-
1 Hippotades
Hippŏtădes, ae, m., = Hippotadês, the descendant of Hippotes, i. e. Æŏlus (as the son of Segesta, a daughter of the Trojan Hippotes), Ov. M. 4, 663; 11, 431; 14, 224: Hippotadae regnum, i. e. the Æolic (Liparic) Isles, id. ib. 14, 86; cf. ib. 15, 707. -
2 Hippotades
Hippotadēs, ae m.потомок Гиппота, т. е. Эол V, O, VFregnum Hippotadae O, Mela — Липарские или Эолийские острова (у сев. побережья Сицилии) -
3 Hippotades
Hippotadēs, ae, Akk. ēn, m. (Ἱπποτάδης), der Nachkomme des Hippotes, der Hippotade, Amastrus, Verg. Aen. 11, 674: Beiname des Äolus, als Enkel des Hippotes, Ov. met. 4, 663; 14, 224: Hippotadae regnum, die äolischen (liparischen) Inseln, Ov. met. 14, 86.
-
4 Hippotades
Hippotadēs, ae, Akk. ēn, m. (Ἱπποτάδης), der Nachkomme des Hippotes, der Hippotade, Amastrus, Verg. Aen. 11, 674: Beiname des Äolus, als Enkel des Hippotes, Ov. met. 4, 663; 14, 224: Hippotadae regnum, die äolischen (liparischen) Inseln, Ov. met. 14, 86.Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > Hippotades
-
5 Aeolus
Aeolus u. (bei Dicht.) Aeolos, ī, m. (Αἴολος), I) Sohn des Hellen u. Enkel des Deukalion, Herrscher im thessal. Magnesia, Stammvater des äolischen Stammes, nach Hyg. fab. 238 u. 242 sq. Serv. Verg. Aen. 6, 585. – II) Sohn od. Enkel des Hippotes (dah. Hippotades gen. bei Ov. met. 14, 223 u. 224 [wo griech. Akk. Aeolon]), Beherrscher der nach ihm benannten äolischen (liparischen) Inseln (s. Aeolia no. II), nach der spätern Sage Beherrscher der Winde, s. Verg. Aen. 1, 52 sqq. u. dazu Serv. (nach Varro) – des Äolus Sitz nach Thrazien verlegt, Claud. rapt. Pros. 1, 70 sqq. – III) ein Trojaner, Verg. Aen. 12, 542. – IV) ein Böotier aus Thisbe, Stat. Theb. 9, 765 (wo griech. Akk. -on) u. 767 (wo Vok. Aeole). – Dav.: A) Aeolidēs, ae, m. (Αἰολίδης), der Äolide, a) (Nachkomme des Äolus no. I): α) Söhne = Sisyphus, Ov. met. 13, 26. Hor. carm. 2, 14, 20. – Athamas, Ov. met. 4, 541. – Salmoneus, Ov. Ib. 473. – β) Enkel = Cephalus (Sohn des Dëion), Ov. met. 7, 672. – Pyrixus (Sohn des Athamas), Val. Flacc. 1, 286. – Ulixes (dessen Mutter Antiklea vor der Verheiratung mit Laertes mit Sisyphus Umgang gehabt haben soll), Verg. Aen. 6, 529. – b) Nachkomme des Trojaners Äolus, Misenus Aeolides, Verg. Aen. 7, 164: Clytius Aeolides, Verg. Aen. 9, 774. – B) Aeolidae, ārum, eine Völkerschaft in Thessalien, Lucan. 6, 384. – C) Aeolis, idos, f. (Αἰολίς), a) die Äolide = weibl. Nachkomme des Äolus no. I, d.i. seine Tochter »Kanake«, Ov. her. 11, 5 u. 34, »Alkyone«, Ov. met. 11, 573. – b) ( von Aeolus no. II) Aeolides insulae, s. Aeolia no. II. – D) Aeolius, a, um (Αἰόλιος), zu Äolus gehörig, des Äolus, a) zu Äolus no. I: postes, des Athamas, Ov.: senex, Sisyphus, Sen. poët.: vellus od. aurum, Val. Flacc., pecus, das goldene Vlies, Mart. – b) zu Äolus no. II: virgo, Arne, dessen Tochter, Ov.: tyrannus, v. Äolus, Ov.: antra, die Felsenhöhlen, in denen Äolus die Winde verschlossen hält, Ov.: pontus, das tyrrhenische Meer, Sil. (s. Aeolia no. II): insulae (s. Aeolia no. II), Plin.: procellae, Verg.
-
6 Aeolus
Aeolus u. (bei Dicht.) Aeolos, ī, m. (Αἴολος), I) Sohn des Hellen u. Enkel des Deukalion, Herrscher im thessal. Magnesia, Stammvater des äolischen Stammes, nach Hyg. fab. 238 u. 242 sq. Serv. Verg. Aen. 6, 585. – II) Sohn od. Enkel des Hippotes (dah. Hippotades gen. bei Ov. met. 14, 223 u. 224 [wo griech. Akk. Aeolon]), Beherrscher der nach ihm benannten äolischen (liparischen) Inseln (s. Aeolia no. II), nach der spätern Sage Beherrscher der Winde, s. Verg. Aen. 1, 52 sqq. u. dazu Serv. (nach Varro) – des Äolus Sitz nach Thrazien verlegt, Claud. rapt. Pros. 1, 70 sqq. – III) ein Trojaner, Verg. Aen. 12, 542. – IV) ein Böotier aus Thisbe, Stat. Theb. 9, 765 (wo griech. Akk. -on) u. 767 (wo Vok. Aeole). – Dav.: A) Aeolidēs, ae, m. (Αἰολίδης), der Äolide, a) (Nachkomme des Äolus no. I): α) Söhne = Sisyphus, Ov. met. 13, 26. Hor. carm. 2, 14, 20. – Athamas, Ov. met. 4, 541. – Salmoneus, Ov. Ib. 473. – β) Enkel = Cephalus (Sohn des Dëion), Ov. met. 7, 672. – Pyrixus (Sohn des Athamas), Val. Flacc. 1, 286. – Ulixes (dessen Mutter Antiklea vor der Verheiratung mit Laertes mit Sisyphus Umgang gehabt haben soll), Verg. Aen. 6, 529. – b) Nachkomme des Trojaners Äolus, Misenus Aeolides, Verg. Aen. 7, 164: Clytius Aeolides, Verg. Aen. 9, 774. – B) Aeolidae, ārum, eine Völkerschaft in Thessalien,————Lucan. 6, 384. – C) Aeolis, idos, f. (Αἰολίς), a) die Äolide = weibl. Nachkomme des Äolus no. I, d.i. seine Tochter »Kanake«, Ov. her. 11, 5 u. 34, »Alkyone«, Ov. met. 11, 573. – b) ( von Aeolus no. II) Aeolides insulae, s. Aeolia no. II. – D) Aeolius, a, um (Αἰόλιος), zu Äolus gehörig, des Äolus, a) zu Äolus no. I: postes, des Athamas, Ov.: senex, Sisyphus, Sen. poët.: vellus od. aurum, Val. Flacc., pecus, das goldene Vlies, Mart. – b) zu Äolus no. II: virgo, Arne, dessen Tochter, Ov.: tyrannus, v. Äolus, Ov.: antra, die Felsenhöhlen, in denen Äolus die Winde verschlossen hält, Ov.: pontus, das tyrrhenische Meer, Sil. (s. Aeolia no. II): insulae (s. Aeolia no. II), Plin.: procellae, Verg. -
7 placo
plāco, āvi, ātum, 1, v. a. [etym. dub.; cf.: placeo, planus].I.To reconcile; constr. alicui, aliquem (class. and freq.):B.agedum, fac, illa ut placetur nobis,
that she be reconciled to us, Ter. Phorm. 5, 3, 1:vereor ut placari possit,
id. ib. 5, 8, 72 (cf.:redigam vos in gratiam, v. 73): coeperas eum mihi placare,
Cic. Att. 7, 1, 8:rogavit ut te sibi placarem,
id. Fam. 13, 1, 3:his vocibus cum in se magis incitarent dictatorem quam magistro equitum placarent,
Liv. 8, 33, 1:Hannibalem pater filio meo potui placare,
id. 23, 9, 4:placare aliquem rei publicae,
Cic. Cat. 2, 8, 17.— Pass.:quae fuit eorum tanta iniquitas, ut placari populo Romano non possent?
Cic. N. D. 3, 6, 15:neque nullam spem habebat, patrem sibi placari posse,
Liv. 40, 20, 5.—In mid. force; usually with in and acc.: numquam animo placari potuit in eum, be reconciled, i. e. consent to a reconciliation, Nep. Pelop. 5, 3; cf. id. Iph. 3, 3:homo quietus et sibi ipsi placatus,
at peace with himself, tranquil, Cic. Tusc. 4, 17, 37.—In gen., to quiet, soothe, calm, assuage, appease, pacify:II.animos placare ac lenire,
Cic. Fin. 1, 14:placare et mitigare animum,
id. Phil. 10, 3, 6: numen deorum immortalium, Caes. B. [p. 1383] G. 6, 15:aliquem beneficiis,
Liv. 4, 33:iram deorum donis,
Cic. Leg. 2, 9, 22:benevolos objurgatores,
id. N. D. 1, 3, 5:invidiam,
Hor. S. 2, 3, 13.— Poet.:ventos sanguine,
Verg. A. 2, 116:Hippotades cum vult, aequora placet,
Ov. M. 11, 432:escā ventrem iratum,
Hor. S. 2, 8, 5:sitim,
to quench, Mart. 1, 50, 17.—To endeavor to appease, Hor. C. 2, 14, 6; Ter. Ad. 1, 2, 64.— Hence, plācātus, a, um, P. a., soothed, appeased, calmed; quiet, gentle, still, calm, peaceful (class.):animi quietus et placatus status,
Cic. Tusc. 5, 6, 16:tranquilla, quieta vita,
id. Fin. 1, 21, 71:placidae ac minime turbulentae res,
id. Or. 19, 63:maria,
Verg. A. 3, 69:vultu ac sermone in omnes placato,
Liv. 28, 32, 1.— Comp.:placatiore animo aliquid facere,
Liv. 37, 45; 2, 60:dii,
Plin. 12, 18, 41, § 83.— Sup.:quies placatissima,
Cic. Tusc. 1, 41, 97.—Hence, adv.: plācātē, quietly, gently, calmly, composedly (class.):omnia humana placate et moderate feramus,
Cic. Fam. 6, 1, 4. — Comp.:remissius et placatius ferre,
Cic. Fam. 6, 13, 3.
См. также в других словарях:
HIPPOTADES — patronymicum ab Hippota deductum: quo poetae fere utuntur pro Aeolo, ventorum Rege, Hippotae Troiani ex Segesta filia nepote, Ovid. Met. l. 11. v. 432. Quod socer Hippotades tibi sit, qui carcere fortes Contineat ventos, et cum velit aequora… … Hofmann J. Lexicon universale
Hippotades — HIPPOTADES, is, so viel als Aeolus, weil er von des Hippotes Tochter geboren worden. Ovid. Metam. XI. 431 … Gründliches mythologisches Lexikon
ГИППОТАД — • Hippotădes и Hippŏtes, см. Эол … Реальный словарь классических древностей
Éole — Pour les articles homonymes, voir Éole (homonymie). Éole, marbre ancien Dans la mythologie grecque, Éole (en grec ancien Αἰόλος … Wikipédia en Français
Hippotes [3] — HIPPŎTES, æ, ein Trojaner, mit dessen Tochter, der Segesta, Jupiter den Aeolus zeugete, der daher auch vielfältig Hippotades genannt wird. Ovid. Metam. XI. v. 431. & ad eum Cnipping Cf. Gyrald. Synt. V. p. 188 … Gründliches mythologisches Lexikon
AEOLUS — I. AEOLUS Hellenis fil. qui ventorum rationem invenisse dicitur, ut tradit Plin. l. 7. c. 56. Ab aliis tamen alius existimatur, quibus magis accedo. Tres enim fuerunt Aeoli, unus qui in insulis a se denominatis regnavit, atque ex earum fumo… … Hofmann J. Lexicon universale