-
1 comprimo
comprimo, ĕre, pressi, pressum - tr. - [st2]1 [-] serrer, comprimer, presser, resserrer, étreindre. [st2]2 [-] arrêter, contenir. [st2]3 [-] au fig. réprimer, modérer. [st2]4 [-] cacher, soustraire. - famam comprimere, Liv.: étouffer un bruit. - stomachum comprimere, Cels. 4, 5: rétablir l'estomac. - animam comprimere, Ter. Phorm. 5, 6, 28: retenir son haleine.* * *comprimo, ĕre, pressi, pressum - tr. - [st2]1 [-] serrer, comprimer, presser, resserrer, étreindre. [st2]2 [-] arrêter, contenir. [st2]3 [-] au fig. réprimer, modérer. [st2]4 [-] cacher, soustraire. - famam comprimere, Liv.: étouffer un bruit. - stomachum comprimere, Cels. 4, 5: rétablir l'estomac. - animam comprimere, Ter. Phorm. 5, 6, 28: retenir son haleine.* * *Comprimo, comprimis, pen. corr. compressi, compressum, comprimere. Plaut. Serrer, Clorre, Comprimer, Presser.\Comprimere aliquem. Plaut. Reprimer, Fouler.\Authoritate adulta aliquem comprimere. Tacit. Opprimer.\Aluum comprimere. Cels. Reserrer et endurcir le ventre.\Dentes comprimere. Plaut. Serrer.\Gressus comprimere. Virgil. S'arrester.\Comprimere linguam alicui. Plaut. Le faire taire.\Comprimit rosa florem suum. Plin. Elle reserre, ou reclost.\Stomachum comprimere. Cels. Le garder de vomir.\Comprimere, per translationem, pro Cohibere, compescere: vt Comprimere audaciam alicuius. Cic. Retirer, Refrener, Engarder, Reprimer.\Animam comprimere. Terent. Retenir son haleine, Se garder de souffler.\Famam comprimere. Liu. Estaindre ou amortir le bruit.\Lachrymas comprimere. Sil. Se garder de plourer.\Manus comprimere. Terent. Se garder de desrobber.\Compressis manibus sedere. Liu. Estre oiseux.\Murmura comprimere voce manuque. Ouid. Faire faire silence.\Neptunus comprimit rabiem caeli marisque. Virgil. Appaise et fait cesser.\Seditionem comprimere. Liu. Sopir, Appaiser.\Comprimere se. Plaut. Ohe iam satis vxor est, comprime te: nimium tinnis. Arreste toy, Tais toy.\Vix comprimor quin inuolem illi in oculos. Plaut. A grand peine me retiens je, ou me garde je, que, etc.\Comprime, sub. te. Plaut. Deporte toy, Tais toy.\Comprime tela manu. Stat. Ne jecte, ou ne darde point.\Tumultum comprimere. Tacit. Opprimer.\Vocem et orationem comprimere. Plaut. Se taire.\Terra quae comprimitur fretis. Senec. Environnee de mer.\Comprimere, pro Supprimere. Cic. Reserrer, Cacher, Supprimer.\Orationem comprimere. Cic. Supprimer une oraison, La garder de venir en lumiere, et estre divulguee.\Comprimere virginem. Liu. Violer. -
2 comprimo
comprimo comprimo, pressi, pressum, ere сжимать, сдавливать, стискивать -
3 comprimo
comprimo comprimo, pressi, pressum, ere задерживать, закреплять -
4 comprimo
com-primo, pressi. pressum, ere [ premo ]1) сжимать, стискивать (digitos C; in pugnum manus compressa Q; dentes C)compressis manibus sedere погов. L — сидеть со сжатыми руками, т. е. сложа руки (ничего не делать)2) смежить, сомкнуть, закрыть (oculos Q, O CC)3) сдавливать ( serpentem C); выжимать (immodicos humores Sen; spengiam manu CC); сужать ( nares Lcr)4) воен. смыкать ( ordines L)5) закреплять (alvum, ventrem CC)7) насиловать (aliquam vi c. L)8) задерживать, припрятывать, не выпускать на рынок (annonam L; frumentum C)9) утаивать, не разглашать, скрывать (delicta C; famam alicujus rei L): затаивать ( odium C)10) сдерживать ( risum Pt); замедлять ( gressum V)animam c. Ter — задержать (затаить) дыханиеalicui linguam c. погов. Pl — зажимать кому-л. рот11) остановить, задержать ( hostem Cs lacrunas alicujus bAl); укрощать, смирять ( audaciam alicujus C); умерять ( cupiditates iracundiasque C); подавлять ( seditionem L)se c. Pl — обуздывать себя, сдерживаться -
5 comprimo
com-primo, pressī, pressum, ere (com u. premo), zusammen-, niederdrücken, I) zwei Ggstde. vereinigend zusammendrücken, -pressen, -drängen, labra, Hor. u. Sen.: dentes, Plaut. u. Sen.: oras (ossis fracti) inter se, Cels.: corpora inter se, Lucr. – m. in u. Akk., femina in unum, Cels.: nubes contrudere in unum comprimereque locum, Lucr.
II) einen Ggstd. von zwei Seiten oder von oben od. von vorn zusammendrücken, 1) eig.: a) schließend zusammen-, aneinander drücken, zusammenmachen, schließen, c. duos digitos utrimque, Cels.: digitos c. pugnumque facere (Ggstz. digitos extendere, digitos diducere et manum dilatare), Cic.: pollicem, Fulg.: palmam (Ggstz. palmam porrigere), Plaut.: manum (Ggstz. manum explicare), Quint.: compressis, quod aiunt, manibus sedere, mit zusammengelegten Händen müßig dasitzen (sprichw. wie unser »die Hände in den Schoß legen«), Liv. 7, 13, 7. – c. pugnum arte vehementerque, zusammenkneifen, Cic. – c. os (Mündung) alcis rei, Cels.: c. os (den Mund) digito, Hier. ep. 27, 2: c. oculos, zudrücken, zukneifen (dagegen operire mit den Lidern schließen; beide im Ggstz. zu aperire), Quint.: oculum duobus digitis, Cels.: c. oculos alcis (eines Sterbenden), Ov.: c. florem (Ggstz. aperire florem, v. der Pflanze), Plin.: compressa vulva (Ggstz. hians), Cels. – mit in u. Akk., compressa in pugnum manus (Ggstz. manus explicita), Quint. – b) pressend zusammendrücken, zusammenpressen, quetschen, zerquetschen, α) übh.: alcis manus (v. einem Baum), Val. Max.: serpentem c. atque illidere, Cic.: umor ita mollis est, ut facile comprimi collidique possit, Cic. – manu spongiam super, darüber den Schw. mit der Hand ausdrücken, Cels.: dorsum boum manibus, Col.: linguam forcipe, Ov.: morsu conchas (von einem Tiere), Cic. – β) obszön = schänden, beschlafen, alqam, alqm, Komik., Solin. 1, 15: alqam vi, Liv. 1, 4, 2: u. v. der Begattung des Pfaus, Col. 8, 11, 5. – c) einengend zusammendrücken, zusammendrängen, verengern, enger-, dichter machen, nares, Lucr.: ordines (milit. t.t., Ggstz. explicare ordines), Liv. – commeantium in utramque partem catervis itinera compressa, Sen.: c. ordinibus versus, Ov. – d) hemmend zusammendrücken, einhalten, verhalten, an sich halten, α) übh.: animam (den Atem), Plaut. u. Ter.: sibi manus, seine Hände nicht gebrauchen, -aus dem Spiele lassen (versch. v. c. manum, manus, oben no. a), Ter.: habenas, anziehen, Claud. rapt. Pros. 2, 272. Anthol. Lat. 253, 146 (559, 146). – β) als mediz. t.t., in bezug auf den Stuhlgang = verhalten, stopfen, verstopfen (im guten u. üblen Sinne, v. Arzte, von Heilmitteln, Speisen, Krankheiten), corpus, stomachum (Ggstz. solvere, resolvere), Cels.: ventrem, alvum (Ggstz. movere, solvere), Cels.: alqm (meton. = alcis alvum), Ggstz. alqm fundere, Cels.: absol., verbenae comprimentes, Cels. – in bezug auf das Harnen, verhalten, styptica (cydonia) comprimere urinam magis quam agere, Garg. Mart. de arb. pom. 1, 2. – u. in bezug auf Geschwüre, stopfen = heilen, hoc (aceto sorpto) sine ulla noxa comprimi ulcera, Cels.
2) übtr.: a) zurückhalten, inne behalten, α) (als t.t. der Geschäftsspr.) um Teuerung zu bewirken, Lebensmittel zurückbehalten = nicht verkaufen, aufspeichern, frumentum, annonam (v. Kornwucherern), Cic. u. Liv. – β) Verlautbares für sich behalten, nicht verlauten (laut werden) lassen, verhalten, bei sich od. bei andern unterdrücken, quod scripserat ille, Cic.: famam captae Carthaginis, Liv.: delicta magna, Cic.: odio compresso et tacito, Cic. – b) in seinem Gange, in seinem Fortgange einhalten, α) in seinem äußern Gange hemmen, gressum, Verg.: alci linguam, zum Schweigen bringen (im scherzhaften Doppelsinn m. oben no. II, 1, b, α), Plaut.: lacrimas pueri, trocknen (durch Trostworte), Auct. b. Alex.: murmura voce manuque, Ov.: vocem atque orationem, Plaut.: plausus ipse admiratione compressus est et fortasse eo praetermissus, quia etc., Cic. – u. als milit. t.t., cuius adventus Pompeianos compressit, tat dem weitern Vordringen der P. Einhalt, Caes. b.c. 3, 65, 2. – β) in seiner fernern Tätigkeit, in seinen ferneren Äußerungen, niederhalten, unterdrücken = beschwichtigen, bewältigen, dämpfen, im Keime ersticken, nicht zum Ausbruch kommen lassen, in Schranken weisen, mäßigen, zur Ruhe verweisen, sowohl Vorhaben, Zustände u. dgl., furentis hominis conatum atque audaciam, Cic.: alcis conatus nefarios, Cic.: gladiatoribus emptis rei publicae causā omnes P. Clodii conatus furoresque, Cic.: dicendo nonnumquam tribunicios furores, Cic.: alcis impetum, jmds. A. zurückschlagen, Cic.: seditionem, Liv., u. seditiones tribunicias, Liv. (s. Drak. Liv. 26, 10, 10): motus, Liv.: tumultum (Ggstz. tumultum concire), Liv.: coniurationes complures priusquam invalescant indicio detectas, Suet.: intellego hanc rei publicae pestem paulisper reprimi, non in perpetuum comprimi posse, Cic. – animi conscientiam, Cic.: meditare, quibus verbis incensam illius cupiditatem comprimas atque restinguas, Cic.: vitiosam naturam doctrinā edomare et c., Cic.: remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent avaritiam, Cic.: voluptates primā aetate c. et constringere, Cic.: oratio tum iracundiam restinguens, tum metum eripiens, tum exsultantem laetitiam comprimens, tum aegritudinem abstergens, Cic. – als auch Pers. in ihrem Vorhaben, in ihren Leidenschaften usw., c. improbum negotiatorem, paulo cupidiorem publicanum, Cic.: hāc (eloquentiā) gestientes comprimimus, hāc cupiditates iracundiasque restinguimus, Cic.: magis e re publica visum comprimi ac sedari exasperatos Ligures, Liv.: quam (multitudinem) corpora (Leichname) coniuratorum eo metu compresserunt, ut etc., brachten durch Furcht so zur Ruhe, daß usw., Liv.: compressus perseveranti interrogatione Laelii, Val. Max.: comprime te, mäßige dich, Plaut.: vix comprimor, quin etc., Plaut.
-
6 comprimo
com-primo, pressī, pressum, ere (com u. premo), zusammen-, niederdrücken, I) zwei Ggstde. vereinigend zusammendrücken, -pressen, -drängen, labra, Hor. u. Sen.: dentes, Plaut. u. Sen.: oras (ossis fracti) inter se, Cels.: corpora inter se, Lucr. – m. in u. Akk., femina in unum, Cels.: nubes contrudere in unum comprimereque locum, Lucr.II) einen Ggstd. von zwei Seiten oder von oben od. von vorn zusammendrücken, 1) eig.: a) schließend zusammen-, aneinander drücken, zusammenmachen, schließen, c. duos digitos utrimque, Cels.: digitos c. pugnumque facere (Ggstz. digitos extendere, digitos diducere et manum dilatare), Cic.: pollicem, Fulg.: palmam (Ggstz. palmam porrigere), Plaut.: manum (Ggstz. manum explicare), Quint.: compressis, quod aiunt, manibus sedere, mit zusammengelegten Händen müßig dasitzen (sprichw. wie unser »die Hände in den Schoß legen«), Liv. 7, 13, 7. – c. pugnum arte vehementerque, zusammenkneifen, Cic. – c. os (Mündung) alcis rei, Cels.: c. os (den Mund) digito, Hier. ep. 27, 2: c. oculos, zudrücken, zukneifen (dagegen operire mit den Lidern schließen; beide im Ggstz. zu aperire), Quint.: oculum duobus digitis, Cels.: c. oculos alcis (eines Sterbenden), Ov.: c. florem (Ggstz. aperire florem, v. der Pflanze), Plin.: compressa vulva (Ggstz. hians), Cels. – mit in————u. Akk., compressa in pugnum manus (Ggstz. manus explicita), Quint. – b) pressend zusammendrücken, zusammenpressen, quetschen, zerquetschen, α) übh.: alcis manus (v. einem Baum), Val. Max.: serpentem c. atque illidere, Cic.: umor ita mollis est, ut facile comprimi collidique possit, Cic. – manu spongiam super, darüber den Schw. mit der Hand ausdrücken, Cels.: dorsum boum manibus, Col.: linguam forcipe, Ov.: morsu conchas (von einem Tiere), Cic. – β) obszön = schänden, beschlafen, alqam, alqm, Komik., Solin. 1, 15: alqam vi, Liv. 1, 4, 2: u. v. der Begattung des Pfaus, Col. 8, 11, 5. – c) einengend zusammendrücken, zusammendrängen, verengern, enger-, dichter machen, nares, Lucr.: ordines (milit. t.t., Ggstz. explicare ordines), Liv. – commeantium in utramque partem catervis itinera compressa, Sen.: c. ordinibus versus, Ov. – d) hemmend zusammendrücken, einhalten, verhalten, an sich halten, α) übh.: animam (den Atem), Plaut. u. Ter.: sibi manus, seine Hände nicht gebrauchen, - aus dem Spiele lassen (versch. v. c. manum, manus, oben no. a), Ter.: habenas, anziehen, Claud. rapt. Pros. 2, 272. Anthol. Lat. 253, 146 (559, 146). – β) als mediz. t.t., in bezug auf den Stuhlgang = verhalten, stopfen, verstopfen (im guten u. üblen Sinne, v. Arzte, von Heilmitteln, Speisen, Krankheiten), corpus, stomachum (Ggstz. solvere, resolvere), Cels.:————ventrem, alvum (Ggstz. movere, solvere), Cels.: alqm (meton. = alcis alvum), Ggstz. alqm fundere, Cels.: absol., verbenae comprimentes, Cels. – in bezug auf das Harnen, verhalten, styptica (cydonia) comprimere urinam magis quam agere, Garg. Mart. de arb. pom. 1, 2. – u. in bezug auf Geschwüre, stopfen = heilen, hoc (aceto sorpto) sine ulla noxa comprimi ulcera, Cels.2) übtr.: a) zurückhalten, inne behalten, α) (als t.t. der Geschäftsspr.) um Teuerung zu bewirken, Lebensmittel zurückbehalten = nicht verkaufen, aufspeichern, frumentum, annonam (v. Kornwucherern), Cic. u. Liv. – β) Verlautbares für sich behalten, nicht verlauten (laut werden) lassen, verhalten, bei sich od. bei andern unterdrücken, quod scripserat ille, Cic.: famam captae Carthaginis, Liv.: delicta magna, Cic.: odio compresso et tacito, Cic. – b) in seinem Gange, in seinem Fortgange einhalten, α) in seinem äußern Gange hemmen, gressum, Verg.: alci linguam, zum Schweigen bringen (im scherzhaften Doppelsinn m. oben no. II, 1, b, α), Plaut.: lacrimas pueri, trocknen (durch Trostworte), Auct. b. Alex.: murmura voce manuque, Ov.: vocem atque orationem, Plaut.: plausus ipse admiratione compressus est et fortasse eo praetermissus, quia etc., Cic. – u. als milit. t.t., cuius adventus Pompeianos compressit, tat dem weitern Vordringen der P. Einhalt, Caes. b.c. 3,————65, 2. – β) in seiner fernern Tätigkeit, in seinen ferneren Äußerungen, niederhalten, unterdrücken = beschwichtigen, bewältigen, dämpfen, im Keime ersticken, nicht zum Ausbruch kommen lassen, in Schranken weisen, mäßigen, zur Ruhe verweisen, sowohl Vorhaben, Zustände u. dgl., furentis hominis conatum atque audaciam, Cic.: alcis conatus nefarios, Cic.: gladiatoribus emptis rei publicae causā omnes P. Clodii conatus furoresque, Cic.: dicendo nonnumquam tribunicios furores, Cic.: alcis impetum, jmds. A. zurückschlagen, Cic.: seditionem, Liv., u. seditiones tribunicias, Liv. (s. Drak. Liv. 26, 10, 10): motus, Liv.: tumultum (Ggstz. tumultum concire), Liv.: coniurationes complures priusquam invalescant indicio detectas, Suet.: intellego hanc rei publicae pestem paulisper reprimi, non in perpetuum comprimi posse, Cic. – animi conscientiam, Cic.: meditare, quibus verbis incensam illius cupiditatem comprimas atque restinguas, Cic.: vitiosam naturam doctrinā edomare et c., Cic.: remittant spiritus, comprimant animos suos, sedent avaritiam, Cic.: voluptates primā aetate c. et constringere, Cic.: oratio tum iracundiam restinguens, tum metum eripiens, tum exsultantem laetitiam comprimens, tum aegritudinem abstergens, Cic. – als auch Pers. in ihrem Vorhaben, in ihren Leidenschaften usw., c. improbum negotiatorem, paulo cupidiorem publicanum, Cic.: hāc (eloquentiā)————gestientes comprimimus, hāc cupiditates iracundiasque restinguimus, Cic.: magis e re publica visum comprimi ac sedari exasperatos Ligures, Liv.: quam (multitudinem) corpora (Leichname) coniuratorum eo metu compresserunt, ut etc., brachten durch Furcht so zur Ruhe, daß usw., Liv.: compressus perseveranti interrogatione Laelii, Val. Max.: comprime te, mäßige dich, Plaut.: vix comprimor, quin etc., Plaut.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > comprimo
-
7 comprimo
comprimere, compressi, compressus V TRANSpress/squeeze together, fold, crush; hem/shut/keep/hold in; copulate (male); suppress/control/stifle/frustrate/subdue/cow, put down; hold breath; silence -
8 comprimo
com-prĭmo ( conp-), pressi, pressum, 3, v. a. [premo], to press or squeeze together, compress (very freq and class.).I.In gen.:II.(corpora) inter se compressa teneri,
Lucr. 6, 454:dentis,
Plaut. Ps. 3, 1, 21:cum plane (digitos) compresserat pugnumque fecerat,
Cic. Ac. 2, 47, 145; cf.:compressa in pugnum manus,
Quint. 2, 20, 7; 11, 3, 104:(oculos) opertos compressosque,
id. 11, 3, 76:compressā palmā,
with the clinched hand, Plaut. Cas. 2, 6, 53:compressam forcipe lingua,
Ov. M. 6, 556: labra, * Hor. S. 1, 4, 138:tamquam compressa manu sit (terra),
Lucr. 6, 866:manibus dorsum boum,
Col. 2, 3, 1:murem,
Phaedr. 4, 2, 14:ordines (aciei),
to make more dense, Liv. 8, 8, 12:versus ordinibus,
to write closely, Ov. Am. 1, 11, 21:mulierem,
to lie with, Plaut. Aul. prol. 30; Ter. Hec. 4, 1, 57; 5, 3, 30; id. Phorm. 5, 9, 29; Liv. 1, 4, 2 al.—Hence the equivocation in Plaut. Am. 1, 1, 192; id. Rud. 4, 4, 29 sq.; id. Truc. 2, 2, 6.—Also of the treading of a peacock, Col. 8, 11, 5.— Prov.: compressis manibus sedere, with the hands folded, i. e. to be unemployed, at leisure, Liv. 7, 13, 7; cf.:compressas tenuisse manus,
Luc. 2, 292.—Esp. with the access. idea of restraining free motion.A.To hold back, hold, keep in, restrain; prop.:B.animam,
to hold one's breath, Ter. Phorm. 5, 6, 28:manum,
to keep off, id. Heaut. 3, 3, 29:linguam alicui,
to silence him, Plaut. Am. 1, 1, 192; cf. I. supra, and id. Mil. 2, 6, 88:aquam (opp. inmittere),
Dig. 39, 3, 1, § 1:tela manu,
Stat. Th. 11, 33:alvum,
to check a diarrhœa, Cels. 1, 10; 6, 18, 7; so,stomachum,
to bind, make costive, id. 4, 5 fin.; and transf. to the person: si morbus [p. 395] aliquem compresserit, id. praef.—Trop.1.Of passions, dispositions, intentions, actions, etc., to restrain, hinder, check, repress, curb (very freq.):2.vocem et orationem,
Plaut. Ps. 1, 4, 16:gressum,
Verg. A. 6, 389:consilium,
Plaut. Merc. 2, 3, 6:comprimere atque restinguere incensam illius cupiditatem,
Cic. Pis. 25, 59; cf. id. Cael. 31, 25:conatum atque audaciam furentis hominis,
id. Phil. 10, 5, 11:Clodii conatus furoresque,
id. Off. 2, 17, 58; cf. Liv. 3, 38, 7:amor compressus edendi,
Verg. A. 8, 184:tribunicios furores,
Cic. Mur. 11, 24:ferocitatem tuam istam,
id. Vatin. 1, 2:seditionem,
Liv. 2, 23, 10:motus,
id. 1, 60, 1:multi temere excitati tumultus sunt compressique,
id. 26, 10, 10:plausum,
Cic. Deiot. 12, 34:exsultantem laetitiam,
id. Top. 22, 86:voce manuque Murmura,
Ov. M. 1, 206:conscientiam,
to silence, Cic. Fin. 2, 17, 54 et saep. —Transf. to the person:C.non ego te conprimere possum sine malo?
Plaut. Rud. 4, 4, 81:ac sedare exasperatos Ligures,
Liv. 42, 26, 1; cf. id. 5, 45, 7:cujus adventus Pompeianos compressit,
Caes. B. C. 3, 65:comprime te, nimium tinnis,
Plaut. Cas. 2, 3, 32:vix comprimor, quin involem illi in oculos,
id. Most. 1, 3, 46.—With the access. idea of withholding evidence or knowledge ( = supprimo), to keep to one's self, keep back, withhold, suppress, conceal (rare, but in good prose;2.most freq. in Cic.): frumentum,
Cic. Att. 5, 21, 8:annonam,
Liv. 38, 35, 5:multa, magna delicta,
Cic. Att. 10, 4, 6:orationem illam,
id. ib. 3, 12, 2:famam captae Carthaginis ex industriā,
Liv. 26, 51, 11.—Hence, compressus, a, um, P. a., pressed together, i. e. close, strait, narrow:calculus oris compressioris,
Cels. 2, 11; so in comp., Plin. 16, 10, 19, § 49; 17, 11, 16, § 80.—Costive:1.venter,
Cels. 1, 3:alvus,
id. 3, 6: morbi, connected with costiveness, id. praef.— Adv.: compressē.In a compressed manner, briefly, succinctly:2.compressius loqui (opp. latius),
Cic. Fin. 2, 6, 17.—Pressingly, urgently:compressius violentiusque quaerere,
Gell. 1, 23, 7; cf. Macr. S. 1, 6. -
9 comprimo
, compressi, compressum, comprimere 3подавлять, сжимать, сдавливать -
10 compressus
[st1]1 [-] compressus, a, um: part. passé de comprimo. - [abcl][b]a - serré, pressé, comprimé, obstrué; étroit. - [abcl]b - resserré, constipé. - [abcl]c - pressé, forcé. - [abcl]d - arrêté, dompté, réprimé, modéré, apaisé. - [abcl]e - caché, dissimulé.[/b] - compressis manibus sedere: rester les bras croisés, être oisif. - compressa itinera, Sen.: chemins obstrués par la foule. - compressâ palmâ ferire, Plaut. Cas. 2, 6, 53: donner un coup de poing. [st1]2 [-] compressŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - compression, pression. - [abcl]b - commerce illégitime, viol. - [abcl]c - resserrement, étreinte.[/b]* * *[st1]1 [-] compressus, a, um: part. passé de comprimo. - [abcl][b]a - serré, pressé, comprimé, obstrué; étroit. - [abcl]b - resserré, constipé. - [abcl]c - pressé, forcé. - [abcl]d - arrêté, dompté, réprimé, modéré, apaisé. - [abcl]e - caché, dissimulé.[/b] - compressis manibus sedere: rester les bras croisés, être oisif. - compressa itinera, Sen.: chemins obstrués par la foule. - compressâ palmâ ferire, Plaut. Cas. 2, 6, 53: donner un coup de poing. [st1]2 [-] compressŭs, ūs, m.: - [abcl][b]a - compression, pression. - [abcl]b - commerce illégitime, viol. - [abcl]c - resserrement, étreinte.[/b]* * *Annonam compressam Liuius eleganter vocat, quum pretium per coemptionem esset intentum auctumque. Serree, cachee, et supprimee par les marchans pour puis apres la revendre à leur mot.\Certamina compressa. Virgil. Appaisez.\Vitiosam alicuius naturam edomitam et compressam esse doctrina. Cic. Refrenee, Reprimee et domptee.\Compressi oculi. Colum. Les yeux restraincts, Appetissez, Enfoncez.\Compressum atque tacitum odium. Cic. Une haine cachee et couverte ou dissimulee.\Compressa palma aut porrecta ferire. Plaut. Bailler un coup de poing ou une jouee.\Compressus, Nomen ex participio. Plin. Nucamenta compressiora maribus sunt. Plus serrez.\Compressus, huius compressus. Cic. Serrement Estraignement.\Compressu suo reliquit eam grauidam. Plaut. Il la laissa grosse de son faict. -
11 compressus
1. compressus, a, um, PAdi. m. Compar. (v. comprimo), I) knapp, eng, caliculus oris compressioris, Cels.: nucamenta compressiora, Plin. – II) verstopft, venter, alvus, Cels.: morbi, mit Verstopfung (des Leibes) verbundene, Cels.————————2. compressus, Abl. ū, m. (comprimo), I) das Zusammendrücken, -pressen, Plin. 11, 98. – II) insbes., die Umarmung, der Beischlaf, Komik. u. Macr.: u. vom befruchtenden Umschließen der Erde, Cic. de sen. 51.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > compressus
-
12 compressus
1.compressus, a, um, Part. and P. a., from comprimo.2. I.In gen.: semen tepefactum vapore et compressu suo diffindit (terra), * Cic. Sen. 15, 51:II.pennarum,
Plin. 11, 28, 34, § 98. —Esp., an embracing, copulation, Plaut. Am. prol. 109; id. Ep. 4, 1, 15; id. Truc. 2, 6, 17; Ter. Ad. 3, 4, 29; Macr. S. 5, 19. -
13 compresse
-
14 compressi
-
15 compressio
1) сжимание, сжатие, стискивание (ventris AG; labiorum Lact)2) обнимание, объятие ( amantum Pl)3) сжатость, краткость C4) подавление (libidinis Aug; cupiditatum Ambr) -
16 compresso
—, ātum, āre (intens. к comprimo)сжимать, сдавливать, теснить Tert -
17 compressus
I 1. a, umpart. pf. к comprimo2. adj.1) узкий, тесный ( os CC)2) плотный, крепкий ( nucamenta PM)II compressus, us m. Ter, C, PM = compressio -
18 compressio
compressio, ōnis, f. (comprimo), I) das Zusammendrücken, -pressen, musculorum, Scrib.: ventris, Gell.: labiorom, Lact. – absol., Vitr. 7, 8, 4. Oros. 7, 6. – Insbes.: a) die Umarmung der Verliebten, compressiones artae amantum conparum, Plaut. Pseud. 66. – b) der Beischlaf, Hyg. u.a. – II) übtr.: a) die Unterdrückung, bellorum civilium, Oros. 7, 6: corporalium cupiditatum, Ambros. in psalm. 48. serm. 19. § 19: libidinis refrenatio compressioque, Augustin. de mor. Manich. 2, 19, 73. – b) das Zusammendrängen des Inhalts, compressione rerum breves, Cic. Brut. 29.
-
19 compresso
com-presso, (āvī), ātum, āre (Intens. v. comprimo), zusammenpressen, zerdrücken, Porphyr. Hor. sat. 2, 3, 273. Tert. Scorp. 3.
-
20 compressor
compressor, ōris, m. (comprimo) = stuprator, Argum. 2. ad Plaut. aulul. 7. Mythogr. Lat. 1, 18.
- 1
- 2
См. также в других словарях:
компресс — (франц. compresse, от лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) лечебная многослойная повязка из марли или другой ткани, обычно в сочетании с ватой, бумагой или водонепроницаемой пленкой … Большой медицинский словарь
компрессионная проба — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать; син.: компрессионно тонометрическая проба, экспрессионная проба) метод исследования гидродинамики глаза, основанный на определении скорости снижения внутриглазного давления при механическом давлении … Большой медицинский словарь
компрессионный метод — (лат. comprimo, csmpressum сдавливать, сжимать) метод выявления личинок трихинелл, заключающийся в микроскопии кусочков мышечной ткани, сжатых между стеклами в капле глицерина … Большой медицинский словарь
компрессия головного мозга — (compressio cerebri; лат. comprimo compressum сдавливать, сжимать) см. Сдавление головного мозга … Большой медицинский словарь
компрессорий — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) приспособление для приготовления микроскопических препаратов из проб мяса при массовом исследовании на трихинеллез, состоящее из двух толстых стекол, прижимаемых друг к другу винтами … Большой медицинский словарь
Компре́ссия головно́го мо́зга — (compressio cerebri; лат. comprimo compressum сдавливать, сжимать) см. Сдавление головного мозга … Медицинская энциклопедия
Компресс — I Компресс (франц. compresse) лечебная повязка. Компрессы бывают сухими и влажными. Сухой К. применяют для защиты места повреждения (ушиб, рана) от охлаждения и загрязнения; его приготавливают из нескольких слоев стерильной марли и слоя ваты,… … Медицинская энциклопедия
Компрессо́рий — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) приспособление для приготовления микроскопических препаратов из проб мяса при массовом исследовании на трихинеллез, состоящее из двух толстых стекол, прижимаемых друг к другу винтами … Медицинская энциклопедия
Компрессио́нная про́ба — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать; син.: компрессионно тонометрическая проба, экспрессионная проба) метод исследования гидродинамики глаза, основанный на определении скорости снижения внутриглазного давления при механическом давлении … Медицинская энциклопедия
Компрессио́нный ме́тод — (лат. comprimo, compressum сдавливать, сжимать) метод выявления личинок трихинелл, заключающийся в микроскопии кусочков мышечной ткани, сжатых между стеклами в капле глицерина … Медицинская энциклопедия
Richard Trenkwalder — Präsident Richard Trenkwalder Richard Trenkwalder (* 1948 in Wartberg im Mürztal) ist ein österreichischer Unternehmer. Inhaltsverzeichnis 1 … Deutsch Wikipedia