Laelii, Val. Max.: comprime te, mäßige dich, Plaut.: vix comprimor, quin etc., Plaut.

    lateinisch-deutsches > comprimo

  • 6 comprimo

    com-primo, pressī, pressum, ere (com u. premo), zusammen-, niederdrücken, I) zwei Ggstde. vereinigend zusammendrücken, -pressen, -drängen, labra, Hor. u. Sen.: dentes, Plaut. u. Sen.: oras (ossis fracti) inter se, Cels.: corpora inter se, Lucr. – m. in u. Akk., femina in unum, Cels.: nubes contrudere in unum comprimereque locum, Lucr.
    II) einen Ggstd. von zwei Seiten oder von oben od. von vorn zusammendrücken, 1) eig.: a) schließend zusammen-, aneinander drücken, zusammenmachen, schließen, c. duos digitos utrimque, Cels.: digitos c. pugnumque facere (Ggstz. digitos extendere, digitos diducere et manum dilatare), Cic.: pollicem, Fulg.: palmam (Ggstz. palmam porrigere), Plaut.: manum (Ggstz. manum explicare), Quint.: compressis, quod aiunt, manibus sedere, mit zusammengelegten Händen müßig dasitzen (sprichw. wie unser »die Hände in den Schoß legen«), Liv. 7, 13, 7. – c. pugnum arte vehementerque, zusammenkneifen, Cic. – c. os (Mündung) alcis rei, Cels.: c. os (den Mund) digito, Hier. ep. 27, 2: c. oculos, zudrücken, zukneifen (dagegen operire mit den Lidern schließen; beide im Ggstz. zu aperire), Quint.: oculum duobus digitis, Cels.: c. oculos alcis (eines Sterbenden), Ov.: c. florem (Ggstz. aperire florem, v. der Pflanze), Plin.: compressa vulva (Ggstz. hians), Cels. – mit in
    ————
    u. Akk., compressa in pugnum manus (Ggstz. manus explicita), Quint. – b) pressend zusammendrücken, zusammenpressen, quetschen, zerquetschen, α) übh.: alcis manus (v. einem Baum), Val. Max.: serpentem c. atque illidere, Cic.: umor ita mollis est, ut facile comprimi collidique possit, Cic. – manu spongiam super, darüber den Schw. mit der Hand ausdrücken, Cels.: dorsum boum manibus, Col.: linguam forcipe, Ov.: morsu conchas (von einem Tiere), Cic. – β) obszön = schänden, beschlafen, alqam, alqm, Komik., Solin. 1, 15: alqam vi, Liv. 1, 4, 2: u. v. der Begattung des Pfaus, Col. 8, 11, 5. – c) einengend zusammendrücken, zusammendrängen, verengern, enger-, dichter machen, nares, Lucr.: ordines (milit. t.t., Ggstz. explicare ordines), Liv. – commeantium in utramque partem catervis itinera compressa, Sen.: c. ordinibus versus, Ov. – d) hemmend zusammendrücken, einhalten, verhalten, an sich halten, α) übh.: animam (den Atem), Plaut. u. Ter.: sibi manus, seine Hände nicht gebrauchen, - aus dem Spiele lassen (versch. v. c. manum, manus, oben no. a), Ter.: habenas, anziehen, Claud. rapt. Pros. 2, 272. Anthol. Lat. 253, 146 (559, 146). – β) als mediz. t.t., in bezug auf den Stuhlgang = verhalten, stopfen, verstopfen (im guten u. üblen Sinne, v. Arzte, von Heilmitteln, Speisen, Krankheiten), corpus, stomachum (Ggstz. solvere, resolvere), Cels.:
    ————
    ventrem, alvum (Ggstz. movere, solvere), Cels.: alqm (meton. = alcis alvum), Ggstz. alqm fundere, Cels.: absol., verbenae comprimentes, Cels. – in bezug auf das Harnen, verhalten, styptica (cydonia) comprimere urinam magis quam agere, Garg. Mart. de arb. pom. 1, 2. – u. in bezug auf Geschwüre, stopfen = heilen, hoc (aceto sorpto) sine ulla noxa comprimi ulcera, Cels.
    2) übtr.: a) zurückhalten, inne behalten, α) (als t.t. der Geschäftsspr.) um Teuerung zu bewirken, Lebensmittel zurückbehalten = nicht verkaufen, aufspeichern, frumentum, annonam (v. Kornwucherern), Cic. u. Liv. – β) Verlautbares für sich behalten, nicht verlauten (laut werden) lassen, verhalten, bei sich od. bei andern unterdrücken, quod scripserat ille, Cic.: famam captae Carthaginis, Liv.: delicta magna, Cic.: odio compresso et tacito, Cic. – b) in seinem Gange, in seinem Fortgange einhalten, α) in seinem äußern Gange hemmen, gressum, Verg.: alci linguam, zum Schweigen bringen (im scherzhaften Doppelsinn m. oben no. II, 1, b, α), Plaut.: lacrimas pueri, trocknen (durch Trostworte), Auct. b. Alex.: murmura voce manuque, Ov.: vocem atque orationem, Plaut.: plausus ipse admiratione compressus est et fortasse eo praetermissus, quia etc., Cic. – u. als milit. t.t., cuius adventus Pompeianos compressit, tat dem weitern Vordringen der P. Einhalt, Caes. b.c. 3,
    ————
    65, 2. – β) in seiner fernern Tätigkeit, in seinen ferneren Äußerungen, niederhalten, unterdrücken = beschwichtigen, bewältigen, dämpfen, im Keime ersticken, nicht zum Ausbruch kommen lassen, in Schranken weisen, mäßigen, zur Ruhe verweisen, sowohl Vorhaben, Zustände u. dgl., furentis hominis conatum atque audaciam, Cic.: alcis conatus nefarios, Cic.: gladiatoribus emptis rei publicae causā omnes P. Clodii conatus furoresque, Cic.: dicendo nonnumquam tribunicios furores, Cic.: alcis impetum, jmds. A. zurückschlagen, Cic.: seditionem, Liv., u. seditiones tribunicias, Liv. (s. Drak. Liv. 26, 10, 10): motus, Liv.: tumultum (Ggstz. tumultum concire), Liv.: coniurationes complures priusquam invalescant indicio detectas, Suet.: intellego hanc rei publicae pestem paulisper reprimi, non in perpetuum comprimi posse, Cic. – animi conscientiam, Cic.: meditare, quibus verbis incensam illius cupiditatem comprimas atque restinguas, Cic.: vitiosam naturam doctrinā edomare et c., Cic.: remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent avaritiam, Cic.: voluptates primā aetate c. et constringere, Cic.: oratio tum iracundiam restinguens, tum metum eripiens, tum exsultantem laetitiam comprimens, tum aegritudinem abstergens, Cic. – als auch Pers. in ihrem Vorhaben, in ihren Leidenschaften usw., c. improbum negotiatorem, paulo cupidiorem publicanum, Cic.: hāc (eloquentiā)
    ————
    gestientes comprimimus, hāc cupiditates iracundiasque restinguimus, Cic.: magis e re publica visum comprimi ac sedari exasperatos Ligures, Liv.: quam (multitudinem) corpora (Leichname) coniuratorum eo metu compresserunt, ut etc., brachten durch Furcht so zur Ruhe, daß usw., Liv.: compressus perseveranti interrogatione Laelii, Val. Max.: comprime te, mäßige dich, Plaut.: vix comprimor, quin etc., Plaut.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > comprimo

  • 7 comprimo

    comprimere, compressi, compressus V TRANS
    press/squeeze together, fold, crush; hem/shut/keep/hold in; copulate (male); suppress/control/stifle/frustrate/subdue/cow, put down; hold breath; silence

    Latin-English dictionary > comprimo

  • 8 comprimo

    com-prĭmo ( conp-), pressi, pressum, 3, v. a. [premo], to press or squeeze together, compress (very freq and class.).
    I.
    In gen.:

    (corpora) inter se compressa teneri,

    Lucr. 6, 454:

    dentis,

    Plaut. Ps. 3, 1, 21:

    cum plane (digitos) compresserat pugnumque fecerat,

    Cic. Ac. 2, 47, 145; cf.:

    compressa in pugnum manus,

    Quint. 2, 20, 7; 11, 3, 104:

    (oculos) opertos compressosque,

    id. 11, 3, 76:

    compressā palmā,

    with the clinched hand, Plaut. Cas. 2, 6, 53:

    compressam forcipe lingua,

    Ov. M. 6, 556: labra, * Hor. S. 1, 4, 138:

    tamquam compressa manu sit (terra),

    Lucr. 6, 866:

    manibus dorsum boum,

    Col. 2, 3, 1:

    murem,

    Phaedr. 4, 2, 14:

    ordines (aciei),

    to make more dense, Liv. 8, 8, 12:

    versus ordinibus,

    to write closely, Ov. Am. 1, 11, 21:

    mulierem,

    to lie with, Plaut. Aul. prol. 30; Ter. Hec. 4, 1, 57; 5, 3, 30; id. Phorm. 5, 9, 29; Liv. 1, 4, 2 al.—Hence the equivocation in Plaut. Am. 1, 1, 192; id. Rud. 4, 4, 29 sq.; id. Truc. 2, 2, 6.—Also of the treading of a peacock, Col. 8, 11, 5.— Prov.: compressis manibus sedere, with the hands folded, i. e. to be unemployed, at leisure, Liv. 7, 13, 7; cf.:

    compressas tenuisse manus,

    Luc. 2, 292.—
    II.
    Esp. with the access. idea of restraining free motion.
    A.
    To hold back, hold, keep in, restrain; prop.:

    animam,

    to hold one's breath, Ter. Phorm. 5, 6, 28:

    manum,

    to keep off, id. Heaut. 3, 3, 29:

    linguam alicui,

    to silence him, Plaut. Am. 1, 1, 192; cf. I. supra, and id. Mil. 2, 6, 88:

    aquam (opp. inmittere),

    Dig. 39, 3, 1, § 1:

    tela manu,

    Stat. Th. 11, 33:

    alvum,

    to check a diarrhœa, Cels. 1, 10; 6, 18, 7; so,

    stomachum,

    to bind, make costive, id. 4, 5 fin.; and transf. to the person: si morbus [p. 395] aliquem compresserit, id. praef.—
    B.
    Trop.
    1.
    Of passions, dispositions, intentions, actions, etc., to restrain, hinder, check, repress, curb (very freq.):

    vocem et orationem,

    Plaut. Ps. 1, 4, 16:

    gressum,

    Verg. A. 6, 389:

    consilium,

    Plaut. Merc. 2, 3, 6:

    comprimere atque restinguere incensam illius cupiditatem,

    Cic. Pis. 25, 59; cf. id. Cael. 31, 25:

    conatum atque audaciam furentis hominis,

    id. Phil. 10, 5, 11:

    Clodii conatus furoresque,

    id. Off. 2, 17, 58; cf. Liv. 3, 38, 7:

    amor compressus edendi,

    Verg. A. 8, 184:

    tribunicios furores,

    Cic. Mur. 11, 24:

    ferocitatem tuam istam,

    id. Vatin. 1, 2:

    seditionem,

    Liv. 2, 23, 10:

    motus,

    id. 1, 60, 1:

    multi temere excitati tumultus sunt compressique,

    id. 26, 10, 10:

    plausum,

    Cic. Deiot. 12, 34:

    exsultantem laetitiam,

    id. Top. 22, 86:

    voce manuque Murmura,

    Ov. M. 1, 206:

    conscientiam,

    to silence, Cic. Fin. 2, 17, 54 et saep. —
    2.
    Transf. to the person:

    non ego te conprimere possum sine malo?

    Plaut. Rud. 4, 4, 81:

    ac sedare exasperatos Ligures,

    Liv. 42, 26, 1; cf. id. 5, 45, 7:

    cujus adventus Pompeianos compressit,

    Caes. B. C. 3, 65:

    comprime te, nimium tinnis,

    Plaut. Cas. 2, 3, 32:

    vix comprimor, quin involem illi in oculos,

    id. Most. 1, 3, 46.—
    C.
    With the access. idea of withholding evidence or knowledge ( = supprimo), to keep to one's self, keep back, withhold, suppress, conceal (rare, but in good prose;

    most freq. in Cic.): frumentum,

    Cic. Att. 5, 21, 8:

    annonam,

    Liv. 38, 35, 5:

    multa, magna delicta,

    Cic. Att. 10, 4, 6:

    orationem illam,

    id. ib. 3, 12, 2:

    famam captae Carthaginis ex industriā,

    Liv. 26, 51, 11.—Hence, compressus, a, um, P. a., pressed together, i. e. close, strait, narrow:

    calculus oris compressioris,

    Cels. 2, 11; so in comp., Plin. 16, 10, 19, § 49; 17, 11, 16, § 80.—
    2.
    Costive:

    venter,

    Cels. 1, 3:

    alvus,

    id. 3, 6: morbi, connected with costiveness, id. praef.— Adv.: compressē.
    1.
    In a compressed manner, briefly, succinctly:

    compressius loqui (opp. latius),

    Cic. Fin. 2, 6, 17.—
    2.
    Pressingly, urgently:

    compressius violentiusque quaerere,

    Gell. 1, 23, 7; cf. Macr. S. 1, 6.

    Lewis & Short latin dictionary > comprimo

  • 9 comprimo

    , compressi, compressum, comprimere 3
      подавлять, сжимать, сдавливать

    Dictionary Latin-Russian new > comprimo

  • 10 compressus

    [st1]1 [-] compressus, a, um: part. passé de comprimo. - [abcl][b]a - serré, pressé, comprimé, obstrué; étroit. - [abcl]b - resserré, constipé. - [abcl]c - pressé, forcé. - [abcl]d - arrêté, dompté, réprimé, modéré, apaisé. - [abcl]e - caché, dissimulé.[/b]    - compressis manibus sedere: rester les bras croisés, être oisif.    - compressa itinera, Sen.: chemins obstrués par la foule.    - compressâ palmâ ferire, Plaut. Cas. 2, 6, 53: donner un coup de poing. [st1]2 [-] compressŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - compression, pression. - [abcl]b - commerce illégitime, viol. - [abcl]c - resserrement, étreinte.[/b]
    * * *
    [st1]1 [-] compressus, a, um: part. passé de comprimo. - [abcl][b]a - serré, pressé, comprimé, obstrué; étroit. - [abcl]b - resserré, constipé. - [abcl]c - pressé, forcé. - [abcl]d - arrêté, dompté, réprimé, modéré, apaisé. - [abcl]e - caché, dissimulé.[/b]    - compressis manibus sedere: rester les bras croisés, être oisif.    - compressa itinera, Sen.: chemins obstrués par la foule.    - compressâ palmâ ferire, Plaut. Cas. 2, 6, 53: donner un coup de poing. [st1]2 [-] compressŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - compression, pression. - [abcl]b - commerce illégitime, viol. - [abcl]c - resserrement, étreinte.[/b]
    * * *
        Annonam compressam Liuius eleganter vocat, quum pretium per coemptionem esset intentum auctumque. Serree, cachee, et supprimee par les marchans pour puis apres la revendre à leur mot.
    \
        Certamina compressa. Virgil. Appaisez.
    \
        Vitiosam alicuius naturam edomitam et compressam esse doctrina. Cic. Refrenee, Reprimee et domptee.
    \
        Compressi oculi. Colum. Les yeux restraincts, Appetissez, Enfoncez.
    \
        Compressum atque tacitum odium. Cic. Une haine cachee et couverte ou dissimulee.
    \
        Compressa palma aut porrecta ferire. Plaut. Bailler un coup de poing ou une jouee.
    \
        Compressus, Nomen ex participio. Plin. Nucamenta compressiora maribus sunt. Plus serrez.
    \
        Compressus, huius compressus. Cic. Serrement Estraignement.
    \
        Compressu suo reliquit eam grauidam. Plaut. Il la laissa grosse de son faict.

    Dictionarium latinogallicum > compressus

  • 11 compressus

    1. compressus, a, um, PAdi. m. Compar. (v. comprimo), I) knapp, eng, caliculus oris compressioris, Cels.: nucamenta compressiora, Plin. – II) verstopft, venter, alvus, Cels.: morbi, mit Verstopfung (des Leibes) verbundene, Cels.
    ————————
    2. compressus, Abl. ū, m. (comprimo), I) das Zusammendrücken, -pressen, Plin. 11, 98. – II) insbes., die Umarmung, der Beischlaf, Komik. u. Macr.: u. vom befruchtenden Umschließen der Erde, Cic. de sen. 51.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > compressus

  • 12 compressus

    1.
    compressus, a, um, Part. and P. a., from comprimo.
    2.
    compressus, ūs, m. [comprimo], a pressing together, compression (only in abl. sing.).
    I.
    In gen.: semen tepefactum vapore et compressu suo diffindit (terra), * Cic. Sen. 15, 51:

    pennarum,

    Plin. 11, 28, 34, § 98. —
    II.
    Esp., an embracing, copulation, Plaut. Am. prol. 109; id. Ep. 4, 1, 15; id. Truc. 2, 6, 17; Ter. Ad. 3, 4, 29; Macr. S. 5, 19.

    Lewis & Short latin dictionary > compressus

  • 13 compresse

    compressē [ comprimo ]
    1) сжато, кратко ( loqui C)
    2) настойчиво, усердно ( quaerere AG)

    Латинско-русский словарь > compresse

  • 14 compressi

    Латинско-русский словарь > compressi

  • 15 compressio

    ōnis f. [ comprimo ]
    1) сжимание, сжатие, стискивание (ventris AG; labiorum Lact)
    2) обнимание, объятие ( amantum Pl)
    3) сжатость, краткость C
    4) подавление (libidinis Aug; cupiditatum Ambr)

    Латинско-русский словарь > compressio

  • 16 compresso

    —, ātum, āre (intens. к comprimo)
    сжимать, сдавливать, теснить Tert

    Латинско-русский словарь > compresso

  • 17 compressus

    I 1. a, um
    part. pf. к comprimo
    2. adj.
    1) узкий, тесный ( os CC)
    2) плотный, крепкий ( nucamenta PM)
    3) мед. крутой ( alvus CC); вызывающий запоры ( morbi CC)
    II compressus, us m. Ter, C, PM = compressio

    Латинско-русский словарь > compressus

  • 18 compressio

    compressio, ōnis, f. (comprimo), I) das Zusammendrücken, -pressen, musculorum, Scrib.: ventris, Gell.: labiorom, Lact. – absol., Vitr. 7, 8, 4. Oros. 7, 6. – Insbes.: a) die Umarmung der Verliebten, compressiones artae amantum conparum, Plaut. Pseud. 66. – b) der Beischlaf, Hyg. u.a. – II) übtr.: a) die Unterdrückung, bellorum civilium, Oros. 7, 6: corporalium cupiditatum, Ambros. in psalm. 48. serm. 19. § 19: libidinis refrenatio compressioque, Augustin. de mor. Manich. 2, 19, 73. – b) das Zusammendrängen des Inhalts, compressione rerum breves, Cic. Brut. 29.

    lateinisch-deutsches > compressio

  • 19 compresso

    com-presso, (āvī), ātum, āre (Intens. v. comprimo), zusammenpressen, zerdrücken, Porphyr. Hor. sat. 2, 3, 273. Tert. Scorp. 3.

    lateinisch-deutsches > compresso

  • 20 compressor

    compressor, ōris, m. (comprimo) = stuprator, Argum. 2. ad Plaut. aulul. 7. Mythogr. Lat. 1, 18.

    lateinisch-deutsches > compressor

См. также в других словарях:

  • компресс — (франц. compresse, от лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) лечебная многослойная повязка из марли или другой ткани, обычно в сочетании с ватой, бумагой или водонепроницаемой пленкой …   Большой медицинский словарь

  • компрессионная проба — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать; син.: компрессионно тонометрическая проба, экспрессионная проба) метод исследования гидродинамики глаза, основанный на определении скорости снижения внутриглазного давления при механическом давлении …   Большой медицинский словарь

  • компрессионный метод — (лат. comprimo, csmpressum сдавливать, сжимать) метод выявления личинок трихинелл, заключающийся в микроскопии кусочков мышечной ткани, сжатых между стеклами в капле глицерина …   Большой медицинский словарь

  • компрессия головного мозга — (compressio cerebri; лат. comprimo compressum сдавливать, сжимать) см. Сдавление головного мозга …   Большой медицинский словарь

  • компрессорий — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) приспособление для приготовления микроскопических препаратов из проб мяса при массовом исследовании на трихинеллез, состоящее из двух толстых стекол, прижимаемых друг к другу винтами …   Большой медицинский словарь

  • Компре́ссия головно́го мо́зга — (compressio cerebri; лат. comprimo compressum сдавливать, сжимать) см. Сдавление головного мозга …   Медицинская энциклопедия

  • Компресс — I Компресс (франц. compresse) лечебная повязка. Компрессы бывают сухими и влажными. Сухой К. применяют для защиты места повреждения (ушиб, рана) от охлаждения и загрязнения; его приготавливают из нескольких слоев стерильной марли и слоя ваты,… …   Медицинская энциклопедия

  • Компрессо́рий — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) приспособление для приготовления микроскопических препаратов из проб мяса при массовом исследовании на трихинеллез, состоящее из двух толстых стекол, прижимаемых друг к другу винтами …   Медицинская энциклопедия

  • Компрессио́нная про́ба — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать; син.: компрессионно тонометрическая проба, экспрессионная проба) метод исследования гидродинамики глаза, основанный на определении скорости снижения внутриглазного давления при механическом давлении …   Медицинская энциклопедия

  • Компрессио́нный ме́тод — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) метод выявления личинок трихинелл, заключающийся в микроскопии кусочков мышечной ткани, сжатых между стеклами в капле глицерина …   Медицинская энциклопедия

  • Richard Trenkwalder — Präsident Richard Trenkwalder Richard Trenkwalder (* 1948 in Wartberg im Mürztal) ist ein österreichischer Unternehmer. Inhaltsverzeichnis 1 …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»