-
1 adjaceo
ad-jăcĕo, cŭi, no sup., 2, v. n., to lie at or near, to be contiguous to, to border upon (most freq. used of the geog. position of a place).—Constr. with dat., acc., ad, or absol. (in the histt. very freq.).—(α).With dat.:(β).Tuscus ager Romano adjacet,
Liv. 2, 49, 9;mari,
id. 26, 42, 4; Plin. 6, 17, 21, § 56; Front. Strat. 3, 9, 5:cum Romani adjacerent vallo,
Tac. A. 1, 65:munitionibus,
id. ib. 4, 48:adjacet undis moles,
Ov. M. 11, 729:quae adjacent torrenti Jeboc,
Vulg. Deut. 2, 37.— Trop.:velle adjacet mihi,
Vulg. Rom. 7, 18; 7, 21.—With acc.:(γ).gentes, quae mare illud adjacent,
Nep. Tim. 2, 1:Etruriam,
Liv. 7, 12, 6 (v. Alschefski and Weissenb. ad h. l.).—With ad:(δ).ad Syrtim,
Mel. 1, 7, 2; so perh. also Caes. B. G. 6, 33, 2: quae (regio) ad Aduatucos adjacet (for the lect. vulg. Aduatucos or Aduatucis), and id. B. C. 2, 1; v. adigo fin. —Absol.:adjacet (via) et mollior et magis trita,
Quint. 1, 6, 22:adjacente Tiberi,
Tac. H. 2, 93; so,adjacentes populi, i. q. propinqui,
contiguous, neighboring, Tac. A. 13, 55.—And adjăcentĭa, ium, n., the adjoining country:lacum in adjacentia erupturum,
Tac. A. 1, 79; 5, 14:projecto nitore adjacentia inlustrare,
Plin. 37, 9, 52, § 137. -
2 adiaceo
ad-iaceo, uī, ēre, bei od. neben etwas liegen, a) v. der geogr. Lage einer Gegend, einer Stadt od. eines Volkes, ad ostium Rhodani (v. Meere), Caes.: ad Aduatucos (v. einer Gegend), Caes.: ad Syrtim (v. einer Stadt), Mela. – m. bl. Acc., Etruriam, Liv.: mare, Nep. – m. Dat., agro Romano, Liv.: mari, Liv.: pelago, Mela: ripis Sthoeni, Mela: undis, Ov.: domui, ICt. – absol., adiacente Tibri, Tac.: adiacentes populi, die benachbarten V., Tac. – Partic. subst., adiacentia, ium, n. pl., die Umgebung, Umgegend, Plin. u. Tac. – b) v. Pers., m. Dat., vallo, Tac.: feminae, Col.
-
3 adjăcĕo
adjăcĕo, ēre, jăcŭi - intr. - [st2]1 [-] être couché auprès de. [st2]2 [-] être situé auprès de, être adjacent, toucher (une région). - constr. avec dat., acc., ad + acc. ou absol. - adjacere loco, Liv. (adjacere ad locum, Caes.; adjacere locum, Nep.): être voisin d'un lieu. - quae Vulturno adjacent flumini, Liv. 10, 31, 2: [le pays] qui borde le fleuve Vulturne. - quae (regio) ad Aduatucos adjacet, Caes. BC. 2: (contrée) qui est auprès des Aduatuques. - adjacet templum, Plin. Ep. 8, 8, 5: à côté se trouve un temple. - adjacebant fragmina telorum, Tac. An. 1, 61: à côté gisaient des fragments de traits. - adjacentes populi, Tac. An. 13, 55: peuples du voisinage. - adjacentia, ōrum, n. Plin. 37, 137,Tac. An. 1, 79: les environs. -
4 adiaceo
ad-iaceo, uī, ēre, bei od. neben etwas liegen, a) v. der geogr. Lage einer Gegend, einer Stadt od. eines Volkes, ad ostium Rhodani (v. Meere), Caes.: ad Aduatucos (v. einer Gegend), Caes.: ad Syrtim (v. einer Stadt), Mela. – m. bl. Acc., Etruriam, Liv.: mare, Nep. – m. Dat., agro Romano, Liv.: mari, Liv.: pelago, Mela: ripis Sthoeni, Mela: undis, Ov.: domui, ICt. – absol., adiacente Tibri, Tac.: adiacentes populi, die benachbarten V., Tac. – Partic. subst., adiacentia, ium, n. pl., die Umgebung, Umgegend, Plin. u. Tac. – b) v. Pers., m. Dat., vallo, Tac.: feminae, Col. -
5 ad-iaceō
ad-iaceō cuī, —, ēre, to lie at, lie near, adjoin, border upon, touch, bound: Tuscus ager Romano adiacet, L.: adiacet undis moles, O.: gentes, quae mare illud adiacent, N.: Etruriam, L.: (regio) ad Aduatucos, Cs.: adiacentia, the neighborhood, Ta.
См. также в других словарях:
Batalla de Aduatuca — Saltar a navegación, búsqueda Batalla de Aduatuca Parte de Guerra de las Galias Fecha Octubre de 54 a. C. Lug … Wikipedia Español
adjacent — adjacent, ente [ adʒasɑ̃, ɑ̃t ] adj. • 1314; lat. adjacens, de adjacere « être situé auprès » 1 ♦ Contigu, voisin. ⇒ attenant, proche. Terrain adjacent à un bois. « Qui sortant des maisons, qui des petites rues adjacentes » (Hugo). 2 ♦ (1751)… … Encyclopédie Universelle