Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

aiga

  • 1 áiga

    (gč. áigá) ages and ages ago, a long time ago

    Sami-English vocabulary > áiga

  • 2 AIGA

    Общая лексика: American Institute of Graphic Arts

    Универсальный англо-русский словарь > AIGA

  • 3 AIGA

    сокр. от Associazione Italiana Giovani Avvocati

    Italiano-russo Law Dictionary > AIGA

  • 4 aiga

        Propre, à soi.

    Dictionnaire alsacien-français > aiga

  • 5 aiga

    haya

    Dizionario Aragonés - Castellán > aiga

  • 6 aiga

    existence, stay, sojourn.

    Rapanui-English dictionary > aiga

  • 7 pittoresque

    aiga-n-àrtig, sahnswart.

    Dictionnaire français-alsacien > pittoresque

  • 8 propre à

    aiga, pàssend.

    Dictionnaire français-alsacien > propre à

  • 9 écarquiller

    (les yeux) d' Àiga uffschpärra, groosa Àiga màcha.

    Dictionnaire français-alsacien > écarquiller

  • 10 American Institute of Graphic Arts

    General subject: AIGA

    Универсальный русско-английский словарь > American Institute of Graphic Arts

  • 11 aigue-marine

    (prov. °aiga marina "eau de mer") f. (pl. aigues-marines) минер. аквамарин.

    Dictionnaire français-bulgare > aigue-marine

  • 12 baroque

    verschnärkelt, aiga-n-àrtig.

    Dictionnaire français-alsacien > baroque

  • 13 cerne

    (la) d'r Reng um d' Àiga, d'r Mondhof.

    Dictionnaire français-alsacien > cerne

  • 14 ophtalmie

    (l') d' Àiga-n-enzendung, schtàllblend.

    Dictionnaire français-alsacien > ophtalmie

  • 15 yeux

    (les) d' Àiga.

    Dictionnaire français-alsacien > yeux

  • 16 arrapiegar

    Arrapiegar, es usar la astucia del zorro para apoderarse de todo cuanto bien les venga. Existe un refrán asturiano que dice: —Ye más honréu 'l lladrón qu'el arrapiegón. Xinentrambus trabayus de gochería dalgu alluma d'honréu. (Es más honrado el ladrón, que el «arrapiegón», si entrambos trabajos de cerdería, se alumbra algo que sea honrado).
    ————————
    Arrapiegar, dícese de las personas que con engaños, o sutilezas que aparentemente son inocentes, se apoderan de los intereses ajenos. Arrapiegar es usar la astucia del zorro, y como se puede comprobar esta alimaña no tiene ninguna de sus intenciones buenas. En esta poesía de la rapiega le podrán ver actuar de muy parecida manera a muchas personas que yo conozco. «LA RAPIEGA» Canta 'l pitu nel piteiru / m'allegre ya xaraneiru, / emperixeláu ya tiexu, / canta enfarrucáu y'allegre / acuerráu pe les sous pites / que nui pierden el respeutu. —Canta espurriendu la criesta / y'argutandu 'l sou piscuezu, / perque 'l mu farrucu xapie / que ye 'l xemental del piteiru. —Non mu llexus trés un matu / t'agabuxáu 'l rapiegu, / que con güeyus qu'encandilen / t’axemeyandu 'l piteiru. —Probe pitu se xupiés / qu'el so'allegre quiquiriar / truxu del argutu monte / al carneceiru rapiegu. —Rellambiendu 'l sou focicu / 'l esgalazáu rapiegu, / allindia 'l farrucu pitu / qu'evallentonáu y'enciexu, / abombia la sou pechuga / al espurrir sou pizcuezu. —Nun tien priexu la rapiega / vixilanti del piteru, / pos compriende 'l gafu bichu, / qu’enxamás algamiría / llancái 'l canil al pitu / sen pelligru 'l sou pelleyu. —Per íxu encoyía llindia, / achucá baxu la soma / del entremedáu mateiru, / qu'esfaiga la nuétche ‘l díe. —Tién tamién miéu la rapiega / a lus pirrus de l'aldina, / pos s’agolifen sou rastriu, / fairanla encaldar carreira / y'engarradiétcha conechus. —Ya tapeciú 'l claru die, / ya la nuétche 'l giiétchu piétcha, / ya la rapiega s’espurre / con la sou llaína manéira. —Blinca 'l teyáu del piteiru, / cólase pe la briguéira, / cacariéus y' esnaluxéus, / queixius que las pitas faen, / esñaluxéus, folixéus, /miéus que nes pites s'esmuela, / metantu que la rapiega / xébraxe d'aquel xaréu / per denbaxu de las teyas. —Ya nun canta nel piteiru / aquel pitu xaraneiru, / ya les pites alteiráes / noitre díe nun ponen güevu, / ya les xentes retardáes / piétchan mexor el piteiru, / ya la rapiega fartuca / achucá nel sou cobayu, / durme felliz uya sen miéu. ¡Probes pites, probes xentes, / metantu qu'aiga rapiegus, / tenan dos ou cuatru pates, / vistan pelleyu cardoxu / ou paxiétchu de bon xastre.

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > arrapiegar

  • 17 carrapieyu

    Carrapieyu ou carrapiétchu, así se llama a las fundas de las avellanas, también se suele llamar carrapieyus a las personas o cosas pequeñas. —A les ablanes les xucede lu mesmu que a les castañes, ístes ñacen nus arizus de les panoyes de les castañales, lluéu cundu lus arizus arregañen, d’angunes xébrense ‘sberoláes pel xuelu, oitres llántense nes cuerres p’endespos esbítchales cundu lus arizus ten amagáus. —Amugar les ablanes, ye cuaxi lu mesmu que faer l’esbítcha de les casteñes, namái qu’ístes s’esbítchen nus castañéus, ya les ablanes s’amuguen na teixá, les castañes hay que mayar lus arizus conun garabatu fechu pa tal lleldar, paque lus arizus s’esfáigan ya dexen llibres les castañes, peru les ablanes s’apeluquen de lus ablanus dientru lus carrapieyus, se baxan de lus ablanéus en sacus, goxes ou dientru les esquirpies, s’apilen nes bodegues, nus xomeráus ou nus horrus, ya despós cundu nun aiga dalgún llabor que facer ye cundu se fae l’amuga de les ablanes, que conxiste ‘n xagüetales d’agua paque lus carrapiétchus amuguen ya dexen llibres manqu’angunus non del tóu a les ablanes, ya nel xuelu, ou nun banu s´escuéyen dexándulas llimpies. —Alcuerdome you que n’adina de miou má se coyíen más de diez mil quilus d’ablanes y’oitros tantus de castañes, ya güéi nel díe nun se cueyen nin cien quilus de cá couxa. (A las avellanas les sucede lo mismo que a la castañas, éstas nacen en los arizos de las panojas de los castaños, luego cuando los arizos se abren algunas castañas se desprenden y se caen al suelo, las que se quedan dentro del arizo se meten "nes cuerres" para después sacarlas de los arizos reblandecidos. Amugar las avellanas es casi lo mismo que hacer "l’esbítcha" en los castañedos, pues las avellanas se escogen en casa, mientras que las castañas hay que mayar sus arizos con un rastrillo hacho para tal menester, y así los arizos dejan libres las castañas que luego se recogen en las camperas que para tal hacer existen al lado de las "cuerres", pero las avellanas se arrancan de los avellanos dentro de sus fundas y se bajan de los avellanales en sacos o enormes cestas, y se apilan en las bodegas, desvanes o los hórreos, y más tarde cuando haya poco que hacer se hace la amuga de las avellanas, que consiste en regar de agua el montón de avellanas en su funda se vayan a escoger, y luego en el suelo, en el vano o en cualquier otro sitio apropiado se escogen dejando limpias a las avellanas. Recuerdo yo que en la aldea de mi madre se recogían más de diez mil quilos de avellanas y otros tantos de castañas, sin embargo hoy en día se recogerán unos cien quillos de cada fruta).

    Primer Diccionario Enciclopédicu de la Llingua Asturiana > carrapieyu

См. также в других словарях:

  • AIGA — (formerly an acronym for the American Institute of Graphic Arts ) is an American professional organization for design. Organized in 1914, AIGA now claims over 55,000 members throughout 56 chapters nationwide. Its activities include 365: AIGA Year …   Wikipedia

  • Aiga — aiga, aigua nf eau. Var.: ayga, aygua anc. occitan XII° et occitan actuel …   Glossaire des noms topographiques en France

  • aiga — aigo f. eau. Cu vòu de bòna aiga, fau que vague a la bòna fònt prov. . Aiga nèu : pluie mêlée de neige; eau glacée. Aiga senhada, aiga benesida : eau bénite. Aiga bolhida : potage à l ail et à la sauge. Aiga de fems, aiga de suelha : purin. Aiga… …   Diccionari Personau e Evolutiu

  • ‘aiga — For the design organization, see AIGA. ‘Aiga is a word in the Samoan language which means family. The ʻaiga is the family unit of Samoan society and differs from the Western sense in that it consists more than just a mother, father and children.… …   Wikipedia

  • aiga — äˈēŋə, äˈēgə noun ( s) Etymology: Samoan āiga Samoa : family …   Useful english dictionary

  • Aiga Rasch — (* 9. Juli 1941 in Stuttgart; † 24. Dezember 2009) war eine deutsche Illustratorin. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Die drei ??? 3 Charakterisierung …   Deutsch Wikipedia

  • Aiga bolhida — Aïga bolhida L Aïga bolhida est une soupe du sud de la France. Son nom vient de l occitan, comme le proverbe qui l accompagne traditionnellement : Aïga bolhida salva la vida. Ce qui signifie : L eau bouillie sauve la vie. Il s agit en… …   Wikipédia en Français

  • Aïga Bolhida — L Aïga bolhida est une soupe du sud de la France. Son nom vient de l occitan, comme le proverbe qui l accompagne traditionnellement : Aïga bolhida salva la vida. Ce qui signifie : L eau bouillie sauve la vie. Il s agit en effet d une… …   Wikipédia en Français

  • Aïga bolhida — L Aïga bolhida est une soupe du sud de la France. Son nom vient de l occitan, comme le proverbe qui l accompagne traditionnellement : Aïga bolhida salva la vida. Ce qui signifie : L eau bouillie sauve la vie. Il s agit en effet d une… …   Wikipédia en Français

  • Aiga Grabuste — Aiga Grabuste …   Wikipédia en Français

  • Aiga-i-le-Tai — is a district of Samoa. It is on the western side of Upolu and includes the three small islands in the Apolima Strait (Manono, Apolima, and tiny uninhabited Nuulopa). It surrounds an exclave of A ana district, namely Satuimalufilufi village. The… …   Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»