-
21 collacrimo
col-lacrimo, āvī, āre (con u. lacrimo), in Tränen ausbrechen, sich in Tränen ergießen, absol., Plaut. fr. b. Gell. 1, 24, 3. Ter. Andr. 109. Cic. de rep. 6, 9. – m. Acc. = über etw., histrio casum meum totiens (an so vielen Stellen [derselben Tragödie]) collacrimavit, Cic. Sest. 123: collacrimantes suum patriaeque casum, Liv. 26, 14, 4. – / Depon. Nbf. collacrimor, ātus sum, āri, m. folg. Acc. u. Infin., cum Xerxes collacrimatus esset neminem ex tot milibus ad centum annos superstitem futurum (esse), Ps. Cic. consol. 59.
-
22 collaetor
col-laetor, āri (con u. laetor), sich zusammen freuen, alci, cum alqo u. abs., Eccl.
-
23 collatero
col-latero, āre (con u. latus), zur Seite nehmen, quod alii sequantur, alii praecedant dominum, alii collaterati sequantur, Verecund. cant. Azar. 15: übtr., C vocales utrimque collaterat, Mart. Cap. 3. § 249.
-
24 collatro
col-lātro, āre (con u. latro), bebellen, bebelfern, übtr., philosophiam, Sen. de vit. beat. 17, 1.
-
25 collaudo
col-laudo, āvī, ātum, āre (con u. laudo), beloben, belobigen, Lob (Lobsprüche) erteilen, alqm, Komik., Cic. u.a.: alios, sese, Plaut.: alqm multum (sehr), Curt.: alqm eximie, Nep.: alqm quantis laudibus, Plaut.: alqm amplissimis verbis, Suet.: alqm in senatu et apud populum magnifice, Liv.: alqm senatus consulto, proprio senatus consulto, Cic. – mores maiorum, Plaut.: alcis factum, Cic.: virtutem militum, Liv.: eorum benevolentiam erga se diligentiamque, Cic.: fidem eius in se benevolentiamque, Curt.: clementiam alcis per litteras, Cic.: orationem satis multis verbis, Cic.: mores tuos secundum facta et virtutes tuas, Ter.: si Milonis causam accusatoris voce collaudatam probaro, Cic. – m. Ang. weshalb? durch quod (weil, daß) u. Konj., Cic. de or. 1, 30; de off. 3, 116 (ob eam causam, quod). Suet. Aug. 93 u. Tib. 32, 1; od. durch qui (weil, daß er) m. Konj., Frontin. 2, 7, 9.
-
26 collaxo
col-laxo, āre (con u. laxo), I) erweitern, weit machen, Lucr. 6, 233. – II) zugleich-, mit erweitern, Cael. Aur. acut. 3, 3, 20; chron. 2, 1, 20.
-
27 collevo
col-lēvo, āre (con u. lēvo), völlig glätten, abglätten, Sen. u.a.
-
28 collibescit
col-libēscit, libuit (collibet), es beliebt, es gefällt, Not. Tir. 22, 2. Gloss. ›placet, complacet, delectatur‹.
-
29 collicio
col-licio (conlicio), ere (con u. lacio), verlocken, verleiten, m. Infin., ne me in breve conlicias tempus gaudio hoc falso frui, *Ter. Hec. 842 Fl.
-
30 collido
col-līdo, līsī, līsum, ere (con u. laedo), zusammenschlagen, zusammenstoßen, a) übh.: α) eig.: lapides, Frontin.: manus, klatschen, Quint.: adversas inter se manus, Sen.: navigia inter se (v. Meere), Curt. – im Passiv medial, zusammenschlagen, -stößen, aneinanderschlagen, -stoßen, dentes colliduntur, Sen.: colliduntur inter se naves, Curt.: magno motu amnis uterque colliditur, Curt.: collisa inter se duo rei publicae capita (im Bilde = der Kampf zwischen den beiden Häuptern des St.), Vell.: si binae (consonantes) collidantur, stridor est, Quint. – β) (wie συγκρούειν) übtr., feindlich zusammenbringen, entzweien, mille causae nos cotidie collident, Petr.: ambitiosa pios collidit gloria fratres, Stat. – bes. im Passiv, collidi, feindlich zusammengeraten, poet. m. Dat. (mit wem?), Graecia barbariae lento collisa duello (mit dem B. durch unablässige Fehde), Hor. ep. 1, 2, 7. – dah. v. Lebl. (m. secum, m. inter se od. absol.) = dem Inhalte nach gegeneinander verstoßen, miteinander kollidieren, non personae inter se colliduntur, sed ipsae res, Quint.: colliduntur aut pares (leges) inter se aut secum ipsae, Quint. – b) prägn., zerstoßen, zerdrücken, zerquetschen, umor ita mollis est, ut facile comprimi collidique possit, Cic.: anulus ut fiat primum colliditur aurum, Ov.: si aurum factum fractum aut collisum (verbogen) sit, ICt.: u. so eiusdem quaedam vasa argentea collisa, Cic.: collisi scyphi, ICt.: nasus collisus, gequetschte, platte, Sen.: Partiz. subst., collīsa, ōrum, n., zerquetschte, verbogene Sachen (Geräte usw.), Gaius inst. 3, 217. – als mediz. t. t., gew. im Passiv collidi, zerquetscht-, gequetscht-, verletzt werden, eine Quetschung erleiden, id quod collisum est, Cels.: ubi interior pars collisa est, Cels.: os colliditur, Cels.: u. os fractum aut collisum, ICt.: collisis corporibus vel per ictus (Stöße) vel ubi ex alto decĭderunt, Cels.: Partiz. subst., collīsa, ōrum, n., gequetschte Stellen (der Glieder), Plin. 29, 33.
-
31 collimito
col-līmito, āre (con u. limito), angrenzen, in fronte, Gromat. vet.: m. Dat., Persico mari c., Amm.: Gelonis c., Amm. – dass. Depon. collīmitor, āri, m. Dat., c. Gelonis, Solin. 15, 3.
-
32 collino
col-lino, lēvī, litum, ere (con u. lino), bestreichen beschmieren, alqd alqā re, Hor., Ov. u. Gell.: übtr. im Gleichnis, pulcrum ornatum turpes mores peius caeno conlinunt, Plaut. most. 291.
-
33 colliquefio
col-liquefīo, factus sum, fierī (con u. liquefio), ganz flüssig werden, völlig schmelzen, quod (venenum) si totum colliquefactum in potione esset, Cic. Clu. 173: non prius exigunt (hoc pecus), quam pruina evanuit ac colliquefacta est glacies, Varr. r. r. 2, 4, 6.
-
34 collocupleto
col-locuplēto, āvī, āre (con u. locupleto), überaus bereichern, se, Ter. heaut. 258. – übtr., durch die Rede, rei honestandae et collocupletandae causā, Cornif. rhet. 2, 28.
-
35 colloquor
col-loquor, locūtus sum, loquī (con u. loquor), mit jmd. sich besprechen, sich unterhalten, sich unterreden, unterhandeln, ex equis, Caes.: cum alqo, Cic.: de muro cum alqo, Caes.: cum alqo per litteras, Cic.: familiariter cum alqo, Curt.: inter se, Cic.: inter se multum de alqa re, Cic.: de praesidio expellendo cum idoneis, Liv.: de his rebus, quas (über die) tecum colloqui volo, Nep. Them. 9, 4. – m. Acc. der Pers., zB. te volo conloqui, Plaut. Amph. 898. Vgl. Ussing Plaut. Amph. 339. – m. Acc. u. Infin. = sich dahin aussprechen, illi collocuti satis quaesitum videri, Curt. 6, 11 (43), 34. – absol., et obloquare et colloquare velim, Cic.: quasi collocuti essemus, wie verabredet, Cic.
-
36 collucesco
col-lūcēsco, collūxī, ere (con u. lucesco), aufleuchten, Oros. 3, 23, 3. übtr., Amm. 16, 1, 4. – unpers., collucescit = es wird klar, -deutlich, Boëth. de syll. hyp. 1. p. 623.
-
37 colludo
col-lūdo, lūsī, lūsum, ere (con u. ludo), spielen mit jmd., I) eig.: paribus, Hor. de art. poët. 159: poet., videbis... summa nantes in aqua plumas colludere, sich spielend bewegen, Verg. georg. 1, 369. – II) übtr., ein geheimes Einverständnis mit jmd. unterhalten, sich mit jmd. verstehen, mit jmd. unter einer Decke stecken (zum Nachteil eines Dritten), cum alqo, Cic. Verr. 2, 58. Sen. contr. 2, 11. § 17 u. ICt.
-
38 collugeo
col-lūgeo, ēre (con u. lugeo), zusammen trauern, Cael. Aur. chron. 2, 5, 88 u. Eccl.
-
39 collumino
col-lūmino, āre (con u. lumino), von allen Seiten-, völlig erleuchten, Apul. u.a.
-
40 colluo
col-luo, luī, lūtum, ere (con u. luo), I) tüchtig-, gehörig bespülen, -benetzen, -begießen, abspülen, ausspülen, os, Plin. u. Fronto: fervens colluitur in disco, Apic. – m. Abl. (mit), metretam amurcā, Cato: dentes aquā, Plin.: eos (aegrotantes) aquā calidā, Cael. Aur.: guttur liquido plasmate, Pers.: alqd liquamine, Apic. – poet., ora, den Durst löschen, Ov. met. 5, 447. – II) zusammenspülen, cum amnis paulatim colluendo lucum eminentem supra alveum fecit, Pomp. dig. 41, 1, 30. § 2. – / Schreibung cōluo bei Plin. 20, 41 D. (Jan conluendos).
См. также в других словарях:
col — [ kɔl ] n. m. • 1080; lat. collum → cou I ♦ 1 ♦ Vx Cou. Mod. Loc. Se hausser, se pousser du col : se faire valoir, prendre de grands airs. « Elle s en croit. Il y a sa mère aussi, qui se pousse du col » (Sartre). 2 ♦ Partie étroite, rétrécie (d… … Encyclopédie Universelle
col — col·po·scope; col·po·stat; col·pot·o·my; col·ter; col·u·ber; col·u·bri·na; col·u·bri·nae; col·u·lus; col·um·ba·ceous; col·um·ba·ri·um; col·um·bary; col·um·batz; col·um·bel·la; col·um·bel·li·dae; col·um·bif·er·ous; col·u·mel·la; col·u·mel·lar;… … English syllables
col — COL. s. m. La partie du corps qui joint la teste aux espaules, la prononciation ordinaire dans la pluspart des phrases, c est Cou. Long cou. grand cou. gros cou. le col court. le cou, ou le col tors. mal de cou, ou mal au cou. mouchoir de col, ou … Dictionnaire de l'Académie française
col — COL, coluri, s.n. (anat.) Parte mai îngustă, mai strâmtă a unui organ sau a unui os. – Din fr. col. Trimis de IoanSoleriu, 28.06.2004. Sursa: DEX 98 COL s. (anat.) col uterin = cervix; col vezical = cervix. Trimis de siveco, 05.08.2004. Sursa:… … Dicționar Român
Col — can refer to: Contents 1 Things 2 Places 3 Languages 4 Abbreviations 5 Groups … Wikipedia
col — COL. s. m. Voyez Cou, quant à la partie du corps qui joint la tête aux épaules.Col. s. m. Terme dont on se sert dans différentes phrases par analogie à cette partie du corps humain dont on vient de parler. [b]f♛/b] On appelle Le col de la vessie … Dictionnaire de l'Académie Française 1798
Çöl Dəllək — Municipality … Wikipedia
col- — → con col élément, du lat. cum. V. co et com . ⇒COL(I) , COLO(N) , (COL , COLI , COLO , COLON ), élément préf. Premier élément de compos. correspondant au subst. côlon et entrant dans la formation de termes appartenant au domaine médical. A. Sur… … Encyclopédie Universelle
col. — col. col. abbreviation for column * * * col. UK US noun [C] (plural cols.) ► WRITTEN ABBREVIATION for column: a vertical row of words or numbers: »See the Evening Advertiser, page 2, col. 1. »The table shows graduate employment alongside the… … Financial and business terms
col. — col. 〈Buchw.; Abk. für lat.〉 columna (Spalte) * * * col. = columna (Spalte). * * * Col., Abkürzung für den Bundesstaat Colorado, USA. * * * col. = columna (Spalte) … Universal-Lexikon
col — sustantivo femenino 1. Brassica oleracea. Planta crucífera comestible, de tallo grueso, hojas anchas, flores pequeñas, blancas o amarillas que se cultiva en los huertos: Prepara las coles con patatas muy bien. Locuciones 1. col de Bruselas… … Diccionario Salamanca de la Lengua Española