Перевод: со всех языков на все языки

со всех языков на все языки

ē-levo

  • 1 levo

    levo levo, avi, atum, are облегчать, ослаблять

    Латинско-русский словарь > levo

  • 2 levo

    levo levo, avi, atum, are утешать, радовать

    Латинско-русский словарь > levo

  • 3 levo

    levo levo, avi, atum, are уменьшать

    Латинско-русский словарь > levo

  • 4 levo

    levo levo, avi, atum, are избавлять (от чего -acc.)

    Латинско-русский словарь > levo

  • 5 levő

    levő, lévő Adj. befindlich, anwesend, vorliegend

    Magyar-német szótár > levő

  • 6 lévő

    levő, lévő Adj. befindlich, anwesend, vorliegend

    Magyar-német szótár > lévő

  • 7 levō

        levō āvī (old fut perf. levāssō, Enn. ap. C.), ātus, āre    [1 levis], to lift up, raise, elevate: sese, V.: Se de caespite, rise, O.: levat aura cycnum, H.: cubito levatus, O.— To make lighter, lighten, relieve, ease: iumenta sarcinis levari iubet, S.: te fasce, V.: serpentum colla levavit, i. e. relieved (of his weight), O.: Fronde nemus, strip, V.: sed nec Damna levant, lighten the ship, Iu.— To take away, take: furcā levat ille bicorni Sordida terga suis, takes down, O.: viro manicas levari iubet, V.— Fig., to lighten, relieve, console, refresh, support: me levant tuae litterae: luctum solacio: Auxilio viros, V.: curam animi sermone: fonte sitim, slake, O.— To lighten, lessen, alleviate, mitigate: sumptum sibi, T.: inopiam, Cs.: salutari arte fessos Corporis artūs, H.: poenam honore, O.: vario viam sermone, V.: calamitatem innocentium: volnerum metum: paupertatem propinqui, Iu.— To lessen, diminish, weaken, impair: inconstantiā levatur auctoritas: Multa fidem promissa levant, H.— To relieve, release, discharge, free: quod hibernis (civitas) levetur, Cs.: me hoc onere: Volsci levati metu, L.: qui hac opinione opera levandi sunt: pectora sollicitudinibus, H.: curā levata, O. — To avert: omen, V.: ictum dextrā, H.
    * * *
    I
    levare, levavi, levatus V
    lift up; comfort; release, free from; lighten, lessen, relieve
    II
    levare, levavi, levatus V
    make smooth, polish; free from hair, depilate

    Latin-English dictionary > levō

  • 8 lēvō

        lēvō āvī, ātus, āre    [2 lēvis], to make smooth, polish: levato ferro Spicula, V.—Fig., to polish, smoothe: nimis aspera sano cultu, H.
    * * *
    I
    levare, levavi, levatus V
    lift up; comfort; release, free from; lighten, lessen, relieve
    II
    levare, levavi, levatus V
    make smooth, polish; free from hair, depilate

    Latin-English dictionary > lēvō

  • 9 levő

    * * *
    существующий, имеющийся, находящийся; (fekvő helyzetben) лежащий;

    az előttünk \levő könyv. — лежащая перед нами книга;

    a nála \levő pénz — деньги, находящиеся/имеющиеся у него; a soron \levő — очередной

    Magyar-orosz szótár > levő

  • 10 levo

    I lēvo, āvī, ātum, āre [ levis I ]
    1) делать гладким, выравнивать, сглаживать, полировать (cubilia Vr; tigna Lcr)
    2) ослаблять, смягчать ( aspĕra H)
    II levo, āvī, ātum, āre [ levis II ]
    1)
    а) облегчать (alicui aliquid H etc.)
    перен. уменьшать, смягчать, ослаблять (metum, curam C; vim morbi QC; dolōrem consolando C; omen V); умалять (fidem H; auctoritatem C); устранять, заглаживать ( injurias Cs); снимать ( suspicionem C)
    б) исцелять ( morbum alicui Pl); утолять ( sitim O)
    l. aliquem aliquā re и alicujus rei — избавлять (освобождать) кого-л. от чего-л. (aliquem onĕre, metu, aere aliēno C; aliquem omnium labōrum Pl)
    2) удешевлять (annōnam C; frugum pretia T)
    3) спасать, избавлять ( aegrum ex praecipĭti H)
    4)
    l. aliquem aliquā opinione C — заставить кого-л. отказаться от какого-л. мнения
    l. vincula (manĭcas V) alicui O — снять с кого л. оковы
    5) давать отдых, освежать, подкреплять (corpora Tib, C etc.; membra O; artūs fessos H)
    l. aliquem auxilio V — оказывать помощь (помогать) кому-л.
    6) ободрять, утешать, радовать (me levavit adventus tuus C)
    levari luctu alicujus O — радоваться чужому горю,
    7) поднимать ( arma super capĭte L); снимать ( aliquid furcā O); вынимать, вытаскивать ( piscem arundĭne extra aquam PM); вздымать (mare levatur L; aqua levata vento L)
    l. se или pass. levari — подниматься, вставать ( de caespite O)
    l. se alis Col, L etc. — подняться на крыльях, взлететь
    8) взыскивать, взимать ( tribūtum Dig)

    Латинско-русский словарь > levo

  • 11 levo

    1. lēvo (laevo), āvī, ātum, āre (lēvis), glatt machen, polieren, glätten, levare ac radere tigna, Lucr.: lev. corpus, Cic. fr.: corpora, Plin.: cubilia tectorio levata, Varro: magni levatique mensarum orbes, Sen.: homines vulsi levatique, Quint.: übtr., in Schriften, nimis aspera sano levabit cultu, Hor. ep. 2, 2, 123. – Partic. Perf. im Compar. adjekt., quae levatiora levioraque sunt, Gell. 17, 8, 15.
    ————————
    2. levo, āvī, ātum, āre (2. levis), (durch Heben, Unterstützen) erleichtern, heben, auf-, wegheben, weg-, abnehmen, I) eig.: 1) im allg.: membra cubito, unterstützen, Ov.: piscem arundine extra aquam, Plin.: se de caespite, sich aufrichten, -erheben, Ov.: u. so membra gramine od. humo, Ov.: u. se attollere ac levare, Liv.: paulumque levatus, sich erhebend, Ov.: se (alis), sich emporschwingen, auffliegen (v. Vögeln), Liv., Colum. u.a.: superpositum capiti decus, Liv.: alci vincula, abnehmen, Ov.: ictum dextrā, abwenden, Hor. – v. lebl. Subjj., per hiemem, quae altius levat Alpes, der den Schnee auf den Alpen höher auftürmt, Flor. 3, 3, 11. – 2) prägn.: a) erheben = bekommen, tributum, Ulp. dig. 50, 15, 4. § 2. – b) die Anker lichten, in See stechen, transfretemus ad stagnum; et levaverunt, Itala Luc. 8, 22. – II) übtr.: 1) etw. erleichtern, mindern, ihm abhelfen, es heben (Ggstz. augere), a) übh.: morbum mulieri, Plaut.: caliginem (v. Heilmitteln), Plin.: inopiam, Caes.: alci metum, Cic.: luctum, curam, sollicitudinem, Cic.: calamitatem innocentium, Cic.: angoris et doloris tui levandi causā, Cic.: dolorem consolando, Cic.: omen, erträglicher, weniger schrecklich machen, Verg.: apertis horreis frugum pretia, Tac. – b) prägn., jmd. einer Sache entheben, von etw. erleichtern, -befreien, jmdm. etw. abnehmen, alqm
    ————
    fasce, Verg.: stipites onere, Curt.: alqm hoc onere (bildl.), Cic.: alqm supplicio aut exsilio, Cic.: alqm molestiā valde, Cic.: alqm metu, Cic.: alqm magnā curā, Cic.: aegrum ex praecipiti, Hor.: se aere alieno, losmachen, Cic.: se vitā aereo ense, Varro fr.: levari morbo, Cic.: levata omni sollicitudine mens, Tac. – mit obj. Genet., alqm omnium laborum, Plaut. rud. 247: alqm irae, Pacuv. tr. 306 (s. Ribbeck Coroll. p. XLVI). – 2) aufrichten, stärken, erquicken, erheitern, qui salutari levat arte fessos corporis artus, Hor.: quicumque et cantus corpora fessa levant, Tibull.: arma deponere ac levare corpora, Curt.: me levarat tuus adventus, Cic.: rore et matutino frigore corpora levabantur, Curt.: levatur animus exercendo, fühlt sich erleichtert, Cic.: levari alcis luctu, sich ergötzen an usw., Ov. – 3) unterstützen, viros auxilio, Verg. Aen. 2, 452; 4, 538. – 4) (an Geltung, Kraft, Ansehen) vermindern, schwächen, verkleinern, fidem, Hor.: auctoritatem, Cic.: regis facinus, die Schuld an der T. mildern, Liv. – Archaist. Futur. exakt. levasso, Enn. ann. 335.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > levo

  • 12 levo

    1.
    lĕvo, āvi, ātum, 1 (old form of fut. perf. levasso, Enn. ap. Cic. de Sen. 1), v. a. [1. levis], to lift up, raise, elevate (syn.: extollo, erigo).
    I.
    Lit. (mostly poet. and in post-Aug. prose):

    ter sese attollens cubitoque annixa levavit,

    Verg. A. 4, 690:

    se de caespite,

    to rise, Ov. M. 2, 427:

    se saxo,

    id. F. 4, 528:

    cum se matura levarit progenies (avium),

    Juv. 14, 83:

    apis se confestim levat sublimius,

    Col. 9, 12, 1; Plin. 2, 16, 13, § 69; 36, 16, 24, § 122:

    per hiemem, quae altius levat Alpes, i. e. by the snow,

    Flor. 3, 3, 11.—
    B.
    Transf.
    1.
    To make lighter, lighten, to relieve, ease: cantantes ut eamus, ego te fasce levabo, Verg. E. 9, 65:

    serpentum colla levavit,

    i. e. alighted from the dragon-car, Ov. M. 8, 798:

    dentes,

    to clean the teeth, Mart. 14, 22:

    vesicam,

    Spart. Carac. 7:

    jactatur rerum utilium pars maxima, sed nec damna levant,

    do not lighten the ship, Juv. 12, 53.—
    2.
    To take away, take:

    furcā levat ille bicorni sordida terga suis,

    takes down, Ov. M. 8, 647:

    alicui manicas atque arcta Vincla,

    Verg. A. 2, 146:

    tributum,

    to raise, levy, Dig. 50, 15, 4, § 2.—
    II.
    Trop., to lighten, relieve, console, refresh, support a person or thing with any thing (freq. and class.). —Of a personal object:

    non nihil enim me levant tuae litterae hoc tempore,

    Cic. Att. 11, 8, 1.—Of things as objects: O Tite, si quid te adjuero curamve levasso, Enn. ap. Cic. de Sen. 1 (Ann. v. 339 Vahl.); so,

    auxilio viros,

    Verg. A. 2, 452; 4, 538:

    curam et angorem animi sermone et consilio,

    Cic. Att. 1, 18, 1:

    molestias,

    id. Fam. 4, 3, 2:

    fonte sitim,

    to slake, Ov. Tr. 4, 8, 26:

    arida ora aqua,

    to refresh, id. R. Am. 230; so,

    membra gramine,

    id. F. 6, 328.— Pass.:

    levantur tamen miserae civitates, quod nullus fit sumptus in nos,

    Cic. Att. 5, 16, 3.—
    B.
    Transf.
    1.
    To lighten, lessen, alleviate, mitigate (cf.:

    laxo, libero): meam egestatem,

    Plaut. Trin. 3, 2, 62:

    alicui paupertatem,

    id. Ep. 4, 1, 33:

    morbum,

    id. Mil. 4, 6, 57:

    inopiam multum,

    Caes. B. C. 3, 48, 1:

    salutari arte fessos Corporis artus,

    Hor. C. S. 63:

    morbi vim levaturus,

    Curt. 3, 6, 2:

    levavitque apertis horreis pretia frugum,

    reduced, Tac. A. 2, 59:

    vario viam sermone,

    Verg. A. 8, 309:

    injurias,

    Caes. B. C. 1, 9:

    suspicionem,

    Cic. Verr. 2, 3, 59, § 136:

    ut sumptus levaretur,

    Plin. Ep. 10, 43 (52), 2:

    calamitatem innocentium,

    Cic. Rosc. Am. 3, 7:

    his levabat omnem vulnerum metum nobilitas mortis,

    id. Tusc. 2, 24, 59:

    qui paupertatem levet propinqui,

    Juv. 14, 236.—
    2.
    To lessen, diminish, weaken, impair: cave lassitudo poplitum cursum levet, Att. ap. Non. 336, 29:

    laudem alicujus,

    id. ib. 31:

    inconstantiā levatur auctoritas,

    Cic. Ac. 2, 22, 69:

    multa fidem promissa levant,

    Hor. Ep. 2, 2, 10.—
    3.
    To relieve, release, discharge, free from any thing.
    (α).
    With abl.:

    leva me hoc onere,

    Cic. Fam. 3, 12, 3:

    aliquem miseriis,

    id. ib. 3, 8:

    me molestia,

    id. ib. 16, 9, 2:

    aliquem metu,

    Liv. 2, 22:

    animos religione,

    id. 21, 62; cf.:

    qui hac opinione non modo verbis, sed etiam opere levandi sunt,

    Cic. Lael. 20, 72:

    ut homines populares supplicio aut exsilio levarentur,

    id. Verr. 2, 5, 6, § 13:

    se aere alieno,

    id. Att. 6, 2, 4:

    se infamiā,

    id. Verr. 2, 3, 61, § 141: se vitā, Varr. ap. Non. 336, 33.—
    * (β).
    With gen.:

    ut me omnium jam laborum levas,

    Plaut. Rud. 1, 4, 27.—
    4.
    To avert:

    omen,

    Verg. A. 3, 36:

    ictum dextra,

    Hor. C. 2, 17, 28.
    2.
    lēvo ( laevo), āvi, ātum, 1, v. a. [2. levis], to make smooth, to smooth, polish.
    I.
    Lit.:

    levare ac radere tigna,

    Lucr. 5, 1267: corpus, * Cic. Fragm. Or. in Clod. et Cur. 5; Cels. 8, 3:

    magni levatique mensarum orbes,

    Sen. Helv. 11, 6:

    mensas,

    Stat. Th. 1, 519.—
    II.
    Trop., of speech, to smooth down, polish, soften:

    nimis aspera sano Levabit cultu,

    Hor. Ep. 2, 2, 123.—Hence, P. a.: lēvātus, a, um; comp.:

    quae levatiora levioraque sunt,

    more highly polished, Gell. 17, 8, 15.

    Lewis & Short latin dictionary > levo

  • 13 levo [1]

    1. lēvo (laevo), āvī, ātum, āre (lēvis), glatt machen, polieren, glätten, levare ac radere tigna, Lucr.: lev. corpus, Cic. fr.: corpora, Plin.: cubilia tectorio levata, Varro: magni levatique mensarum orbes, Sen.: homines vulsi levatique, Quint.: übtr., in Schriften, nimis aspera sano levabit cultu, Hor. ep. 2, 2, 123. – Partic. Perf. im Compar. adjekt., quae levatiora levioraque sunt, Gell. 17, 8, 15.

    lateinisch-deutsches > levo [1]

  • 14 levo [2]

    2. levo, āvī, ātum, āre (2. levis), (durch Heben, Unterstützen) erleichtern, heben, auf-, wegheben, weg-, abnehmen, I) eig.: 1) im allg.: membra cubito, unterstützen, Ov.: piscem arundine extra aquam, Plin.: se de caespite, sich aufrichten, -erheben, Ov.: u. so membra gramine od. humo, Ov.: u. se attollere ac levare, Liv.: paulumque levatus, sich erhebend, Ov.: se (alis), sich emporschwingen, auffliegen (v. Vögeln), Liv., Colum. u.a.: superpositum capiti decus, Liv.: alci vincula, abnehmen, Ov.: ictum dextrā, abwenden, Hor. – v. lebl. Subjj., per hiemem, quae altius levat Alpes, der den Schnee auf den Alpen höher auftürmt, Flor. 3, 3, 11. – 2) prägn.: a) erheben = bekommen, tributum, Ulp. dig. 50, 15, 4. § 2. – b) die Anker lichten, in See stechen, transfretemus ad stagnum; et levaverunt, Itala Luc. 8, 22. – II) übtr.: 1) etw. erleichtern, mindern, ihm abhelfen, es heben (Ggstz. augere), a) übh.: morbum mulieri, Plaut.: caliginem (v. Heilmitteln), Plin.: inopiam, Caes.: alci metum, Cic.: luctum, curam, sollicitudinem, Cic.: calamitatem innocentium, Cic.: angoris et doloris tui levandi causā, Cic.: dolorem consolando, Cic.: omen, erträglicher, weniger schrecklich machen, Verg.: apertis horreis frugum pretia, Tac. – b) prägn., jmd. einer Sache entheben, von etw. erleichtern, -befreien, jmdm. etw. abnehmen, alqm fasce, Verg.: stipites onere, Curt.: alqm hoc onere (bildl.), Cic.: alqm supplicio aut exsilio, Cic.: alqm molestiā valde, Cic.: alqm metu, Cic.: alqm magnā curā, Cic.: aegrum ex praecipiti, Hor.: se aere alieno, losmachen, Cic.: se vitā aereo ense, Varro fr.: levari morbo, Cic.: levata omni sollicitudine mens, Tac. – mit obj. Genet., alqm omnium laborum, Plaut. rud. 247: alqm irae, Pacuv. tr. 306 (s. Ribbeck Coroll. p. XLVI). – 2) aufrichten, stärken, erquicken, erheitern, qui salutari levat arte fessos corporis artus, Hor.: quicumque et cantus corpora fessa levant, Tibull.: arma deponere ac levare corpora, Curt.: me levarat tuus adventus, Cic.: rore et matutino frigore corpora levabantur, Curt.: levatur animus exercendo, fühlt sich erleichtert, Cic.: levari alcis luctu, sich ergötzen an usw., Ov. – 3) unterstützen, viros auxilio, Verg. Aen. 2, 452; 4, 538. – 4) (an Geltung, Kraft, Ansehen) vermindern, schwächen, verkleinern, fidem, Hor.: auctoritatem, Cic.: regis facinus, die Schuld an der T. mildern, Liv. – / Archaist. Futur. exakt. levasso, Enn. ann. 335.

    lateinisch-deutsches > levo [2]

  • 15 Levo-dromoran

    m.
    Levo-dromoran, levorphanol tartrate.

    Spanish-English dictionary > Levo-dromoran

  • 16 levo-

    pref [CHIM]
    laevo-; levo-, lev-

    Dizionario chimica Italiano-Inglese > levo-

  • 17 levo

    Большой англо-русский и русско-английский словарь > levo

  • 18 levo-

    в сложных словах имеет значение: левый, влево - levorotatory левовращающий

    Большой англо-русский и русско-английский словарь > levo-

  • 19 levo

    [ʹli:vəʋ] амер. = laevorotatory

    НБАРС > levo

  • 20 levo

    [ʹli:vəʋ] амер. = laevorotatory

    НБАРС > levo

См. также в других словарях:

  • levo-Transposition of the great arteries — Classification and external resources ICD 10 Q20.5 ICD 9 745.12 …   Wikipedia

  • Levo Guesthouse — (Стреза,Италия) Категория отеля: Адрес: Via Tassera 6, 28838 Стреза, Италия …   Каталог отелей

  • levo- — Prefijo que significa izquierdo. Medical Dictionary. 2011 …   Diccionario médico

  • levo — elem. stânga . (< fr. lévo , cf. lat. laevus) Trimis de raduborza, 15.09.2007. Sursa: MDN …   Dicționar Român

  • levo- — comb. form meaning toward the left, from Fr. lévo , from L. laevus left (see LEFT (Cf. left) (adj.)) …   Etymology dictionary

  • Levo- — Le vo (l[=e] v[ o] ) pref. A prefix from L. laevus, meaning: (a) Pertaining to, or toward, the left; as, levorotatory. (b) (Chem. & Opt.) Turning the plane of polarized light to the left; as, levotartaric acid; levoracemic acid; levogyratory… …   The Collaborative International Dictionary of English

  • levo- — [lē′vō, lē′və] [< L laevus, left < earlier * laiwos < IE * laiwos (> Gr laios) < base * (e)lei , to bend, curve > EL(BOW)] combining form 1. toward or on the left hand side [levorotatory] 2. Chem. levorotatory [levulose]: Also,… …   English World dictionary

  • Levo-Alpha-Acetyl-Methadon — Strukturformel Allgemeines Freiname Levacetylmethadol …   Deutsch Wikipedia

  • levo- — US var. of LAEVO . * * * see lev * * * a combining form meaning left, levorotatory, used in the formation of compound words: levoglucose; levorotation. Also, laevo ; esp. before a vowel, lev . [repr. L laevus left, on the left; see O ] * * *… …   Useful english dictionary

  • Levo-Transposition of the great arteries — Infobox Disease Name = Levo Transposition of the great arteries Caption = DiseasesDB = 13259 ICD10 = ICD10|Q|20|5|q|20 ICD9 = ICD9|745.12 ICDO = OMIM = MedlinePlus = eMedicineSubj = eMedicineTopic = MeshName = MeshNumber = Transposition of the… …   Wikipedia

  • Levo — Struktur der beiden Enantiomere von Milchsäure. Links (S) Milchsäure, rechts (R) Milchsäure. Enantiomere sind Stereoisomere chemischer Verbindungen, die in ihrer Konstitution übereinstimmen, sie besitzen also die gleiche Summenformel und die… …   Deutsch Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»