Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

ad-blătĕro

  • 1 blaterō

        blaterō —, —, āre    [BAL-, BAR-], to talk foolishly, babble, prate: cum magno clamore, H.
    * * *
    I
    blaterare, blateravi, blateratus V
    prate, babble; utter in a babbling way; (applied to sounds of certain animals)
    II
    prater, babbler

    Latin-English dictionary > blaterō

  • 2 blatero

    [st1]1 [-] blatero, ōnis, m.: bavard, diseur de riens. [st1]2 [-] blatĕro (blattĕro, blactĕro), āre, āvi, ātum: - intr. - [abcl][b]a - blatérer (cri du chameau). - [abcl]b - coasser (cri des grenouilles). - [abcl]c - babiller, bavarder, dire des sottises. - [abcl]d - criailler, brailler.[/b]    - immodica blaterans, Apul.: parleur éternel.
    * * *
    [st1]1 [-] blatero, ōnis, m.: bavard, diseur de riens. [st1]2 [-] blatĕro (blattĕro, blactĕro), āre, āvi, ātum: - intr. - [abcl][b]a - blatérer (cri du chameau). - [abcl]b - coasser (cri des grenouilles). - [abcl]c - babiller, bavarder, dire des sottises. - [abcl]d - criailler, brailler.[/b]    - immodica blaterans, Apul.: parleur éternel.
    * * *
        Blatero, blateras, pen. corr. blaterare. Gell. Babiller.
    \
        Blaterare cum clamore. Horat. Crier sans propos, et sans raison.
    \
        Blatero, blateronis. Gell. Bavard, Babillard, Languard.

    Dictionarium latinogallicum > blatero

  • 3 blatero

    1. blatero (blattero), āvī, ātum, āre, I) (gew. blatero) plappern, schwäbeln, schwafeln, unnütz schwatzen, absol., malus iste verbero blaterans, Apul. met. 10, 9: quid est istuc? te blaterare atque obloqui? Afran. com. 13: ecquis audit? cum magno blateras clamore fugisque, Hor. sat. 2, 7, 35. – m. Acc., herplappern, herpapeln, illud memento, ne quid imprudentius blateres, Afran. com. 195: stulta et immodica, Gell. 1, 15, 17: haec et similia, Apul. met. 4, 24: haec et huiusmodi, ibid. 8, 26: incondita et vitiosa, Apul. flor. 9. p. 9, 16 Kr.: honesta dicta sordide, Apul. apol. 34 (wo Krüger blatteret). – II) (gew. blattero), als Naturlaut, bla bla schreien, v. Kamele, Paul. ex Fest. 34, 2 (cod. M blatterare). Anthol. 720, 3 R. (wo cod. u. Riese blateat od. blatteat): v. Widder, Suet. fr. 161. p. 249, 2 R. Anthol. Lat. 762, 56 (233, 56). Vgl. blactero.
    ————————
    2. blatero, ōnis, m. (1. blatero), ein Plappermaul, unnützer Schwätzer, nach Gell. 1, 15, 20.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > blatero

  • 4 blatero

    1.
    blătĕro, āvi, ātum, 1, v. a. [kindred with blax, simple, stupid, Paul. ex Fest. p. 34 Müll.; cf. blactero].
    I.
    To talk idly or foolishly, to babble, prate (colloq. and mostly ante- and post-class.), Pac. ap. Fulg. p. 561, 17; Afran. ap. Non. p. 78, 32:

    illud memento, ne quid in primis blateres,

    id. ib.; Plaut. ap. Non. p. 44, 15: desine blaterare, Caecil. ap. Non. p. 79, 2: cum magno blateras clamore, furisque, * Hor. S. 2, 7, 35; Gell. 1, 15, 17:

    his et similibus blateratis,

    App. M. 4, p. 153, 18; so id. Mag. p. 275, 8; id. Flor. p. 345, 19.—
    II.
    Of the sounds of frogs, Siā [p. 242] Ep. 2, 2 med.; and of camels, acc. to Paul. ex Fest. p. 34, 2 Müll.
    2.
    blătĕro, ōnis, m. [1. blatero], a babbler, prater, acc. to Gell. 1, 15 fin.

    Lewis & Short latin dictionary > blatero

  • 5 blatero

    I (blattero), āvī, ātum, āre
    1) болтать, пустословить (b. cum magno clamore H; b. stulta AG)
    2) ( о лягушках) квакать Sid
    II blatero, ōnis m. [ blatero I \]
    болтун, пустомеля AG

    Латинско-русский словарь > blatero

  • 6 blatero [1]

    1. blatero (blattero), āvī, ātum, āre, I) (gew. blatero) plappern, schwäbeln, schwafeln, unnütz schwatzen, absol., malus iste verbero blaterans, Apul. met. 10, 9: quid est istuc? te blaterare atque obloqui? Afran. com. 13: ecquis audit? cum magno blateras clamore fugisque, Hor. sat. 2, 7, 35. – m. Acc., herplappern, herpapeln, illud memento, ne quid imprudentius blateres, Afran. com. 195: stulta et immodica, Gell. 1, 15, 17: haec et similia, Apul. met. 4, 24: haec et huiusmodi, ibid. 8, 26: incondita et vitiosa, Apul. flor. 9. p. 9, 16 Kr.: honesta dicta sordide, Apul. apol. 34 (wo Krüger blatteret). – II) (gew. blattero), als Naturlaut, bla bla schreien, v. Kamele, Paul. ex Fest. 34, 2 (cod. M blatterare). Anthol. 720, 3 R. (wo cod. u. Riese blateat od. blatteat): v. Widder, Suet. fr. 161. p. 249, 2 R. Anthol. Lat. 762, 56 (233, 56). Vgl. blactero.

    lateinisch-deutsches > blatero [1]

  • 7 blatero [2]

    2. blatero, ōnis, m. (1. blatero), ein Plappermaul, unnützer Schwätzer, nach Gell. 1, 15, 20.

    lateinisch-deutsches > blatero [2]

  • 8 obblatero

    ob-blatero, āre, s. ad-blatero.

    lateinisch-deutsches > obblatero

  • 9 adblatero

    ad-blatero, —, —, āre
    болтать, тараторить ( aliquid Ap)

    Латинско-русский словарь > adblatero

  • 10 blateratio

    blaterātio, ōnis f. [ blatero I \]
    болтовня, пустословие Ap (v. l.)

    Латинско-русский словарь > blateratio

  • 11 blatio

    —, —, īre Pl, Tert = blatero I

    Латинско-русский словарь > blatio

  • 12 deblatero

    dē-blatero, āvī, —, āre
    выбалтывать, разбалтывать (vicinis omnibus Pl); оттараторить, отбарабанить ( deblateratis versuum multis milibus AG)

    Латинско-русский словарь > deblatero

  • 13 obblatero

    ob-blatero, —, —, āre
    болтать, бормотать, лепетать ( afannas Ap — v. l.)

    Латинско-русский словарь > obblatero

  • 14 adblatero

    ad-blatero, āre, noch herplappern, alqd, Apul. met. 9, 10.

    lateinisch-deutsches > adblatero

  • 15 blactero

    blactero, āre, bla bla schreien, v. Frosche, Sidon. ep. 2, 2, 14. Eucher. intell. spirit. 1. Vgl. blatero no. II.

    lateinisch-deutsches > blactero

  • 16 blateo

    blateo, āre, s. 1. blatero no. II.

    lateinisch-deutsches > blateo

  • 17 blatio

    blatio, īre (verwandt mit blatero), plappern, papeln, schwatzen, absol., ut Silenus penes aures Midae blatit, Tert. de pall. 2: m. Acc., bl. nugas (abgeschmacktes Zeug), Plaut. Amph. 626;

    Curc. 452: quippe tu mihi aliquid aliquo modo alicunde ab aliquibus blatis, Plaut. Epid. 334.

    lateinisch-deutsches > blatio

  • 18 blattero

    blattero, s. 1. blatero.

    lateinisch-deutsches > blattero

  • 19 deblatero

    dē-blatero, āvī, āre, herplappern, herplärren (s. Paul. ex Fest. 72, 3. Non. 96, 9), absol., Lucil. 1063: theorematis nugalibus, Gell. 1, 2, 6. – m. Acc., deblateratis versuum multis milibus, Gell. 9, 15, 10. – m. Dat. pers. u. Acc. m. Infin., jmd. vorplärren, vorschwatzen, Plaut. aul. 268.

    lateinisch-deutsches > deblatero

  • 20 adblatero

    ad-blatero, āre, noch herplappern, alqd, Apul. met. 9, 10.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > adblatero

См. также в других словарях:

  • babillard — Babillard, Blatero, Garrulus, Gerro, Linguax, Loquax, Loquaculus, Locuteleius, blatero, blateronis. Un babillard, Un rapporte nouvelle, Un deceleur de secrets, Aius, locutius. Une babillarde et languarde, Linguax Fabulatrix …   Thresor de la langue françoyse

  • Blatteroon — Blat ter*oon , n. [L. blatero, onis.] A senseless babbler or boaster. [Obs.] I hate such blatteroons. Howell. [1913 Webster] || …   The Collaborative International Dictionary of English

  • Balatro — In ancient Rome, a balatro was a professional jester or buffoon. [Hor. Sat. i. 2. 2. (cited by Allen)] Balatrones were paid for their jests, and the tables of the wealthy were generally open to them for the sake of the amusement they afforded.In… …   Wikipedia

  • БАЛАТРОН —    • Balătro,          слово, употребленное Горацием в Horat. Sat. 1, 2, 2, встречается снова у него же Horat. Sat. 2, 8, 21, как имя смешного спутника Мецената. Можно произвести это слово от blaterare, blatero (Horat. Sat. 2, 7, 35. Gell. 1, 15 …   Реальный словарь классических древностей

  • Kobold (2), der — 2. Der Kobold, des es, plur. die e. 1) Ein Possenreißer; eine im Hochdeutschen veraltete Bedeutung, in welcher Covalus im mittlern Lat. vorkommt. Covalus qui lusu assimulatio fallit, vel parasitus, vel blatero, hallucinatorque vel praedo, vel… …   Grammatisch-kritisches Wörterbuch der Hochdeutschen Mundart

  • blatérer — [ blatere ] v. intr. <conjug. : 6> • 1834; lat. blaterare ♦ Didact. Pousser son cri, en parlant du chameau. ● blatérer verbe intransitif (latin blaterare) Crier, en parlant du chameau. ● blatérer (difficultés) verbe intransitif (latin… …   Encyclopédie Universelle

  • blaterare — bla·te·rà·re v.tr. e intr. (io blàtero) CO 1. v.tr., dire qcs. a vanvera, senza costrutto: blaterare sciocchezze; anche ass., parlare rumorosamente in modo continuo e fastidioso: smettetela di blaterare! Sinonimi: cianciare, ciarlare, cicalare;… …   Dizionario italiano

  • blaterare — {{hw}}{{blaterare}}{{/hw}}A v. intr.  (io blatero ; aus. avere ) (spreg.) Chiacchierare rumorosamente e a vanvera; SIN. Cianciare. B v. tr. Dire qlco. blaterando …   Enciclopedia di italiano

  • blaterare — [dal lat. blaterare, di origine onomatopeica] (io blàtero, ecc.). ■ v. intr. (aus. avere ) [dire cose senza costrutto: finiscila di b.! ] ▶◀ chiacchierare, cianciare, ciarlare, cicalare, parlare a vanvera, sproloquiare, straparlare. ■ v. tr.… …   Enciclopedia Italiana

  • ԴԱՏԱՐԿԱԲԱՆԵՄ — (եցի.) NBH 1 0601 Chronological Sequence: Unknown date, 12c չ. ἁργολογέω inaniter, vel inania loquor, garrio, blatero Ընդ վայր բարբառել. խօսել բանս դատարկս. առասպելաբանել. փուճ բաներ խօսիլ. ... *Եթէ ոք դատարկաբանեսցէ, եւ կատակեսցէ ... որոշեսցի… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

  • ԼԵԶՈՒԱԳԱՐԻՄ — (եցայ.) NBH 1 0882 Chronological Sequence: Unknown date, Early classical, 5c, 12c ձ. γλωσσαλγέω lingua doleo, prurio καταφλυαρέω nugor, garrior, blatero βλασφημέω blasphemo ἑλεσχελέω cavillor, ludificor. Խանգարեալ կամ մարմաջօղ լեզուաւ բարբառել.… …   հայերեն բառարան (Armenian dictionary)

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»