Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

Aduatucos

  • 1 adjaceo

    ad-jăcĕo, cŭi, no sup., 2, v. n., to lie at or near, to be contiguous to, to border upon (most freq. used of the geog. position of a place).—Constr. with dat., acc., ad, or absol. (in the histt. very freq.).—
    (α).
    With dat.:

    Tuscus ager Romano adjacet,

    Liv. 2, 49, 9;

    mari,

    id. 26, 42, 4; Plin. 6, 17, 21, § 56; Front. Strat. 3, 9, 5:

    cum Romani adjacerent vallo,

    Tac. A. 1, 65:

    munitionibus,

    id. ib. 4, 48:

    adjacet undis moles,

    Ov. M. 11, 729:

    quae adjacent torrenti Jeboc,

    Vulg. Deut. 2, 37.— Trop.:

    velle adjacet mihi,

    Vulg. Rom. 7, 18; 7, 21.—
    (β).
    With acc.:

    gentes, quae mare illud adjacent,

    Nep. Tim. 2, 1:

    Etruriam,

    Liv. 7, 12, 6 (v. Alschefski and Weissenb. ad h. l.).—
    (γ).
    With ad:

    ad Syrtim,

    Mel. 1, 7, 2; so perh. also Caes. B. G. 6, 33, 2: quae (regio) ad Aduatucos adjacet (for the lect. vulg. Aduatucos or Aduatucis), and id. B. C. 2, 1; v. adigo fin.
    (δ).
    Absol.:

    adjacet (via) et mollior et magis trita,

    Quint. 1, 6, 22:

    adjacente Tiberi,

    Tac. H. 2, 93; so,

    adjacentes populi, i. q. propinqui,

    contiguous, neighboring, Tac. A. 13, 55.—And adjăcentĭa, ium, n., the adjoining country:

    lacum in adjacentia erupturum,

    Tac. A. 1, 79; 5, 14:

    projecto nitore adjacentia inlustrare,

    Plin. 37, 9, 52, § 137.

    Lewis & Short latin dictionary > adjaceo

  • 2 adiaceo

    ad-iaceo, uī, ēre, bei od. neben etwas liegen, a) v. der geogr. Lage einer Gegend, einer Stadt od. eines Volkes, ad ostium Rhodani (v. Meere), Caes.: ad Aduatucos (v. einer Gegend), Caes.: ad Syrtim (v. einer Stadt), Mela. – m. bl. Acc., Etruriam, Liv.: mare, Nep. – m. Dat., agro Romano, Liv.: mari, Liv.: pelago, Mela: ripis Sthoeni, Mela: undis, Ov.: domui, ICt. – absol., adiacente Tibri, Tac.: adiacentes populi, die benachbarten V., Tac. – Partic. subst., adiacentia, ium, n. pl., die Umgebung, Umgegend, Plin. u. Tac. – b) v. Pers., m. Dat., vallo, Tac.: feminae, Col.

    lateinisch-deutsches > adiaceo

  • 3 adjăcĕo

    adjăcĕo, ēre, jăcŭi - intr. - [st2]1 [-] être couché auprès de. [st2]2 [-] être situé auprès de, être adjacent, toucher (une région).    - constr. avec dat., acc., ad + acc. ou absol.    - adjacere loco, Liv. (adjacere ad locum, Caes.; adjacere locum, Nep.): être voisin d'un lieu.    - quae Vulturno adjacent flumini, Liv. 10, 31, 2: [le pays] qui borde le fleuve Vulturne.    - quae (regio) ad Aduatucos adjacet, Caes. BC. 2: (contrée) qui est auprès des Aduatuques.    - adjacet templum, Plin. Ep. 8, 8, 5: à côté se trouve un temple.    - adjacebant fragmina telorum, Tac. An. 1, 61: à côté gisaient des fragments de traits.    - adjacentes populi, Tac. An. 13, 55: peuples du voisinage.    - adjacentia, ōrum, n. Plin. 37, 137,Tac. An. 1, 79: les environs.

    Dictionarium latinogallicum > adjăcĕo

  • 4 adiaceo

    ad-iaceo, uī, ēre, bei od. neben etwas liegen, a) v. der geogr. Lage einer Gegend, einer Stadt od. eines Volkes, ad ostium Rhodani (v. Meere), Caes.: ad Aduatucos (v. einer Gegend), Caes.: ad Syrtim (v. einer Stadt), Mela. – m. bl. Acc., Etruriam, Liv.: mare, Nep. – m. Dat., agro Romano, Liv.: mari, Liv.: pelago, Mela: ripis Sthoeni, Mela: undis, Ov.: domui, ICt. – absol., adiacente Tibri, Tac.: adiacentes populi, die benachbarten V., Tac. – Partic. subst., adiacentia, ium, n. pl., die Umgebung, Umgegend, Plin. u. Tac. – b) v. Pers., m. Dat., vallo, Tac.: feminae, Col.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > adiaceo

  • 5 ad-iaceō

        ad-iaceō cuī, —, ēre,    to lie at, lie near, adjoin, border upon, touch, bound: Tuscus ager Romano adiacet, L.: adiacet undis moles, O.: gentes, quae mare illud adiacent, N.: Etruriam, L.: (regio) ad Aduatucos, Cs.: adiacentia, the neighborhood, Ta.

    Latin-English dictionary > ad-iaceō

См. также в других словарях:

  • Batalla de Aduatuca — Saltar a navegación, búsqueda Batalla de Aduatuca Parte de Guerra de las Galias Fecha Octubre de 54 a. C. Lug …   Wikipedia Español

  • adjacent — adjacent, ente [ adʒasɑ̃, ɑ̃t ] adj. • 1314; lat. adjacens, de adjacere « être situé auprès » 1 ♦ Contigu, voisin. ⇒ attenant, proche. Terrain adjacent à un bois. « Qui sortant des maisons, qui des petites rues adjacentes » (Hugo). 2 ♦ (1751)… …   Encyclopédie Universelle

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»